UNA VEGADA, HI HAVIA UNA FORMIGA NEGRA COM EL CARBÓ.

ERA LA MÉS PETITA

DE LA SEUA FAMÍLIA I VIVIA SOTA TERRA EN UN FORMIGUER. ES DEIA… FALIGA.
CADA MATÍ, AMB LA ESCALFOR DEL SOL, LA FORMIGA FALIGA SORTIA AMB ALTRES
FORMIGUES FENT UNA FILA A BUSCAR MENJAR PEL BOSC. UN DIA DE TARDOR, VA
ANAR A PASSEJAR AMB UNES QUANTES FORMIGUES AMIGUES. ANAVEN L’UNA
DARRERA L’ALTRA, EN FILA ÍNDIA, I ELLA ERA LA ÚLTIMA.
“UI, QUÉ ES AIXÒ?” VA DIR DE SOBTE. LI HAVIA CAIGUT UNA FULLA DE PLÀTAN AL
DAMUNT. ES VA APARTAR UNA MICA I VA SEGUIR FENT EL SEU CAMÍ. PERÒ CADA
VEGADA LI QUEIEN MÉS FULLES A SOBRE. FINS QUE VA ARRIBAR UN MOMENT QUE
VA PERDRE LA SEUA FILA.
PER MÉS QUE CAMINAVA I CAMINAVA SEMPRE ERA SOTA LES FULLES . UI, COM ES VA
ESPANTAR LA FORMIGA FALIGA! LLAVORS VA PENSAR… “QUÈ FARÉ ARA?” SE LI VA
ACUDIR QUE SI COMENÇAVA A CRIDAR POTSER ALGÚ LA SENTIRIA I LA PODRIA
AJUDAR.
“SÓC AQUÍ, AUXILI, AJUDEU-ME!!!!! SÓC LA FORMIGA FALIGA I NO PUC EIXIR!!!”
I VET AQUÍ QUE UNA ERUGA VA SENTIR ELS SEUS CRITS I ARROSEGANT-SE PER TERRA
SE LI VA ACOSTAR.
“QUÈ ET PASSA?” LI VA PREGUNTAR.
“ESTIC MOLT TRISTA PERQUÈ NO PUC SORTIR I HE PERDUT LA FILA DE LES
FORMIGUES.”
LLAVORS, L’ERUGA ES VA MENJAR LA FULLA I LA FORMIGA FALIGA VA PODER SORTIR!
PERÒ DESPRÉS DE TANTA ESTONA, LES ALTRES FORMIGUES NO HI EREN. QUI SAP ON
PARAVEN! LA FALIGA S’HAVIA PERDUT. LA SEUA NOVA AMIGA, L’ERUGA, NO LA VA
DEIXAR A SOLES, ES VA QUEDAR AMB ELLA I LI VA FER COMPANYIA.
EN AQUELL MOMENT VA PASSAR PER ALLÀ UN CARAGOL I LA VA VOLER AJUDAR.
“JO ANIRÉ A VEURE ON ESTÀ EL FORMIGUER”.
PERÒ EL CARAGOL ANAVA MOLTA POC A POC I NO VA PODER TROBAR NI EL
FORMIGUER NI LA FILA DE FORMIGUES.
MENTRE ESTAVEN ELS TRES PARLANT, VAN VEURE UNA PAPALLONA I LA VAN CRIDAR
PER DEMANAR-LI AJUDA.
“NO ET PREOCUPES, FALIGA” VA DIR LA PAPALLONA “PUJA SOBRE MEU I ANIREM
VOLANT A BUSCAR LES ALTRES FORMIGUES.”
LA FALIGA, AMB UNA MICA DE POR, VA PUJAR DAMUNT LA PAPALLONA. VA DONAR
LES GRÀCIES ALS SEUS AMICS, EL CARAGOL I L’ERUGA I ES VA ACOMIADAR.
VOLANT, VOLANT, VAREN RESSEGUIR TOTS ELS RACONS DEL BOSC I VAREN TROBAR EL
FORMIGUER.
“ALLÀ, ALLÀ BAIX ÉS LA MEUA CASA!”
ALESHORES, LA PAPALLONA VA BAIXAR SUAUMENT I VA DEIXAR LA FORMIGA AMB LES
SEUES AMIGUES, QUE ES VAN POSAR MOLT CONTENTES DE TROBAR-LA, JA QUE
ESTAVEN MOLT PREOCUPADES.
“MOLTES GRÀCIES, PAPALLONA!” VA DIR LA FALIGA “NO SÉ QUE HAURIA FET SENSE
TU”
“DE RES, FALIGA! M’HA AGRADAT PODER AJUDAR-TE. ADEU!
“ADEU, PAPALLONA! VINE’M A VEURE QUAN VULGUIS!”
I LA PAPALLONA SE’N VA ANAR VOLANT I LA FALIGA VA TORNAR AL FORMIGUER
TOTA CONTENTA.

I VET AQUÍ UN GAT, VET AQUÍ UN GOS. EL CONTE JA S’HA FOS.

VET AQUÍ UN GOS , VET AQUÍ UN GAT, EL CONTE JA S’HA ACABAT.