-NATURALESA I CULTURA-

1. L'HOME COM A SER NATURAL

> L'HOME I LA RESTA DELS ANIMALS: L'home s un ser ms de la naturalesa sent: metazoic (format per nombroses cllules), artiodctil (el seu cos es divisible en dues mitats aproximadament simtriques), cordats (disposa d'un sistema nervis organitzat), vertebrat (per tindre columna vertebral) i mamfer (per estar dotat de mamelles). Dins de la classe dels mamfers, l'home pertany a l'ordre del primats. > CARACTERISTIQUES FISIOLGIQUES DEL SER HUM: L'home posseeix unes caracterstiques fisiolgiques exclusives que el diferencien de la resta dels animals: L'habilitat de caminar dret. El dit gros oposable. Un cervell excepcionalment gran i complex. Posseeix rgans de fonaci amb una amplia varietat de sons. La dependncia que tenen les cries dels seus progenitors. El perode de vida superior al de molts altres organismes. > TRETS ESPECIFICS DEL SER HUM: La possibilitat de crear tils artificials. El ser hum te la capacitat de construir ferramentes i objectes que fan que l'home puga actuar en el mn de manera ms efica. Aquest fet dona un cert avantatge sobre la resta dels ssers vius. El llenguatge. Un altre tret caracterstic que diferncia a l'home de la resta d'animals s la seua capacitat de racionar i pensar. No obstant aix, pensament i llenguatge estan ntimament units. L'home, grcies al llenguatge, simbolitza amb paraules els estmuls que es produeixen al seu voltat convertint-los en objectes. La sociabilitat. L'home tendeix a viure en agrupacions socials cada vegada ms complexes i s en elles on es realitza com a ser hum. El medi propi de l'home s la societat.

En les agrupacions socials, l'home rep heretats, els tils produts pels seus avantpassats aix com la experincia dels seus antecessors. L'autoconscincia. L'sser hum s autoconscient, entenent per aix no noms la possibilitat d'adonar-se de les coses, sin tamb la possibilitat d'adonar-se de si mateix i de tot el que li passa. ( Per exemple, l'home sent, desitja, pensa ... per tamb, al mateix temps, se n'adona del que sent, del que desitja i del que pensa ...). La llibertat. L'sser hum, davant de qualsevol situaci mai es veu obligat a actuar d'una nica manera sin que sempre t diverses possibilitats de les quals n'ha de triar una. > EL RANG DE L'SSER HUM: En algunes ocasions es parla del home com un ser superior amb major rang i dignitat que la resta d'animals. Si s'entn per superior que pot fer amb la resta d'ssers naturals el que li convinga als seus interessos, clarament no s superior. El neodarwinisme afirma que totes les espcies inclosa la humana, sn igualment perfectes, de manera que cadascuna d'elles tenen les caracterstiques ms adequades per adaptar-se al medi en el que viuen. Ara b, si s'entn per superior que ha creat una cultura que li permet dominar la resta d'ssers vius, si que s pot parlar d'una certa superioritat de responsabilitat.

2. L'HOME COM A SER CULTURAL:

> GENS I COMPORTAMENT: Els ssers vius es formen segons les instruccions especfiques del seu codi gentic, ja que els cromosomes sn els responsables de les caracterstiques fisiolgiques de cadasc. Per altra banda, no es pot dir el mateix del comportament. Les espcies amb un sistema nervis ms complex i un cervell ms desenvolupat hereten menys conductes, i com a conseqncia han d'aprendre ms. El cas ms extrem s el de l'sser hum. L'sser hum necessita aprendre prcticament tot. El primer lloc el llenguatge, que s el que fa possible la major part de la resta d'aprenentatges. > APRENETATGE I SOCIETAT: Els ssers humans, per posseir un sistema nervis complex, necessiten aprendre a comportar-se. Cal, un ambient que ensenye o permeta aprendre, i aquest ambient s el constitut per la resta d'homes, per la societat.

> SOCIETAT I CULTURA: La cultura s'entn com tot all que una societat coneix o fa i que pot ser apresa per altres ssers humans. Cultura i societat s'impliquen mtuament: tota cultura remet a una societat determinada, de la mateixa manera que tota societat desenvolupa una cultura concreta. > PROCS D'HUMANITZACI: El procs d'humanitzaci s el procs cultural pel qual l'home s'adapta al medi. L'home no evoluciona biolgicament sin socialment. El procs d'hominitzaci s el procs pel qual els primats evolucionen fins arribar a ser ssers humans. Ambds processos anteriors sn complementaris i es troben interrelacionats. > TRANSMISSI CULTURAL: Els continguts d'una cultura es transmeten de generaci en generaci, per la qual cosa, la cultura posseeix un carcter acumulatiu. L'endoculturaci consisteix en la imitaci que fan els joves de les conductes dels membres ms adults del grup, que els serveixen com a model a seguir. La socialitzaci, s el procs mitjanant el qual l'individu es absorbit per la cultura de la seua societat. La difusi, explica la transformaci d'una cultura a travs de la influncia que exercix altres cultures sobre ella. La difusi no pot explicar tots els canvis, ja que cultures molt prximes entre si geogrficament podem romandre prcticament allades i altres molt distants poden tindre comportaments similars. > RELATIVISME I UNIVERSALISME: L'etnocentrisme suposa pensar que les cultures diferents a la prpia sn estranyes, salvatges i inferiors utilitzant criteris i valors adequats a la seua prpia cultura per no aplicables a un altre context. En l'extrem oposat es troba el relativisme, que consisteix en afirmar que totes les cultures sn igualment valuoses, acceptant qualsevol comportament i ritual prpies de les cultures. La posici ideal es el pluriculturalisme, que suposa la valoraci de totes les cultures per al mateix temps proposant una autocrtica de totes elles, inclosa la prpia. Altra manera de denominar aquesta posici es mitjanant les paraules interculturalisme o multiculturalisme.

3. L'HOME COM A PROJECTE:

> CULTURA I LLIBERTAT: Mentre que els animals es comporten d'acord amb les instruccions que es troben en el seu codi gentic, l'sser hum ho fa segons les pautes que aprn en la seua cultura. D'aquesta manera, els gens determinen el comportament instintiu animal. No podem dir el mateix dels homes, ja que en aquest cas, la cultura substitueix el treball dels gens alhora d'explicar el comportament hum. > VIDA I CULTURA COM A FATALITAT. A l'home se l'imposa la vida aix com les seues caracterstiques fisiolgiques (all que Ortega y Gasset va denominar la circumstncia). Tot sser hum naix amb unes caracterstiques fisiolgiques determinades, en una poca histrica, un pas, en una classe social, en una famlia ... fent que se li impose tamb una determinada cultura. > VIDA I CULTURA COM A LLIBERTAT: El que no se li imposa a l'home es com viur aquesta vida ja que mai est prviament programada donat-li al home l'opci de triar entre varies possibilitats. En aix mateix consisteix la llibertat: en haver de triar. Ortega compara la vida amb un paper d'un personatge en una obra de teatre sobre un gran escenari, el qual no hi hagut temps d'assajar prviament: La vida es siempre imprevista, no nos han avisado antes de entrar en ella. No nos han preparado. La vida nos es dada, o mejor dicho, nos es arrojada o somos arrojados a ella. La vida es un problema que necessitamos resolver por nosotros mismos. > L'HOME CONSTRUCTOR DE LA SEUA PRPIA VIDA: L'sser hum, quan naix, no s de cap manera. Fisiolgicament est determinat pels seus gens per la seua personalitat moral i la seua forma de ser depenen de les eleccions que realitze. Cada persona es fa a si mateixa amb les decisions que pren, carregant amb les conseqncies que aquestes decisions suposen. D'aqu la metfora d'Ortega, en la qual parla del home com ha novellista de si mateix. > LA VIDA HUMANA COM HA PROJECTE: L'sser hum viu en un constant decidir all que ser, fent que la seua vida siga un projecte orientat cap al futur. Es viure el present amb vistes a un futur.