CONCRECI DE LES COMPETNCIES

BSIQUES AL CICLE INICIAL DEDUCACI

PRIMRIA. UNA PROPOSTA
Carme Domnech Aguil
ZER Font de lAiguad
Margarita Merlos Borrull
ZER Font de lAiguad

RESUM
En aquest article saporta una proposta, una eina, un instrument per avaluar les vuit
competncies bsiques al cicle inicial de leducaci primria. Us expliquem el treball fet pel
collectiu de docents que formen el grup GROC de lEbre. La idea que guia el treball s
lelaboraci duns documents que posem a disposici de la comunitat educativa que puguin
servir-los per organitzar latenci a la diversitat de tot lalumnat des dun plantejament curricular per competncies. Al llarg de larticle us expliquem el procs seguit en aquesta elaboraci. En la part final presentem els indicadors dassoliment pensats per a cada competncia
i el model de registre previst per fer la sistematitzaci dels resultats obtinguts.
Paraules clau: avaluaci competencial, indicadors dassoliment, atenci a la diversitat, grup de treball.

SPECIFYING KEY SKILLS IN THE INITIAL CYCLE OF PRIMARY

EDUCATION (6-8 YRS). A PROPOSAL
ABSTRACT
This article puts forward a proposal, a tool, and an instrument to assess the eight key
skills in the initial cycle of primary education (6-8 yrs). We explain the work done by the
group of teachers who collaborate on the GROC de lEbre working group. The idea that
guides the work is the elaboration of a number of documents to make them available to
the educational community, thus helping it to organise the attention that should be paid to
the diversity of all pupils from a competence-based curricular approach. Throughout the
article, we explain the process applied to elaborate these documents. In the final section,

299
Revista Catalana de Pedagogia [Societat Catalana de Pedagogia]
DOI: 10.2436/20.3007.01.57
Vol. 7 (2009-2010), p. 299-310

15 C. Domnech-M. Merlos.indd 299

07/11/11 8:08

CARME DOMNECH AGUIL I MARGARITA MERLOS BORRULL

we present some indicators of attainment designed for each competence, as well as the
assessment/registration model to systematise the results obtained.
Keywords: competence assessment, attainment indicators, attention to diversity,
working group.

CONTEXT INICIAL DE LEXPERINCIA

El treball que descriu aquesta experincia s fruit de la reflexi dun grup
de treball: GROC de lEbre. Aquest s un collectiu de docents provinents de
centres diversos que treballen en les etapes educatives: educaci infantil, educaci
primria, secundria. Tamb el componen persones que desenvolupen la seva tasca a centres especfics deducaci especial, serveis educatius (Centre de Recursos
Pedaggics-CRP i equip dassessorament psicopedaggic-EAP), assessors ELIC
(equip de llengua i cohesi social), i inspecci dEducaci.1
La iniciativa de constituci del grup de treball pren com a model un altre
grup experimentat en la investigaci collaborativa, el grup GROC (Grup de Recerca en Organitzaci de Centres).
A les Terres de lEbre sorgeix la proposta dorganitzar un grup de recerca
independent per semblant en funcionament al GROC. Unes poques persones
el dinamitzen i saconsegueix inclourel dins les activitats intrazonals del Pla de
formaci del Departament dEducaci, que el consideren una modalitat del grup
de treball. El mes de setembre de lany 2007 comena la tasca. El tema de treball
que daleshores en mou el nostre inters s relatiu a lmbit de la investigaci
per a la millora de la gesti i latenci a la diversitat als centres educatius.
Aquest s el tercer curs escolar de vida del grup. El treball sha anat definint,
perfilant i continuem construint respostes de preguntes que sens van plantejant
diriament en la nostra realitat ms immediata. Alguns dels membres que el componen es mantenen des dun principi, daltres han anat passant, venint o marxant
segons les necessitats i possibilitats i recentment noves persones shan incorporat
donant continutat al treball engegat.
La metodologia que seguim al llarg de les sessions parteix de la prpia prctica o experincia que avana cap a la reflexi compartida, la recerca i el contrast
1. Han collaborat en la proposta que descriu aquest article els segents membres de GROC
de lEbre: Roberto Altaba, Lourdes Ambrs, Carme Domnech, Gisella Farns, Joana Ferr, Desire Fible, Jessica Fumad, Maria Gallego, Esther Noem Genaro, David Ginovart, Eva Mara Gisbert, Abel Gonzalvo, Pili Ibez, Tere Izquierdo, Merc Lleix, Francesca Mari, Sarai Martos, Bernardeta Mas, Ricard Marrugat, Marga Merlos, Montserrat Mestre, Pere Montanyana, Pilar Moreso,
Laura Navarro, ngels Nolla, Clia Pallars, Teresa Prades, Snia Puey, Conxita Pujol, Mart Roca,
Montserrat Segarra, Carme Uni, Joaqun Vallesp i Rosa Irene Zarzoso.

300

15 C. Domnech-M. Merlos.indd 300

07/11/11 8:08

CONCRECI DE LES COMPETNCIES BSIQUES AL CICLE INICIAL DEDUCACI PRIMRIA

per construir collaborativament propostes conjuntes en el si del collectiu. Ens

mou la necessitat de superar la mirada professional individual per assolir una
amplitud ms gran de camp visual compartit.
Ens sembla important concebre latenci a la diversitat en el si de cadascuna
de les nostres escoles com una prctica educativa complexa que, per poder portar
endavant, cal que comporti:
Un treball de pensament i planificaci conjunt de lequip docent que tingui la participaci de suports i assessoraments externs de manera ms o menys
puntual.
Preveure a lavanada quines necessitats podem tenir al centre, quina haur de ser la direccionalitat de la feina engegada, qu comportar seguir-la, i quines
sn les noves fites que cal preveure i prioritzar.
Revisar lavaluaci que despleguem. En qu consisteix? Qu valora? Com
ho transmet a les famlies, a les persones interessades, al collectiu docent...?
La necessitat doptimitzar el temps dedicat a reunions, coordinacions i
atencions individualitzades.
La prpia millora amb la nostra formaci personal i dels docents del centre.
El treball del GdE (GROC de lEbre) vol inserir-se en les necessitats de la
comunitat docent, creant models a llarg termini i no a la inversa. Pensem que
quan latenci a la diversitat noms es correspon amb un model de resposta a les
necessitats que van sorgint, com un model de resposta durgncia, no t futur.
PUNT DE PARTIDA: LATENCI A LA DIVERSITAT I LA MILLORA
DE LES COMPETNCIES BSIQUES
La nova llei educativa, la Llei orgnica deducaci (LOE), ens possibilita
amb el seu desplegament curricular el treball de les competncies bsiques (CB).
El fa real, tangible, prxim. Aquell desig que tantes voltes molts professionals des
de diferents mbits educatius shavien plantejat comena a prendre cos: el treball
de les CB, de les capacitats s la base dels nous currculums. El seu assoliment
mxim s el que haurem de procurar per a tots els nostres alumnes. Amb aquest
plantejament es fa absolutament necessari concebre latenci a la diversitat de tot
lalumnat dels nostres centres.
En les primeres sessions de treball del GdE, vam engegar un treball dequip
per avanar en lorganitzaci racional i de criteri dels recursos que des dels centres dediquem a aquesta pretesa millora de latenci a la diversitat. Era una tasca
de reflexi per posar en com les experincies que aportem des dels nostres espais
301

15 C. Domnech-M. Merlos.indd 301

07/11/11 8:08

CARME DOMNECH AGUIL I MARGARITA MERLOS BORRULL

de treball. Ens preguntvem com ho fiem per gestionar lorganitzaci daquests

recursos. Amb quins criteris es distribuen a les nostres escoles i instituts.
Les converses van posar de manifest que:
Acostumem a esperar el final o el comenament del nou curs escolar per
prendre decisions importants en aquest aspecte.
Moltes vegades aquestes decisions es prenien atenent prctiques consolidades al centre, loportunitat de les quals ni tan sols ens havem qestionat.
Tot sovint ens organitzvem responent a les demandes de professionals
que sefectuaven des del propi inters o segons la popularitat entre els docents
del grup que els havia tocat.
Sovint els condicionants de temps, les necessitats individuals, la urgncia,
els canvis sobrevinguts... ens passaven altra volta al davant, i ens condicionaven
a improvisar decisions organitzatives que evidentment tenen un cost econmic i
personal que cal que sigui considerat.
Els integrants del grup ens preguntvem si, amb un model com aquest, responem a la proposta de la LOE en la qual es vol assolir latenci a les necessitats
prpies i diferents de cadascun dels nostres alumnes o invertem molt temps, esforos i recursos pensant noms en la resposta de les necessitats del collectiu que
presenta o que considerem que t necessitats educatives especials (NEE).
El fet de fer un plantejament previ permetia preveure i evitar la indesitjable improvisaci i labsurd en ls dels recursos. Tamb garantia la consolidaci
dun projecte coherent amb la construcci del centre que volem, i que, de manera
autnoma, hom en el si del seu mbit de treball pogus contribuir a desenvolupar. Evitarem aix el desgast personal del professional (docent, directiu, assessor, orientador...) que no fa res ms que atendre urgncies que podria recuperar,
projectar i compartir una perspectiva holstica del centre. Calia posar en ordre
una distribuci una mica assenyada per repartir i optimitzar els recursos de qu
disposem: mestres deducaci especial, mestres de suport, vetlladors, auxiliars de
conversa, hores de docncia daltres mestres del centre...
s evident que hi ha uns encrrecs normatius que cal atendre a lhora de fer
qualsevol actuaci, com ho s la prioritat de latenci als alumnes amb NEE derivades de dictamen per acreditaci o certificaci de disminuci a lhora dorganitzar latenci a la diversitat del centre. Per un cop gestionada aquesta resposta,
que tampoc no sol ser tan gran perqu no s aquesta tipologia dalumnat el ms
nombrs entre el collectiu de nens i nenes del centre, com ho fem?
Atenent el nombre del grup?
Responent als resultats acadmics?
302

15 C. Domnech-M. Merlos.indd 302

07/11/11 8:08

CONCRECI DE LES COMPETNCIES BSIQUES AL CICLE INICIAL DEDUCACI PRIMRIA

Prioritzant els problemes de conducta?

En moments de canvis detapa o cicle?
Segons necessitats puntuals?, etc.
A travs del bon debat entre els membres del GdE, va sorgir la idea que calia
plantejar-nos un treball de les competncies i capacitats de tot lalumnat. Per,
per on havem de comenar? Com podem passar a lacci? Calia concretar la
feina ms enll de les intencions.
I ms enll de tot aix ens plantejvem tamb: t sentit aquesta feina que volem emprendre? Ser til? Si larribem a fer servir en els centres educatius, quins
canvis suposar? Quin cost tindr? Rebrem el suport de la comunitat docent per
aplicar-la, se la faran seva? La comunitat educativa ho entendr? Els equips de
cicle i els tutors seran capaos de portar-la a terme?
DESCRIPCI DE LA PROPOSTA I PRESENTACI
Va ser a principi del curs 2008-2009 que vam comenar a fer la tasca que tot
seguit us mostrarem. El temps que havem dedicat al debat, la reflexi i la posada
en com dexperincies ens va servir per decidir i argumentar que podia ser una
bona tasca lelaboraci duns registres que ens permetessin la validaci de:
Cadascuna de les competncies.
Tot lalumnat de laula.
En acabar cada cicle educatiu.
Cal assenyalar que les propostes davaluaci i millora de lassoliment de les
CB que farem des del grup atenen la concepci cclica de les diferents etapes
educatives. El marge del temps que ofereix el cicle per a la concreci dindicadors
dassoliment de les competncies s bastant ms ampli i adequat per avaluar-les
que no espais ms curts de temps com podrien ser els dun curs escolar.
Per lelaboraci daquest registre suposava la redacci duna llista de continguts? No, evidentment que no. Aquesta elaboraci pretenia fer una descripci
detallada de cada competncia mitjanant un nombre determinat dels seus indicadors dassoliment. Un nombre prudencial que permets agilitat a lhora demprar
el registre com a eina avaluadora i que, a la vegada, fos prou extens per descriuren
la globalitat, sense descuidar-ne cap aspecte important.
Veureu que cada indicador preveu tres nivells dassoliment: ptim, susceptible de millora, clarament deficient. Haurem pogut preveuren ms, per ens va
semblar que el registre, si shavia de concebre com una eina davaluaci gil, es
faria molt extens.
303

15 C. Domnech-M. Merlos.indd 303

07/11/11 8:08

CARME DOMNECH AGUIL I MARGARITA MERLOS BORRULL

Per cada indicador dassoliment de cada competncia hem posat tamb un

exemple duna situaci educativa que shi pogus relacionar, intentant facilitar
aix la tasca dels mestres que lhan de passar. Aquests exemples no els podreu
trobar en larticle perqu feien excessivament llarga la taula de registre. Cas que
us interessin, us els podem facilitar sense problema.
El fet de dur a terme lavaluaci a final de cicle de cada alumne en relaci
amb els diferents indicadors ens proporcionaria informaci sobre el progrs que
estava fent en lassoliment de la competncia. Ens permetria obtenir informaci
detallada sobre:
Qu saben fer.
Qu no saben fer encara.
Qu poden aprendre amb una mica dajut.
El registre que us presentem noms s un exemple construt amb les aportacions dels membres del GdE. Pot ser vlid o no, per, en tot cas, cada centre, cada
equip docent, des de les seves caracterstiques lhaur dadaptar o elaborar fins al
punt que li serveixi per respondre a les seves necessitats.
Taula 1
Aprenentatges bsics desitjables en acabar el cicle inicial de primria
Competncia

Indicador de desenvolupament de la competncia

Competncia
lingstica

1.T intencionalitat en la conversa.

2.Mant un to de veu adequat en parlar.
3.Adequa els registres orals segons les situacions daula, socials i familiars.
4.Disposa dun vocabulari bsic en qu desapareixen les paraules
comod i les infantilitzacions.
5.Evoca fets viscuts recentment i en sap donar ra.
6.Construeix oralment la tira fnica prvia a la frase.
6.1.Ordena all que vol dir.
6.2.Mou els elements clau per compondre all que vol dir en estructurar la tira fnica.
6.3.Insereix les frases correctament en lordre de la conversa.
6.4.Descodifica lectures senzilles i les entn.
6.5.Escriu correctament frases i textos molt breus.

304

15 C. Domnech-M. Merlos.indd 304

07/11/11 8:08

CONCRECI DE LES COMPETNCIES BSIQUES AL CICLE INICIAL DEDUCACI PRIMRIA

Taula 1 (Continuaci)
Aprenentatges bsics desitjables en acabar el cicle inicial de primria
Competncia

Indicador de desenvolupament de la competncia

Competncia
social
i ciutadana

1.Respecta laltre, la manera diferent de vestir, dactuar, de comunicar-se, els costums...

2.Entn que hi ha diversitat de cultures i llenges i hi mostra respecte.
3.Percep lexistncia destereotips (racistes, classistes o sexistes).
4.Adapta el propi comportament a les situacions quotidianes.
5.s capa de posar-se per un moment en el lloc de laltre atenent
una situaci concreta.
8.Practica el dileg i la negociaci per resoldre conflictes.
9.Sap que, en funci de lorigen, hi ha diferents graus dassoliment
dels drets humans.

Competncia
en autonomia
i iniciativa
personal

1.T interioritzades les diferents parts del cos.

2.Mant un bon equilibri esttic i dinmic.
3.Reconeix, interpreta i sap moures en els espais propers ms habituals.
4.T una bona coordinaci dinmica general.
5.T una bona coordinaci oculomanual
6.Ordena i gestiona el material personal.
7.Interacciona amb lentorn de manera correcta.
8.s autnom en algunes de les tasques del seu dia a dia.
9.Escolta, entn i executa encrrecs i ordres.

305

15 C. Domnech-M. Merlos.indd 305

07/11/11 8:08

CARME DOMNECH AGUIL I MARGARITA MERLOS BORRULL

Taula 1 (Continuaci)
Aprenentatges bsics desitjables en acabar el cicle inicial de primria
Competncia

Indicador de desenvolupament de la competncia

Competncia
daprendre
a aprendre

1.Relaciona converses, lectures i descobriments amb fets que coneix

o que sn propers a la seva vida quotidiana.
2.Recorda consells, normes, maneres de fer que ha aprs en algun
moment i les utilitza per resoldre alguna dificultat.
3.T iniciativa, est motivat per aprendre.
4.Posa atenci en all que fa.
5.Aplica una seqncia lgica a lhora dorganitzar una acci que
cal fer.
6.Aprn manipulativament, per observaci, sinicia en labstracci i
construeix aprenentatges.
7.Sinicia en el treball collaboratiu i comparteix significats amb els
altres.

Competncia
matemtica

1.Entn el valor posicional de les unitats, desenes en nmeros i centenes fins al miler i les relaciona amb quantitats estimades.
2.Realitza operacions de suma i resta en tots els nivells dincgnita:
al principi, al mig i en els resultats.
3.Verbalitza amb llenguatge matemtic els processos de resoluci
duna situaci problemtica.
4.Aplica els coneixements matemtics en situacions reals quan li conv.
5.Entn que mapes, grfics, formes geomtriques i llenguatge matemtic en general sn representacions del mn i sinicia en ls.
6.Estima el grau de certesa/absurd dun resultat obtingut o de lestratgia emprada per resoldre la situaci problemtica.
7.Reconeix els i els com a proporcions ms petites que la unitat
numrica, el litre, el metre, el quilo...
8.Reconeix el temps per incorporar-lo a les activitats de la prpia
vida: dia/hora, setmana, agenda, temps treball/oci, relacions/canvi.
9.Troba regularitats (ascendents i descendents), generalitzacions, repeticions de patrons i sries i mosaics.

306

15 C. Domnech-M. Merlos.indd 306

07/11/11 8:08

CONCRECI DE LES COMPETNCIES BSIQUES AL CICLE INICIAL DEDUCACI PRIMRIA

Taula 1 (Continuaci)
Aprenentatges bsics desitjables en acabar el cicle inicial de primria
Competncia

Indicador de desenvolupament de la competncia

Competncia
artstica i
cultural

1.Discrimina les qualitats del so: durada (llarg-curt), intensitat (fortfluix), alada (agut-greu) i timbre (instruments o veus conegudes).
2.Percep la diferncia entre el so i el silenci.
3.Discrimina materials, colors, formes, volums, lnies i grandries en
les imatges i obres artstiques.

Competncia
en tractament
de la
informaci
i comunicaci

1.Engega i apaga lordinador de forma autnoma.

2.Coneix la terminologia i funcions bsiques dels elements de treball TIC (ordinador, teclat, pantalla, ratol, etc.).
3.Coneix, obre i tanca programes bsics utilitzant les funcions bsiques de les seves icones principals: programes dedici de textos,
programes de dibuix i de navegaci.
4.Sinicia en ls del correu electrnic per transmetre i rebre informaci de forma efectiva.

Competncia
en interacci
amb el mn
fsic

1.Coneix les funcions prpies i la dels altres com a individus pertanyents a una comunitat.
2.Comena a interactuar de manera autnoma i respectuosa amb
lentorn.
3.Controla el propi estat emocional i ladequa als requeriments del
context.
4.Distingeix entre realitat i ficci.
5.Relaciona una informaci nova adequant-la als diferents coneixements i mbits de la seva vida.
6.Planteja possibles estratgies o hiptesis de resoluci per solucionar problemes abans descollir-ne una amb adequaci.
7.Mostra inters en els hbits bsics de salut, alimentaci i relaci
amb el mn.

307

15 C. Domnech-M. Merlos.indd 307

07/11/11 8:08

CARME DOMNECH AGUIL I MARGARITA MERLOS BORRULL

A la vegada, lesfor fet en aquest cas pel grup de treball, o en el supsit que
el desenvolupament del registre per cicles lentomi un centre concret, permetria
la seqenciaci del treball de cada competncia al llarg de tota letapa educativa,
que lencaminaria, concretaria des de la globalitat de totes les rees curriculars, i
ens faria replantejar tamb com fem les avaluacions (all que avaluem correspon a
un treball competencial?). Si volem aconseguir aix, cal que modifiquem, recondum alguna cosa del que fem? Permetria tamb reflexionar sobre quines sn les
competncies que ms treballem i quines sn les que concebem com a secundries
o actitudinals.
El seguiment mitjanant registres de levoluci dels nostres alumnes en acabar el cicle ens facilita entendre qu cal modificar o millorar per garantir lassoliment de les CB (taula 2). Ens fa possible la consolidaci duna lnia de centre.
De manera ms general, podem dir que respon tamb a lobjectiu inicial que
ens proposvem al grup de treball:
Fer plantejaments organitzatius per distribuir els recursos atenent el treball de les CB des de totes les rees curriculars.
Fer-ho a lavanada, seguint criteris organitzatius i seqencials als diferents cicles i des de totes les rees curriculars.
Tenir en compte tot lalumnat.
En definitiva, ens permet repensar la prpia prctica per millorar-la substancialment, apostant per una mirada global dels processos densenyament-aprenentatge i trencant la compartimentaci estricta del treball des de cadascuna de
les rees. Ens facilita la seqenciaci de lavaluaci en lassoliment del progrs de
laprenentatge amb la mirada posada en les CB. Tamb ens fa adonar quins sn els
motius dxit en laprenentatge, quins sn els que potenciem socialment i quins
els que treballem i avaluem realment.
Tot aix suposa deixar de treballar sols per fer-ho en equip, obrint la possibilitat de compartir all que valorem del fet educatiu en el nostre espai ms ntim.
La millora de lassoliment de les CB no s mai una aposta individual dun mestre,
cal comptar amb la participaci i implicaci dels altres, principi bsic de la reflexi per fer possible la recerca collaborativa.

308

15 C. Domnech-M. Merlos.indd 308

07/11/11 8:08

Nom alumne/a

Competncia
Indicador
Indicador
Indicador
Indicador
Indicador
Indicador
Indicador
Indicador
competncia competncia competncia competncia competncia competncia competncia competncia
1
2
3
4
5
6
7
8

Taula 2
CONCRECI DE LES COMPETNCIES BSIQUES AL CICLE INICIAL DEDUCACI PRIMRIA

309

15 C. Domnech-M. Merlos.indd 309

07/11/11 8:08

CARME DOMNECH AGUIL I MARGARITA MERLOS BORRULL

ON SOM ARA? QU FALTA FER?

En aquest article noms us hem presentat la proposta dexemple davaluaci
de les competncies per al cicle inicial deducaci primria. En aquests moments
el grup est treballant en lelaboraci del registre per al cicle mitj (CM) i esperem
ben aviat posar-nos amb el de cicle superior (CS). Ens falta fer la continuaci de
la taula davaluaci per a leducaci secundria obligatria (ESO) i lavaluaci de
les capacitats a leducaci infantil. Tot i que aquesta etapa no es considera obligatria, creiem que s important comenar a sistematitzar el treball de les capacitats
amb els ms petits des de ben aviat.

310

15 C. Domnech-M. Merlos.indd 310

07/11/11 8:08