MODEL PSICOANALÍTIC

- Model Interaccionista (dos coses importants: el que es veu “conscient” i el que

no es veu “inconscient”).

- Sigmund Freud neuròleg (1856-1939). Creador psicoanàlisi.

En la seva teoria considera que les dades conscients són insuficients per explicar el
comportament humà.

- Descobreix que les persones milloraven de les seves dolències nervioses i

psíquiques quan podien parlar dels símptomes que patien d’una manera lliure i
espontània Técnica de lliure associació (persones parlen de tot el que sentien).

- Creador de la Psicoanàlisi (1923).

Mètode per a la investigació dels processos mentals. Per exemple, si actualemnt tens
malsons, a partir de la psicoanálisi es pot descobrir que aquests malsons provenen d’un
trauma infantil.

Es recolza en teories sobre la manera en què l’inconscient interactua amb la ment

conscient.

Intenta explicar el funcionament de la ment humana i el seu desenvolupament.

Ens proporciona teories sobre el comportament dels éssers humans dintre de la societat i
en les seves relacions personals.

Mètode molt criticat.

Principals teories del sistema Freudià

- Freud estructura la personalitat en el que ell denomina “TÒPIQUES”.

- TÒPICA és una teoria o punt de vista que suposa una diferenciació de l’aparell
psíquic en un cert nombre de sistemes estructurats, dotats de caracteterístiques o
funcions diferents, disposats en un determinat ordre entre sí. És a dir, el cervell
està partit i cada partició es dedica a una cosa o a un sistema diferent
(llengua…).
  Teoria de les Tòpiques

1ª Tòpica 2ª Tòpica
Inconscient Allò (Id)
(Allò que no és consciència) (Regit pel principi de plaer)

Preconscient
(Allò que és a punt de ser conscient)
Conscient
(Allò que actualmente és conscient)
Jo (Ego)
(Regit pel principi de la realitat)
(En part consciente, en part
inconscient)
Superjò (Superego)
(Regit pel principi del deure)
(És inconsciente, però en alguns
aspectos en són conscients)

 Dinàmica de la personalitat

- Explica quines són les forces que mouen la personalitat.

- L’origen de la nostra conducta és per a Freud una PULSIÓ (necessitat).
- PULSIÓ: és un procés dinàmic que té una càrrega energètica que fa tendir
l’organisme cap a una finalitat.
- Teoria de les pulsions.

 Teoria de les pulsions (instints naturals. Ex. Supervivència).

Dues classes de pulsions:

Les pulsions d’autoconservació o instints del jo

- Supervivència de la persona
- Pulsions proporcinen l’aprenentatge

Les pulsions sexuals o oinstints sexuals

-Tendirien a la conservació de l’espècie

- El desig sexual és la força amb què la pulsió sexual és representada a la ment
  Teoria Dualista (va lligada la teoria de les pulsions)

La pulsió de la vida o instint de vida (eros)

- Pulsions sexuals i d’autoconservació

- És el que ens porta a la recerca del plaer personal (sortir de copes) i de l’espècie.

La pulsió de Lamont o instinto de Lamont (thànatos)

- Fa referència als components destructius i agressius que es troben en tots els éssers
humans.

Freud identifica 4 característiques de la pulsió o instint:

1. Font: allò que l’origina (excitació corporal o estat de tensió sobre una part del
cos).
2. Finalitat: és la satisfacció o supressió de l’estat de tensió que provoca la font, és
a dir, la descàrrega o compensación (reducció de la tensió).
3. Objecte: és l’element del qual s’obté una finalitat.

 Teoria de la sexualitat/psicosexual

Explica l’evolució i el desenvolupament de la personalitat.

El desenvolupament de la persona el va dividir en etapes les quals ha de passar la
persona i repercutirà a la seva personalitat adulta d’aquesta persona.

ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT PSICOSEXUAL

Fase Oral (0 -1 any)

El plaer (finalitat) està lligat, sobretot, a l’excitació de la cavitat bucal, els llavis i les
genives (font).
Ex, tots els nens se’n porten tot a la boca.

L’acció de mamar en aquestes edats és la més important i el nen sentirà amor o odi en
funció si se li dóna el pit o se li treu.

Fase Anal (1-3 anys)

La font principal de plaer està lligada a l’excitació de la zona anal. Els nens han de ser
capaços d’anar al lavbo sols.

Fase Fl·lica (3-6 anys)

El penis és la part més important del cos del bebè (nens) i estan molt orgullosos de tenir-
ho, les nenes en canvi pregunten perque no el tenen.
El plaer el troben en l’estimulació genital.
Desenvolupament del nen es veu caracteritzada pel Complex d’Edip.
Per a desenvolupar les seves teories sobre el Complex d’Edip, Freud
sostenia que:

Tots els nens entre els 4-5 anys s’enamoren de les seves mares, desitgen la seva
possessió i volen treure del camí al seu pare, però com el pare té més força tenen por de
que els castrin per tant, abandona a la mare com objecte de desig.

Per les nenes:

Les nenes també se senten inclinades per la mare, però fins que descobreixen que no
tenen penis.
Les nenes no tenen por a la castració perque no tenen, aleshores desitgen que els pares
les deixin embaRssades i pensen que el bebè serà el substitut del penis.

Fase de Latència (7-11 anys)

Necessitats sexuals més tranquil·les.

Ara els nens i nenes tenen vergonya alhora que els vegin despullats.
Es continúen masturbant però en privat.

Etapa Genital

Fase final del desenvolupament i torna a renèixer l’interès pel sexe.

• ERIK H. ERIKSON (psicoanalista més actual)

- Interaccionista (ambient i persona). Persona dins d’un ambient.

- Teoria psicosocial tindrà a veure amb la teoria psicosexual de Freud.
- El desenvolupament dura tota la vida des de que naixem fisn que morim.
- Erikson s’encarregava d’observar com jugaven els nens, els adults, les tribus
nord-americanes i com interaccionaven.

Crisis del desenvolupament

Totes les persones hem de passar etapa per etapa correctament perque sinó, una
persona que no les ha passat bé, pot que li apareixi a l’edat adulta un trastorn o
problema mental.
Si tendim a lo positiu ens desenvoluparem correctamente si tendim a lo negatiu
tindrem problemes.

La Teoria d’Erikson alhora de solucionar la problemàtica dependrà del nostre

entorn, perque així desenvoluparem les etapes correctament.
- Vuit estadis evolutius:

• Confiança enfront de desconfianÇ

- 1º any
- Etapa oral-sensorial
- Els bebès aprenen a confiar que els cuidaran i els hi atendrán les seves necessitats
però, també poden perdre la confiança quan les persones que els cuiden marxen.

• Autonomia enfront de vergonya i dubte

- 1-3 anys
- Etapa anal
- Nens i nenes aprenen a ser autosuficients i també dubten de les seves pròpies
habilitats.

• Iniciativa enfront de culpa

- 3-6 anys.
- Etapa fàl·lica
- Nens volen fer tasques del garns però algunes vegades traspasen límits i senten
culpa.

• Laboriositat enfront d’inferioritat

- 7-11 anys
- Etapa Latència
- Els nens són competents i productius en el domini d’habilitats o se senten inferiors
i incapaços de fer alguna cosa.

• Identitat enfront de confusió

- Adolescència
- Etapa genital
- Adolescent intenta saber qui és. Per això estableix les identitats sexual, política i
professional o se sent confós respecte dels rols que ha d’exercir.

• Intimitat enfront d’aïllament

- Adultesa
- Adults joves busquen companyia i bé s’aïllen dels altres perquè temen el rebuig.

• Generativitat enfront d’estancament

- Adults mitjana edat col·laboren amb la generación següent a través del treball
significatiu, les activitats creatives o la criança de fills, o s’estanquen.
 • Integritat enfront de desesperació

- Els adults grans tracten de trobar sentit a les seves vides o bé desesperant-se
perquè no han assolit els objectius que s’havien proposat.

Diferències i semblances entre la Teoria Psicosexual de Freud i la

Teoria Psicosocial d’Erikson:

Diferència:

Freud, quan explica el desenvolupament de les persones es basa en els impulsos sexuals,
en canvi, Erikson, es basa més en les relacions que té la persona amb el seu entorn
(social, familiar, cultural…).

Semblança o comú:

Els dos opinen que les persones per passar de la infancia a la maduresa han de passar
unes fases o etapes.
Per passar d’etapa en etapa has d’haver superat una sèrie de crisis, que si a l’edat
infantil no han estat superades, apareixeran a l’edat adulta.
MODEL COGNITIU

Psicologia Cognitiva: (Corrent Interaccionista)

Els psicòlegs cognitius intenten averiguar com pensen les persones per actuar d’una
manera determinada.

 Concepte

Engloba teories que consideren que el desenvolupament de la persona no es basa en

teories observables (conductistes) sinó que s’ha d’explicar a partir de les entitats
cognitives de la persona.

 Definició

Utilitzen els processos mentals per comprendre la conducta.

 Objecte

Es centrarà en l’estructura de la ment i dels processos cognitius.

Precursors de la Psicologia Cognitiva

- Watson (conductes observables)

La psicologia es va quedar limitada a l’estudi de les conductes observables.

- S.XX
Es va posar en qüestió el Conductisme, perque van aparèixer un seguit de
situacions.

(No ens podiem quedar només amb les conductes observables perque tenim més
coses. A partir de les conductes no podem explicar com es desenvolupen les
persones).

 Situacions

- Plantejaments conductistes estaven invalidats per explicar els fenòmens mentals.

-Va aparèixer l’Escola de la Gestalt i Jean Piaget.
-Aparició de les primeres computadores que es podien comparar amb la ment
humana.
-Aparició cibernètica i teoria de la informació.
-Estudi del llenguatge de Noam Chomsky.
-A partir de tot això la Teoria Cognitivista va començar a construir-se com
alternativa al Conductisme.
Jean Piaget

- Es va interesar en l’estudi de la intel·ligència i el coneixement humà, és a dir,

com l’ésser humà adquireix, guarda i recupera les diferents informacions.

- Piaget: la persona que s’adapta als canvis que es produeixen al seu entorn és
INTEL·LIGENT.

- INTEL·LIGÈNCIA: capacitat d’adaptació a l’entorn. Qui no es sàpiga adaptar

patria crisis.

 Adaptació:

Es produeix al llarg de la vida, especialmente en la infància, on les funcions

cognitives s’han de desenvolupar en passar d’una estructura a una altra de nivell
superior.

Les funcions cognitives es desenvolupen passant per uns estadis:

- Estadi 1. Intel·ligència Sensoriomotriu (0-2 anys)

No representación mental ni llenguatge.

Els nens utilitzen els sentits i les habilitats motrius per entendre el món.

- Estadi 2. Intel·ligència Preoperatòria (2-7 anys)

Aparició llebguatge (entenen conceptes i relacionen).

- Estadi 3. Intel·ligència Operatòria Concreta (7-12 anys)

Ja no tan pensaments egocèntrics, sinó que més objectius.

Raonament més lògic i conceptes més complexos.
(Període escolar).

- Estadi 4. Intel·ligència Operatòria Formal (12-16 anys)

Maduració Ideal
Perfeccionisme (ja raonem).

Segons Piaget per passar d’un estadi a un altre és necessari haver assolit un nivell
d’equilibri i organització mental que deixen al subjecte preparat per afrontar un
altre estadi.
Cada adaptació està formada per un doble mecanisme:

- Assimilació: incorporación de nous conceptes a la nostra estructura mental.

(convinació de continguts vells amb nous).
- Acomodació: reorganització de continguts.

EQUILIBRI

Nova Idea o Experiència

DESEQUILIBRI

Adaptació

Assimilació Acomodació

NOU EQUILIBRI

 Cibernètica, la Teoria de al informació i els ordinadors

- Naixement cibernètica: 1942

- En el Congrés de la Inhibició Cerebral (Nova York) va sorgir la idea:
“intercanviar coneixements entre la fisiologia i les tècniques en mecanismos de
control”.

- Va sorgir: “Concepte de la Cibernètica” (Wiener)

La cibernètica s’ocupa dels sistemes de control dels ordinadors que són semblants a
la ment humana.

- Aportació de Wiener:

“Concepte de Retroalimentació”

Ex. professora explica una cosa i pregunta als alumnes si ho han entés. Aleshores,
un alumne diu que si i li explica el que ella ha explicat.

- Teoria de la Informació (Shanon i WEaber)

Una persona pot rebre diferents informacions totalmente independents de contingut.