UN MN FELI

Aldous Huxley

Marina Ballester Ripoll 4t ESO A

NDEX

Introduccipg 3

Sntesi de lobrapg 4

Valoraci personal..pg 7

Bibliografa.pg 9

INTRODUCCI

Un mn feli s un llibre escrit per lautor angls Aldous Huxley en la dcada dels quaranta, en el qual simagina un mn que acaba de sortir duna guerra de nou anys de durada, precisament anomenada La guerra dels Nou Anys, i que va consumir definitivament el planeta, morint ms del 50% de la poblaci mundial i destrossant prcticament tots els pasos. Desprs daquesta guerra, poltics i cientfics mundials es reuniren per intentar canviar radicalment la societat que hi havia i implantar-ne una nova en qu tot est organitzat perfectament, un mn en el qual els ssers humans sn creats cientficament i adaptats per complir amb un paper especfic sense tenir ambicions ni desitjos de ser alg o alguna cosa ms, i tots sn felios sense importar la seva edat, sexe o fins i tot el seu lloc en la jerarquia social. Encara que aix comporta la prdua de bastants valors que es tenien anteriorment, com ho sn la llibertat de pensament, tota filosofia, religi i matrimoni. La poblaci mundial supervivent accepta aquesta societat, encara que els prive de molts drets. La histria transcorre a Londres, en un perode en qu tota aquesta societat ja est ben assentada. La Guerra dels Nou Anys ja forma part del passat, dun passat ja oblidat per tots i que s vist com una etapa salvatge de la humanitat. Ara, la societat s nova i molt diferent de lanterior.

SNTESI DE LOBRA

El mn havia de ser perfecte. La societat devia viure feli, sense matrimonis, sense embarassos, sense discussions, sense estrs i sense vellesa. Per a aix, els futurs homes i dones daquesta societat eren creats en centres dincubaci i condicionament especials en els quals es fecundaven artificialment vuls amb espermatozoides, ambds de qualitat superior per garantir la correcta formaci de lembri. Els gmetes b podien ser duna mateixa persona, de manera que es creaven diversos clons, o b de diferents persones, creant sries de persones. Durant la seva formaci, a lembri se li injectaven diversos composts i vacunes de manera que no podrien contreure cap malaltia durant la seua vida, durant aquest temps tamb entrava en joc la decantaci, procs pel qual sadaptava a lembri per a la seua futura professi en la societat, de manera que hi havia diferents tipus de "races" , les quals no es relacionaran entre elles durant la seua vida. Les principals races en qu es dividia la societat eren els Alfes, els ms privilegiats que controlaven la resta de castes; els Beta, que realitzaven diferents funcions obreres; els Deltes i Gammes, que eren els ms menyspreats per la societat i els psilons que realitzaven les funcions ms degradants de la societat i no tenien prcticament coneixements intellectuals. Des del naixement dels bebs, aquests passaven a formar part duna espcie descola en la qual els hi donaven els coneixements bsics per a la seua futura tasca. Per a aix sutilitzava el mtode d'hipnopdia, un procs pel qual, els xiquets aprenien mentre dormien, grcies al subconscient, fent-los escoltar cintes gravades amb les llions. Tamb eren importants els ensenyaments que sels transmetia als xiquets com lodi al camp i a activitats com llegir o pintar donant-los petites descrregues elctriques en el moment que tenien una flor a la m o estaven pintant. Aquests ensenyaments tenien la finalitat de que el xiquet, una vegada que fra adult, no volguera anar al camp constantment per tenir unes vacances o pintar quadres, la qual cosa desenvoluparia la imaginaci i les ganes de pensar i lindividu no rendiria totalment en la seua professi. Per el que realment feia que aquesta societat fra feli a tota hora era la consumici del soma, una droga creada per alleugerir el possible estrs que la poblaci poguera tindre. Aquesta droga era la droga perfecta: no causava addicci, no era perjudicial per a qui la prenia, lEstat la distribua gratutament i no causava malestars. En aquest lloc vivia Bernard Marx, un Alfa-Ms que tenia defectes a causa derrors que es van cometre durant el seu naixement i per aquesta ra era un poc diferent. No li agradaven les coses que els agradaven a tots els altres. Era intellectualment ms

llest que la resta i la seva intelligncia feia que no respongus al condicionament. Fsicament era ms petit que els altres Alfes i senfrontava a problemes socials incloent el rebuig social per part de les dones de la seva casta i a la falta de respecte per part de les castes inferiors. Com a resultat, shavia convertit en un inadaptat social, avergonyint-se quan tractava de tindre cites amb xiques, desinteressant-se pels esports, preferint ser miserable que prendre soma i sovint expressant opinions dinconformisme. Un altre personatge era Lenina Crowne, una treballadora del Centre dIncubaci i Condicionament de la central de Londres. Era la perfecta ciutadana, feli i "neumtica", amb un bon comportament dacord amb la societat civilitzada i complint la seva funci en la societat. Es relacionava amb tots els homes que li era possible, per era bastant incapa dexercir la seua llibertat de pensament. Sentia una certa atracci per Bernard i un dia, aquest li va proposar anar junts a una reserva salvatge on la gent tenia uns valors i pensaments horribles per a la societat civilitzada. Una vegada va estar tot preparat, van partir cap a Malpas, la reserva salvatge on anaven a passar uns dies. All van conixer a John, un jove de qui Lenina es va enamorar. John els va portar a sa casa per a que conegueren a sa mare Linda. Quan aquesta els va veure, es va posar molt contenta ja que ella havia sigut civilitzada i havia nascut en un centre dincubaci. Shavia quedat embarassada durant unes vacances i va haver de quedar-se en la reserva ja que al mn civilitzat cap dona tenia fills i tenir-los suposava un insult per a la mateixa dona. John va fer amistat amb Bernard i Lenina i quan aquests van tornar a Londres, es van emportar amb ells Linda i el seu fill. El salvatge, com se li va anomenar a John, des del primer moment va semblar disgustat amb aquell mn, del qual sa mare li havia parlat tan b, en veure la manipulaci a qu estaven sotmesos tots els individus. El salvatge es va convertir en la gran atracci del lloc, i Bernard en una persona apreciada i popular. El salvatge no podia comprendre com la gent era feli, estaven controlats i manipulats pel seu condicionament i pel soma. Tan sols Bernard era un poc diferent: no prenia mai soma i era lnic que intentava donar-li voltes a les coses. John es va enamorar de Lenina, per quan es va declarar, es va emportar una gran desillusi en donar-se compte de que la nica concepci de relaci de parella que tenia aquesta es basava nicament en el sexe. John es va enfadar molt, cosa que a Lenina, condicionada a pensar que tot el mn opinava igual que ella, li va estranyar molt.

Linda era discriminada en el mn civilitzat. Ella era una persona vella i amb arrugues, cosa que la gent no estava acostumada a veure en aquell mn futurista, tecnolgic i perfecte. Per oblidar tots els problemes que havia tingut i patia ara, va comenar a prendre soma en grans quantitats i al poc temps, va morir. Dies ms tard, John va rebre una invitaci de Mustaf Mond, un dels dirigents ms importants de la societat. A aquesta invitaci tamb va acudir Helmholtz, un fams escriptor, tamb interessat en el tema i Bernard, que no volia perdre de vista a John. Durant la conversa es van tractar temes molt apassionants, com ho eren el perqu de la civilitzaci actual, que John rebutjava contnuament allegant que shavien perdut molts valors, com la verdadera llibertat dexpressi didees, la religi i el matrimoni, bsics en la seua cultura. Per la seua part, Mond li va replicar que per aconseguir un canvi tan radical eren necessaris molts canvis, la religi era una cosa que no encaixaria en aquella societat, ja que desestabilitzaria molts dels seus valors. A ms, eren necessries les diferents races de treballadors, ja que un mn en el qual noms hi hagus Alfes no seria possible, perqu cap voldria fer la tasca dun psilon, causant la desestabilitzaci del sistema. Era necessari tot aquell control i manipulaci sobre tots i cada un dels individus si volien tindre a tota la societat controlada. John, que estava fart daquesta falsa felicitat en la qual la gent estava enganyada, va anar a una fbrica on estaven repartint soma als treballadors Deltes i va comenar a parlar-los de coses com la verdadera llibertat i no la que ells estaven vivint. Desprs va llanar les caixes de soma que els anaven a repartir, i va tindre lloc una gran baralla, per la qual els van detenir a ell, a Bernard i a Hemholtz. Desprs dun judici, aquests dos ltims van ser enviats a Islndia, i el salvatge va voler portar una vida en sacrifici, per la qual cosa es va retirar i sen va anar al camp, disposat a viure de lagricultura. Per els periodistes no deixaven dassetjar-lo i aclaparar-lo i finalment, John, fart daquell mn asquerosament manipulat, va decidir fugir de la societat que lenvoltava i es va sucidar.

VALORACI PERSONAL

Aquest llibre mha semblat molt interessant perqu dna molt que pensar. Realment som lliures o estem controlats inconscientment per la publicitat, la religi i la societat actual que ens envolta que ens condiciona a actuar, consumir i viure duna certa manera? En lactualitat, la majoria de gent pot pensar per si mateixa, per es deixa influir fortament per la societat en la qual viu, adaptant-se a ella i intentant ser feli en la mesura possible. Aquest mn descriu una forma de vida totalment antinatural, els ssers humans ho han deixat de ser i han passat a convertir-se en persones formades en provetes de laboratori, on sha decidit prviament quina classe de persona ser en el futur. Les persones sn produdes en srie, com si duna cadena de muntatge dautombils es tractara. No existeix el sentiment, qualsevol sentiment dun sser hum cap a laltre, els pares, la famlia i el matrimoni han desaparegut per sempre. Els xiquets sn manipulats des que sn embrions, com si fren rates de laboratori i els condicionen a viure lexistncia que ha sigut elegida prviament per al seu futur. La llibertat i el lliure pensament, sn una mera utopia, ni tan sols la ment pot vagar lliurement en les hores de reps, ja que fins els somnis sn manipulats pels mandataris del pas mitjanant la utilitzaci de l'hipnopdia. La gent daquesta societat no s lliure, est esclavitzada pel seu condicionament. Est programada per actuar duna determinada manera davant duna determinada situaci com si es tractara duna conducta animal. Tot el mn ha de ser feli per no tenen la llibertat de ser felios duna altra manera. Es desfeien de tot el desagradable en lloc daprendre a suportar-ho. Massa fcil, res no costava prou. Estar satisfet i feli de tot, no posseeix lencant que suposa mantenir una lluita justa contra la infelicitat. La felicitat mai t grandesa. El soma els permetia gaudir dunes vacances de la realitat quan aquesta era massa dura. "Un sol centmetre de soma podia curar deu sentiments rons". Aquest era el mn civilitzat per el mn salvatge que es descriu al llibre representaria la nostra societat en aquests moments. Un salvatge podria ser qualsevol de nosaltres, alg que per als "civilitzats" es considerava alg infeli i imperfecte. En aquest mn mal anomenat "feli", no hi ha la possibilitat de que alg puga aspirar a ms, a tenir ambicions, a superar-se aix mateix, els seus destins han sigut decidits abans de que naixeren ja que els ha estat negat fins al sentiment ms mnim que puga inquietar als dirigents daquesta societat. Aquest govern s totalitari i dictatorial, els dna tot el que necessiten en petites dosis. La societat pensa que s lliure i feli per realment est sent manipulada fins i tot abans de nixer.

Segons la meua opini, un mn perfecte, un mn feli s molt difcil daconseguir, ja que cada un t una forma de veure la felicitat. Tots els individus daquest mn participen en una gran mquina engreixada que s la seua societat, en la qual tots accepten la seua posici ms privilegiada o menys de forma incondicional. En conclusi, la societat ser feli si nosaltres la volem fer feli, perqu la societat s com nosaltres la fem.

BIBLIOGRAFIA
- http://es.wikipedia.org/wiki/Un_mundo_feliz

http://www.pacop.net/iun-mundo-feliz.html

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/mundo/feliz/elpeputec/ 20010417elpcat_7/Tes

Els somnis sempre es fan realitat. Pot ser no en vida, per ho faran igualment. Tonya Hurley