Acords de

Govern Acords de Govern

29 de maig de 2012













Acords de Govern.
Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.cat

2
El Govern flexibilitza lhorari del personal
dadministraci i tcnic

El Consell Executiu aprova el decret de jornada i horaris de treball
del personal funcionari, que estableix un nou horari ordinari,
permet reduir en mitja hora la pausa obligatria per dinar i
possibilita gaudir de la reducci de jornada per inters particular,
entre daltres

La norma t com a objectiu afavorir la conciliaci de la vida
personal i laboral, tot garantint un nivell ptim dels serveis pblics


El Govern ha aprovat avui el decret sobre jornada i horaris de treball del
personal funcionari al servei de lAdministraci de la Generalitat, a travs del
qual es flexibilitzen al mxim els horaris dels treballadors per facilitar la
conciliaci de la vida personal i laboral, tot garantint el nivell ptim dels serveis
pblics.


Nou horari ordinari

En aquest sentit, el decret estableix un horari ordinari, que substitueix lhorari
partit i lhorari continuat actuals. El nou horari marca una permanncia
obligada de 9 a 14 hores de dilluns a divendres. La resta es pot desenvolupar
entre les 7.30 i les 19 hores. A la vegada, el decret possibilita que el personal
pugui sollicitar anualment lhorari que vol fer, sempre respectant els
parmetres obligatoris. La jornada ordinria s de 37 hores i 30 minuts de
treball efectiu en cmput setmanal. Una altra mesura s la reducci en mitja
hora de la pausa obligatria per dinar, que fins ara era duna hora.

El decret tamb estableix el carcter excepcional de les hores extraordinries,
que no es podran autoritzar si no s per motius excepcionals o de fora major.
Aix mateix, la compensaci horria en hores lliures de servei s sempre
prioritria a la gratificaci dels serveis extraordinaris.

Els horaris establerts en aquest decret resten subordinats a les necessitats i al
bon funcionament dels serveis pblics i es poden realitzar sempre que sen
garanteixi una prestaci adequada.


Vacances i permisos

El cmput total de vacances s de 22 dies hbils per cada any complet de
servei o la part proporcional (23 si es fan de manera fraccionada), que shan
de gaudir durant lany natural. Cadascuna de les diferents fraccions ha de ser


Acords de Govern.
Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.cat

3
com a mnim duna setmana natural. No obstant aix, i com a novetat, 3
daquests dies de vacances es podran gaudir de manera independent i allada
al llarg de lany, sempre dacord amb les necessitats dels serveis.

Tamb sadequa el perms per a assumptes personals, que queda redut a 6
dies, als quals se nafegeixen 2 ms a partir del compliment del sis trienni. A
la vegada, se suprimeixen els dies addicionals de vacances per anys de
serveis prestats.


Reducci de jornada per inters particular

El personal pot sollicitar, per inters particular, la reducci de la jornada dun
15%, dun ter i de la meitat en relaci amb la jornada ordinria o parcial, amb
la reducci proporcional de les seves retribucions. La concessi daquesta
mesura tamb queda subordinada a les necessitats dels serveis i subjecta al
rgim dincompatibilitats.

El decret tamb desenvolupa reglamentriament lacord aprovat el 8 de maig
passat pel Govern, segons el qual es pot gaudir de forma compactada del
primer any de la reducci dun ter o de la meitat de la jornada laboral amb el
80% o el 60% de les retribucions per tenir cura dun fill o fills menors de sis
any.

Aquestes mesures sapliquen al personal funcionari i inter dadministraci i
tcnics. En resten exclosos els cossos de bombers, mossos desquadra i
agents rurals i el personal amb funcions docents, sanitries, assistencials,
veterinries i penitenciries. No obstant aix, les mesures referents al perms
per a assumptes personals i a la possibilitat de reducci de jornada afecten tot
el personal funcionari dadministraci i tcnic, sense cap exclusi.





Acords de Govern.
Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.cat

4
El Departament dEmpresa i Ocupaci centralitzar la
gesti de la Renda Mnima dInserci

El Consell Executiu aprova que el Departament assumeixi lrgan
tcnic administratiu de la Comissi Interdepartamental de la RMI,
que fins ara depenia del Departament de Benestar Social i Famlia

Lobjectiu s racionalitzar els serveis i unificar lrgan tcnic de
gesti en un nic departament, agrupant la gesti administrativa i
la pressupostria per aconseguir una major eficcia en els circuits
i millorar latenci als beneficiaris del programa



El Govern ha aprovat avui que el Departament dEmpresa i Ocupaci
assumeixi lrgan tcnic administratiu de la Comissi Interdepartamental de la
Renda Mnima dInserci (RMI), que fins ara depenia del Departament de
Benestar Social i Famlia. Lobjectiu s racionalitzar els serveis i unificar
lrgan tcnic de gesti del programa en un nic departament, que agrupar la
gesti administrativa i la pressupostria, per assolir una major eficcia i
millorar latenci als beneficiaris del programa.

Les tasques relacionades amb la gesti i lorganitzaci de la Renda Mnima
dInserci estan intrnsecament lligades i interactuen constantment en la
revisi de les prestacions trameses, en la validaci, actualitzaci i confirmaci
del pagament i en la detecci dincidncies i lordenaci del pagament. Aquest
fet, juntament amb les mesures de simplificaci administrativa i limpuls decidit
del Govern a la inserci i als projectes dautoocupaci per als receptors de la
renda mnima han portat lExecutiu a unificar els esforos en un nic
departament.

Aix mateix, es modifica la composici de la Comissi Interdepartamental de la
RMI, que passar a tenir 9 vocals, que seran nomenats pel conseller
dEmpresa i Ocupaci a proposta de cadascun dels departaments. El
Departament dEmpresa i Ocupaci tindr 4 representants a la comissi,
mentre que els departaments de Benestar Social i Famlia, Justcia;
dEnsenyament, dEconomia i Coneixement, i de la Presidncia en tindran un
cadascun.

El canvi dadscripci orgnica de lrgan de gesti no modifica els circuits ni
lactual funcionament del programa.





Acords de Govern.
Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.cat

5
El Govern clarifica i facilita el funcionament dels clubs
i les federacions esportives

El Consell Executiu aprova la modificaci del Decret dentitats
esportives, que preveu una durada de 4 a 8 anys per a les juntes
directives dels clubs i de 4 anys en les federacions


El Govern ha aprovat avui la modificaci del Decret 58/2010, de 4 de maig, de
les entitats esportives de Catalunya, amb lobjectiu de clarificar i facilitar el
funcionament intern dels clubs i les federacions, que sn un dels motors del
sistema esportiu del pas.

Entre els canvis ms destacats, el Govern ha modificat la durada del mandat
dels membres de la junta directiva dels clubs, que no podr ser inferior a 4
anys ni superior a 8, dacord amb el que determinin els estatuts de lentitat.
Fins ara, els mandats se situaven entre els 6 i els 8 anys. Quant als processos
electorals en els clubs, la designaci dels membres de la junta electoral es
realitzar per sorteig pblic entre tots els socis i davant de notari en el cas dels
clubs que celebren lassemblea a travs de compromissaris.

Daltra banda, a partir dara ser un mrit preferent lacreditaci que es
respecta el principi digualtat en lorganitzaci i el funcionament dels clubs i les
federacions, amb lartic ulaci de mesures o plans digualtat orientats a aquest
objectiu. Tamb desapareix la incompatibilitat dexercir un crrec poltic i, al
mateix temps, ocupar un crrec directiu en un entitat esportiva.


Canvis en les federacions

Pel que fa als canvis que afecten especficament les federacions esportives,
una de les novetats fa referncia tamb a la durada dels mandats dels
membres de les juntes directives. Fins al moment, eren de 6 anys, un perode
que ara es limitar a 4.

Tamb hi ha canvis en relaci amb la representaci dels clubs dins les
federacions. Fins ara, la representaci dels clubs en el president o
vicepresident shavia dacreditar demostrant la seva inscripci amb el mandat
en vigor al Registre dentitats esportives. Amb la modificaci del decret, si no
s possible aquesta acreditaci, nhi haur prou amb un document notarial
que doni fe de la representaci.

Pel que fa als processos electorals de les federacions, es permetr als
membres de lassemblea general donar el suport, mitjanant un aval, a una o
ms candidatures. Fins al moment es limitava a un nic aval. En relaci amb
la direcci de les federacions, la figura del president com a rgan unipersonal


Acords de Govern.
Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.cat

6
queda exclosa dels rgans de govern, que passen a ser lassemblea general i
la junta directiva.

El termini perqu les entitats esportives catalanes adeqin el contingut de les
seves normes estatutries a les previsions reglamentries del decret de les
entitats esportives de Catalunya samplia i finalitzar el juny de 2013.





Acords de Govern.
Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.cat

7
El Govern declara b cultural dinters nacional
lesglsia de Santa Maria de Sanaja i la Via Romana
de Parpers dArgentona

LExecutiu considera que cal preservar aquests espais pel seu
inters histric, cultural i arqueolgic

El Govern ha acordat declarar b cultural d'inters nacional (BCIN) lesglsia
de Santa Maria, a Sanaja (Segarra) i la Via Romana de Parpers, a Argentona
(Maresme), la primera en la categoria de monument histric i la segona en la
de zona arqueolgica.

L'esglsia de Santa Maria de Sanaja s un dels exemples de la implantaci
del gtic lleidat, que incorpora elements estructurals, constructius i tamb
decoratius, tant gtics com barrocs. Com a elements ms rellevants
destaquen el traat de la seva planta, els trets tipolgics i arquitectnics de
lestil gtic, en particular les claus de volta, la faana barroca, aix com la seva
imatge urbana en el marc de la Plaa Major de la poblaci.

Lesglsia pertany al Bisbat de Solsona. Lesglsia primitiva estava situada al
costat del castell, actualment en runes, i es troba documentada lany 951.
L'esglsia actual, datada el segle XIV, es va construir entre el 1509 i el 1515
sota la direcci del mestre d'obres de Balaguer, Joan Gausia, en estil gtic
tard i amb modificacions posteriors en poca barroca.

El temple conserva bona part de la seva estructura gtica, tot i que
posteriorment shi han afegit elements del perode barroc que sintegren dins
lestructura original del segle XVI. L'esglsia gtica s un edifici duna nau
nica rectangular flanquejada per capelles laterals situades entre els
contraforts i capada per un absis poligonal que segueix una estructura
tpicament gtica. El segle XVIII shi va afegir la faana barroca actual (entre el
1773 i el 1805). El campanar actual, situat sobre la faana del temple, tamb
es va construir al segle XVIII.


Via Romana de Parpers

La Via Romana de Parpers est situada a la part nord del municipi
dArgentona. Sha convertit en un paratge que es pot resseguir per recuperar
alguns espais musetzats. En conjunt, es tracta dun espai patrimonial de gran
importancia des del punt de vista cultural, cientfic i natural que cal protegir
com a zona arqueolgica.

Aquest tram de via t un recorregut de poc ms dun quilmetre amb un
desnivell absolut de 125 metres. Al llarg de tot aquest tram es conserven
encara nombroses restes dels murs de contenci que sostenien la calada,


Acords de Govern.
Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.cat

8
bastits amb una slida maoneria. Tamb shi localitzen 10 contraforts de
secci triangular i planta rectangular que suportaven els murs de contenci.

Si b cronolgicament no es pot precisar amb prou certesa la seva
construcci, es creu que ja existia cap al segle II aC. Aquesta consideraci es
basa sobretot en la troballa dun milliari a Santa Eullia de Ronana, al Valls
Oriental, on apareix el nom de MV Sergius, identificat com el cnsol rom que
lany 120 aC governava la Hispnia Citerior, tot i que els seus orgens encara
podrien ser anteriors a lpoca preromana.

Les primeres notcies documentals daten del perode alt medieval i se sap que
es va reformar fins al segle XVIII. El caminal de Parpers va caure en dess
quan a partir de 1844 es va construir una nova carretera per superar el coll
homnim, lactual C-1415b, de Granollers a Matar.

Acords de Govern.
Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.cat

9
Altres acords del Govern

El Govern aprova la concreci de la mesura excepcional de reducci de
les despeses de personal per al 2012

El Govern ha aprovat avui les mesures excepcionals de reducci de les
despeses de personal al servei de lAdministraci i el sector pblic per a
lexercici 2012, tal com ja es va anunciar. Sestableix una reducci equivalent
al 5% de les retribucions percebudes lany 2012, que substitueix la reducci
recollida inicialment en lAcord del Govern de 28 de febrer de 2012. Aquesta
mesura afecta al personal funcionari, estatutari, eventual i laboral

La reducci saplicar mitjanant la deducci del complement especfic
addicional corresponent als mesos de juny i desembre de 2012, de manera
preferent. Aquesta s una mesura excepcional orientada a ajustar les
despeses a la previsi dingressos per tal dassolir el compliment de lobjectiu
de dficit pressupostari. Es calcula que permetr estalviar un total de 364,5
milions euros.

La reducci sestn a les universitats pbliques catalanes i les entitats
dependents. Saplicar al personal funcionari, inter, laboral, contractat
administratiu i emrit de les universitats. A ms, de la mateixa manera que
saplica als alts crrecs del Govern i personal directiu del sector pblic, es
redueix limport equivalent a una paga extraordinria als rgans de Govern i
altres crrecs unipersonals, i daltre personal que desenvolupi funcions
directives a les universitats pbliques, tinguin o no la consideraci dalt crrec,
sempre que percebin una retribuci anual igual o superior a la fixada per al
crrec de director general.

Atesa la singularitat daquest collectiu, es fa necessari una regulaci
especfica. Precisament, a partir daquest acord se suspenen les previsions
dels pactes sindicals i esdevenen inaplicables les clusules contractuals o les
condicions regulades pels convenis collectius que contravinguin laplicaci
dall que preveu aquest Acord.

Aix mateix, la mesura tamb saplicar al personal al servei de lAdministraci
de justcia. En aquest cas la reducci equivalent al 5% es far efectiva el mes
de juny i de forma mensual de juliol a desembre, tenint en compte la
singularitat retributiva daquest personal.





Acords de Govern.
Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.cat

10
El Govern aprova la simplificaci i racionalitzaci lestructura de la
Direcci General de la Policia

El Consell Executiu ha aprovat avui el decret de reestructuraci parcial de la
Direcci General de la Policia, amb lobjectiu de reduir, simplificar,
racionalitzar i modernitzar la seva estructura organitzativa i fer-la ms eficient
que lactual.

Les unitats afectades per aquest decret sn la Subdirecci General
dAdministraci i Serveis i la Subdirecci General de Recursos Humans de la
Direcci General de la Policia. El document suprimeix rgans i unitats
adscrites a aquestes dues subdireccions i redefineix les funcions de les unitats
que es mantenen vigents. En lactual context de crisi econmica i restricci
pressupostria, la nova organitzaci tamb contribueix a ressituar
determinades competncies en mbits de decisi centrals.

El mes de desembre passat el Govern ja va aprovar el Decret 415/2011, que
establia una nova estructuraci per a la funci policial de la Direcci General
de la Policia per adaptar-la als importants canvis demogrfics, socials,
econmics i tecnolgics que viu Catalunya en els darrers anys i que tenen
incidncia en lmbit de la seguretat.

Daltra banda, el Govern tamb ha aprovat avui una modificaci del Decret
320/2011, de 19 dabril, de reestructuraci del Departament dInterior, amb
lobjectiu de centralitzar en la Subdirecci General de Prevenci de Riscos i
Salut Laboral de la Direcci de Serveis del Departament dInterior les funcions
de prevenci de riscos que desenvolupen les diferents unitats del
Departament.


El Govern aprova la reestructuraci del Departament de Cultura

El Govern ha aprovat el Decret de reestructuraci del Departament de Cultura,
amb lobjectiu dadequar la seva estructura a la constituci de lOficina de
Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC). La modificaci tamb t com a finalitat
dotar el Departament dels instruments necessaris per desenvolupar les seves
funcions en el marc del nou model organitzatiu: el seguiment i control de
resultats, la racionalitzaci i optimitzaci dels recursos humans i limpuls de
ladministraci electrnica.

El decret aprovat avui modifica la Subdirecci General de Promoci Cultural,
que passa a denominar-se Subdirecci General de Promoci Cultural i
Biblioteques. Sassignen a aquesta unitat les funcions relatives al Sistema de
Lectura Pblica i altres mbits del Sistema Bibliotecari de Catalunya.

El decret modifica tamb la denominaci del Centre de Promoci de la Cultura
Popular i Tradicional Catalana, que es dir Direcci General de Cultura


Acords de Govern.
Pl. de Sant Jaume, 4 . 08002 Barcelona . Tel. 93 4024623 . comunicaciogovern.presidencia@gencat.cat

11
Popular i Tradicional. Aix mateix, la Subdirecci General de Protecci i
Promoci del Patrimoni Etnolgic passa a denominar-se Subdirecci General
de Protecci i Promoci de la Cultura Popular i Tradicional. Daltra banda, el
Servei del Patrimoni Etnolgic sanomenar Servei de Recerca i Protecci.
Finalment, decret actualitza les funcions de la Direcci General de Poltica
Lingstica, amb especial atenci a la llengua occitana, arans a la Vall
dAran, i a la llengua de signes catalana.


El Govern dna suport al Festival de Cinema Fantstic de Sitges

El Govern ha acordat concedir una subvenci de 460.000 euros a la Fundaci
Privada Sitges, Festival Internacional de Cinema de Catalunya per a
lorganitzaci de la 45a edici del Sitges Festival Internacional de Cinema
Fantstic de Catalunya, que tindr lloc del 4 al 14 doctubre denguany.

Sitges Festival Internacional de Cinema Fantstic de Catalunya s el primer
festival de cinema fantstic del mn. Lorganitzaci del certamen correspon a
una fundaci integrada per representants de lAjuntament de Sitges, el Govern
de la Generalitat i altres institucions, juntament amb diverses associacions i
empreses pbliques i privades.