1.

Elabora un document o edita una entrada en el blog, fent una reflexió personal i
argumentada sobre les possibilitats i limitacions de les TIC en la intervenció d’un
professional de l’educació social i sobre la digitalització dels agents social o educadors
social.

Per a realitzar aquesta pregunta hem basaré amb les diferents preguntes que es solen fer
les persones davant els dubtes que les TIC ens produeixen. I efectivament, serà d’aquestes
preguntes d’on trauré els diferents límits i possibilitats de les TIC en la intervenció d’un
professional de l’educació social.

 Les TIC faciliten l’accés a l’educació?

Límit 1: L’aparició i ús de les TIC no són sempre garantia d’una educació per a tothom, ja
que no tota la societat pot accedir a tenir els mitjans necessaris per a gaudir de les TIC:

Possibilitat 1: Es solucionaria potenciant la formació del professorat i la correcta

administració d’infraestructures, així es poden compensar dificultats d’accés a
l’educació.

 Les TIC milloren l’aprenentatge escolar?

Límit 2: Es pensa que encara no existeix cap mètode, per nou que sigui, que permeti
accedir al coneixement sense dedicació ni estudi. Per això es pensa que les TIC són un
element més de suport, però no lleva que els alumnes hagin d’estudiar.

Possibilitat 2: El que s’hauria de fer es aprofitar la motivació que generen les TIC i les
oportunitats que ofereixen als alumnes amb necessitats educatives especials.

 Les TIC potencien la participació i la comunicació?

Límit 3: L’aparició i ús de les TIC no són garantia de que hi hagi una millor comunicació i
participació entre els participants de diferents projectes educatius.

Possibilitat 3: Les TIC poden ajudar als docents a entendre com es comunica l’alumnat.
 Les TIC faciliten l’accés a la informació?

Límit 4: Cada vegada es fa més necessària una formació en criteris de recerca i selecció
de la informació.

Possibilitat 4: La solució seria potenciar estratègies de recerca i localització de la

informació, així com mètodes per a contrastar la veracitat de la informació trobada a la
xarxa.

 Les TIC permeten generar coneixement?

Límit 5: Les TIC no impliquen la disposició i adquisició automàtica del coneixement, tan
sols ens donen la informació i mètodes per a poder adquirir el coneixement, però això ja
és feina de cada persona.

Possibilitat 5: Els diferents agents educatius han de potenciar escenaris didàctics

d’aprendre a aprendre, d’aprendre a desaprendre i d’aprendre a emprendre.

 Les TIC potencien el treball cooperatiu?

Límit 6: El treball en col·laboració no va en detriment de l’aprenentatge individual, sinó

que el projecta, afegint-lo a noves esferes de coneixement.

Possibilitat 6: L’ús de les TIC ha de permetre superar la síndrome de Goethe.

 Les TIC generen simpaties i antipaties?

Límit 7: Les TIC el que generen és tecnofílies i tecnofòbies. Sovint, la relació amb la
tecnologia es fa des dels extrems, per exemple, o s’empra molt o no es vol saber res de
les TIC.

Possibilitat 7: La tecnologia només ho és per a aquell qui ha nascut abans d’ella.

  Les TIC requereixen un mínim d’esforç d’aprenentatge?

Límit 8: Les TIC encara es percep com un món complex.

Possibilitat 8: Cal simplificar l’ús de la tecnologia i desmitificar la seva percepció.

 Les TIC exigeixen compromís?

Límit 9: El tractament i ús de les TIC en els contextos socioeducatius plantegen seriosos

problemes de formació, d’infraestructura, didàctics i curriculars.

Possibilitat 9: El que s’hauria de fer és aplicar i usar les TIC d’una forma molt més
gradual, així es facilitaria el seu aprenentatge.

 Les TIC faciliten la globalització i la identitat cultural?

Límit 10: Les desigualtats d’algunes de les parts en relació a la totalitat aporten raons
per a contemplar la globalització amb una certa cautela.

Possibilitat 10: S’hauria de treballar des del “Pensa globalment i actua localment”.

A partir d’aquí hem centraré a explicar la segona part de la pregunta, la digitalització

dels agents socials o educadors socials.

Primer de tot, en general, es pot dir que les professions de la intervenció social s’han
caracteritzat per ser essencialment actuadores (allò que importava era solucionar
pragmàticament els problemes que les persones en situació de dificultat social presentaven). En
els anys 90 pràcticament cap professional feia ús de les TIC.

Un dels programes que més s’utilitzava en el cas de serveis socials primàris, era la gestió
d’expedients.

Tot i que ara de cada vegada els professionals del camp de l’acció utilitzen més els
ordenadors en el treball, també és cert que hi ha algunes de les institucions, normalment més
petites, que no tenen el pressupost necessari per a poder tenir una unitat de PVC.
 Doncs el que es veu amb el que acabo de dir és que hi ha una gran bretxa entre els
diferents professionals de l’acció social. I això és un aspecte a tenir en compte i el qual ha de
canviar i millorar. És important que els professionals de l’àmbit social aprenguin a treballar més
amb les TIC, i que no tan sols siguin els directius d’una institució, sinó tots els treballadors.

Internet pot ser la clau d’accés al món social. I és per això que fan falta tota una sèrie de
programes educatius i socials encaminats a formar a tots els ciutadans per tal que els permeti
estar inclosos, i que aquesta possible exclusió social no arribi a ser. És per això, que crec molt
important que siguin els mateixos professionals els primers en apropar-se a tot el món
d’Internet, per així veure-ho ja com una cosa normal i pròxima.

I per acabar, m’agradaria destacar l’ importància que té també un altre aspecte del món
d’Internet, i és que si s’aprofita el potencial comunicatiu que ens ofereix Internet, es poden
donar a conèixer els projectes i activitats de cada institució.