1) NARCS OLLER: Narcs Oller s el creador de la novella catalana moderna.

Des de la publicaci de les seves primeres obres, va esdevenir el novellista ms important de la literatura catalana del seu temps, i va ocupar un lloc rellevant en el marc global de la novella realista comparable amb Balzac, Galds o Tolstoi. De formaci romntica, es va anar decantant cap a lopci esttica realista. Oller va extreure un cos teric modern i coherent dautors com els anteriorment nombrats. Ladopci del model realista permetr a Oller la creaci novellstica basada a partir del desig doferir una reproducci objectiva de la prpia societat, la qual cosa significa la incorporaci duna temtica i duna visi del mn fins llavors indites a la literatura catalana vuitcentista. 1.1) OLLER I EL NATURALISME: Zola i el naturalisme sn elements fonamentals en lrbita literria de Narcs Oller. Mentre bona part de la crtica de lautor afirmava amb rotunditat el seu naturalisme des de la primera obra, altres autors ho negaven. Darrerament, els estudiosos de lobra dOller, entenen que la seva obra no seria com s sense el context naturalista, tenint en compte, que no s possible danalitzar-la des de lptica del naturalisme. Cal tenir present que els crtics hispnics de lpoca fan el seu naturalisme amb una gran vaguetat conceptual, sense assumir-ne, ni la filosofia de base ni les implicacions ideolgiques. Es mostren partidaris de Zola perqu el veuen com una garanta de modernitat i de prestigi per a la novella. s des duns plantejaments com aquests que sha dentendre el significat del qualificatiu naturalista aplicat per ells a Oller. 1.2) TERICA ARTSTICA: La personalitat artstica dOller s una concepci de lart basat en la realitat. En lmbit de lobra de creaci, Oller empra tcniques, elements temtics o situacions propis del naturalisme. En canvi, coneix , tot i que no ho accepta totalment, alguns aspectes del vessant teric del naturalisme. Els elements naturalistes es veuen contrarestats per la presncia delements respecte al model novellstic que hauria volgut seu.

2) LA BOGERIA: Al llindar del segle XX, Narcs Oller publica La bogeria (1899). Al model novellstic realista-naturalista, hi aplica la modernitat; introdueix novetats a nivell tecnico-formal i per convertir als principis filosfics del naturalisme en temtica de la novella. La bogeria sorgeix dun fet que havia colpit fortament lautor: lenterrament dun boig, antic client seu i de Sard, a qui mai no havien cregut predestinat al manicomi. Aquest fet correspon al darrer captol de la novella, titulat On sn els boigs? on descriu la visita del narrador i un amic a un intern del manicomi. El viatge que efectuen en el tramvia es converteix en una mostra dactituds que freguen la demncia; contrriament, a linterior del manicomi, la majoria dels malalts donen una imatge de pau, tranquillitat i fins i tot, de seny. La tcnica d ela novella des del punt de vista narratiu, bandeja lomniscincia narrativa tpica del realisme i opta per un narrador-testimoni que significa un canvi total dactitud i de mtode. A La bogeria, el boig i els altres personatges que shi relacionen s presentada mitjanant el dileg que ladvocat Armengol i el metge Giberga mantenen amb el narrador, mancat de nom. Es configuren a la novella dos plans diferents: un de marcat per Daniel Serrallonga i un altre pel narrador, que integra tres actitud humanes davant el fenomen de la bogeria: la fatalista del Giberga, derivada del seu determinisme cientfic, la paternalista del narrador i al superficial de lArmengol, que es correspon amb la dominant de la societat. La funci del personatge-narrador no s nicament la de transmetre la histria del protagonista, sin tamb la de plantejar la temtica conceptual de lobra. La bogeria, a nivell argumental, presenta la histria dun boig, el seu tema s el principi diferenciador en qu sassentava el naturalisme zoil, el seu tret pertinent: el determinisme. Els principis terics del naturalisme es converteixen en temtica literria. Al llarg de la novella t lloc una confrontaci terica sobre el determinisme: duna banda, la postura favorable, mantinguda per Prsper Giberga; de laltra, la posici inicialment contrria, defensada pel narrador i lArmengol. Per al primer, Daniel Serrallonga, ja va venir al mn amb la sentncia feta (determinisme gentic o hereditari). El medi tamb s posat en relaci amb el procs dembogiment de Daniel Serrallonga: s un personatge caracteritzat per la seva contnua agitaci interior, tenint una srie desdeveniments histrics - la revoluci del 1868, la 2

figura del general Prim i el seu assassinat, la febre burstil de principi dels anys 80 i de comportaments humans, com el de les seves germanes, Adela i Carolina, i el del narrador i els seus amics. El narrador es mostra escptic pel que fa lorigen de la bogeria. Al seu parer, la bogeria de Daniel Serrallonga no pot ser pas analitzada i explicada en termes exclusivament cientfics. Interpreta que est determinat per la societat. El debat teric, sinterroga quina s la base filosfica del naturalisme, quin determinisme. Naturalisme que Oller no lhavia assumit mai del tot, a ms de que en el moment de la redacci de la novella el moviment ja havia entrat definitivament en crisi arreu dEuropa. La bogeria es tracta de la obra ms supeditada a les anteriors dOller. s lnica novella dOller on es fan presents els dos marcs clau de la seva obra novellstica, Barcelona i Vilaniu, que lautor ja dna per descrits. s una obra que est emmarcada cronolgicament entre la revoluci de 1868 i el crac de la borsa de 1882. 2.1) PERSONATGES: La bogeria t com a personatge indiscutible en Daniel Serrallonga. Es tracta dun personatge que apareix relativament poc, tot i que sen parla al llarg de tota la novella, noms surt al principi i al final. La histria den Serrallonga es coneix a travs de la informaci que els altres personatges ens proporcionen, que ofereixen perspectives i punts de vista diferents, i no pas per les seves actuacions directes. Dels altres personatges, cal destacar-ne el narrador, que s un personatge gaireb annim del que no coneixem ni el nom: s un estudiant de dret que sinstalla a Barcelona i que una vegada casat amb la Matildeta obre un bufet. Laltre personatge destacat s lArmengol, tamb estudiant de dret com el narrador i amic del Serrallonga. Cal destacar en Prsper Giberga: s de Vilaniu i s fill del metge que tracta en Serrallonga. Al ser estudiant de medicina, pot oferir una visi cientfica sobre lassumpte de la bogeria amb un criteri diferent del narrador. Tamb hi apareixen les germanes den Serrallonga, lAdela (que s nimfmana i s casada amb el Toms) i la Carolina (que s geperuda). Ambdues germanes condicionaran la vida den Serrallonga, de la 3

mateixa manera que van condicionar la del seu pare: lempenyen al matrimoni i bogeria. 2.2) CAPTOLS: (1-3): serveixen per a presentar-nos el personatge principal. 1-2: Serrallonga s un individu singular, exaltat i fora estrafolari. 3: Serrallonga es mostra com una persona assenyada, tranquilla, emprenedora (ha muntat una foneria de ferro al poble) i que exerceix de diputat a Madrid. Lnica extravagncia que mostra s lextensa collecci de retrats del general Joan Prim (referncia de lautor a una altra novella seva, Pilar Prim). (4-6): mostren lestat dalienaci mental que pateix Serrallonga. 4: Desprs de lassassinat del seu dol, Joan Prim, intenta descobrir pel seu compte la trama que envolta el crim i prendre venjana; entabanat per un vividor, acaba fent el ridcul i provocant un escndol al Congrs qu s objecte de sarcstics comentaris a la premsa madrilenya. 5: el testimoni passa a Prsper Giberga, que introdueix un component mdic (una malaltia hereditria) per explicar la manera de comportar-se den Serrallonga. 6: Serrallonga es casa. (7-9): sn la manifestaci dels resultats de la bogeria. 7: Serrallonga reapareix en la vida del narrador quan visita el seu despatx dadvocat per demanar-li que porti un plet contra les seves germanes, vinculat amb lherncia familiar. El narrador es converteix en el nou dol den Serrallonga. Una actitud excessivament apassionada que precedir la definitiva crisi de bogeria del protagonista, provocada per un atac de gelosia envers la seva muller. 8: LArmengol i el narrador, passejant una tarda pel passeig Colom, troben en Serrallonga en un aspecte deplorable i convertit en una vctima de la multitud. Serrallonga ingressa en un manicomi que, irnicament, porta per nom El Parads, on morir, en circumstncies misterioses al cap de tres mesos. 4 a la vegada, calumnien Salom Argila, la dona de Serrallonga, amb la qual cosa laboquen irreversiblement cap a la

9: La novella es tanca amb lescena de lenterrament, molt semblant a la nota natural que Oller havia pres, que culmina amb una violenta baralla entre les germanes del difunt i la vdua davant del tat.