I.E.S.

Bisbe Berenguer

Curs 2015-2016

UD05 UD06

3ESO B C
Prof. Vicent Baldovi

Nom:

Cognoms:

UD05 GENERALITATS DE LES FUNCIONS

5.1 Sistemes de representaci al pla.
5.2 Coordenades cartesianes. Representaci de punts.
5.3 Reconixer els components duna representaci grfica
(variables, eixos, coordenades, domini, imatge, antiimatge).
5.4 Identificar caracterstiques de les funcions:
creixent o decreixent, mxims i mnims, periodicitat i tendncia, discontinutat
i continutat.
5.5 Representar grficament lexpressi analtica de funcions.

UD06 FUNCIONS DE PRIMER GRAU

6.1 Representar grficament funcions lineals o de proporcionalitat.
6.2 Obtenir lequaci de la recta coneguts un punt i el pendent de la recta.
6.3 Representar grficament funcions afins.
6.4 Representar grficament funcions constants
6.5 Aplicar funcions lineals a la resoluci de problemes, a partir de lestudi
conjunt de dues funcions.

Matemtiques 3ESO B/C - Tema 4: Equacions de 2n grau (completes, incompletes , biquadrades,...) - Pgina 1 de 25

UD05 GENERALITATS DE LES FUNCIONS

Una funci s una relaci entre dues variables a les quals, en general, denominarem x i y.
x s la variable independent (en lexemple anterior, el temps).
y s la variable dependent (en lexemple anterior, laltura).
La funci associa a cada valor de x un nic valor de y. Diem que y s funci de x.

Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 2 de 25

5.1 Sistemes de representaci al pla.

Quan volem representar grficament un nombre, normalment els dibuixem sobre
una recta, anomenada recta numrica, a la qual establim un punt de referncia, que
s el 0, a partir del qual tracem els nombres positius (cap a la dreta) i els negatius
(cap a lesquerra).

Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 3 de 25

10

Com tenim una nica variable, necessitem una nica recta i, per tant, estem
treballant amb una nica dimensi (longitud).
Si tenim dos variables que estan relacionades dalguna manera (temperatura i
temps, per exemple), que prenen valors numrics i els volem dibuixar, haurem
dutilitzar dues rectes o eixos diferents (cada un per a les dades corresponents a
una variable) i que siguin secants, s a dir, es tallen en un punt (sense el qual no es
podria establir la relaci entre ambdues).
Si les rectes es tallen de forma perpendicular, s ms senzill establir la connexi
entre valors, i les mesures que es representen en cada eix (excepte escales) es
poden correspondre de forma directa amb la realitat, per la qual cosa sempre se
solen dibuixar daquesta manera (formant un angle de 90o entre si).

P lo t a n d d r a w t h e lin e s .

Aix, tenim dos eixos perpendiculars,

9.
un horitzontal anomenat eix dabscisses, on
es representen els valors de la variable
independent ( x),
i
un
altre
vertical
anomenat
eix
dordenades, on es representen els valors
de la variable dependent (perqu es
calculen a partir de laltra, i que sol
anomenar-se y).
Ambds
reben
el
coordenades o eixos).

nom

d'eixos

de

7
6
5
4
3
2
1
-7

-6

-5

-4

El punt on es tallen ambds eixos

sanomena origen de coordenades i, en
tallar-se els dos eixos, el pla queda dividit
en quatre zones, que es coneixen com a
quadrants.

-3

-2

-1

-1

-2
-3
-4
-5
-6
-7

5.2 Coordenades cartesianes. Representaci Ade= punts.

(0 , 3 )

B = (-1 , 5 )
C =de( 2nombres
, -1 )
D =y),( 3sent
, - 3 )x la
Les coordenades dun punt A sn un parell ordenat
reals (x,
primera coordenada o abscissa (ens indica la distncia
E = ( 5a, qu
- 7 ) el dit punt
F =es ( troba
- 2 , 7 ) de leix

vertical) i y la segona coordenada o ordenada (ens indica la distncia a qu el dit punt es

troba de leix horitzontal).
Quan aqueix valor es pren cap a lesquerra o cap avall ho indiquem amb un nombre negatiu
i si s cap amunt o a la dreta ho indiquem amb un positiu, de la mateixa manera que fiem
en representar els nombres a la recta.
Daquesta manera, qualsevol punt del pla queda totalment determinat mitjanant les seues
coordenades i viceversa, a tota parella ordenada de nombres li correspon un punt del pla.

Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 4 de 25

In d ic a le s c o o r d e n a d e s d e to ts e ls p u n ts q u e e s ta n a s s e n y a la ts a l p la :
5.

6.

B
C

-4

-3

-2

-1

-5 B -4

-3

-3

-4

-4

-5

-5

A = (-5 , 3 )
C = (-2 , 4 )
E = (3 , 4 )

-3

-2

8.
B

A = (-4 , 2 )
C = (4 , 5 )
E = (4 , -1 )

-5

-4

-3

-2

3 A

-1

-2

-3

-3
E

-5

-4
-5

B = (3 , 4 )
D = (-5 , -5 )
F = (0 , 2 )

-1

-2

-4
D

B
1

-1

-1

B = (-5 , 0 )
D = (1 , 5 )
F = (-2 , 3 )

1
-4

-2

-5

-1

-2

-2

-1

B = (-2 , 4 )
D = (-5 , 2 )
F = (-5 , -1 )

7.

-3

-1

A = (4 , 3 )
C = (-1 , 3 )
E = (3 , 2 )

1
-5

A = (3 , 0 )
C = (4 , -2 )
E = (-4 , -4 )

B = (-5 , 1 )
D = (-2 , 4 )
F = (1 , 3 )

Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 5 de 25

3ESO 2T S23 C 82

I n d ic a le s c o o r d e n a d e s d e t o t s e ls p u n t s q u e e s t a n a s s e n y a la t s a l p la :
1.

2.
9

D
F
C

A
E

H
4

A =
C =

B =
D =

A =
C =

B =
D =

E =
G =

F =
H =

E =
G =

F =
H =

3.

4.
9

A
E

0
0

A =
C =

B =
D =

A =
C =

B =
D =

E =
G =

F =
H =

E =
G =

F =
H =

I N S B is b e B e r e n g u e r - 1 E S O A - M a te m tiq u e s

- 1 -

Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 6 de 25

2 8 /0 2 /2 0 1 6

3ESO 2T S23 C 82

I n d ic a le s c o o r d e n a d e s d e t o t s e l s p u n t s q u e e s t a n a s s e n y a la t s a l p la :
1.

2.
9

E
D
A

4
B

0
0

A =
C =

B =
D =

A =
C =

B =
D =

E =
G =

F =
H =

E =
G =

F =
H =

3.

4.
9

6
5

A
F

B
0

H
5

A =
C =

B =
D =

A =
C =

B =
D =

E =
G =

F =
H =

E =
G =

F =
H =

I N S B is b e B e r e n g u e r - 1 E S O A - M a te m t iq u e s

- 1 -

Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 7 de 25

2 8 /0 2 /2 0 1 6

- 3 -

2 8 /0 2 /2 0 1 6

I n d ic a le s c o o r d e n a d e s d e t o t s e l s p u n t s q u e e s t a n a s s e n y a la t s a l p la :
9.

10.

-5

-4

-3

-2

-1

-5

-4

-3

A = (4 , -1 )
C = (-4 , 0 )
E = (-5 , -5 )

-2

-1

-2

-2

-3

-3

-4

-4

-5

-5

B = (-5 , 0 )
D = (4 , -4 )
F = (5 , -3 )

-2

-3

-1

A = (-3 , -2 )
C = (3 , 2 )
E = (1 , -3 )

1
1

-5

-4

-3

-2

-1

-1

-1

-2

-2

-3

-3

-4

-4

-5

-5

B = (-2 , 0 )
D = (5 , 1 )
F = (-2 , 5 )

I N S B is b e B e r e n g u e r - 1 E S O A - M a te m t iq u e s

-1

B = (-4 , 1 )
D = (4 , 1 )
F = (1 , -2 )

12.

-5

-4

-1

A = (-3 , 4 )
C = (3 , -1 )
E = (2 , 0 )
11.

A = (-5 , 5 )
C = (-5 , 0 )
E = (-2 , 2 )

B = (5 , -4 )
D = (-2 , -5 )
F = (-2 , -2 )

- 3 -

Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 8 de 25

2 8 /0 2 /2 0 1 6

- 2 -

2 8 /0 2 /2 0 1 6

In d ic a le s c o o r d e n a d e s d e to ts e l s p u n ts q u e e s ta n a s s e n y a la ts a l p la :
5.

6.

-5

-4

-3

-2

-1

-5

-4

-3

A = (5 , -4 )
C = (-4 , 0 )
E = (-1 , 1 )

-2

-1

-2

-2

-3

-3

-4

-4

-5

-5

B = (0 , -4 )
D = (4 , 5 )
F = (-1 , 2 )

-2

-3

-1

A = (4 , 0 )
C = (-4 , 3 )
E = (3 , 1 )

1
1

-5

-4

-3

-2

-1

-1

-1

-2

-2

-3

-3

-4

-4

-5

-5

B = (-4 , 4 )
D = (-3 , -5 )
F = (0 , 1 )

I N S B is b e B e r e n g u e r - 1 E S O A - M a te m tiq u e s

-1

B = (-2 , -3 )
D = (1 , 2 )
F = (-1 , -2 )

8.

-5

-4

-1

A = (1 , -1 )
C = (-3 , -2 )
E = (1 , 0 )
7.

A = (-3 , 2 )
C = (4 , 5 )
E = (0 , -5 )

B = (2 , 5 )
D = (2 , -1 )
F = (-5 , -5 )

- 2 -

Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 9 de 25

2 8 /0 2 /2 0 1 6

- 4 -

2 8 /0 2 /2 0 1 6

I n d ic a le s c o o r d e n a d e s d e t o t s e l s p u n t s q u e e s t a n a s s e n y a la t s a l p la :
13.

14.
9

E
F
G
0

A =

B =

A =

B =

C =

D =

C =

D =

E =

F =

E =

F =

G =

H =

G =

H =

15.

16.
9

B
D

2
F

A
G

0
0

A =

B =

A =

B =

C =

D =

C =

D =

E =

F =

E =

F =

G =

H =

G =

H =

I N S B is b e B e r e n g u e r - 1 E S O A - M a te m t iq u e s

- 4 -

5.3 Reconixer els components duna representaci grfica

Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 10 de 25

2 8 /0 2 /2 0 1 6

(variables, eixos, coordenades, domini, imatge, antiimatge).

xx.- Estudia la continutat de la funci amb la grfica segent. Indica, si els t, els puntsde
discontinutat.

xx.- Observa els preus (en euros) del quilogram de patates en el perode 2003-2007.
Representa les dades en una grfica i analitzan el creixement i decreixement.

xx.- La taula segent mostra les vendes de cotxes durant els cinc primers mesos de lany.
Sense representar les dades, analitzan el creixement i decreixement.

xx.- Analitza el creixement daquesta funci.

xx.- Observa la grfica corresponent a aquesta funci.

a) Assenyalan el domini i el recorregut.
b) s una funci contnua?
c) Estudian el creixement i decreixement.
d) Assenyalan els mxims i mnims, si en
t.

xx.- Indica quines de les grfiques segents corresponen a funcions peridiques.

Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 11 de 25

xx.- En el grfic hi ha descrita la velocitat dun cotxe de competici en cada lloc daquest
circuit:
a) Digues en quins trams la velocitat s
creixent i en quins s decreixent. A qu
creus que es deuen els augments i les
disminucions de velocitat
b) Quina s la velocitat mxima i en quin
punt?

Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 12 de 25

5.4 Identificar caracterstiques de les funcions: creixent o decreixent, mxims i

mnims, periodicitat i tendncia, discontinutat i continutat.
Caracterstiques duna funci
Continutat
El concepte de continutat duna funci s molt intutiu (en la majoria de les funcions) ja
que es correspon amb que la grfica es pugui dibuixar sense alar el llapis del paper. Quan
a no ocorre, es produeixen salts en determinats punts que reben el nom de
discontinutats.
Daltres vegades, encara que la variable independent sigui contnua, la funci presenta
salts bruscos. Aquests salts es denominen discontinutats i la funci que els cont es
denomina discontnua.
Una funci es denomina contnua quan no presenta cap discontinutat. Per tant, el grfic es
pot traar sense alar el llapis del paper Tamb podem dir duna funci que s contnua en
un tram, encara que tingui discontinutats en altres llocs.
Monotonia: creixement i decreixement
Per estudiar les variacions duna funci hem de mirar el grfic desquerra a dreta, s a dir,
hem de veure com varia la y quan x augmenta.
Una funci s creixent quan en augmentar la variable independent, x, augmenta la variable
dependent, y.
Una funci s decreixent quan en augmentar x disminueix y. Tamb podem dir que una
funci t un tram creixent o decreixent.
Extrems: mxims i mnims
Una funci t un mxim en un punt quan lordenada s major que lordenada dels punts
que lenvolten.
A lesquerra del mxim, la funci s creixent i, a la dreta, decreixent.
Una funci presenta un mnim en un punt quan lordenada s menor que la dels punts que
lenvolten.
A lesquerra del mnim, la funci s decreixent i, a la dreta, creixent.
Simetria
Aquesta propietat es tradueix en que la funci s simtrica respecte a leix dordenades, s
a dir, si
dobleguem el paper pel dit eix, la grfica de la funci coincideix en ambds costats.
Aquesta propietat es tradueix en que la funci s simtrica respecte a lorigen de
coordenades, s a dir, si tracem un segment que part de qualsevol punt de la grfica i
passa per lorigen de coordenades, en prolongar-ho cap a laltre costat trobarem un altre
punt de la grfica a la mateixa distncia.
Periodicitat
Un funci peridica s aquella en qu les imatges de la funci es repeteixen sempre que se
li afegeix a la variable independent una quantitat fixa, anomenada perode. Funcions
peridiques sn aquelles el comportament de les quals es repeteix cada vegada que la
variable independent recorre un interval determinat. La longitud daquest interval, la
denominem perode. Una funci peridica queda perfectament determinada si en
coneixem el comportament en un perode.

xx.- El grfic segent representa una excursi en bicicleta:

Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 13 de 25

a) Quines magnituds hi ha representades

a cada eix i en quines unitats sn
expressades?
b) A partir del grfic elabora la taula de
valors.
c) On t el mxim i el mnim?
d) En quin perode creix ms, i el qu
menys?

xx.- El grfic segent representa una excursi en bicicleta:

a) Quines magnituds hi ha
representades a cada eix i en
quines unitats sn expressades?
b) A partir del grfic elabora la
taula de valors.
c)

xx.- Un venedor de diaris ha elaborat aquesta grfica, que mostra el nombre de diaris que
ha anat venent al llarg del dia:
a) Quines magnituds es relacionen?
b) A quina hora comena a vendre diaris?
c) Quants diaris ha venut fins a les 10 h? I
fins a les 4 de la tarda?
d) Quants
diaris ha venut entre les 6 h i
les
7 h? I entre les 12 h i les 13 h?

Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 14 de 25

xx.- En una comarca hi ha una espcie vegetal molt abundant. Sha estudiat la quantitat
mitjana dexemplars per hectrea que es pot trobar a altituds diferents. El resultat apareix
en el grfic adjunt. Observal i contesta les
a) Quina s la quantitat mitjana
dexemplars a 500 m? I a 1200
m?
b) A quina altitud hi ha ms
exemplars?
c) Entre quines altituds es troba
la comarca estudiada?
d) En una altra comarca de
caracterstiques semblants hi ha
altituds de 2000 m. Quants
exemplars daquestes plantes
creus que pot haver-hi?

xx.- L' Enric i la Roser sn dos germans bessons. El grfic ens mostra com ha anat variant el
seu pes al llarg dels anys. Observa el grfic i contesta les preguntes segents:
a) Quin era el pes de l'Enric als 9
anys? I el de la Roser als 17 anys?
b) A quina edat l'Enric pesava 50
kg? I la Roser 20 kg?
c) A partir de quina edat l'Enric
pesava ms de 40 kg? En quins
perodes ha pesat
ms l'Enric que la Roser? Quan ha
pesat menys? A quina edat han
pesat igual?
d) Quin ha estat l'augment de pes de
l'Enric entre els 9 i els 10 anys? I
entre els 10 i els 11? I entre els 17 i
els 18 anys? Ha augmentat el mateix
cada any? Quin any va augmentar
ms?
e) Repeteix l'apartat d) respecte al
pes de la Roser.
f) Quant va augmentar el pes de la
Roser entre els 3 i els 8 anys? I entre
els 10 i
els 15 anys? I entre els 15 i els 20
anys? En quin perode va augmentar
ms? Quina s la mitjana d'augment
per any en cada un dels perodes
anteriors?

xx.- El cost d'una trucada telefnica depn del temps que dura i del lloc a on es truca. En el
grfic segent hem representat les 5 trucades que ha fet un diumenge la Nria a 5 dels
Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 15 de 25

seus amics: L'Anna, en Blai, la Carol, en David i l'Esteban. Contesta les preguntes :
a) Quin dels amics de la Nria viu ms
lluny? I ms a prop?
b) Quines persones viuen a la mateixa
zona? Explica les teves respostes.

Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 16 de 25

5.5 Representar grficament lexpressi analtica de funcions.

Lexpressi analtica duna funci s una equaci que relaciona algebraicament les dues
variables que hi intervenen.

xx.- Representa les rectes

x

P l o t ayn d d r a w t h e l i n e s .
9.

P l o t ayn d d r a w t h e l i n e s .

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

9.

-1

-4

A = (0 , 3 )

-2

-1

-4

-3

-2

-1

-1
-3

-4

-4

-5

-5

-6

-6

-7

-7

B = (-1 , 5 )

-3

-5

-2

A = (0 , 3 )

P lo t
9.

-5

-6

-3

d = d r( a2 w, - 1t h) e l i n e s . D = ( 3 , - 3 )
E = (5 , -7 )
F = (-2 , 7 )

-6

-7

-2

x
ayCn

-7

A = (0 , 3 )

P lo t

9.

1
3

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

-1

-2

-2

-3

-3

-4

-4

-5

-5

-6

-6

-7

-7

B = (-1 , 5 )

d = d r( a2 w, - 1t h) e l i n e s . D = ( 3 , - 3 )
E = (5 , -7 )
F = (-2 , 7 )
6

B = (-1 , 5 )

x
ayCn

-1

A = (0 , 3 )

B = (-1 , 5 )

C = (2 , -1 )
D = (3 , -3 )
C = (2 , -1 )
D = (3 , -3 )
E =En( una
5 , - 7parada
)
F = ( - el
2 , preu
7 ) dunes taronges
E = ( s
5 , de
- 7 ) 2 el kg: F = ( - 2 , 7 )
xx.al mercat
Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 17 de 25

a) Quant costaran 2kg? I 4kg?

b) Quina s la frmula de la funci que calcula limport que hem de pagar a partir del pes?
c) Fes la taula de valors daquesta funci amb cinc valors i
representa-la.
d) Com sn aquestes dues magnituds?
xx.- En una botiga el preu dun paquet de caramels s de 1,5:
a) Quant costaran 2 paquets? I 5 paquets?
b) Quina s la frmula de la funci que calcula limport que hem de pagar a partir del
nombre de paquets que comprem?
c) Fes la taula de valors daquesta funci amb cinc valors i
representa-la.
d) Com sn aquestes dues magnituds?
xx.- Realitza al teu quadern una taula amb 10 valors de la funci e(t) = 5t + 20,
representals grficament i indica la figura que determinen. Si la dita funci representa
lespai (en quilmetres) que recorre una persona que porta caminats 20 km i camina a una
velocitat de 5 km/h, en funci del temps que tarda a recrrer-ho (en hores), indica quins
serien els valors que no tindria sentit donar a la variable independent i en qu es tradueix
aix a la grfica.

6.1 Representar grficament funcions lineals o de proporcionalitat.

Hi ha tres tipologies de funcions lineals que estudiarem:

La funci constant y=k , que sn paralleles a leix x.

La segona s la funci proporcional que s el tipus de funci y = mx amb m diferent

de zero. Sn funcions que passen sempre pel punt (0,0)

La funci lineal o af, sn de la forma: y = mx + n amb m i n distints de zero. Tamb es

poden representar-se amb el nom punt pendent que s: y = y0 + m (x x0 ) amb m i n
distints de zero

Funci lineal o de proporcionalitat y = mx

La funci de proporcionalitat t per equaci: y = mx.La representem mitjanant una recta
que passa per (0, 0).
La constant de proporcionalitat, m (que pot ser positiva o negativa), es denomina pendent
de la recta i t a veure amb la inclinaci
La funci y=mx+n
Lequaci y = mx + n es representa mitjanant una recta amb les caracterstiques
segents:
El pendent s m (el pendent s el coeficient de la x quan la y es troba allada).
Lordenada en lorigen s n. s a dir, talla leix Y en el punt (0, n).

6.2 Obtenir lequaci de la recta coneguts un punt i el pendent de la recta.

xx.Trobalequacidelarectaquepassapelspuntssegents:
Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 18 de 25

a)A(1,6)iB(3,9)
d)A(2,4)iB(3,1)
b)A(1,0)iB(0,4)
e)A(1,2)iB(2,5)
c)A(3,6)iB(2,4)
xx.Alesfuncionssegents,assenyalaquinselvalordelpendentidelordenadaalorigen.
a)y=3x+6b)y=10xc)y=2x5d)y=9x
xx.Escriuquatrepuntsquepertanyinacadascunadaquestesrectes:
a)y= 2x 5
b)y= 3x 2
1
3
c)y= x 22
d)y= 0,25x 3

6.3 Representar grficament funcions afins.

xx.- Escriu lequaci de la recta parallela a y = 4x + 2 dordenada a lorigen 6.

6.4 Representar grficament funcions constants

xx.- Una bossa de patates fregides val 1,50 . Expressa algebraicament

la funci Nombre
de bossesPreu, fes una taula de valors iP dibuixan
l o t a n d d r a wlat hgrfica.
e lin e s .

x
y

9.

7
6
5
4
3

Expressi analtica
y=

2
1
-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

-1

-2
-3
-4
-5
-6
-7

A = ( 0 , 3 ) dhabitatges
B = ( - 1 , 5(en
) milions de m2)
xx.- En una grfica es mostra la superfcie dedificaci
concedida en cada mes de lany.
C = (2 , -1 )
D = (3 , -3 )
E = (5 , -7 )
F = (-2 , 7 )

Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 19 de 25

a) Analitzan la continutat.
b) En quins punts talla els eixos?
c) Estudian el creixement.
d) Assenyalan mxims i mnimsi
indica si sn absoluts o relatius.
e) Quins mesos es van superar els 12
milions de metres quadrats? Entre
quins dos mesos es va registrar el
creixement ms important?

xx.- LInstitutGeneraldeMitjansdeComunicaci(IGMC)hafetpbliqueslesdadesrecollidesen

lasevaltimaenquestafetaalsoients.Enaquestagrficaapareixelnombredoients(enmilions)
delesduesemissoresderdioambmsaudinciadelpas.
a) Quines sn les hores de
mxima audincia a cada
emissora
b) Quan i qui t la mxima
audincia, quina quantitat?
c) Qui s qui t menys audincia?
d) Si els informatius sn a les 14
hores i a les 20 hores, quanta
gent les escolta?

Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 20 de 25

1.

y = 2 x - 1

2.

y = -1 x + 7

7
6
5
4
3
2
1
-7 -6 -5 -4 -3 -2 -1

3.

-1
-2
-3
-4
-5
-6
-7

7
6
5
4
3
2
1
1

y = -2 x

-7 -6 -5 -4 -3 -2 -1

4.

5.

-1
-2
-3
-4
-5
-6
-7

-7 -6 -5 -4 -3 -2 -1

6.

y =

-2
1

-1
-2
-3
-4
-5
-6
-7

x + 7

7
6
5
4
3
2
1
-1
-2
-3
-4
-5
-6
-7

7
6
5
4
3
2
1

y = 0 x + 4

-7 -6 -5 -4 -3 -2 -1

y = 1 x - 4

7
6
5
4
3
2
1
-7 -6 -5 -4 -3 -2 -1

-1
-2
-3
-4
-5
-6
-7

7
6
5
4
3
2
1
1

-7 -6 -5 -4 -3 -2 -1

Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 21 de 25

-1
-2
-3
-4
-5
-6
-7

6.5 Aplicar funcions lineals a la resoluci de problemes, a partir de lestudi

conjunt de dues funcions.
xx.- Una empresa de lloguer de vehicles ofereix dues frmules diferents. Frmula 1: El lloga
per 300 euros al dia amb quilometratge illimitat. Frmula 2: El lloga per 200 euros al dia i 7
euros el quilmetre. Volem fer un viatge de 10 dies i mil quilmetres, quant ens costar
amb cada una de les frmules? Com no sabem el quilometratge exacte que acabarem fent,
ens interessa fer un estudi per a saber la frmula ms beneficiosa. Escriu les frmules
dambdues situacions i dibuixa les seues grfiques. Raona, a partir de dites grfiques, quina
frmula s ms rendible segons el nombre de quilmetres que anem a fer.
marea xx.- Durant un viatge, la velocitat del cotxe varia depenent del tipus de carretera, de
les condicions en qu es troba, del temps meteorolgic... La segent grfica reflecteix la
velocitat dun vehicle en cada instant del trajecte que ha seguit.
a) s funcional la relaci de dependncia entre el temps i la velocitat?
b) Quina s la variable independent? I la dependent?
c) A quina velocitat anava quan portava una hora de viatge? En quins moments anava
a una velocitat de 40 km/h?
d) Indica els intervals als qu la velocitat ha augmentat i disminut. Ha sigut constant
en algun moment? Quan? Durant quant temps?
e) Quina ha sigut la velocitat mxima aconseguida al llarg de tot el viatge? En quin
moment es va aconseguir? I durant la primera hora del mateix?
f) Quina ha sigut la velocitat mnima aconseguida al llarg de tot el viatge? Quan es va
aconseguir? I entre la primera mitja hora i lhora i mitja?
xx.- Nil ha arribat a un acord amb son pare per a rebre la seua paga. Cobrar 20 euros al
mes el primer any, i 5 euros ms per cada any que passi. Quant li correspondr dac a 7
anys? Fes una taula de valors i representa la seua grfica. s contnua? Indica els punts de
discontinutat i el seu tipus. Busca una frmula que permeti calcular la paga quan hagen
passat n anys.
xx.- En entrar en laparcament dun centre comercial trobem un rtol amb els preus que
ens indiquen que 1 hora o fracci costa 120 i les dues primeres hores sn gratis per als
clients amb targeta de compra del centre. Fes una taula que relacioni el temps amb limport
pagat durant una jornada completa (12 hores) als casos dun client amb targeta o sense
ella. Esbossa la grfica i contesta a les preguntes:
a) Quins valors pren la variable dependent? I la independent?
b) Pots unir els punts de la grfica? Com sha de fer?
c) Hi ha punts de discontinutat? Si la resposta s afirmativa, assenyalals i explica el
seu significat
xx.- El consum de gasolina dun cotxe per cada 100 km ve representat mitjanant la
grfica.
a) Quina s la variable dependent?
b) I la independent?
c) Quin s el consum per a una velocitat de 50 km/h?
d) A quina velocitat el consum s de 5 l/100 km?
Utilitza la grfica per a explicar com canvia el consum de gasolina depenent de la
velocitat del cotxe.
xx.- Es va a organitzar una excursi i el preu per persona dependr del nombre de persones
que vagen a lexcursi. El nombre mxim de places s de 60, i el mnim, 10, admetent
noms grups de 10 persones. La segent grfica ens mostra la situaci:
Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 22 de 25

a) Quin significat t el punt (20, 8)? I el (40, 4)?

b) Per qu dibuixem la grfica noms entre 10 i 60? Podrem
continuar-la?
c) s una funci contnua o discontnua?
d) Per qu no unim els punts?

xx.- Pere compra taronges al preu de 3 euros/kg. Escriu l'equaci que relaciona la quantitat
comprada (x) amb els diners abonats (y) i representa-la. Quant pagar per 7 kg i mig?
Quantes taronges ha comprat si ha pagat 215 ?
x
y

1
3

xx.- Observa el grfic de la funci i completa la segent taula de valors:

4

a) Indica el domini de la funci.

b) T mxim i mnim? En cas afirmatiu, quins sn?
c) Indica els intervals on la funci creix, decreix o s constant.
xx.- Obtin lexpressi analtica de la segent funci i completa la taula:
x

5
2

xx.- Sabem que la concentraci en sang dun cert tipus danestsia correspon al grfic
segent:
a) Quina s la dosi inicial?
b) Quina concentraci hi ha, aproximadament, al cap de 10
minuts? I al cap duna hora?
c) Quina s la variable independent? I la variable dependent?
d) A mesura que passa el temps, la concentraci en sang de
lanestsia, augmenta o disminueix?
e) Indica les caracterstiques de la funci que relaciona la
concentraci ensang amb el temps.

Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 23 de 25

xx.- Dos amics fan una excursi per la muntanya, i el grfic de lexcursi s el segent:
a) Quina distncia han recorregut en els segents temps: 1
h ; 1 h i 15 min; 2 h i 4 h?
b) Quants de temps varen estar descansant?
c) Quant tardaren en recrrer els primers 10 km?
d) A quina velocitat anaren en el primer tram de lexcursi
fins la primera parada?
e) Explica com ha sigut lexcursi dels dos amics.

xx.- Esbrina si els punts A(1, 1), B(-1, -3) i C(2, 9) pertanyen al grfic de la funci y = x 2
+3x-2 i represental.
xx.- EnLlusestmalaltiliprenenlatemperatura4vegadesaldiadurant3dies.Obtenenels

puntsdelagrficasegent.Podemunirelspunts?Serunafuncicontnuaodiscontnua?

a) Quina ha estat la temperatura

mxima, quan?
b) I la mnima, quan?
c) Llus ha patit alguna recaiguda?
Quan de temps ha durat?
d) A partir de quin momento
sobserva una clara milloria?
e) Quan de temps tarda en curar-se?

xx.Enunaparadadelmercathemvistlofertasegent:Unabossade10kgdetomquetsval16
.a)Sihoconsideremunafunci,quinesvariablesestemrelacionant?b)Expressalafuncide
toteslesformespossibles.c)Quintipusdefuncis?d)Quantvalunabossade7kg?
xx.- Un bar fa una oferta per a sopars de grup. Si s fins a 10 persones, el preu del men s
de 15 euros per persona. A partir de 10 fins a 25, en cobren 12 i a partir de 25, a 10 euros
persona.
a) Calcula una tabla amb almenys dos o tres valors per a cada interval.
b) Representa la grfica
xx.- Percelebrarlafestadefinaldecurs,ungrupdamicsllogaunlocal,ihandetriarentredos.

Lesofertesqueelsfansn:
CAMELOT:1.000i5perassistent.MORGANA:200i10perassistent.
Lacapacitatmximaatotsdoslocalssde300persones.
Quindelsdostriaries?Perqu?

xx.UntrensurtdeRetortambdestinaciaVileraaunavelocitatde90km/h.Enaquestmoment
surtunaltretrendeVileraaRetorta100km/h.Siladistnciaentrelesduespoblacionssde344
km,aquinadistnciadetotesduescreusqueescreuaranelstrens?
Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 24 de 25

Matemtiques 3ESO B/C UD05 UD06 Funcions - Pgina 25 de 25