-1-

PROJECTE PER A MILLORAR EL NIVELL DE

LECTURA DE LALUMNAT.
PRESENTACI DEL PROJECTE
NIVELL DE LECTURA DE LALUMNAT
QU S LANALFABETISME FUNCIONAL?
QU PODEM FER DES DE LINSTITUT?
PROPOSTES
ORGANITZACI DE LOFERTA DE CRDITS DE LECTURA
COM HA DE SER UN CRDIT VARIABLE DE LECTURA?

IES TERRA ROJA

COORDINACI DE PRIMER DESO
JUNY 2006

-2-

PRESENTACI DEL PROJECTE

Aquest projecte ha sorgit com a resultat de les converses mantingudes dins de
lequip docent de primer dESO.
En part com a resultat de lavaluaci que va fer el Departament dEducaci, des
de la Direcci sens va proposar que orientssim les reunions dequip
docent en una direcci ms pedaggica, i que intentssim pensar com
podriem millorar el nivell acadmic del nostre alumnat.
De seguida vam estar dacord en qu la lectura era un instrument
daprenentatge com a totes les rees, i que el nivell de lectura de bona part de
lalumnat era baix. Tamb pensvem que eren un problema la manca datenci
i la memria.
Ens va semblar b comenar a fer algun moviment conjunt, treballar a laula
aquests tres aspectes, posant especial mfasi en la lectura i comunicar a
lalumnat que era una objectiu com de tot el professorat aconseguir que el
nivell de lectura millors. En les classes de catal, a ms a ms, shan fet les
activitats biblioteca de la classe i arxiu de vocabulari.
Tamb vam decidir fer una prova objectiva de comprensi lectora. El
psicopedagog assignat al centre ens va recomanar les proves ACL (Avaluaci
de la Comprensi Lectora) de G. Catal, M. Catal, E Molina i R. Moncls
(2000 Ed. Gra) i ens va ajudar a fer-les i corretgir-les. Els resultats eren els
esperats: la major part dels nostres alumnes no tenen el nivell de comprensi
lectora que correspon a la seva edat.
No s doncs destranyar que el nostre alumnat tingui uns resultats acadmics
tant pobres. s de suposar que en cursos superiors, incls a batxillerat, la cosa
no millora substancialment. En el procs densenyament i aprenentatge la
comprensi lectora s la base esencial per a una correcta integraci dels
coneixements. El segent pas no pot ser un altre que ajuntar els nostres
esforos cap a lobjectiu com de millorar el nivell de lectura de lalumnat.
Noms cal que llegiu la proposta, la critiqueu, la milloreu, i la tirem endavant.

EL NIVELL DE LECTURA DE LALUMNAT

Als alumnes de 1r. dESO sels han passat unes proves de comprensi lectora
(ACL) pensades per al nivell de 6 de primria. Aquestes proves, en llengua
catalana, discriminen entre 4 nivells de comprensi lectora, dacord amb les
modernes teories sobre el procs lector:
- Literal comprendre all que explicitament diu el text.
- de reorganitzaci o sntesi ser capa de reorganitzar la informaci,
fer-ne un resum o un esquema, s a dir ser capaa de fer-ne una sntesi.

-3- inferencial o interpretatiu implica lactivaci de coneixements previs

i serveix per a treuren conclusions.
- crtic o profund permet emetre judicis i opinions prpies sobre all
que sha llegit.
Les proves, pensades per a 6 de primria, shan fet a 115 alumnes, en
condicions homognies (a les 9 h, en dues sessions, sense ajut i havent fet un
assaig previ). Les han superat 43 alumnes, s a dir un 37%. s important
assenyalar que lalumnat desconeix els resultats de la prova, no noms a nivell
individual sin del conjunt. Demanen a tothom que no feu comentaris sobre
aquest tema.
Si analitzem els resultats en funci del tipus de comprensi lectora (literal,
reorganitzaci, inferencial i crtica) els millors resultats, tot i ser baixos, es
produeixen en la comprensi literal i els pitjors en la reorganitzaci.

COMPRENSI LECTORA I XIT ESCOLAR

Les programacions de les rees, i aix s aix des de 3r. de primria,
presuposen la capacitat lectora, i qui no la t, amb molt alta probabilitat, est
abocat al fracs escolar.
Aix doncs, considerant el baix nivell de comprensi lectora del nostre alumnat,
quins resultats acadmics podem esperar?
Ms enll de com influeix aquesta mancana sobre els resultats acadmics,
hem de pensar que les persones que no tenen un nivell adequat de lectura sn
analfabets funcionals, i aix pot tenir una incidncia directa sobre la seva
vida, fent que es mantinguin com a ciutadans de segona.

QU S LANALFABETISME FUNCIONAL?
Aquest concepte, desenvolupat als EEUU, sutilitza poc aqu, per crec que
ajuda a explicar molt b el problema que tenim davant. Adjunto alguns textes
dautors americans:
.Existe un segundo grado de analfabetismo conocido como
analfabetismo funcional. En este caso, una persona sabe descifrar los
signos alfabticos, ligarlos entre s y convertirlos en una palabra, y esa
palabra ligarla con palabras sucesivas. Sin embargo, el grueso de su
lectura se compone de los letreros y anuncios publicitarios en las calles y
de alguna que otra historieta del diario dominical, la seccin deportiva en
los peridicos y los panfletos que hay en los puestos de revistas. Es
lectura obligada o de esparcimiento, no disciplinada, sin el propsito de
ampliar el horizonte de conocimientos de forma deliberada. Un
analfabeta de segundo grado an en menor medida ha desarrollado

-4la habilidad de expresarse por escrito, de perseguir la profundizacin y

ordenamiento de su pensar a travs de la disciplina de la escritura. Tiene
dificultades para entender las ideas y conceptos escritos por otros y
para comunicar en forma estructurada los suyos propios. No utiliza
la capacidad de leer y escribir para adquirir y producir conocimiento,
sino slo para recibir datos, informacin aislada y banal.
Alberto Beuchot Gonzlez de la Vega : El Rediseo de la Prctica Docente:
Algunos Alcances.
http://www.itesm.mx/va/deptos/ci/articulos/elredise.htm

El concepto de analfabetismo funcional, define a la lectura y escritura

como una prctica social que se inscribe en el conjunto de las prcticas
que crean y reproducen la distribucin social del conocimiento. Un
estudio desarrollado por la Oficina Regional de Educacin de
UNESCO en la dcada de los noventa, sobre niveles de analfabetismo
funcional, en siete pases latinoamericanos, mostr que el analfabetismo
funcional es un fenmeno ms complejo que el analfabetismo absoluto y
que involucra a una parte significativa de la poblacin joven y adulta.
Entre sus conclusiones destaca que se requerira de al menos 6 7
aos de escolaridad para manejar el cdigo de la lectura y escritura,
aunque un dominio pleno de la escritura requerira 12 aos de
escolaridad. Concluye adems que la escolaridad por s sola no
garantiza un dominio de las competencias de lectura, escritura y
matemticas, ya que para ser alfabetizado funcional son
necesarios contextos laborales y familiares que permitan el uso y la
apropiacin de la lengua.
Como se anot en el captulo 4 de este informe, a similares conclusiones
lleg la OCDE en el estudio IALS2 realizado entre 1994 y 1998, que
incluy a Canad, Chile y EEUU como nicos pases de la regin. Este
estudio mostr que en Chile por ejemplo, pese a que alrededor del 95
por ciento de la poblacin adulta es alfabetizada, menos del 20 por
ciento alcanz el grado de alfabetizacin establecida por la OCDE
como necesario para atender las demandas laborales de una
sociedad compleja y avanzada. Este estudio, donde un conjunto de
habilidades es medido a partir de un examen de lenguaje y matemtica,
demostr que el indicador de analfabetismo absoluto utilizado por la
mayora de los pases del mundo sobreestima las competencias
alcanzadas por su poblacin.
http://www.prie.cl/espannol/seccion/documento/cap_5.pdf

-5-

QU PODEM FER DES DE LINSTITUT?

Obviament, el fet que ms de la meitat de lalumnat de primer tingui un nivell de
lectura que no arriba al mnim, ens obliga a plantejar-nos si podem incidir
dalguna manera per millorar aquesta situaci.
Es possible que molts de vosaltres us pregunteu si es possible millorar el nivell
de lectura dels nostres alumnes. Al cap i a la fi, si 6 anys descola primria no
han reixit en el que hauria de ser lobjectiu bsic de lescola, aix s, ensenyar
a llegir i escriure, perqu hauriem de fer-ho nosaltres, que a ms a ms,
majoritriament no som mestres?
Crec que en aquest sentit no hem de ser gaire ambiciosos, per tampoc
derrotistes. Les raons sn les segents:
1- Si tal com diu un dels informes adalt citats, fan falta 7 anys per poder
llegir i escriure minimament b, i fins a 12 per tenir-ne un domini ple,
lobjectiu no sassoliria fins acabar el batxillerat. Per tant, des dun punt de
vista temporal, entra plnament dins les nostres competncies didctiques
ensenyar a llegir i escriure. Els nostres objectius daprenentatge no poden
obviar aquest fet, no podem fer veure que lalumnat ja sap llegir i escriure i
construir les nostres programacions sobre un fals presupsit. Segurament
bona part del fracs escolar que enfrontem cada dia se sustenta sobre
aquest auto-engany. Ensenyar a llegir i escriure forma part de la
nostra feina com ensenyants de secundria.
2- Noms que alumnat i professorat prengui concincia del problema
i ens posem mans a lobra tindr efectes positius, comenant per
lactitud de lalumnat. Com reaccionariem nosaltres si ens fessin
aprendre coses que no entenem? Cal que ens posem en la pell daquest
43% de nois i noies que passen les classes sense comprendre bona part
de la informaci que reben a classe, imagineu-vos suportant aquesta
situaci entre 4 i 6 hores diries
Un bon punt de partida seria que tinguem present en la nostra prctica
didctica que aproximadament la 1/2 dels alumnes que tenim davant no
entenen suficientment el text que tenen davant: ja sia el llibre de la
matria, els exercicis que els hem posat, lexamen, etc.. Les petites
experincies que enguany hem fet a primer curs han tingut bona acollida
a laula.

-6-

PROPOSTES
Lobjectiu s clar: millorar el nivell de lectura de lalumnat. La qesti s: com?
A continuaci exposem dues opcions:
1)

En alguns centres shan reduit totes les classes uns quants minuts
per poder dedicar 30 diaris a la lectura silenciosa i a lescriptura
creativa.
Coneixem la prctica concreta de lIES Miquel de Crusafont. Aquesta
intervenci es combina amb una organitzaci tutorial diferent de la nostra.
Existeix un tutor de grup, que ho s per a tots els grups dun nivell, i a ms
a ms dos tutors individuals encarregats dun nombre reduit dalumnes, de
manera que tot el professorat s tutor individual. Durant la 1/2 hora de
lectura, a cada aula hi ha sempre dos professors.
La lectura es realitza sempre al mateix espai i a la mateixa hora, lactivitat
s simultnia per a tot linstitut, incls batxillerat.
A aquella hora hi ha tamb tres professors encarregats de la biblioteca,
que atenen les peticions dels alumnes
Es tracta dun model organitzatiu de certa complexitat, que segons sembla
ha produit bons resultats (mesurats), tant pel que fa al nivell de
comprensi i velocitat lectora com a lacci tutorial.
Lavantatge clar daquesta opci s que sassegura un temps de lectura
per a tothom. Com a inconvenient hi ha que tota lorganitzaci de linstitut
queda supeditada a lactivitat.
2) Dedicar el currculum variable a la lectura. Aquesta s la proposta de
lequip docent de 1er.
Si ens decidssim a fer aix tindriem lavantage de no haver de tocar
horaris.
Una part important del claustre ha estat sempre molt crtica amb els
variables. Crec que no es exagerat afirmar que molts de vosaltres
valorariau positivament la seva desaparici.
En la meva opini, si els variables no es perceben com tils, s degut a
que fins ara no hem estat capaos de fer una oferta de variables
integrada en el currculum, cada departament ha fet ofertes que obeen
a criteris molt dispars. La manca duns objectius t com a resultat la
manca de resultats.
Si optem per aquesta opci, cal que abandonem la idea que la lectura
s un assumpte de lrea de Llenges. Dedicar els variables a la
lectura s pot fer de moltes maneres i des de diferents rees. Tot i
aix, suposant que existeixin rees que no vulguin renunciar a
determinats cv, podriem fer que cada alumne/a faci dos crdit variables
de lectura cada curs i un tercer variable de no-lectura.
Aquests variables, ats que tenim alumnat amb nivell de lectura divers,
haurien de ser, com a mnim, de dos tipus, de refor i dampliaci, i

-7adjudicats segons el nivell de lectura de cada alumne. Per exemple, ara

per a 1r. dESO tindriem dues llistes dalumnes:
els que tenen un nivell de comprensi lectora adequat a la seva edat
i
- els que no. Lgicament en aquest grup es concentrarien els
nouvinguts.
Hem considerat la possiblitat de fer 3 nivells per atendrels
separadament, per el professorat de diversitat no ho recomana perqu
la concentraci de compatriotes dificulta laprenentatge.
-

A partir del proper curs podriem implementar aix a 1r. cicle. Caldria
doncs fer una prova ACL a lalumnat que entra a primer. Els de segon ja
els tindriem classificats a partir de les proves que ja sels han passat.
Cal dir que aquesta nova organitzaci del currculum variable implica
per part nostra un canvi dactitud. Fins ara els crdits variables han
vingut a omplir les cues dels horaris del professorat i hem deixat que la
persona encarregada dimpartir-los decids sobre el seu contingut,
sempre que hi hagus un mnim doferta de refor.
A partir dara caldr que el professorat que imparteixi crdits de lectura
ho faci dacord amb una programaci.
Cal doncs planificar aquesta programaci, implementar-la i fer-ne un
seguiment, avaluant-la i corregint-la quan calgui.
En realitat les dues propostes no sn incompatibles entre si, per si encetssim
el canvi en el currculum variable ja seria un pas important. Caldria a ms ms
que tot el professorat simpliqus, integrant exercicis de lectura en totes les
rees, identificant-los com a tals. Cada vegada que fem un exercici, treball o
activitat que impliqui lectura, ho anunciarem com a tal a lalumnat, de manera
que sadonin que, ms enll de lexercici concret que proposem, relacionat amb
els continguts o procediments de la nostra rea, la comprensi lectora s un
objectiu en si mateix. s de suposar que actualment molts de nosaltres estem
fent ja aquesta feina. Al final daquest dossier hi ha un annex amb exemples
dexercicis de lectura i atenci que hem fet aquest enguany a primer curs.
Per suposat, les tutories tamb sn un espai adequat per integrar en aquest
projecte.

ORGANITZACI DE LOFERTA DE CRDITS DE

LECTURA
A primer curs:
Al primer trimestre concentrariem els crdits clssics drea, mentre aniriem
coneixem al nou alumnat i els passariem una prova ACL. Aix a partir del segon

-8trimestre passarien a fer cv de lectura en funci del seu nivell. I els crdits del
1r. trimestre serien els que no es poden orientar cap a la lectura.
Aix vol dir que sha de valorar quins cv clssics drea shan dimpartir i oferirlos al primer trimestre.
Nombre dalumnes de primer: 90
Nombre mnim de cv per trimestre: 8 x 2 trimestres= 16 crdits de lectura,
repartits en crdits dampliaci (6) i de refor (10)
Rtio mitjana dalumnes per cv: 11/12
A segon curs:
Com que lalumnat ja ha fet la prova ACL podem repartir loferta de cv de
lectura entre els 3 trimestres.
Nombre dalumnes 115:
Nombre mnim de cv per trimestre: 8 x 2 trimestres= 16 crdits de lectura,
repartits en crdits dampliaci (6) i de refor (10)
Rtio dalumnes per cv: 14

COM HA DE SER UN CRDIT VARIABLE DE

LECTURA?
Crec que hem dentendre la lectura en un sentit ampli. A ms a ms no podem
desvincular la lectura de lescriptura i de la parla.
Els experts diuen que hi ha 4 nivells de lectura (explicats al principi daquest
informe):
Literal
De sntesi
Inferencial
Crtic
La quantitat dhabilitats que una ment ha de posar en funcionament per llegir
duna manera activa (autntica lectura) s increiblement complexa. Aqu tenim
una llista que segur que no s exhaustiva:
-

Dominar les habilitats de descodificaci.

Verificar les prediccions i les hiptesis que anem formulant durant el
procs de lectura.
Construir una idea sobre el contingut del text.
Extreuren el que interessa en funci duns objectius.
Relacionar la informaci amb els coneixements previs.
Separar all que s important del secundari.
Plantejar-se preguntes.
Recapitular.

-9Per aix considero que no ens hem de limitar a activitats daprenentatge molt
restringides, s millor que imaginem tot all que pot ajudar als alumnes a llegir
millor. I si a ms a ms treballem els conceptes i els procediments de la nostra
rea, molt millor.
Per si per la rao que sia, la nostra imaginaci no est en disposici dinventar
res, existeixen programes ja editats adreats a la lectura. Per exemple,
leditorial Bruo presenta un, en catal i en castell, consistent en una novel.la
per als alumnes, un quadern dexercicis i guies i solucionaris per al professor/a.