(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02195C Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 07/11/2005

- Hora: 22:34

NOVEMBRE 2005

ANY XIV NMERO 2

CONSELL DE CENT 425-427 BARCELONA. 08009. TEL. 93.265.53.53

www.elperiodico.com/estudiant e-mail: pestudiant@elperiodico.com

DIRECTOR: ANTONIO FRANCO

EXEMPLAR GRATUT

elPeridico
ELS GOVERNS DE LA UNI EUROPEA ES PREPAREN DESPRS DE LAPARICI DE LA MALALTIA A PASOS DEL CONTINENT

de Catalunya

de lestudiant

e
PGINES 2 i 3

Europa afronta la grip del pollastre

La UE considera que el risc depidmia s baix, per pren mesures per evitar-la Les autoritats sanitries recorden que el virus no es pot transmetre entre humans

Un doctor inspecciona una granja de pollastres a Cremona, al nord dItlia, tancada el mes passat per analitzar els animals.

REUTERS / MAX ROSSI

La vigilncia policial sampliar als voltants dels instituts

PGINA 4

La Generalitat aprova un pla per estimular lenergia renovable i per reduir el consum
PGINES 6 i 7

El naixement de la infanta Elionor obre el debat de la successi

PGINA 5

(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02295C Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 07/11/2005 - Hora: 22:34

Tema del mes

NOVEMBRE DEL 2005

el Peridico de lEstudiant

AP / VINCENT MICHEL

33 Un veterinari simula un test de la grip aviria en un pollastre en una granja de Kergloff, a Frana, el 3 de novembre.

Els governs europeus reforcen les mesures contra la grip del pollastre
La UE estableix mecanismes de seguretat tot i reconixer que el risc depidmia s molt baix
EL PERIDICO BARCELONA

El sector avcola critica lalarma excessiva generada, que ha provocat la caiguda de vendes
Rodrguez Zapatero ha enviat tamb un protocol als caadors i criadors avcoles perqu aprenguin a detectar els smptomes duna au possiblement afectada i spiguen com actuar. Una acci que safegeix a la compra de 10 milions de dosis dantivirals, cosa que permetr donar cobertura al 25% de la poblaci. Ara b, el Ministeri de Sanitat insisteix que no hi ha vacuna contra la malaltia, i que aquests medicaments noms servirien, suposadament, per evitar una extensi del virus i reduir els smptomes un cop agafada la grip del pollastre.
WWW.GRIPEAVIAR.ES / Els ministeris de Sanitat i dAgricultura espanyols han intensificat els mecanismes dinformaci a la ciutadania amb una pgina web (www.gripeaviar.es), en qu sinsisteix tamb que no hi ha cap perill de menjar carn daus. No obstant, els productors avcoles han manifestat el seu malestar per lalarma excessiva generada, la qual ha provocat una davallada en les vendes de pollastres. Les mesures a nivell internacional tamb shan intensificat. Les darreres setmanes shan celebrat reunions dexperts per analitzar cap on va la malaltia sia i frica serien les zones on primer sestendria el virus i qu cal fer per evitar-la. H

ls pasos de la Uni Europea han comenat a reforar les mesures per prevenir i combatre la grip aviria, coneguda popularment com a grip del pollastre. Aquesta malaltia ha causat la mort de ms de 150 milions daus, que en sn les principals vctimes. Per tamb shan contagiat ms de 120 persones (entre les quals ms de 60 han mort), que van tenir un contacte continuat amb animals infectats. La culpa de tot lenrenou la t el virus H5, que t com a variant ms perillosa la H5N1. Governs i autoritats sanitries shan apressat a calmar la poblaci i a avisar que s molt difcil que es produeixi una epidmia perqu el virus no es pot transmetre entre humans. A ms a ms, el fet que la malaltia tingui el seu focus al Sud-est Asitic fa ms difcil larribada massiva a Europa daus contagiades. Tot i aquesta crida a la tranquil.litat, alguns estats de la UE ja shan

trobat amb animals infectats, com Sucia i Grcia, a mitjans doctubre, i el Regne Unit, tamb llavors, a causa de la importaci de dos lloros malalts. A ms, pasos molt prxims a la UE (Turquia, Crocia, Romania, Rssia...) ja han registrat nombrosos casos, cosa que ha obligat a tancar les fronteres a lexportaci.
MECANISMES DE PRECAUCI / Davant daquest suposat perill a mig o llarg termini, els governs shan volgut curar en salut i han posat en marxa un ampli ventall de mecanismes de precauci. Les darreres setmanes shan multiplicat les reunions entre els ministres de salut i agricultura comunitaris. A banda de la prohibici de comprar aus procedents de Crocia i Romania, sha vetat la importaci docells de companyia procedents de qualsevol lloc del mn. Una altra mesura aplicada per la UE ha estat la prohibici de la cria daus a laire lliure en zones com els aiguamolls i altres on es pugui entrar en contacte amb aus salvatges

a Espanya hi ha 1.500 explotacions daquest tipus. En aquest sentit, lEstat espanyol ha elaborat un mapa amb les zones de risc de grip aviria, entre les quals sinclouen el delta de lEbre, el del Llobregat i els aiguamolls de lEmpord. LExecutiu que presideix Jos Luis

lorigen

LANY 2003 AL SUD-EST ASITIC

establir quin va ser el pas on va nixer), una zona on s habitual veure laviram pel carrer, i on les mesures higiniques sn prcticament inexistents. < Segons lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS), aquest brot de grip aviria s el ms llarg i sever de la histria. Mai abans una malaltia daquestes caracterstiques havia afectat de forma simultnea a tants pasos, tenint com a resultat la mort de tantes aus.

< La popularment coneguda com a grip del pollastre ja fa anys que volta pel mn. Fa ms dun segle es va detectar a Itlia un episodi daquesta malaltia aviria. Des de llavors les infeccions shan anat repetint peridicament i, en alguns casos, han aconseguit contagiar tamb els humans. < El brot que afecta actualment nombrosos pasos darreu del mn va comenar a mitjans de lany 2003 al Sud-est Asitic (els experts no es posen dacord a

(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02395C Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 07/11/2005 - Hora: 22:34

Tema del mes

NOVEMBRE DEL 2005

el Peridico de lEstudiant 3

INFORME

Radiografia dun perill amb ales

Laltssima mortalitat que el virus H5N1 ha provocat entre les persones contagiades ha augmentat la preocupaci entre les autoritats H La malaltia no es pot transmetre entre humans, fet que en rebaixa els riscos
EL PERIDICO BARCELONA

Ms de la meitat de les persones infectades pel virus de la grip aviria han mort, i aix ha fet que es dispari la preocupaci entre les organitzacions sanitries i els governs. No obstant, els perills de la malaltia encara sn baixos per a les persones perqu no es pot contagiar entre humans, que s quan seria fora ms alarmant. Aquests sn alguns aspectes que cal saber per evitar confusions.

Els punts clau de la grip aviria

EVOLUCI DE LA MALALTIA
Pot afectar gens de lespcie humana. Es propaga entre membres duna mateixa espcie El virus muta i passa a altres espcies animals
PRODUEIX UNA GREU MALALTIA RESPIRATRIA

Si el virus adquirs gens de la grip humana... NO HI HA VACUNA ACTUALITZADA

...tindria la capacitat de transmetres entre persones i provocar una pandmia de gran mortaldat

LES RUTES MIGRATRIES DE LES AUS

AmricaMississip Atlntic est
MEDITERRANIMAR NEGRE

Hi ha contagi entre persones?

Austrliaest dsia

LA DISPERSI DE LA MALALTIA
PASOS AMB PERSONES MORTES

TAILNDIA

Fins ara no sha pogut confirmar cap cas en qu un hum hagi contagiat a un altre la grip del pollastre. Segons els especialistes, per agafar el virus H5N1 cal mantenir un contacte molt continuat i prxim amb una au que estigui malalta. Les aus afectades expulsen el virus mitjanant la saliva i els excrements, i perqu una persona pugui contraure la malaltia ha daspirar aquests fluids. Aix explica per qu les persones infectades treballaven en granges avcoles o tenien molt contacte amb laviram cal recordar que tots els casos de gent afectada shan produt a lsia, on s fora com veure els pollastres i altres aus pel carrer.

TAIWAN CAMBODJA

ren que no hi ha cap evidncia que menjar carn daus que han tingut el virus de la grip suposi un risc per a les persones. A ms a ms, la carn daus de corral que es consumeix a Catalunya prov de granges nacionals, on no sha registrat cap cas de grip, i els escorxadors lanalitzen diriament. I per si aix fos poc, els experts en salut veterinria asseguren que quan es cou la carn els virus moren. No obstant, segons lOMS, tampoc hi ha cap risc si es consumeixen ous o carn crus, tot i que aquesta no sigui una prctica gaire habitual, sempre, s clar, que es mantinguin les normes higiniques.

VIETNAM INDONSIA

Podria arribar el virus a Espanya?

sia central AmricaPacfic AmricaAtlntic frica estsia oest

Oce Pacfic

ESPCIES DE VIGILNCIA ESPECIAL A LA UE

Oca riallera grossa Oca pradenca nec griset nec cuallarg

nec xiulador nex collverd Morell cap-roig Morell de plomall Gavina vulgar

Gavina cendrosa Fredeluga Xarxet com Xarrasclet Batallaire

Hi ha vacuna per evitar la malaltia?

OCA PRADENCA

nec cullerot

No. Fins que el virus no es transformi i es pugui transmetre de persona a persona no es pot fabricar una vacuna contra ell perqu es desconeix quina seria la seva composici. Per aix, les autoritats sanitries han insistit a afirmar que la vacuna de la grip tradicional no serveix per lluitar contra el virus H5N1, i recomanen que es vacunin noms els grups de risc (gent ms gran de 60 anys, treballadors dhospitals...). Tamb s cert, per, que com ms persones estiguin vacunades contra la grip clssica, ms difcil ser que el virus aviar pugui mutar. Per altra banda, el que s que sha comprovat s que hi ha un antiviral, anomenat oseltamivir (que es ven amb el nom de Tamiflu), que obt bons resultats en el tractament de persones malaltes, per no serveix per prevenir-la. Per aix tots els pasos shan apressat a comprar dosis del medicament.

GRANGES EN ZONES DE RISC

1-7 Doana
(HUELVA-CADIS)

10 Delta del Llobregat

(BARCELONA)

13 Salines de Santa Pola

(ALACANT)

8 9

Delta de lEbre
(TARRAGONA)

11 Aiguamolls de lEmpord
(GIRONA)

14 Llacuna del Fondo

(ALACANT)

Albufera de Valncia
(VALNCIA)

12 Albufera de Mallorca
(MALLORCA)

24 11
Els aiguamolls sn les principals zones dhivernada de les aus del nord dEuropa

15 Arrossars de Puebla i Villafranco (SEVILLA) 16 Arrossar del Menor

(SEVILLA)

No s impossible, per s difcil. La manera ms fcil perqu la grip aviria arribi a un pas s mitjanant les aus migratries. Si es t en compte que els focus dinfecci estan ubicats en pasos bastant allunyants dEspanya, aix implica que lanimal contagiat hauria de volar milers de quilmetres fins a arribar aqu, cosa fora difcil per a una au si no est en perfectes condicions de salut. A ms a ms, segons la Societat Espanyola dOrnitologia, les migracions daus que solen travessar lEstat sn les que van de Nord a Sud i no dEst a Oest, que sn les que ms possibilitats tenen dincloure algun exemplar malalt procedent de lsia. Tot i aix, cada cop hi ha ms pasos amb casos dinfeccions, i aquests cada vegada estan ms prxims a Espanya. Per aix el Govern ha emprs mesures per evitar, si ms no, que si arriba una au amb la grip, contagi alguns exemplars ms.

17 Aiguamolls de lOdiel
(HUELVA)

Nhi ha hagut casos abans?

10 8 12 9 14 13

18 Badia de Cadis
(CADIS)

Lentorn de Doana inclou 7 aiguamolls

19 Salines del Cervillo

(ALMERIA)

20 Embassament de Barbate
(CADIS)

21 Marismes dIsla Cristina

(HUELVA)

22 23 16 21 17 15 1-7 18 20
PRINCIPALS MESURES

25 19

10 km
al voltant dels aiguamolls queda prohibida la cria daus a laire lliure

22 Embassanent de Puente Nuevo (CRDOVA) 23 Bassa de Don Melendo

(SEVILLA)

Es pot menjar carn de pollastre?

24 Reserva natural Santoa y Soja (CANTBRIA) 25 Salines de San Pedro de Pinatar (MRCIA)

Es pot menjar tranquil . lament carn de pollastre, de gall dindi i de qualsevol altra au. LOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) i els veterinaris de la Generalitat assegu-

200.000
aus silvestres seran analitzades a la UE
Font: Ministeri dAgricultura

1.500
installacions a laire lliure funcionen a Espanya

Zoos de les rees afectades

hauran de tenir les aus tancades o vacunar-les

Prohibida la venda daus vives

excepte als comeros especialitzats
EL PERIDICO/ RUT VIDAL

Al segle XX hi va haver tres episodis de grip aviria que van acabar en pandmia, s a dir, que es van estendre per tot el mn i van afectar milions de persones. La primera, i la ms greu, va ser la grip del 1918, que va causar la mort de ms de 20 milions de persones. La va desencadenar un virus que afectava les aus i desprs va passar a les persones. La manca dantibitics va ser la causa de tantes morts. La segona pandmia va ser lasitica del 1957 (daus a porcs i de porcs a humans) i va causar entre un i cinc milions de morts, mentre que la tercera crisi va ser lany 1968, provinent de Hong Kong, amb entre un i dos milions de morts. Actualment, els avenos en medicina i els mecanismes de prevenci fan impossible que la situaci sigui tan catastrfica com llavors. H

(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02495C Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 07/11/2005 - Hora: 22:35

Actualitat

NOVEMBRE DEL 2005

el Peridico de lEstudiant

El Govern ampliar la vigilncia policial als voltants dels instituts

ARXIU

Alumnes catalans elaboren un projecte de llei contra el bullying

33 Centenars dalumnes de 20 centres densenyament darreu de Catalunya participen aquest curs en lelaboraci dun projecte de llei sobre lassetjament escolar que ser debatut al Parlament el mes de maig vinent. Aquesta iniciativa forma part de la quarta edici del ple estudiantil Fem una llei, que en aquesta ocasi estar basat en tres pilars fonamentals: el bullying i com prevenir-lo, la igualtat de sexes i la interculturalitat. 33 El 17 doctubre passat, els professors dels 20 centres que prenen part en lactivitat van rebre el material sobre el projecte de llei a partir del qual hauran de comenar a treballar els estudiants implicats. Els alumnes hauran de fer les esmenes al text que considerin oportunes, que hauran de ser lliurades al Parlament a mitjans de desembre. 33 Els centres participants es mantindran en contacte on line entre ells per tal dintercanviar observacions sobre el document. A principis de maig, els representants de cada grup es reuniran al Parlament per negociar les esmenes i, finalment, el 8 de maig i sota la presidncia dErnest Benach, president de la Cambra catalana, se celebrar el ple al Sal de Sessions. 33 Els centres densenyament implicats en la iniciativa estan ubicats a Barcelona, Esparreguera, Trrega, Santa Margarida i els Monjos, Lleida, Santa Perptua de Mogoda, Vilafranca del Peneds i Matar. Tamb hi estan representades les localitats de Montblanc, Reus, Manresa, Palau-solit i Plegamans, Blanes, Sant Andreu de la Barca i Sant Sadurn dAnoia.

b La mesura pretn lluitar contra les bandes organitzades i el trfic de drogues

EL PERIDICO MADRID

s vigilncia policial als col . legis i als instituts. Aquesta s la nova mesura que ha impulsat el Ministeri de lInterior i que saplicar a partir de mitjans de lany vinent. Els agents de les forces i cossos de seguretat, que tot i aix no tindran permesa lentrada a les instal.lacions, sencarregaran fonamentalment de vigilar i controlar els exteriors dels centres docents per tal devitar el trfic de drogues i lluitar de forma ms efectiva contra el preocupant fenomen de les bandes juvenils. El ministre de lInterior, Jos Antonio Alonso, va afirmar que lordre poltica per tirar endavant la norma ja est donada. Va afegir a ms que els plans els est estudiant actualment un grup dexperts de les forces i cossos de seguretat de lEstat, i que es preveu que estiguin a punt a finals daquest any per poder posar-los en marxa uns mesos desprs, quan el text hagi rebut el vistiplau del Congrs dels Diputats.

33 Policies davant dun centre densenyament.

cies entre les policies autonmiques. s a dir, que els Mossos dEsquadra shauran de coordinar a Catalunya amb la resta de forces de seguretat, ja que lobjectiu dInterior s que el cos de policia sencarregui de les zones urbanes, i la Gurdia Civil, de les rurals.
CRTIQUES DE PARES

Cas Jokin

SENTNCIA DEFINITIVA
decisi el dia 11 doctubre i va ratificar els dos anys de reclusi, perqu considera que vivint a casa dels seus pares aquests joves no aprendrien a contenir-se i responsabilitzar-se dels seus actes. Una decisi que justifica amb el fet que els progenitors dels agressors van restar importncia als seus actes. < Aix, els culpables residiran el primer any en un centre educatiu com a domicili habitual, mentre que el segon tindran llibertat vigilada. La sentncia ja s irrevocable.

ES PODR DENUNCIAR

/ Un cop sapliqui la mesura, tant els professors com els estudiants tindran loportunitat de denunciar els casos de delinqncia que vegin pels voltants del seu centre. I ho podran fer amb tranquil.litat, ja que els plans elaborats pel Govern estableixen que aquestes persones rebran protecci especfica per evitar represlies. Aquesta vigilncia contra la delinqncia al voltant dels centres escolars sestendr a tot Espanya, encara que es respectaran les competn-

< Finalment, set dels vuit condemnats per lassetjament a Jokin el jove del Pas Basc de 14 anys que es va sucidar lany passat al no poder suportar el bullying hauran de complir els dos anys dinternament en rgim obert a qu van ser sentenciats inicialment. < La jutge de menors havia susps la pena de tancament al considerar que aquesta perjudicaria la reeducaci dels condemnats. No obstant, lAudincia Provincial de Guipscoa va rectificar aquesta

/ La proposta anunciada per Alonso, no obstant, ha comportat algunes crtiques per part dels pares. Com la de la Confederaci Espanyola de Pares dAlumnes, que va afirmar que aquesta mesura coarta la llibertat dels menors. La presidenta daquesta organitzaci, Lola Abell, va afegir que el pla est prxim a un Estat policial i va afirmar que noms es pot entendre en situacions lmit. H

Guardonats els diaris escolars dun centre de Mra dEbre i un de la Llagosta

b Premiats lEscola Santa Teresa, en primer cicle, i lIES Marina, en segon
EL PERIDICO BARCELONA

Discrepncies al Congrs sobre la nova llei deducaci

b La LOE salva dues esmenes de PP i CiU i el PSOE demana dileg
EL PERIDICO MADRID

La sisena edici dels premis El Peridico a lEscola ha tingut com a guanyadors els alumnes de segon dESO de lEscola Santa Teresa de Mra dEbre (en la categoria de primer cicle) i els estudiants de tercer dESO de lIES Marina de la Llagosta (en segon cicle). A lacte de lliurament dels premis, que se celebrar l11 de novembre a la seu dEL PERIDICO, est previst que hi assisteixin la consellera dEducaci, Marta Cid, i representants de les entitats patrocinadores dEl Peridico de lEstudiant (EL PERIDICO, la Generalitat, la Diputaci de Barcelona, lAjuntament de

33 Diari del primer cicle.

Barcelona, Enciclopdia Catalana i Gas Natural). Per rebre informaci sobre el programa i els tallers de periodisme de Nadal, cal trucar al

33 Diari del segon cicle.

93.418.23.00. A ms, aquest any sha creat El Peridico a lescola.com, que consisteix a elaborar diaris digitals (http://escola.elperiodico.com). H

El Congrs dels Diputats va tornar a evidenciar el 3 de novembre que segueix sense haver-hi consens en matria educativa. El PP i CiU van presentar dues esmenes a la futura llei orgnica deducaci (LOE), que no van prosperar per la majoria de vots de les forces progressistes. La ministra dEducaci, Mara Jess San Segundo, va tornar a defensar la reforma, per es va mostrar oberta al dileg amb la resta de forces. Segons va recordar, el text fixa la repetici obligatria de curs si se suspenen ms de tres assignatures, avana lensenyament

didiomes i noves tecnologies i estableix una nica prova daccs a la universitat, entre altres mesures. Per contra, el PP va afirmar que la LOE porta els joves al fracs i va assegurar que el fet que no hi hagi acord amb tota la comunitat educativa far que la llei sigui inestable. CiU va criticar que no es garanteixi que els pares puguin escollir lliurement els centres dels fills, mentre que la consellera dEducaci, Marta Cid (ERC), va mostrar la seva confiana que shi puguin introduir canvis substancials. Aquestes diferncies al voltant de la LOE tamb queden demostrades fora del Congrs: algunes organitzacions de la comunitat educativa, moltes delles de carcter religis lassignatura de Religi s un dels punts principals de discrepncia, han organitzat per al dia 12 una manifestaci a Madrid contra la llei. H

(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02595C Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 07/11/2005 - Hora: 22:35

Actualitat

NOVEMBRE DEL 2005

el Peridico de lEstudiant 5

REUTERS

El debat de la successi a la Corona es reobre amb Elionor

AP / BERNAT ARMANGUE

Tant la Casa del Rei com els partits poltics consideren que cal canviar aquesta norma per tal que no hi hagi discriminaci masclista en la successi a la Corona. Volen que el successor de Joan Carles I sigui el prncep Felip, per a partir daqu defensen que la successi no tingui en compte el sexe.
A L T R E S R E F O R M E S / On no hi ha acord s en la manera com sha dabordar aquesta modificaci constitucional. Per una banda, el PSOE, IU-ICV i ERC volen que el tema de la successi a la corona formi part dun paquet de reformes de la Carta Magna, entre les quals sinclouen la reforma del Senat i la inclusi del patrimoni legislatiu de la UE. Per altre costat, el PP es nega a pactar qualsevol canvi en la Constituci que no sigui aquest especfic relacionat amb la Monarquia. Els mecanismes per reformar el ttol constitucional referent a la Monarquia sn, a ms, fora complicats i duradors. Primer shauria daprovar la revisi tant al Congrs com al Senat per una majoria de dos teros dels integrants de cada Cambra. Posteriorment shaurien de dissoldre les Corts i convocar eleccions, per tal que les cambres escollides tornessin a ratificar la decisi de nou per majoria de dos teros. I un cop aprovada per les Corts Generals, aquesta reforma se sotmetria a referndum entre la ciutadania per a la seva ratificaci definitiva. H

33 Zapatero saluda Carod en presncia de Mas i De Madre.

LEstatut fa un nou pas endavant al Congrs

b Noms el PP es va oposar a tramitar la proposta de reforma
EL PERIDICO BARCELONA

33 La infanta Elionor, amb la seva mare, el 7 de novembre.

nya, coincideixen que cal reformar la Carta Magna perqu no hi hagi desigualtats sexistes, per discrepen en la forma com shan de fer les modificacions. La filla dels Prnceps dAstries s en aquests moments la segona persona en la lnea de successi a la Corona, per darrere del seu pare, el prncep Felip. Per si la princesa Letizia tingus un fill abans que es reforms la Carta Magna, aquest noi passaria a ocupar el lloc de la germana, ja que actualment el text estableix que els homes tenen preferncia per davant de les dones per ocupar el tron, com ho exemplifica que Felip estigui per davant de les seves germanes Elena i Cristina.

b La Constituci dna actualment preferncia als homes a lhora daccedir al tron

EL PERIDICO MADRID

l naixement de la infanta Elionor el 31 doctubre passat ha reobert el debat sobre la successi a la Corona dEspanya i sobre la reforma de la Constituci. Els partits majoritaris espanyols (PSOE i PP), que van assegurar amb mfasi el paper inqestionable que t la Monarquia en la integraci social i territorial dEspa-

La reforma de lEstatut de Catalunya ha fet un nou pas endavant: per 197 vots a favor, una abstenci i 146 vots en contra (tots del Partit Popular), el Congrs dels Diputats va admetre a trmit el 2 de novembre el text que el Parlament catal havia aprovat amb el 89% dels vots un mes abans. Ara sobre un perode en qu els grups parlamentaris hauran de negociar les possibles modificacions que shagin dincloure al text per tal que aquest pugui rebre el vistiplau de la majoria absoluta dels diputats espanyols (un mnim de 176 dels 350 que hi ha a la Cambra).

En el debat de tramitaci de lEstatut, la delegaci que el Parlament de Catalunya va enviar per defensar el text Manuela de Madre (PSC), Artur Mas (CiU) i Josep-Llus Carod-Rovira (ERC) es va mostrar disposada a pactar possibles canvis, per tamb va demanar que es tingui en compte lmplia majoria que va donar suport al document. Com a resposta, el president del Govern espanyol, Jos Luis Rodrguez Zapatero, va garantir que lEstatut sortir endavant, per ja va apuntar cap on poden anar les modificacions: la definici de Catalunya com a naci i el sistema de finanament. El tema econmic i fiscal ser lescull principal en les negociacions, com van reconixer dirigents del PSC, ERC i CiU. Un altre dels obstacles ser la frria oposici del PP, que es nega a pactar pedaos del document i ha deixat entreveure que no far res per laprovaci. H

La violncia al carrer destapa una crisi social a Frana

b Joves de les zones ms marginals causen nombroses destrosses
EL PERIDICO BARCELONA

AP / BOB EDME

lla mateixa nit van comenar els aldarulls, que es van multiplicar al dia segent desprs que el ministre de lInterior, Nicolas Sarkozy, negus que la policia perseguia els nois i afirms que pensava netejar de gentussa els barris marginals. / A partir de llavors, la violncia es va anar multiplicant fins al punt que el president francs, Jacques Chirac, va declarar que la prioritat absoluta era el restabliment de la seguretat i lordre pblic. A la localitat de Le Raincy fins i tot es va ordenar el toc de queda per evitar el creixement dels actes de violncia al carrer, que el 7 de novembre van registrar el primer mort, un home de 61 anys que va ser agredit per uns encaputxats. Per altra banda, i tot i que les autoritats consideren prematur establir paral.lelismes amb el que passa a Frana, les zones ms marginals de les ciutats de Berln i Brusel.les van registrar tamb aldarulls el 7 de novembre, quan diversos joves van cremar diversos cotxes. H
RESTAURAR LORDRE

Els pares aplaudeixen la tasca dels mestres

El 84% dels pares i mares dalumnes preuniversitaris estan contents amb els professors. Aquesta s una de les conclusions de lenquesta dOpini de les Famlies sobre la Qualitat de lEducaci del 2005, que destaca tamb una dada preocupant: el 61% dels progenitors asseguren que els alumnes tenen poc inters daprendre, quan fa sis anys, aquest percentatge estava situat en el 42%.

Els barris ms pobres de Pars i daltres ciutats de Frana han patit els darrers dies un esclat de violncia al carrer que han evidenciat la crisi social que afecta el pas. Nombrosos grups de joves de les zones ms degradades han causat quantioses destrosses (milers de cotxes cremats, aix com escoles i edificis pblics) i shan enfrontat en cruentes batalles campals amb la policia. Socilegs i altres experts asseguren que els autors daquests disturbis sn gent sense cap esperana ni futur que respon daquesta manera a una societat que els rebutja. Lorigen dels altercats se situa el 27 doctubre a la perifria de Pars, quan dos adolescents dorigen afric van morir electrocutats a lamagar se en una estaci elctrica pensant se que la policia els perseguia. Aque-

Barcelona multar els clients del top manta

Lajuntament de la capital catalana va presentar el mes passat lavantprojecte duna normativa que a partir del gener sancionar amb ms de 100 euros les persones que comprin en la venda ambulant. Orinar, defecar, escopir o practicar el botelln al carrer tamb seran causa duna multa que podr arribar al 1.500 euros. Fer grafits podr costar-ne 3.000.

33 Un bomber intenta apagar un cami incendiat, a prop de Burdeus.

EL PERIDICO DE LESTUDIANT t un tiratge aproximat de 700.000 exemplars, que es distribueixen a tots els centres pblics i privats densenyament de Catalunya.
EL PERIDICO de lEstudiant. Director: Antonio Franco. Cap de secci: Xavier Martnez Chico. Redacci: Rafa Julve. Consell Editorial: Xavier Carrasco, Miquel Faans, Nria Homs, Laura Sabat, Jaume Capada, Jordi Navarro, Ester Medico i Eullia Puig. Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Diputaci de Barcelona, Enciclopdia Catalana, Federaci Catalana de Caixes dEstalvis i Gas Natural SDG, SA. EDICIONES PRIMERA PLANA. EL PERIDICO DE CATALUNYA Consell de Cent, 425-427 - 08009 Barcelona. Telfon: 93.265.53.53. GRUPO ZETA: President: Francisco Matosas. Vicepresident: Antonio Asensio Mosbah.

(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02695C Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 07/11/2005 - Hora: 22:35

Actualitat

NOVEMBRE DEL 2005

el Peridico de lEstudiant

Actualit

El Govern catal engega

ALGUNS DELS ACTORS DEL PLA DE LENERGIA
LA SOLAR
El sol constitueix la principal font denergia renovable al nostre abast.
SOLAR TRMICA

Les mesures aprovades per lExecutiu donen ms importncia a la sostenibilitat mediambiental i es

LA HIDROELCTRICA
A Catalunya, laigua s un dels recursos naturals ms valuosos i alhora ms desigualment distributs. Daltra banda, la disponibilitat dels recursos hdrics per al seu aprofitament mitjanant centrals est molt relacionada amb els nivells pluviomtrics i les caracterstiques topogrfiques de la zona.
CENTRALS HIDRULIQUES

LELICA
Les possibilitats daprofitament del vent estan condicionades per la variabilitat prpia del recurs i pels requeriments tcnics mnims actuals.
AEROGENERADORS

LA BIOMASSA
Agrupa matries dorigen vegetal o animal obtingudes de manera natural o procedents de les seves transformacions artificials: residus agrcoles i forestals, cultius agroenergtics, residus slids urbans.

Consisteix en la captaci de lenergia solar per a lobtenci de calor (2,9%)*

SOLAR FOTOVOLTAICA

Saprofita lenergia cintica del vent per transformar-la en electricitat

AEROBOMBES

Consisteix en la conversi de la radiaci solar en electricitat (0,3%)*

SOLAR TERMOELCTRICA

(0,4%)*

Saprofita, mitjanant un salt existent en un curs daigua, lenergia potencial per transformar-la en energia elctrica

Saprofita lenergia cintica del vent per transformar-la en energia mecnica

QU NOBTENIM

QU NOBTENIM

QU NOBTENIM

QU NOBTENIM

CALOR

ELECTRICITAT

CALOR

CALOR

ELECTRICITAT

ELECTRICITAT

BOMBEIG

ELECTRICITAT

CALOR

COMBUSTIBLE

El pla preveu la installaci de

1.250.000 m2
de panells solars. Tamb es planteja la construcci de la primera planta solar termoelctrica de Catalunya
Font: ICAEN

Ha estat, tradicionalment, la ms important a Catalunya.

La biomassa esta formada per 4 grans pil GIOGS BIOCOMBUSTIBLES * *

BIOM LLEN

17,9%

25,7%
Aquestes mesures aniran acompanyades daltres actuacions, entre les quals destaca una estratgia ambiciosa de foment de lestalvi i leficincia energtica. Es pretn mentalitzar la poblaci de la necessitat de no malbaratar ni electricitat ni combustibles, per tamb en la indstria. Per aix, es vol reforar el suport a la recerca, el desenvolupament i la innovaci tecnolgica amb lobjectiu que les fbriques puguin

7% 28,6% 10

*Les xifres que sindiquen amb percentatge indiquen en quina mesura contribuir cada energia en el desenvolupament de les fonts renovables lany 2015

RAFA JULVE BARCELONA

l Govern catal va aprovar l11 doctubre el Pla Energtic 2006-2015, que estableix els objectius i les estratgies de la poltica energtica catalana. La conscienciaci de la ciutadania en lestalvi energtic, una aposta ms forta per les fonts no contaminants i una planificaci dinfrastructures que tingui molt en compte la despesa sn alguns dels elements clau de la mesura, que ha rebut les crtiques de CiU i dalgunes associacions ecologistes. Mentre la federaci nacionalista considera que aquest pla s deficient i els ecologistes protesten perqu consagra un model insostenible, lExecutiu del tripartit troba que posar les bases duna nova cultura energtica. El Pla de lEnergia preveu 141 accions (en transports, serveis, indstries i el sector domstic) per aconseguir els seus objectius. Un daquests propsits s el de multiplicar per 3,3 el consum de les energies renovables respecte del que es fa actualment. Les previsions en ls daquestes fonts apunten que totes experimentaran un creixement impor-

tant, especialment el biodisel, que arribar a un consum superior a les 870.000 tones i substituir el 18% de la despesa de gasoil dautomoci. A ms a ms, es preveu la construcci d1.250.000 metres quadrats de plaques solars i de la primera planta solar termoelctrica de Catalunya.
DAVALLADA NUCLEAR

/ Al contrari de les energies ms ecolgiques, el pla preveu una davallada en la de-

pendncia de les centrals nuclears. Per una banda, es vol reduir la producci delectricitat a partir de lenergia nuclear per tal que lany 2015 aquesta representi el 35,3% del total, en comptes del 55,8% que suposava lany 2003. Per un altre costat, sestableix que lany 2022 siniciar el calendari de tancament de les centrals daquest tipus, dos anys abans del que sestablia al primer esborrany del pla.

obtenir el mateix rendiment sense haver de gastar tant combustible com ara. Aix sintentar avanar tamb en el compliment del protocol de Kyoto, un punt en qu hi ha discrepncies: mentre el conseller dIndstria, Josep Maria Ra, assegura que les emissions de gasos defecte hivernacle noms creixeran un 18%, els experts afirmen que amb la planificaci actual lincrement ser superior al 90%, fet que impedir seguir les directrius.
CRTIQUES ECOLOGISTES

Crtiques al tripartit per no aclarir si es far la lnia dalta tensi de Bescan

< Una de les crtiques ms aferrissades que ha rebut el Pla de lEnergia de Catalunya s que la Generalitat aposta per crear una lnia dinterconnexi elctrica amb Frana, per no assenyala quin ser el recorregut exacte per on passar. Pel conseller dIndstria, Josep Maria Ra, la decisi ltima ha de dependre

dels governs dEspanya i Frana i no de la Generalitat. Cal recordar que lanterior esborrany indicava que el traat aniria des de Bescan (Girons) fins a la localitat francesa de Baixs, cosa que va provocar loposici de nombrosos habitants de les zones afectades. < Com a resposta a aquesta indefinici del recorregut, el diputat de CiU Oriol Pujol va censurar que shagi aprovat un Estatut que demana ms competncies en medi ambient i ara es deixi a mans dels governs espanyol i francs la decisi de per on ha de passar la lnia.

< Una altra crtica va arribar per part de grups ecologistes, que van carregar contra qualsevol tipus de recorregut. La interconnexi amb Frana no s necessria perqu suposa incrementar la dependncia denergies perilloses com la nuclear, va afirmar Carlos Bravo, de Greenpeace. < En canvi, lAssociaci de Productors dEnergies Renovables va considerar imprescindible per al sector aquesta interconnexi, a lafirmar que permetria admetre ms energia elica sense posar en perill la seguretat del sistema elctric.

/ Tot i aquestes intencions mediambientalment sostenibles, els grups ecologistes consideren que el document aprovat pel Govern catal no fa una aposta clara per les energies renovables. Greenpeace, per exemple, reconeix que hi ha hagut canvis en favor de les fonts no contaminants grcies a la pressi dels grups ecologistes i locals. No obstant, aquesta organitzaci denuncia que el pla est basat en les energies ms brutes i perilloses, que sn les que ms importncia tenen en el text. En aquest sentit, Greenpeace critica linacceptable perode de vida que es dna a les centrals nuclears. H

QUIM R

UNA SET DACTIVI LES FON I LES RE

ant

Actualitat

NOVEMBRE DEL 2005

el Peridico de lEstudiant 7

gega el pla energtic

REPORTATGE

mediambiental i estableixen el calendari de tancament de les centrals nuclears a partir del 2022

ASSA

LA GEOTRMICA
La paraula geotrmica fa refrencia a la calor interna de la terra. Es manifesta per lincrement de temperatura que sobserva en les perforacions que sendisen en lescora (mines, pous...).

PUNTS PRINCIPALS DEL PLA

Reduir la producci delectricita t a partir denergia nuclear

es dorigen al obtingudes de l o procedents de sformacions artificials: es i forestals, cultius s, residus slids urbans.

55,8%
any 2003

35,3%
any 2015

Alternatives sobre rodes

Les motos i les bicicletes elctriques comencen a fer-se un lloc en el mercat

Iniciar el calendari de tancament de les centrals nuclears lany 2022 Construir de de cicle combinat (gas i vapor)

5 a 8 centrals trmiques

Augmentar ls de les energies renovables per passar del

Una scooter elctrica

MODEL:

3,3%
JACIMENT DALTA TEMPERATURA JACIMENT DE BAIXA TEMPERATURA

any 2003

11%
any 2015

Long Way II
PREU:

CARACTERSTIQUES:

790 euros

TENIM

QU NOBTENIM

ALTRES DADES
La dependncia mundial dels combustibles fssils constitueix el 85% de lenergia primria actual ment

CALOR

COMBUSTIBLE

ELECTRICITAT

CALOR

Lany 2030, es preveu un augment de les emissions dels gasos causants de lefecte hivernacle del 60% respecte dara Al ritme actual de producci dels combustibles fssils, les reserv es de petroli duraran 40 anys, les de gas natural, 65 i les de carb entre 200 i 230 Catalunya representa lu per mil de la poblaci mundial i el 2,7 per mil del consum energtic mundial

sa esta formada per 4 grans pilars BIOCOMBUSTIBLES * BIOMASSA LLENYOSA * PART ORGNICA DALGUNS RESIDUS *

Autonomia 70-80 km Velocitat mxima 25 km/h Pes 77 kg Capacitat de crrega 120 kg Dues bateries de plom

JOS LUIS GALLEGO BARCELONA

28,6% 10,4% 6,7%

INFOGRAFIA: RUT VIDAL

nt sense bustible avanar el protou hi ha onseller , assee gasos reixeran men que lincrefet que us.

i aquesntalment stes conrovat pel sta clara . Greenneix que or de les cies a la stes i lorganitzat basat i perillomportnuest senacceptana a les

QUIM ROSER

UNA SETMANA DACTIVITATS SOBRE LES FONTS FSSILS I LES RENOVABLES

Badalona q Durant la Setmana de lEnergia (del 17 al 23 doctubre), la rambla de Badalona va acollir exposicions i activitats sobre les energies fssils i renovables, en qu van participar desenes dalumnes (a la foto, grup de quart dESO de

lEscola Escalada). Nombrosos centres docents de Catalunya es van afegir a la iniciativa amb tallers, xerrades i visites a centrals energtiques. Altres escoles i instituts van aprofitar el material que lInstitut Catal dEnergia ha penjat a internet (www.icaen.net).

Cada dia sn ms els joves que opten per endollar la moto al corrent en comptes domplir el dipsit a la gasolinera. I s que les vendes de motos elctriques shan incrementat aquest any fins a convertir-se en una alternativa real de mobilitat sostenible i efica a la ciutat. Aix ho afirma almenys Steen Sara, responsable del Barcelona Electric Bike (www.beb.com.es), un negoci de venda i lloguer de bicis i motos elctriques que t fora xit a Barcelona. Els joves han ents a la primera que s tracta duna opci cmoda, neta i molt econmica, ideal per anar de casa a linstitut i mouret per la ciutat amb tota llibertat i sense perjudicar el medi ambient, opina Sara. Les motos elctriques aprofiten lestructura de la bicicleta tradicional, per incorporen un xasss que els dna tot laspecte dun ciclomotor o duna scooter. A ms del fet que es poden adquirir models a partir dels 490 euros, un dels avantatges daquests vehicles s que estan considerats com a bicis i poden circular pels seus carrils. A sobre, no cal ni assegurana ni carnet, per no sha doblidar portar casc. La bateria els proporciona una potncia suficient per arribar als 25 km/h. Per carregar-la es fa igual que amb un mbil, amb un adaptador una mica ms gran. Es calcula que amb una crrega que suposi uns 40 cntims deuro es poden

recrrer fins a 50 quilmetres, fet que suposa un cost cinc vegades inferior al dun ciclomotor o b duna scooter de benzina per cobrir la mateixa distncia. Hi ha models que tenen una autonomia de fins a 100 quilmetres. Pel que fa al medi ambient, les emissions de gasos contaminants sn exactament 0, mentre que per cada litre de gasolina que crema una moto tradicional semeten 2,4 quilos de CO2. Zero s tamb el nivell de contaminaci acstica, ja que la moto elctrica s totalment silenciosa. De fet, sn tants els
3 ELS AVANTATGES

No emeten gasos defecte hivernacle, es recarreguen com un mbil i no fan soroll

avantatges per reduir les emisions de CO2 i millorar la qualitat ambiental de laire a les ciutats amb ls daquests vehicles, que a molts pasos de la UE la seva comercialitzaci i tinena gaudeix dajuts per part de les administracions. I no sn aquests els nics avenos ecolgics. Tamb comencen a agafar empenta els cotxes hbrids (gasolina i electricitat) i invents com el de la Universitat de Pennsilvnia: una motxilla que genera electricitat a partir del moviment que es fa al caminar. Amb aquesta energia es pot recarregar el mbil i escoltar lMP3. H

(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02895C Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 07/11/2005 - Hora: 22:35

La guardiola

NOVEMBRE DEL 2005

el Peridico de lEstudiant

Les caixes paren atenci al futur del medi ambient

b Algunes entitats
ofereixen suport als daminificats per catstrofes naturals
EL PERIDICO BARCELONA

es darreres setmanes ha tornat a quedar demostrat que lactivitat humana incideix en la precipitaci de les catstrofes naturals com els huracans o les tempestes tropicals mitjanant lescalfament del planeta. Davant daix, les caixes destalvis volen aportar el seu granet de sorra per millorar la situaci del medi ambient, al mateix temps que ofereixen mecanismes dajuda a les vctimes daquestes crisis. Caixa Terrassa, mitjanant el programa Targetes Solidries, renuncia a percebre part de les comissions duna targeta, uns diners que des-

prs lliura a diverses ONG perqu aquestes els destinin a atendre les necessitats de gent com els afectats pel Katrina i el Wilma, per exemple. En el vessant de la prevenci i la conscienciaci, patrocina un programa deducaci ambiental perqu els joves coneguin i aprenguin a valorar el patrimoni natural. Pel que fa a Caixa Sabadell, a ms de diversos projectes mediambientals, la seva fundaci ha obert una campanya del compte Gent Solidria per pal . liar la tragdia pel pas de lhurac Katrina. Els ciutadans poden aportar els seus donatius a un compte que inclou la caixa, els diners del qual van destinats a una ONG que treballa a la zona (informaci, a www.fcaixasabadell.org).
EXPOSICI DE FOTOS / Una altra manera de contribuir a la conscienciaci de la importncia de cuidar el medi ambient s la que porta endavant la Fundaci Caixa Tarragona. A

33 Imatge de lexposici de fotografia naturalista que organitza Caixa Tarragona.

ms dun cicle daudiovisuals anomenat Flaixos de natura i del programa educatiu Arbres de paper, aquesta entitat ha organitzat una exposici de fotografia naturalista inspirada en el parc natural del Delta de lEbre. Pel que fa a La Caixa, aquesta entitat destina 12 milions deuros al medi ambient mitjanant la seva Obra Social. Aquests fons estan repartits en diverses iniciatives. Aquestes accions abracen des dactivitats destinades a la protecci de la fauna

CAIXA TARRAGONA

autctona i a la millora dels parcs naturals fins a altres que tracten sobre la sostenibilitat i el reciclatge. A ms, lespai All, planeta Terra permet conixer els darrers resultats de les investigacions fetes per satl.lit del planeta. H

La paraula dels professionals

Per Mriam Argils

El Cicle de Grau Superior et permet exercir com a intrpret, shi accedeix des del Batxillerat i el contingut curricular s ms ampli, ja que shi imparteixen altres matries a ms de la Llengua de Signes Catalana. Shi imparteix la llengua espanyola, la internacional, expressi corporal, psicosociologia, angls... La durada s de dos cursos i representa un total de 2.000 hores. El ttol de la Fesoca s ms un complement per al dia a dia. EL FUTUR Quines sortides professionals t la gent amb la titulaci dintrprets del llenguatge de signes? Poden exercir professionalment com a intrprets, que no vol dir noms sortir per la televisi, sin que tamb poden acompanyar persones sordes al metge, al jutjat, ajudar-los en els seus estudis, acompanyar-los a lescola dels fills per parlar amb els professors... Creus que sn feines amb futur? Sha de veure com funcionen a partir dara que shan fet oficials a nivell de lEstat la llengua de signes catalana i lespanyola. En general, caldria que es divulgus entre la poblaci el sistema mitjanant el qual la gent sorda es relaciona amb gent oient. Aix ajudaria a trencar la barrera entre les dues comunitats i es coneixeria ms aquest fet i aquestes professions. H 33 Els estudis de Llengua de Signes Catalana es poden fer a: 8 IES Consell de Cent. Carrera, 25. 08004. Barcelona. Telfon dinformaci: 93.442.40.48. 8 Federaci de Persones Sordes de Catalunya (Fesoca). Pere Vergs, 1, 7. 08020. Barcelona. 93.278.18.42.

Cal divulgar el sistema de signes per trencar les barreres existents

MARC VILA

Roser Cases
PROFESSORA DE LLENGUA DE SIGNES CATALANA
LA TITULACI Tens alguna titulaci que et permeti exercir la teva professi? S, sc professora de Llengua de Signes Catalana i tinc el ttol oficial de lInstitut Catal de Noves Professions (Incanop) del Departament dEducaci que imparteix la Federaci de Persones Sordes de Catalunya (Fesoca). Quina diferncia hi ha entre la llengua de signes catalana, lespanyola i la internacional? El que ms les diferencia sn les qestions culturals del territori. Per exemple, per parlar del tomquet nosaltres fem un signe que fa referncia al pa amb tomquet (el gest de fregar el tomquet sobre el pa). En la llengua de signes espanyola, el gest seria el de tatllar el tomquet en lmines per posar a lamanida. Pel que fa al sistema internacional, beu molt del nord-americ i exerceix la mateixa influncia que langls a nivell internacional. LA FEINA Com set va acudir la idea de convertir-te en professora de llengua de signes catalana? Perqu volia aprofundir en la me-

33 Roser Cases fa una salutaci amb el llenguatge de signes, a Solsona.

va llengua, perqu tenia una certa vocaci de docncia i, s clar, perqu vaig veure la possibilitat de tenir una sortida professional. Tagrada la teva professi? Mencanta. s molt agrat veure com els alumnes evolucionen en laprenentatge, com superen la barrera de la comunicaci i com se sorprenen de relacionar-se amb persones sordes, que els semblava impensable.

Amb quina finalitat estudien aquesta llengua els teus alumnes? Alguns per curiositat o perqu tenen algun familiar amb qui volen comunicar-se de manera fluida, daltres per inters professional, com logopedes, educadors especials, psiclegs... ELS ESTUDIS s necessari tenir uns estudis previs per poder estudiar la llengua de

signes catalana? El ttol que imparteix la Fesoca s una titulaci que satorga desprs dhaver cursat satisfactriament els quatre nivells de la llengua de signes catalana, que sn 120 hores. No cal haver estudiat res abans. En qu es diferencien els estudis de la Fesoca i el Cicle de Grau Superior de Tcnic superior en Interpretaci del llenguatge de signes?

(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02995C Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 07/11/2005 - Hora: 22:35

El debat

NOVEMBRE DEL 2005

el Peridico de lEstudiant 9

Sn conscients els joves del perill real que suposa el consum dalcohol?

Imprudents amb la beguda

Gran part dels estudiants que han participat en el debat asseguren que els joves no sn prou conscients de les conseqncies de beure H Molts saben que hi ha riscos, per no en fan cas, afirmen alguns alumnes
Natalia Campoy, 16 anys Sn conscients del perill de lalcohol, lutilitzen per desinhibirse. En tenen molta culpa les botigues que en venen a menors. Lleraykt Bello, 15 anys Si en fossin conscients no beurien. Noms porta problemes. Maria Lorente, 15 anys Saben que hi ha riscos, per veuen normal consumir-ne, per aix no en sn conscients. Miquel Valero, 14 anys Nestan informats, per creuen que per provar-ho no passa res. Sergio Garca, 15 anys No. Sovint pensem que beure ens fa sentir ms adults. Hi ha qui comet imprudncies. Ignasi Garcia, 14 anys En saben els efectes, per de vegades no fan cas dels consells. Agustina Vidal, 14 anys No, crec que ho fan perqu se senten ms importants. Carlos Leiva, 14 anys Ens ho han dit molt, per a larribar a aquesta edat i veure que els amics beuen, no en fas cas. Maria de la Rosa , 14 anys Els joves no volen veure els riscos; pensen que noms els passen coses dolentes als altres. Cristina Reche, 14 anys Hi ha qui sap que si beu massa desprs es trobar malament. Altres no saben posar-se uns lmits. D. Mora i A. Gonzlez 14 anys No, no en sn conscients, i si ho sn els s igual. Carles Molina, 14 anys Beure una mica per festes sense abusar-ne no s dolent, per si beus molt pots tenir problemes. Amanda Luesma, 14 anys S, per els s igual. Molts noms volen passar-sho b, encara que sobrepassin el lmit. lex Garca, 15 anys S, per no pensen en les conseqncies; creuen que sn ms grans pel fet demborratxar-se. Laia Gimnez, 14 anys No en sn conscients perqu no reben la informaci necessria. Anna Llobet, 15 anys En sn conscients, per si hi ha una festa, els agrada beure. Manel Puigcerver, 13 anys A alguns els s igual beure molt i no saben que poden tenir un coma etlic. Altres en sn conscients i saben quan han de parar. Iassir Khrichef el Bikijar, 14 anys S, per hi ha qui no ns conscient i beu sense veure el perill. Andreu Rami, 14 anys La majoria ns conscient, per no en fa cas. A part, quan surts de festa, mai penses en aix.

q UNA MODA MS Esteve Sez, 16 anys Els joves beuen per passar lestona i aix sest transformant en un vici. s com si fos una moda. No sadonaran de res fins que passar alguna cosa. Per ja ser massa tard i desprs no hi haur marxa enrere. q PER DIVERSI Alexia Alarcn, 15 anys Els joves sn iguals de conscients que els adults amb lalcohol, lnica diferncia s que pensen ms a divertir-se que en la seva seguretat.

33 Alumnes de tercer dESO de lIES Les Corts de Barcelona.

Alba Guilany, 15 anys Molts beuen noms perqu es deixen influir per la gent. Mireia Vilafranca, 15 anys Beuen fins que tenen una malaltia o alguna cosa per lestil i deixen de beure un temps, per de seguida shi tornen a enganxar. Mar Carbonell, 16 anys No en som conscients fins que a un conegut li passa alguna cosa. Ivan Viladrich, 16 anys. Molts en coneixen els riscos, per la pressi dels companys i lambient fan que en alguns casos lalcohol causi problemes. ngels Casaldliga, 16 anys. Per molta informaci que els donin, els joves seguiran bevent. Marc Torruella, 15 anys Dinformaci nhi ha, per que la gent en faci cas s diferent. Una borratxera de tant en tant no fa mal, per si esperes al dissabte per beure, ets alcohlic. Mariona Llagostera, 14 anys Molta gent comena a beure alcohol pensant que per un cop no passa res, per arriba una altra festa i hi tornen a caure. Oriol Castuera, 15 anys La majoria s que en sn conscients, per no els importa.

qNOVES EXPERINCIES Jenifer Martnez, 15 anys Quan els joves han provat una cosa, en volen trobar una de nova, com beure. Com que no hi estan acostumats, nabusen i vnen els problemes. qPER XULEJAR Nria Querol, 14 anys Molts sn conscients, per quan estan amb els amics, per xulejar, sobliden dels greus perills que t la beguda.

33 Alumnes de lIES Francesc Ribalta de Solsona.

qASSUMIR RISCOS Anna Roca, 17 anys Tenen tota la informaci per ser-ne conscients. El fet que assumeixin aquest risc no s per falta de conscincia, sin per afany de popularitat. qCONEIXEM EL RISC Eva Ruiz, 14 anys La majoria ja sabem el que fem. No s el mateix beure un cubata que vuit, per qui ho fa s conscient del que li pot passar.

33 Alumnes de lIES Bellulla de Canovelles.

Consideres positiu que augmenti la vigilncia de les zones prximes als centres densenyaments?

Per participar-hi, envieu la vostra opini abans del 30 de novembre, i indiqueu-hi el nom i ledat. Les classes poden enviar foto de grup. Ladrea s: Consell de Cent, 425-427. 08009 Barcelona. Tamb podeu respondre per e-mail: pestudiant@elperiodico.com

(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 03095C Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 07/11/2005 - Hora: 22:34

10 Lectors

NOVEMBRE DEL 2005

el Peridico de lEstudiant

La Bstia
Cartes
Lextensi de les cartes no ha de superar les 25 ratlles. En cas contrari, ens reservem el dret descurar-les. Indiqueu-hi el nom, els cognoms i ladrea, i, al sobre, Cartes o Intercanvis. No es publicaran les cartes firmades amb pseudnim que no vagin acompanyades del nom del remitent. Tamb podeu enviar dibuixos.

CORREU

E-MAIL

33 Consell de Cent, 425. 08009. BCN.

33 pestudiant@elperiodico.com

SOCIETAT

La vida dels joves

Maria Nadal La Garriga

Els joves estem avorrits. Tenim deures fins al coll i un munt dexmens. No ens podem divertir, ni anar a comprar, ni mirar la tele, ni anar a jugar, ni quedar... Entre les activitats escolars, que si reps, que si esport, que si idiomes... Quan arribem a casa fem els deures, sopem, acabem els deures i a dormir. I cada dia aix. Per al cap de setmana tamb ens posen deures i, quan sortim a la tarda pel poble, tot est tancat menys la botiga de llaminadures. Quin pal, la vida de lestudiant! No tenim ni temps per estar amb la famlia. No podem veure les nostres sries preferides i, de vegades, ni llegir. Shaurien de reduir els deures i tenir temps per ferlos a classe. La gent pensa que vivim com reis. A casa, s, ens cuiden molt b, per al col.le tot s fer deures i estudiar. I amb aix de lavanament de les classes, tres dies es noten... Tan divertit que deu ser fer com els grans, o no.
SOCIETAT

persona gran que diu que els joves no llegim gens. Sempre diuen que noms sabem mirar la tele i jugar a la Playstation. I s veritat, ens agrada fer aquestes activitats, per aix no vol dir que no ens agradi agafar un llibre en alguns moments del poc temps lliure que tenim. Potser no gaudim llegint el Quixot (tot i que segur que hi ha alg que s), per qu ens dieu dels cmics? Hi ha moltssims aficionats als cmics. O qu ens dieu de llibres com Harry Potter i El senyor dels anells? Milers de joves sels saben gaireb de memria, i ms dun que tamb ha vist totes les pel.lcules ha arribat a dir all que el film mai ser tan bo com el llibre. A ms, ms dun adult hauria daturar-se a pensar algun cop a veure quants llibres llegeix a lany.
TECNOLOGIES

Els telfons mbils

Robert Garcia Martn Cerdanyola del Valls

33 Conseqncies de lhurac Wilma a la localitat cubana de Santa Fe.

algunes de marca que costen una milionada. El que sha de fer, si ets una mica presumit, s mirar si el que et compres et queda b o no, independentment de si s de marca o no. Fent aix testalvies molts diners que et serveixen per destinar-los a altres activitats. De tant en tant, per, va b permetres algun capritxet, perqu s ben cert que normalment aquesta roba ms coneguda s de bona qualitat i dura ms temps. Per el que passa ms sovint entre els joves s que molt dells noms es fixen en la teva manera de vestir, i sembla que noms et vulguin per portar roba de marca cara. Et diuen que ets el millor... per ser tan pijo. Tamb hi ha cops que passa al revs: gent que discrimina i margina per no portar roba de marca. Aix no hauria de passar i les persones no shaurien de triar per la roba que porten. En resum: bona roba, de qualitat, de marques per rebaixes i tots relacionats per la nostra amistat.
MEDI AMBIENT

AP / ADALBERTO ROQUE

El canvi climtic
Anna Castell Barcelona

La roba de marca
Mar Saladrigas La Garriga

La gent no shauria de comprar tanta roba de marca. Una mica est b, per hi ha molts joves que abusen de comprar-se massa coses per noms lluir-les davant dels altres. Hi ha coses del mercat molt econmiques i que sn iguals o millors que

Els mesos de setembre i octubre han portat nombroses catstrofes meteorolgiques al continent americ, que si el Wilma, que si la tempesta Alfa, que si lOphelia... Es veu que per aquelles zones s freqent que hi hagi huracans i inundacions, per s que mai nhi havia hagut tants ni de tan forts. Alg sha preguntat per

qu passa aix? ltimament es parla molt del canvi climtic i de la influncia dels humans en lescalfament del planeta. Sembla que tothom reconeix que som culpables que les coses estiguin canviant i no per millorar, per hi ha algun alt mandatari que a ms de pensar-ho faci alguna cosa per evitar que les coses empitjorin? Potser s, i potser sestan aplicant mesures de lestil del protocol de Kyoto, per creuen ells realment que aix s suficient?
CULTURA

La febre que tenen molts joves pels telfons mbils els ha portat a canviar daparell un cop a lany per no quedar-se passats de moda. Tots volen que tingui les darreres novetats (poder enviar sms amb fotos, videotrucada, molts jocs...), per estic convenut que molts dells noms lutilitzen per jugar i per fer trucades perdudes, ja que molts pares no els permeten gastar-se gaires diners parlant. Per fer aix, s millor tenir un mbil barat i sense gaires coses i comprar-se una Gameboy.

Fe derrates
33 Al calendari publicat a les pgines 2 i 3 dEl Peridico de lEstudiant del mes doctubre, el mes de gener no es correspon amb el gener del 2006, que comenar en diumenge i acabar en dimarts, i no en dijous i dissabte com shi indicava.

Llegir ens agrada

Miquel Caldecavalls LHospitalet de Llobregat

s molt habitual sentir ms duna

Intercanvis
Faig nataci, angls i frontennis. Magrada veure les sries de televisi Los Serrano i Aqu no hay quien viva. Els cantants i els grups que magraden ms sn Fran Perea i LaxnBusto. El que no magrada sn les guerres. Si penseu com jo, contesteu ben aviat. Jordi Valera Avinguda Josep Tarradelles. 08225. Terrassa (Valls Occidental). Ei, nois i noies! Sc en David i tinc 11 anys. Magraden els cantants Michael Bubble, Eminem i, sobretot, Robin Williams. Tamb magraden els esports, els dibuixos de Love Hina. El que no magrada sn la violncia i les guerres. Ens veurem? Sayonara, baby. David Bono Medina C/ Catalunya, 34, 2n, 2a. 08225. Terrassa (Valls Occidental).

Agenda
CICLE DE CINEMA SOBRE ELS DRETS DELS INFANTS A BCN El Cinema Pars de Barcelona (Portal de lngel, 11) acollir del 15 al 30 de novembre un cicle de cinema dedicat als drets dels infants. Les pel.lcules, que es projectaran a les 10.00 hores, aniran destinades cada dos dies a un cicle educatiu especfic. Aix, el 25 i el 26 de novembre, els alumnes de primer cicle dESO podran veure De xarranques i nenes, en qu la directora canadenca Marquise Lepage recull els testimonis de diverses nenes darreu del mn que sn vctimes de lexplotaci laboral. Pel que fa als estudiants de segon cicle dESO, el 29 i el 30 de novembre podran veure la pel.lcula Promises, en qu un periodista entrevista una srie de nens i nenes palestins i jueus. Informaci i inscripcions, al telfon 93.402.36.63. RECTA FINAL DE LES ACTIVITATS DEDICADES A LANY DEL LLIBRE LAny del Llibre i la Lectura tindr un final de viatge extraordinari, ja que els mesos de novembre i desembre estaran plens dactivitats per als estudiants. Una delles ser lpera Dulcinea, basada en el Quixot. Aquesta pera es representar fins a l1 de desembre a lAuditori de Cornell i pretn acostar lobra mestra de Cervantes als joves recreant aventures plenes dacci, humor i misteri (informaci i reserves, al 93.485.99.00 i www.liceubarcelona.com). Un altre acte sn les visites comentades a lexposici Literatures de lexili, al Centre de Cultura Contempornia de Barcelona (www.cccb.org), que tracta de la literatura catalana des de lany 1939 fins al 1970. Una altra mostra molt adequada per als estudiants preuniversitaris s La volta al mn en 80 objectes, molts dells referits a lescriptor Jules Verne, al Museu Etnolgic (www.museuetnologic.bcn.es). Els alumnes tamb podran visitar el Palau Robert de Barcelona (passeig de Grcia, 107) per veure Personatge a la vista! Llibres que fan lectors i participar en els tallers que organitza el Museu Egipci de Barcelona sobre jeroglfics i egiptologia (informaci, a www.fundclos.com i al telfon 93.488.01.88). Tamb hi haur itineraris de lectura, en qu una quarantena dautors visitaran els centres per xerrar de lofici descriure (ms informaci, a la web http://cultura.gencat.net/ilc). La resta dactivitats es poden consultar a www.anyllibre2005.bcn.es (per als actes que es fan a Barcelona) i a http: //cultura.gencat.net/anyllibre2005 (dedicada als actes programats arreu de Catalunya).

Hola, em dic Araceli i tinc 11 anys. Magradaria cartejar-me amb nens i nenes que tinguin entre 9 i 14 anys. Magrada la msica, llegir i els animals. Prometo contestar totes les vostres cartes o els vostres correus electrnics. Araceli M. M. e-mail: xeli93@hotmail.com C/ Doctor Samson, 36, escala A, 3r, 3a. Argentona (Maresme). Ei, tios! Sc el Jordi i visc a Terrassa.

(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 03195C Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 07/11/2005 - Hora: 22:34

Passatemps

NOVEMBRE DEL 2005

11 el Peridico de lEstudiant

Llibres recomanats

Webs recomanades
Informaci facilitada per Mriam Argils

http://esa.un.org/unpp/index.asp?panel=3
PREVISI DEMOGRFICA. Aquesta pgina web de lONU ofereix dades demogrfiques de la majoria dels estats del mn des de lany 1950 fins a les previsions de lany 2050. En el cas dEspanya, per a lany 2050 es preveuen 42,5 milions dhabitants, una densitat de poblaci de 84 habitants per quilmetre quadrat i una mitjana dedat de la poblaci de 49 anys. Actualment, la pobla-

ci s de 43 milions, la mitjana dedat est al voltant dels 38 anys i la densitat s de 85 habitants per quilmetre quadrat.

Grimpow, lltim xit de Citacions per pensar a Mil pessics de saviesa la literatura fantstica
El nou fenomen de la literatura juvenil es diu Grimpow, el cam invisible, un llibre que moltes editorials ja han situat al mateix nivell que Harry Potter, El senyor dels anells i, especialment, El nom de la rosa. Aquesta novel.la daventures, escrita pel malagueny Rafael balos, endinsa el lector en la Frana medieval, lhivern de lany 1313, quan el jove Grimpow ensopega amb el cadver dun cavaller, que porta un misteris missatge xifrat i una pedra que canviar la vida del protagonista de la histria. Per gaudir ms encara del llibre, que segons lautor no tindr segones parts, internet disposa duna web (www.grimpow.com) amb jocs i endevinalles. Editorial Montena. Preu: 18,95 euros. El psicleg catal ms llegit, Antoni Bolinches, presenta a Mil pessics de saviesa un recull de mil citacions que conviden el lector a veure el mn des de moltes perspectives. En aquesta antologia, lautor planteja el que van dir personatges com Shakespeare, Napole, Pitgores, Maquiavel, Kafka... de temes tan diversos com la felicitat, els sentiments, leducaci, els diners... Qui malbarata el temps s un lladre que roba dies a la vida (Alexandre Dumas); A grans mals, grans remeis (Hipcrates); Fa falta temps per arribar a ser jove (Picasso) i Ning no ens pujar al damunt si no dobleguem lesquena (Martin Luther King) sn algunes de les frases. Editorial Mina. Preu: 10,20 euros.

Aventures marineres a La creu dEl Dorado

De nom, Jaime Mercader. De sobrenom, Little Jim. De professi, buscador de tresors, contrabandista, actor de cine, explorador... per, sobretot, jugador de cartes. Aix s el protagonista de La creu dEl Dorado, novel.la de Csar Mallorqu ambientada en els comenaments del segle XX i amb un esperit marcadament mariner. Nascut a la localitat madrilenya dAranjuez, Mercader i el seu pare han de fugir a Amrica per problemes amb la justcia. A mig viatge, el seu vaixell naufraga davant de Colmbia, i en ple sinistre coneixen un misteris assass que els acompanyar desprs en la recerca dun tresor: la creu dEl Dorado, del conqueridor igo de Saavedra. Editorial Edeb. Preu: 16 euros.

www6.gencat.net/llengcat/aprencat/dictats
188 DICTATS EN LNIA. Aquesta web de la Generalitat permet repassar lortografia catalana i aclarir dubtes sobre laccentuaci, les vocals neutres, els apstrofs i la diresi. La pgina inclou un bon grapat de dictats, tots amb enregistrament sonor i amb el text per corregir-los. Nhi ha de tres nivells: intermedi, superior i de suficincia.

www.jocsweb.com
MOMENTS DE DIVERSI. Aquesta pgina web permet jugar en lnia o descarregar tot tipus de jocs, tots ells fets o traduts al catal. Ofereix 125 jocs catalogats segons temtiques fora diverses: dhabilitat, per pensar, desports, per a nens i nenes i jocs de lespai. Tamb shi pot optar per entreteniments clssics i shi inclou lopci de veure els comentaris dels jugadors en un llibre de visi-

tes. Pot ser una bona web per fer un recs, aturar el treball i les obligacions i distreures una estona davant lordinador.

(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 03295C Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 07/11/2005 - Hora: 22:34

12 Ecologia

NOVEMBRE DEL 2005

el Peridico de lEstudiant

Un tresor gastronmic i forestal

Els bolets tenen una importncia fonamental per als boscos perqu ajuden a mantenir lequilibri de lecosistema
JOS LUIS GALLEGO BARCELONA

es pluges de les darreres setmanes no tan sols han afavorit la recuperaci dels embassaments de Catalunya que han incrementat el seu cabal gaireb un 10%, tamb han estat fora beneficioses per al desenvolupament dels bolets, un preuat tresor per a les persones i dun valor ms important encara per als boscos, ja que exerceixen un paper fonamental en la salut dels ecosistemes. Els rovellons, els rossinyols, els pinetells, els ceps, les mrgules i altres sn el fruit i lrgan sexual dels fongs, uns ssers subterranis que viuen a cavall entre el regne animal i el vegetal. Els fongs estan formats per micelis, una xarxa de filaments que sestn sota terra i que s un element vertebrador de lestructura del sl, que s extremadament frgil. Els primers 20 centmetres de terra (al voltant dun

pam de profunditat sota lestol de fulles seques) funcionen al mateix lloc des de fa ms de 2.000 anys com un lent i sofisticat laboratori qumic del qual els fongs formen part: la seva funci s la de processar substncies de deixalla orgnica per transformar-les en nutrients i formar aix un dels substrats naturals ms fecunds i amb ms capacitat de tota la natura: el sl forestal. A partir dell es desenvolupa tot el que conforma el paisatge i la seva flora i fauna. Qualsevol alteraci del sl representa una alteraci en lecosistema, per aix sha danar tan amb compte al visitar el bosc amb un bast a la m.
UNA PETITA INDSTRIA /

La recol.lecci dels bolets, per altra banda, esdev una de les principals aficions a Catalunya quan arriba la tardor. Per, a ms de la tradici boletaire, del que suposa gaudir duna sortida relaxada pel bosc en companyia dels amics per omplir un

cistellet, aquesta activitat genera una petita indstria fora sorprenent. Segons el Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca, Catalunya t al voltant de 200.000 hectrees de bosc que sn aptes per a la producci de bolets: un 10% de la superfcie forestal. En condicions favorables, com les que es donen aquest any, es podrien arribar a recollir prop de 6.000 tones de bolets, cosa que, a un valor mitj de 10 euros el quilo, generaria un rendiment econmic de 60 milions deuros. Una xifra a qu caldria afegir tot el benefici que genera a les comarques de muntanya lactivitat turstica desenvolupada durant la temporada de recol.lecci.
FALTA UNA REGLAMENTACI

/ A Catalunya, els municipis de les comarques de muntanya i els propietaris forestals exigeixen des de fa molt temps una ordenaci de lactivitat boletaire que reguli

laccs al bosc dels qui la practiquen i eviti limpacte ambiental que generen a lentorn. Les propostes van des de lestabliment dunes taxes daccs al bosc (com si shi cobrs entrada) fins a la implantaci duna llicncia que satorgaria desprs dun examen. En qualsevol cas, la impopularitat daquestes mesures i la dificultat que comportaria la seva posada en marxa fan que una darrere laltra totes les administracions facin la vista grossa amb els boletaires. A la resta de lEstat shan aprovat diversos marcs legislatius fora singulars. Per exemple, el segon punt de larticle quart de lordre de regulaci de la recollida de fongs de la Generalitat valenciana diu: Queda prohibit arrencar exemplars per caprici, excepte quan existeixin dubtes per a la identificaci, casos en qu sagafar un bolet o fong amb peu complet i es retornar al seu lloc en cas de ser rebutjat el consum. H

curiositats
ENTRE EL 90% I EL 95% S AIGUA
1. La gran majoria dels bolets
estan formats, com a mnim, per un 90% o un 95% daigua.

2. Hi ha bolets molt verinosos

que tenen bon gust desprs de cuinar-los i altres que sn inofensius per a la salut i tenen un sabor molt dolent.

3. Rssia s un dels pasos amb

ms tradici boletaire.

4. Molts animals poden menjar

bolets que sn verinosos per als humans.

5. Molts bolets tenen noms

Rovell (Lacatrius sanguifluus)
relacionats amb el seu aspecte o efecte, com el peu de rata o el mataparent.

Anar a buscar bolets

Els bolets surten quan les condicions dhumitat i temperatura sn favorables per a la reproducci. A Catalunya, la majoria surten a la tardor, desprs de les pluges, quan el terra del bosc s humit i encara no glaa. Tamb nhi ha que surten a la primavera, com les mrgules.

RCTICS CONSELLS P

Fredolic (Tricholoma terreum)

un ganivet de tallar amb ar. Els bolets shan shan darrenc i a mig peu: ma pala rasclet o una servir un Mai hem de fer assa, aix fem malb el terra pin per aixecar la r sempre. llita de bolets pe i arrunem la co deixem-los e no agafem, Els bolets qu regirem o els xutem. els tranquils, no permetrem m en un cistell in al terra Si els transporte del barret caigu que les espores ntre caminem resembrem me del bosc i aix el bosc. e no far un bolet qu Mai sha daga sigui per identificar-lo m, ni que coneixe na guia. amb lajut du desprs a casa desprs nviar daspecte El bolet pot ca r peu a confusions que i dona de tallar-lo nir fatals. poden esdeve te, molt de comp pel bosc amb Cal caminar els referents nt mai de vista no perde topogrfics. Un cistell

reum) icholoma ter FREDOLIC (Tr us) us sanguiflu VELL (Lacatri RO iosus) Ross ctarius delic inyo PINETELL (La l (Ca ) ntha ita Caesarea REIG (Aman rellu arus) s cib ntharellus cib arus ROSSINYOL (Ca ) edulis) CEP (Boletus lenta) cu (Morchella es MRGULA (Craterellus LA MORT TROMPETA DE des) cornucopioi ssula) rophorus ru ns) CARLET (Hyg rellus lutesce GROC (Cantha CAMA

Material
Un ganivet Un anorc

phalloides) RDA (Amanita FARINERA BO us olearius) A (Omphalot LIVER GRGOLA D'O pantherina) anita Far PIXACA (Am caria) (Aminera bo manita mus anit REIG BORD (A a phrda tanas) S (Boletus sa alloi des) MATAPARENT

Lanatomia

Un bon calat

1. Barret 2. Himeni 3. Anell 4. Estpit (peu) 5. Miceli

http://www.fotoxip.com /bolets/index.htm http://www.grn.es/amj c/ http://www.gmcaesarau gusta.com http://www.arquired.es /users/boletsweb

WEBS RECOMANADE S

Mataparents (Boletus satanas)

INFOGRAFIA: RUT VIDAL

Aquesta publicaci ha estat possible grcies a la col.laboraci de lAjuntament de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, de la Diputaci de Barcelona, dEnciclopdia Catalana, de la Federaci Catalana de Caixes dEstalvis i de Gas Natural SDG, SA.