Les Fonts de

l’energia
1. Les fonts d’energia

L’energia s’obté dels pobles primitius feien servir l’energia muscular i

aprofitaven l’energia del Sol i la força del vent. Després, aprengueren a
aprofitar la força dels animals i descobriren el foc, que va representar la primera
revolució energètica.

Les tres fonts d’energia tradicional (foc, aigua i vent) són considerables les
primeres fonts importants d’energia que l’enginy humà va adaptar a les seves
necessitats.

Les fonts d’energia són els recursos dels quals pot obtenir-se energia per
produir calor, llum, moviment, etc.

2. Tipus de fonts d’energia

Les fonts d’energia renovables són inesgotables. Aquestes fonts es poden

utilitzar sempre.
• El Sol: proporciona energia lluminosa i energia tèrmica.
• El vent: proporciona energia cinètica. S’utilitza en els molins eòlics per
produir electricitat.
• L’aigua en moviment: en els salts dels rius proporciona energia
cinètica, que s’utilitza a les centrals hidràuliques per produir electricitat.

Les fonts d’energia no renovables són limitades. Amb el temps, aquestes

fonts poden desaparèixer.
• El carbó, el petroli i el gas natural: tenen energia química, la qual es
pot transformar en energia tèrmica o elèctrica.

Els minerals radioactius (l'urani...): tenen energia nuclear, la qual es pot

transformar en energia elèctrica.
 – solar tèrmica: prové de la transformació de
la llum solar en calor
– solar fotovoltaica: transforma la llum solar
en elecrticitat
renovables – hidràulica: prové de l’aigua
– eòlica: prové del vent
– biomassa i residus: prové de la crema de
llenya i de residus
– geotèrmica: prové de l’energia interna de la
Terra
Energies – mareomotriu: prové del moviment de les
marees dels oceans
– de les ones: prové de les ones dels mars

– d’origen fòssil: prové del petroli, el carbó i el

gas natural
no renovables – origen nuclear: prové de materials
radioactius com ara l’urani, el plutoni...

Sectors d’energies renovables i no renovables

3. Els combustibles fòssils

Els combustibles fòssils (carbó, gas natural, petroli) són restes vegetals i
animals de fa milions d’anys, que acumulats en grans quantitats van sofrir un
seguit de transformacions que es coneixen amb el nom de fossilització.

Formació del petroli

El petroli es va formar principalment a partir
d’antigues plantes i bactèries microscòpiques que van
viure en l’oceà i en mars d’aigua salada. Quan
aquests microorganismes van morir i van caure al
fons marítim, es van barrejar amb sorra i sediments i
formaren un fang ric en compostos orgànics. A
mesura que les capes de sediments s’anaven acumulant sobre aquest fang
orgànic, el fang s’anava escalfant i poc a poc s’anava comprimint en un esquist,
transformant-se químicament el material orgànic en petroli i gas natural.

Formació del carbó

El carbó que avui utilitzem es va formar a partir de generacions de plantes que
va morir en antics pantans i que es van assentant baix sediments. Aquest
material vegetal formà primer un material orgànic compacte denominat turba.
Amb el pas del temps, la pressió i la calor que fa l’acumulació i l’engrosament
de les capes de sediments sobre la turba provocaven la sortida gradual de
l’humitat. Això augmenta el contingut de carboni de la turba, que al final, es
convertia en carbó.

Formació del gas natural

La major part del gas natural s’ha format a partir del plàncton (petits
organismes aquàtics). Aquests organismes van ser comprimits lentament sota
capes de sediments. Al llarg de milions d’anys, la pressió i la calor generats
pels sediments acumulats es van convertir en aquest material orgànic gas
natural. El gas natural es compón principlament de metano i altres
hidrocarburos lleugers.

3. Tipus de centrals elèctriques

CENTRALS CENTRALS CENTRALS

HIDRÀULIQUES TÈRMIQUES EÒLIQUES

Amb la força de l’aigua S’utilitza carbó, petroli o El vent fa girar les aspes
d’una presa es fan girar gas per bullir aigua. El d’un molí, les quals fan
les paletes del vapor en moviment fa girar el generador.
generador, que produeix girar les paletes del
l’electricitat. generador.

CENTRALS CENTRALS
SOLARS NUCLEARS

Amb la llum del sol es fa bullir aigua, i Amb l’energia nuclear es fa bullir
el vapor que es forma fa girar les aigua, i el vapor fa girar les paletes del
paletes del generador. generador.
 5. Biomassa i residus

La biomassa és la massa total de la matèria viva existent en un moment

determinat de la Terra.

Segons el seu origen, es pot classificar en: residus

agrícoles (purins, restes dels conreus i de neteges del
camp), residus forestals (podes d’arbres, neteges del bosc,
etc.), cultius enrgètics (conreus de plantes de creixement
ràpid destinades exclusivament a l’obtenció d’energia) i
residus sòlids urbans o RSU (deixalles domèstiques).

La biomassa es pot convertir en energia mitjançant les

tècniques següents:

- Processos Termoquímics. Són els que sotmeten la biomassa diverses

transformacions en determinades condicions de pressió i temperatura,
per obtenir combustibles sòlids, líquids i gasosos.

- Processos Bioquímics. Són aquells en què la biomassa se sotmet a

processos de fermentació, mitjançant l’activitat de microorganismes, a fi
d’obtenir biogàs i bioalcohol, que poden ser usats com a combustible.

6. L’energia geotèrmica

L’energia geotèrmica és la que prové de l’energia de l’interior de la Terra i qeu

es manifesta en forma de calor.

Els guèsiers i els volcans són dues manifestacions molt vistoses de

l’energia geotèrmica que prové de l’interior de la Terra.

Aquesta font d’energia s’utilitza aprofitant la calor de les aigües subterrànies

mitjançant bescanviadors de calor. L’aprofitament geotèrmic com a recurs
energètic està molt estès en països del nord d’Europa, on els fonts de calor
subterrànies són més nombroses.

La primera central geotèrmica, a Lardarello (Itàlia), l’any 1913.

7. L’electricitat estàtica

L’ELECTRITZACIÓ PER FREGAMENT

Cossos neutres
Què passa en fregar un regle de plàstic amb un tros de
llana?
O un bolígraf amb la màniga del jersei?
Saps què són els electrons i els protons?

ELECTRICITAT ESTÀTICA

És la que es produeix en fregar dos objectes entre si.

TIPUS DE CÀRREGUES

Si un cos adquireix electrons, el cos té càrrega negativa.

Si perd electrons, hi ha més protons, amb la qual cosa la càrrega és positiva.

Si un cos no manifesta cap acció elèctrica, aquest és elèctricament neutre.

S’anomenen així perquè tenen el mateix nombre de càrregues elèctriques
positives (protons) que de càrregues negatives (electrons).

El regle té el mateix En fregar-lo, el regle El regle, un cop fregat,

nombre de càrregues guanya electrons i atrau petits bocins de
elèctriques positives queda carregat paper.
que negatives. És negativament. S’ha
neutre. No atrau el electritzat.
paper.

Tots els cossos són capaços d’electritzar?

El vidre i els plàstics són exemples de cossos fàcilment electritzables. En

fregar-los, les càrregues elèctriques es queden a la zona on s’ha fregat. El vidre
i el plàstic són substàncies aïlladores: no condueixen els electrons.

Una cullereta metàl·lica també s’electritza en fregar-la, però les càrregues

elèctriques no s’hi queden. Es distribueixen per tot el metall, passen al nostre
cos i, seguidament, a terra. La cullereta és conductora d’electrons.

Curiositats
Faraday va descobrir que l’electricitat estàtica s’acumula a la superfície exterior
dels objectes buits. Els recipients metàl·lics tancats reben el nom de "gàbies de
Faraday". Durant un tempesta, els automòbils protegeixen els seus ocupants
de les descàrregues elèctriques, si no toquen els laterals.
 FONTS D’ENERGIA

PER COMENÇAR…

a) Què creus que tenen en comú la fusta, el vent i la benzina?

b) Quines diferències hi ha entre la benzina i el vent?

c) Quina font d’energia utilitza el vehicle de la primera imatge? I els

vehicles de la segona?

d) En què es diferencien les dues fonts d’energia anteriors?

FONTS D’ENERGIA

1. Parla amb les persones més grans de la teva família i demana’ls que
t’expliquin alguna cosa que elles feien anys enrere només amb
l’energia muscular i que en l’actualitat es faci utilitzant altres fonts
d’energia. Escriu el que t’han explicat i il·lustra-ho amb alguna
fotografia o algun dibuix.

2. Digues el nom d’un aparell de casa teva que funcioni gràcies a una
font d’energia no renovable i el nom d’un altre aparell que funcioni
gràcies a alguna font d’energia renovable. Al costat de cadascun
escriu de quina font d’energia es tracta.

3. Completa el mapa de conceptes col·locant cada font d’energia i cada

una de les seves característiques en el lloc adient.

• Fonts d’energia: petroli, urani, energia eòlica, biomassa (fusta, biodièsel i

biogàs), carbó mineral, energia solar, energia hidràulica, gas natural.

• Característiques: contaminen, no contaminen, no s’esgoten, s’esgoten. es

troben a prop del lloc on es consumeixen, provenen de llocs allunyats, cada
vegada són més cares, són barates o gratuïtes.

Fonts d’energia

renovables no renovables

són característiques són característiques