Universitat de Girona

SOCIOLOGIA
Doctora Cristina Sánchez Miret
Curs 2006-2007
Grups A i B

Nota:

GRUP: (A/B)  B

Pràctica : (Nº) 2

Bragulat Reyner, Basili

Crespo Font, Albert

Grup: 4 Garcia Frigolé, Josep

Membres del grup Nogueiro Ubalde, Marcel

(cognoms, nom) :
Rodríguez Navidad, Daniel

Taddía, Darío
Índex:

1.Introducció ............................................................ ...... pàgina 2

2. Anàlisi piràmides de població Catalunya ................... pàgina 3

3. Conclusió piràmides de població Catalunya ............. pàgina 9

4. Anàlisi piràmides altres països .................................. pàgina 10

5. Comparació Espanya – altres països (conclusió)...... pàgina 16

2
INTRODUCCIÓ

En aquest treball analitzem l’envelliment, i en general, l’estructura de la població per

edats i sexe, des de dues vessants.
Per una banda, fem un anàlisi comparatiu de l’estructura poblacional catalana al llarg
dels últims 75 anys, començant des del 1930 i fins al 2003, on podrem observar els
estralls causats per la Guerra Civil, l’augment en l’esperança de vida, així com els
efectes de l’actual i creixent immigració.

Per altra banda, analitzarem la situació present del nostre país comparada amb la
d’altres països del món. Cal remarcar que per a fer la comparació no s’utilitza la
piràmide de població catalana, sinó la del conjunt de l’Espanya.
Així, s’analitzen les piràmides de població de cinc països, utilitzant dades del 2006
extretes de www.census.gov (U.S. Census Bureau): Argentina, Camerun, Noruega,
Bulgària i Japó. D’aquesta manera, tenim una visió global sobre l’estructura de la
població en països d’arreu del món i amb nivells de desenvolupament diferents.

A partir de la piràmide de població espanyola, també amb dades del 2006, compararem
totes aquestes dades per així poder determinar en quina situació es troba Espanya
respecte d’aquests altres països.

3
ANÀLISI PIRÀMIDES DE POBLACIÓ CATALUNYA (1930 – 2003)

CATALUNYA - 1930

CATALUNYA – 1940

Bàsicament, el més important d’aquestes dues gràfiques és la diferencia que hi ha entre

els anys 30 i 40 en quant a les persones de 18 a 40 anys. És a dir, que en els anys 30,
aquest grup d’edat es troba entre el 0.8 i l’1% i en els anys 40, hi ha una important
disminució d’aquest grup de persones, es a dir, que es troben entre el 0,6 % i el 0, 8 %.
Aquesta diferencia important es probablement degut a la guerra civil que Espanya va
patir des de el 36 fins al 40, i que es reclutava la gent entre els 18 i 40.
També es pot apreciar que a causa de la guerra i les seves conseqüències (fam,
epidèmies, etc.), hi va haver una forta mortalitat, sobretot en la població masculina en
edat fèrtil, això fa que en els anys quaranta, la natalitat disminueixi bruscament, i crea
un buit que anirà acompanyant la piràmide al llarg de les dècades següents, fins al punt
que encara avui dia en notem les conseqüències.

4
També cal destacar que durant aquesta època la qualitat de vida era molt inferior a
l’actual, i això ho veiem en forma d’una esperança de vida més baixa, el que comporta
molt poca gent a la part més alta de la piràmide.

CATALUNYA – 1950

CATALUNYA – 1960

5
 CATALUNYA – 1970

Podem veure als anys 50 els efectes de la guerra civil espanyola (1936-1939): La part
baixa de la piràmide (zona del jovent) es molt prima comparada amb una piràmide
d’una societat estable i sense conflictes, que mostra com per culpa de la guerra la gent
no es propensa a tenir fills o els fills tinguts moren fàcilment per la fam o les matances
civils.
També veiem que els homes entre 30 i 50 anys són menys nombrosos que les dones de
la mateixa edat, a causa de que eren els soldats que van participar a la guerra ja fos d’un
bàndol o de l’altre.
La part baixa de la piràmide dels anys 50 queda relaxada ara a la part mitjana de la dels
anys 60 i 70.
Amb tot gràcies a l’estabilitat de la postguerra i a la renovació de la societat de manera
“estable”: indústria, agricultura i l’explosió del turisme entre els anys 65-75 provoca un
auge en la natalitat, el que actualment es denomina el “boom” demogràfic dels 70,
encara que en aquestes gràfiques no queda del tot relaxat, només veiem el precedent. La
immigració també va ser un factor important, tant les migracions internes (en el propi
país) i les externes (de fora el país ja fos per treballar o per turisme)

Als anys 70 trobem ja una piràmide de població molt més semblant a la de les societats
modernes i avançades, amb forma de campana, i a on encara es produeix un
reemplaçament generacional (actualment ja són regressives sense reemplaç)

En general i en totes les piràmides de població (50, 60, 70) veiem que hi ha mes dones
que homes a causa de la mortalitat masculina i la alta longevitat femenina.

6
CATALUNYA – 1981

CATALUNYA – 1991

CATALUNYA – 2003

7
A partir de la dècada dels 80 notem un cert retrocés en la natalitat. L’etapa del
franquisme ja feia uns anys que havia acabat, i amb el franquisme, també s’havia acabat
la política pronatalista que l’acompanyava i del qual en veiem mostres en la gent d’entre
5 i 15 anys (corresponents al “boom” dels seixanta – setanta). Aquest retrocés en la
natalitat va en augment al llarg dels anys següents. A principis dels noranta, la natalitat
havia disminuït fins a la meitat, respecte de l’etapa final del franquisme. Però aquesta
tendència, va començar a invertir-se a partir de mitjans dels noranta, quan la natalitat va
començar a recuperar-se una mica, encara que molt lluny dels valors anteriors. Una de
les principals causes d’aquest canvi és la creixent immigració que encara avui dia ens
afecta.
També observem al gràfic un buit molt important, corresponents als anys que segueixen
als de la Guerra Civil. La gran quantitat de baixes civils va fer que la natalitat caigués en
picat durant els anys següents.

Per la part alta, les piràmides comencen a eixamplar-se, i comença a haver-hi una
quantitat notòria de persones que superen els 85 anys, sobretot pel que fa a les dones.

Catalunya és un dels territoris més desenvolupats del món, amb una de les esperances
de vida més altes del món, el que ens permet preveure que en un futur la població d’edat
més avançada serà cada vegada més nombrosa.
Tot i això, la part de la piràmide corresponent a les edats més avançades quedarà
reduïda en els pròxims anys, no pas perquè hi hagi un descens en la qualitat de vida,
sinó perquè entrarà a formar part d’aquest grup d’edat aquell buit provocat per la guerra
civil i els anys que la segueixen.. Per tant, tot i que en un futur proper el nombre de
persones d’edat avançada disminueixi, Catalunya continuarà amb aquesta tendència a
l’envelliment, que quedarà més palès a mesura que avancin els anys.

8
CONCLUSIÓ

9
ANÀLISI PIRÀMIDES DE POBLACIÓ ALTRES PAÏSOS (2006)

Els països analitzats són: Argentina, Camerun, Noruega, Bulgària i Japó.

CAMERUN

La piràmide de població del Camerun és una piràmide expansiva, pròpia de països

subdesenvolupats. Podem observar com la piràmide té una base molt ampla, que es va
estrenyent progressivament fins arribar a la cúpula, que es troba entre els 80 i 84 anys.

La natalitat hi és molt elevada, però també la mortalitat infantil (només hem d’observar
la diferència entre 0-4 anys i 15-19 anys).
L’esperança de vida és molt baixa, de 50 anys en els homes i 51 anys en les dones,
sobretot a causa de les males condicions higièniques i sanitàries, que fa que malalties
com ara la SIDA i d’altres epidèmies causin estralls entre la població de totes les edats.

Així, veiem com la quantitat de persones que superen els 60 anys és molt petita, i
aquesta quantitat va disminuint a mesura que avancem en l’edat fins arribar al punt en
què gairebé no hi ha ningú de més de 80 anys.

10
Cal remarcar que al llarg de tota la piràmide la quantitat de població és bastant
equitativa pel que fa a la representació dels diferents sexes. S’ha de tenir en compte que
en molts dels països que presenten una estructura poblacional semblant, hi ha cultures
que menystenen les dones, i això es sol reflectir amb un nombre de dones inferior al
d’homes, sobretot en les franges d’edat més avançades, degut a la pitjor qualitat de vida
que elles suporten.

En el futur, les expectatives presenten una mica de millora, encara que ni de bon tros
s’hi pot veure algun canvi important.
Veiem millores en la mortalitat infantil, ja que la diferència entre els infants de més
curta edat i els joves d’entre 15 i 19 anys s’escurça molt. Aquesta millora en la qualitat
de vida queda reflectida en tots els esgraons de la piràmide, ja que tant per sobre com
per sota dels 50 anys, l’actual esperança de vida, la quantitat de població augmenta. A
més, en les edats més avançades, també veiem com s’incrementa, fins i tot observem
una sensible franja de població de més de 85 anys.

NORUEGA

11
Com podem observar, Noruega és un país que té una gran diversitat d’edats. La
piràmide comença amb una base ample, i a edats avançades comença a fer-se estreta.
Això és típic dels països desenvolupats, ja que aquests experimenten una natalitat
elevada, tot i que les noruegues només tenen un promig de 1,78 fills, i gràcies a les
seves condicions de vides, molt més avançades que altres països, poden mantenir
aquesta població fins gairebé als 79 anys. Com a conclusió d’això últim, la mortalitat
infantil podríem dir que, gairebé, no existeix.

També sorprèn bastant que hi hagi tanta gent que arribi a una edat tant avançada (més de
85) i dins d’això, que siguin les dones, per força més, les que visquin més de 85 anys.
A la gràfica podem observar que hi ha una distribució de les edats per sexes molt
igualitària tot i com dèiem abans, les diferencies comencen a fer-se notar a partir dels 75
anys, on les dones tenen una esperança de vida bastant més alta que els homes.

En el futur, les expectatives no presenten gaires canvis: només cal destacar que la
població arribarà a una esperança de vida més alta, és a dir, quan al 2006, més o menys
mig milió dels homes arriben a una edat d’entre 75 i 79 anys, al 2025 s’espera que la
quantitat d’homes és dobli.

BULGÀRIA

12
Bulgària té un tipus de piràmide regressiva, aquesta forma de piràmide és típica dels
països desenvolupats o amb una fase avançada de modernització.

Actualment Bulgària presenta una base de la piràmide reduïda comparada amb la

població de edat mitjana o gran, això indica que la població búlgara està envellint, hi ha
una baixa natalitat, amés no es detecta una mortalitat elevada, ja que la franja mitjana de
la piràmide es la més nombrosa, si comparem aquests resultats amb piràmides de
poblacions del tercer món ens adonem que la franja central esta molt més poblada ja que
la mortalitat , ja sigui infantil o d’altres, no es un problema tan gran com als països
tercermundistes. En els estrats centrals es pot veure la gran part de la població d’entre
20 i 60 anys, es una part molt nombrosa però en el futur es reduirà degut a la baixa
natalitat que es té actualment, a mesura que avanci el país Bulgària experimentarà un
decrement de la natalitat donant cada vegada més una forma estacionària.

JAPÓ

13
La piràmide de població de Japó es caracteritza per sobre de tot per ser una de les més
poblades del món, concretament la novena. Per aquest motiu les franges d’edat i la
piràmide en si són amples.

Tradicionalment, la població japonesa tendia a tenir una alta natalitat, però amb
l’aparició de la llei d’igualtat en la feina i treball entre homes i dones fa que les dones
tinguin la capacitat de dependre econòmicament d’elles mateixes. Aquest fet fa que a les
dones no les mogui a casar-se ni a tenir fills. A més, les dades de solteria al Japó
corroboren aquest fet, ja que han augmentat espectacularment. Tot el procés queda
reflectit en la piràmide ja que la natalitat va disminuint cada cop més i més.

Un altre factor a destacar és la disminució que es produeix entre els anys 30 i 55.
Aquesta es pot deure sobretot a la gran taxa de suïcidis que té aquest país, sovint
provocada per l’estrès a la feina i altres factors. La franja d’edat on hi trobem més
suïcidis és aquesta i l’infantil, tot i que la segona és menys espectacular. Cal dir, però,
que el suïcidi al japó no és una sortida fàcil com representa aquí a occident, sinó que
representa guardar l’honor, idea molt arrelada a aquesta cultura.

Fins a la població d’uns 50 anys aproximadament, homes i dones es troben

equitativament ben repartits, però això canvia a partir dels 50 on els homes representen
un menor percentatge que les dones. Aquest fet és degut a la segona guerra mundial, on
els homes d’aquestes generació van haver d’anar a lluitar i molts van perdre la vida, ja
sigui al front o per bombardeigs.

Per últim, la esperança de vida dels homes se situa entorn als 77 anys mentre que el de
les dones és relativament més elevat, els 85 o 86 anys. Podem dir que és una població
desenvolupada i amb bones condicions tant higièniques com mèdiques.

14
 ARGENTINA

Les característiques que s'observen a la piràmide de població d’Argentina s'ajusten a

allò que es denomina piràmide progressiva o expansiva, perquè té una elevada natalitat i
elevada mortalitat per la seva ampla base i la seva ràpida disminució cap a la cúpula.
És a dir, que es pot observar com la població que predomina es relativament jove (entre
els 0 i 29 anys) i a mesura que anem cap amunt podem veure com els percentatges van
disminuint, excepte en les persones de més de 80 anys que probablement és degut a que
aquest element de la variable recull moltes edats. Cal destacar que les dones dupliquen
el valor dels homes en aquesta element de la variable.
També es pot apreciar que hi ha un equilibri entre els dos sexes i que hi ha una
distribució molt regular dels esgraons corresponents a cada grup de edat.

Observant el gràfic del 2025 podem veure com la seva forma, s’aproxima més cap a una
piràmide regressiva que no pas progressiva, perquè hi ha menys natalitat que en l’any
2006 i a més a més la mortalitat també baixa respecte a aquest any. La diferencia es
molt petita però tot i així la població adulta és superior a la jove.

També es pot veure com la població que te més de 80 anys a crescut considerablement
en tots dos sexes, però en el de les dones es major aquest increment.

15
5. Comparació Espanya – altres països (conclusió):

Espanya com país desenvolupat i modern presenta unes característiques molt

semblants als països nòrdics com podria ser noruega o bé el Japó, com pot ser
la forma de la piràmide amb una base petita que ens indica pocs naixements,
una baixa taxa de natalitat.
Per contra en països menys desenvolupats com Camerun i Argentina tenen
una base molt ample.

La part superior de la piràmide d’Espanya i els altres països desenvolupats

solen ser amples, cosa que ens indica una esperança de vida elevada, al
voltant de 80 anys.
D’altra banda, en el Camerun o argentina on la part superior es menys ampla
demostra que tenen una mortalitat més elevada i no tanta gent arriba a l’edat
de 85 anys (les diferencies en sanitat i medicina ens ho demostren).

Bulgària es el país que presenta més semblances amb Espanya a la part mitja
de la piràmide, en la zona dels 30 – 55 anys.

En general a totes les piràmide de població del món, constatem que les dones
són mes nombroses que els homes ja que en general la taxa de mortalitat
masculina es més elevada i no tenen una esperança de vida tan llarga com els
homes.

Majoritàriament en els països moderns que han realitzat la transició

demogràfica, presenten una taxa de creixement natural negativa (al voltant de
-0.5 i 0%) que suposa que si no fos per la immigració es perdria població.
Per contra en els països en procés de transició demogràfica aquest creixement
natural es positiu i segons lo avançat que estigui mes o menys elevat.

16