Historia de un alemn

Elies Soler

Biografia de l'autor.
Raimund Pretzel (1907-1999), ms conegut pel
seu pseudnim, Sebastian Haffner, va nixer a
Berln en una famlia benestant i protestant. El
seu pare era un alt funcionari de la burocrcia
prussiana, estricte en les seves obligacions,
per liberal i hum en la intimitat. Per complaure
al seu pare, Raimund Pretzel estudia Dret i
exerceix les prctiques en tribunals, on els
jutges deleguen considerables atribucions en
aquests aprenents (Redacten sentncies,
dirigeixen judicis, etc.), el que li proporcionar
una slida formaci jurdica. La seva veritable
vocaci, per, sn les lletres i el periodisme,
que comena a exercir amb petites
collaboracions en premsa. Durant el turbulent
any de 1933, un cop acabada la carrera,
prepara les oposicions per a jutge.
Durant els anys del nazisme i estan en contra
d'aquesta ideologia Pretzel es veu molt excloit
de la transformaci social que l'envolta aix que
el 1938, desprs de la Nit dels Vidres Trencats i
tement per la vida de la seva novia jueva, Erika
Hirsch, decideixen marxar a l'exili; primer a
Pars i, posteriorment, a Londres, on es casen.
All viuen d'una form molt precria.
s all quan un editor li encarrega llavors un llibre sobre els seus experincies a
l'Alemanya nazi i aleshores comena la redacci d'Histria d'un alemany, que abandona
davant l'esclat de la guerra. Davant les noves prioritats que imposa la guerra, es llana a
redactar un informe menys personal sobre l'Alemanya de Hitler, destinat a aclarir els
tpics i malentesos sobre el seu antic pas i a facilitar armes dialctiques contra Hitler.
Amb el ttol d'Alemanya: Jekyll i Hyde, es publica el 1940 i coneix un xit immediat, el que
li facilitar la seva entrada a la premsa anglesa. El mateix Churchill recomanar la lectura
del llibre de Haffner als seus generals a fi d'entendre l'enemic. Per evitar represlies a la
seva famlia a Alemanya, decideix signar amb un pseudnim que reflecteix el seu amor
per la msica: Sebastian (pel nom de Bach) Haffner (de la clebre simfonia de Mozart).
Inicia a partir de llavors una llarga i brillant collaboraci amb The Observer, a mateix
temps que treballa per al Foreign Office en tasques de propaganda antinazi. Durant anys
desenvolupa una prestigiosa carrera com a periodista independent, de posicions
d'esquerra, que alternar amb la publicaci d'assajos histrics sobre l'Alemanya del segle
XX. El 1954 retorna a Alemanya com a corresponsal del The Observer i comena tamb
a collaborar amb la premsa alemanya, on els seus influents articles i assajos van ajudar a
tota una generaci d'alemanys a enfrontar-se de manera crtica i poc complaent amb el
seu propi passat.

Historia de un alemn

Elies Soler

Durant la dcada dels 60 comena una llarga correra com a analista poltic, aix s'obrir
lloc com a tertuli en les televisions Anglese i Alemanyes on exercir com una gran figura
pblica i d'influncia social. Durant la dcada dels 80 i desprs de la mort de la seva
esposa s'aparta de l'escena pbica.
Finalment mort a Berln el 1999, any en el que es publicar la seva novella pstuma:
Historia de un Alemn.

Sinopsi
La histria relata l'evoluci personal de Sebastian
Haffner, home nascut a Berln el 1907 i que va
viure en primera persona tots els canvi socials
viscuts entre l'esclat de la Primera Guerra Mundial i
la presa de poder de Hitler el 1933. En aquest
temps, Alemany es veu evocada a una gran
inestabilitat, tant econmica com poltica, cosa que
acaba derivant en un ascens imparable del
feixisme. La novella ens parla des d'una ptica
subjectiva com el protagonista observa els fets
sense opci de reacci i com cada cop aquest es
veu ms excloent en una societat que abraa la
ignorncia i el totalitarisme. El que la fa
caracterstica s que relata com realment se sentia
la gent en aquella poca, ms enll dels fets
histrics, com afectaven aquests a la vida
quotidiana de la ciutadania.

Historia de un alemn

Elies Soler

Temps i espai
Haffner ens trasllada a el Berln d'entre guerres i els fets ms destacats de la repblica de
Weimar fins a l'absolutisme de Hitler. Durant aquest perode ens descriu quines van ser
les grans dificultats de la poca: com la gran inestabilitat poltica que va comportar
dimissions, cops d'estat fallits, enfrontament entre grups poltics, el sentiment de
venciment que va deixar la Gran Guerra, la hiperinflaci, la prdua de territoris, per
sobretot, l'ascens imparable dels nazis i la nulla resistncia de l'oposici.

Temes del llibre

La Guerra:
Las personas satisfechas y bien alimentadas no suelen ser dadas a tener visiones de
futuro y fantasas... en cualquier caso: el hambre sola no desilusionaba.
Aquesta frase relata com la guerra feia fantasejar i illusinoava a tota una generaci, tot i
la gana.
El estallido blico, a pesar de las terribles secuelas, estuvo asociado para la mayora a
unos das inolvidables de mxima exaltacin y vida intensa, mientras que la Revolucin
de 1918, que fue en definitiva la que trajo la paz y la libertad, en realidad dej recuerdos
sombros a casi todos los alemanes.
Aqu mostra quin va ser el sentment que fa crear la revoluci: unvicoria que mai va arrivar.
nos creamos patriotas muy importantes y corramos por nuestro pas.
Com el nacionalisme feia als nens creure el que creien.

Historia de un alemn

Elies Soler

Revoluci de 1918:
De repente, a derecha e izquierda, una marea de gente se precipit en direccin hacia
los portales, los tanques llegaron con estruendo, fuera se oyeron detonaciones
terriblemente cercanas, las ametralladoras se despertaron de golpe, durante cinco
minutos aquello fue un infierno; despus los tanques prosiguieron su ruidosa marcha, se
alejaron, el fuego de las ametralladoras se extingui.
Es va sentir ms com una guerra la revoluci de 1918 que no pas la Gran Guerra.
Era obvio que el futuro no les perteneca a los Rathenau, que se esforzaban por
convertirse en personalidades excepcionales, sino a los Techov y Fischer, que
simplemente aprendan a conducir y a disparar.
Qui tenia el poder realment enmig de la confusi.
Ascens del Feixisme:
Fue una poca en la que un presente oscuro slo se atenuaba ante la perspectiva de un
futuro negro.
Aquesta frase reflexa quin era el panorama just abans de l'arrivada de Hitler al poder.
En 1930 Hitler era an para muchos una figura vergonzosa, perteneciente a un pasado
gris: el redentor muniqus de 1923, el hombre del grotesco putsch de la cervecera.
Molt interesant doncs demostra com poden canviar les coses en molt poc temps i quina
era la visi general de Hitler en el moment en que no era tan popular.
Nadie se habra sorprendido si, cuando este ser pronunci su primer discurso, un polica
lo hubiera agarrado por el cuello y lo hubiese enviado a un lugar donde no se le volviera a
ver jams y al que sin duda alguna perteneca.
Altra cop ens n'adonem com de inverosmil era la figura de Hitler aans de domiar les
masses.
Los peridicos, en la medida en que seguan publicndose, informaban con un cierto
toniquete de jbilo y euforia patritica. Estbamos salvados! Viva, Alemania era libre! El
sbado todos los alemanes celebraran juntos la fiesta del levantamiento nacional con sus
corazones henchidos de gratitud! Arriba las antorchas, arriba las banderas!
Com el nazisme manipulava descaradament els mitjans de comunicaci.
Hablando en serio: lo ms interesante del incendio del Reichstag fue quizs que
prcticamente todos creyeron en la culpabilidad de los comunistas.
I la manipulaci dels miyjans com influia en la opini pblica, aquest n's l'exemple ms
destacat.
No hubo ni un ejemplo de oposicin enrgica, de hombra ni de firmeza. Slo pnico,
huidas y transfuguismo.
Auesta frase reflexa perfectament el com va actuar l'oposici poltica ja molt desgastada
contra un moviment nou i amb esperana, un cop desterrats els comunistes.

Historia de un alemn

Elies Soler

El factor decisivo fue que en aquel momento la ira y la repugnancia vertidas contra los
propios dirigentes cobardes y traidores fueron mucho ms fuertes que la ira y odio de los
que era objeto el autntico enemigo.
la razn del cambio fue un proceso similar al que probablemente sola acontecer en una
era mtica, cuando una tribu derrotada renegaba de su propio dios, que pareca haberla
abandonado, para elegir como protector al dios de la tribu enemiga y vencedora.
La opini pblica i el enfadament de les persones militants en partits opositors.
fuese precisamente esta rutina mecnica que prosegua de forma automtica la que
contribuyera a impedir que se produjera cualquier reaccin enrgica y viva frente al
horror.
Com el canvi no va ser brusc, la oposici tampoc.
Antisemitisme:
el ejercicio de profesiones decentes y de alto rango intelectual por parte de los judos
como un crimen o, cuando menos, como una falta de tacto.
Recel de la societat cap als jueus cultes
hoy nada infrecuente en Alemania, de que el antisemitismo nazi es un pequeo detalle
secundario, o como mucho un defecto de forma
La ciutadania ho va donar com un efecte secundari, ssense molt problema.
Se trata del mismo proceso, pero concentrado en un par de minutos, que sufren quienes,
amarrados a un bloque de piedra en un campo de concentracin, reciben una paliza que
los deja hechos papilla: el primer golpe va directo al orgullo y hace que el alma se
encabrite salvajemente; el dcimo y el vigsimo ya slo afectan al cuerpo y no producen
ms que un gemido.
Com van acatar els atacs els propis jueus.

Valoraci personal:
Llibre molt avanat per la poca que relata una part imprescindible per a entendre a
histria moderna. Molt ben escrit i tradut, de composici amena i entenedora s un llibre
que et transmet tot all que el protagonista desitja per a tal de que tu com a lector puguis
entendre all que molts cops costa d'entendre. Ens fa un reps per la repblica de
Weimar i podem conixer com la gent de la poca sentia els fets, com la societat
interpretava els successos i com vivien amb ells; en una era i llocs caracteritzats
justament per una infinitat de detalls i trets que ens fan entendre el mon. Puc dir doncs
que s un llibre que em tornara a llegir, primer perqu t'aporta una gran quantitat de
coneixements i desprs perqu t'enganxa i gaudeixes de la lectura.