La Il·lustració és el moviment cultural que es desenvolupa a Europa, especialment a
França, Anglaterra i Alemanya, durant el S. XVIII, (Segle de les Llums). Va ser possible gràcies a l'esperit crític que des de principis de segle va començar a posar en dubte les normes i creences (religioses, polítiques, filosòfiques, etc.) de l'Antic Règim. En la difusió del pensament il·lustrat va tindre gran importància L'Enciclopèdia, dirigida per Diderot i d'Alambert, on es van arreplegar tots els coneixements del saber d'aquest segle. El pensament il·lustrat es basa en la confiança en la raó com l'únic mitjà d'aconseguir el progrés, com a font de tot coneixement. L'observació i l'experiència són la base de la ciència. Propugna la tolerància religiosa i de pensament i un optimisme humanista que aspira a un món més just i feliç. Cal destacar la importància de l'educació com a mitjà per a alliberar la gent de la ignorància i de la superstició, i per aconseguir la felicitat. Com a conseqüència d'aquest esperit il·lustrat es creen institucions i acadèmies dedicades a les llengües i a les ciències. En l'àmbit polític sorgeix el despotisme il·lustrat: “Tot per al poble però sense el poble”. El pensament reformista de la Il·lustració acabà amb la independència dels EUA i amb la Revolució Francesa. En aquest ambient i clarament influenciat pel pensament dominant sorgeix el Neoclassicisme, el moviment artístic més important d'aquest segle. El Neoclassicisme propugna un retorn al món clàssic, a la norma, al que és útil i al bon gust. Es tracta d'un moviment inspirat en l'art clàssic (grecorromà) que va va nàixer com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. Per als neoclàssics, la literatura ha de tindre una finalitat didàctica i, per tant, es desenvolupa una literatura reflexiva i crítica. Cal assenyalar que la literatura neoclàssica es va veure marcada pel triomf del racionalisme i el pensament il·lustrat. Per això van tindre molta importància les diferents formes d'assaig que es van portar a la pràctica, amb atenció especial al gènere epistolar, que sobrïexen les Cartes perses, de Montesquieu, en les que fa una sàtira dels costums francesos del seu temps. Junt amb ell, també destaquen a França, Voltaire que va defendre el progrés de la humanitat des d'una postura racionalista (Cándido) i Rousseau que defén que l'home és bo per naturalesa i la societat ho corromp (El contracte social). Tots tres autors van col·laborar en l'elaboració de L'Enciclopèdia. En la novel·la anglesa destaquen Daniel Defoe i Jonathan Swift. En Robinson Crusoe, fa diverses consideracions de caràcter religiós, econòmic, social,... L'obra reflecteix diversos temes transcendents com el paper de la divina providència en la vida humana, el desig de supervivència, el nou orde econòmic del món o la conquesta dels espais desconeguts. Aquesta obra es considerada com una prova de l'efervescència cultural i editorial de l'època L'obra de Swift, Els viatges de Gulliver , é una novel·la d'aventures i fantàstica que, sota la imatge de literatura infantil, amaga una crítica cap a l'home i la societat del seu temps.