1.

La pervivència de la poesia trobadoresca

L'època daurada poesia trobadoresca: s.XII i s. XIII. És d'un arrelament feudal. A partir s.XIV la
societat europa supera l'estricte feudal i adquereix un dinamisme renovador amb creació ciutats i va
donar lloc a una cultura urbana, que destaca amb l'aparició de la burguesia; nou sistema econòmic,
basat en el comerç i finanes; visió escèptica de la religió; nova concepció arta, passa del romànic al
gòtic; nova sensibilitat literaria, exigeix temàtiques i formes noves.
Malgat els canvis, el model trobadoresc perdura fins el s.XV.

1.2 La poesia dels ceràmens poètics

Croada del 1209 permet rei de França conquerir cometat de Tolosa i desmantellar cultura cortesana
de les corts occitanes. Foren perseguides pràctiques religioses càtares i l'art de trobar. A final
s.XVIII, només es manté poesia trobadoresca a Catalunya.
1323: grups ciutadans de Tolorsa crea el Consistori de la Gaia Ciència per engarregar-se'n de
l'organització d'un certamen poètic anual amb l'objectiu de fer ressucitar l'art de trobar. Es crea un
tractat de poètica, retòrica i gramàtica: Leys d'amor, que limitava la lliberat del poeta. Primer,
imposava un reducció temàtica important; segon, fixava una estructura formal que no permetia
l'experimentació d'altes formes; i tercer, imposava una variant lingüística rígida i arbitrària.
Joan I el caçador creà Consistori de la Gaia Ciència de Barcelona, amb els mateixos objectius.
Jaume March i Lluís Averço jutges ceramen poètic i redactaven orientacions que havien de guiar
poetes. Jaume publicà Llibre de concordances, un diccionari de rimes. Lluís va escriure Torcimany,
altre diccionari acompanyat d'un tractat de poètica i gramàtica.
Aquests certàmens van desvirtuar l'esperit trobadoresc, ja que ell trobador feia la seva creació
pensant en el premi: la viola d'or. A més, havien restriccions pels consistoris que van fer que els
certàmens caiguin en monotonia i no presentin cap signe d'originalitat.

− Jordi de Sant Jordi (Regne de València, darreria del s. XIV, 1425)

Poeta trobadoresc més important s. XV. Conreà poesia amorosa amb elegància i les seves cançions
de comiat i d'enyorament destaquen per la seva sisibilitat i malenconia.
Estramps: versos sense rima. En la primera estrofa, el poesta manifesta que porta gravada al fons
del ulls la imatge de la dama que estima, imatge que romandrà fins i tot després de la mort.
Presoner: el poema més personal d'aquest, que ho va escriure quan fou empresonat a Nàpols l'any
1423, jutament amb altres servidors del rei Alfons IV el Magnànim. El poeta expressa la solitud i
l'angoixa que snet en trobar-se presonar sense saber si el seu rei es dignarà a pagar el rescat per
alliberar-lo. Caràcter realista i personal fa que s'aparti dels tòpics trobadorescos.

2. Els moviments renovadors de la lírica

Els poetes italians des de finals s. XIII incorporaven innovacions. Del corrent dolce stil novo van
aprofitar els poetes Dante i Petrarca per convertir-se en el Renaixement europeu.
Aquesta innovació arriba a Ausiàs March.

2.1 Els grans poetes italians

El corrent dolce stil novo es caracteritza pel esperit innovador. Representa una superació a la
tradició trobadoresca.
Aquesta poesia seurt del món feudal; modifica el concepte de noblesa; crea nou ideal de dona;
supera la retòrica imposada per la tradició trobadoresca, fent-se més personal; abandona la llegnua
occitana.
Vita nouva de Dante, que conté poesies amoroses dedicades a Beatriu. Obra fonamental es la
Divina comèdia.
Canzoniere de Petrarca, conté poemes dedicat a Laura. El tema, la versificació, el to elegíac i l'ús
d'una llengua simple constituiran model poètic més important del Renaixement europeu.

− Joan Roís de Corella (Regne de València, 1435-1497)

Primer poeta en llengua catalana que percet influència del Reinaixement. Roís de Corella va
aconseguir una cultura sòlida basada en l'estudi dels clàssics i dels humanistes italians.
La poesia de Roís de Corella es caracteritza per la melodia dels seus versos, pel color i la fastuositat
de les seves imatges.
Objectiu Roís de Corella: aconseguir la bellesa del poema a través del ritme i la música. Balada de
la garsa i l'esmerla.