Carrer, festa i revolta.

Els usos simbolics de I'espai pblic a Barcelona (I 95 1-2000)

Manuel Delgado

La recerca que ha iniciat el grup de treball Etnografia dels Espais Pblics de I'lnstitut Catala d3Antropologia, per encarrec de I'lnventari del Patrimoni Etnolbgic de Catalunya del Centre de Promoci de la Cultura Popular iTradicional Catalana i sota el ttol generic de Correr; festo i revolta o Cotolunyo, pretn inventariar primer i analitzar desprs les utilitzacions no ordinaries de I'espai pblic a Barcelona al llarg d'un perode de mig segle, de tal manera que es pugui contemplar I'evoluci de I'aprofitament del carrer amb finalitats expressives -ja siguin aquestes d'ndole festiva, religiosa, esportiva, vindicativa o fins i tot revoltosa-, entenent que totes aquestes activitats han de ser reconegudes i reclamades com una part de I'erari cultural del pas. La indagaci en marxa esta recollint dades relatives a llocs de concentraci, punts de partida, itineraris, punts d'aturada, de-

sembocadures, durades, composicions, ordres interns, continguts acstics o visuals, etc., d'usos rituals dels carrers de la capital catalana, siguin aquests tradicionals -processons, cercaviles, cavalcades, rues, correfocs...-, institucionals -seguicis, benvingudes, comiats, desfilades, proclamacions o civils -manifestacions, celebracions d'exits esportius, curses populars, gimcanes..., per6 tamb aldarulls, aixecament de barricades, enfrontaments amb la policia. El resultat sera un atlas de les utilitzacions simbbliques col.lectives del carrer a Barcelona, al llarg de la segona meitat del segle XX, des de la vaga de tramvies o les processons de Corpus del 195 1 fins, per exemple, als esdeveniments derivats de la desfilada de les Forces Armades o la cursa d'El Corte lngls de I'any 2000. Seguint la gran tradici tebrica de I'antropologia i la sociologia urbanes, I'espai pblic porta decades sent centre d'atenci analtica per part de les ci6ncies socials. Moltes d'aquestes recerques han al.ludit a les relacions entre festa i espai urba. De fet, I'antropologia de I'espai ha assolit un cert nivell d'especialitzaci en la descripci i interpretaci de festes ambulatbries, com ara processons o romeries. Darrerament, alguns treballs han encetat una aproximaci analtica a les manifestacions de carrer: La contribuci de la geografia histbrica i la

Harcclona (1 2 d'octubre de 1999) Fotografia: Mireia Comas.

histbria social a prophsit dels carrers i les places com a escenaris per al conflicte tamb ha de ser tinguda en consideraci. Ara b, no hi ha a penes treballs exhaustius que hagin comparat en el temps la forma com aquestes activitats expressives han dialogat amb I'espai pblic, com han interpeldat punts i han desplegat trajectes dins una morfologia urbana que esdevenia de sobte significativa ms enlla de les seves funcions quotidianes. La premissa tebrica de que es parteix s que, a ms d'una societat humana, tota ciutat s tamb una societat de llocs. Aquesta associaci entre indrets s possible per mitja d'una xarxa de canals pels quals circulen tota mena de fluxos: vehicles, persones, energies, recursos, serveis, informaci..., s a dir; tot all6 que constitueix la dimensi ms lquida i inestable de les dinimiques urbanes, aquella I'estudi de la qual justificaria una mena d'hidrostitica, anilisi mecanica del que es mou i eventualment s'estanca al si de la morfologia ciutadana. El tracat dels carrers i espais oberts de la ciutat permet, en condicions ordiniries, les trajectbries i les interseccions que fan possible el conjunt de correspondencies que configuren la societat ciutadana.Tota administraci urbanstica interpreta la ciutat en clau d'una dinimica de fluids i posa cura a mantenir en bones condicions d'equilibri, de pressi i de densitat aquesta xarxa de conduccions, evitant les zones ermes, pero tamb assegurant un permanent drenatge que eviti els espais pantanosos. Vistos des d'una perspectiva macroscbpica, els engranatges circulatoris ofereixen la impressi que els seus moviments tracen corbes sinuso'idals i ritmes regulars. El correcte funcionament d'aquest dispositiu circulatori reforca la impressi d'una equivalencia entre la polis i la urbs, s a dir entre I'ordre poltic, relatiu a I'administraci i la projecci centralitzada sobre la ciutat, i la urbanitat prbpiament dita, resultat en gran manera del treball de la societat sobre si mateixa. Pero la ciutat no s sols la conseq6ncia d'una planificaci que s imposada a una poblaci indiferent, que s'emmotlla

passivament als projectes dels adm~n~stradors I dels urbanistes I arquitectes al seu servel Transcend~ntels plinols I les mas, quetes, la urban~tat sobretot, la soc~etat que els c~utadans produe~xen les maneres I com la forma urbana es pract~cadapels en seus usuarls Sn ells els qu~, un determinat moment, podeu desentendre's de les directrius ofic~als consteldar les seves I proples formes de tern~tor~al~tzac~, modaMats efimeres de pensar I usar els engranatges que fan poss~blela c~utatAquesta autonomia del que s soc~alrespecte del que s polttc es fa m6s ev~dent amb mot ~ u certes utll~tzac~ons de excepclonals de la retcula urbana, en les quals el cabal hab~tualque corre pels seus canals experlmenta alteraclons de mesura o de contingut I provoca mov~ments espasmbdlcs de d~latacto d'oclus~En aquestes oportun~tats paper protagonlsta del transeunt el d'assol~r uns n~vells exobt la posslb~l~tat cepclonals d'accelerac~ d'lntensltat, com I SI rebs per~bd~cament una exaltac~en reconetxement de la seva naturalesa de molecula bas~ca la v~da de urbana E tracs ta d'ep~sodtsen que certes vles veuen mod~ficada manera rad~calla seva funde c~ quotidiana I es converteixen en grans espals de vlanants amb una funcl preferentment stmbol~coex~press~va hagusSI slm d'usar I'hab~tual analog~a card~ovascular per refer~r-nosals clrcutts que segueixen els fluxos urbans, hauriem de parlar d'orjtmles, d'alor;tm~es o de taqu~cirrd~es, a d ~ r s de ruptures de la d'altra banda falsa regularltat que exper~menta s~stema el sangulnl En aquestes oportun~tatsexcepctonals els v~anants desobeerxen la dtv~s~ func~onal entre la vorera destinada a ells I la calcada, I ocupen aquesta darrera d'una manera masslva, congesttonant una vla hab~tualmentdest~nada trans~trodat, omal pl~nt-la amb un flux excepc~onalde c~utadans marxant de manera compacta I os tentant una ~dent~tat, des~go una voun luntat compartits El que aquestes p~ricttquesambulatbrles operen es una mena de sacral~tzac~ de determinats trajectes De fet, solen comportar una mena de desplacaments

supernumeraris, en el decurs dels quals un cert ltlnerar~rep una qualltat especlai I superlor; que altera 1'6s d~ferenc~at espdl d'un vlarl que, sobtadament, passa a servir per a una n~ca cosa A la prictlca resulta com SI la presenc~a masslva de vlanants en movlment en una n~ca dlreccl, plegats,segulnt el matelx rltme, volgus proclamar un valor afeg~tdels espals pels quals transiten Les passejades I les concentracions masslves -de~xant de costat quln slgu~el seu mot~u- sn potser les ms emblemit~ques d'aquestes utll~tzac~ons lntenslves I no ord~nirtesde l'espai pblic urbi per part dels seus usuarts, en les quals s'escenlfica una determinada teatralitat coral, un auto sacramental el protagontsta del qual sri sectors del pbl~c mate~x, actuen com que a comunttats relat~vamenthomogt5ntes i especfiques La topografia urbana s una supeficle per la qual pul lulen una mun~d'ordres lbglcs secrets que s'lntersecclonen o s'lgnoren, que es mult~pl~quen a I'lnfin~t fins o que arr~ben coagular-se I a tradu~r-seen a enunciaclons col lect~ves Les manifestaclons, les processons, les curses populars, les cercav~les, cavalcades, les concentrales clons c~vlls les desfilades s6n expressrons I d'a1x6 darrer; exh~b~ctons convertelque xen all0 que a 1 , ~ v~da ordtnkr~a una pros fus16 Immensa de dtagrames, de recorreguts I d'esquemes d~str~but~us mltiples en SI alguna cosa compacta I un~ficada, ms no durant el breu perode de temps en quP moltes persones es reuneixen per d ~ Irfer una matelxa cosa al llarg d'un matelx trajecte o en un n~cpunt fix En aquestes oportun~tatsexcepc onals, I com corresels pon a la seva naturalesa fest~va, carrers I les places sn transformats les voreres, la calcada, les balconades, els monuments, les cru~lles, pollegueres esdevenen escenales rl d'un espectacle ben d~stlnt I'hab~tual de D'una manera ben slgn~ficatlva, vlanants els que formen grups compactes tendetxen a descartar les voreres o els passejos centrals I rares vegades c~rculenper zones de vlanants com SI entenguessin que el lloc s que els pertoca, I'espal per ocupar, haurla de ser el centre matelx de la vla pblica,

Bdt celana ( I O de
rmrl ec 1999)

mdnlfcstdc 6 d8estud,dntscontr 141 repress16 pol~chca Fotogtdfid M~rela Cornds

perd no alterant nl Interrompent la riquesa sonora I VISU~I de les multituds urbanes que s'aglten a una hora punta qualsevol, sin6 cxpulsant allo que s'lnslnua com una pws6ncla ~ndes~tjable autom6b1ls Sn els lncorlceblbles la majorla d'aquestes act~vltats de passeig SI no executen el trimlt rltual d1aturorei trhns~t, requ~sltno sols per poder parlar en veu alta I a cor per la CIUtat, s1n6 per r??~tjb sed, com SI els Indrets quc la componen no fossln sols punts en un mapa, s~n els elements moleculars d'un llenguatge La proposta d'una recerca sobre les prictlques excepcionals que adopten com a marc I'espa~ pbllc vol ser una contr~bu16 amb vlsta a promoure una Idea de culturd popular lluny dels t6pics que I'afecten Ld cultura popular aparelx aqu vinculada ntimament amb la v~daurbana contemporinla, amb formes noves d'express~ con) dra les man~festac~ons carrer o les de curses populars-, posa en relleu la seva naturalesa viva I act~va, ben lluny de la falsa Imdtge d'herenc~alnerc~al d'un passat ms o menys arcalc, alhora que trenca amb les seves presentaclons ms afectadament

amables, en associar-se directament amb el conflicte i amb les dinimiques historiques, fins i t o t de caire convuls. Hi hauria, aix mateix, una dimensi civil a I'hora de valorar els beneficis d'un projecte com el que es presenta.La promoci de la cultura popular i tradicional es mostra sovint com la d'una esfera de supervivencies, lligades a conceptes no sempre clars d'identitat i arrelament historicoetnic. En canvi, no es te en compte que I'elogi de la cultura popular -per la via en aquest cas del seu estudi- ho es especialment de la cultura viva, la cultura produ'ida pels ciutadans mateixos a partir de les seves experiencies quotidianes. E tracta, a ms, s d'una cultura que adopta com a escenari I'espai pblic, que s el lloc on es produeix d'una manera preferent I'epifania dels valors democritics.Tot aixo succeeix en un moment en que la <<cultura>> cada cop s ms exhibida com una mena de realitat mstica superior i inabastable, respecte de la qual el ciutadi exerceix un paper del tot passiu. En altres paraules, un projecte com aquest col.locaria en primer terme el contingut democr-itic de la cultura popular;

fent-ne, del seu coneixement, una didactica dels principis de la civilitat i de la ciutadania, com tamb del protagonisme de la gent en la construcci sociohist6rica i cultural d'un pas.