Avantguardisme

Moviments d’avantguarda

Cubisme (Cristina)

El Cubisme és un dels moviments artístics avantguardistes pertanyents a l'Art Modern,

present principalment en la pintura i l'escultura, desenvolupat entre 1907 i 1914.
Moviment actualment considerat com el més important dels fenòmens
avantguardistes del segle XX ja que trenca amb l’últim estatut renaixentista vigent a
principis del s.XX.

Dadaisme (Carol)

Moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda que es va originar a Zuric

(Suïssa), va sorgir com una resposta a l'absurditat de l'enfrontament bèl·lic que
assolava Europa, als interessos burgesos que havien inspirat el conflicte i a la rigidesa
intel·lectual opressiva tant en el món de l'art com en els aspectes quotidians de la
societat d'aquell temps. Promou l'espontaneïtat i l'atzar a l'hora d'expressar-se. En el
camp literari, els dadaistes van idear l'escriptura automàtica: la producció espontània i
ràpida de mots, a voltes inconnexos, reproduint el fluix del pensament. Es va
caracteritzar per gestos i manifestacions provocadores en les quals els artistes
pretenien destruir totes les convencions pel que fa a l'art, creant una espècie d’antiart
o de lluita contra tot el preestablert, l'art com un acte de rebel·lia.

Futurisme (Mònica)

El futurisme és un dels primers moviments de l’avantguarda artística, va sorgir a Itàlia

al 1909. Filippo Tommaso Marinetti,va redactar el primer manifest del futurisme.
El nom de Futurisme va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament
amb l’art del passat al considerar que els museus són equivalents als cementiris.
Amb la mentalitat moderna i les noves realitats s’havia de crear un nou art.

Característiques del moviment

- Prohibeixen la part sentimental i la part d’anècdotes i no assumeix el passat. –

- Proclamen el rebuig frontal al passat, a la tradició, i defensen un nou art modern,
dominat per la màquina, la velocitat i la ciutat.
-L’ètica fonamental de L'estètica futurista és fonamentalment masclista, misògina i
provocadora, amant de l'esport i de la guerra de la violència i del perill.
- L’anomena’t simutaneisme repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència
fílmica
- Els temes preferits en pintura són la ciutat i la figura humana en moviment
- Es fa servir la tècnica del divisionisme i una àmplia gamma de color.
Surrealisme (Irene)

El surrealisme es va donar a conèixer a França el 1924 amb la publicació d’un manifest

del poeta André Breton. Influït per la psicoanàlisis, mètode de tractament dels
problemes emocionals i mentals profunds basat en la interpretació del subconscient
(la lliure associació d’idees, els records de la infància i els somnis), de Sigmund Freud.
El Surrealisme intentava captar el món dels somnis i del subconscient, part de la vida
mental o psíquica que escapa al control de la raó, ja que considerava més autèntic que
el món de la realitat exterior. Els surrealistes practicaven el mètode de la escriptura
automàtica, un mètode de composició que suprimeix el control de la raó en l’acte
d’escriure (sense puntuació) que això permet que el subconscient es manifesti
plenament, amb la intenció que el subconscient es pogués manifestar directament,
sense control de la raó ni de les idees i els valors tradicionals. Com a conseqüència
d’aquesta actitud, les obres surrealistes presenten imatges il·lògiques, descriuen
objectes amb transformacions estranyes i introdueixen la narració de somnis i
al·lucinacions (collage).

Al moviment surrealista s’hi van adherir els pintors Joan Miró i Salvador Dalí. La
influència del surrealisme també va proporcionar al poeta J.V.Foix una tècnica
expressiva que el va portar a la creació del món poètic.
Imatges representatives

Cubisme (Cristina)
Dadaisme (Carol)

Udnie - Francis Pica

Picabia "Parada amorosa", 1917
Futurisme (Mònica)

Carlo Carrà.Persecució, cavall i cavaller, 1915

Umberto Boccioni. Elasticitat, 1912

Giacomo Balla. Noia al balcó, 1912 Boccioni. El carrer entra
Surrealisme (Irene)

Retrat en “Vertumnus” (Estiu) de l’emperador Rodolfo II de Guiseppe Arcimboldo

La persistència de la memòria de Salvador Dalí.

Dona de Joan Miró
El fill de l’home René Magritte
Poemes avantguardistes

EL VIENTO NOCTURNO (Cristina)

Ah las cimas de los pinos crujen y entrechocan

y se escucha el lamento del vendaval
y en el cercano río con voces victoriosas
los elfos tocan trompas de ráfagas o ríen
Atís Atís Atís bello y desgualichado
en tu nombre los elfos han burlado en la noche
porque el viento gótico bate uno de tus pinos en la noche
el bosque huye a lo lejos como una armada antigua
cuyas lanzas oh pino se agitan en la lucha
las aldeas oscuras ahora meditan
como las vírgenes los viejos y los poetas
y no despertarán al paso de ningún viandante
ni al caer el halcón sobre blancas palomas.

- En aquest poema existeix una associació d'elements que no existeixen en la

realitat, com els elfs, a més ens dóna una personificació de les coses, com per
exemple:

“Vent gòtic el vent existeix i el gòtic també, però el gòtic no és visible, a més
representa una personificación, perquè li vent no pot ser gòtic.”
“Llogarets mediten les coses no pensen pel que no mediten”

- El poema no està en 1° pers, sinó que fa exclamacions com ah! i oh! però des del
punt de vista del lector.

- Utilitza una juxtaposició d'imatges autònomes, deslligades.

- El poema es recrea en el visual i no en l'auditiu

- No hi ha anècdota, ni història, ni argument.

- També ens mostra la realitat del “seu món” amb diferents perspectives, ja que
per exemple parla de diferents personatges, que tots tenen un punt en comú, per
exemple que, “els elfs els han burlat”, “el vent gòtic bat un dels teus pins”, “el bosc
fuig amb una armada antiga”, “va riure amb veus victorioses”. Això ens dóna la
idea que tots s’ han burlat el seu nom.
SI JO FOS PESCADOR (Mònica)

Si jo fos pescador pescaria l'aurora,

si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:

-els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,

si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.

Si tingués un vaixell m'enduria les noies,

si volien tornar deixarien llurs cors:

i en faria fanals
per a prendre'n de nous.

Explica situacions que podries passar i que li agradaria ser, i comenta a passar d’una
professió a un altre.
(Carol)

Salvat Papasseit, un dels autors més representatius de les avantguardes catalanes creà
aquest cal·ligrama fent la unió de dos idiomes, el francès i català simulant la forma
d’un vaixell, situant-nos així en el port de Marsella amb un mariner de protagonista
expressant el seu amor a una dama. Aquesta composició la podem trobar dins del
llibre ‘’El poema de la rosa als llavis’’.
ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR (Irene)

És quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar

Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.

J.V.Foix

Aquest poema de J.V.Foix és un model clar surrealista ja que només pel títol de l’obra
“És quan dormo que hi veig clar”, ens fa una paradoxa introduint el món dels somnis i
l’inconscient, que és la característica més rellevant del surrealisme.
Activitats llibre

Activitats 1,2 i 3 (Carol)

1. Llegeix aquest poema de Joan Salvat- Papasseit publicat en el llibre Poemes en

ondes hertzianes.

Som asseguts
                        al redós de la taula
                        i prop del bec del gas que xiula

Unes flors artificials

              que em fan angoixa
                                                perquè no tenen hivern

Els ulls de ma estimada

                                         brillen com els d'un gat

I com l'escata

Els vidres de la sala tremolen

        rondinen sobre els sotracs dels trams

El maniquí de fusta
                                m'apar un espectre

Suara amb el braç he tombat el tinter

               S'ha estès la taca negra

          I en fer entrada la superstició
          HEM ESDEVINGUT PÀL·LIDS

2. Després de llegir el poema, consulta en el diccionari el significat dels mots redós,

bec, escata, trams, m'apar, espectre, suara, superstició.

Redós: A redossa, a recer, a l'abric.

Bec: Extrem d'un llum d'oli, de petroli, etc., per on surt la punta de ble que hom encén.

Escata: Cadascuna de les petites plaques de metall, os, etc., que, imbricades, formen
un ornament, un ausberg, etc

M'apar: Aparèixer.
Espectre: Imatge d'un mort que s'apareix a algú, fantasma, aparició

Suara: Ara mateix, ara fa poc

Superstició: Excessiva reverència o por a les coses desconegudes i misterioses.

3. Busca un sinònim de m'apar, espectre, suara.

M'apar: Aparèixer

Espectre: Fantasma

Suara: Ara

Activitats 4,5,6 i 7 (Cristina)

4. Cerca la biografia i l’obra de Joan Salvat-Papasseit, i també els trets del llibre
Poemes en ondes hertzianes (1919). Relaciona-ho amb el context social de l’autor.

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - Barcelona, 7 d'agost de 1924)

va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta.
Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a
redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents
anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una
vida d'obligada rutina i repòs deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als
trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.

Aquests llibre reflecteix una ruptura formal i ideològica amb la literatura establerta en
aquell moment. L’autor combina elements primordials amb aquests estil
l’inconformista i l’agressivitat, també apareixen l’amor, l’optimisme...Poemes en ondes
hertzianes, que ja he comentat abans, és el punt de ruptura amb les inquietuds que
tenia de més jove, trobant una sortida positiva; aquest és el punt de partida de la seva
producció de maduresa, canviant la descripció de la realitat per l'equivalent poètic de
les seves experiències reals. En aquest llibre barrejarà influències italianes i franceses,
trencant amb l'estructura tradicional i seguint amb la corrent avantguardista, emprant
les tècniques cubistes del collage i amb menor grau, el cal·ligrama.

5. Resumeix el poema tenint en compte aquestes preguntes:

- Quins són els protagonistes del poema i la seva ubicació dins la casa?

Els protagonistes del poema són: Unes flors, els ulls, els vidres i el maniquí situats
al redós de la taula i prop del bec del gas que xiula.

- Què observa el poeta?

El poeta observa que la casa és tenebrosa, oculta i fosca, i que per tant li produeix
el sentiment de por al pensant en ella.

- Què fa i què provoca?

Fa vessar el tinter i en escampar-se la tinta han esdevingut pàl·lids.

6. Esmenta les parts del poema a partir de les respostes donades a les qüestions de
l’exercici anterior. Assenyala també els versos que ocupa cada part.

El poema està compost de dues parts:

- La descripció de l’ambient que correspondria els versos de l’1 – 13.

- Vessada de la tinta que correspondria els versos del 14 al 16.

7. Indica quin és el tema principal d’aquest poema i argumenta la tria.

El tema principal és la superstició que apareix enmig d’un món artificial en què l’home
se sent desvalgut.

Jo crec que és aquests tema ja que ens parla constantment de coses basades en la
superstició i, també estic totalment segura ja que l’opció de la confusió entre la dona
real i el maniquí és totalment incorrecte.

Activitats 8,9,10 i 11 (Mònica)

8. Analitza la mètrica dels versos.

- Tingues en compte que, a l’hora de fer-ne el recompte sil·làbic, el salt de falla

actua de censura.
- Assenyala quins tipus de versos ha utilitzat l’autor.

Son versos amb una estructura que es repeteix dues vegades formada per versos
entre quatre i deu síl·labes n’hi ha tetrasíl·labs, heptasíl·labs, hexasíl·labs…separats per
un salt de falla que actua de censura.

- Esmenta dos exemples d’elisió i un de sinalefa.

Elisió: S’ha estès la taca negra

Suara amb el braç he tombat el tinter

Sinalefa: Rondinen sobre els sotracs dels trams

9. Digues quines són les tècniques avantguardistes que han estat usades al llarg de
tot el poema.

Versos en salt de falla.

Absència de signes de puntuació.

10. Esmenta els objectes que hi apareixen.

Apareixen la taula, els ulls de la seva estimada, l’escata, el maniquí, els vidres i el tinter.

- Què tenen en comú la majoria d’aquests objectes? Afavoreix aquest fet la

cohesió.

Tots els objectes tenen en comú que tots ells donen sensació d’angoixa i fred,
afavoreixen la cohesió textual, perquè sinó el poema no tindria sentit.

- Amb quin tema avantguardista els podem relacionar? Perquè?

Com que parla de la superstició, el podríem relacionar amb el tema del subconscient

11. Aquesta enumeració d’imatges suggereix…

La juxtaposició d’impressions o de sensacions.

Activitats 12,13,14,15 i 16 (Irene)

12. La coherència del poema s’aconsegueix amb diversos factors:

- Amb la presència d’uns protagonistes que obren i tanquen el text; digues com
ens n’assabentem.

En tot el poema hi ha com paràgrafs formats per alguns versos, el primer vers
d’aquests “paràgrafs” ens introdueixen els protagonistes de l’obra. Els altres
versos d’aquest “paràgraf” estan situats més a la dreta.

Som asseguts
al redós de la taula
i prop del bec del gas que xiula

- Amb l’estructura: si haguessis de dividir el poema en diversos moments, indica

quins versos ocuparia cadascun d’ells.

En aquest poema trobem quatre parts. La primera es troba en els versos 1 al

13, en el qual es troben asseguts al redós de la taula, de d’on descriuen el que
veuen. La segona part es troba en el vers 14, en el qual ha tombat el tinter. La
tercera part es troba en el vers 15, en el qual s’ha estès la taca negra i l’últim
moment són els dos últims versos els quals són la conseqüència de l’acció
anterior, que ha produït que esdevinguessin pàl·lids.
13. Malgrat que es tracta d’un poema avantguardista, Salvat-Papasseit hi empra
algunes figures retòriques ben tradicionals: esmenta i explica la metàfora i les
comparacions que hi fa servir.

Metàfores:

i prop del bec del gas que xiula

En l’antiguitat els llums eren de gas i per això diu que tenien un bec (per on surt el gas)
i el gas que xiula (el que surt del “bec”), que no xiula.

Comparació:

Els ulls de ma estimada

                                         brillen com els d'un gat
Compara la brillantor dels ulls humans (els de la seva dona) amb la brillantor dels d’un
gat.

I com l'escata
Els vidres de la sala tremolen
Compara el moviment de les escates dels peixos al nedar, amb la manera en que es
movien els vidres

14. Cerca en el poema un exemple de personificació.

Els vidres de la sala tremolen

         rondinen sobre els sotracs dels trams
S’atribueix una qualitat humana “rondinen” a un objecte “vidres”

15. Les tècniques i la temàtica d’aquesta composició són clarament avantguardistes.

- Amb quin moviment avantguarda es poden relacionar? Justifica la resposta.

Amb el Futurisme ja que defensa la destrucció de la sintaxi i les paraules en llibertat.

- Valora les tècniques avantguardistes usades per l’autor. T’han ajudat a

copsar- ne millor el tema?

Les tècniques que utilitza són: el salt de falla, tallant els versos en forma d’esglaó, les
paraules en llibertat i la supressió dels signes de puntuació i els espais buits
Pels futuristes deixar les paraules en llibertat significa trencar versos en forma
d’esgraons.
Aquestes tècniques no m’han facilitat la comprensió del poema ja que el que es busca
es la expressió d’un tema mitjançant paraules inconnexes.
16. Utilitza la informació que has obtingut per a redactar el comentari del text del
poema.

Interior, és un poema de Joan Salvat i Papasseit del llibre Poemes en ondes hertzianes
(1919). Aquest poema segueix el moviment d’avantguarda del Futurisme ja que
utilitza les tècniques de Salt de falla, les paraules en llibertat, la supressió dels signes
de puntuació etc. En el poema apareixen diferents elements i diferents moments, que
corresponen a un temps determinat. El poema està compost per versos lliures. Utilitza
diferents figures retòriques, com l’elisió, la metàfora, la personificació i la comparació.
El poema en si ens dona una visió del futur en que l’home se sent desvalgut.

El poema inventat està fet per Carolina González.