1.

Invitació a la sociologia

El que primer ens queda clar amb la lectura és que la sociologia no és un “treball
social”. En canvi la sociologia es pot considerar (segons qui) com una ciència en tant
que es basa en una observació meticulosa i que segueix unes regles. Així el sociòleg
ha de seguir obligatòriament una metodologia, però tenint sempre en compte que no
serà aquest el motiu del seu estudi, sinó que ha d´intentar comprendre la societat: això
és el que ens queda clar durant les primeres pàgines de la lectura. A partir d´aquí
podem especificar que el sociòleg s´interessa sobretot en els fets dels altres i sobretot
té interès per tot allò que és ordinari normal, podríem dir que les seves bases d´estudi
són les activitats humanes, però observant-les d´una manera diferent. Posteriorment, s
´intenta reflectir la sociologia com una forma de “consciència de la societat” ja que
busca entendre-la i intenta trobar descobriments xocants per tal de fer-ho. Té una
mena de preocupació intel·lectual. En resum podríem dir que el sociòleg intenta
desemmascarar la societat.(PLANTEJA PREGUNTES TÒPIQUES)

Al llibre fa referència a “com adquirir un passat prefabricat”, i el que es vol explicar és l

´alternació a la nostra vida, ja que res a la nostra vida és estable, ni tan sols el nostre
passat. El nostre passat varia en funció de la nostra forma de pensar, és a dir el que
en un moment de la nostra vida ens pot semblar d´una determinada manera més
endavant ens pot semblar totalment diferent. Així, s´arriba a la conclusió que nosaltres
som qui ens creem que som.

Una vegada explicades la forma en que ens coneixem cadascú, es passa a situar l
´esser dins la societat. A la societat hi ha una sèrie de normes que cal obeir, això és
evident, però aquí també ens parlar del “control social” en sí des del mateix sistema, al
qual tracta, tot s´ha de dir de forma pejorativa. En aquest capítol l´autor fa referència a
tot allò que passa a la societat que nosaltres veiem “normal” però que si analitzem
podem arribar ala conclusió que és tot un àmbit de falsedat. L´individu dins la societat
té una sèrie de forces que el coaccionen i controlen. Per exemple la força policíaca, no
és més que un d´ aquest controls socials emprat quan tots els demés mètodes fallen.
També s´esmenta la ridiculització i murmuració com uns d´aquest factors que fan de
controladors socials. Cal que com és evident també es clarifica que tots aquests
controls socials tindran determinat efecte a l´individu segons la seva intel·ligència. En
quant a les institucions l´autor deixa clar són les que canalitzen els fets, és a dir: el que
ha de fer l´individu. A l´acabament d´aquest capítol es pot arribar a la conclusió que la
societat és la que predetermina tot el que som, fem i el que ens envolta.(creences,
llenguatge,.....), l´individu està dins la societat i per això està condicionada per aquesta
Però quan l´autor analitza la societat dins l´individu dóna la volta al que explicava fins
ara. Una vegada dit tot això que la societat ens dicta tot allò que hem de ser i fer es fa
la pregunta de si realment és l´ individu qui vol, en el fons, fer el que la societat dicta.
Nosaltres “volem” fer el paper que la societat ens assigna. Així doncs l´autor s´endinsa
en un debat en trobar la realitat real de l´individu a la societat. Per tal de fer-ho,
investiga el que és la perspectiva sociològica: la teoria del rol, la sociologia del
coneixement i la teoria del grup de referència. Per començar, la teoria del rol és la
teoria que explica l´assimilació del paper de l´individu a la societat.

Els rols són els papers que cada persona interpreta a la seva vida. A la lectura veiem
que els rols es van aprenent segons es coneix la societat, és a dir que la identitat es
confereix, es manté i es transforma en funció de la societat. L
´autor fa l´aclaració que evidentment cada individu posseeix unes característiques
innates (transmissió genètica), però de fet, l´infant interioritzarà el món social, però
hem de tenir en compte que la transformació del propi jo no depèn solament del
context social, sinó de la pròpia persona en sí. A més s´explica el que deuria ser la
coherència dels diferents rols de cada persona, és a dir , cadascun ha de tenir clar el
seu paper a cada ocasió. Es poden tenir rols completament diferents, l´únic que s´ha
de “cuidar” és la no contaminació dels diferents rols.

En quant a la sociologia del coneixement podem dir que és l´explicació als perquès
dels nostres papers a la societat. Aquí sorgeix el terme d´ideologia. La ideologia és allò
que es crea per tal de determinar uns interessos. No cal preguntar-se per qui s´ha
creat, això està clar. Sempre hi ha alguna persona interessada per quelcom que pot
generar una ideologia que solament faci benefici a ell mateix. Però bé, és algú qui s´
ha de portar aquest benefici. Així queda clar que la funció de la ideologia és justificar l
´actuació del grup. Per exemple podem posar la ideologia religiosa, la qual analitzada
objectivament, no té més funció que continuitat del sistema. Un dels punts de la
sociologia del coneixement tracta sobre l´intent d´explicar a la persona en quins àmbits
concrets s´ha d´actuar d´una manera o d´altra. El sociòleg no es centrarà en l
´explicació del perquè de l´actuació de la societat, sinó en les diferents visions que es
poden fer per l´explicació. Com podem observar la teoria del rol i la sociologia del
coneixement són dos dels principals objectius de la sociologia, però no cal dir que són
ben diferents.Pel que fa al grup de referència solament dir que proporciona un patró
amb el qual ens podem comparar constantment. El grup de referència són tots els
grups amb els quals ens podem identificar i d´aquesta manera prenem com a
model.Un individu tria un grup determinat perquè és el “món” on vol viure. La funció d
´aquest grup de referència és la funció sociopsoclolpògica que ja s´observava a la
teoria del rol; la necessitat de l´èsser humà per ser acceptat pels seus semblants.

La llibertat és expressada en aquesta lectura com una perspectiva. Un perspectiva ,

perquè empíricament no és accessible. La llibertat queda sempre exclosa des d´un
principi del sistema i la causa és que moltes vegades la llibertat és relacionat amb l
´imprevisible, cosa que no és certa, o, simplement que no es deixa demostrar. De totes
formes aquesta llibertat és massa difícil d´aconseguir, perquè la societat defineix l
´home però parodoxicament, això succeeix mentre l´home defineix la societat, cosa
que no deixa entreveure la realitat de la negació de la llibertat. A falta de la llibertat
sorgeix el que podríem anomenar com “aïllament social”, que són els individus que
intenten escapar-se de la societat. Però com sempre, en aquests casos també actua el
principi de referència de grup, ja que aquests aïllaments de la societat normalment són
col;lectius:sectes, petits cercles... Així el que es busca és fugir de la tirania de la
societat.

Finalment a la conclusió que arribem és que la situació de la societat és realment

preocupant. La societat està plena d´etiquetacions als individus(negres, homosexuals,
balncs...), i plena de perjudicis i discriminacions, i la sociologia ens fa entendre que no
hauria d´èsser així . En definitaiva, la sociologia es preocupa per la conducta humana,
i ens fa prendre consiència de què és èsser una persona, i què vol dir ser-ho en una
determinada situació. Així hem d´acabar per creure´ns que la sociologia és una
disciplina humanística ja que està relacionada directament amb la història i la filosofia,
i és darrera d´aquesta concepció humanística on es comença a aprendre que el
sociòleg estudia la situació de la societat; ajudant-nos així reflexionar sobre la manca
de llibertat i per fer veure la realitat social tal com és.

2.OPINIÓ PERSONAL.

La lectura de “Invitació a la sociologia” ens endinsa en el món de les preocupacions i

objectius del sociòleg. Primerament hi ha una explicació objectiva del que és la
societat i el que nosaltres signifiquen dins d´aquesta ( teoria del rol). És molt important
la visió que l´autor dóna de la societat durant tota la lectura perquè el que vol trobar és
la realitat social que ens envolta. . A més es fa entendre al sociòleg com una mena de
“salvador” de la societat donant per sobreentès que és el sociòleg qui ha d´estudiar els
“ problemes socials” (que és allò que passa a la societat quan quelcom no funciona
com està definit pel sistema) .L´autor utilitza uns exemples en la seva explicació que fa
entendre perfectament el que explica La conclusió que he tret és que el sociòleg és el
responsable d´ entendre com funciona el sistema, és a dir, el sociòleg no s´ha de limiar
solament a estudiar un problema en concret, sinó el fet de la societat que ha
desencadent aquest problema, perquè és des del mateix sistema des d´on surten els
problemes.

Una de les parts que m´agradaria remarcar és el capítol que parla sobre la alternació
de l´individu. El més impactant en la meva opinió és la afirmació on l´autor diu que res
no és estable a la nostra vida, ni tan sols el passat és estable. És molt important
entendre que el nostre passat canvia en tant que canvia la nostra manera de pensar i
això ens pot ajudar a comprendre també que la societat canvia en tant que nosaltres
canviem.

De les conclusions que l´autor treu durant la lectura s´ ha de destacar la més

important: la societat és com una presó. Si ho mirem objectivament aquesta afirmació
és del tot certa, però subjectivament, en la meva opinió, potser canvia el concepte. És
a dir; és cert que la societat és com una presó , però què passaria si no fos una presó?
Si ho mirem des d´aquesta perspectiva la situació és ben diferent, perquè aquesta
presó ha sigut creada i difosa per nosaltres, que si més no, som els que formem la
societat. Llavors cal dir que es pot parlar de trobar la llibertat a la nostra societat, però
que som nosaltres qui no la busquem perquè tampoc ens interessa, és a dir, la nostra
llibertat és conviure en massa i seguir les pautes dels nostres semblants, perquè
potser si busquem la diferència doncs el que fem és reprimir la nostra llibertat, en el
fons. O potser no. Potser hem de buscar el ser diferents en contra de tota la societat.
En contra de tota la estratificació i rols socials. Llavors això seria una llibertat
continguda, perquè si vas en contra de tot el que està establert fins ara, qui diu que
això no és la negació de la teva pròpia llibertat. El que està clar és que la societat és
una mena de “secta” en gran, on el sistema és qui dicta el que s´ha de fer, a nosaltres
ens sembli bé o malament. Així que el que en la meva opinió és el més favorable és
asumir allò que la societat ens dicta, però sent conscient que ens ho dicten. És a dir,
es pot perfectament acceptar totes les condicions socials però reflexionant sobre
aquestes i tenint domini sobre nosaltres mateixos i saber allò que ens convé i allò que
no. Sincerament crec que trobar la llibertat a la societat en la que estem és
pràcticament una utopia, ja que hi ha masses persones que en depenen d´aquesta
llibertat. A més mentre hi hagi intel;ligència no n´hi haurà de llibertat, i sense
intel;ligència tampoc caldrà buscar-la, així que ens trobem en una camí sense sortida .

Finalment solament dir que la lectura d´aquesta llibre pot proporcionar una visió
diferent de la societat, i sobretot pot arribar a fer prendre consiència de tots els
problemas que planteja la nostra societat si es que encara no s´ha reflexionat sobre
això.

Invitació a la sociologia.