Unitat 2: Les forces

Resum pàgines: 41, 42, 43, 46 i 47

Les tres lleis de Newton

La part de la física que estudia la relació entre les forces i els seus efectes sobre el
moviment s’anomena dinàmica.

La dinàmica es basa en tres lleis que les va enunciar Isaac Newton, per aquest motiu
són conegudes amb el nom de lleis de Newton.

1. El principi d’inèrcia
La primera llei de Newton, és una llei que va descobrir Galileu i que Newton va
adoptar.

El principi d’inèrcia, afirma: quan damunt d’un cos la resultant de les forces que hi
actuen és nul·la, la seva velocitat no varia, de manera que si inicialment es troba en
repòs, continuarà en repòs, i si es mou, continuarà amb un moviment rectilini i
uniforme.

L’explicació és que, perquè un cotxe freni, damunt seu cal que hi actuï una força que
en disminueixi la velocitat. Com que aquesta força no actua sobre els passatgers,
aquests continuen amb la velocitat que portaven, diem que es continuen movent per
inèrcia. En el cas que els passatger s’agafin en un punt de subjecció, rebran la força
necessària per frenar.

1.1 Diferència entre equilibri i repòs

La diferència entre equilibri i repòs, s’ha de distingir correctament. Els cossos es
troben en equilibri quan la força resultant que actua damunt seu és nul·la. I estan
en repòs si la seva velocitat és zero.

2. El principi fonamental de la dinàmica

El principi fonamental de la dinàmica, afirma: la força resultant exercida sobre un cos
és igual al producte de la seva massa per l’acceleració produïda.

La relació entre la força necessària que cal aplicar a una massa perquè adquireixi una
acceleració és:
F=m·a

1
 Unitat 2: Les forces
Resum pàgines: 41, 42, 43, 46 i 47

3. La llei d’acció i reacció

La força és una forma de relació entre cossos diferents, i no una propietat de la
matèria. Els cossos no posseeixen forces, però en poden exercir o rebre’n d’altres
cossos. La 3a llei de Newton descriu com actuen les forces sobre els cossos.

La llei d’acció i reacció, afirma: sempre que un cos exerceix una força sobre un altre
(acció), aquest, al seu torn, exerceix sobre el primer una altra força igual i de sentit
contrari (reacció).

F AB=−F BA

Les forces d’acció i reacció, presenten les característiques següents:

 Són iguals en intensitat i direcció, però tenen un sentit contrari.

 Actuen sobre cossos diferents, de manera que els efectes que produeixen
poden ser molt diferents i no s’anul·len entre si.

La 3a llei de Newton no solament es compleix en les forces de contacte. Les forces a

distància com les gravitatòries també la compleixen.

4. La força normal i la tensió

4.1 La força normal
La força normal és una força de contacte. Quan un cos es troba sobre una base de
sustentació, aquest exerceix una força sobre la base, sovint en conseqüència del seu
pes. Com a reacció a aquesta força, la superfície li comunica la mateixa força però en
sentit contrari (3a llei de Newton), la força normal. La força normal és una força de
reacció perpendicular a la base de sustentació.

2
 Unitat 2: Les forces
Resum pàgines: 41, 42, 43, 46 i 47
4.2 La tensió
La tensió és la força que experimenten les cordes quan s’estiren en aplicar una força
entre elles, com per exemple penjar-hi un pes. S’acostuma a suposar que la corda que
realitza una força de tensió no és elàstica, per tant, no es comporta com una molla.

La tensió sempre és una força en la direcció de la corda i en el sentit en què actua

l’estirament.

5. Les forces de fricció

La fricció és un fenomen que es produeix quan un cos es mou o s’intenta moure
mentre es troba en contacte amb altres cossos, ja sigui travessant-los (quan un cotxe
es mou en l’aire) o fregant-los (com fa un cotxe amb el terra). Aquest fet provoca
forces sobre els cossos en contacte que s’oposen al moviment relatiu entre ells.

Segons els casos, ens pot interessar reduir o augmentar la fricció. Per exemple, l’aire
s’oposa a l’avanç dels vehicles, i el que farem és dotar d’un disseny aerodinàmic per
reduir la fricció i disminuir el consum d’energia.

Les forces de fricció que actuen sobre un cotxe en moviment també es deuen al terra.
Per exemple, si un cotxe va a 100 km/h per una carretera asfaltada i el conductor deixa
d’accelerar, trigarà més a aturar-se que si circula per una carretera sense asfaltar, ja
que a l’asfaltada hi ha menys fricció.

3
 Unitat 2: Les forces
Resum pàgines: 41, 42, 43, 46 i 47

5.1 Fricció amb un superfície

Un cos que es mou sobre una superfície rep una força de fricció, Ff, que és
directament proporcional a la força amb què està prement-se contra el terra, que
coincideix amb la força normal, N:
F f =μ·N

En què µ és el coeficient de fricció, que quantifica el grau de fricció que provoca una
superfície, tenint en compte factors com el material o la rugositat que té.

En una superfície horitzontal, la força normal té el mateix valor que el pes. Per
tant, fins que no fem una força igual que la força de fricció, no podem arrossegar el
cos.