4) La sublevaci militar a Catalunya.

- La sublevaci frustrada. El cop destat del 18 de juliol de 1936 fracassa a

Catalunya i, per tant, es mant en la zona lleial a la Repblica. Catalunya va viure
traumticament la guerra, ja que shi juga lautogovern (lautonomia), i tamb en un
ambient de gran esperana davant la possibilitat de posar en marxa mesures
autnticament revolucionries, s a dir, darribar a la seva societat desitjada.
La matinada del diumenge del 18 al 19 de juliol de 1936 es va fer inacabable. Els
diaris informen que el dia 17 hi ha hagut moviments de tropes al Marroc. Posteriorment
aquesta informaci samplia amb les notcies que arriben de diferents llocs de la
Pennsula. Lesquerra assabentada de laixecament al Marroc, estava vigilant la reacci
de la guarnici local (vigilaven els moviments de les tropes) i no es va veure sorpresa.
La conspiraci, que el capit Varela dirigia amb lajuda duns quants falangistes i carlins
locals, no havia rebut suport financer catal (la Lliga regionalista els havia negat una
ajuda de 40 milions) ni tan sols el suport del capit general. El cap de la sublevaci, el
general Goded estava a Mallorca.
Les tropes revoltades van topar amb loposici de les forces que estaven sota el
control de la Generalitat ( els 300 Mossos dEsquadra, el Cos de Seguretat i Assalt
(Gurdia dAssalt ) i desprs dels dubtes inicials ( el general Escobar ) tamb de la
Gurdia Civil (Gurdia Nacional Republicana, era el nom de lantiga Gurdia Civil)
Tant la CNT-FAI (que va organitzar un Comit de Defensa Confederal),com alguns
partits desquerra (POUM, comunistes),van disposar dalguns efectius armats. Tamb es
mobilitzaren altres partits com ERC, Acci Republicana, etc. Molta gent va sortir al
carrer i es va mobilitzar de forma espontnia. Els assalts a les casernes ( Sant Andreu,
Santa Coloma, Sant Adri...)van proporcionar armes al poble.
Varela estava dirigint la conspiraci a Barcelona per esperava algun cap superior
(Goded, que estava a Mallorca de cam a Barcelona) per tal de poder avanar.
Van sortir de les casernes tenien la intenci de fer-se amb el control de la ciutat, volien
dominar lajuntament, el govern de la generalitat, les vies de comunicaci, la plaa de
Catalunya... Creien que seria tant fcil com quan havien sufocat la revoluci doctubre
de 1934, per van trobar una resistncia molt forta; sels va aturar (van veure
resistncia) al Cinc dOros (Passeig de Grcia- Diagonal), a la plaa de Catalunya (es
van haver de refugiar a ledifici de Telefnica i a lhotel Colon), a la Barceloneta (amb
una gran barricada aixecada per obrers portuaris) a la plaa Universitat, les Drassanes i
al Parallel.
Quan el general Goded va arribar de Mallorca (19 de juliol al migdia) per encapalar
la revolta, es trob amb la situaci controlada per les forces lleials a la Repblica i es va
amagar a la Capitania Militar per els republicans van assaltar ledifici i el van detenir.
Amb lajuda del president Companys, van convncer Goded de llegir una proclama de
rendici per rdio dient que la conspiraci ha fracassat i que els altres exrcits del pas
es rendeixin. Aquesta crida va servir per neutralitzar els insurrectes a Girona, Figueres,
Lleida i altres indrets de Catalunya. Goded va ser empresonat al vaixell Uruguay
(vaixell press) per finalment, desprs dun consell de guerra, el van condemnar a mort
i va ser afusellat el 12 dagost.
El preu de la revolta frustrada fou a Barcelona duns 500 morts i uns 3000 ferits.
Desprs de la victria comenava la revoluci.
- Les primeres mesures revolucionries. La Generalitat (Companys) es va veure
desbordada pels esdeveniments i per la fora de la CNT-FAI (va aprofitar el cop destat
per armar-se, requisant a les casernes), controlaren el carrer i imposaren la seva llei. Els

partits i els sindicats expropiaren diaris dorientaci dretana o centrista. Les propietats i
les indstries dels partidaris de la revolta foren collectivitzades (tamb els transports
pblics: el metro, els tramvies, els taxis i els autobusos ) i ben aviat comenaren tota
mena dexcessos per part de les anomenades patrulles de control que serviren per
camuflar tota mena de venjances personals. El govern de la Generalitat va intentar
controlar el procs revolucionari, regulant-lo jurdicament.
Socialment, es persegu indiscriminadament tot el que estava relacionat amb
lesglsia, i satribu errniament a tots els catlics una identificaci amb els rebels.
Lambient revolucionari general sorprn a tots els observadors, que el descriuen com
la desaparici de la burgesia, en una ciutat presa pels treballadors. Fins i tot lOrfe
Catal canta i grava Hijos del pueblo i A las barricadas, dos himnes de la CNT-FAI.
Resum:
Nacionals vs
Republicans
Franco

Revoluci social
CNT-FAI

vs

Republicans
Govern Republic
Govern de la Generalitat (ER)

- La poltica catalana durant el procs revolucionari. El 22 de juliol,

immediatament desprs de la rebelli militar, naixia a Barcelona el Partit Socialista
Unificat de Catalunya (PSUC) = (PCE), fruit de la fusi de la Federaci Socialista
Catalana del PSOE, del Partit Comunista de Catalunya i del Partit Catal Proletari.
Aquest partit dideologia comunista, stalinista (prosovitic), ortodoxos; assol
immediatament una gran importncia tant durant la guerra civil com desprs durant la
postguerra.(Durant el franquisme ser la principal fora doposici a Catalunya).
Catalunya pren un comproms total en la defensa i conquesta dArag.
Lorganitzaci de les primeres milcies de voluntaris comena pocs dies desprs de la
victria sobre els rebels a Barcelona i a la resta de Catalunya. Totes les formacions
poltiques i sindicals rivalitzen en lorganitzaci de columnes de milicians que marxen a
la defensa del front dArag.
Per iniciativa de Companys, volia fer un intent dunir a totes les forces republicanes per
controlar els nacionals, aquest intent va ser el Comit Central de Milcies Antifeixistes
(CCMA) (plataforma unitria formada per membres dERC, Acci Catalana, POUM,
PSUC, Uni de Rabassaires, UGT, i sobretot la CNT-FAI. Tenia la seu a la Capitania
Militar)format per iniciativa de la CNT ser el poder central de facto a Catalunya (es
convertir en el smbol de la Catalunya revolucionria) i sencarreg de coordinar i
garantir els provements al front i a la reraguarda (gesti de la sanitat, garantir lordre
pblic, subministraments urbans...). Catalunya creu que ha de contribuir a la victria de
la Repblica, per tant van crear columnes de milicians (voluntaris heterogenis (homes i
dones, joves i vells) que sapunten a lluitar contra el feixisme) que sortiran de Barcelona
cap al front dArag per recuperar Saragossa. Cada partit deia als seus representats de
demanar voluntaris i aix cada partit tindr la seva milcia.
En els primers dies i fins a mitjan agost del 1936 surten de Barcelona uns 20.000
voluntaris, sense gaire formaci militar i molt heterogenis. Les principals columnes sn
la de Durruti, anarquista que actua al front de Saragossa, la dOrtiz, tamb anarquista,
que actua a la zona de Belchite; la del POUM que actua a la zona dOsca; les
anarquistes Aguiluchos i Rojo i Negro que lluiten prop dOsca; la del PSUC a la zona
dAlcubierre; la de Villalba, formada per antics membres de lexrcit fidels a la
Repblica, amb base a Barbastre; la Pirinenca, amb voluntaris que lluiten a la zona de
muntanya, i la Maci-Companys, organitzada per ERC, que lluita al sud de la dOrtiz

(a la zona nord). El problema principal del front ser la manca darmes i municions. El
Comit de Milcies Antifeixistes, malgrat la seva representativitat va ser incapa de
controlar els esdeveniments revolucionaris, per la qual cosa, el 27 de setembre de 1936
va ser dissolt i es form un govern de la Generalitat (que presidia Companys) i del
qual Josep Tarradellas fou conseller en cap. La participaci anarquista en el govern de
la Generalitat (tres consellers) signific en el si de la CNT-FAI, un tens debat per
laparent contradicci ideolgica que aquest fet significava. A ms, igual que succe a la
resta de lestat, mentre que anarquistes i trotskistes del POUM donaven prioritat a la
revoluci social, la resta de partits tenien per objectiu immediat la victria militar.
Aquesta divergncia, desembocaria en violents enfrontaments a Barcelona, que
afebliren la rereguarda republicana i desmoralitzaren la poblaci.
El govern de la Generalitat va intervenir en el procs revolucionari i va intentar
posar-hi una mica dordre, reglamentar la nova situaci i estimular la producci. Lagost
del 1936 per iniciativa de la CNT-FAI va crear el Consell dEconomia de Catalunya,
que va aprovar el decret de collectivitzacions, que establia la obligatorietat de
collectivitzar -se les empreses de ms de 100 treballadors. Laltre gran esfor de la
Generalitat va ser la creaci de la Comissi dIndstries de Guerra, important
sobretot en la metallrgia i la qumica. En aquest grup, format per ms de 500
empreses, van arribar a treballar-hi uns 80.000 empleats. Lagost del 1938 aquestes
empreses van ser expropiades pel govern central de la Repblica. Al camp catal es
produeixen collectivitzacions de la terra per menys que en zones dEspanya on
predominava la gran propietat. Es van oposar a les collectivitzacions de la terra la Uni
de Rabassaires, comunistes i ERC.
Al marge de la gesti econmica , la Generalitat va intentar tamb regularitzar la
vida a la rereguarda. Un dels primers esdeveniments afectats per lalament militar del
19 de juliol va ser lOlimpada Popular, que shavia dinaugurar aquell mateix dia a
lestadi de Montjuc, com a alternativa als Jocs Olmpics oficials que organitzava
lAlemanya nazi. Els 6000 esportistes convocats van haver de marxar i alguns van
integrar les Brigades Internacionals. La Generalitat va actuar tamb en el camp
cultural: va organitzar campanyes culturals,va publicar gran nombre de cartells de
propaganda sobre diversos temes (civisme, solidaritat, higiene),en l educatiu: va
emprendre una reforma escolar i va mantenir una certa normalitat escolar fins a
principis de 1938, en la protecci del patrimoni: es va poder salvar el monestir de
Montserrat, la biblioteca de lAteneu Barcelons etc.
- Els fets de maig de 1937. El CCMA es dissol i es vol formar un govern de la
Generalitat on estiguessin representades totes les forces encara que no durar ja que el
poble sanir fracturant cap a un costat o altre a causa de les diferncies. Aquest Govern
unitari de la Generalitat de Catalunya, el setembre de 1936, no va aturar la radicalitzaci
de les postures ni va evitar els enfrontaments entre els partidaris de la revoluci social
(CNT-FAI, els antiestalinistes(trosquistes), antisovitics, heterodxos del POUM ) i els
que es consideraven partidaris de lordre i de prioritzar la victria (ERC , els comunistes
ortodoxos del PSUC,UGT).
Les tensions(diferncies) van acabar desclatar el 3 de maig de 1937, quan les forces
de la Generalitat van intentar assaltar ledifici de la Telefnica, en mans dels
anarquistes. Aix va obrir una lluita armada que alguns historiadors han qualificat de
petita guerra dins la guerra. Aquesta acci es coneix com els fets de Maig.
CNT-FAI + POUM vs
ERC+PSUC
Revoluci social
vs
Guanyar la guerra

I es va saldar amb prop de 300 morts i quasi un miler de ferits. Les conseqncies
poltiques van ser:
-El desmantellament i la il.legalitzaci del POUM sota la falsa acusaci de
collaborar amb els feixistes. El seu lder Andreu Nin mor assassinat per agents
estalinistes (Fi del POUM).
- La marginaci i l inici de la davallada de la CNT-FAI.
- Augment de la influncia poltica del PSUC (fonamental per garantir lajut sovitic)
- El govern de la Repblica li va prendre a la Generalitat les competncies en
matria dordre pblic i es van retallar moltes competncies autonmiques.
- Caiguda del govern de Largo Caballero, que s substitut pel tamb socialista
Negrn, partidari de lenfortiment de lEstat per afrontar amb garanties la guerra.
Negrn comparteix moltes de les tesis dels comunistes i deixa fora del govern els
anarquistes, que lacusen de contrarevolucionari. La seva acci de govern es resumeix
en el lema: primer la guerra, desprs la revoluci.
Potser lnic guanyador daquesta crisi va ser el Partido Comunista de Espaa, que a
partir daquest moment va emprendre un tasca centralitzadora encaminada a organitzar
lesfor bllic.
- La batalla de lEbre i lacabament de la guerra. Durant els mesos compresos entre
el desembre del 1937 i el febrer del 1938, la situaci del front s desesperada.
Lofensiva republicana a Terol fracassa i la iniciativa de la guerra passa a mans
franquistes.
El juliol de 1938, els republicans van emprendre una ofensiva en les comarques de
lEbre per frenar latac franquista sobre Valncia. A finals de juliol lexrcit republic
creua el riu Ebre i ocupa fins el territori fins a Gandesa. La batalla s de desgast amb
xocs, bombardeigs i contraofensives per ambdues parts. El 15 de novembre del 1938
lexrcit republic torna a les seves posicions amb nombroses baixes. Aquesta cruenta
batalla que va durar 4 mesos.
Desprs de la victria a lEbre, lexrcit feixista, dirigit per Franco sorganitza per
ocupar Catalunya. Lexrcit republic recula en desbandada. El 9 de febrer de 1939, les
tropes franquistes arriben a la Jonquera.