Guia Estudis 11-12

CARRER DELS ESTUDIANTS N2 46701 GANDIA TEL. 962 860 216 FAX 962 876 991 E-mail: 46015587@centres.edu.gva.
es http://tirant.edu.gva.es
UNI EUROPEA FONS SOCIAL EUROPEU
X PGINA 3 4 6 7 8 12 18 19 21 21 22 24 26 28 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 48 50 51 52 53 54 55
Organigrama..................................................................................................... Professorat del centre i personal no docent.................................................... Carnet dInstallador Electricista Autoritzat................................................. Oferta educativa per al curs 2011/2012.......................................................... Educaci Secundria Obligatria (ESO)....................................................... Programes dAtenci a la Diversitat.............................................................. Servei de mediaci ........................................................................................... Programes de qualificaci professional inicial (PQPIs)................................ Departament dOrientaci ............................................................................. Equips de Qualitat Educativa.......................................................................... Batxillerats .................................................................................. Humanitats i Cincies Socials....................................................................... Cincies i Tecnologia.................................................................................... Formaci Professional: Cicles Formatius........................................... Tcnic en Comer....................................................................................... Tcnic en Gesti Administrativa................................................................ Tcnic en Installacions Elctriques i Automtiques ................................. Tcnic en Installacions de Telecomunicacions.......................................... Tcnic en Soldadura i Caldereria............................................................... Tcnic en Fabricaci i Installaci de Fusteria i Moble............................. Tcnic en Cures Auxiliars dInfermeria.................................................... Tcnic en Farmcia i Parafarmcia............................................................. Tcnic Superior en Administraci i Finances......... Tcnic Superior en Secretariat................................................................... Tcnic Superior en Comer Internacional.................................................. Tcnic Superior en Desenrotllament de Productes Electrnics................. Tcnic Superior en Prevenci de Riscos Professionals.............................. Tcnic Superior en Laboratori de Diagnstic Clnic................................. Tcnic Superior en Documentaci Sanitria.......... Proves daccs als Cicles Formatius...................................... Formaci en Centres de Treball (FCT) ........................................................ Proves lliures per a lobtenci dels ttols de Tcnic i Tcnic Superior...... Preinscripci i Matriculaci.......................................................................... Biblioteca......................................................................................................... Activitats Extraescolars.................................................................................. Requisits daccs als estudis de la LOE................................................... Sistema educatiu (LOE).................................................................................
NOTA: Aquesta guia destudis noms t carcter informatiu i no legal, per tant no es podr utilitzar com a base de recursos i reclamacions.
IES TIRANT LO BLANC (GANDIA)
-2-
Departament dorientaci
ORGANIGRAMA DEL CENTRE (CURS 2010-2011)

EQUIP DIRECTIU
DIRECTOR VICEDIRECTOR CAPS D'ESTUDIS Miquel Vidal Guerola Emili Selfa Fort Jos Santos-Juanes Mart (Batxillerat) Ferran Cscar Borrs (ESO) Vicent G. Savall Llid (Formaci Professional) SECRETARIA Nati Hernndez Nez ADMINISTRADOR Bernat Rodrguez Castell _________________________________________________________________________ COORDINADOR PERMANENT DELS EQUIPS DE QUALITAT Raquel Poquet Catal BIBLIOTECA Vicenta Llorca Climent COORDINADORES DESO Luisa Villanueva Matoses (1r i 2n dESO) Rosa M Morell Gregori (3r i 4t dESO) COORDINADORA DE BATXILLERAT Adelina Rubiols Estruch ORIENTADORS Fco. Javier Ballester Prez i Jordi Navarro Prez
CAPS DE DEPARTAMENTS (Curs 2010/2011)

Departaments Didctics Departament Cap Dario Estruch Dur Angls Vicente Villanueva Lpez Arts Plstiques Romualdo Garca Garca Biologia i Geologia Castell (Lleng. i Liter.) Mar Caldern Beegil Amparo Peris Cornelio Economia Sergio Rodrguez Gonzlez Educaci Fsica Rosa Llinares Pasqual Filosofia Josep Mart Soler Fsica i Qumica M Carmen Rodrguez Valera Francs Merc Morell Gregori Geografia i Histria Llus Cervell Arnal Grec Elena Garca Escriv Informtica Joan Morant Gomar Matemtiques Enric X. Naval Llorca Msica Miguel Valero moreno Religi Fco. Javier Mez Ramis Tecnologia Valenci (Lleng. i Liter.) Adelina Rubiols Estruch Departaments de Famlies Professionals Departament Cap Jos Ramn Reig Pellicer Administraci Rosario Rico Snchis Comer i Marketing Federico Arts Arts Electrnica i Electricitat Fco. Gradol Guillem Fusta Pedro Fuentes Triguero Metall Ferm Romaguera Peralta Sanitat Javier Vila Barber Mante. i Serv. a la Prod. Departaments Transversals Departament Cap Joan Mar Just Activitats Extraescolars Formaci i Orien. Laboral Raquel Poquet Catal, Ernest Escriv Garcia Inserci Laboral Jordi Navarro Prez Orientaci Grup de treball Coordinadora Coeducaci:Tirantianes Merc Morell Gregori
CONSELL ESCOLAR (CURS 2010/2011)

PRESIDENT: CAPS DESTUDIS: SECRETARIA: REPRESENTANTS DE COLLECTIUS Carmen Carri Sala; Luca Gil lvarez; M Carmen Rodrguez Varela; Raquel Poquet Catal; Josep Pons Blasco; Ernest Escriv Garca; Arturo Aparicio Moreno ALUMNAT Vernica Prez Lloret; Ariadna Mrquez Prez; Ivan Zheliyozkov Gelenchev; Dbora Mrquez Prez; Diluete Octavia. MARES I PARES Teresa Avargues Segarra; Joaqun E. Canet Ferrer; M Vta. Berbegall Morat; Ana Ginestar Talavera; Marisa Lobato Fernndez; M Consuelo Rodrguez Frasquet, Javier Meli Esteban. PERSONAL NO DOCENT Josefa Snchez Crcoles AJUNTAMENT Liduvina Gil PROFESSORAT Miquel Vidal Guerola Vicent Savall Llid (FP) Jos Santos-Juanes Mart (Batxillerat) Ferran Cscar Borrs (ESO)
-3-
PROFESSORAT DEL CURS 2010-2011

En negreta els i les caps dels departaments DEPARTAMENTS COGNOMS I NOM DEPARTAMENT CASTELL Caldern Baegil, M Del Mar BIOLOGA I Llorca Climent, Vicenta GEOLOGIA Grau Cardona, Sara Carsi Calvo, Pilar Sario Llenares,Julia GEOGRAFIA I HISTORIA Morell Gregori, Merc Morell Gregori, Rosa M Peris Garca, Joan Francesc Molinero Lloret, Loles Banyuls Ncher, Jos Javier Villanueva Matoses, Luisa MATEMTIQUES COGNOMS I NOM Garca Garca, Romualdo Ort Lucas, Vicente Garca Castell, M Jos Mar Just, Joan
Morant Gomar, Joan Vidal Guerola, Miquel Pastor Puig, Juana Bataller Mas, M Dolors Lacarra Oltra, Pedro Catal Morant, Claudia Sastre Massanet, Ana Morant Llorca, Emili Pastor Perell, Reme Valero Moreno, Miguel Naval Llorca, Enric X.
GREC I LLAT FRANCS
Cervell Arnal, Lluis Rodrguez Valera, M Carmen Barbudo Vzquez, Raquel Estruch Dur, Dario Carri Sala, Carmen Luque Dez, Carmen Adrover Bernabeu, Patricia Gonzlez Gmez, Mar Sotos Falguera, Pilar Giner Vercher, Alicia Barber Calasanz, Ana
RELIGI MSICA
ANGLS
VALENCI
Rubiols Estruch, Adelina Bosc Gandia, Enric Escriv Climent, Miquel Iborra Gastaldaldo, Joan Savall Miana, Pepa Escriv Escriv, M Jos Mascar Molines, Eugenia Roig Oltra, Rosa Cscar Borras, Ferran Mart Soler, Josep Nieto Garca, Angel Lloret Cnoves, Milagros Rodrguez Ganzlez, Sergio Puig Fuster, Jess Pellicer Moncho, Vicent Llorca Muoz, Inma Llinares Pascual, Rosa
ORIENTACI
Navarro Prez, Jordi Ballester Prez, Fco. Javier Prez Llibrer, M Carmen Villanueva Lpez, Vicente Crespo Vercher, Enric Borrs Pascual, Jos Ramn Mez Ramis, Javier Mourad Farer, Hassan Cano Cervera, Francesc Camarena Basllester, Csar Rico Sanchis, Rosario Rodrguez Castell, Bernat Santos-Juanes Mart, Jose Calatayud Oliver, M Jos Peir Carb, Gema Signes Prez, Samuel Savall Llid, Vicent Pars Soldevila, Lola Garca Snchez, Maria
FSICA I QUMICA
DIBUIX
EDUCACI FSICA
TECNOLOGA
FILOSOFA
COMER I MARQUETING
ADMINSTRACI I GESTI
Reig Pellicer, J.Ramon Faus Gregori, Rosa Garn Alabau, Ricardo Clar Bononad, Federico Peris Cornelio, Amparo Hernndez Nez, Nati Escriv Monz, Joan Pastor Pellicer, Rosa Escriv Gregori, Alicia Escriv Gregori, Regina Puig Sendra, Amparo Pascual Soler, Rosala Departament dorientaci
-4-
Martnez Gimnez, Bernardo Martnez Garca, Alicia ELECTRNICA I ELECTRICITAT Arts Arts, Federico Hernndez Fernndez, Martin Carb Mart,Santiago Vila Barber, Fco. Javier Pascual I Blasco, Oscar Moragues Aparisi, Jesus Santapau Gil, Antonio Aparicio Gimeno, Arturo Fernndez Camarena, Rafael Gmez Donet, Josep Julia Mahiques Garca, Juan S. Grau Soler, Juan Fco. Llorca Llid, Vicente Bohigues Moratal, Salvador Escriv Garca, Ernest Prez Marco, J. Alberto Anton Jornet, Julio SANITAT Romaguera Peralta, Ferm Puig Sendra, Vicente Gil Alvarez, Luca Aguilar Lleti, Vicenta Ortiz Castell, Inma Masi Gmez, Antonio Estela Ballester, Elvira J Juan Tarrazo, Andres Valentn Vicente, M Paz Sanchis Llorca, Rosa Tere Valero Morell, Salvador Soler Bayona, M. Carmen Ripoll Jorge, Ana Mara Felip Orus, Vera Anton Garrido, M Carmen Abad Garca, Cristina Llorca Miana, Enric Martnez Ferragud, Martn Snchez Miret, Natalia Monz Casanova, Chelo Beitia Crespo, Mara Jord Prez, Paloma Rocher Monserrat, Elvira Faus Soler, Immaculada Corts Escriv, Iolanda Climent Barber, Dolors Villanueva Requena, Janira Garca Gimnez, Toni Costa Falc, Agustn Gradol Guillem, Francisco Selfa Fort, Emili Martnez Oliver, Jos Lus Barber Mestre, Jos Alonso Canay, Sonia Lpez Cerd, David Camarero Mara, Felix Garca Escriv, Elena
METALL
Fuentes Triguero, Pedro Femenia Lpez, Federico Tejado Villajos, Juan Fco Navarro Morales, Cristobal
FUSTA
FORMACI I ORIENTACI LABORAL
Poquet Catal, Raquel Pons Blasco, Josep Faus Gregori, Carmen Miret Pastor, Lluis Ferris Ferrer, Carolina Bonet Marcos, Remei
INFORMTICA
-5-
ATENCI A PARES I MARES

Tot el professorat, no noms els que sn tutors, t un temps setmanal dins del seu horari per atendre a les mares i als pares dels alumnes. Per tal de parlar en qualsevol professor/a, cal consultar en Consergeria o per telfon lhorari datenci daquest professor o professora.
PERSONAL NO DOCENT (Curs 2010-2011)
Administratives M Jos Escriv Moragues Celia Moreno Tornero Cristina Moreno Flor Begoa Prez Moreno
Conserges Antonio Navarro Ganda Dora Morales Trujillo Josefa Snchez Crcoles Antonio Talens Tur
Manteniment Antonio Fuster Lpez
Neteja Rosa M Castell Rosell Mara Garca Alemany M Joaquina Muoz Prez M Carmen Puente Torres Inmaculada Alameda Corts Covadonga Gonzlez Mazcuan Gema Larrea Fuentes Ricardo Heredia Corts Yolanda Aguilar Miralles
CERTIFICAT DE QUALIFICACI INDIVIDUAL DE BAIXA TENSI
LIES Tirant Lo Blanc est acreditat per la Conselleria dIndstria i Energia per a impartir el CURS HOMOLOGAT de 100 hores de durada i a ms a ms per a examinar del CARNET DINSTALLADOR ELECTRICISTE AUTORITZAT. Aquest carnet permet a qui lobtinga, realitzar tot tipus dinstallacions de Baixa Tensi com a treballador/a autnom/a. Abans de fer aquest curs lalumne/a haur destar en possessi del Ttol de Tcnic/a en Equips i Installacions Electrotcniques cursant el cicle formatiu corresponent, que tamb es fa a dinstitut.
-6-
OFERTA EDUCATIVA DE LIES TIRANT LO BLANC PER AL CURS 2010-2011 EDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA (ESO)
PRIMER, SEGON, TERCER I QUART Programes datenci a la diversitat: Pla Integra, PQPIs, PDC, Aula de Suport Intensiu, Educaci Compensatria: PAE, PASE i Refor de matries instrumentals
BATXILLERAT:. Dos cursos (Primer i Segon) en dues modalitats.

HUMANITATS I CINCIES SOCIALS CINCIES I TECNOLOGIA
FORMACI PROFESSIONAL ESPECFICA: Cicles Formatius.

CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJ Tcnic en Comer (1 curs i 1 trimestre) (Famlia Professional FP de Comer i Marqueting) Tcnic en Gesti Administrativa (1 curs i 1 trimestre). (FP dAdministraci i Gesti) Tcnic en Cures Auxiliars dInfermeria (1 curs i 1 trimestre) (FP de Sanitat) Tcnic en Farmcia i Parafarmcia (2 cursos) (FP de Sanitat) Tcnic en Installacions de Telecomunicacions (2 cursos) (FP dElectrnica i Electricitat) Tcnic en Fabricaci a mida i Installaci de Fusteria i Moble (2 cursos) (FP de Fusta, Moble i Suro) Tcnic en Installacions Elctriques i Automtiques (2 cursos) (FP dElectrnica i Electricitat) (*) Tcnic en Soldadura i Caldereria (2 cursos) (FP de Fabricaci Mecnica)) CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR Tcnic Superior en Comer Internacional (2 cursos) (FP de Comer i Marqueting) Tcnic Superior en Laboratori de Diagnstic Clnic. (2 cursos) (FP de Sanitat) Tcnic Superior en Documentaci Sanitria (1 curs i 1 trimestre) (FP de Sanitat) Tcnic Superior en Secretariat (1 curs i 1 trimestre). (FP dAdministraci i Gesti) Tcnic Superior en Desenrotllament de Productes Electrnics (2 cursos) (FP dElectrnica i Electricitat) Tcnic Superior en Administraci i Finances (2 cursos) (FP dAdministraci i Gesti) Tcnic Superior en Prevenci de Riscos Professionals (2 cursos) (FP dInstallaci i Manteniment)
PROGRAMES DE QUALIFICACI PROFESSIONAL INICIAL (PQPI)

Operacions auxiliars de servicis administratius i generals (FP dAdministraci i Gesti) Treballs de fusteria i moble (FP de Fusta i Moble) Operacions auxiliars de muntatge dinstallacions electrotcniques i de telecomunicaci en edificis (FP dElectrnica i Electricitat) Activitats auxiliars de comer (FP de Comer i Mrqueting)
(*) Amb aquest ttol sobt el Carnet dInstallador Electricista Autoritzat -7-
EDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA (ESO)

DEFINICI I MBIT Letapa de lEducaci Secundria obligatria (ESO) t carcter obligatori i gratut. Comprn quatre cursos acadmics que es cursaran normalment entre els dotze i els setze anys. LESO sinicia, generalment, lany natural en qu es compleixen els dotze anys. Amb carcter general els alumnes tenen dret a romandre en el centre amb rgim ordinari fins als divuit anys, complerts en lany en qu finalitza el curs. Leducaci secundria obligatria sorganitza en diferents matries, tenint en compte, tant la finalitat duna educaci comuna com la necessria atenci a la diversitat de lalumne. El quart curs t, de manera complementria, carcter orientador, tant per als estudis posteriors, com per a la integraci a la vida i inserci laboral. En aquesta etapa, es posa una especial atenci en ladquisici de les competncies bsiques, la detecci i tractament de les dificultats daprenentatge, i la tutoria i lorientaci educativa. ACCS A LESO En lany natural en qu lalumnat, desprs dhaver cursat lEducaci Primria, compleixen dotze anys, excepte que hagueren estat en lEducaci Primria una any ms dels sis establerts per la llei. FINALITATS DE LETAPA La finalitat de leducaci secundria obligatria s proporcionar a lalumnat una educaci que els permeta assegurar un desenvolupament personal slid, adquirir les habilitats i les competncies culturals i socials relatives a lexpressi i comprensi oral, a lescriptura, al clcul, a la resoluci de problemes de la vida quotidiana, al rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris per ra de sexe, la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes, lautonomia personal, la corresponsabilitat i la interdependncia personal i a la comprensi dels elements bsics del mn en els aspectes cientfic, social i cultural. Aix mateix, ha de contribuir a desenvolupar les habilitats socials de treball i destudi amb autonomia i esperit crtic, la sensibilitat artstica, la creativitat i lafectivitat de tot lalumnat Leducaci secundria obligatria ha de garantir la igualtat real doportunitats per desenvolupar les capacitats individuals, socials, intellectuals, artstiques, culturals i emocionals de tot lalumnat que curse aquesta etapa. Per tal daconseguir-ho cal una educaci de qualitat adaptada a les necessitats de lalumnat. ORGANITZACI Sorganitza segons els principis deducaci comuna i datenci a la diversitat. Per a aix es contemplen les adaptacions curriculars, la integraci de matries en mbits, els agrupaments flexibles, els desdoblaments de grups i loferta de matries optatives, programes de refor i de tractament personalitzat per a lalumnat amb necessitats educatives especfiques. Totes estes mesures datenci a la diversitat tenen com finalitat la consecuci dels objectius de leducaci secundria obligatria. En leducaci secundria obligatria es presenta especial atenci a lorientaci educativa i professional de lalumnat. Aquells alumnes que, sense finalitzar letapa, no pogueren continuar escolaritzats en un centre educatiu en rgim ordinari, per treballar o altres circumstncies especials, podran finalitzar els seus estudis a travs de les ensenyances dadults. AVALUACI I PROMOCI DE CURS En l'ESO es realitza un procs davaluaci continu i diferenciat segons les distintes matries del currculum. El professorat avalua a lalumnat tenint en compte els diversos elements del currculum i, en el cas que el progrs de les alumnes o els alumnes no siga ladequat es podran establir diverses mesures de refor educatiu. Estes mesures es dirigiran a garantir que lalumnat adquirisca aquells aprenentatges imprescindibles amb qu poder continuar el seu procs educatiu. Al finalitzar el curs, lequip docent de les alumnes i els alumnes una volta feta lavaluaci, prendr aquelles decisions corresponents a la promoci o acreditaci de lalumnat, tenint en compte la legislaci educativa sobre avaluaci vigent.
-8-
TITULACI QUE SOBT I ESTUDIS ALS QUALS PODEN ACCEDIR Lalumnat que finalitze l'ESO i haja aconseguit les competncies bsiques i els objectius de letapa obtindr el ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria, que s nic i que, li permet accedir al Batxillerat, Formaci Professional de grau mitj, cicles mitj d'Arts Plstiques i disseny, Ensenyances Esportives de grau mitj i al mn laboral. REES DE CONEIXEMENT I HORARI SETMANAL DE LE.S.O. Les rees de coneixement i lhorari establerts a la Comunitat Valenciana s el segent:
HORARI SETMANAL DE LESO rees de Coneixement Primer curs 3 3 3 3 3 2 3 3 2 2 1 2 30 Segon curs 3 3 3 4 3 2 3 1 3 2 1 2 30 Tercer curs 3 3 3 3 3 2 2 2 2 3 2 2 1 1 32 Quart curs 3 3 3 4 3 2 2 3* 3* 3* 3* 3* 3* 3* 3* 1 1 1 32
Valenci: Llengua i Literatura Castell: Llengua i Literatura Llengua estrangera Matemtiques ( A o B ) Cincies Socials: Geografia i Histria Educaci tico-Cvica Educaci Fsica Cincies de la Natura Fsica i Qumica * Biologia i Geologia* Educaci Plstica i Visual* Tecnologies Educaci per a la Ciutadania i els drets humans Informtica* Llat* Segona Llengua Estrangera* Tecnologia* Msica* Optativa (1) Tutoria Religi TOTAL
(*) LALUMNAT QUE ES MATRICULE EN QUART CURS DESO HA DE TRIAR QUATRE DAQUESTES MATRIES OPCIONALS DE LA MANERA SEGENT: PRIMERA OPCI: Entre les matries de Francs o Informtica SEGONA OPCI: Entre les matries de Matemtiques A (ms fcils) o Matemtiques B (ms difcils) TERCERA OPCI: Qualsevol daquestes sis parelles de matries: Biologia i Fsica i Qumica Llat i Msica Educaci Plstica i Visual (EPV) i Tecnologia EPV i Msica Tecnologia i Biologia Tecnologia i Fsica i Qumica
-9-
(1) La matria optativa de Quart (nica i obligatria) s el Treball Monogrfic dInvestigaci. En el Quart curs de Diversificaci Curricular (PDC) cal triar entre els segents grups de matries: Tecnologia, Informtica i Msica o Tecnologia, Informtica i EPV
MATRIES OPTATIVES EN LESO

Segons lorde de 27 de maig de 2008 de la Conselleria deducaci, per la qual es regulen les matries optatives a lESO (DOCV 12/06/2008). Modificaci Ordre 64/2010 de 16 de juny, de la Conselleria dEducaci Shaur de triar una matria optativa per curs, en cadascun dels 4 cursos dentre loferta segent tenint present les segents consideracions: 1. En 1r i 2n curs els alumnes faran 2 llengua estrangera o informtica llevat que aquestos presenten dificultats en les rees instrumentals, amb la qualcosa podrien fer un taller drea instrumental. 2. No es podr repetir optativa als diferents cursos amb lexcepci de les optatives de 2 llengua estrangera, informtica i les optatives instrumentals. 3. Es podr canviar doptativa si es produeix la repetici de curs. Lalumnat est obligat a cursar una matria optativa. Les matries optatives poden ser de tres tipus: Doferta obligada (OO): Tots el centres, pblics o privats, les inclouran en la seua oferta doptatives Doferta general (OG): Les poden oferir si tenen possibilitats organitzatives i de recursos. De disseny propi (DP): Matries diniciaci professional vinculades a ensenyaments de FP o a lentorn productiu del centre. Noms per a 3r curs dESO i prvia sollicitud i autoritzaci. Primer curs (optatives doferta obligada pel centre) 1. Francs 2. Informtica 3. Taller de Llengua: Valenci 4. Taller de Llengua: Castell 5. Taller da Matemtiques 6. Taller de Msica (oferta general) 7. Comunicaci Audiovisual (oferta general) 8. Angls Prctic (oferta general) Segon curs (optatives triades pel centre*) 1. Francs * 2. Taller de Llengua: Valenci (optat. Oferta obligada pel centre) 3. Taller de Llengua: Castell (optat. Oferta obligada pel centre) 4. Taller da Matemtiques (optat. Oferta obligada pel centre) 5. Taller de Tecnologies (oferta general) 6. Taller de Disseny (oferta general) 7. Taller del Gegraf i de lHistoriador (oferta general) 8. Angls Prctic (oferta general) Tercer curs (optatives doferta obligada pel centre *) 1. Francs* 2. Informtica* 3. Cultura Clssica * 4. Orientaci i Iniciaci Professional: Administraci * 5. Orientaci i Iniciaci Professional: Fusta * 6. Laboratori de Biologia i Geologia (optativa doferta general) 7. Laboratori de Fsica i Qumica (optativa doferta general) 8. Dramatitzaci/teatre (oferta general) 9. Educaci Mediambiental (oferta general) 10. Optativa Instrumental (Tallers de Matemtiques, de Llengua Castellana i de Valenci) (oferta general) 11. Angls Prctic (oferta general)
- 10 -
12. Llengua Estrangera (oferta general) 13. Sector Turstic en la Comunitat Valenciana (oferta general) 14. Ampliaci de Geografia i Histria dEspanya (oferta general) 15. Empresa i Iniciatives Emprenedores (oferta general) 16 Llengua i Cultura Xinesa (oferta general) Tercer curs (Primer curs del programa de diversificaci curricular): 1. Informtica + OIP Fusta (obligatries) + 1 de lliure elecci dentre les optatives de tercer. 2.
Quart curs 1. Treball Monogrfic dInvestigaci. (Optativa Obligatria) 2. Matemtiques A o B. 3. Matries Optatives. Cal triar entre Francs o Informtica 4. Matries Opcionals. Cal triar una daquestes parelles de matries: a. Biologia i Fsica i Qumica b. Llat i Msica c. Educaci Plstica i Visual i Tecnologia d. Msica i EVP e. Tecnologia i Biologia f. Tecnologia i Fsica i Qumica 5. Ampliaci de Geografia i Histria dEspanya (oferta general) 6. Empresa i Iniciatives Emprenedores (oferta general) 7. Llengua i Cultura Xinesa (oferta general) 8. Angls Prctic (oferta obligada)
Quart curs (Segon curs del programa de diversificaci curricular) Triar un dels dos grups: 1. EVP, Tecnologia i Informtica 2. Msica, Tecnologia i Informtica
- 11 -
PROGRAMES DATENCI A LA DIVERSITAT I SUPORT EN LESO
PROGRAMA EXPERIMENTAL DE PREVENCI I REDUCCI DE LABSENTISME I FRACS ESCOLAR (Programa Integra)
OBJECTIUS: Proporcionar a lalumnat uns coneixements, procediments i actituds bsics que li faciliten el seu desenrotllament en la vida activa i en ladulta. Propiciar la maduresa de lalumnat, millorant la seva competncia personal, social i prelaboral, com a forma daconseguir el mxim desenrotllament personal. Previndre laband escolar prematur i fomentar la integraci socioeducativa de lalumnat amb necessitats de adaptaci, recolzant-li i orientant-lo en el seu itinerari formatiu i en la seva etapa de transici a la vida activa. Reduir labsentisme amb una oferta educativa adaptada a les necessitats daquest alumnat Afavorir el desenrotllament positiu i la maduresa dels jovents per mitj dun clima educatiu de suport i orientaci Completar la formaci bsica per al possible accs al mn laboral, als PQPI i/o cicles formatius de grau mitj o, si s el cas, lobtenci del ttol de Graduat en ESO.
DESTINATARIS: Alumnat entre 14 i 16 anys complits el mateix any dinici del programa que presenta totes o una part important de les caracterstiques segents: Presenta absentisme escolar crnic o molt accentuat. T escasses expectatives dobtindre el ttol de Graduat escolar en Secundria seguint el currculum ordinari o aplicant mesures datenci a la diversitat, per acumular un retard escolar molt accentuat que impossibilita el seu desenrotllament educatiu en un grup ordinari amb alumnes de la seva edat. Presenta serioses dificultats dadaptaci al medi escolar i al entorn educatiu, existint risc dexclusi social i/o conductes disruptives. Mostra intenci dintegrar-se en el mn del treball quan aconseguisca ledat laboral Prov de contextos sociofamiliars desestructurats, sense suport i control suficients PROCEDIMENT DADMISSI: Una vegada orientat i informat lalumne, voluntriament, desitja matricular-se en aquest Programa i adquireix el comproms explcit de lassistncia a les classes i seguir les activitats proposades pel professorat. Per altra banda la famlia ha de donar la seua conformitat. El director sollicita al departament dorientaci linforme psicopedaggic de lalumne, vistos lavaluaci acadmica i lopini de lequip educatiu del curs on ha estat matriculat lalumne Aquesta podr executar-se sempre que abans shagen esgotat totes les vies ordinries datenci a la diversitat previstes en la legislaci vigent.
ESTRUCTURA CURRICULAR DEL PROGRAMA: El referent curricular daquest Programa ser el currculum de lEducaci Secundria Obligatria i excepcionalment el currculum del tercer cicle de Educaci Primria, degudament adaptats als interessos, necessitats i capacitats de lalumnat incls en el mateix.
- 12 -
El currculum per a lalumnat daquest programa sorganitzar en tres grans mbits de treball, a saber: a) mbit prctic. Se realitzar mitjanant projectes de treball relacionats amb el mn laboral i incorporar objectius i continguts de lrea de tecnologia, dels aspectes prctics de les rees cientfiques i/o humanstiques, aix com de la matria iniciaci professional i transici a la vida activa i adulta. b)mbit de Competncies Bsiques. Competncies curriculars necessries per al desenrotllament de lmbit prctic, competncies que podran ampliar-se dacord amb els avanos dels alumnes. Arreplegar objectius i continguts de les rees cientficotcniques. Arreplegar objectius i continguts de les rees cientificotcniques (cincies de la naturalesa i matemtiques) i de les lingsticosocials (cincies socials , geografia i histria, llengua i literatura: valenci i castell) Ambds blocs podran treballar-se fora del recinte escolar, amb personal especfic i perfil adequat per atendre lalumnat del programa. c) mbit de Desenrotllament Personal, Social i Prelaboral. Competncies que siguen necessries per el desenrotllament personal, social i prelaboral dels alumnes. Inclour continguts de lrea deducaci fsica, aspectes de higiene, alimentaci i hbits de vida saludables, com formaci per la salut i la prevenci de les conductes de risc per la integritat fsica i psicolgica, de les optatives relacionades amb aquest mbit aix com activitats que afavorisquen la capacitat dorganitzar loci i el temps lliure. Tamb inclour les activitats prpies de la funci tutorial, i dorientaci educativa i professional. CONTINGUTS Han de tenir present els objectius especfics del programa i els objectius i continguts curriculars de lEducaci Secundria Obligatria i excepcionalment del currculum de 3r cicle dEducaci Primria. Continguts basats en situacions reals i en la resoluci de problemes i adaptats a les necessitats de lalumnat. Reforar la dimensi ms practica i funcional dels continguts. Aquestos han destar orientats a aconseguir: la inserci social i laboral de lalumne; el reforament de les capacitats bsiques, permetre la relaci, convivncia i comunicaci amb els altres; lequilibri i autonomia personal i ladquisici de les capacitats professionals bsiques per a desenvolupar la professi que lalumne ha triat o en el seu cas, obtindre el Graduat en ESO i /o cursar un cicle formatiu de grau mitj. METODOLOGIA Es pretn acostar el currculum a les necessitats daprenentatge de lalumnat, seleccionant objectius i continguts, desenrotllant aquelles competncies bsiques necessries per a la incorporaci de lalumnat a la vida activa i adulta, amb mesures de flexibilitzaci organitzativa, creant mbits per mitj de lagrupaci de matries, reduint el nombre de docents, incorporant activitats dorientaci professional i incrementant les hores de lmbit tecnologicoprctic. Nou disseny de les activitats daula, nous materials utilitzats, noves modalitats de treball a banda de el individual (en parelles, treball cooperatiu), s de les TIC. El model de treball ms idoni ser el de projectes de treball cooperatiu, propostes de resoluci de conflictes i tallers de carcter monogrfic. Metodologia fonamentalment activa i manipulativa i respondr als principis dindividualitzaci, de diversificaci i de globalitzaci. Crear un clima de confiana i participaci partint de la situaci competencial real de cada alumne i buscar la participaci activa del mateix mitjanant la tasca motivadora i proposta de metes concretes per part del professorat. AVALUACI Lavaluaci ser collegiada (famlies, alumne, professorat, serveis socials, tutor), contnua, formativa, criterial, qualitativa i integradora A comenament de curs es fixaran uns objectius que lalumne haur de complir, tant en assistncia com en el comportament, treball diari i adquisici de determinats coneixements. Si lalumne aconsegueix els objectius previstos lequip docent avaluar positivament a lalumne oferint-li la possibilitat de promocionar al curs segent.
- 13 -
ORIENTACIONS DE CARA A LA FINALITZACI DEL PROGRAMA: Una vegada finalitzada lestada en aquest programa, les opcions seran les segents: Podr accedir a programes desenrotllats en Instituts dEducaci Secundaria (PDC i especialment als PQPIs), acudir a la oferta formativa del SERVEF o, directament, incorporar-se al mn laboral. La direcci del centre podr autoritzar, vistos els informes del equipo del programa, de la resta de la junta d avaluaci y del Departament dOrientaci, la permanncia excepcional, un curs ms, en el programa experimental de l alumne o alumna, sempre que el seu aprofitament siga positiu. Lalumnat que finalitze la seva escolaritzaci en letapa dEducaci Secundria Obligatria, i no desitje continuar la seva formaci acadmica, rebr una acreditaci del centre educatiu en la que constaran els anys cursats i les qualificacions obtingudes en els distints mbits, rees i matries.
PROGRAMA DE DIVERSIFICACI CURRICULAR (PDC)
QU S EL PDC? El PDC s un programa datenci a la diversitat en lESO que suposa cursar en els centres ordinaris un currculum diferent de lestablit amb carcter general, perqu lalumnat participant puga assolir els objectius i les competncies bsiques de letapa (ESO) i el ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria, amb una metodologia especfica i una organitzaci diferent dels continguts, activitats prctiques i matries. Les matries sorganitzen en mbits, ents com un mitj didctic que permet integrar els aprenentatges bsics de diverses matries i impartir-los de manera globalitzada. QUINS REQUISITS HA DE COMPLIR LALUMNAT? -Presentar dificultats generalitzades daprenentatge en els cursos anteriors. -Trobar-se en risc evident de no aconseguir els objectius de letapa cursant el currculum ordinari. -Manifestar el seu inters en obtindre el Ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria. Podr accedir al PDC l alumnat de 3r curs dESO o excepcionalment, lalumnat que, una vegada cursat segon curs dESO, no estiga en condicions de promocionar a tercer i haja repetit una vegada en letapa. Sempre que reunisca les caracterstiques necessries per a cursar estos programes. Incorporaci als cursos del programa: 1. Al primer curs del programa de diversificaci curricular lalumnat procedent de segon que no estiga en condicions de promocionar a tercer i haja repetit ja una vegada en letapa; aix mateix, podr incorporar-se lalumnat des de tercer curs. 2. Al segon curs del programa de diversificaci curricular lalumnat procedent del primer curs del programa, el que haja cursat quart deducaci secundria obligatria o haja cursat dos vegades tercer, o el que haja cursat tercer una sola vegada i tinga complits 17 anys o els complisca lany natural en qu sincorpore al programa. Quan el programa sorganitze en un sol curs acadmic sincorporar al dit programa lalumnat especificat en el punt 2 i el que haja cursat almenys una vegada tercer i reunisca els requisits anteriorment descrits. QUIN S EL PROCEDIMENT DACCS? 1. Sollicitud del tutor o tutora dirigida al Departament dOrientaci (DO), desprs de la segona avaluaci 2. Informe Psicopedaggic del DO (ots lalumne o alumna i els pares o tutors legals) on es valorar loportunitat o no de fer el PDC dirigit a la Regidoria dEstudis.
- 14 -
3. La Regidoria dEstudis proposar a la Direcci del centre la incorporaci de lalumnat al PDC Lalumnat del PDC estar adscrit a ms dun grup ordinari de referncia QU SESTUDIA? La unitat curricular fonamental del programa s lmbit, ents com un mitj que permeta integrar dels aprenentatges bsics de diverses matries i impartir-los de manera globalitzada. Lalumnat del PDC cursar els segents mbits especfics: a) mbit lingstic i social, que inclou els aspectes bsics de les matries de: Valenci: llengua i literatura; Castell: llengua i literatura; Cincies socials; Geografia i Histria; i Educaci eticocvica b) mbit cientfic, que inclou els aspectes bsics del currculum corresponent a les matries de Matemtiques i Cincies de la natura. c) mbit prctic, que inclou els aspectes bsics de la matria de Tecnologia Altres matries que tamb cursar: Llengua estrangera (amb adaptaci curricular) i les matries no integrades en els mbits que cursar amb el grup ordinari de referncia amb la finalitat de facilitar la integraci de lalumnat en les activitats ordinries del centre. Tamb les matries optatives de loferta ordinria del centre i almenys, una delles tindr com a finalitat lorientaci i iniciaci professional. QUINA ES LA DISTRIBUCI SETMANAL DMBITS I MATRIES? El PDC s una manera alternativa de cursar 3r o 4t curs de lESO i, per tant, es podr organitzar en un o en dos cursos, en funci de les caracterstiques del centre educatiu. Quan sorganitze en dos cursos, tindr lestructura segent:
MBITS I MATRIES Matries especfiques: mbit Lingstic i Social mbit Cientfic mbit Prctic Llengua Estrangera Tutoria Matries Comunes: Educaci Fsica Educaci Plstica i Visual* Msica* Informtica* Llat* Segona Llengua Estrangera* Tecnologia Religi/H i Cultura de les Religions/Atenci Educativa Optatives: Orientaci i Iniciaci Professional Optatives TOTAL * Lalumnat cursar noms dos daquestes matries en segon curs.
HORES SETMANALS 1r Curs 2n Curs 6 6 3 2 2 2 2 2 1 2 4 32 6 6 3 2 2 2 3* 3* 3* 3* 3* 3 1 1 32
Les matries comuns les cursaran junt als grups ordinaris de referncia que els corresponga (3r o 4t). Quan el PDC sorganitze en un sol curs, tindr carcter terminal i la seua estructura correspondr a la de segon curs. En aquest cas, sadaptaran els continguts dels mbits tenint en compte les caracterstiques de lalumnat participant. El PDC que est impartin-se actualment a lInstitut noms s dun curs escolar.
- 15 -
AULA DE SUPORT INTENSIU
DEFINICI I FINALITAT s una mesura extraordinria datenci a la diversitat en l'Educaci Secundria Obligatria (ESO) i que consisteix en latenci a lalumnat, en un aula del centre, per una professora de pedagogia teraputica en horari complet (18 hores), i que te la finalitat datendre les necessitats educatives especials dalumnat d'ESO (preferentment de primer cicle) en les rees instrumentals del currculum (castell, valenci i matemtiques). Els alumnes que integraran laula sn proposats pel tutor i amb el consentiment dels pares. Abans dincorporar-se a laula, tots els alumnes passen una avaluaci psicopedaggica per tal de fer-les una adaptaci curricular individual significativa (ACIS) almenys en una de les rees instrumentals. La assistncia dun alumne a laula, no pot superar les sis hores setmanals . Lalumnat que estiga a laula de Suport Intensiu treballar principalment coneixements instrumentals bsics de les matries de castell, valenci i matemtiques, com: lecto-escriptura i expressi oral en valenci i castell aix com el clcul numric i resoluci de problemes bsics. La professora de pedagogia teraputica es coordinar amb el professorat de les assignatures de castell, valenci i matemtiques per tal de treballar aquelles qestions en funci de les necessitats educatives que presenten els alumnes. Lexcepcionalitat de la mesura es manifesta en els requisits establerts per a la selecci daquestos alumnes: 1. Proposta de lequip de professors, coordinats pel tutor. 2. Avaluaci psicopedaggica per part del Departament d'Orientaci. 3. Informar i escoltar als pares de lalumnat derivat a laula 4. Incorporaci de lalumnat amb adaptaci curricular individual significativa (ACIs), almenys en una de les matries instrumentals del currculum del curs de l'ESO on estiga matriculat lalumne. PERFIL DE LALUMNAT Preferentment alumnat matriculat en primer cicle (1r i 2n ) de l'ESO, amb retard escolar manifest en les rees instrumental (mnim 2 cursos o nivells) i que no presente problemes greus de comportament en el curs de referncia. FINALITAT DEL PROGRAMA Integraci de lalumnat amb el perfil descrit anteriorment. Desenrotllar les capacitats formulades en els objectius generals de les etapes educatives de Primria i/o d'ESO per a les rees instrumentals. Adaptar la resposta educativa a les necessitats de lalumnat, mitjanant una avaluaci psicopedaggica i una adaptaci curricular individual significativa (ACIs.) si fora necessria. DURADA La incorporaci dun/una alumne/a a laula ser decidit conjuntament per la professora, el psicopedagog i el coordinador de secundria, tenint en compte lopini dels tutors i del professorat per sempre, seguint els criteris i procediments per a la realitzaci dadaptacions curriculars individuals significatives (ACIS) i incorporaci a laula de SI aprovats per la COCOPE. La permanncia o no de lalumne en laula ser decidida per les mateixes persones, en funci de levoluci daquest en les matries instrumentals. Si algun alumne/a dels triats no vol rebre aquests servei, ha de manifestar-lo clarament mitjanant un escrit (facilitat pel Departament dOrientaci) de la mare o del pare indicant que han pres la decisi de que el seu/a fill/a no assistir a laula de SI. Els pares seran informats de la incorporaci a laula dels seus fills mitjanant la convocatria duna reuni amb aquest objectiu.
- 16 -
PROFESSORAT Laula de suport intensiu est atesa per una professora especialista en pedagogia teraputica amb una dedicaci de 18 hores setmanals de docncia directa
MARC LEGAL -ORDE de 18 de juny de 1999 de la Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia, per la que es regula l'atenci a la diversitat en l'Educaci Secundria Obligatria (DOCV 29/06/1999) -Ordre de 14 de mar de 2005, de la Conselleria de Cultura, Educaci i Esport, per la qual es regula latenci a lalumnat amb necessitats educatives especials escolaritzat en centres que impartixen educaci secundria. (DOCV 14/04/2005)
ALTRES PROGRAMES DE REFOR, SUPORT I ATENCI A LA DIVERSITAT

Normativa i informaci general de consulta: http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/es/atdiversidad.htm PROGRAMA DACOLLIDA AL SISTEMA EDUCATIU (P.A.S.E.) s una mesura de suport temporal (mxim un curs) destinada a lalumnat estranger de nova incorporaci. En una 1a fase, oferix suport a lalumnat que desconeix les llenges densenyana (castell i valenci) del centre. En una 2n fase, oferix suport a lalumnat que t deficincies en les rees o matries, principalment en les instrumentals per a facilitar-li la seua rpida integraci escolar. La metodologia del programa integra laprenentatge lingstic amb els continguts de les rees i matries. s un aula datenci a la diversitat atesa per una professora (mbit cientfic) i un professor (mbit lingstic), dirigida a lalumnat immigrant que desconeix les dues llenges oficials. Objectius bsics: Facilitar la incorporaci i acurtar el perode dintegraci de lalumnat immigrant al Sistema Educatiu de la Comunitat Valenciana Proporcionar competncia lingstica i curricular suficient per a que lalumnat puga incorporar-se en les millors condicions possibles al currculum ordinari Desenvolupar hbits escolars i habilitats socials bsiques que afavoreixen la integraci de lalumnat en el centre i en la societat Afavorir el desenvolupament de la identitat personal i cultural daquest alumnat Promoure leducaci intercultural en el conjunt de lalumnat Promoure la participaci i implicaci de les famlies en el procs educatiu
Contingut curriculars: Els alumnes depenent del seu coneixement de la llengua faran fins un mxim de 20h amb professorat especfic dels mbits: Lingstic i Social (10 hores setmanals) i Matemtic i Cientfic (9 h) ms 1h de tutoria de grup PASE i la resta dhores les far am el seu grup classe de referncia . Progressivament lalumne anir incorporant-se ms hores al grup de referncia conforme vaja adquirint un millor nivell en el domini de les llenges ds i aprenentatge. Tamb tindr un hora de tutoria amb el seu tutor/a de grup de referncia. Normativa de consulta: http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/es/atdiver_pase.htm
- 17 -
PROGRAMA D ACOMPANYAMENT ESCOLAR (PAE) QU S? Programa de suport educatiu dirigit a lalumnat que per circumstncies personals o socioculturals estan associades a situacions de risc o marginaci en lentorn. Ofereix recursos complementaris al centre amb la finalitat que es treballe en una doble direcci: debilitar els factors generadors de desigualtat i garantir latenci als collectius ms vulnerables per millorar la seua formaci i previndre els riscos dexclusi social. Dos professors sencarreguen del refor i suport a alumnes amb dificultats en les tasques escolars, fora de lhorari escolar dels alumnes, de dilluns a dijous de 16.00h a 18.00. Es dona prioritat als alumnes de 1r cicle, tot i que poden assistir alumes de 2n cicle. Normativa de consulta: http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/es/atdiver_proa.htm
SERVEI DE MEDIACI ESCOLAR QU S LA MEDIACI? La mediaci educativa s un procs de resoluci de conflictes de manera pacfica complementari a les tutories i que t com a finalitat ltima la millora de la convivncia escolar. Lequip de mediaci est constitut per professorat, alumnat i personal no docent que voluntriament ha volgut participar. Lespai de mediaci s a la sala de visites. Lhorari datenci est a la porta de la sala, aix com les fotos del professorat responsable i una bstia de recomanacions. En el del professorat que participa en el servei de mediaci i ha un subgrup de 6 professors que es dedica a lanlisi dels grups per tal de localitzar possibles conflictes de convivncia (assetjament escolar, exclusi, conflictes de iguals) i solucionar-los si all s possible.
FUNCIONS PRINCIPALS DEL SERVEI Elaborar i establir mecanismes de millora de la convivncia en el centre: Es tracta de millorar la convivncia al centre afavorint la comunicaci, les relacions interpersonals i la prevenci de conflictes. Hem creat un taller dirigit als alumnes amb dificultats greus dintegraci escolar. Sha iniciat un grup de treball per la realitzaci dun programa para la millora del clima daula i de les habilitats socials a traves de les tutories. Impulsar la formaci de mediadores i de mediadors. Hi ha una professora responsable de coordinar el programa de mediaci i un grup de professors i dalumnes mediadors que participen en el programa. Tamb participen les famlies. Lalumnat de 1r i 2n curs dESO pot solucionar els seus conflictes a travs del servei de mediaci, per noms poden ser mediadors lalumnat de 3r i 4t cursos.
PROGRAMA DE SUPORT INDIVIDUAL I REFOR (P.S.I.R. ) s un programa propi del IES Tirant lo Blanc i que t com a finalitat reforar i donar suport en les matries instrumentals ( especialment en les llenges) a alumnat de primer i segon cursos dESO que, que no est diagnosticat com alumnat de necessitats educatives especials, i necessiten atenci especfica per tal de realitzar tasques de recuperaci i refor de matries instrumentals. Suport del professorat. Aquesta atenci individualitzada a lalumnat es realitza en horari escolar, normalment coincident amb el de les matries instrumentals, i es ats per professorat voluntari que completa el seu horari de treball. En alguns casos serveix de complement a la tasca de refor que es fa a laula de suport intensiu . Suport de lalumnat . s una iniciativa innovadora que sha dut a terme en el centre amb resultats satisfactoris i consisteix en que alumnat de 4t dESO de forma voluntria ajuden i donen refor en rees instrumentals a alumnes de 1r cicle de lESO.
- 18 -
PROGRAMES DE QUALIFICACI PROFESSIONAL INICIAL (PQPI)
QU SN? Sn programes integrats per continguts curriculars de la formaci bsica, adaptada a les necessitats especfiques de lalumnat que, o b corre el risc dabandonar lensenyament reglat, o b ja ho ha fet sense haver aconseguit els objectius previstos en lEducaci Secundria Obligatria. QUI SN ELS DESTINATARIS? Els joves majors de 16 anys, complits fins al 31 de desembre de lany dinici del programa que no hagen obtingut el ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria (ESO) Per als programes de la modalitat daula (els que tenim a linstitut) i aula polivalent, la dita edat podr reduir-se a 15 anys per aquells alumnes que, una vegada cursat segon dESO, no estiguen en condicions de promocional a tercer, hagen repetit ja una vegada en letapa dESO i voluntriament decidisquen la seua incorporaci, requerint-se avaluaci acadmica, informe psicopedaggic, comproms explcit de lalumne i en el cas que fora possible, dels pares o tutors legals i linforme de la inspecci educativa. QUINES SN LES FINALITATS? a) Professionalitzadora: desenrotllar capacitats i destreses suficients perqu lalumnat aconseguisca una qualificaci de nivell 1 del Catleg Nacional de Qualificacions Professionals (CNQP) i una inserci sociolaboral satisfactria dacord amb les seues possibilitats i expectatives personals. b) Madurativa: refermar les competncies prpies de la formaci bsica de lESO amb lobjecte dafavorir el desenrotllament positiu i la maduresa de lalumnat per mitj dun clima educatiu de suport i orientaci. c) Propedutica: completar la formaci bsica per a possibilitar laccs a un cicle formatiu de grau mitj o, si s el cas, lobtenci del ttol de Graduat en ESO que els permeta desenrotllar un projecte de vida personal, social i professional satisfactori. QUINA S LESTRUCTURA CURRICULAR? PRIMER NIVELL: horari setmanal de 30 hores lectives. Amb els components curriculars segents: Mduls especfics referits a les unitats de competncia corresponents a qualificacions de nivell 1 del Catleg Nacional de Qualificacions Professionals (CNQP). Segons lespecialitat del PQPI. Ocupar 15 hores setmanals. Mdul de formaci en centres de treball. Prctiques durant un mes de lltim trimestre del curs. Ocupar un mxim de 150 hores de tot el curs. Mduls formatius de carcter general. Orientats a la millora de les competncies bsiques i del grau daccs al treball de lalumnat. Ocuparan 9 hores de lhorari setmanal. Seran preceptius els segents mduls: Lingsticosocial, Cientificomatemtic, Formaci i Orientaci Laboral i Prevenci de Riscos Laborals i Qualitat Mediambiental.
- 19 -
Mduls optatius que completen lhorari setmanal: Algun dels segents: Activitat Fsica i Esport, Noves Tecnologies, Espanyol per a estrangers, Angls aplicat a la qualificaci professional i qualsevol altre que sadapte a les necessitats especfiques de lalumnat. SEGON NIVELL: es realitzar una vegada shaja superat el primer nivell amb horari setmanal de 30 hores. Estar integrat pels segents mduls: Mduls dirigits a lobtenci del ttol de graduat en ESO, que sorganitzaran entorn dels mbits segents: Comunicaci, Social i Cientificomatemtic. Mduls especfics complementaris o mduls associats a la qualificaci corresponent com a opci motivadora per a lalumnat QUINA TITULACI SOBT? a) Si es supera tots els mduls obligatoris dun PQPI obtindre una Certificaci Acadmica que donar dret a: Lexpedici del certificat o acreditaci de competncies professionals adquirides La convalidaci de la prova daccs als cicles formatius de grau mitj Laccs al segon nivell del PQPI b) La superaci de tots els mduls voluntaris (de primer i segon nivell) donar dret al ttol de Graduat en ESO. QUINES MODALITATS HI HA? Aules de qualificaci professional inicial: Dirigides a jovents escolaritzats. Se imparteix en centres docents autoritzats i la seua durada es de dos cursos. Tallers de qualificaci professional inicial: Dirigits a jovents, preferentment desescolaritzats. Simparteix en entitats sense nim de lucre, entitats territorials i centres docents i la seua durada s du o dos cursos. Programes de qualificaci professional inicial especial : Va dirigit als joves amb necessitats educatives especials, temporals o permanents, el nivell dautonomia dels qual els permeta realitzar aquesta acci formativa i accedir i mantindre un lloc de treball. Simparteix en centres docents i en entitats especialitzades Programes polivalents: aules i tallers: Dirigits als joves desescolaritzats que desitgen una rpida inserci laboral. Simparteix en entitats autoritzades pel SERVEF. Inclou un perode de contractaci laboral.
QUINA S LOFERTA DE PQPIS AL IES TIRANT LO BLANC? En la modalitat dAules de qualificaci professional inicial: 1. Operacions auxiliars de servicis administratius i generals (Administraci) 2. Treballs de fusteria i moble (Fusta i Moble) 3. Operacions auxiliars de muntatge dinstallacions electrotcniques i de telecomunicaci dedificis (Electrnica i Electricitat) 4. Activitats auxiliars de comer (Comer i Mrqueting) Per ms informaci: http://www.edu.gva.es/eva/es/fp_pcpi.htm
- 20 -
EL DEPARTAMENT DORIENTACI (DO)

. El DO s un el departament especialitzat en lorientaci educativa, psicopedaggica i professional, i est integrat per dos orientadors (curs 10/11: Jordi Navarro i Fco. Javier Ballester) FUNCIONS DEL DEPARTAMENT: La prevenci, detecci, diagnstic i seguiment dels alumnes amb dificultat daprenentatge i/o amb necessitats educatives especials. Lorientaci escolar en els moments crtics de promoci de graus i nivells. Lorientaci vocacional i professional dels alumnes a lhora de finalitzar els estudis dESO, Batxillerat i Cicles Formatius tant pel que fa a la continuaci destudis com a la incorporaci al mn laboral. Assessorament al professorat en el tractament de la diversitat de lalumnat i en temes psicopedaggics. Lavaluaci i linforma psicopedaggics de lalumnat que haja dintegrar-se en qualsevol dels programes datenci a la diversitat. Assessorar a les famlies en aspectes psicopedaggics de leducaci del seu/a fill/a. Ledici de guies i documents orientatius dirigits a lalumnat, al professorat i a les famlies amb la finalitat dacomplir en les funcions exposades. UBICACI i HORARI: A la planta baixa de ledifici A, al costat del gimns. Lhorari datenci est exposat al tauler danuncis del centre i a la porta del despatx i est sotms a variaci cada curs acadmic.
ELS EQUIPS DE QUALITAT AL TIRANT

Fa alguns anys, que en el nostre institut estem implantant un sistema de gesti de la qualitat basat en el model europeu dexcellncia de lEFQM adaptat als centres educatius. Amb els segents objectius: a) Donar respostes a les necessitats dels nostres usuaris: alumnat, famlies i empreses mitjanant ladaptaci permanent a les necessitats del mn universitari i laboral i fer del centre una referncia comarcal en la formaci i educaci de lalumnat. b) Transmetre com a valors fonamentals: el respecte als altres, al mateix centre i al medi ambient, lassumpci de la llengua, la histria i el patrimoni cultural del Pas Valenci i el foment de leducaci en la igualtat, la capacitat reflexiva i crtica, la responsabilitat i el treball en equip. c) En definitiva es tracta de proporcionar a lalumnat la formaci necessria que els permeta aconseguir un futur ms feli i, per tant, la millora de la societat. Equips de qualitats/millora en marxa (curs 10/11): -Imatge del centre -Igualtat (Tirantianes) -Convivncia: mediaci -Pla decoeficincia -Organitzaci i gesti de les noves tecnologies -Tirant dFP (continuaci)
- 21 -
BATXILLERAT QU S?
El Batxillerat s una etapa no obligatria de l'Educaci Secundria que sestructura en dos cursos acadmics. T la finalitat de proporcionar als alumnes una educaci i formaci integral, intellectual i humana, aix com els coneixements i habilitats necessries per exercir les seues funcions socials i laborals amb responsabilitat i competncia. Aix mateix, els capacitar per a accedir a la Formaci Professional de grau superior i als estudis universitaris. Aquesta etapa educativa es diferncia en tres modalitats, que ms endavant sindiquen i que permeten als alumnes una preparaci especialitzada per a la seua incorporaci a estudis posteriors i per a la inserci laboral.
ACCS ALS ESTUDIS

Al Batxillerat saccedeix (normalment als 16 anys) desprs dhaver obtingut els ttols de Graduat en ESO o el de Tcnic dun Cicle Formatiu de Grau Mitj de Formaci Professional. En acabar els estudis sobt el Ttol de Batxiller amb el qual es pot continuar estudis universitaris (desprs de fer les proves daccs a la Universitat (PAU)) o fer un Cicle Formatiu Superior de Formaci Professional.
MODALITATS El Batxillerat es diferncia en tres modalitats:

Humanitats i Cincies Socials. Cincies i Tecnologia. Arts.
A lIES Tirant Lo Blanc es poden fer les modalitats de: HUMANITATS I CINCIES SOCIALS I CINCIES I TECNOLOGIA. En cada modalitat es pot optar per vies o blocs diferenciats, cosa que amplia loferta destudis i permet una millor especialitzaci. Abans de triar una modalitat de batxillerat i dins daquesta la via o bloc cal tindre en compte els estudis que posteriorment shan de cursar: a) Estudis Universitaris Conv observar atentament a quina opci caldr presentar-se en les proves daptitud per a laccs a la universitat i els estudis universitaris a qu es vincula cada opci, ja que s les facultats universitries tenen limitades les places, noms podrs accedir si has cursat les matries de modalitat amb la mxima ponderaci (0,2) en la prova especfica de les PAU. b) Formaci Professional Especfica de Grau Superior El sistema educatiu estableix que, per a accedir directament a la Formaci Professional Especfica de grau superior, cal tindre el ttol de Batxillerat o altre ttol administrativament equivalent. En conseqncia, els nous Batxillerats consten de matries que poden proporcionar una formaci professional de base adequada per a la branca professional que es pretenga cursar. Per aix conv, observar atentament els itineraris educatius que interessa seguir en el Batxillerat que siguen ms adequats a la famlia professional, que es vol cursar.
- 22 -
REQUISITS DACCS Es pot accedir a primer curs de qualsevol de les quatre noves modalitats de Batxillerat establides per la LOGSE a partir de: ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria ttol de Tcnic en un Cicle Formatiu de Grau Mitj de Formaci Professional 2n de BUP aprovat (pla destudis de1970) ttol de Tcnic Auxiliar de Formaci Professional de Primer Grau (pla destudis de 1970) cursos comuns de lensenyament dArts Aplicades i Oficis Artstics aprovats mduls professionals experimentals de nivell II aprovats Tamb es pot accedir a segon curs, sense haver-ne cursat el primer. Aix depn, principalment, de la disponibilitat de places del centre i del compliment dalguns destos requisits acadmics: 3r de BUP aprovat i ttol de Batxiller (pla destudis de1970) ltim curs de FP de segon grau aprovat (pla destudis de1970) DURACI I LIMITACI DE CONVOCATRIES El nou Batxillerat t dos anys de duraci. Els cursos acadmics per a aprovar els dos anys del Batxillerat sn, com a mxim, quatre. s per aix que si durant algun dels cursos acadmics saccedeix a un treball o es pateix alguna malaltia llarga, cal sollicitar a la direcci del centre, abans del 30 dabril, la renncia de matrcula per tal que esta no compte als efectes de limitacions de convocatria. TITULACI I ESTUDIS A QU DNA ACCS Una vegada aprovat el segon curs sobt el Ttol de Batxillerat. Estant en possessi del ttol es pot accedir a: Estudis de Graduat Universitari (carreres de 4 o ms anys), desprs de superar la prova daccs a la universitat (PAU); Formaci Professional: Cicle formatiu de Grau Superior; Graus i estudis superiors densenyaments artstics i ensenyaments esportius, desprs de superar una prova especfica. MATRIES I HORARI SETMANAL Les matries dels batxillerats poden ser: comuns, de modalitat i optatives. Sn matries obligatries les comuns a totes les modalitats. Sn matries de modalitat les prpies de cada modalitat de batxillerat. Les matries optatives sn diferents segons el curs i la modalitat. No obstant aix, es pot triar tamb com a optativa una matria prpia de la modalitat que sestudia i que no corresponga a lopci triada, i tamb una assignatura prpia duna altra modalitat que impartisca el centre diferent de la que sestudie. En les pgines segents fem una descripci detallada de la distribuci de matries en el primer i segon curs de les modalitats dHumanitats i Cincies Socials i de Cincies i Tecnologia , que sn les dues que es fan a lInstitut.
Per accedir a ms informaci sobre letapa del batxillerat consultar: http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/es/ordenacion_bachillerato.htm
- 23 -
BATXILLERAT EN LA MODALITAT DHUMANITATS I CINCIES SOCIALS

La modalitat dHumanitats i Cincies Socials va dirigida a lalumnat interessat per les humanitats en general (Literatura, Llengua, Filosofia , Art) i per les cincies socials i les econmiques (Geografia, Histria, Economia) Els alumnes i les alumnes que cursen aquesta modalitat aprofundiran en el passat i present dels sers humans, la seua histria, societat i cultura (Llenges, Art, Literatura, Filosofia), i tamb es familiaritzaran amb els mtodes de treball i les tcniques cientfiques que permeten un acostament rigors i crtic a la realitat humana (Geografia, Histria, Economia, Matemtiques aplicades a les Cincies Socials). La finalitat daquesta modalitat de Batxillerat s preparar lalumnat per a una millor comprensi del mn on viu, enriquir els seus llenguatges i formaci cultural i desenrotllar la seua maduresa moral i social.
PRIMER CURS (1)

-Castell: Llengua i Literatura I* -Valenci: Llengua i Literatura I* -Llengua Estrangera I* -Cincies per al Mon Contemporani -Filosofia i Ciutadania -Educaci Fsica -Religi (opcional) (2) -Tutoria 3 hores 3 hores 3 hores 2 hores 2 hores 2 hores 2 hores 1 hora
MATRIES COMUNS (obligatries)
QU S'ESTUDIA
MATRIES DE MODALITAT (3) Triar 3 matries (4 hores setmanals cadascuna)
Matries recomanables per a Humanitats: -Llat I * -Histria del Mon Contemporani -Grec I * Matries recomanables per a Cincies Socials: -Matemtiques Aplicades a les Cincies Socials I * -Economia -Histria del Mon Contemporani
MATRIES OPTATIVES (4) Triar 1 matria. (4 hores setmanals)
Recomanacions: H: Cincies CSS: Cincies Socials Q: Qualsevol
DOFERTA OBLIGADA: -Segona Llengua estrangera I (Francs)* -Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci I* DOFERTA GENERAL: -Valenci: llengua i imatge (H) -Psicopedagogia (CSS)
(1) En primer curs, lalumnat haur de cursar sis matries comuns, tres matries de modalitat i una matria optativa. (2) La matria de Religi es doferta obligada per als centres i de carcter voluntari per a lalumnat. Per tant lalumnat que la trie tindr dues hores lectives setmanals ms que la resta. (3) Les matries amb asterisc (*) tenen una corresponent en segon curs. Aleshores per tal de cursar aquestes matries en segon curs, cal haver cursat la corresponent de primer. (4) La matria optativa podr ser de loferta comuna doptatives, de loferta especifica de la modalitat, o daltra modalitat diferent, si les possibilitats organitzatives del centre ho permeten.
- 24 -
SEGON CURS (1) (Batxillerat en la modalitat dHumanitats i Cincies Socials)
-Valenci: Llengua i Literatura II* -Castell: Llengua i Literatura II* -Llengua Estrangera II* -Histria dEspanya -Histria de la Filosofia -Tutoria
3 hores 3 hores 3 hores 3 hores 3 hores 1 hora
QU S'ESTUDIA
MATRIES DE MODALITAT (2) Triar 3 matries (4 hores setmanals. cadascuna)
Matries recomanables per a Humanitats: -Llat II* -Grec II* (en lhorari doptativa) -Histria de lArt -Literatura Universal Matries recomanables per a Cincies Socials: -Matemtiques Aplicades a les Cincies Socials II* -Economia de lEmpresa -Geografia
Recomanacions: H: Cincies CSS: Cincies Socials Q: Qualsevol
DOFERTA OBLIGADA: -Segona Llengua Estrangera II (Francs)*(Q) -Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci II* (Q) DE MODALITAT -Fonaments dAdministraci i Gesti (CSS) -Grec II (H) DOFERTA GENERAL -Educaci Fsica i Esportiva (Q)
(1) En segon curs lalumnat haur de cursar cinc matries comuns, tres matries de la modalitat i una matria optativa. (2) Lalumnat haur de considerar que en segon curs hi ha una srie de matries incompatibles a lefecte davaluaci si no shan superat les corresponents matries de primer curs. Les matries assenyalades amb un asterisc sn les que tenen una corresponent en primer amb continguts totalment o parcialment progressius. Aix quan un alumne o alumna es matricule en una matria de segon curs incompatible a lefecte davaluaci amb alguna matria de primer curs no superada, haur de matricular-se de la matria de primer corresponent. Lavaluaci de la matria de segon curs estar condicionada a la prvia superaci de la matria de primer (3) La matria optativa podr ser de loferta comuna doptatives, de loferta especifica de la modalitat, o daltra modalitat diferent, si les possibilitats organitzatives del centre ho permeten.
- 25 -
BATXILLERAT EN LA MODALITAT DE CINCIES I TECNOLOGIA

La modalitat de Cincies i Tecnologia es dirigeix a lalumnat interessat per les cincies experimentals, les matemtiques i els estudis relacionats amb els continguts cientificosanitaris. I tamb per lestudi dels processos tecnolgics i dels materials i instruments empleats en la producci de bens i serveis. Aquesta modalitat de Batxillerat haur daportar a lalumnat una formaci cientfica bsica i fonamental en aquelles disciplines essencials en lmbit de les Cincies de la Natura i de la Salut i tamb es pretn que lalumne aconseguisca el coneixements dels objectes tcnics, la seua fonamentaci cientfica, els processos de concepci, disseny i fabricaci, i els mtodes operatius que permeten modificar-los i adaptar-los a les noves necessitats socioeconmiques. Es pretn que lalumnat interprete fenmens naturals i es familiaritze amb la metodologia de la cincia, el coneixement i lanlisi de la investigaci i el paper de les diferents teories cientfiques aix com complementar la formaci en la cultura tecnolgica, i proporcionar-li una formaci cientfica aplicada perqu tinga una visi i una millor comprensi de la cincia, i dels seus mtodes i resultats. PRIMER CURS (1) -Castell: Llengua i Literatura I * -Valenci: Llengua i Literatura I* -Llengua Estrangera I* -Cincies per al Mon Contemporani -Filosofia i Ciutadania -Educaci Fsica -Religi (opcional) (2) -Tutoria 3 hores 3 hores 3 hores 2 hores 2 hores 2 hores 2 hores 1 hora
MATRIES DE MODALITAT (3) Triar 3 matries (4 hores setmanals cadascuna)
Matries recomanables per a Cincies: -Matemtiques I * -Fsica i Qumica * -Biologia i Geologia * Matries recomanables per a Tecnologia: -Matemtiques I * -Dibuix Tcnic I * -Tecnologia Industrial I * o Fsica i Qumica *
QU S'ESTUDIA
Recomanacions: CC: Cincies CS: Cincies de la Salut T: Tecnologia Q: Qualsevol
DOFERTA OBLIGADA: -Segona Llengua estrangera I (Francs)* (Q) -Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci I* (Q) DOFERTA GENERAL: -Valenci: llengua i imatge (Q) -Psicopedagogia (Q)
(1) En primer curs, lalumnat haur de cursar sis matries comuns, tres matries de modalitat i una matria optativa. (2) La matria de Religi es doferta obligada per als centres i de carcter voluntari per a lalumnat. Per tant lalumnat que la trie tindr dues hores lectives setmanals ms que la resta. (3) Les matries amb asterisc (*) tenen una corresponent en segon curs. Aleshores per tal de cursar aquestes matries en segon curs, cal haver cursat la corresponent de primer. (4) La matria optativa podr ser de loferta comuna doptatives, de loferta especifica de la modalitat, o daltra modalitat diferent, si les possibilitats organitzatives del centre ho permeten.
- 26 -
SEGON CURS (1) (Batxillerat en la modalitat de Cincies i Tecnologia) -Valenci: Llengua i Literatura II* -Castell: Llengua i Literatura II* -Llengua Estrangera II* -Histria dEspanya -Histria de la Filosofia -Tutoria 3 hores 3 hores 3 hores 3 hores 3 hores 1 hora
QU S'ESTUDIA
MATRIES DE MODALITAT (2) Triar 3 matries (4 hores setmanals. cadascuna)
Matries recomanables per a Cincies: -Matemtiques II* -Fsica* -Qumica* Matries recomanables per a Cincies de la Salut: -Biologia* -Qumica* -Cincies de la Terra i medi ambientals* o -Matemtiques II* Matries recomanables per a Tecnologia: -Matemtiques II* -Tecnologia Industrial II* -Dibuix Tcnic II*
MATRIES OPTATIVES (3) Cal triar una matria (4 hores setmanals)
Recomanacions: CC: Cincies CS: Cincies de la Salut T: Tecnologia Q: Qualsevol
DOFERTA OBLIGADA: -Segona Llengua Estrangera II (Francs) *(Q) -Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci II * (Q) DE MODALITAT: -Biologia humana (CS) -Tcniques de Laboratori de Fsica i Qumica (CS i CC) DOFERTA GENERAL: -Educaci Fsica i Esportiva (Q)
(1) En segon curs lalumnat haur de cursar cinc matries comuns, tres matries de la modalitat i una matria optativa. (2) Lalumnat haur de considerar que en segon curs hi ha una srie de matries incompatibles a lefecte davaluaci si no shan superat les corresponents matries de primer curs. Les matries assenyalades amb un asterisc (*) sn les que tenen una corresponent en primer amb continguts totalment o parcialment progressius. Aix quan un alumne o alumna es matricule en una matria de segon curs incompatible a lefecte davaluaci amb alguna matria de primer curs no superada, haur de matricular-se de la matria de primer corresponent. Lavaluaci de la matria de segon curs estar condicionada a la prvia superaci de la matria de primer. (3) La matria optativa podr ser de loferta comuna doptatives, de loferta especifica de la modalitat, o daltra modalitat diferent, si les possibilitats organitzatives del centre ho permeten.
- 27 -
FORMACI PROFESSIONAL ESPECFICA

QU S LA FORMACI PROFESSIONAL? La Formaci Professional Especfica constitux un aspecte essencial del Sistema Educatiu, s'organitza en un conjunt de cicles formatius amb una organitzaci modular, de duraci variable, constituts per rees de coneixement teoricoprctiques en funci de diversos camps professionals. Els programes formatius han de prendre com a referncia fonamental les necessitats de qualificaci del sistema productiu, s a dir les ensenyances professionals, la seua estructura, objectius, criteris davaluaci i continguts, shan de focalitzar des de la perspectiva de ladquisici de la competncia professional requerida en locupaci (Reial Decret 676/1993 de 7 de maig). En aquest sentit, lestructura adoptada per als ttols Professionals, i el seu procs delaboraci, obex a la finalitat bsica daconseguir les capacitats que permeten exercir, i realitzar rols i situacions de treball necessaris en locupaci. Les ensenyances del Cicle Formatiu sorganitzen en Mduls Professionals la finalitat de les quals s la de proporcionar als alumnes i les alumnes la competncia professional caracterstica de cada ttol. Els mduls poden estar associats a una unitat de competncia (els ms especfics) o a diverses destes unitats (els denominats de base o transversals). En les ensenyances del Cicle Formatiu sinclou tamb un mdul de Formaci i Orientaci Laboral (FOL) que no t una relaci directa amb la competncia professional per que facilita un coneixement daspectes generals del mn del treball, tals com salut laboral, legislaci, orientaci i inserci laboral i principis deconomia i empresa; i un mdul de Formaci en Centres de Treball (FCT) que es desenrotlla en lmbit productiu. Els Cicles Formatius s'organitzen en Famlies Professionals i, dins daquestes en Grau Mitj i Grau Superior, segons responguen a diferents requeriments del sistema productiu i per tant cada un dells t uns continguts especfics. TITULACI QUE SOBT Al finalitzar un Cicle Formatiu de Grau Mitj sobt la titulaci de Tcnic en la professi corresponent, que permet la inserci al mercat de treball. Igualment aquest ttol permet laccs al primer curs de Batxillerat en qualsevol modalitat. Si sha cursat un Cicle Formatiu de Grau Superior, sobt la titulaci de Tcnic Superior en la professi corresponent, que permet accedir al mercat de treball o directament als estudis universitaris de Grau segons la mota mitjana del cicle a la qual es sumar lobtinguda en una prova especfica de carcter voluntari. DURACI DELS CICLES FORMATIUS La duraci dels cicles s de 1.300 a 2.000 hores de formaci que engloba les hores lectives destinades a la formaci al centre educatiu i aix com les hores destinades a la formaci prctica en centres de treball, a travs del mdul de Formaci en Centre de Treball.
- 28 -
EL MDUL DE FORMACI EN CENTRES DE TREBALL (FCT). Cada Cicle Formatiu t els seus propis mduls en funci de les caracterstiques prpies. No obstant, hi ha un mdul que est present en tots els Cicles Formatius. Aquest mdul s el de Formaci en Centres de Treball (FCT), la duraci del qual varia segons els cicles, situant-se entre les 300 i les 720 hores, la qual cosa manifesta clarament seua importncia. El que caracteritza significativament a aquest mdul s que lalumne o alumna complementa en lempresa la competncia professional aconseguida al centre educatiu per mitj de la realitzaci dun conjunt dactivitats en un ambient real de treball, exercint les funcions prpies de la professi, i assimilant continguts formatius que no els seria possible adquirir-los al centre educatiu (organitzaci dels processos productius, drets i obligacions derivats de les relaciones laborals, prevenci de riscos laborals,conixer els mecanismes dinserci professional....). CONDICIONS DACCS ALS CICLES FORMATIUS Laccs als cicles varia segons siguen de grau mitj o de grau superior. Per a ambds hi ha dos vies, laccs directe o laccs per mitj de prova. Per als cicles formatius de grau mitj els accessos poden ser: a) Accs directe: Graduats en Educaci Secundria Obligatria. Haver superat 2n. de BUP. Titulats de Formaci Professional de primer grau (Tcnic Auxiliar). Titulats de Formaci Professional de grau mitj (Tcnic). Haver superat el segon curs del primer cicle experimental de reforma de les ensenyances mitjanes. Haver superat, de les ensenyances dArts Plstiques i Oficis Artstics, el tercer curs del Pla de 1963 o segon de comuns experimentals. Altres titulacions equivalents a efectes acadmics. b) Accs per mitj de prova: Consulta les caracterstiques de la prova daccs en lapartat corresponent daquesta Guia dEstudis Per als cicles formatius de grau superior els accessos poden ser: a) Accs directe: Titulats de Batxillerat LOE o LOGSE. Titulats de Batxillerat Experimental. Alumnes amb COU o PREU superat. Titulats de Formaci Professional de segon grau o altres titulacions equivalents a efectes acadmics. Titulats universitaris que no possesquen cap de les titulacions anteriors. b) Accs per mitj de prova: Consulta les caracterstiques de la prova daccs en lapartat corresponent daquesta Guia dEstudis.
CICLES FORMATIUS DE FORMACI PROFESSIONAL AL TIRANT LO BLANC A continuaci fem una exposici detallada de les caracterstiques formatives i laborals de cadasc dels cicles formatius (mitjans i superiors) que es faran a lInstitut durant el curs 2011/2012.
- 29 -
CICLE FORMATIU MITJ
COMER (RD 1655/94 BOE 29/09/94) DURADA 1400 hores (un curs i el primer trimestre del curs segent).
FAMLIA PROFESSIONAL COMER I MARQUETING
QUINES OCUPACIONS POTS EXERCIR Comerciant. Empleat de reposici. Dependent en general i dofici. Encarregat de tenda. Venedor tcnic. Representant comercial. Cap de caixa. Empleat datenci al client. Magatzemista. Empleat dagncies comercials. MDULS PROFESSIONALS Primer curs: Operacions de magatzematge. Animaci del punt de venda. Operacions de venda. Administraci i gesti dun xicotet establiment comercial. Aplicacions informtiques de propsit general. Llengua estrangera o Valenci. Relacions en lentorn de treball. Formaci i orientaci laboral. Segon curs: Formaci en el Centres de Treball COM SACCEDEIX: Accs directe: Graduats en Educaci Secundria Obligatria. Titulats de Formaci Professional de primer grau (Tcnic auxiliar). Titulats de Formaci Professional de grau mitj (Tcnic). Tindre el 2n de BUP aprovat. Haver superat el segon curs del primer cicle experimental de reforma dels ensenyaments mitjans. Haver superat, dels ensenyaments d'Arts Aplicades i Oficis Artstics, el tercer curs del pla de 1963 o segon de comuns experimental. Altres titulacions equivalents a efectes acadmics. Accs a travs de prova: Sense complir cap dels requisits acadmics daccs directe, tindre dsset anys dedat o complir-los durant lany en curs, i superar la corresponent prova daccs. TITULACI QUE SOBT: TCNIC EN COMER ACCS A ALTRES ESTUDIS Lalumnat que obtinga la titulaci tcnic podr accedir al Batxillerat o continuar estudis de Tcnic Superior (cicle formatiu superior de Formaci Professional), si supera la corresponent prova daccs. HORES SETMANALS
4 5 5 4 4 4 2 2 Total hores setmanals 30 440 hores en el curs
- 30 -
CICLE FORMATIU MITJ
GESTI ADMINISTRATIVA (RD 1662/1994 , BOE 30-09-94) DURADA 1300 hores (un curs i el primer trimestre del curs segent).
FAMLIA PROFESSIONAL ADMINISTRACI I GESTI
QUINES OCUPACIONS POTS EXERCIR Auxiliar administratiu. Ajudant doficina. Auxiliar administratiu de cobraments i pagaments. Administratiu comercial. Auxiliar administratiu de gesti de personal Auxiliar administratiu de les administracions pbliques. Recepcionista. Empleat datenci al client. Empleat de tresoreria. Empleat de mitjans de pagament. PLA DESTUDIS MDULS PROFESSIONALS HORES SETMANALS Primer curs: Comunicaci, arxiu de la informaci i operatria de teclats. 5 Gesti administrativa de compra-venda. 3 Gesti administrativa de personal. 3 Comptabilitat general i tresoreria. 5 Productes i serveis financers i dassegurances, bsics. 4 Principis de gesti administrativa pblica. 3 Aplicacions informtiques. 5 Formaci i orientaci laboral. 2 Total hores setmanals Segon curs: Formaci en Centres de Treball (Cnica dental; Centre datenci primerenca i Hospital): 340 hores COM SACCEDEIX: Accs directe: Graduats en Educaci Secundria Obligatria. Titulats de Formaci Professional de primer grau (Tcnic auxiliar). Titulats de Formaci Professional de grau mitj (Tcnic). Tindre el 2n de BUP aprovat. Haver superat el segon curs del primer cicle experimental de reforma dels ensenyaments mitjans. Haver superat, dels ensenyaments d'Arts Aplicades i Oficis Artstics, el tercer curs del pla de 1963 o segon de comuns experimental. Altres titulacions equivalents a efectes acadmics. Accs a travs de prova: Sense complir cap dels requisits acadmics daccs directe, tindre dsset anys dedat o complir-los durant lany en curs, i superar la corresponent prova daccs. TITULACI QUE SOBT: TCNIC EN EN GESTI ADMINISTRATIVA ACCS A ALTRES ESTUDIS Lalumnat que obtinga la titulaci tcnic podr accedir al Batxillerat o continuar estudis de Tcnic Superior (cicle formatiu superior de Formaci Professional), si supera la corresponent prova daccs. 30
- 31 -
CICLE FORMATIU MITJ
FAMLIA PROFESSIONAL DELECTRICITAT I ELECTRNICA
INSTALLACIONS ELCTRIQUES I AUTOMTIQUES (Ttol: RD 177/2008 BOE 01/03/2008) Ordre 29/07/2009 DOCV 02.09.2009 DURADA 2000 hores (dos cursos)
QUINES OCUPACIONS POTS EXERCIR Installador-mantenidor electricista. Electricista de construcci. Electricista industrial. Electricista de manteniment. Installador-mantenidor de sistemes domtics. Installador-mantenidor dantenes. Installador de telecomunicacions en edificis de vivendes. Installador-mantenidor dequips i installacions telefniques. Muntador d'installacions denergia solar fotovoltaica. PLA DESTUDIS MDULS PROFESSIONALS Hores setmanals Hores setmanals Primer curs: Segon curs: Automatismes industrials. 8 Installacions de distribuci. 6 Electrnica. 3 Infraestructures comunes de telecomunicaci en 5 vivendes i edificis. Electrotcnia. 6 6 Installacions elctriques interiors. 8 Installacions domtiques. 3 Formaci i orientaci laboral. 3 Installacions solars fotovoltaiques. 5 Mquines elctriques. Horari reservat per al mdul impartit en 3 Empresa i iniciativa emprenedora. angls. 2 3 Horari reservat per al mdul impartit en angls. 2 Formaci en Centres de Treball: 380 hores per curs Total hores setmanals 30 Total hores setmanals 30 COM SACCEDEIX: Accs directe: Graduats en Educaci Secundria Obligatria. Titulats de Formaci Professional de primer grau (Tcnic auxiliar). Titulats de Formaci Professional de grau mitj (Tcnic). Tindre el 2n de BUP aprovat. Haver superat el segon curs del primer cicle experimental de reforma dels ensenyaments mitjans. Haver superat, dels ensenyaments d'Arts Aplicades i Oficis Artstics, el tercer curs del pla de 1963 o segon de comuns experimental. Altres titulacions equivalents a efectes acadmics. Accs a travs de prova: Sense complir cap dels requisits acadmics daccs directe, tindre dsset anys dedat o complir-los durant lany en curs, i superar la corresponent prova daccs.
TITULACI QUE SOBT: TCNIC EN INSTALLACIONS ELCTRIQUES I AUTOMTIQUES ACCS A ALTRES ESTUDIS Lalumnat que obtinga la titulaci tcnic podr accedir al Batxillerat o continuar estudis de Tcnic Superior (cicle formatiu superior de Formaci Professional), si supera la corresponent prova daccs.
- 32 -
CICLE FORMATIU MITJ FAMLIA PROFESSIONAL DELECTRICITAT I ELECTRNICA
INSTALLACIONS DE TELECOMUNICACIONS
RD 1632/2009 BOE 19/11/2009
DURADA 2000 hores (dos cursos)
QUINES OCUPACIONS POTS EXERCIR Installador de telecomunicacions en edificis de vivendes. Installador dantenes. Installador de sistemes de seguretat. Tcnic en xarxes locals i telemtica. Tcnic en installaci i manteniment de xarxes locals. Installador de telefonia. Installador-muntador dequips telefnics i telemtics. Tcnic en installacions de so. Installador de megafonia. Installador-mantenidor de sistemes domticos. Tcnic installadormantenidor dequips informtics. Tcnic en muntatge i manteniment de sistemes de radiodifusi. PLA DESTUDIS MDULS PROFESSIONALS Hores setmanals Hores setmanals Primer curs: Segon curs: Installacions domtiques. Infraestructures comunes de 6 telecomunicaci en vivendes i edificis. 4 Installacions de megafonia i sonoritzaci. 6 Circuit tancat de televisi i seguretat electrnica. Electrnica aplicada. 5 Equips microinformtics. 4 Installacions de radiocomunicacions. 7 Infraestructures de xarxes de dades i Empresa i iniciativa emprenedora. 6 Horari reservat per al mdul impartit en angls sistemes de telefonia. 7 3 Formaci en Centres de Treball. (400 hores per Installacions elctriques bsiques. 5 2 Formaci i orientaci laboral. 3 curs) Horari reservat per al mdul impartit en 2 Total hores setmanals angls 30 30 Total hores setmanals COM SACCEDEIX: Accs directe: Graduats en Educaci Secundria Obligatria. Titulats de Formaci Professional de primer grau (Tcnic auxiliar). Titulats de Formaci Professional de grau mitj (Tcnic). Tindre el 2n de BUP aprovat. Haver superat el segon curs del primer cicle experimental de reforma dels ensenyaments mitjans. Haver superat, dels ensenyaments d'Arts Aplicades i Oficis Artstics, el tercer curs del pla de 1963 o segon de comuns experimental. Altres titulacions equivalents a efectes acadmics. Accs a travs de prova: Sense complir cap dels requisits acadmics daccs directe, tindre dsset anys dedat o complir-los durant lany en curs, i superar la corresponent prova daccs.
TITULACI QUE SOBT: TCNIC EN INSTALLACIONS DE TELECOMUNICACIONS ACCS A ALTRES ESTUDIS Lalumnat que obtinga la titulaci tcnic podr accedir al Batxillerat o continuar estudis de Tcnic Superior (cicle formatiu superior de Formaci Professional), si supera la corresponent prova daccs.
- 33 -
CICLE FORMATIU MITJ
FAMLIA PROFESSIONAL FABRICACI MECNICA
SOLDADURA I CALDERERIA Ttol: RD 1692/200 BOE 17/01/2008 (Ordre de 29-07-2009; DOCV 03-09-2009) DURADA 2000 hores (dos cursos)
QUINES OCUPACIONS POTS EXERCIR a) Soldadors i oxitalladors. b) Operadors de projecci trmica. c) Xapistes i calderers. d) Muntadors destructures metlliques. e) Fuster metllic. f) Tuber industrial dindstria pesada. PLA DESTUDIS MDULS PROFESSIONALS Primer curs: Interpretaci grfica Mecanitzat Soldadura en atmosfera natural Metrologia i assajos Formaci i orientaci laboral Horari reservat per al mdul impartit en angls Hores setmanals Hores setmanals Segon curs: 5 Traat, tall i conformaci 8 6 Soldadura en atmosfera protegida 10 11 Muntatge en construccions metlliques 7 3 Empresa i iniciativa emprenedora 3 3 Horari reservat per al mdul impartit en angls 2 Formaci en Centres de Treball (380 hores per 2 curs) 30 Total hores setmanals 30 Total hores setmanals
COM SACCEDEIX: Accs directe: Graduats en Educaci Secundria Obligatria. Titulats de Formaci Professional de primer grau (Tcnic auxiliar). Titulats de Formaci Professional de grau mitj (Tcnic). Tindre el 2n de BUP aprovat. Haver superat el segon curs del primer cicle experimental de reforma dels ensenyaments mitjans. Haver superat, dels ensenyaments d'Arts Aplicades i Oficis Artstics, el tercer curs del pla de 1963 o segon de comuns experimental. Altres titulacions equivalents a efectes acadmics. Accs a travs de prova: Sense complir cap dels requisits acadmics daccs directe, tindre dsset anys dedat o complir-los durant lany en curs, i superar la corresponent prova daccs.
TITULACI QUE SOBT: TCNIC EN SOLDADURA I CALDERERIA. ACCS A ALTRES ESTUDIS Lalumnat que obtinga la titulaci tcnic podr accedir al Batxillerat o continuar estudis de Tcnic Superior (cicle formatiu superior de Formaci Professional), si es supera la corresponent prova daccs.
- 34 -
CICLE FORMATIU MITJ
FABRICACI A MIDA I INSTALLACI DE FUSTERIA I MOBLE (RD 732/94 BOE 24/06/94) DURADA 2000 hores (dos cursos)
FAMLIA PROFESSIONAL FUSTA, MOBLE I SURO
QUINES OCUPACIONS POTS EXERCIR Fusteria: Installador de sls i revestiments de fusta. Installador de fusteria d'armaris. Installador de portes i finestres. Tcnic en construcci de fusteria a mida. Mecanitzador de fusta. Moble: Preparador-instal.lador de mampares i mobles. Tcnic en installaci de mobles de cuina i bany. Mecanitzador de fusta. Tcnic en construcci de mobles a mida. PLA DESTUDIS MDULS PROFESSIONALS Hores setmanals Hores setmanals Primer curs: Segon curs: Definici de solucions en fusteria i moble a 15 Fabricaci a mida en fusteria i moble. mida. Installaci i acabat en fusteria i moble a mida. 11 10 Operacions bsiques de mecanitzat en Administraci, gesti i comercialitzaci en la fusteria i moble a mida. 4 11 menuda empresa. Materials i productes en indstries de fusta. 5 Formaci en el Centres de Treball: 380 hores. Seguretat en la indstria de la fusta i moble. 2 Formaci i orientaci laboral. 2 Total hores setmanals 30 Total hores setmanals 30 COM SACCEDEIX: Accs directe: Graduats en Educaci Secundria Obligatria. Titulats de Formaci Professional de primer grau (Tcnic auxiliar). Titulats de Formaci Professional de grau mitj (Tcnic). Tindre el 2n de BUP aprovat. Haver superat el segon curs del primer cicle experimental de reforma dels ensenyaments mitjans. Haver superat, dels ensenyaments d'Arts Aplicades i Oficis Artstics, el tercer curs del pla de 1963 o segon de comuns experimental. Altres titulacions equivalents a efectes acadmics. Accs a travs de prova: Sense complir cap dels requisits acadmics daccs directe, tindre dsset anys dedat o complir-los durant lany en curs, i superar la corresponent prova daccs.
TITULACI QUE SOBT: TCNIC EN FABRICACI A MIDA I INSTALLACI DE FUSTERIA I MOBLE. ACCS A ALTRES ESTUDIS Lalumnat que obtinga la titulaci tcnic podr accedir al Batxillerat o continuar estudis de Tcnic Superior (cicle formatiu superior de Formaci Professional), si supera la corresponent prova daccs.
- 35 -
CICLE FORMATIU MITJ
CURES AUXILIARS DINFERMERIA RD 546/95 BOE 05/06/95 DURADA 1400 hores (un curs i el primer trimestre del curs segent).
FAMLIA PROFESSIONAL SANITAT
QUINES OCUPACIONS POTS EXERCIR Auxiliar dinfermeria/clnica. Auxiliar de balnearis. Auxiliar datenci primria i cures dinfermeria a domicili. Auxiliar bucodental. Auxiliar geritric. Auxiliar peditric. Auxiliar desterilitzaci. Auxiliar dunitats especials. Auxiliar de salut mental. PLA DESTUDIS MDULS PROFESSIONALS Primer curs: Operacions administratives i documentaci sanitria. Tcniques bsiques dinfermeria. Higiene del medi hospitalari i neteja de material. Promoci de la salut i suport psicolgic al pacient. Tcniques dajuda odontolgica/estomatolgica. Relacions amb lentorn de treball. Formaci i orientaci laboral. Total hores setmanals Segon curs: Formaci en Centres de Treball (Cnica dental; Centre datenci primerenca i Hospital): 440 hores COM SACCEDEIX: Accs directe: Graduats en Educaci Secundria Obligatria. Titulats de Formaci Professional de primer grau (Tcnic auxiliar). Titulats de Formaci Professional de grau mitj (Tcnic). Tindre el 2n de BUP aprovat. Haver superat el segon curs del primer cicle experimental de reforma dels ensenyaments mitjans. Haver superat, dels ensenyaments d'Arts Aplicades i Oficis Artstics, el tercer curs del pla de 1963 o segon de comuns experimental. Altres titulacions equivalents a efectes acadmics. Accs a travs de prova: Sense complir cap dels requisits acadmics daccs directe, tindre dsset anys dedat o complir-los durant lany en curs, i superar la corresponent prova daccs. TITULACI QUE SOBT: TCNIC EN CURES AUXILIARS DINFERMERIA ACCS A ALTRES ESTUDIS Lalumnat que obtinga la titulaci tcnic podr accedir al Batxillerat o continuar estudis de Tcnic Superior (cicle formatiu superior de Formaci Professional), si supera la corresponent prova daccs.
HORES SETMANALS 2 11 5 4 4 2 2 30
- 36 -
CICLE FORMATIU MITJ
FAMLIA PROFESSIONAL SANITAT
FARMCIA I PARAFARMCIA (RD 1689/2007 BOE 17/01/2008) (Ordre de 29-07-2009; DOCV 02-09-2009) DURADA 2000 hores (dos cursos)
QUINES OCUPACIONS POTS EXERCIR Tcnic en farmcia. Tcnic auxiliar de farmcia. Tcnic de magatzem de medicaments. Tcnic en farmcia hospitalria. Tcnic en establiments de parafarmcia. PLA DESTUDIS MDULS PROFESSIONALS Hores setmanals Hores setmanals Primer curs: Segon curs: Disposici i venda de productes. 3 Oficina de farmcia. 7 Dispensaci de productes Dispensaci de productes farmacutics. 7 8 parafarmacutics. 8 Formulaci magistral. 7 Operacions bsiques de laboratori. 4 Primers auxilis. 3 Promoci de la salut. Empresa i iniciativa emprenedora. 3 2 Anatomofisiologia i patologies 3 Horari reservat per al mdul impartit en angls. 2 bsiques. Formaci en Centres de Treball: 380 hores 3 Formaci i orientaci laboral. 2 Horari reservat per al mdul impartit en 30 Total hores setmanals 30 angls. Total hores setmanals COM SACCEDEIX: Accs directe: Graduats en Educaci Secundria Obligatria. Titulats de Formaci Professional de primer grau (Tcnic auxiliar). Titulats de Formaci Professional de grau mitj (Tcnic). Tindre el 2n de BUP aprovat. Haver superat el segon curs del primer cicle experimental de reforma dels ensenyaments mitjans. Haver superat, dels ensenyaments d'Arts Aplicades i Oficis Artstics, el tercer curs del pla de 1963 o segon de comuns experimental. Altres titulacions equivalents a efectes acadmics. Accs a travs de prova: Sense complir cap dels requisits acadmics daccs directe, tindre dsset anys dedat o complir-los durant lany en curs, i superar la corresponent prova daccs.
TITULACI QUE SOBT: TCNIC EN FARMACIA
ACCS A ALTRES ESTUDIS Lalumnat que obtinga la titulaci tcnic podr accedir al Batxillerat o continuar estudis de Tcnic Superior (cicle formatiu superior de Formaci Professional), si supera la corresponent prova daccs.
- 37 -
CICLE FORMATIU SUPERIOR
ADMINISTRACI I FINANCES (RD 1659/94 BOE 30/09/94) DURADA 2000 hores (dos cursos)
FAMLIA PROFESSIONAL ADMINISTRACI I GESTI
QUINES OCUPACIONS POTS EXERCIR Administratiu doficina o despatx professional, Administratiu comercial, Administratiu de Gesti i de Personal. Comptable. Administratiu de Banca i Institucions Financeres. Responsable de Tresoreria. Responsable de Mitjans de Pagament. Responsable de Cartera. Responsable de Valors. Responsable destranger. Administratiu d'Administraci Pblica. Tcnic en gesti de cobraments. Auxiliar d'Auditoria. Agent comercial d'assegurances i bancs i institucions financeres. Gestors administratius. PLA DESTUDIS MDULS PROFESSIONALS Hores setmanals Hores setmanals Primer curs: Segon curs: Gesti daprovisionament 4 4 Gesti comercial i servei datenci al client. Gesti financera. 5 5 Administraci pblica. Recursos humans 5 4 Productes i serveis financers i dassegurances Comptabilitat i fiscalia. 4 9 Auditoria Aplicacions informtiques i operatria de 9 Projecte empresarial 6 teclats Formaci i orientaci laboral 8 Idioma optatiu: Angls 2 Formaci en el Centres de Treball: 380 hores. Total hores setmanals 30 COM SACCEDEIX: Accs directe: (Criteris en ordre de prioritat) Estar en possessi del ttol de Batxiller LOGSE modalitats: BCNS o BHCS. De Batxillerat Experimental modalitats BCN, BAG, BCHS, o BL; o haver superat qualsevol opci de COU. Estar en possessi del ttol de Batxiller LOGSE i haver cursat la matria: Economia i Organitzaci d'Empreses. Estar en possessi del ttol de Batxillerat LOGSE. Haver superat el segon curs de qualsevol altra modalitat de Batxillerat Experimental . Alumnes que tinguen Preu superat. Estar en possessi del ttol de Formaci Professional de Segon Grau o altres titulacions equivalents a efectes acadmics. Tindre una titulaci universitria a la qual es va accedir sense complir cap dels requisits anteriors. Accs a travs de prova: Sense complir cap dels requisits acadmics anteriors, tindre 19 anys dedat o complir-los durant lany en curs i superar la corresponent prova daccs. Si sacredita estar en possessi dun ttol de Tcnic relacionat amb aquell al qual es desitja accedir, el requisit dedat per a la realitzaci de la prova ser tindre divuit anys, o complir-los durant lany en curs. Total hores setmanals 30
TITULACI QUE SOBT: TCNIC SUPERIOR EN ADMINISTRACI I FINANCES ACCS A ALTRES ESTUDIS Es pot accedir als estudis de Grau Universitari amb les condicions daccs que determine la legislaci corresponent.
- 38 -
CICLE FORMATIU SUPERIOR FAMLIA PROFESSIONAL ADMINISTRACI I GESTI
SECRETARIAT (RD 1658/94 BOE 30/09/94 ) DURADA 1300 hores (un curs i el primer trimestre del curs segent).
QUINES OCUPACIONS POTS EXERCIR Les funcions de secretari varien segons el centre de treball i el nivell de lrgan de gesti a qu est adscrit. s un tcnic qualificat que actua com a assistent dels rgans de gesti i administraci en empreses i organismes pblics o privats. PLA DESTUDIS MDULS PROFESSIONALS Primer curs: Comunicaci i relacions professionals Organitzaci del servei i treballs de secretariat Gesti de dades Elaboraci i presentaci de documents i informaci Elements de Dret. Llengua estrangera. (Angls) Segona llengua estrangera (Francs o Alemany) Formaci i orientaci laboral Total hores setmanals Segon curs: Formaci en el Centres de Treball: 340 hores COM SACCEDEIX: Accs directe: (Criteris en ordre de prioritat) Estar en possessi del ttol de Batxiller LOGSE modalitats: BCNS o BHCS. De Batxillerat Experimental modalitats BCN, BAG, BCHS, o BL; o haver superat qualsevol opci de COU. Estar en possessi del ttol de Batxiller LOGSE i haver cursat la matria: Economia i Organitzaci d'Empreses. Estar en possessi del ttol de Batxillerat LOGSE. Haver superat el segon curs de qualsevol altra modalitat de Batxillerat Experimental . Alumnes que tinguen Preu superat. Estar en possessi del ttol de Formaci Professional de Segon Grau o altres titulacions equivalents a efectes acadmics. Tindre una titulaci universitria a la qual es va accedir sense complir cap dels requisits anteriors. Accs a travs de prova: Sense complir cap dels requisits acadmics anteriors, tindre 19 anys dedat o complir-los durant lany en curs i superar la corresponent prova daccs. Si sacredita estar en possessi dun ttol de Tcnic relacionat amb aquell al qual es desitja accedir, el requisit dedat per a la realitzaci de la prova ser tindre divuit anys, o complir-los durant lany en curs. TITULACI QUE SOBT: TCNIC SUPERIOR EN SECRETARIAT ACCS A ALTRES ESTUDIS Es pot accedir als estudis de Grau Universitari amb les condicions daccs que determine la legislaci corresponent.
HORES SETMANALS
3 3 4 6 2 5 5 2 30
- 39 -
CICLE FORMATIU superior
COMER INTERNACIONAL (RD 1653/94 BOE 28/09/94 y RD 777/98 BOE 08-05-98) DURADA 2000 hores (dos cursos)
FAMLIA PROFESSIONAL DE COMER I MRQUETING
QUINES OCUPACIONS POTS EXERCIR Tcnic en comer exterior. Tcnic doperacions exteriors (banca). Tcnic en logstica. Tcnic en administraci del comer internacional. Tcnic en transport internacional. Tcnic de compres. Tcnic de vendes. Tcnic en mrketing internacional. Tcnic en emmagatzematge de productes. PLA DESTUDIS MDULS PROFESSIONALS Hores setmanals Hores setmanals Primer curs: Segon curs: Mrqueting Internacional. 8 Negociaci Internacional. 6 Emmagatzematge de productes. 5 Gesti administrativa del comer internacional. 9 Finanament Internacional. 7 Transport internacional de mercaderies. 7 Aplicacions informtiques de propsit 4 Mitjans de pagament internacionals. 5 general. 6 Formaci i orientaci laboral. 2 Llengua estrangera en comer internacional. Formaci en Centres de Treball: 380 hores. 30 Total hores setmanals 30 Total hores setmanals COM SACCEDEIX: Accs directe: (Criteris en ordre de prioritat) Estar en possessi del ttol de Batxiller LOGSE modalitats: BCNS o BHCS. De Batxillerat Experimental modalitats BCN, BAG, BCHS, o BL; o haver superat qualsevol opci de COU. Estar en possessi del ttol de Batxiller LOGSE i haver cursat la matria: Economia i Organitzaci d'Empreses. Estar en possessi del ttol de Batxillerat LOGSE. Haver superat el segon curs de qualsevol altra modalitat de Batxillerat Experimental . Alumnes que tinguen Preu superat. Estar en possessi del ttol de Formaci Professional de Segon Grau o altres titulacions equivalents a efectes acadmics. Tindre una titulaci universitria a la qual es va accedir sense complir cap dels requisits anteriors. Accs a travs de prova: Sense complir cap dels requisits acadmics anteriors, tindre 19 anys dedat o complir-los durant lany en curs i superar la corresponent prova daccs. Si s'acredita estar en possessi dun ttol de Tcnic relacionat amb aquell al qual es desitja accedir, el requisit dedat per a la realitzaci de la prova ser tindre divuit anys, o complir-los durant lany en curs.
TITULACI QUE SOBT: TCNIC SUPERIOR EN COMER INTERNACIONAL ACCS A ALTRES ESTUDIS Es pot accedir als estudis de Grau Universitari amb les condicions daccs que determine la legislaci corresponent.
- 40 -
DESENROTLLAMENT DE PRODUCTES ELECTRNICS (RD 620/95 BOE 09/08/95 ) DURADA 2000 hores (dos cursos)
FAMLIA PROFESSIONAL DELECTRICITAT I ELECTRNICA
QUINES OCUPACIONS POTS EXERCIR Tcnic en definici, anlisi i desenrotllament de productes electrnics. Projectista electrnic. Tcnic en prototipus electrnics. Tcnic de suport en producci electrnica. Tcnic en control de qualitat de productes electrnics. Tcnic de suport i laboratori per a manteniment dequips electrnics industrials. Tcnic de suport i laboratori per a manteniment dequips electrnics de telecomunicacions i de tractament de la informaci. Tcnic de suport i laboratori per a manteniment dequips electrnics d'electromedicina i dinstrumentaci en general. PLA DESTUDIS MDULS PROFESSIONALS Hores setmanals Hores setmanals Primer curs: Segon curs: Electrnica analgica. 6 Desenrotllament de projectes de productes Lgica digital i microprogramable. 8 electrnics. 8 Relacions a lentorn de treball. Desenrotllament i construcci de prototipus 2 Qualitat. 2 electrnics. 10 Tcniques de programaci. 6 Manteniment dequips electrnics. 8 Electrnica de sistemes. Administraci, gesti i comercialitzaci en 4 Idioma optatiu: angls lempresa menuda. 2 4 Formaci i orientaci laboral. 2 Formaci en Centres de Treball: 380 hores. Total hores setmanals 30 COM SACCEDEIX: Accs directe: (Criteris en ordre de prioritat) Estar en possessi del ttol de Batxiller LOGSE modalitats: BCNS o BT. De Batxillerat Experimental modalitats BCN o BTI; o haver superat les opcions A, B de COU. Estar en possessi del ttol de Batxiller LOGSE y haver cursat la matria: Electrotcnia. Estar en possessi del ttol de Batxillerat LOGSE. Haver superat el segon curs de qualsevol altra modalitat de Batxillerat Experimental . Opcions C, D de Cou o Preu superats. Estar en possessi del ttol de Formaci Professional de Segon Grau o altres titulacions equivalents a efectes acadmics. Tindre una titulaci universitria a la qual es va accedir sense complir cap dels requisits anteriors. Accs a travs de prova: Sense complir cap dels requisits acadmics anteriors, tindre 19 anys dedat o complir-los durant lany en curs i superar la corresponent prova daccs. Si s'acredita estar en possessi dun ttol de Tcnic relacionat amb aquell al qual es desitja accedir, el requisit dedat per a la realitzaci de la prova ser tindre divuit anys, o complir-los durant lany en curs. TITULACI QUE SOBT: TCNIC SUPERIOR EN DESENROTLLAMENT DE PRODUCTES ELECTRNICS ACCS A ALTRES ESTUDIS Es pot accedir als estudis de Grau Universitari amb les condicions daccs que determine la legislaci corresponent.
Total hores setmanals 30
- 41 -
PREVENCI DE RISCOS PROFESSIONALS (RD 1161/01 BOE 21/11/01) DURADA 2000 hores (dos cursos)
FAMLIA PROFESSIONAL D INSTALLACI I MANTENIMENT
QUINES OCUPACIONS POTS EXERCIR Prevencionista. Coordinador de prevenci. Tcnic de prevenci. Tcnic de seguretat i higiene. PLA DESTUDIS MDULS PROFESSIONALS Hores setmanals Hores setmanals Segon curs: Primer curs: 7 Gesti de la prevenci. 10 Riscos derivats de les condicions de Emergncies. 6 7 seguretat. 6 Relacions en lentorn de treball. 3 Riscos fsics ambientals. Llengua estrangera (angls i francs tcnics) 7 Riscos qumics i biolgics ambientals. Formaci i orientaci laboral. 3 Prevenci de riscos derivats de l'organitzaci 7 Formaci en Centres de Treball: 380 hores. i la crrega de treball. 4 Tecnologies de la informaci i la 30 Total hores setmanals 30 comunicaci en lempresa. Total hores setmanals COM SACCEDEIX: Accs directe: (Criteris en ordre de prioritat) Estar en possessi del ttol de Batxillerat LOGSE modalitats: BCNS, BHCS, BT. De Batxillerat Experimental modalitats BCN, BAG,BCHS,BL o BTI, o haver superat qualsevol opci del COU. Estar en possessi del ttol de Batxillerat LOGSE i haver cursat les matries: Biologia i Tecnologia Industrial I. Estar en possessi del ttol de Batxillerat LOGSE. Haver superat el segon curs de qualsevol altra modalitat de Batxillerat Experimental. Alumnes amb Preu superat. Estar en possessi del ttol de Formaci Professional de Segon Grau o altres titulacions equivalents a efectes acadmics. Tindre una titulaci universitria a qu es va accedir sense complir cap dels requisits anteriors. Accs a travs de prova: Sense complir cap dels requisits acadmics anteriors, tindre 19 anys dedat o complir-los durant lany en curs i superar la corresponent prova daccs. Si s'acredita estar en possessi dun ttol de Tcnic relacionat amb aquell al qual es desitja accedir, el requisit dedat per a la realitzaci de la prova ser tindre divuit anys, o complir-los durant lany en curs.
TITULACI QUE SOBT: TCNIC SUPERIOR EN PREVENCI DE RISCOS PROFESSIONALS
ACCS A ALTRES ESTUDIS Es pot accedir als estudis de Grau Universitari amb les condicions daccs que determine la legislaci corresponent.
- 42 -
LABORATORI DE DIAGNSTIC CLNIC (RD 539/95 BOE 03/06/95) DURADA 2000 hores (dos cursos)
FAMLIA PROFESSIONAL DE SANITAT
QUINES OCUPACIONS POTS EXERCIR Tcnic en laboratori de diagnstic clnic. Tcnic en laboratori dinvestigaci i experimentaci. Tcnic en laboratori de toxicologia. Delegat comercial de productes hospitalaris i farmacutics. PLA DESTUDIS MDULS PROFESSIONALS Hores setmanals Hores setmanals Primer curs: Segon curs: Organitzaci i gesti de lrea de treball Fonaments i tcniques danlisi bioqumics. 14 Fonaments i tcniques danlisi microbiolgics. 14 assignada en la unitat/consulta de laboratori de diagnstic clnic. 3 Idioma optatiu: angls 2 Recollida, preparaci i conservaci de Formaci en Centres de Treball: 380 hores. mostres biolgiques humanes. 10 Fonaments i tcniques danlisi hematolgics i citolgics. 15 Formaci i orientaci laboral. 2 Total hores setmanals 30 Total hores setmanals 30 COM SACCEDEIX: Accs directe: (Criteris en ordre de prioritat) Estar en possessi del ttol de Batxillerat LOGSE modalitats BCNS o BT. De Batxillerat Experimental modalitats BCN o BTI; o haver superat les opcions A, B de COU. Estar en possessi del ttol de Batxillerat LOGSE i haver cursat la matria: Biologia. Estar en possessi del ttol de Batxillerat LOGSE. Haver superat el segon curs de qualsevol altra modalitat de Batxillerat Experimental. Opcions C, D de COU o Preu superats . Estar en possessi del ttol de Formaci Professional de Segon Grau o altres titulacions equivalents a efectes acadmics. Tindre una titulaci universitria a la qual es va accedir sense complir cap dels requisits anteriors. Accs a travs de prova: Sense complir cap dels requisits acadmics anteriors, tindre 19 anys dedat o complir-los durant lany en curs i superar la corresponent prova daccs. Si s'acredita estar en possessi dun ttol de Tcnic relacionat amb aquell al qual es desitja accedir, el requisit dedat per a la realitzaci de la prova ser tindre divuit anys, o complir-los durant lany en curs.
TITULACI QUE SOBT: TCNIC SUPERIOR EN LABORATORI DE DIAGNSTIC CLNIC. ACCS A ALTRES ESTUDIS Es pot accedir als estudis de Grau Universitari amb les condicions daccs que determine la legislaci corresponent.
- 43 -
DOCUMENTACI SANITRIA (RD 543/95 BOE 05/06/95) DURADA 1400 hores (un curs i el primer trimestre del curs segent).
FAMLIA PROFESSIONAL DE SANITAT
QUINES OCUPACIONS POTS EXERCIR Tcnic en documentaci sanitria, Tcnic en codificaci, Unitats de documentaci clnica, Arxiu dhistries clniques, Avaluaci i control de la prestaci sanitria. PLA DESTUDIS MDULS PROFESSIONALS Primer curs: Organitzaci darxius clnics. Definici i tractament de documentaci clnica. Codificaci de dades clniques i no clniques. Validaci i explotaci de les bases de dades sanitries. Aplicacions informtiques generals. Relacions en lentorn de treball. Idioma optatiu: angls Formaci i orientaci laboral. Segon curs: Formaci en Centres de Treball: 440 hores. COM SACCEDEIX: Accs directe: (Criteris en ordre de prioritat) Estar en possessi del ttol de Batxillerat LOGSE modalitats BCNS o BHCS. De Batxillerat Experimental modalitats BCN, BAG, BCHS o BL; o haver superat qualsevol opci de COU. Estar en possessi del ttol de Batxillerat LOGSE. Haver superat el segon curs de qualsevol altra modalitat de Batxillerat Experimental. Tindre el Preu superat . Estar en possessi del ttol de Formaci Professional de Segon Grau o altres titulacions equivalents a efectes acadmics. Tindre una titulaci universitria a la qual es va accedir sense complir cap dels requisits anteriors. Accs a travs de prova: Sense complir cap dels requisits acadmics anteriors, tindre 19 anys dedat o complir-los durant lany en curs i superar la corresponent prova daccs. Si s'acredita estar en possessi dun ttol de Tcnic relacionat amb aquell al qual es desitja accedir, el requisit dedat per a la realitzaci de la prova ser tindre divuit anys, o complir-los durant lany en curs. TITULACI QUE SOBT: TCNIC SUPERIOR EN DOCUMENTACI SANITRIA ACCS A ALTRES ESTUDIS Es pot accedir als estudis de Grau Universitari amb les condicions daccs que determine la legislaci corresponent.
HORES SETMANALS 5 4 10 4 3 2 2 2
Per ms informaci sobre els cicles formatius :http://www.edu.gva.es/eva/es/fp.htm
- 44 -
PROVES DACCS ALS CICLES FORMATIUS

PRESENTACI Laccs a la Formaci Professional Especfica pot realitzar-se de 2 formes clarament diferenciades: Una, laccs directe, si es tenen els requisits acadmics necessaris. Una altra, laccs a travs duna prova, si no es reuneixen els requisits acadmics. Per a lalumnat que no reuneix els requisits acadmics daccs directe, la legislaci vigent estableix la possibilitat daccedir a la Formaci Professional Especfica, sempre que, a travs duna prova regulada per les Administracions Educatives, laspirant demostre tindre la preparaci suficient per a cursar amb aprofitament estes ensenyances. PROVA DACCS ALS CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJ Si vols accedir a un Cicle Formatiu de Grau Mitj i no compleixes els requisits acadmics daccs directe al mateix citats al punt anterior, podrs presentar-te a les proves daccs si compleixen. El requisit s tindre o complir 17 anys abans del 31 de desembre de lany de realitzaci de la prova. En aquesta prova, laspirant haur dacreditar que posseeix els coneixements i les habilitats suficients per a cursar satisfactriament els ensenyaments de formaci professional. CARACTERSTIQUES DE LA PROVA Aquesta prova ser com a tots els Cicles Formatius de Grau Mitj i sestructurar en dos parts: 1. Sociolingstica: que versar sobre coneixements de Llengua i Literatura (Castellano o Valenci) i Cincies Socials, Geografia i Histria. Constar de dos apartats: a1) Llengua i Literatura (Castellano o Valenci, a triar), a2) Cincies Socials: Geografia i Histria. 2. Cientfic-Matemtica-Tcnica, que versar sobre coneixements de Matemtiques, Cincies Naturals i Tecnologia. Constar de tres apartats: b1) Matemtiques, b2) Cincies Naturals, b3) Tecnologia. Els continguts de referncia dambds apartats apareixen en la Resoluci de 17 dagost de 2009 (DOCV 08/09/2009) per la que sestablix el currculum de les matries que formen part de les proves daccs a cicles formatius de grau mitj i de grau superior de Formaci Professional i dels cursos preparatoris de les mateixes en la Comunitat Valenciana. EXEMPTS DE REALITZAR LA PROVA Estaran exempts de tota la prova: Els que hagen superat la prova daccs a la Universitat per a majors de 25 anys. Els que hagen superat la prova daccs a la formaci professional de grau superior en qualsevol de les opcions. Els que hagen superat el primer nivell dun programa de qualificaci professional inicial. En els dos primers casos la qualificaci que sassignar ser la que conste en la certificaci corresponent, en el tercer cas la qualificaci ser de 5. No obstant aix, els que reunisquen algun dels requisits anteriors podran participar, si ho preferixen, en la prova daccs, acollint-se a les exempcions parcials que pogueren correspondrels. En aquest cas podran optar per la nota indicada en el pargraf anterior o per la que els corresponga en la prova daccs. Tamb es contemplen exempcions de la Part Sociolingstica, de la Part Cientfic-Matemtica-Tcnica i dalguns dels apartats dambds. La normativa sobre exempcions apareix en larticle 6 de la Orde de 31 de mar de 2009 (DOCV 17/04/2009) per la que es regulen les proves daccs a cicles formatius en la Comunitat Valenciana.
DATES I HORARI DINSCRIPCI I REALITZACI DE LES PROVES El calendari dinscripci en les proves es publicar a la convocatria de les proves. Consulteu la convocatria a la pagina web que apareix baix o pregunteu a la Secretaria del centre. Horari i dates: Consulteu la convocatria a la pagina web http://www.edu.gva.es/eva/es/fp/pruacc.htm o pregunteu en la Secretaria del centre.
- 45 -
PROVA DACCES A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR Si vols accedir a un Cicle Formatiu de Grau Superior i no compleixes els requisits acadmics daccs directe , podrs presentar-te a les proves daccs. Lnic requisit s tenir 19 anys entre l1 de gener i el 31 de desembre de lany natural a qu correspon la convocatria per als cicles formatius de grau superior. Si sacredita estar en possessi dun ttol de Tcnic de la famlia professional a la que es vol accedir, el requisit dedat s de 18 anys. CARACTERSTIQUES DE LA PROVA La prova constar de dues parts: Part com i Part especfica. 1. La Part comuna, igual en tots els Cicles Formatius de Grau Superior, constar de tres apartats: A1) Llengua i literatura (Castellano o Valenci, a triar) A2) Llengua Estrangera (Angls) A3) Matemtiques 2. La Part Especfica t tres opcions, segons el cicle a qu es desitge accedir i en cada una delles el candidat triar dos de les tres matries que la formen: Opci A. Humanitats i Cincies Socials: les matries de la qual seran Histria, Economia i Geografia. Opci B. Tecnologia: les matries de la qual seran Dibuix Tcnic, Tecnologia Industrial i Fsica i Qumica. Opci C. Cincies: les matries de la qual seran Fsica, Biologia i Cincies de la Terra i Qumica. Els cicles a qu permeten laccs cada una destes opcions apareixen en la Resoluci de 17 dagost de 2009 per la que sestablix els cicles a qu permet laccs les opcions de la part especfica de la prova daccs a cicles formatius de grau superior de les distintes famlies professionals de F. P. Per al curs 2010-2011. Els cicles a qu permeten laccs cada una destes opcions apareixen en la Resoluci de 17 dagost de 2009 per la que sestablix els cicles a qu permet laccs les opcions de la part especfica de la prova daccs a cicles formatius de grau superior de les distintes famlies professionals de F. P. Per al curs 2011-2012.
Opci A Famlies professionals de: Administraci i gesti. Comer i mrqueting. Hostaleria i turisme. Servicis socioculturals i a la comunitat.
Opci C Famlies professionals de: Activitats fsiques i esportives. Agrria. Imatge personal. Indstries alimentries. Maritimopesquera (nicament producci aqcola). Qumica. Sanitat. Seguretat i medi ambient
Opci B Famlies professionals de: Arts grfiques. Edificaci i obra civil. Electricitat i electrnica. Energia i aigua. Fabricaci mecnica Imatge i so. Indstries extractives. Informtica i comunicacions. Installaci i manteniment. Fusta, moble i suro. Maritimopesquera (excepte producci aqcola). Txtil, confecci i pell. Transport i manteniment de vehicles. Vidre i cermica.
- 46 -
EXEMPCIONS DE LA PROVA Estaran exempts de fer tota la prova: Els qui hagen superat la prova daccs a la universitat per a majors de 25 anys. Estaran exempts de fer la part comuna de la prova o, si s el cas, de lapartat que corresponga: Els qui hagen superat tota la prova o la part mencionada o lapartat de qu solliciten lexempci en convocatries anteriors. Els qui hagen superat les matries del Batxillerat que integren la part comuna o lapartat corresponent. Els qui estan exempts de tota la prova, segons sespecifica en el punt 8.1, i opten per presentar-shi. Estaran exempts de fer la part especfica de la prova o, si s el cas, de lapartat que corresponga: Els qui hagen superat tota la prova o les matries corresponents a esta part de la prova o lapartat de qu hagen sollicitat estar exempts en convocatries anteriors. Els qui hagen superat les matries del Batxillerat que integren la part especfica o lapartat que corresponga. Els qui estiguen en possessi dun ttol de tcnic en un cicle de la mateixa famlia professional o relacionat amb esta a qu es pretn accedir. Els qui estiguen en possessi dun certificat de professionalitat corresponent a una qualificaci professional de nivell 2 duna famlia professional de les establides per a lopci per la qual es presenta. Els qui tinguen una experincia laboral equivalent, com a mnim, a un any a jornada completa en el camp professional duna famlia professional de les establides per a lopci per la qual es presenten. Els qui tinguen superats dos mduls relacionats amb una unitat o diverses de competncia dun ttol de grau superior relacionat amb lopci per la qual es presenten. Per a accedir a cicles formatius de la famlia professional dActivitats Fsiques i Esportives, els qui acrediten, per mitj de certificat de la Secretaria Autonmica dEsport, ser esportista delit (nivells A i B) de la Comunitat Valenciana, o tindre la condici desportista dalt nivell, segons el que establix el Reial Decret 1467/97, de 19 de setembre (BOE de 16.10.1997). Els qui estan exempts de tota la prova, segons sespecifica en el punt 8.1, i opten per presentar-shi. Les exempcions previstes en els apartats anteriors del present article seran acumulables. La normativa sobre exempcions apareix en larticle 8 de lOrde Orde de 31 de mar de 2009 (DOCV 17/04/2009) per la que es regulen les proves daccs a cicles formatius en la Comunitat Valenciana. ORDE de 31 de mar de 2009 por la qual es regulen les proves daccs a cicles formatius de Formaci Professional Inicial. CALENDARI DINSCRIPCI, DATES I HORARI DE REALITZACI DE LES PROVES Calendari dinscripci El calendari dinscripci en les proves es publicar a la convocatria de les proves. Consulteu la convocatria a la pagina web que apareix baix o pregunteu a la Secretaria del centre Desenrotllament de les proves La prova daccs per a lany 2011 ser realitzada en els centres de la Comunitat Valenciana que es determine, el mateix dia i a la mateixa hora, dacord amb el segent calendari que establisca la convocatria. Horari i dates: Consulteu la convocatria a la pagina web que apareix baix o pregunteu en la Secretaria del centre
MS INFORMACI: A la Secretaria del centre i/o en http://www.edu.gva.es/eva/es/fp/pruacc.htm. En aquesta pgina us podreu informar sobre presentaci i calendari de les proves, la legislaci que regula les proves, orientacions especfiques per a les proves de grau mitj i superior, cursos preparatoris i exmens danys anteriors (exemplificacions).Tamb podeu trobar informaci actualitzada de les exempcions a les proves, les orientacions especfiques de les part de les proves, els continguts que entren per a cada prova, els criteris de correcci i lavaluaci de cada prova ...
- 47 -
FORMACI EN CENTRES DE TREBALL (FCT) DELS CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJ I SUPERIOR
1.-QUE ES LA FORMACI EN CENTRES DE TREBALL (FCT)? El Mdul Professional de Formaci en Centres de Treball (FCT) s un bloc coherent de formaci especfica els continguts del qual estan organitzat al voltant dactivitats productives prpies del perfil professional. La seua caracterstica ms rellevant s que es realitza en un mbit productiu real (lempresa) en que lalumnat podr: Observar i desenvolupar les activitats i funcions prpies dels diferents llocs de treball duna professi. Conixer lorganitzaci dels processos productius o de serveis. Conixer les relacions laborals. 2.-OBJECTIUS Completar en lempresa la qualificaci (coneixements i habilitats) adquirida per lalumnat a dinstitut mitjanant el coneixement dels processos productius reals. Incorporaci a una organitzaci empresarial, realitzant activitats formatiu-productives en situacions reals prpies del seu perfil professional. Avaluar la competncia professional de lalumne en situacions reals de treball, afavorint la inserci professional. Capacitar a lalumne per adaptar-se a situacions laborals generades com a conseqncia dels canvis tecnolgics, organitzatius i econmics. Conixer els processos productius i organitzatius propis del perfil professional del cicle formatiu. Facilitar la inserci professional de lalumnat. 3.-DURACI Aproximadament te una duraci entre 400 i 500 hores, dependent del cicle formatiu. A ms a ms es realitza de manera continuada durant un trimestre o durant tot un curs, i a ser possible adaptant-se a la jornada laboral de cada centre de treball. 4.- CARACTERSTIQUES La formaci prctica en empresa no constitueix en si mateix un comproms de contractaci, ni laboral, ja que no suposa cap relaci jurdic-laboral. Qualsevol eventualitat daccident que poguera produir-se al centre de treball o en el desplaament al o des del mateix, ser cobert per lAssegurana Escolar. LEmpresa formalitzar amb el nostre centre un Conveni de Collaboraci i nomenar uns instructors de la mateixa empresa, per a la coordinaci i seguiment de les activitats formatives a realitzar en el centre de treball que garantisca: -Lorientaci i consulta dels alumnes. -Les relacions amb el professor-tutor del centre educatiu. -La realitzaci dinformes valoratius que contribueixen a lavaluaci dels alumnes. Lempresa facilitar laccs al centre de treball al professor-tutor de dinstitut perqu puga realitzar el seguiment, la valoraci i la supervisi de la FCT. El programa formatiu, el calendari i lhorari seran establerts de com acord entre el professor-tutor de dinstitut i linstructor de lempresa. Lempresa expedir un certificat acreditatiu a lalumnat que ha superat las FCT.
- 48 -
5.- AVANTATGES PER A LEMPRESA Socials: Reconeixement social per la seua implicaci en el procs educatiu de futurs treballadors. Publicitat institucional. La Conselleria dEducaci publica en premsa dmbit regional les empreses que han collaborat. Enriquir-se amb experincies innovadores que faran a lempresa ms competitiva. DOrganitzaci: Possibilitat de formar en tcniques i processos de fabricaci propis a futurs tcnics. Ocasi de cobrir de manera adequada les necessitats que la empresa sempre te, de professional ben preparats. Econmiques: Compensaci de despeses extraordinries mitjanant la sollicitud duna subvenci. La inversi en formaci sempre dona rendiments econmics a mig i llarg plac. 6.- REQUISITS PER ACCEDIR Empreses que acrediten la capacitat suficient en mitjans materials, humans i organitzatius per poder complir amb els objectius establerts (punt 1) en els programes de prctiques. Empreses que estiguen al corrent de les obligacions tributries amb Hisenda i de les cotitzacions a la Seguretat Social. Empreses que tinguen la seva activitat dins del territori de la Comunitat Valenciana. 7.-ORGANISMES INVOLUCRATS Conselleria dEducaci de la Generalitat Valenciana. Cambres de Comer de diferents localitats de la comarca. Associacions professionals. Institut dEducaci Secundria Tirant lo Blanc de Gandia. 8.- RESPONSABLE A DINSTITUT La coordinadora de les FCT i cap del Departament dInserci Laboral s el professor Ernest Escriv Garcia . Per tant per a qualsevol informaci cal dirigir-se (carta, telfon, correu electrnic) a dinstitut i preguntar per Nati. Les dades del centre sn:
IES TIRANT LO BLANC Carrer dels Estudiants n 2 46701 GANDIA Tl. 96 286 02 16. Fax. 96 287 69 91 E-mail 46015587@centres.edu.gva.es Web: http://tirant.edu.gva.es
- 49 -
PROVES PER A LOBTENCI DELS TTOLS DE TCNIC I TCNIC SUPERIOR DE FORMACI PROFESSIONAL ESPECFICA
QU SN? Sn proves on es dona la possibilitat de que persones adultes que reunisquen certs requisits puguen obtindre els ttols de formaci professional (Tcnic i Tcnic Superior), sense assistir a les classes oficials dels instituts on simparteix la Formaci Professional Especfica. Les proves es convoquen cada curs per part de la Conselleria d'Educaci, generalment en dues convocatries anuals durant els mesos de juny i setembre. La matrcula podr realitzar-se per mduls professionals (assignatures) o per cicle formatiu complet. Sobt el ttol quan saproven tots els mduls formatius que composen el cicle formatiu de que es tracte. Durant un mateix curs acadmic un alumne no podr estar matriculat en els ensenyaments oficials per obtindre un ttol i, al mateix temps, en aquestes proves per a lobtenci del mateix ttol. QUINS SN ELS REQUISITS PER A MATRICULAR-SE? 1. Edat: 18 anys per a les proves de Tcnic i 20 anys per a les proves de Tcnic Superior o 19 anys per als que estan en possessi del ttol de Tcnic. 2. A ms hauran destar en possessi de les titulacions acadmiques a qu es referix larticle 21 del Reial Decret 1538/2006: el ttol de Graduat en Educaci Secundria Obligatria per als ttols de grau mitj de formaci professional i el ttol de Batxiller per als ttols de grau superior de formaci professional o aquelles titulacions equivalents, recollides en la disposici addicional sptima del Reial Decret 1538/2006, de 15 de desembre (BOE de 3 de gener de 2007). Les persones que hagen cursat loferta de mduls professionals inclosos en el ttol i associats a unitats de competncia del Catleg Nacional de Qualificacions Professionals, segons el que establix lart.34 del Reial Decret 1538/2006, de 15 de desembre, en rgim presencial o a distncia, podran presentar-se a estes proves per a la superaci dels mduls professionals que tinguen pendents. N ES FAN LES PROVES? En instituts deducaci secundria (IES) autoritzats per la Conselleria d'Educaci En lICS Tirant lo Blanc es fan les proves per obtindre la titulaci en els segents ttols: Cicles Mitjans de Fusta i Comer i Cicle Superior de Comer Internacional. N ES POT OBTINDRE MS INFORMACI? A la Secretaria de l'Institut i/o a la pgina Web http://www.edu.gva.es/eva/es/fp_libres.htm
- 50 -
PREINSCRIPCI I MATRICULACI
1.- EDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA (ESO):Alumnat procedents dels centres de primria adscrits al IES Tirant lo Blanc PREINSCRIPCI: En el centre de primria adscrit a lInstitut, quan es publique en el DOCV (sol ser durant el mes dabril). Centres Adscrits: CP Cervantes; CP Botnic Cavanilles; CP Montduver (castell); CP Migdia de Barx; i CP Mestre Rafael Noguera de Daims. Preguntar data exacta en el Departament d'Educaci de l'Ajuntament de Gandia(DEAG) o en el centre de Primria. FORMALITZACI DE LA MATRICULA: A la Secretaria de lInstitut Lalumnat es matricular el dia i lhora que s'assenyale en el sobre de matrcula. 2.- ESO(alumnat que no procedeix de centres adscrits), PQPIs, BATXILLERATS i CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJ Convocatria Ordinria: PREINSCRIPCI a linstitut Accs a Primer de Batxillerat: Ttol de Graduat en ESO; 2n de BUP aprovat; Tcnic de FP; FP-1. Accs directe als Cicles Formatius de Grau Mitj: Ttol de Graduat en ESO; Tcnic en altre Cicle Formatiu; 2n de BUP aprovat i FP-1 FORMALITZACI DE MATRICULA: En la Secretaria de lInstitut. Lalumnat es matricular el dia i lhora que s'assenyale en el sobre de matrcula. Convocatria Extraordinria: PREINSCRIPCI en la Secretaria de lInstitut. FORMALITZACI DE MATRCULA: En la Secretaria de lInstitut. Lalumnat es matricular el dia i lhora que s'assenyale en el sobre de matrcula. 3.- CICLES FORMATIUS SUPERIORS: Convocatria Ordinria: PREINSCRIPCI: A la Secretaria de l'Institut. -Accs directe (Batxillerat LOGSE, FP-2, COU, Tcnic Superior) a la Secretaria de lInstitut FORMALITZACI DE MATRCULA: En la Secretaria de lInstitut Convocatria extraordinria: PREINSCRIPCI: A la Secretaria de l'Institut. FORMALITZACI DE MATRCULA: En la Secretaria de lInstitut 4.- DOCUMENTS QUE CAL PRESENTAR EN LA PREINSCRIPCI I MATRICULACI. Consultar en la Secretaria de l'Institut 5.- LLOC I HORARI Consultar en la Secretaria de l'Institut. 6.- PERIDES DE PREINSCRIPCI, MATRICULACI I DATES DE PROVES DACCS Aquestos perodes varien tots els anys, per tant la millor manera dinformar-se de les dates exactes s preguntant en el DEAG, en les Secretaries dels centres de primria i dels instituts deducaci secundria i en la pgina web de linstitut . TELFONS I ADRECES: Departament dEducaci de lAjuntament de Gandia (DEAG): Plaa Escola Pia, 7-baix. 46701 Gandia. Tel.: 96 295 94 63 Secretaria de lIES Tirant lo Blanc: Carrer dels Estudiants n 2 46701 Gandia. Tel.: 96 286 02 16 Fax 96 287 69 91
- 51 -
E-mail: 46015587@centres.edu.gva.es Web: http://tirant.edu.gva.es
! Important!: Lalumnat adms en la preinscripci ordinria, haur de matricular-se obligatriament en el perode de juny o juliol. Si no es matricular en aquest perode i volguera fer-ho en el de setembre, hauria de tornar a presentar obligatriament la preinscripci extraordinria. Lalumnat que ja est realitzant estudis al centre i promocione de curs (o tinga fins a dues assignatures suspeses en Batxillerat i FP) en Juny, HA DE MATRICULAR-SE en JULIOL, sin perdr la plaa al centre. ! Important!: Locultaci de dades i/o la falsificaci de documents acadmics es considerar una falta molt greu (Art 31-c del Decret de Drets i Deures de l'Alumnat).
BIBLIOTECA
La biblioteca escolar s un recurs educatiu important tant per als alumnes com per als pares, mares i personal no docent. Ens hem plantejat Bibliotirant com un espai educatiu que forma part de lorganigrama del centre, integrat en el seu Projecte Educatiu, amb coordinaci amb altres biblioteques de la ciutat i oberts a la comunitat educativa. OBJECTIUS: a) Impulsar lhbit lector entre els alumnes, facilitant-los lapropament a la biblioteca mitjanant lestabliment dun horari de prstec de llibres. b) Oferir activitats danimaci i dinamitzaci de la lectura. c) Promoure la utilitzaci de la biblioteca i de les biblioteques daula com a llocs dinformaci, formaci i entreteniment. d) Continuar amb la informatitzaci de la biblioteca amb el programa informtica GB Win 32. RESPONSABLE: El Vicedirector que actua com a coordinador del seu funcionament. La professora Vicenta Llorca com a encarregada directa de la Biblioteca; una secretria i el suport diari del professorat de gurdia. HORARI: De 8:15 h. a 15:00 h. i De 16:00 h. a 19:00 h. A ms a ms , des de les 9 hores del mat i fins a les 13 hores, de dilluns a divendres, lalumnat del centre, que ha pagat la quota de lAMPA, pot fer s dels ordinadors aix com del servei dINTERNET. ACTIVITATS: Sala de lectura i estudi, premsa diria i altres publicacions, concurs literari, trobades dautors, animaci a la lectura, servei dINTERNET, etc. COM ES DEIXA UN LLIBRE? Lalumnat sollicita a la persona encarregada el llibre que necessita. Se li indica on el pot trobar i, en cas de no estar disponible, sel reserva. Si no es troba en els fons de la biblioteca es posen en funcionament els mecanismes per poder adquirir-lo. Els llibre porten una fitxa on sindica el dia que sha de tornar el llibre i una altra per donar lopini personal. En cas de no tornar el llibre en el perode establert, lalumnat rep una amonestaci, recordant-li que ha de tornar-lo. FONS: Linventario el constitueix un total de ms de 10.000 volums aproximadament. Tenim a disposici material referent a les ms variades disciplines: histria, llengua i literatura espanyola i valenciana, religi, matemtiques, fsica i qumica, idiomes, electrnica, electricitat, medicina, economia i administraci de empreses, etc. A ms denciclopdies, CD-ROM, etc.
- 52 -
ACTIVITATS EXTRAESCOLARS: El Departament dActivitats Complementries i Extraescolars (DACE) s lencarregat del control, de la gesti i de la realitzaci de la majoria daquestes activitats. Algunes de les activitats que es fan durant el curs sn: Visites a empreses de lalumnat de cicles formatius; campionats esportius; taules rodones; conferncies i cursets (fotografia, cinema, informtica, cuina, carasses, tapissos, balls... etc.); grup de teatre; setmana cultural; viatges destudis; exposicions...etc. ALTRES SERVEIS QUE DNA L'INSTITUT BORSA DE TREBALL: El Departament dinserci laboral ha posat en marxa aquest servei, amb la finalitat de collaborar en la incorporaci al treball de lalumnat. Per inscriures en la borsa cal ser alumne o ex-alumne del centre i ser titulat en qualsevol especialitat de FP-2 o Cicle Formatiu. El procediment consisteix en dirigir-se al departament anomenat (planta baixa de ledifici B) i omplir una fitxa en les vostres dades. Si alguna empresa requerir els vostres serveis, el cap del departament vos cridaria per telfon per posar-vos en contacte amb lempresa. Per tant s molt important actualitzar peridicament les dades de la vostra fitxa. INTERNET: Lalumnat que vol utilitzar la xarxa INTERNET, t la possibilitat de fer-ho en lordinador que nhi ha installat a la biblioteca, durant lhorari habitual daquest servei. Al estar lordinador subvencionat per lAMPA, lalumnat que vulga utilitzar-ho ha destar al corrent en el pagament de la quota. Servei de Bar i Restaurant (no subvencionat) Ofereix un men variat i diari, aix com entrepans i plats combinats a preus prou assequibles. La legislaci prohibeix el servei i el consum de begudes alcohliques a lalumnat. Associaci de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) i Associaci d'Alumnes.: L'AMPA collabora amb el professorat en la realitzaci dactivitats extraescolars i en altres funcions que li sn prpies legalment. CURSOS MONOGRFICS DANGLS: Per al proper curs 2010-2011 existeix la possibilitat (no confirmada a hores dara) de que lalumnat dels cicles formatius superiors rebran un curs dangls (Professional english at work placement) de 60 hores. Aquest curs s necessari per a la participaci en programes europeus. El Departament dAngls seria el encarregat de lorganitzaci i realitzaci del curs.
Comprovar si es donen
ASSIGNATURES PENDENTS I CONVALIDADES
Al comenament del curs, la Secretaria del centre dna a cada tutor un llistat amb lalumnat del seu grup amb assignatures convalidades i pendents. Lalumnat que tinga una determinada assignatura pendent dun curs, fins que no l'aprove, tampoc podr superar la mateixa assignatura del curs segent. Lalumnat amb assignatures pendents haur dinformar-se (mitjanant els tutors) sobre qui s el professor responsable de pendents (nhi ha un per cada assignatura) i contactar amb ell/a per a conixer el programa i calendari per a la recuperaci. IMPORTANT: La llengua en la qual simpartiran les classes dependr de la decisi del professor/a responsable de cadascuna de les assignatures, excepte aquells grups que estan regulats pel PIP (Programa dincorporaci progressiva al valenci) o pel PEV (Programa densenyament en valenci) que satendran a les directrius que marquen els programes.
- 53 -
REQUISITS DACCS ALS ESTUDIS DE LA LOE A SECUNDRIA OBLIGATRIA (ESO). Pots accedir a TERCER CURS si tens: Primer cicle de ESO promocionat; Graduat Escolar; 8 d'EGB cursat i Certificat d'Escolaritat, 16 anys. Pots accedir a QUART CURS sense haver cursat el tercer. Aix dependr principalment, de la disponibilitat de places del Centre i que tingues alguns dels segents requisits acadmics: 1r. de BUP o 1r. de FP de primer grau aprovats 1r. de BUP amb dues assignatures suspeses, com a mxim. 1r. de FP amb dues assignatures suspeses, com a mxim. AL BATXILLERAT LOE Pots accedir a PRIMER CURS de qualsevol de les quatre modalitats si tens: Ttol de Graduat en ESO; 2n. de BUP aprovat, amb dues assignatures suspeses com a mxim; Ttol de Tcnic Auxiliar de Formaci Professional de primer grau; Cursos comuns dels ensenyaments d'Arts Aplicades i Oficis aprovats; Cicle Formatiu de grau mitj o Mdul 2 (FP de la LOGSE) amb matries revalidades segon la modalitat de batxiller. Pots accedir a SEGON CURS, sense haver cursat el primer. Aix dependr principalment de la disponibilitat de places del centre i de si compleixes alguns dels segents requisits acadmics: 3r. de BUP aprovat en la seua totalitat i ttol de Batxiller. Ttol de Tcnic Especialista de FP de segon grau. A LA FORMACI PROFESSIONAL DE LA LOE Al Cicle Formatiu de Grau Mitj: Graduat en ESO; Ttol de Tcnic auxiliar de FP de primer grau; 2n de BUP aprovat; Si no es compleixen els requisits anteriors: realitzaci duna prova, sempre que laspirant tinga 17 anys complerts. Al Cicle Formatiu de Grau Superior: Ttol de Batxillerat de la LOE; Ttol de Tcnic Especialista de FP de segon grau; COU complet ms la realitzaci duna prova especfica segon lespecialitat del cicle. Si no es compleixen els requisits anteriors: realitzaci duna prova (general i especfica), sempre que laspirant complica (al llarg de tot lany)18 anys, si ha fet un cicle mitj de la mateixa famlia professional del cicle superior, o 19 en la resta de casos.
- 54 -
- 55 -

Guia Estudis 11-12

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Estudis 11-12

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CARRER DELS ESTUDIANTS N2 46701 GANDIA TEL. 962 860 216 FAX 962 876 991 E-mail: 46015587@centres.edu.gva.

UNI EUROPEA FONS SOCIAL EUROPEU

IES TIRANT LO BLANC (GANDIA)

ORGANIGRAMA DEL CENTRE (CURS 2010-2011)

CAPS DE DEPARTAMENTS (Curs 2010/2011)

CONSELL ESCOLAR (CURS 2010/2011)

IES TIRANT LO BLANC (GANDIA)

PROFESSORAT DEL CURS 2010-2011

GREC I LLAT FRANCS

IES TIRANT LO BLANC (GANDIA)

FORMACI I ORIENTACI LABORAL

IES TIRANT LO BLANC (GANDIA)

ATENCI A PARES I MARES

PERSONAL NO DOCENT (Curs 2010-2011)

Manteniment Antonio Fuster Lpez

CERTIFICAT DE QUALIFICACI INDIVIDUAL DE BAIXA TENSI

IES TIRANT LO BLANC (GANDIA)

BATXILLERAT:. Dos cursos (Primer i Segon) en dues modalitats.

FORMACI PROFESSIONAL ESPECFICA: Cicles Formatius.

PROGRAMES DE QUALIFICACI PROFESSIONAL INICIAL (PQPI)

IES TIRANT LO BLANC (GANDIA)

EDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA (ESO)

MATRIES OPTATIVES EN LESO

IES TIRANT LO BLANC (GANDIA)

PROGRAMES DATENCI A LA DIVERSITAT I SUPORT EN LESO

PROGRAMA EXPERIMENTAL DE PREVENCI I REDUCCI DE LABSENTISME I FRACS ESCOLAR (Programa Integra)

IES TIRANT LO BLANC (GANDIA)

PROGRAMA DE DIVERSIFICACI CURRICULAR (PDC)

HORES SETMANALS 1r Curs 2n Curs 6 6 3 2 2 2 2 2 1 2 4 32 6 6 3 2 2 2 3* 3* 3* 3* 3* 3 1 1 32

IES TIRANT LO BLANC (GANDIA)

AULA DE SUPORT INTENSIU

IES TIRANT LO BLANC (GANDIA)

ALTRES PROGRAMES DE REFOR, SUPORT I ATENCI A LA DIVERSITAT

IES TIRANT LO BLANC (GANDIA)

IES TIRANT LO BLANC (GANDIA)

PROGRAMES DE QUALIFICACI PROFESSIONAL INICIAL (PQPI)

UNI EUROPEA FONS SOCIAL EUROPEU

IES TIRANT LO BLANC (GANDIA)

IES TIRANT LO BLANC (GANDIA)

EL DEPARTAMENT DORIENTACI (DO)

ELS EQUIPS DE QUALITAT AL TIRANT

IES TIRANT LO BLANC (GANDIA)

ACCS ALS ESTUDIS

MODALITATS El Batxillerat es diferncia en tres modalitats:

IES TIRANT LO BLANC (GANDIA)

Per accedir a ms informaci sobre letapa del batxillerat consultar: http://www.edu.gva.es/ocd/areaord/es/ordenacion_bachillerato.htm

IES TIRANT LO BLANC (GANDIA)

BATXILLERAT EN LA MODALITAT DHUMANITATS I CINCIES SOCIALS

PRIMER CURS (1)

MATRIES COMUNS (obligatries)

MATRIES DE MODALITAT (3) Triar 3 matries (4 hores setmanals cadascuna)

MATRIES OPTATIVES (4) Triar 1 matria. (4 hores setmanals)

Recomanacions: H: Cincies CSS: Cincies Socials Q: Qualsevol

IES TIRANT LO BLANC (GANDIA)

SEGON CURS (1) (Batxillerat en la modalitat dHumanitats i Cincies Socials)

MATRIES COMUNS (obligatries)

3 hores 3 hores 3 hores 3 hores 3 hores 1 hora

MATRIES DE MODALITAT (2) Triar 3 matries (4 hores setmanals. cadascuna)

MATRIES OPTATIVES (3) Triar 1 matria. (4 hores setmanals)

Recomanacions: H: Cincies CSS: Cincies Socials Q: Qualsevol

IES TIRANT LO BLANC (GANDIA)

BATXILLERAT EN LA MODALITAT DE CINCIES I TECNOLOGIA

MATRIES COMUNS (obligatries)

MATRIES DE MODALITAT (3) Triar 3 matries (4 hores setmanals cadascuna)