6 LA VANGUARDIA

V I U R E

DILLUNS, 6 FEBRER 2012

CIUTADANS

BATEC CIUTAD

Els bombers donen per extingit lincendi de lAlbiol

LALBIOL w Els bombers van donar ahir per extingit lincendi forestal que va comenar dissabte a lAlbiol (Baix Camp), i que va arrasar unes 70 hectrees de bosc. La major part de la superfcie afectada forma part del PEIN Muntanyes de Prades, i ja es va cremar fa dotze anys. La sequera i el fort vent van impulsar el front de foc. Els bombers van mobilitzar ms de 50 dotacions terrestres i algunes daries. Fins que el van extingir van continuar treballant a la zona 14 dotacions. / O. Margalef

Un helicpter a lAlbiol

VICEN LLURBA

La Sara vol oblidar el passat; a la foto, amb els nens: aquesta s la feina a qu es vol dedicar

JORDI PLAY

A pres per robar 550 metres de cable telefnic

TARRAGONA w Quatre homes, tots ells de nacionalitat blgara, han ingressat a la pres pel robatori de 550 metres de cable telefnic, valorats en 8.000 euros, produt al terme municipal de Pratdib, a Tarragona. Els fets es remunten al dia 25 de gener passat, quan van ser denunciat a la comissaria de Cambrils. Agents dels Mossos dEsquadra van detenir els lladres el dia 30 passat quan circulaven en una furgoneta en la qual hi havia 1.025 quilos de fil de coure. / Agncies

Roba milers de litres de gasoil amb un sistema de bombatge

GIRONA w Els Mossos dEsquadra han detingut un ve de Girona que havia ideat un enginys sistema dins duna furgoneta per sostreure milers de litres de gasoil dels dipsits soterrats de les gasolineres. El vehicle, linterior del qual no es podia veure des de fora, portava a dins un sistema de bombatge i un dipsit amb capacitat per a ms de mil litres. Al terra del vehicle lhome havia fet, a ms, un forat per on extreia la mnega que utilitzava per extreure el combustible. / Agncies

Desprs de sobreviure a lexplosi de gas de Ca nEspins a Gav, la Sara abandona la marginalitat treballant com a monitora desplai

Cap a la inclusi
a Sara t una daquestes mirades que vessen optimisme, noblesa i innocncia. s monitora de la Fundaci Catalana de lEsplai, al seu centre que t com a nom El Tricicle, a Sant Joan Desp. I, en un futur, ser professora deducaci infantil. Ho t clar. Sn els seus plans, encara que, fa uns anys, aquests ni existien. Ni tan sols no sem passava pel cap treballar en un lloc tan lluny de casa meva. A Sant Joan Desp! I desprs, no nhi ha per a tant, confessa ella, que ara cada dia hi va des de Gav. T 18 anys i s monitora des de fa noms un mes, desprs dhaver-se format en el programa Trescajove de la fundaci. Sara Corts s una dels 54 primers monitors, joves en risc dexclusi social, que sacaben de graduar com a professionals del temps lliure. Lobjectiu del programa s obrir als joves que

RAL MONTILLA Sant Joan Desp

ho tenen ms difcil una porta al mercat, per tamb atreurels al mn de lesplai, on la tirolina o les caminades xirucaires sn els estereotips dun club obert a tothom, on es treballen valors socials i es lluita contra lexclusi. El programa continua malgrat la crisi: el curs 2012-2013 que acaba de comenar hi participaran un total de 75 joves procedents de tot Catalunya. Altres joves

La Fundaci Catalana de lEsplai forma joves que estan en perill dexclusi i els ofereix un futur
com la Sara. El 32% del primer any, i el curs tot just ha acabat, ja han trobat feina. Per hi ha tamb un percentatge molt alt dels que han decidit tornar a estudiar, explica Mara Bruno, responsable de lrea social de la Fundaci Catalana de lEs-

El gas i la tragdia dun barri

]Lexplosi de gas del 3 de

desembre del 2008 va fer que Ca nEspins passs de ser smbol de la marginalitat a convertir-se en icona de la tragdia. Un succs que va causar deu ferits de gravetat extrema, sis dels quals van acabar morint, i en qu la justcia no ha trobat indicis de delicte. Tot el

barri va quedar tocat i, en especial, els vens del bloc de lIncasl que va sucumbir. Alguns daquests vens, com la Sara, han refet la vida en altres punts de Gav, encara que continuen lluitant perqu el seu barri no quedi abandonat. No quedi, una altra vegada, en loblit.

plai. El curs no deixa de ser una excusa per iniciar un llarg cam que sespera que ja sigui permanent cap a la inclusi: s un any destudi, de dilluns a divendres, per a joves que, en ms dun cas, quan eren menors, disparaven les taxes dabsentisme escolar. Avui tenim taller de cuina; aix, per exemple, magrada molt. I el fet destar amb els nens, tan agrats com sn. Tinc clar que vull dedicar-me a alguna cosa aix, assenyala la Sara, davant la mirada de la Roser, la directora de lEsplai de Ca nEspins. El cas de la Sara sha convertit en una referncia en aquest barri de Gav, el de Ca nEspins, caracteritzat per una marginalitat i un oblit que per a les administracions va emergir amb la trgica explosi de gas en qu, el desembre del 2008, van morir sis persones i ms duna trentena van resultar ferides. Pensar en Ca nEspins em produeix molta tristesa, apunta, amb ms ganes de pensar en el futur que en el passat. Un barri on lesplai est arrelat i del qual la Sara ha format part des dels tres anys. El seu cas s tamb un exemple per a tots nosaltres i ens recorda quina ha de ser la nostra tasca, apunta la responsable de lrea social de la fundaci. Perqu de tot se naprn i, daquesta manera, es traspassa una doble frontera: la Sara, com altres nous monitors a qui espera un futur perqu ja aspiren a tenir-lo, serveix tamb per lluitar contra lexclusi. Tinc ganes de fer moltes coses, sentncia la Sara. Tota una declaraci dintencions.c

Una de les parades de la Fira de la Candelera

MAN ESPINOSA

Mig mili de visitants a la Fira de la Candelera de Molins

MOLINS DE REI w Mig mili de visitants esperava lAjuntament de Molins de Rei que passessin per la Fira de la Candelera, que ha arribat a la 161a edici i que ahir va tancar les portes. Oberta des del dia 27 de gener, la mostra ha congregat 900 expositors de diversos sectors, entre els quals destaca lagricultura, lartesania o les noves tecnologies. La mostra ocupa 50.000 metres quadrats del nucli urb de Molins de Rei, on shan installat expositors de jardineria, maquinria agrcola, bestiar, vins, alimentaci, colleccionisme, serveis, artesania i autombils. Per fer front a lonada de fred que castiga Catalunya, lorganitzaci va reforar el subministrament elctric i el sistema de calefacci als carrers. Tot i que s dorigen agrari, aquesta fira inclou altres disciplines, i tamb saprofita per dur a terme activitats culturals i recorreguts per llocs histrics. / Redacci