TEMA 7 CATAL

CURS 3r

TALLER ORAL
L'ENTREVISTA
L'entrevista s un text en forma de dileg i serveix per
conixer l'opini d'alguna persona o algunes coses de la
seva vida personal. En totes les entrevistes hi ha un
entrevistador i un entrevistat. L'entrevistador s la persona
encarregada

de

fer

les

preguntes

l'entrevistat,

l'entrevistat s qui respon a les seves preguntes.

Per tant, una entrevista s un dileg on un entrevistador a
travs de diferents preguntes vol conixer l'opini o els
detalls de la vida d'un entrevistat.

Exemple d'Entrevista:

ENTREVISTA AL JOAN
En Joan s el professor de 5 A de l'escola Isabel de Villena.
Ell fa classe de Medi, Matemtiques, Catal i Castell.
-Que t'agradava fer quan eres petit?
M'agradava jugar a futbol, a bsquet, llegir i fer mots
encreuats.
-A qu t'agradava jugar quan eres petit?

M'agradava jugar a futbol i bsquet.

-Quins dibuixos animats t'agradaven quan eres petit?
Encara t'agraden?
Heidi, Marco, Oliver i Benji ... Si, Tom i Jerry sobretot.
-On vas comenar a estudiar?
A l'escola Sant Josep Obrer de Cornell de Llobregat.
-Qu vas estudiar?
Desprs de la primria i l'institut, vaig estudiar Magisteri a
la Universitat de Barcelona, s a dir, els estudis per fer de
mestre.
-Toques algun instrument?
S, la guitarra.
-Quines canons sn les que ms t'agraden tocar?
M'agrada tocar les canons que m'invento.
B, doncs ja he acabat la meva entrevista. Moltes grcies
Joan, m'ho he passat molt b fent-te aquestes preguntes.
Adu!
Ara heu de fer una entrevista a un company o una
companya de classe.
Per preparar l'entrevista heu de tenir en compte els
aspectes segents:
Primer de tot, hem de presentar a la persona que
volem entrevistar.
Desprs, hem de pensar les preguntes que li volem
fer.
Finalment, per acabar amb l'entrevista, ens hem

d'acomiadar.
ENTREVISTA A:
PRESENTACI:

QUATRE PREGUNTES:

ACOMIADAMENT DE L'ENTREVISTA:

TEMA 7 CATAL
CURS 3r

COMPRENSI LECTORA
El llenyataire honrat
Una vegada hi havia un pobre llenyataire que tornava a
casa desprs duna dura jornada de feina. En creuar un
pont que travessava un riu li caigu la destral a laigua.
Lhome es va lamentar tristament:
-Oh! I com mho far per guanyar-me el pa jo ara, sense

destral?
Per tot de sobte, dentre les aiges - oh! sorpresa! - en va
sorgir una bella nimfa i li va dir:
-Espera, bon home, que jo et tornar la destral.
La nimfa es va enfonsar al riu i al cap de no res en torn a
sortir amb una destral dor masss a les mans.
-Que potser s aquesta la teva destral? - Va preguntar la
nimfa.
-No, no s aquesta, la meva destral no s daurada - va
contestar el llenyataire.
Aix la nimfa es va tornar a enfonsar per segona vegada i
aparegu poc desprs amb una destral de plata.
- I aquesta? Que potser s aquesta la teva destral? - va
tornar a preguntar la nimfa.
- No, aquesta tampoc no s la meva. La meva no era ni d'or
ni de plata - va respondre l'entristit llenyataire.
I per tercera vegada la nimfa es va submergir a les aiges
del riu. En sortir duia a les mans una d'estral dacer.
- Oh! Grcies! Grcies! Aquesta s que s la meva! - Per,
com que ets tan honrat, jo et regalo les altres dues, bon
llenyataire. Has preferit lhonradesa a la mentida i et
mereixes aquest premi.

1. Imagina't que tu ets l'autor o l'autora d'aquest

conte, quin ttol li posaries?

2.Contesta les segents preguntes:

1.Per qu esta trist el llenyataire?
a) Perqu li va caure la destral a la platja
b) Perqu li va caure la destral al riu
c) Perqu alg li va llenar la destral al riu
2.Qu vol dir la frase del text guanyar-me el pa?
a) Guanyar diners treballant
b) Menjar el pa
c) Fer el pa
3.Que va sortir d'entre les aiges del riu?
a) Una granota
b) Un mac
c) Una ninfa
4.Per qu la nimfa li dna tamb al llenyataire les altres
dues destrals que no sn seves?
a) Perqu li havia enganyat
b) Perqu era el seu aniversari
c) Perqu li havia dit la veritat
TEMA 7 CATAL

CURS 3r

GRMATICA I ORTOGRAFIA
LES PARAULES POLISMIQUES
Una paraula que t ms d'un significat s una paraula
polismica.
En el diccionari podem trobar tots els significats d'una
paraula.
Per a saber quin significat t una paraula polismica en una
frase concreta, hem de fixar-nos en el sentit d'aquesta
frase.
Sempre que sigui possible, hem de fer servir paraules que
s'ajustin amb ms exactitud al que volem dir; s a dir, hem
de fer servir les paraules ms precises.

1. Llegeix el segent text:

L'altre dia vaig pensar que podria penjar un prestatge per
posar-hi els trofeus de nataci. Vaig anar a la ferreteria a
comprar cargols i una serra per si de cas sobrava un tros
de prestatge. En arribar-hi vaig veure que hi havia molta
cua i vaig tornar cap a casa. Ja m'espavilaria amb el que
tenia!

M'estava enfilant a l'escala per penjar els claus quan vaig

sentir un crit esgarrifs: havia trepitjat la cua del gat! Vaig
intentar baixar rpidament, per amb les presses em vaig
entrebancar i vaig caure sobre la vitrina on tinc les copes i
els gots de la vaixella dels diumenges. Em vaig fer mal al
coll, per el gat va poder deslliurar-se... De l'ensurt, es va
escapar per la finestra i fa dos dies que no el veig. He fet
voltes per tota l'illa i no el trobo.
I tot per muntar un prestatge. Quin desastre!
-Ara escriu una oraci amb cada un dels significats
de les segents paraules:
Cargol:

Serra:

Cua:
Clau:

Gat:

Copa:

2.Llegeix la informaci d'aquestes entrades del

diccionari i escriu a sota de cada frase la
corresponent.

Per exemple:
La pinya d'aquest castell era molt ferma.
3. Conjunt de persones que recolzen la base d'un castell
hum.

 Amb els amics formen una bona pinya.

El seu cotxe es va endur una pinya perqu

estava mal aparcat.

M'agrada recollir pinyes pel bosc.

TEMA 7 CATAL
CURS 3r

GRMATICA I ORTOGRAFIA
ELS ACCENTS
S'accentuen...

-Les paraules agudes que acaben en vocal, vocal + s (as,

es, is, os, us) i -en, -in.
-Les paraules planes que no acaben en les terminacions
anteriors.
-Totes les paraules esdrixoles.
La a sempre porta accent obert (). La i i la u sempre el
porten tancat (, ).
La e i la o, en canvi, poden portar accent obert (, ) o accent
tancat (, ).

1. Escolteu dues vegades el text segent:

La Vernica juga a dmino amb el seu germ. Com que no
sap perdre, s'enfada perqu diu que en Frederic ha fet
trampes. Ell li diu que s una nena petita, i sense pensars'ho dues vegades, li tira una sabatilla de gimnstica que
troba a terra. La Vernica plora i crida a la mare.
La mare est fent anar la mquina de cosir i no sent els
crits. Ara s la Vernica qui tira el telfon de peluix a en
Frederic.
Quan la mare va a veure qu fan els nens, troba l'habitaci
com si l'hagus passat un terratrmol.
-Quina grabaci et sembla ms adequada? La
primera o la segona?

Per qu?

-Quina diferncia creus que hi ha entre una grabaci

i l'altra?

2. Ara, classifica les paraules subratllatjades en

aquesta taula:
AGUDES

PLANES

ESDRIXOLES

TEMA 7 CATAL
CURS 3r

TIPOLOGIA TEXTUAL
EL TEXT INSTRUCTIU
El text instructiu s un tipus de text que serveix per
explicar i donar instruccions de com es fa alguna cosa.

Sn textos instructius les receptes de cuina, les normes

d'un joc, les instruccions de com funciona un aparell o com
es fa un treball manual o un experiment, les normes de
convivncia, els consells...
S'ha de tenir en compte els segent:
La informaci ha de ser molt clara i ha d'estar ben
ordenada.
Les frases solen ser curtes i precises.
Sovint heu d'utilitzar paraules per ajudar-vos a ordenar
l'explicaci de manera lgica: Primer, segon, desprs,
a continuaci, seguidament, per acabar, finalment...

A la pgina segent teniu un exemple de text instructiu:

GAUDIM DE LA PLATJA SENSE RISCOS!

Sapropa lestiu i la calor i segur que tots vosaltres anireu a
la platja en algun moment. Anar a la platja s molt
beneficis per a la salut, per cal que es prenguin algunes
precaucions.
Normes:

1. A lhora de fer un bany sha de respectar els colors de

les banderes per saber lestat del mar i aquests sn:
-Verd: Us podeu banyar amb tranquillitat.
-Groc: Us podeu banyar amb molta precauci.
-Vermell: No us podeu banyar.
2. No us exposeu al sol entre les 12 i les 16 hores.
3. Cal que us poseu crema protectora amb una alta
protecci solar abans de sortir de casa i desprs de cada
bany.
4. Heu danar exposant-vos al sol de mica en mica; al
principi poca estona i, a poc a poc, heu danar augmentant
el temps.
5. No us oblideu una gorra i beveu molta aigua. Tenir el cos
hidratat s molt important.
6. No llenceu res a la sorra ni a laigua. s molt important
que entre tots conservem neta la platja.
BON ESTIU!
1. Escriu un text intructiu utilitzant les normes que
hi ha en la taula de sota.
Recordeu que heu d'utilitzar algunes paraules per
ajudar-vos a ordenar l'explicaci de manera lgica:
Primer, segon, desprs, a continuaci, seguidament,
per acabar, finalment...

Llegir la paraula
Separar la paraula per sillabes
Saber quina s la sllaba tnica
Dir si s una paraula aguda, plana o esdrixola
Posar l'accent en el cas que sigui necessari