Activitats de cultura

L e s p r i m e r e s g r a n s c i v i l i tz a c i o n s q u e e s v a n d e s e n v o l u p a r a l a G r c i a
continental i a les illes adjacents van ser la minoica o cretenca i la
micnica. La primera (c. 2.600-1.200 ae aproximadament) es va
desenvolupar sobretot a lilla de Creta i va exercir una poderosa
i n fl u n c i a q u e e s v a e s t e n d r e p e r t o t a l a M e d i t e r r n i a o r i e n t a l . Va
fonamentar la seva prosperitat en el domini del mar (talassocrcia).
s a les darreries d'aquesta poca que es remunta la llegenda de la
u n i fi c a c i d e l t i c a p e r p a r t d e Te s e u , q u e p e r t a n y i a a l a g e n e r a c i q u e
va precedir a la de la guerra de Troia.
A partir de quines paraules gregues s'ha format el terme talassocrcia?
Q u i n f a m s m i t e , r e l a c i o n a t a m b At e n e s i C r e t a , v a p r o t a g o n i tz a r Te s e u ?
Investiga-ho.

L a c i v i l i tz a c i m i c n i c a ( c . 1 . 6 0 0 - 1 . 1 0 0 a e ) e s v a d e s e n v o l u p a r
p r i n c i p a l m e n t a l s u d d e l a G r c i a c o n t i n e n t a l , a l Pe l o p o n s , g r c i e s e n
g r a n p a r t a l ' i n fl u x c o m e r c i a l i c u l t u r a l c r e t e n c . E l s m i c n i c s o a q u e u s
van arribar a controlar gran part de la Grcia actual, Creta i les illes de
l ' E g e u , i e n l a s e v a p o c a d e m x i m a e x p a n s i v a n e n t r a r e n c o n fl i c t e
amb la ciutat de Troia, situada al nord d'sia Menor, donant lloc a una
m t i c a g u e r r a c a n t a d a p e l p o e t a p i c H o m e r . D a q u e s t a p o c a e s
c o n s e r v e n a l A c r p o l i d ' At e n e s r e s t e s d e f o r t i fi c a c i o n s .

A l e s d a r r e r i e s d e l s . V I a e l e s c o n v u l s i o n s p o l t i q u e s a At e n e s v a n
desembocar en la instauraci d'un sistema democrtic per part de
Clstenes. Es va habilitar un espai perqu es reuns l'assemblea dels
ciutadans, la .
Investiga en qu van consistir les reformes de Clstenes

L a c i u t a t d ' At e n e s a l s s s . V i I V a e .
va assolir el seu esplendor mxim,
amb l'ambicis programa d'obres
pbliques patrocinat per Pricles.
Qui va ser Pricles? En qu va
consistir el seu programa? Com va
ser possible disposar dels recursos
e c o n m i c s s u fi c i e n t s p e r d u r - l o a
terme? Investiga-ho.
Imatge treta i adaptada de http://www.ugr.es/~jmarting/06HAA
M/DOCUMENTACION/DOCUMENTACION/ACROPOLIS/intr
oduccion.htm

Xavier Botella i Judit Sintes

Activitats de cultura

A l b e l l m i g d e l a c i u t a t d ' At e n e s e s t r o b a l ' A c r p o l i s , ' e l c i m d e l a

ciutat'. Era el cor religis de la ciutat i all es concentraven els temples
dedicats als dus ms estimats pels ciutadans atenesos.

Imatge treta de http://da.wikipedia.org/wiki/Akropolis_%28Athen%29

I n v e s t i g a q u i n s e r e n e l s e d i fi c i s r e l i g i o s o s s i t u a t s a l ' A c r p o l i s d ' At e n e s .
Quins d'ells es conserven encara? Investiga qui era Fdias. Qu saps de la
seva obra?

Amb aquest nom, les Mdiques, es referien

els grecs a les conteses intermitents que van
mantenir els grecs contra els perses al llarg de
la primera meitat del segle V ae.

Heu de recordar que les jniques d'sia

Menor eren frontereres amb l'imperi persa, i no
sempre les relacions entre grecs i perses van ser
de bon venatge. De fet, gran part d'aquestes
retien tribut als perses i estaven
sotmeses a les maniobres dels reis perses per
afavorir els seus interessos comercials i a la
p o l t i c a e x p a n s i v a d e l ' i m p e r i , fi n s q u e v a
arribar un moment que la pressi persa es va fer
tan insuportable que va provocar la rebelli de
les ciutats gregues de Jnia.
Imatge treta de http://commons.wiki
media.org/wiki/File:Darius-Vase.jpg

Quina jnica va encapalar la rebelli i quan? Qui era el rei de

P r s i a l l a v o r s ? Q u i n v a s e r e l p a p e r d ' At e n e s e n a q u e s t a r e b e l l i ?
Investiga-ho.
41

Activitats de cultura

P o c d e s p r s d ' a q u e s t p r i m e r e n f r o n t a m e n t , a At e n e s v a a n a r i m p o s a n t - s e
l'opini dels qui pensaven que la ciutat, i la resta de Grcia, s'havia de
preparar per a un enfrontament a gran escala amb els perses, que
fi n a l m e n t e s v a a c a b a r p r o d u i n t : v a s e r l a p r i m e r a G u e r r a M d i c a .
Durant aquesta guerra hi va haver una batalla que va donar origen a una
prova esportiva. De quina batalla i de quina prova esportiva estem
xerrant? Quina relaci hi ha entre una i altra?

Font: GRANT, M. (2004) Atlas Akal de historia clsica, Akal, Madrid

Entre els defensors d'una poltica

b e l l i c i s t a a At e n e s , p e r t a l d e
prevenir l'atac persa, va destacar
Te m s t o c l e s .
Investiga
qui
era
i
quines
mesures va adoptar per defensar
At e n e s d e l s p e r s e s .

Imatge treta i adaptada de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Muralla_llarga

En haver acabat les guerres contra

e l s p e r s e s , Te m s t o c l e s v a c a u r e e n
desgrcia i va ser condemnat a
o s t r a c i s m e p e l s c i u t a d a n s d ' At e n e s .
En qu consistia aquesta condemna?
Investiga-ho.

que cont el nom de Temstocles (490-480

ae). Museu de l'gora antiga d'Atenes. Imatge treta de
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ostrakon

42

Activitats de cultura

Dintre la polis, a part de les prctiques culturals, hi ha tamb prctiques

de culte vinculades als misteris. Aix com conixer les prctiques
culturals de la polis s fcil, quan parlem de misteris es complica perqu
est unit a la 'no-revellaci', ja sigui perqu est prohibit o perqu no hi
ha paraules adients per vehicular aquesta experincia.
Vocabulari bsic de la experincia mistrica:
/: iniciar-se als rituals mistrics
: persona que fa aquesta iniciaci
, : total de procediments
: lloc on es fan les prctiques d'iniciaci
: cerimnia d'iniciaci
: celebrar les prctiques, sobretot en un estat d'exaltaci
, : cerimnies d'exaltaci
La majoria de rituals admetien la presncia de dones. Hi havia un
m a g i s t r a t e n c a r r e g a t e s p e c fi c a m e n t d e l e s c e l e b r a c i o n s r e l i g i o s e s a
At e n e s , l ' .

Eleusis era un de la regi de l'tica i que, per tant, pertanyia a la

d ' At e n e s ; e l s a t e n e s o s e l v a n c o n q u e r i r a l s e g l e V I I a e . A l l t e n i e n
l l o c e l s m i s t e r i s d e d i c a t s a d u e s d e e s s e s , m a r e i fi l l a r e s p e c t i v a m e n t .
Quines eren les divinitats implicades en aquests rituals mistrics? En
quin mite es basaven els misteris eleusins?
Investiga-ho.

La iniciaci en els misteris d'Eleusis s molt

complexa, demana molt temps i dedicaci. T
dues grans etapes: la dels petits misteris, i la
dels grans misteris.
L'iniciat () quan comena aquest
procediment s posat sota la supervisi d'un
guia (). Hi ha tamb un comit
de persones, els (vigilants o
supervisors), que vigilen que es respectin
els procediments.
La primera etapa, la dels petits misteris, es
celebrava en el mes d' (febrermar), que s quan hi havia la primera
i n i c i a c i . E s f e i a a u n a l o c a l i t a t d ' At e n e s , a
Agra, on els aspirants de l'any anaven
precedits per l' . Fan un
s a c r i fi c i a l e s d u e s d e e s s e s i f a n u n b a l l
p u r i fi c a d o r d e l r i u .

Tauleta de Ninnion, trobada a l'antic santuari d'Eleusis i

datada del 370 de. Representa l'arribada de la process
del ritus mistric d'Eleusis.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Misteris_d%27Eleusis#
/media/File:NAMA_Myst%C3%A8res_d%27Eleusis.jpg

Al cap de sis mesos, en el mes (setembre-octubre), ve la

segona etapa, que dura deu dies. Tot comena a Eleusis, d'on surt una
process amb un gran cerimonial que porta els objectes sagrats
e n c i s t e l l e s . A r r i b e n a l c e n t r e u r b d ' At e n e s , a l p e u d e l ' A c r p o l i s , a u n
temple anomenat Eleusnion.
43

Activitats de cultura

La process arriba all custodiada per la i la sacerdotessa

d ' At e n e a s i n f o r m a d a o fi c i a l m e n t q u e e l s o b j e c t e s s a g r a t s h a n a r r i b a t .
Aquesta cerimnia s pblica, seguida per les autoritats i la resta de
ciutadans (tamb i ).

L'endem s el dia (reuni dels iniciats) o dia de la

(proclamaci de l'inici dels misteris). Els iniciats entren al temple. Al dia
s e g e n t p r e n e n u n b a n y p u r i fi c a d o r i c a d a s a c r i fi c a u n p o r c q u e
absorbeix les impureses de la persona. Aleshores l'animal no ser
consumit, sin que s cremat i les cendres disseminades. A continuaci
l'iniciat es canvia de roba, s coronat de murtra (senyal d'inviolabilitat),
t o r n a a l a c i u t a t i u n a l t r e c o p e s f a u n s a c r i fi c i p u r i fi c a d o r .

Finalment, els objectes sagrats tornen a Eleusis amb una altra process
molt ms solemne. Arriben a Eleusis i un cop all els iniciats entren al
, (temple on es fan les prctiques d'iniciaci).

Llavors t lloc la part mistrica. Hom parla d'una visi () i el

1 els explica quelcom secret. En la es diu que veuen
D e m t e r , Pe r s f o n e , H a d e s . . . Ta m b d i u e n q u e e n e l r e l a t s a g r a t h i h a l a
promesa d'una vida millor desprs de la mort.

Ms informaci a:

Histria d'Atenes:
- Botella, X. (2016) Breu histria d'Atenes
https://es.scribd.com/doc/307227241/Breu-historia-d-Atenes
Els misteris d'Eleusis
- aevuo3llfi9c (2014) Els misteris eleusins
https://prezi.com/s7zdnpr-1-wu/els-misteris-eleusins/
- Jauralde, G. (2016) Los misterios de Eleusis
http://akropolishistoria.com/2016/01/30/los-misterios-de-eleusis/
Els monuments de l'Acrpoli
- Grecotour.com (2016) La Acrpolis de Atenas
http://www.grecotour.com/la-acropolis-de-atenas

1. s aquell que parla sobre all sagrat i ensenya algun secret o objecte. Sempre pertany a una mateixa famlia; en aquest
cas a la famlia dels Eumlpides.
44