Un periodista i un fotgraf:(els capitans Diari), van anar en una selva inexplorada, van anar-hi amb una mena davioneta,

i es van deixar caure amb un paracaigudes. Van fer fotos i fotos. Quan ja era de nit, van muntar la tenda de campanya i van anar a dormir aviat, per dem aixecar-se aviat de ben dhora. Van deixar la cmera al costat de la tenda de campanya. Lendem, van anar per comenar a recollir les coses i portar les fotos, i publicar-les al diari, per quan sen van donar comte no hi havia la cmera en lloc ! Buscaven per tota la selva per, res de res... El periodista es va entrebancar amb un mapa... ficava que havia un tresor amagat en la selva, per havien de seguir les coordenades, hi aix van fer: - 2 a la dreta, - 4 a lesquerra, Toca larbre ms proper, i fes 10 passes endavant... Quan van arribar, van veure un tresor, el van obrir i,... hi havia la cmera a dintre ! i moltes joies ms,... Amb lavioneta van anar fins a New York, i van publicar el millor diari, per, el misteri de com va acabar la cmera en el gran cubell del tresor ! ... misteri, espero que ara endavant no deixeu les coses aix com aix ! J

Marc Cardona Soler 5B

EL PERIODISTA DESAPAREGUT
El periodista catal "Oriol" , sempre estava viatjant a diferents pasos per saber fenmens o coses inslites. Aquest cop havia d'anar a una selva de l'frica,perqu hi havia un atac d'animals salvatges que raptaven als habitants de la selva. Ell volia investigar, per va pensar que ell sol no podia,va trucar a un amic seu ,que era fotgraf, i aix va comenar tot. Van veure com un "goril.la" raptava a un nen d'uns set o vuit anys. El fotgraf rpidament va fer - li una foto, la van mirar i van veure que el goril.la al darrere de l'esquena portava una cremallera. L'Oriol li va dir : -seguim-lo! El fotgraf va respondre : -d'acord. El van seguir i van anar a parar a una cova, que all van veure tots els desapareguts. El goril.la dormia i l'Oriol i en David, que era el fotgraf, van rescatar els desapareguts, i van baixar-li la cremallera, i era una disfressa ! , l'hi varen treure i era un altre periodista, i va dir: -Ara que m'heu descobert, us ho explicar:

jo vaig venir a veure un fenomen, per em va agradar i em vaig quedar aqu. No saba com guanyar diners, aix que vaig raptar els habitants, i els obligava a que fessin el que jo volia-, perd,- va dir amb una cara trista,l'Oriol i en David, van dir que el portarien a la Policia, i aix va acabar el da...

PAU PLANA

Experincia a lilla perduda

Fa tres anys que sc periodista,i quan arriba un any diferent,em porten a un lloc inexplorable per quan arribi un altre cop a casa meva escriure detalladamente el que succedeix.Fa dos anys em van portar al desert,el segon any em van portar a una muntanya inexplorada i aquest any mhan portat a una illa perduda en loce. A larribar a lilla,vaig anar a buscar aliment pel cap de setmana que vaig passar all.Al passar pel costat duna roca per veure-hi si hi havia menjar,hi havia una noia,boja com una cabra,que buscava a un familiar. Mentre un fotgraf passejava per un cant de lilla fent fotos ,en una d aquestes fotos va veure com una persona es veia al mar que no sabia nedar. El fotgraf em va ensenyar la imatge,i com que jo sabia que la noia buscava un familiar,li vaig ensenyar la imatge,ella va dir que s era ell.Jo vaig anar a rescatar-la i la vaig portar a lilla. -Mira el teu helicpter ve pe all,i el meu per aqu! Va dir el fotgraf.

Quan vaig arribar a casa vaig escriure detalladamente tot el que va passar. Al cap de tres dies ho van publicar al diari.
Laura Hernndez

L ILLA PERDUDA
Dos marineres que es diuen Laura i Maria, condueixen un vaixell. Desprs de navegar tres dies es troben en una illa perduda en loce on han decidit quedar-se uns dies. Aquesta illa era petita per hi ha totes les coses que puguis imaginar. Un cop installades han anat a prendre el sol i a banyar-se, per all hi ha un fotgraf, fent un reportatge del mar, ell era lnic que hi havia en aquella illa i ha decidit quedar-shi . Estan la part del dia ,visitant l` illa, es presenten i desprs sopen tots junts. Ara ja han sopat i van a dormir. Quan shan despertat, shan adonat que la cmera del fotgraf ha desaparegut. Tothom la busca, per ning la troba. Fa un parell dhores que la busquen, per al final la Laura la troba a la branca dun arbre, ning sap com ha anat a parar all per ja estan cansats i decideixen agafar el vaixell i tornar a casa.
QUERALT

L'explorador en una illa perduda en l'oce

Avui el meu pare va a explorar una illa que est perduda en l'oce, pel seu treball. Jo i la meva mare, li hem preparat l'esmorzar, el dinar i el sopar a dintre d'una motxilla perqu es quedava a la illa una setmana. Es va aixecar, va agafar les coses, va anar caminant i va pujar a un vaixell del seu amic. Quan el seu amic el va deixar a l'illa, ell va comenar a explorar l'illa per veure si estaven b els animals i les fruites que menjaven els animals. Ho va investigar fins que va trobar el problema, el problema era que uns nois dolents havien enverinat les fruites i els animals no ho sabien i se les menjaven. Quan ja havia curat els animals es va ficar a saltar i de tan content que estava, es va entrebancar amb un pal molt gordo, una serp venenosa el va mossegar i es va desmaiar. Un senyor, el va veure al terra i el va portar a casa seva. La meva germana, va trucar als policies perqu l'anessin a buscar. Van passar dos setmanes i encara no havia tornat. La meva germana va dir que era una desaparici per en veritat no era aix. Els policies i la meva germana el van anar a buscar, van veure una casa amb llum i van tocar el timbre. Com que ell ja estava a dintre, es van posar molt contents. Marta

LA BUSQUEDA DE LA CAADORA I L'EXPLORADOR

En una selva s'hi trovaba un explorador. L'explorador estava endinsat en una recerca d'un objecte perdut. Pel cam, l'explorador s va topar amb una caadora anomenada Laura. Aquesta caadora estava en una recerca d'un nec cul pelat. En els 3 anys d anar buscant no va trobar res de res per tot arriba en el seu moment. El dia que es van trobar van quedar pel dia segent per continuar . Al dia seqent, van anar a una cova anomenada Sakycawi. A la cova hi van trobar un munt d'ssos d'animals raros, la caadora va trobar un esquelet d'un nec de cul pelat, per la caadora no s va posar gaire contenta perqu la caadora en volia veure'n un per viu, no mort, resulta que l'explorador desprs de dos hores buscant ,va comenar a canar. Desprs li va passar un miracle davant dels seus ulls. Va trobar un objecte mai vist, era un ratpenat amb uns ulls blaus que eren diamants. L'explorador i la caadora van tornar cap a casa seva, per donar la notcia als seus familirs.

JLIA

El director del diari Increbles animals mha suggerit fer una feina, una feina que mai havia fet: que ans a la misteriosa selva a fer un reportatge sobre els animals daquell indret. Jo, com si res, li he resps: -S, mencantaria!-. Ell, mha presentat un fotgraf professional, en James. El dia segent, estava ms nervis com un gos si li ensenys un bistec. Anava a volar amb un avi privat cap... a lfrica! Al cap de sis hores aproximadament vam comenar a veure aquelles terres. Vam comenar a disminuir laltitud i la velocitat. Havent apagat motors vam agafar els nostres estris i vam baixar les escales metlliques daquell vehicle volador. Feixa una xfagor impressionant, estvem a 45 graus. Vam comenar a fer passes junt amb un mapa i una brixola. Jo anava guiant el fotgraf amb el mapa i la brixola, i ell amb la seva cmera fotografiava, aquells animals extraordinaris. Ens vam incorporar enmig duns arbres per fotografiar uns simis. Entre els arbres i els matolls va aparixer una persona, no gaire visible, que capturava els micos. Ens hi vam acostar a poc a poc i en James el va fotografiar un munt de vegades. Lhome misteris ens va veure, i, ens va treure la cmera. Al cap de dos segons lhome misteris va desaparixer, havia desaparegut en un obrir i tancar dulls! Sense la cmera, no podem donar les fotos a la policia, i tancar-lo a la pres! Van estar buscant-lo tres dies i finalment el van trobar. Era dins una cova, fent experiments. Vam anar-hi per darrere i li vam fer un cop al cap. Vam trucar a la policia i van arribar extraordinriament amb helicpter.

David Beurnio

En la ciutat de HOLLYBOOD, uns alumnes a la seva escola, van anunciar que qui volqus anar de viatge que sapunts a la llista, per noms podien anar-hi els que tenien ms de 25 anys. Quan es va acabar el termini per apuntar-se, la guia turstica els esperava al costat de la porta de lentrada. Ara us explicar a on anirem , anirem a una illa perduda a loce. Anirem amb avi des de HOLLYBOOD fins MANHATAN. I per ltim anirem de MANHATAN a HAWAI. Ara comencem el viatge !!! Quan van arribar a laeroport, els avions no sortien fins daqu 1 hora. Quan va passar una hora, van entrar a lavi i la guia turstica va veure un savi despistat.. La guia turstica li va dir si volia anar a fer un viatge a una illa perduda. El savi despistat ,va dir que si, i van agafar lavi fins a MANHATAN. Quan van arribar a MANHATAN vam pujar all vaixell, la guia turstica els i va endenyar les habitacions. Per quan els hi va tocar anar a dinar el vaixell es va girar i el savi despistat i uns altres viatgeres es van ofegar. Per fi, vam arribar, la guia turstica i els viatgers es van posar molt contents. Per lendem el vaixell no va venir i la guia turstica i els viatgers tenien que marxar. La guia va fer una proposta fer un naufragi fins a MANHATAN. Els viatgers li van fer cas per a mig cam ,la barca es va enfonsar ,i els viatgers tamb aix que van desaparixer.

FI!!!!

MARIA VERD
Aventures a Madagascar Jo la periodista, Nelly, estava en la meva oficina mirant fotos de lltim viatge que vaig fer, que va ser a lfrica. La histria va comenar aix: Jo estava a lavi dirigint-me a Madagascar a lilla perduda de loce ndic, que s aix com ho diuen els africans. Vaig aterrar a Madagascar just a temps. Vaig mirar per tot buscant una notcia, aleshores vaig escoltar un soroll, el soroll venia dun arbust, vaig veure darrere ell a un cadell de tigre espantat i acurrucat per la por, el vaig acariciar i li vaig fer una foto, vaig decidir que seria el meu company de viatge. Quan estava a sota dun arbre ,vaig escoltar una veu familiar, era la meva enemiga la caadora Sam em va dir hola amb un somriure de descarada i li vaig tornar el salut. El meu company de viatge, en Toby, que aquest s el nom que li he posat al petit cadell, es va espantar, i la Sam li va fer un somriure de descarada. Quan vam ser les 20:00 de la nit ens vam anar jo i en Toby cap a casa no molt contents per la trobada amb la Sam.

Maria Franco