- EL NAIXIMENT DEL PENSAMENT MODERN:

Factors que propicien laparici del pensament modern: La presa de Constantinoble pels Turcs. Aquest fet va tindre lloc en 1453 i va suposar la fi de ledat mitjana. Molt savis i cientfics grecs van emigrar a Italia, expandint l'inters pels textos, lart antic i els valors centrats en l'sser hum. Ledat Mitjana fou una poca teocentrista mentre que el Renaixement, pel contrari, era antropocntric. La Reforma protestant. Luter pos en dubte la tot poderosa autoritat de lesglsia de Roma. Defensant els valors com la llibertat i dindividualisme i donant aix, noves ales a la filosofia, que ara pot reflexionar ms lliurement. Els nous descobriments geogrfics i cientfics. Samplia lhoritz intellectual de lpoca. El renaixement reflexionava sobre el mn des d'un punt cientfic. La cincia naixqu en aquest perode amb Coprnic (que afirma el moviment de la Terra al voltant del Sol); Galileu (que descobreix les lleis matemtiques de la caiguda dels cossos); Kepler (que anuncia les lleis dels moviments planetaris); Vesal i Servet (creen lanatomia i conserven la primera idea de circulaci de la sang). Aquestes idees es van difondre grcies a dinvenci de la impremta. Lauge del capitalisme i de les monarquies nacionals va fer reflexionar des d'un punt cientfic sobre el poder poltic. Aquest reflexi es va portar a terme amb Nicolau Maquiavel.

- LA FILOSOFIA MODERNA:
En el segle XVI va tindre lloc una Revoluci cientfica, que va derivar en el naixement de la modernitat al segle XVII a Europa, amb els filsofs Ren Descartes a Frana, i Francis Bacon, a Anglaterra. La seua filosofia va trencar les pautes amb el passat. El seu pensament es modern, ja que ells mateixos estan convenuts de que amb ells sinicia alguna cosa completament nova. Els seus mtodes sn distints perqu es donen en un context nou: el de la cincia experimental.

La filosofia moderna es va centrar en lobtenci dun mtode de coneixement que va permitir a la ra saber que no sequivocava en les seues reflexions. Les obres de Descartes, Locke, Hume i Kant volien donar resposta a quin era lorigen del coneixement hum. Segons el racionalisme lorigen estava en la ra (Descartes) i segons lempirisme estava en lexperincia sensible (Hume). A ms d'aquests temes, es reflexionava sobre lEstat, les lleis, el govern, etc. Al llarg dels segles XVII i XVIII, Montesquie, Rousseau i Voltaire van ser responsable de lanterior reflexi. Al segle XVIII va tindre lloc la Illustraci, tamb anomenada segle de les llums. El seu objectiu era aconseguir el domini de la naturalesa (amb la ra); el progres de la humanitat (amb la cincia i la tcnica), vncer les supersticions i lobscurantisme (amb leducaci) i per ltim aconseguir la llibertat de religi i pensament. En 1789 esclat la Revoluci Francesa , que va lluitar per la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Les ciutats, les acadmies i les universitats van ser centres difusors de la illustraci, promovent la crtica a la tradici, la llibertat de pensament i la tolerncia religiosa. Aquestes idees van culminar amb la Declaraci dels Drets del Home i del Ciutad. Aquest fet pos fi a ledat moderna i don pas a la contempornia.

- FILOSOFIA CONTEMPORNIA:
En el segle XIV va tindre lloc la Revoluci Industrial que es basava en la idea de que cal produir ms i millor. La nova realitat poltica i social va ser capa de crear molta prosperitat econmica entre els alts empresaris per tamb molta misria entre els assalariats. Es popularitz la idea de que mitjanant la cincia es podia arribar a un coneixement exacte i precs de la natura. Es desenvolupa el model positivista, basat en lacceptaci de simples hiptesis cientfiques com a slides veritats objectives. No obstant aix, lespiritualisme, el vitalisme

i lhistoricisme, van criticar aquest model. Al segle XX, Freud crea la psicoanlisi i estudia linconscient. Es reflexiona sobre el llenguatge ents com el mitj pel qual pesem i ens expressem. Ludwig Wittgenstein, estableix que els lmits dels llenguatge i del mon coincideixen. Per altra banda,els filsofs de la cincia intenten trobar un model de llenguatge cientfic. La filosofia contempornia es planteja qestions tiques, econmiques, socials i poltiques, per a estudiar el fet de que el desenvolupament de la cincia i la tcnica ha acabat produint conseqncies funestes per als ssers humans. Cada generaci, tenia limpuls de canviar el mn. Com deia el filsof Albert Camus, tal vegada, la generaci actual sha de conformar en evitar que el mon es desfaa. Cal saber viure i conviure. Per a Hans Jonas, l'home actual s responsable del futur del planeta i del mateix sser hum. Per a Hannah Arendt, cal crear una societat d'iguals en la qual siga possible dialogar lliurement.

- LES DONES I LA FILOSOFIA:

-ANTIGUITAT GREGA: Les primeres dones filosfiques van estar vinculades a l'escola dels pitagrics. Aspsia de Milet > Protectora de filsofs com Protgores i promotora del pensament de l'poca de Pericles. Hypathia d'Alexandria > Va estudiar les obres de Plat i Aristtil per es va basar en l'estudi de les matemtiques i l'astronomia. -EDAT MITJANA: Per influncia del cristianisme, la dona va ser considerada origen del pecat, les impureses i la debilitat. Hildeganda de Bingen > Ens ha deixat tractats d'astronomia, biologia, botnica i

medicina, aixina com llibres proftics inspirats en les seues visions. -RENAIXEMENT: La filosofia segueix en mans dels homens per comencen a caure les prohibicions de l'accs de la dona a la cultura. Teresa de Jess > Va fundar 17 monasteris de carmelites i va escriure obres doctorials i de meditaci religiosa -BARROC: Augmenta l'educaci de la dona i la seua importncia en la vida social i cultural tot i que continua marginada de les universitats i de les acadmies cientfiques. Madame de Sevign > Es conserven ms de 1200 cartes en les que reflecteix la societat i el pensament de l'poca. Isabel de Bohmia > Va mantenir correspondncia amb Descartes. Lady Conway > Va escriure una obra que s'oposa a la concepci mecnica de la naturalesa. -ILLUSTRACI: Durant la Illustraci (segle XVIII) la difusi de l'educaci i la cultura del pensament cientfic i tcnic va arribar tamb a les dones de les classes burgeses. Madame Lambert > Dona escriptora Madame de Chatelet > Dona cientfica Olympe Gouges > Dona revolucionria -MOVIMENTS SOCIALS DEL SEGLE XIX: Al principi del segle XIX comencen els moviments feministes que reivindiquen els drets civils i socials de les dones.

 Flora Tristn > Dona feminista i socialista que va lluitar per la igualtat de la dona. Eleanor Marx > Va destacar pel moviment socialista i per la lluita del moviment obrer. -LA FILOSOFIA DEL SEGLE XX: Les dones per fi van aconseguir els seus drets civils i poltics: dret a votar, a estudiar en una universitat, se'ls obri les portes d'institucions cientfiques, poltiques, literries, artstiques... Per la vida que portem les dones actuals ha estat precedida de milers de dones que han comproms la seua vida per aquests drets. Rosa Luxemburg > Figura feminista ms important del pensament marxista del principi del segle XX. Maria Montessori > Neuropsiquiatra i iniciadora del moviment de renovaci pedaggica infantil. Edith Stein > Deixeble del filsof Edmund Hursell, es va distinguir per la seua intensa investigaci cientfica, filosfica i pedaggica. Mara Zambrano > Deixeble del filsof Ortega i Gasset, estudia la relaci entre poesia i filosofia. Made in Xabia by Carla and Marina S.L. Studios.

A ESTUDIAR!!!!!!!!!!!!!

SORT!

Vos he deixat subrallades les coses que Helena va insistir ms a classe i va recalcar ms indicant-les en els seus super-esquemes: Blau per als fets histrics Rosa per als filsofs/persones Groc per als fets importants Verd per als segles