ANSELM TURMEDA

LLIBRE DELS BONS AMONESTAMENTS:

-ELOGI DELS DINERS Aquest text d'Anselm Turmeda pertany al Llibre dels bons amonestaments, escrit en 1398 on recull bons consells i irniques assercions que en mostren l'esperit crtic i que va ser lectura en moltes escoles fins al segle XIX. Aquest fragment en particular tracta de com els diners influeixen en la nostra vida. Com que els diners canvien la veritat objectiva, trastoquen el carcter de les persones, donen el poder de tot i mouen el mn, cal seguir el consell d'arreplegar i conservar tants com siga possible. El text est escrit en l'edat mitjana on tot girava al voltant de Du i ens vol ensenyar i demostrar, que els diners ens poden fer canviar la vida.

El tema daquest poema es molt peculiar, i em sembla increble que amb els anys que han passat encara no haguem aprs la lli. Ja que com et comenta en el poema, els diners porten ms problemes que solucions, ja que la gran majoria de conflictes que hi ha sn deguts als diners. Pel que sembla, hui en dia continuem donant-li la mateixa importncia als diners que la que se li donava fa set segles enrere. A ms, actualment tamb tothom vol tindre per home o muller alg que tinga la butxaca plena i li interessa acostar-se a aquells que tenen el poder, s a dir, els diners.

El que ms m'ha sorprs s que passe el temps que passe aquest text no caducar fins el dia que els diners deixen d'existir.

DISPUTA DE L'ASE
DEL SIS I SET PECATS MORTALS, QUE SN ENVEJA I PERESA Anselm Turmeda escriv en prosa el 1417 la Disputa de l'Ase. Es tracta d'una polmica sobre la superioritat de l'home o de l'animal, entre l'autor, fra Anselm Turmeda,

que es presenta com a teleg i frare cristi, i un ase ronys i escanyolit, encarnaci burlesca de l'esperit de l'autor, sempre irnic. Una d'aquestes narracions s la histria de dos framenors i dos frares predicadors que anaren a predicar un el dia de Nadal i l'altre l'endem, a Falset. Desprs de la predicaci, el comte per agrair-los la seua actuaci, els concedeix el desig que demanen, amb l'nica condici que primer demane el frare predicador i desprs ho faa el framenor. El primer pensa que si demana primer i desprs ho fa el framenor, aquest demanar coses millors que les que ell haja demanat i la seua cobdcia no la podr resistir. Aix que demana al comte que li concedisca el doble del que demane el framenor. Aquest, en veure la jugada del frare predicador, demana dues-centes bones bastonades amb la qual cosa, la cobdcia del frare predicador el porta a rebre'n quatre-centes. Aquest episodi va servir per demostrar que els humans no poden resistir pecar, ni tan sols els religiosos, i per tant no sn superiors als animals. Actualment segueix havent gent que no suporta que un altre el supere o tinga ms que ell mateix i fa tot el possible perqu aix no siga.

FRANCESC EIXIMENIS
COM EDUCAR ELS JVENS GANDULS
CAP. CDLXX Aquest text de Francesc Eiximenis pertany a la seua obra Lo Cristi escrita entre 1379 i 1392. El Ter era un tractat sobre el mal, adobat amb multitud de detalls costumistes sobre els comportaments socials. En aquesta ocasi ens parla sobre com s'ha d'educar als joves malfaeners i ganduls. Noms aprendran a colp de vara i fent-los mal, solament aix s'ensenyaran la lli. I per a que s'espavilen cal mormolar-los i renyarlos davant de tots perqu s'avergonyisquen. Pense que el mtode d'educaci de l'poca, (si s que realment era aquest que s'explica al text) no era efectiu i bo ja que actualment s'ha demostrat que pegant i cridant

no s'arreglen les coses. De fet, hui en dia, la violncia i l'amenaa fsica estan prohibides fins al punt de que els pares podrien ser denunciats sota una important multa. s per aquest motiu que aquest consell no es pot prendre com a guia i model a seguir ja que en l'actualitat est mal vist tica i moralment.

SOBRE ELS VICIS REPRENSIBLES EN ELS VESTITS I EN ELS CALATS

CAP. DCCXIV Aquest captol tracta de la forma de vestir. La moda es considerada provinent del diable ja que tot all antic ve de Du i dels sants homes. Critica la manera atrevida de vestir que tenien alguns homes i dones que mostraven les parts vergonyoses del cos. A ms, diu que el fet de portar peces de roba que donen una forma diferent a la figura original i natural de la dona com els gipons sn una mostra clara de que no estan contentes i satisfetes amb la forma natural que Du els va donar. Avui en dia hi ha molts estils i maneres de vestir que totes sn acceptades per la societat. No obstant aix, hi han ocasions en les que continua estant mal vist una manera de vestir atrevida encara que hi ha ms llibertat en l'actualitat que en el passat. Aquesta ltima afirmaci no s aplicable als pasos com per exemple Iraq o Marroc en els que les dones han d'eixir al carrer amb el cap cobert o fins i tot la cara i el cos, noms deixant al descobert els ulls. De tota manera, l'Esglsia continua prohibint l'entrada de persones amb roba que deixe al descobert genolls o muscles a les seues catedrals i esglsies. Cal vestir de manera acorde al lloc, les circumstncies i la ocasi.

CONTRA AQUELLS QUI AMB ART ESPECIAL ES FAN BELLS HMENS CONTRA TOTA NATURA
CAP. DCLXX Aquest captol crtica la manera amb la que alguns homes s'arreglen. Segons Francesc Eiximenis, els homes que s'afaiten amb cura i es perfumen massa semblen que vulguen renunciar a la seua condici d'home per poder ser dones. No haurien d'actuar d'aquesta manera ja que a normalment noms ho fan els homes ms honorables de la poltica i l'economia de la comunitat; sembla que siguen efeminats i no es un acte laic i seglar.

Actualment, molts homes es depilen les cames, s'afaiten amb cura i es perfumen sense ser qualificats com a homosexuals o efeminats. No obstant aix si per la ra que fra, aquests homes fren homosexuals, actualment no est mal vist encara que algunes institucions com l'Esglsia taquen de pecat i fins i tot d'infermetat aquest tipus de pensament. Hui en dia hi podem trobar diferents actituds, opinions i postures davant d'aquesta polmica.

COM DU CRE LA LLENGUA A LA DONA

CAP. CMXLVIII Aquest captol pertany al Llibre de les Dones escrit cap a la fi del segle XIV. s un tractat sobre les virtuts i, especialment els vicis femenins, que corrobora amb la visi misgina medieval. Critica a les dones ja que, segons Francesc Eiximenis sn unes grans xarradores perqu estan fetes a partir de la costella que, amb altres ossos en un sac, fa un gran soroll quan es agitat. En canvi, l'home, que est fet de la terra, terra amb terra no fa soroll. Les dones tenen la llengua xicoteta i aix fa que no es cansen al parlar. No paren de moure-la com la cabra mou la cua ja que Du li cre la llengua a la dona a partir de la cua curta d'una cabra perqu Adam no s'avorrira. Cal anar amb compte amb les dones ja que no pots creure el que diu si no vols acabar malament. Sempre has de comparar el que diuen amb altres fonts. Hui en dia la dona no est considerada inferior a l'home com era considerada en l'Edat Mitjana tot hi que no s'ha aconseguit del tot la completa igualtat entre homes i dones. De fet, continua havent, homes sobretot, masclistes que infravaloren les capacitats de les dones i sn subordinades a l'home.

DOTZ D'EL CRESTI

EXEMPLE DEL MERCADER AMBICIS I EL DIABLE CAP. CL Aquest text tracta sobre un home que havia anat a la Seu per agrair a Du que havia tornat b del seu viatge. Va encendre ciris per tots els altars i com que li sobrava un, el va deixar per a la imatge del diable. Mentre dormia, se li va aparixer el diable qui li va concedir el desig de tindre molts diners. El va portar a un camp en el que desprs de cavar va trobar una olla plena d'or per hauria de deixar-la i tornar l'endem per la nit per

arreplegar-la. Com que no hi trobava cap senyal que facilitara la seua trobada el dia segent, el diable li va proposar que fera les seues necessitats sobre l'olla i l'home aix ho va fer. Per quan es despert l'nic que hi va trobar van ser els seus excrements sobre el llit. D'aquest exemple ens ensenyem que l'ambici, l'avarcia i la cobdcia es castigada pel diable ja que aquell que les domina es mereix que siga endut a l'infern.