L’EDAT

MITJANA
 Els visigots
 Els visigots van arribar a terres catalanes per primera
vegada l’any 415. Es tractava d’un poble d’origen
germànic que portava molts anys en contacte amb els
romans i que, en conseqüència, havia adquirit un vernís
de romanització, convertint-se fins i tot al cristianisme.
 Els visigots
 Des de mitjans del segle VI, va iniciar-se la definitiva
penetració dels visigots a la Península Ibèrica.
Inicialment, la capital va traslladar-se a Barcelona
(entre 531 i 572), a causa de la garantia que suposaven
les seves muralles, per a més tard situar-la
definitivament a Toledo.
 Els visigots
 La presència visigòtica no va significar cap canvi
important en les estructures socioeconòmiques
característiques del període del Baix Imperi Romà ja que
els visigots eren una minoria d’uns 200.000 homes
davant dels 6 milions d’hispanoromans, és a dir,
aproximadament, només suposaven el 3% de la població
peninsular. Tanmateix, els visigots van imposar el seu
poder militar i van monopolitzar el poder.
 Els visigots
 Va haver diverses lluites pel tron i pel poder. El darrer
episodi de les pugnes nobiliàries visigòtiques va
produir-se a la mort de Vítiza, quan van disputar-se la
seva successió el seu fill Àkhila II i el duc de la Bètica,
Roderic. El primer va propiciar l’arribada dels
musulmans a la Península al cercar la seva ajuda contra
Roderic. Aquest va ser derrotat a la Batalla del Riu
Guadalete (711), fet que va significar l’inici de
l’ocupació del regne visigot pels musulmans.
 La conquesta musulmana
 L’any 711 un exèrcit musulmà va envair la Península
Ibèrica i va derrotar els visigots. En pocs anys ocuparen
gran part de la Península, que van anomenar Al-
Àndalus. La seva capital era Còrdova.
 Els primers anys, Al-Àndalus va ser un emirat que
depenia del Califat de Damasc.
 Al s. X, es creà el califat de Còrdova, que va passar a
ser un estat independent, on el califa era la màxima
autoritat política i religiosa.
 La conquesta musulmana
 Amb la conquesta musulmana algunss dels habitants
d’Al-Àndalus van adoptar la religió islàmica, l' idioma
àrab i els costums dels musulmans.

 Còrdova es va convertir en una de les ciutats més

importants de l’època i va acollir brillants metges,
filòsofs, músics, poetes i astrònoms.
Al-Àndalus
Califat de Còrdova i regnes cristians
 La formació dels regnes cristians
 Els cristians del nord de la Península van oferir una gran
resistència als conqueridors musulmans i es van anar
organitzant en regnes i comtats.
 Zona cantàbrica: van fundar el regne d’Astúries l’any

722. El seu cap era Pelagi. Més endavant la capital va ser

Lleó i el regne es va anomenar regne de Lleó. La part
més oriental s’independitzà, convertint-se en el regne de
Castella.
 Pirineus: es creà el regne de Navarra, els comtats

catalans i els aragonesos. D’aquí després sorgirà el

regne d’Aragó.
Els regnes cristians
 La vida als regnes cristians
 La societat d’aquella època era una societat feudal i
estamentària. Hi havia dos grans grups de persones:
 els privilegiats: eren els nobles i el clergat. No havien
de pagar impostos.
 els no privilegiats: eren els pagesos, els artesans i els
comerciants. Havien de pagar impostos.
 La vida als regnes cristians
 Els reis confiaven la defensa dels seus territoris als
nobles. A canvi, els oferia terres (feus). Els nobles
que tenien un feu s’anomenaven senyors feudals. Les
seves terres les treballaven els pagesos, que depenien
d’ell i havien de pagar-li impostos, és a dir, havien de
donar-li una part de la collita. A canvi el senyor
feudal els oferia protecció.
 La vida als regnes cristians
 La vida al camp era bastant dura. Les eines que feien
servir els pagesos per treballar la terra no havien
evolucionat gaire des del temps dels romans i això
dificultava les tasques a fer.
 Les ciutats medievals estaven emmurallades. A moltes
d’elles s’hi van construir catedrals i esglésies.
 Els artesans del mateix ofici s’agrupaven per gremis.
 El final de l’edat mitjana
 A partir del segle XI, els regnes cristians van anar
reconquerint territori musulmà.
 Al-Andalus es va dividir en petits regnes anomenats
taifes. Estaven enfrontats els uns amb els altres, fet que
els cristians van aprofitar per reconquerir.
 L’any 1212 va tenir lloc la batalla de Las Navas de
Tolosa en la que els reis cristians van reconquerir
gairebé tot Al-Andalus. L’únic territori musulmà que va
quedar va ser el Regne de Granada.
Batalla de Las Navas de Tolosa
 El final de l’edat mitjana
 Amb el pas del temps els regnes cristians es van anar
unint:
 el 1137 Peronella hereva d’Aragó i Ramon Berenguer IV,

comte de Barcelona, es van casar i es va formar la

Corona d’Aragó
 el 1230 Castella i Lleó es van unir definitivament i fan

formar la Corona de Castella

 El final de l’edat mitjana
 Ambdues corones van anar expandint-se i van anar
conquerint més territoris per separat.
 L’any 1479 Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó, els
Reis Catòlics, es van casar i d’aquesta manera la
Corona de Castella i la d’Aragó es van unir.
 L’any 1492, els Reis Catòlics van conquerir l’últim regne
musulmà: el regne nassarita de Granada.
 L’art romànic i l’art gòtic
 Durant els segles XI i XII arreu de l’Europa cristiana es
construïren nombroses esglésies seguint l’estil romànic.
 Eren construccions de pedra amb murs molt gruixuts,
poques finestres i un campanar.
 La façana solia estar decorada amb relleus i escultures. A
les parets interiors hi havia pintures murals on es
representava la vida de Jesús i altres escenes religioses.
 A Catalunya cal destacar el conjunt romànic de la Vall de
Boí, el monestir de Santa Maria de Ripoll i Sant Joan de les
Abadesses.
L’art romànic i l’art gòtic

Santiago de Compostela
 L’art romànic i l’art gòtic
 Als segles XIII, XIV i XV es van construir esglésies i
catedrals seguint un nou estil: el gòtic.
 Els murs eren més alts i més prims i amb amplis
finestrals, de manera que eren esglésies i catedrals més
clares i esveltes.
 Les façanes estaven decorades amb escultures i relleus.
Les parets interiors no tenien pintures.
 El més important eren els grans vitralls de colors.
 A Catalunya trobem la catedral de Barcelona, o
l’església de Sta. Maria del Mar a Barcelona.
L’art romànic i l’art gòtic

Catedral de Lleó