Jornada del 2 de juny ornada

Acta II Trobada de Plataformes en defensa de l'Educaci Pblica

#2jedupublica

1.Benvinguda:
El David en nom de lassemblea groga don la benvinguda als as assemblea assitents a la 2 trobada de collectius en contra de les retallades en lEducaci Pblica bada blica.

2.Benvinguda i organitzaci de l'Assemblea:

Es van preveure 3 Eixos que es van agrupar en 3 assemblees: Eix Mobilitzaci Eix Coordinaci Eix Pedaggic Cada un dells tenia encomanada la tas dexposar les seves conclusions a la fi ells tasca s de la Trobada.

3.Eix Mobilitzaci:
1.-Es van proposar els segents punts unitaris que cal defensar: 1. Increment de rtios. 2. Disminuci de substitucions. 3. Increment de taxes. 4. Dotaci econmica a centres ed educatius no pblics. 5. Gesti no participativa de l'inters general en matria d'educaci. 2.-Es va realizar un torn obert de paraula per s saports sobre els punts unitaris que cal defensar: 1. Situaci econmica dels centres de secundria del Valls. 2. Es reprendr la intervenci al torn de propostes de mobilitzaci. intervenci 3. Manteniment dels llocs de treball. 4. Acomiadaments.

Jornada del 2 de juny ornada

5. Augment de les hores d'atenci directa a l'alumnat. Cobrament de les substitucions. Reducci salarial del 16% al 50%. Desconsideraci cap a la tasca docent. Reducci de les hores de coordinaci. Dignitat dels centres nt. educatius. 6. Pressupost. La inversi en educaci s la meitat del que hauria de ser. 7. Pressupostos. 8. Escola pblica de qualitat, laica, catalana. Si protegim aix, tot el dems se segueix. 9. El mnim s ni un pas enrere en l'educaci pblica. 10. Escola pblica catalana laica democrtica. Planificaci d'equipaments nous. Mduls. Escoles en comproms. Inversi. Aturar el tancament de lnees a l'escola pblica. Acomiadaments. Manteniment d les plantilles. Pressupost de i inversions. 3.-Es Realitz una reelaboraci dels punts unitaris que cal defensar: elaboraci 1. Acomiadaments i disminuci de substitucions. Manteniment de plantilles, comiadaments llocs i condicions de treball. 2. Increment de rtios. 3. Increment de taxes. 4. Dotaci econmica a centres educatius no pblics. Augment del pressupost ci en educaci pblica i aturada de les privatitzacions. 5. Gesti no participativa de l'inters general en matria d'educaci. l'inters 4.-Torn obert de paraula per proposar mobilitzacions unitries Torn unitries: 1. Cap sortida extraescolar. Cap llibre de text ni llicncies digitals. Cap pla de millora ni d'entorn. Austeritat. 2. Durant un mes, cada dia realitzar una concentraci tot un centre educatiu a la Plaa Sant Jaume fent que totes les etapes educatives participin de manera rotativa. Organitzar un cap de setmana d'ocupaci del Departament d'Educaci a Via Augusta. Organitzar una marxa dels centres de les rodalies entres fins a Barcelona. 3. No pagar matrcules. Crear una caixa de resistncia i convocar una vaga indefinida. Fer treball de sensibilitzaci per tal d'implicar les famlies. definida. 4. 12/13/14 de juny boicot de les PAU i assemblea. 26/27 de juny organitzar una Jornada de Portes Obertes. Concentraci de final de curs a la seu del Departament d'Educaci. mundetesmouexterna@gmail.com. 5. Vaga indefinida. 6. Fer un enquesta per preveure el seguiment d'una vaga indefinida proposant triar entre les segents opcions: A partir del 13 de setembre vaga

Jornada del 2 de juny ornada

els dimarts i dimecres o vaga dimarts, dimecres i dijous o indefinida. 6 de juny tancada conjunta d'alumnes i professors. 7. 12 de juny, concentraci a la Conselleria a les 17h. 31 d'agost, concentraci als serveis territorials. 15 de setembre, manifestaci de la comunitat educativa. 8. Vaga indefinida amb serveis mnims rotatius, o vaga de 2 dies cada rotatius, setmana. Carta informativa als pares cada vegada que els alumnes perden una classe per la no-substituci d'una mestra malalta. Retirada de diners de substituci Bankia. 9. Dimarts i Dimecres grocs. Comunicat d'incidncies als pares. Tancades. Jornades educatives. Talls coordinats de carreteres. Fer sortides en transport pblic. No llibres de text. Activitats compartides. Correus massius a la Conselleria. Boicot administratiu (deixar d'emprar el SAGA). 10. 8 de juny xiulada a la sortida dels centres educatius. 11 de juny, enviar un mail amb un manifest a la Conselleria. Informar i mobilitzar la societat. Boicot als rgans de participaci (consells escolars..). Xiulada mensual. Carta de protesta. Dimissi en bloc de les direccions dels centres educatius. 14 de juny a les 22h fer una concentraci amb espelmes als centres educatius. Organitzar un Sal del Desensenyament. 11. Vaga indefinida i salvatge, sense serveis mnims. 12. Organitzar mobilitzacions encarades a reivindicar els acomiadaments i la no cobertura de baixes. 13. Carta informativa als pares. 14. Tancar el curs amb una acci forta: 26/27 juntes a Plaa Sant Jaume. 15. Accions i mobilitzacions. 16. Pla de lluita continuat. 17. Vaga continuada de dimarts i dimecres. 18. Crear debats amb les famlies. Sincronitzar nos. Obrir els espais educatius. . Sincronitzar-nos. 19. Aturar mestres i pares el sistema educatiu, bloquejar Sant Jaume. El curs no comena. Boicot a les proves de competncies, els pares no porten els nens al cole per fer les p proves. 20. Vaga indefinida amb caixa de resistncia. No permetre que el curs comenci. 21. Vaga indefinida. Assistir i organitzar nos en les reunions de zona. Donar organitzar-nos informaci als pares del qu est passant. Recollida de signatures. 22. Consensuar mesures a amb les famlies ara pel setembre. Coordinaci de zones. Boicot administratiu (saga/actes) Preparar una vaga esglaonada per l'inici de curs. 23. Preparar una mobilitzaci conjunta pel setembre. Crear una Comissi conjunta de tota la Comunitat educativa de t el territori. Encartellar barris. tot No comenar classes al setembre.

Jornada del 2 de juny ornada

24. Concentraci el dia 12 de juny a Via Augusta per exigir el manteniment de les plantilles i el manteniment dels llocs de treball de les nostres companyes. Concentraci/acampada. 13 i 14 cap centre en funcionament 25. Comissi de vaga indefinida. 26. Boicot 12 de setembre. Boicot al pla de formaci del professorat. Boicot a setembre. les proves de competncies. Boicot a la burocrcia. Explicar les retallades als pares i com afecten a l'aprenenta l'aprenentatge dels seus fills. 27. No informar del seguiment de la vaga i crear una caixa de resistncia. 28. Crear i participar en unes Jornades d'intercanvi que es proposa d'organitzar des de Mundet. Obrir nos com escola d'estiu. No comenar el Obrir-nos curs. No pagar. 29. Carta a Mas amb les mancances centre a centre, explicar com es malbarata i donar solucions concretes. Organitzar un dia d'expressi unitria de rebuig i entregar la carta en m a en Mas. 30. Conscienciaci dels companys i dels estudiants de secundria. Fomentar les assemblees d'estudiants. 31. Treballa en un calendari de mobilitzacions de cara a setembre, endurir les mobilitzacions. 32. Les ampres que facin les reparacions de les escoles i que elaborin factures fictcies que desprs reclamin. e 33. Les ampes que no reparin les escoles que ja paguem amb els impostos. es Pitar i tallar carrers davant els centres educatius cada dia. Quan un mestre est de baixar, enviar una carta informativa als pares. Crear un aplicatiu amb un recompte del total de baixes diari. 5.-Un cop tancat el torn obert de paraula, ens van reunir amb els companys dels altres 2 eixos per informar del treball fet a l'eix coordinaci i l'eix pedaggic.

4.Eix Coordinaci: Eix

1.- Presentaci d'assistents: 1. Xarxa de docents contra les retallades de Terrass Terrassa. 2. Assemblea de professorat de secundria. 3. INS La Mallola Esplugues. 4. Zona del Valls occidental. 5. INS de Montcada. 6. AMPAs de Grcia. 7. CGT zona del Baix Llobregat. 8. Sant Boi en lluita.

Jornada del 2 de juny ornada

9. Badalona es mou, FAMPAS Badalona. 10. Oriol de INS La Guineueta l 11.CGT zona de Santa Coloma. 12.Facultat arquitectura UPC. 13.UAB. 14.Zona del Prat de Llobregat. 15.PUDUP.

2.- Torn obert de paraules: 1.-Valls occidental: qualsevol forma i mbit de participaci i coordinaci s Valls bona. Proposa que els equips directius dels centres de primria i secundria tinguin en compte el dia i l'hora de la reuni de zona a l'hora de confeccionar els horaris per tal que hi pugui assistir una persona per centre. 2.-Es pregunta qu s una assemblea o reuni de zona i quins sn els seus Es assemblea lmits territorials. 3.- Prat: el centre s la unitat mnima de representaci i coordinaci, els centres es coordinen per zones, i les zones en interzones. Les propostes surten dels centres i van cap a dalt i de nou tornen als centres. 4.- CGT Sta Coloma: recorda el problema dels horaris per poder coordinar-se. En Assemblea de zona es coordina la comunitat educativa: professionals i famlies. 5.- Professorat secundria: s'ha de definir un mapa clar de zones perqu ning quedi excls. 6.- Esplugues: s important la unitat de la comunitat educativa. A Esplugues no funciona cap assemblea de zona. 7.- Sta Coloma: funciona molt b la coordinadora de centres on les propostes marxen des de la base cap a dalt i de nou de tornada cap a baix. tornada 8.- Badalona: el ms important s com organitzar i coordinar la gent que ja est treballant a nivell local st 9.-Montcada: planteja la qesti de la representativitat dels diferents sectors, Montcada: primria, secundria, universitat, a nivell local. 10.- Prat: la coordinaci s'hauria de fer a dos nivells: local i sectorial. 11.- Oriol de Ins. La Guineueta informa sobre les possibilitats que ofereix la Guineueta tecnologia virtual i s'ofereix personalment a crear una plataforma virtual de coordinaci. 12.- Terrassa: proposa crea llistes de distribuci de correu per tal que la informaci arribi a tothom i les propostes siguin votades en claustre. 13.- CGT Baix Llobregat: informa sobre els lmits flexibles de les zones, que depenen del grau de mobilitzaci: quanta ms mobilitzaci ms s'estenen els lmits. S'ha de sobrepassar la estructura de zona.
5

Jornada del 2 de juny ornada

14.- La coordinaci hauria de tenir dues potes: 1) el centre de treball s la unitat mnima amb un delegat de cent centre. 2) la comunitat educativa. 15.- Valls: s molt important la mobilitzaci i coordinaci a nivell local, zona i interzones, amb la collaboraci dels sindicats. 16.- Grcia: hi ha diferncies de cultura en les mobilitzacions. Proposa reforar el MUCE ja existent, com a mbit d'acci i participaci local. El centre s la unitat mnima de participaci i ja funcionen els seus organismes: claustre i consell escolar. 17.- Prat: dubta que el consell escolar sigui un mbit de participaci vlid per a la mobilitzaci. A l'hora de coordinar se est pendent de resoldre el tzaci. coordinar-se problema de la representativitat: per zones o per sectors. 18.- Badalona: la coordinaci local s la ms important, tal com es fa a Badalona amb les AMPAs i l'assemblea de la comunitat educativa educativa. 19.- CGT Sta Coloma: la unitat mnima de coordinaci s el centre. A nivell local hi ha dos nivells: assemblea de profes i assemblea de la comunitat educativa, una estructura horitzontal. 20.- Assemblea de secundria: el ms important per a la coordinaci s que hi hagi persones compromeses. 21.- Sant Boi: insisteix que s'han de coordinar les plataformes que ja funcionen i no preocupar se de les altres, que acabaran sumant preocupar-se sumant-se. 22.- Montcada i Sta Coloma: plantegen la qesti de la representativitat: fins a quin punt sn representatives les assemblees de zona, interzones, etc. 23.- UAB: planteja que la mobilitzaci s'ha de fer no noms a nivell local, sin tamb a nivell global. 3.- Acords: 1. Creaci d'una comissi tcnica per posar en marxa aquesta plataforma virtual formada per Oriol, CGT Sta Coloma, Terrassa, Esplugues. 2. Comissi d'estructura de coordinaci formada per Montcada, Badalona, Sant Boi en lluita i Sta Coloma.

3. La primera trobada de les dues comissions es realitzar de manera bada conjunta ja que la part tcnica necessita de la part destructura. Proposem un estructura. data per tractar temes concrets de la comissi de coordinaci? abans del 20, tindrem que tenir un esborrany...

Jornada del 2 de juny ornada

5.EIX PEDAGGIC GIC

Aclariments: Per la manca de temps no ens posaren a raonar sobre models pedaggics(que com totes pensaren s per fer unes Jornades) sin del paradigma del que formem part: el d'una Educaci Pblica que t com a fonament la persona com a sser hum i no com un producte mercantil. Un paradigma d'ecologia humana o per a preservar la nostra diversitat, la nostra intelligncia diversa, dinmica i interactiva. 1.- Presentaci: Actualment hi han dos models culturals i educatius contraposats; dos codis de producci i transmissi cultural: el de la globalitzaci capitalista i el pensament nic per una banda i el de la solidaritat i l lecologia per laltre. El primer pol compta amb el suport del poder econmic i poltic (Banc Mundial,FMI, OMC, AGCS undial,FMI, AGCS), mentre que el segon (la solidaritat i l ue lecologia) depn de classes i sectors socials que lluiten per la seva dignitat i emancipaci. All on interv el primer pol (la lgica del capital, biocida) adquireixen prestigi els sistemes de valors i costums i creences de les classes dominants: individualisme, racisme, competitivitat i productivisme, els quals justifiquen respectivament les poltiques d exclusi social, assitencialisme i consumisme dexclusi que actualment estan intentant acabar amb l leducaci pblica. El primer pol no crea saber ni cultura, la parasita mitjanant la mercantilitzaci i o la privatitzaci. Tampoc genera comunitat, ms aviat la desintegra o lestratifica i la polaritza. s doncs un sucidi democrtic deixar l lEducaci en mans daquests poders. Per aquests aix, es la prpia Comunitat Educativa (professores, mestres, alumnes, mares,pares, tutors, pas, associacions de vens..) els que han d anar definint danar les necessitats i el model d Educaci Pblica que volem. s la prpia Comunitat dEducaci Educativa qui ha dimpulsar a travs de la ingerncia en les institucions, amb impulsar travs models de gesti i decisi collectiva i democrtics , els objectius d digualtat, crtics i transformadors que sempre han format l aspiraci a una Educaci laspiraci Pblica i de Qualitat i no pas el mercat o les institucions al seu servei. institucions

Jornada del 2 de juny ornada

2.- Intervencions que tots i totes vam compartir: El subjecte de l'Educaci s la Comunitat Educativa i s aquesta la que ha de decidir quin model educatiu vol i no els poders econmics i poltics.

Per tant, hem de treballar per aconseguir que la Comunitat Educativa s'apropi d'all que s seu. Aquest empoderament necessita que es que generin espais de democrcia participativa( horitzontal, llavors) els quals articipativa( facin possibles que totes les persones que formen aquest subjecte divers puguin construir-lo. lo.

La Comunitat Educativa compren tres grans nivells i aquesta s'ha d'empoderar d'ells: 1)Extern: barri, poble, entorn. 2)Gesti interna del centre. 3)Aula Hi ha un procs d'eliminaci dels espais amb ms poder de decisi interna ; s'est seguint el model d'empresa: direcci, claustres, els termes guint que coneixem molt b com el de competncies Hem d'apropar-nos, obrir nos, obrir-nos a les famlies; hem de revaloritzar la nostra ; tasca educativa i apropar apropar-nos a les famlies i anar juntes. Hem de tenir un model d'Educaci Pblica molt clar pel que lluitar; les nostres armes sn les pedaggiques. n El nostre model t com a fonament les necessitats de la persona ( la seva individualitat, la seva singularitat ) 3.- Propostes: Crear un document que reculli la nostra idea d'un model educatiu pblic. a) Dins d'aquest es veu necessari desemmascarar el model econmic capitalista que hi ha darrere de l'actual model educatiu(des de les bressol a la Universitat) potenciant la Comunitat Educativa i l'incidncia de la pedagogia en el nostre la cam de construcci. b) s recolliran totes aquelles estratgies que generin aquestes eines de participaci democrtica i horitzontal i d'empoderament de la Comunitat Educativa.