ISSN: 2014-2846

REVISTA DE FOLKLORE
Nm. 43

Mar de 2015

www.cercle-v.org
1

Una cacera de revinguts de lany 1092

recollida a la

Primera Crnica
Claude Lecouteux, dins de la seva extensa bibliografia sobre el folklore
de les entitats sobrenaturals a lEdat Mitjana, public lany 1999 Chases
fantastiques et cohortes de la nuit au Moyen Age. El llibre est dedicat
a la llegenda de La Caa salvatge, un mite antic freqent a tota Europa
occidental, central i nrdica.
Una caracterstica fora general daquesta fantstica creena s que
tracta dun grup fantasmal de caadors abillats amb la indumentria
escaient i acompanyats de cavalls i gossos que practiquen una
desenfrenada persecuci per terra o pel cel. Els protagonistes sels
ha considerat habitualment morts, nimes perdudes i, fins i tot, fades,
sovint connectades amb el folklore dels difunts.
Lecouteux ofereix en aquest estudi una mplia selecci dexemples
de fonts diverses, dels qual sha seleccionat aqu un que presenta
algun tret particular. Duna banda ofereix la possibilitat dobservar, ni
que sigui tmidament, la transformaci del text per part dels cronistes
amb lobjectiu dadaptar les antigues creences a la realitat cristiana
utilitzant els conceptes de fantasma (illusi) i de mers somnis,
introduts per Tertuli i Agust dHipona. Els successos descrits tamb
ens mostren el perill que suposa el retorn de morts, la seva vinculaci
amb efectes perversos sobre el desenvolupament del cicle natural de
les estacions; i, la presncia de fets prodigiosos que ens evoca un
paradigma endevinatori.
El fragment que aqu versa procedeix de La Primera Crnica o Crnica
de Nstor ( , literalment Relat danys
passats)1, un text sobre lestat Rus de Kev (el primer estat eslau
oriental, entre el 850 i el 1110 aproximadament) originalment escrita
a Kev vers el 1113 en antic eslau eclesistic.
Fragment de la Primera Crnica dins de la Crnica de Radziwi. Campanya
d'Oleg de Nvgorod contra Constantinoble, any 907.
2

Durant molt temps es cregu que la redacci havia estat obra dun
monjo anomenat Nstor (vers 1056- vers 1114) i daqu el nom de
Crnica de Nstor. Les fonts dinformaci sn molt diverses i inclouen
crniques eslaves anteriors tamb perdudes, la Cronografia de Joan
Malalas (s. VI), La Crnica de Jordi Hamrtol (s. IX), llegendes
tradicionals, sagues nrdiques, diversos textos religiosos grecs, etc.
Nstor sestabl a la cort de Sviatopolk II de Kev (1050-1113).
No es conserva el text original, i ens han arribat dos manuscrits, el
Cdex Laureti (1377) i el Cdex dIpatiev (s. XV). A ms, la Crnica
de Radziwi o Crnica de Knigsberg (cpia del s XV de loriginal
del XIII) tamb incorpora la Primera Crnica.
La narraci que reprodum es centra a la ciutat de Polotsk avui en dia
Polatsk, a Bielorssia lany 1092. Les versions que existeixen estan
dacord amb els esdeveniments, per difereixen en alguns detalls, fet
que mostraria com lesglsia intent modificar la interpretaci dels fets.
Lecouteux reprodueix un text basat en el cdex Laureti proporcionat
per leslavista Jean-Paul Smon, que li tradu al francs, a ms de
proporcionar-li una anlisi filolgica.
Lany 6600 [des de la creaci del mn] una cosa bastant
estranya succe a Polotsk. Es produ a la imaginaci. A la
nit sescolt sobtadament un fort soroll als carrers: diables
galopaven com si ells fossin sser humans. Si alg tractava
de sortir de casa per tal de veure-ho millor, els diables
el ferien de manera fatal immediatament i de manera
invisible. La gent no satrevia a sortir de les seves cases.
Posteriorment, aquests diables comenaren a aparixer a
cavall durant el dia i no hi havia cap manera de veurels.
Ara b, les persones podien veure les ferradures de llurs
cavalls. Ells tamb devoraven2 la gent de Polotsk i de les
rodalies, de manera que es deia que els habitants de
Polotsk, ateses les evidncies, estan sent assassinats.
Aquest fenomen primer ocorregu a Drutsk3. Durant aquest
temps es vei un senyal al cel, com una gran roda enmig
del cel. Aquell estiu el temps fou tan sec que la terra es
consum i molts boscos estellaren en flames de manera
espontnia a ligual que les torberes4. Hi hagu molts
3

Mapa de la zona on s'han identificat en verd les poblacions de

Polatsk (emmarcada) Minsk i Kev.
4

senyals aqu i all5 i hi havia una important invasi de

polovtsians6 i prengueren tres ciutats: Pesoen, Perevoloka
i Priluk7; i, atacaren moltes poblacions. El mateix any mor
Rurik8, el fill de Rotislav. Tamb llavors, molta gent mor de
diverses malalties. En moriren tants que alguns enterradors
digueren: Des del dia de Sant Felip9 fins el diumenge
de dejuni de carn10 hem venut 7.000 tats. Aquests fets
passaren car els nostres pecats shavien multiplicat aix
com les iniquitats. Du ens inflig aquests fets per tal que
fssim penitncia i ens allunyessin del pecat, de lenveja
i tota altra empresa perversa del Maligne.
Lecouteux (2011: 30) indica que les diferents versions dels textos
accentuen al principi que les tropes de diables s el fruit de la
imaginaci. Utilitzen termes que corresponen a fantasma/fantasia i
enigma. Ara b, divergeixen en lestampida diablica. El cdex dIpatiev
diu gemegaven com a ssers humans. I en el text de Radziwi utilitza
el terme nave (nekroi) per referir-se a all que extermina els residents
de Polotsk i suggereix que els habitants de Polotsk foren devorats
pels morts. Lecotuteux observa que els compiladors vacillen entre
dimonis i els morts, per afirma que podem prendre partit pels morts
basant-nos en un element filolgic i en el context. La paraula nave
sembla ser que era relativament rara i no tenia un s literari. Aix que
el copista del Cdex Laureti lhauria substitut. Igualment reempla
per imaginaci una expressi adverbial que significa no en el somni,
sin a la realitat, a la vista. s a dir que es cregu que lesdeveniment
enregistrat per La Primera Crnica havia ocorregut realment i no en
somnis o a la imaginaci; i, que eren revinguts (morts corporis) els que
havien causat tan massives fatalitats. En qualsevol cas, la modificaci
del cronista cristi que escriu es produ a la imaginaci per adaptarlo a les seves creences, deixa el text amb un redactat fora absurd:
- vols que el lector pensi que tot fou una fantasia? Igualment es pot
observar encara una altra vacillaci entre les criatures que gemeguen:
diables o ssers humans? El text deixa clar que el fenomen satribu
a una manifestaci de la ira divina pels nombrosos pecats comesos
pels habitants de Polotsk. Per aix, segons el parer de Lecotuteux
fa palesa la cristianitzaci delements lorigen dels quals sn creences
5

ms antigues, com sobserva en certs detalls tals com la invisibilitat

dels diables, les ferides que infligeixen i la visibilitat parcial de les seves
muntures, puix es podien veure les ferradures dels cavalls.

Jordi Ardanuy
Notes
Es tracta duna crnica sobre lestat Rus de Kev (entre 850 i 1110
aproximadament) originalment escrita a Kev cap a 1113 en antic eslau
eclesistic.
2
El significat de menjar o devorar probablement sigui completament
metafric.
3
Situat a la ruta de Polotsk a Kiev, pertanyia al Principat de Polotsk.
Bielorrssia, no gaire lluny de Minsk.
4
El folklorista fins Viljo Johannes Mansikka (1884-1947) atribueix
la creena popular a les activitats perilloses dels mals esperits a la
manifestaci de la plaga esmentada ms endavant, especialment la
seva sobtada aparici individual. La sequera i lepidmia podrien haver
estat relacionats (Mansikka 1922: 92-94. Citat a Cross; SherbowitzWetzor 1953: 275).
5
En la versi de Cross i Sherbowitz-Wetzor (1953: 173) queda ms
clar el text: Hi hagueren molts portents en diverses localitats. Cal
entendre llavors aquests senyals com fets extraordinaris, que causen
meravella.
6
Es tracta dels Cumans, una horda turca que va emigrar des de les
estepes del mar dAral cap a loest al segle X i dominaren Ucrana. El
text anota a continuaci alguns daquets atacs.
7
Rurik Rostislavich (1063-1092), prncep de Przemyl, al sud-est de
lactual Polnia.
7
Tres poblacions del princiat de Pereislav, a la frontera amb les
estepes.
9
Segons el calendari bizant s el 14 de novembre.
10
Lecoteux diu inici de la quaresma. Sembla que pot datar-se entre
el 25 de gener i el 28 de febrer (Casas Olea 2003).
1

Referncies
- Matilde Casas Olea (2004).Aproximacin al calendario litrgico eslavo
ortodoxo. El cmputo del ciclo pascual a travs de las fuentes literarias.
Ilu. Revista de Ciencias de las Religiones, Anejo XIII, p. 43-61
- Samuel Hazzard Cross; Olgerd P. Sherbowitz-Wetzor (trad. i ed.) (1953).
The Russian Primary Chronicle, Laurentian Text. Cambridge, MA: The
Mediaeval Academy of America.
- Viljo Johannes Mansikka (1922). Religion der Ostslaven. Helsinki:
Suomalainen tiedeakatemia.
- Claude Lecouteux (2011). Phantom Armies of the nights. The wild hunt
and the ghostly processions of the undead. Rochester: Inner Traditions.
(Edici original de 1999, Chases fantastiques et cohortes de la nuit au
Moyen Age).

La carta de Plini el jove sobre la casa

encantada dAtenes
La carta de Plini el Jove descrivint un cas de casa encantada a causa
de la presncia dun espectre, ha configurat els moderns relats sobre
aparicions fantasmals. Per tant, constitueix una referncia obligada i
no mtica en el mn clssic per conixer les creences convencionals
sobre el retorn dels morts.
Un teric i prctic com Lovecraft ja era conscient de la importncia
daquests textos clssics que en bona part han configurat la literatura
moderna fantstica (Garca Jurado 2000; 2002) i els relats de
fantasmes associats a edifici entre les narracions de temes ocultistes
i paranormals. Lautor de Providence diu:
Aix com la literatura troba la seva primera materialitzaci en la
poesia, tamb s en ella on trobem per primera vegada accs
permanent a lestrany en la literatura clssica. No obstant aix, la
major part dels casos antics es troben a la prosa. Com lincident
de lhome llop a Petroni, els passatges truculents a Apulei, la
breu per clebre carta de Plini el jove a Sura. I lestranya
compilaci titulada De les coses meravelloses de Fleg, llibert
de lemperador Adri. s a Fleg on trobem per primera vegada Ia
histria horrible de lesposa cadver, Filini i Macates, explicada
posteriorment per Procle, i que en perode modern serv a Goethe
dinspiraci per a la seva Nvia de Corint i a Washington Irving
per a Laventura de lestudiant alemany (Lovecraft 2009).
La carta de Plini
Gai Plini Cecili Segon (Como, 61 o 62 Nicomdia, 113) fou un
poltic i escriptor llat anomenat Plini el Jove, per distingir-lo del seu
oncle homnim Plini el Vell. Amic de Tcit ha passat a la histria de la
literatura llatina pels deu llibres de cartes, on tracta sobre els temes
ms diversos i el panegric a Traj.
El relat de Plini el Jove sobre la casa ocupada per un fantasma, que
8

alguns han considerat el primer relat despectres amb component

sobrenatural (Gonzlez 1999) es troba en la carta vint-i-setena del
llibre VII, destinada a Luci Licini Sura, llegat de Traj, i que sinterroga
sobre la naturalesa de les aparicions fantasmals com palesa linici de
la carta:
El nostre desvagament mofereix lavinentesa daprendre, i a
tu lavinentesa dinstruir-me. Vet ac, doncs, el que desitjo en
gran manera de conixer: si creus que hi ha fantasmes, dotats
dalguna figura prpia i dalgun poder div, o b si creus que aix
sn coses sense fonament i vanes, a les quals dna aparena
la nostra mateixa por (Plini 7, 27, 1).
Plini relata llavors el succs meravells de lhistoriador Quin Curci Ruf
(o Rufus, segle I):
A mi, mindueix, en primer lloc, a creure-hi, el que sento contar
com ha esdevingut a Curci Rufus. Aquest, essent encara un
personatge insignificant i obscur, shavia posat al servei dun
magistrat dfrica. Un dia, al caient de la tarda, es passejava per
un prtic, quan se li ofereix a lesguard una dona de grandria i de
beutat sobrehumanes. Amb gran esverament per part dell, ella li
diu que era a lfrica, i que anava a predir-li el que li esdevindria:
que havia danar a Roma, i que obtindria diverses honors, i dhuc
que havia de tornar amb el crrec ms alt a la mateixa provncia, i
que hi havia de morir. Tot va acomplir-se. A ms, quan se nanava
a Cartago, al salpar la nau, hom conta que la mateixa figura
se li aparegu a la platja. El cert s que ell, atacat de malaltia,
augurant pel passat lesdevenidor, les adversitats per les coses
favorables, perd tota esperana de salut quan ning dels seus
no en desesperava (Plini 7, 27, 2-3).
A continuaci lautor descriu els fets de la casa encantada dAtenes
que pot dividir-se (Garca Jurado 2002) segons el plantejament duna
obra dramtica: plantejament (4-6); nus (7-10) i desenlla (11).
Digues-me si no s ms paors i no menys astorador aix
9

Imatge de Plini el
Jove a la faana
de la Catedral de
Santa Maria la
Major a Como de
Tommaso i Jacobo
Rodari.
Fotografia:
Wolfgang Sauber
(CC BY-SA 3.0).

que vaig a contar-te tal com ho he sentit dir. Hi havia a Atenes

una casa espaiosa i gran, per de mal nom i nefasta. Hom
deia que en la quietud de la nit shi sentia soroll de ferro, i
si hi paraves ms atentament lorella, estrpit de cadenes,
lluny a la primeria, desprs de la vora. Apareixia tot seguit un
espectre acabat de magror i sutzura, llarga la barba, la cabellera
eriada. Portava grillons als turmells; a les mans cadenes, les
quals agitava. Els estadants, a causa de la por, es passaven en
vetlla unes nits basardoses i horribles. Del desvetllament venia
la malaltia i, augmentant lespaordiment, aquesta era seguida
de la mort. Perqu tamb de dia, encara que la imatge hagus
10

desaparegut, el seu record flotava davant dels ulls, i lesverament

es perllongava ms enll de les seves causes. Per ra daix la
casa fou deshabitada i condemnada a la solitud, i deixada tota
sencera a aquell misteri. Amb tot, hom hi havia posat un cartell,
per si alg, ignorant daquella malaurana, volgus adquirir-la o
llogar-la (Plini 7, 27, 4-6).
Ara b, el filsof Atenodor Cananita1 no accedeix a lhabitatge per
ignorncia sin amb coneixement de les causes per les quals es troba
buit, situaci que de fet lanima:
El filsof Atenodor ve a Atenes; llegeix el cartell i, assabentat
del preu, la facilitat de les condicions (semblant-li sospitosa)
ninquireix la causa. Hom linforma de tot, i ell, amb ms motiu
encara, la lloga (Plini 7, 27, 8-10).
Atenodor actua amb la fredor que predica la seva causa estoica i acaba
comprenent els motius pels quals el fantasma vaga per la casa.
Quan va comenar a fer-se fosc es fa fer el llit a la part davantera
de la casa, i es fa portar les tauletes, lestilet i el llum; fa entrar
tots els seus a linterior, i ell reconcentra lesperit, els ulls, la m,
en lescriptura, per tal que la ment, desvagada, no li represents
les ombres de qu havia sentit parlar i no li engendrs pors
immotivades. Dantuvi, com pertot arreu, el silenci de la nit,
desprs drings de ferro i rssec de cadenes. Ell, no aixecava
els ulls ni deixava lestilet, sin que aferrissava tant com podia
lesperit, i procurava fer les orelles sordes. Aleshores, el soroll es
va fer ms insistent; sapropava i es sentia com si ja fos al llindar;
com si ja lhagus passat. Esguarda, i veu i reconeix la imatge
que hom li havia dit: estava dreta i amb el dit li feia signes, com
si el crids. Ell, en canvi, li assenyala amb la m que sesperi una
estona, i de bell nou saplica a la cera i lestilet. Lombra eixordava
el cap del que escrivia amb la fressa de les seves cadenes. Torna
a esguardar i la troba com abans, en actitud de cridar-lo. Sense
pensar-shi ms, pren el llum i la segueix. Ella anava amb passa
lenta, com si els vincles li pesessin. Quan hagu trencat vers la
11

clastra de la casa, de sobte, desapareixent, deix tot sol el seu

acompanyant. Aquest, un cop hagu roms sol, assenyala el
lloc amb herbes i fullaraca (Plini 7, 27, 8-10).
Un cop assabentat dels motius de la infestaci, demana un enterrament
adequat per a les despulles amb la qual cosa la casa queda alliberada
de locupant espectral:
Lendem es presenta al magistrat i laconsella de fer cavar en
aquell indret. Hom hi troba una ossada, encerclada i embolcada
en cadenes, que el cos, podrit pel temps i per la terra, havia
deixat, descarnada i corroda; els lligams. Hom lenterr a
despeses pbliques. Tan bon punt els manes foren sebollits
ritualment, la casa en fou alliberada (Plini 7, 27, 11).
Plini acaba el seu escrit fent referncia a uns la naturalesa dels quals
no queda clara, i que interpreta en clau premonitria.
I encara, en aix no faig ms que creure els que ho afirmen. El
que segueix, sc jo mateix que puc assegurar-ho als altres. Tinc
un llibert que no s pas una persona illetrada. Un germ seu, ms
jove, dormia amb ell en un mateix llit. Una vegada li sembl veure
com alg que seia al llit acostava al seu cap unes tisores, i dhuc
tallava els cabells de la seva prpia testa. Quan va fer-se clar,
ell mateix va trobar tos el cim del seu cap, i els cabells per terra.
Al cap de poc temps, alguna cosa de semblant va confirmar el
fet anterior. Un noi dormia al pedagogi en mig de molts daltres.
Dues persones abillades de tniques blanques entraren per les
finestres aix ho diu ell, el tongueren mentre jeia, i se nanaren
per on havien vingut. Lendem aparegu tamb tos i amb els
cabells escampats al voltant. No va seguir res de remarcable,
si no s, tal vegada, que no vaig sser reu; ho hauria estat, si
Domici, en temps del qual aquests fets sesdevingueren, hagus
continuat vivint. Car en el seu escriny fou trobat un libel dacusaci
contra mi que li havia donat Carus. Don pot conjecturar-se, per tal
com s costum dels reus de mort de deixar-se crixer els cabells,
perqu els cabells tallats significaven que havia desquivar aquell
perill que se mapropava (Plini 7, 27, 12-14).
12

Narraci i espai literari de la casa encantada dAtenes

Centrem-nos en el fragment principal de la carta, s a dir, en el relat
sobre la casa encantada dAtenes. Dacord amb lespecialista de
filologia llatina de la Universitat Complutense de Madrid, Francisco
Garca Jurado (2002), les dues caracterstiques que defineixen el
relat sn la narraci de laparici fantasma, i lespai literari on es
desenvolupa la trama.
A la narraci intervenen noms dos personatges, el filsof Atenodor
i lespectre. El fantasma es manifesta inicialment a travs de sorolls,
per naturalment el punt lgid s la presncia visual. El professor Soto
Roland (1997) assenyal tres aspectes crucials sobre aquest punt.
En primer lloc, la preeminncia que satorga al sentit de la vista. En
segon lloc, els requeriments que poden acabar amb laparici. Plini
descriu un fantasma preocupat per la disposici inadequada de les
seves despulles. I Atenodor aconsegueix interpretar la voluntat de

Atenodor i el fantasma, segons

Henry Justice Ford (18601941),
vers 1900.
13

laparegut, trobar els seus ossos, que els desenterrin i que sigui inhumat
de manera convenient. s un malmort abandonat de manera annima.
El relat mostra un inters pels ossos, una diferncia fonamental amb les
prctiques funerries medievals plenament cristianes, com sobserva
en ls dosseres i fosses comunes, llocs collectius i ben annims;
indrets on es barrejaven de manera indiferenciada multitud de cossos,
en coherncia amb el fet que linters cap els morts noms es dirigia
vers les nimes dels difunts. En tercer lloc, labsncia de qualsevol
referncia a ssers malignes o daltres agents sobrenaturals ens deixa
davant dun procs natural.
Daltra banda, s fonamental lactitud tranquilla i fins i tot una mica
cmica del filsof que no es mostra gens atemorit. Grcies a la seva
fredor i habilitats intellectuals infereix les raons per les quals el
fantasma apareix.
Pel que fa a lespai literari, el relat exigeix que esdevingui en un
habitatge suficientment espais2. La casa disposa duna part davantera
i una altra posterior, havent-hi una porta que separa ambds costats
el germen dels desplaaments fantasmals al llarg dels interminables
passadissos de les novelles gtiques. La mida de ledifici ha de
permetre jugar amb la sensaci de misteri, com en lpoca moderna
succeir als castells i als monestirs. Finalment, els esdeveniments se
situen a la nit, espai temporal gaireb invariable a la literatura antiga
i a la moderna.
Altres testimonis literaris
Si b des de la comoditat i la farsa, el motiu de la casa encantada
ja era present dins la literatura llatina anterior a Plini. Aix trobem el
motiu a la comdia Mostellaria (La [casa] encantada) de Plaute (251184 aec)3.
Lacci t lloc a Atenes. El jove Fillaques aprofita labsncia del seu
pare durant tres anys per dilapidar la fortuna familiar. Un dia, mentre
celebra una festa, el seu esclau Trani anuncia larribada imprevista
del pare. Enmig del pnic, Trani t una soluci, tancar Fillaques i
els seus amics dins la casa mentre fa creure a lautntic senyor de la
casa que est encantada i resulta perills entrar-hi.
14

Laparici del fantasma, que per qestions argumentals sabem no

existeix, es produeix durant un somni a Fillaques. Un tret interessant
s que no es descriu en cap moment. Fillaques ha estat vivint des de
fa temps a la casa sense que hi hagin hagut sorolls o visions prvies,
ni cap altra notcia prvia del difunt, diferncia important amb el cas
dAtenodor4. En canvi, igual que en el relat de Plini, el fantasma erra
per manca duna sepultura convenient. Per s el propi fantasma qui
explica que fou assassinat i que s un malmort.
Respecte a lespai, no hi a una descripci de la casa, per laparici
s nocturna.
Un altre testimoni literari significatiu lofereix Lluci de Samsata (vers
125 desprs del 180), un escriptor grec amb arrels sirianes amb fortes
influncies escptiques i cniques. Sel recorda per les seves stires i
per obres imaginatives que consisteixen un precedent del gnere de
cincia-ficci, incls un viatge a la Lluna i la descripci dels selenites,
la primera dssers extraterrestres.
El relat que ens interessa es troba a El mentider o lincrdul, un dileg
satric sobre supersticions escrit cap a lany 165 i que resulta ser una
versi satrica del relat de Plini.
Llavors, si alguna vegada vas a Corint digu Arignotus5,
pregunta per la casa dEubtides, i quan te lassenyalin, no gaire
lluny del Crani6 ves-hi i digues al porter Tibius que vols veure
Arignot el pitagric. Excavant el terra, va aconseguir expulsar
lesperit i va fer que des daquell moment es pogus habitar la
casa.
Com va anar aix, Arignotus? pregunt ucrates.
La casa va replicar laltre, duia molt de temps sense habitar-se
a causa dunes aparicions formidablement espantoses, i cada
vegada que alg shi installava, al poc fugia aterrit, perseguit
per un espectre terrible i turbulent. Finalment, la casa shavia
prcticament arrunat, el sostre mig ensorrat; en resum, ning
no satrevia a entrar-hi. Quan vaig sentir aix, vaig agafar els
meus llibres (tinc molts tractats egipcis sobre aquests temes) i
em vaig dirigir a la casa a lhora danar a dormir, encara que el
meu amfitri va tractar de dissuadir-me noms saber-ho perqu
considerava que mestava ficant a la boca del llop, i gaireb em va
15

aturar per la fora quan es va assabentar del meu dest. Ara b,

jo vaig mantenir la meva intenci i amb una torxa vaig entrar sol i
desprs de deixar el llum a la sala principal, em vaig posar a llegir
tranquillament a terra. Lesperit va fer la seva aparici creient
que se les veia amb un home qualsevol i esperant atemorir-me
com als altres, brut i com amb grenyes, i ms negre que la foscor.
Es va collocar al meu costat i em temptejava atacant-me per tot
arreu per si podia vncer-me dalguna manera, convertint-se en
gos, en toro o en lle. Llavors vaig fer s del ms terrible conjur
pronunciat en llengua egpcia7, vaig aconseguir arraconar-lo en
una cantonada de lhabitaci fosca, marcant el lloc per on vaig
veure que havia desaparegut, i vaig passar la resta de la nit
tranquillament.
Al mat, quan tots havien perdut tota esperana i creien
que anaven a trobar-me mort com als altres, vaig sortir
inesperadament per a tots i em vaig acostar a Eubtides per
comunicar-li que a partir dara ja podria habitar la casa, neta i lliure
dssers terrorfics. Acompanyat per ell i per molts altres que em
seguien per lestranyesa del succs, vam anar al lloc on havia
vist ficar-se lespectre i els vaig ordenar cavar amb aixades i pics.
Al fer-ho, van trobar, a una braa, un cadver ja vell, formant la
seva figura noms pels seus ossos. El vam treure i li vam donar
sepultura, i des de llavors la casa va deixar de ser molestada
pels fantasmes. (Lucian of Samosata 1905: 246-248).
El relat de Lluci de Samsata presenta naturalment algunes
diferncies amb el de Plini. Tot i que lestructura s similar (situaci
dabandonament de la casa, arribada dun filsof, enterrament de les
despulles lendem), no es descriuen sorolls que precedeixin laparici
ni de fet cap progressi en laproximaci. El fantasma tamb s descrit
en termes de brutcia i foscor, segons la tradici de lpoca, per aqu
el fantasma sembla comportar-se de manera fora ms violenta a
la vegada que t la capacitat per transformar-se8. A ms, fa la seva
aparici lelement tergic mitjanant un conjur egipci.
Respecte lespai literari, laparici ocorre durant la nit, fet convencional.
La casa es troba situada a Corint, no gaire lluny del fams bosc del
Crani, per no hi ha descripci de la casa.
16

Evidentment, al tractar-se dun escrit satric, no podem parlar realment

duna llegenda que s en el que es converteix un relat quan sadapta a
una altra localitzaci, poca i protagonistes. No s el cas analitzat per
Caro Baroja (1990) a Jard de flors curioses (Jardn de flores curiosas,
1578), dAntonio de Torquemada, on es recull el relat de Plini, com si
fos un testimoni oral amb nombrosos testimonis, localitzat a Bolonya
i on, el protagonista, en lloc dun filsof, s lestudiant Juan Vzquez
de Ayala que posteriorment seria un conegut lletrat espanyol9.
El relat de Plini experimentar un notable ressorgiment amb el
desenvolupament de la literatura fantstica moderna, primerament
dins dels contes gtics que neixen a Gran Bretanya a finals del segle
XVIII; i, posteriorment, en la literatura romntica.

Roger Maj
Notes
Conegut aix per sser el seu pare de Cana, Cilcia (Asia Menor).
Naix a Tars vers el 74 ac per la qual cosa sel conegu tamb com
a Atenodor de Tars. Probablement fos la mateixa persona que Cicer
esmenta com Atenodor Calv. Va viure a Rodes on aprengu de
Posidoni les doctrines estoiques. Desprs an a Apollnia dIlria i
segu a Octavi a Roma. Fou conseller de lemperador i segons Zsim,
el govern dAugust fou benigne grcies als consells del filsof. Mor
als 82 anys.
2
Schwartz (1969, 675) fins i tot consider que es tractava dun lloc ben
concret: LAcadmia atenenca. El fet que sigui un filsof qui satreveixi
a enfrontar-se al fantasma podria tenir relaci. Schwartz (1969, 672)
assenyala diversos testimonis antics. Ara b, el mateix episodi es situa
en ciutats diferents, ja que no sembla tan important la localitzaci
geogrfica de la casa com les seves caracterstiques, si b el punt de
partida podia haver estat Atenes (Garca Jurado 2002).
3
La millor versi en catal s la traducci de Maral Olivar: Plaute.
Lnima en pena. Barcelona: Fundaci Bernat Metge, 1951 (Comdies
VII). Ms popular resulta la versi de Joan Carbonell: Plaute. El vodevil
del fantasma. La Magrana, 1999. (LEsparver clssic).
1

17

Potser la justificaci daquesta caracterstica s el propi fet que a la

trama la histria del fantasma sigui fraudulenta. Aquesta irregularitat
podria reforar davant de laudincia el rebuig cmic a lengany.
5
Aquesta filsof pitagric s un personatge inventat per Lluci. La
descripci dArignotus, que llueix cabell llarg, mostra una expressi
greu i digna al qual se li atribueix gran saviesa, es basa ms en la
imatge que al segle II es tenia de Pitgores, que no pas en una persona
real concreta (Dickie 2001: 197).
6
Pausnies indica que als afores de Corint hi ha un bosc sagrat de
xiprers anomenat Crani. Part daquesta fusta es dedicava al recinte
sagrat de Bellerofont. (Ll. II, cap. IV Descripci de Grcia).
7
Resulta interessant anotar aquesta referncia a la llengua egpcia i ls
de la tergia en el mn filosfic grec, ats que generalment sacostuma
a associar amb Imblic de Calcis, ja al segle III. s evident linters
pel neopitagorisme darrel egpcia ja en aquell moment, daqu que
Lluci pugui ironitzar sobre el fet.
8
El que ens evoca Les Metamorfosis dApuleu coneguda tamb com
Lase dor, i Luci o lase dautor desconegut. O el seu possible precedent
del grec Luci de Patres.
9
Garca Jurado (2002) troba que s fcil observar en aquest cas una
certa contigitat temtica relativa tant a la localitzaci dins duna ciutat
lligada a la cultura dAtenes, seu de lAcadmia, es passa a Bolonya,
seu de la primera universitat; i a la personalitzaci en un personatge
vinculat a lactivitat intellectual dun filsof a un estudiant.
4

Referncies
- Julio Caro Baroja (1990). Localizacin, personificacin y personalizacin
de las leyendas. Gazeta de Antropologa, nm 7. Disponible a: <http:
//www.ugr.es/~pwlac/G07_01Julio_Caro_Baroja.html>. Consulta 24
dagost de 2014.
- Matthew W. Dickie (2001). Magic and Magicians in the Greco-Roman
World. London: Routledge- Francisco Garca Jurado (2000). Plinio y Virgilio: textos de la literatura
latina en los relatos fantsticos modernos. Una pgina inusitada de la
18

Tradicin Clsica. Cuadernos de Filologia clssica. Estudios latinos,

nm. 18, p. 163-216.
- Francisco Garca Jurado (2002). La carta de plinio el joven sobre los
fantasmas (Plin. 7, 27, 5-11) releda como relato gtico. Exemplaria:
revista internacional de literatura comparada, vol 6, p. 55-79.
- Jos Manuel Gonzlez (1999). Poesa y cuento: interaccin entre
gneros. Repblica de las letras, nm. 63, p. 39-66.
- H. P. Lovecraft (2009). Supernatural Horror in Literature [en lnia].
Hplovecraft.com. Disponible a: <http://www.hplovecraft.com/writings/
texts/essays/shil.aspx>. Consulta 24 dagost de 2014. [Originalment
publicat el 1927].
- Fernando Jorge Soto Roland (1997). Aproximacin al devenir histrico
de los fantasmas en el imaginario de la Cultura Occidental [En lnia]. Mar
de Plata: Universidad Nacional de Mar del Plata. Disponible a: <http://
www.monografias.com/trabajos32/fantasmas/fantasmas.shtml>. Consulta
24 dagost de 2014.
- Lucian of Samosata (1905). The Works of Lucian of Samosata. H. W.
Fowler; F. G. Fowler (trad.). Oxford: The Clarendon Press.
- Jacques Schwartz (1969). Le fantme de lAcadmie. Dins de:
Jacqueline Bibauw. Hommages Marcel Renard. Vol I. Brussels: Latomus,
p. 671-676.

19


Butllet de Cercle V
ISSN: 2014-2846

Edici: Josep Fgols i Francesc Casanova

Muntatge: JF&A
Correcci lingstica externa: Nria Ribas
Correspondncia: contacte@cercle-v.org
www.cercle-v.org

20