PD 472902

L ARCA
CICLE SUPERIOR
coneixement del medi social i cultural

GUIA DIDCTICA
Aquesta obra ha estat elaborada per lequip pedaggic i editorial de
REDACCI:
Jordi Dolcet Jaume Reula

ILLUSTRACIONS:
Javier Andrada Sebasti Serra Jordi Vila Delcls

EDICI:
Interlnia, SL
COORDINACI DE LREA DE CINCIES SOCIALS:
Slvia Ruiz
COORDINACI PEDAGGICA:
Anna Canals
DIRECCI GENERAL:
Xavier Carrasco
Primera edici: juliol del 2006 Disseny de la collecci: Cass IIlustraci de la coberta i pictogrames de capaleres: Izqui Correcci: Merc Estvez i Guillem Pujades Maquetaci: Georgina Escutia Direcci editorial: Jess Giralt Fotografies: Arxiu ECSA-Corel 2006, Enciclopdia Catalana, SAU
Josep Pla, 95. 08019 Barcelona www.text-lagalera.cat text@grec.cat
Impressi: Service Point Pau Casals 161-163 08820 El Prat de Llobregat ISBN: 84-412-1276-7 Dipsit legal: B-32.383-2006
La reproducci total o parcial daquesta obra per qualsevol procediment, comprenent-hi la reprografia i el tractament informtic, com tamb la distribuci dexemplars mitjanant lloguer o prstec, resten rigorosament prohibides sense lautoritzaci escrita de leditor i estaran sotmeses a les sancions establertes per la llei. Tots els drets reservats.
NDEX
GUIA DIDCTICA LARCA 5
EL NOSTRE PROJECTE
Presentaci 5 Nivells de concreci del currculum 7 El projecte LARCA per al cicle superior 8 Estructura didctica del llibre de lalumne 13
17
PROPOSTA DAVALUACI INICIAL
31
EL TREBALL, UNITAT PER UNITAT Programaci de continguts i objectius didctics Avaluaci formativa Via 2 i via 3 Orientacions i recursos didctics Solucions de cada unitat
1 CATALUNYA DINS EL MN 31
EL RELLEU 43
LES AIGES
55
EL CLIMA I LA VEGETACI 67
LA POBLACI
79
EL SECTOR PRIMARI I EL SECTOR SECUNDARI 91
LES CIUTATS I EL SECTOR TERCIARI
103
LES CULTURES
115
LA HISTRIA 127
10 LA PREHISTRIA
139
11 LEDAT ANTIGA 151
12 LEDAT MITJANA
163
175
PROPOSTA DAVALUACI FINAL
GUIA
Presentaci
El projecte LARCA de Text-La Galera

Desprs de la presentaci dels materials corresponents als cicles inicial i mitj, el projecte LARCA per a letapa deducaci primria continua creixent, ara amb els materials per al cicle superior: els llibres de curs de les rees de Llengua catalana, Llengua castellana, Coneixement del medi natural, Coneixement del medi social i cultural, Matemtiques i Religi catlica. Completa loferta de Text-La Galera per al cicle superior un ampli ventall de materials complementaris que comprenen llibres de lectura, quaderns de treball i dos CD de suport, un per curs, que ofereixen activitats interactives i una gran quantitat de recursos multimdia. Les Guies didctiques, que shan renovat notablement respecte dofertes anteriors i estrenen tamb una nova presentaci per cursos, us ofereixen una explicaci detallada del projecte per rees, unes propostes davaluaci inicial, formativa i final, i, per unitats, la programaci dels continguts, activitats de refor i ampliaci, orientacions i recursos didctics i les solucions a les activitats dels llibres dels alumnes. Tots els materials del projecte LARCA comparteixen un mateix plantejament didctic i una mateixa estructura formal. El denominador com s el seu carcter obert i flexible, la capacitat desdevenir una eina til per a cada particular situaci daprenentatge. Daquesta manera, mantenim la lnia pedaggica i editorial que ens ha personalitzat al llarg de la nostra trajectria i renovem el nostre comproms de contribuir a la renovaci pedaggica i a la qualitat educativa, des de la nostra posici compromesa tamb amb el servei al pas.
GUIA
Nivells de concreci del currculum
El projecte Text-La Galera dins de lestructura curricular

COMPETNCIA DE LA GENERALITAT COMPETNCIA DELS CENTRES DENSENYAMENT
CONSELL ESCOLAR
DEFINICI DEL MODEL CURRICULAR Marc curricular per a lensenyament obligatori
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE (PEC)

Reglament de rgim intern Pla anual Pressupost Memria
Objectius generals
IU CRIPT PRES
1r nivell de concreci:
QU SHA DENSENYAR? Disseny curricular
ETAPA ENSENYAMENT PRIMARI

Objectius generals detapa Objectius generals drea Bloc de continguts drea Objectius terminals drea
L ENCIA REFER TATIU N I ORIE
CLAUSTRE
2n nivell de concreci:
QUAN SHA DENSENYAR? CICLES EDUCATIUS

Seqenciaci dels continguts i objectius referencials drea/cicle
PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE (PCC)

Objectius referencials rea-cicle Seqenciaci de continguts per cicles Metodologia Criteris davaluaci i promoci Tria de materials curriculars
PROJECTE TEXT-LA GALERA

Proposta oberta de seqenciaci de continguts
IU FICAT MPLI EXE
3r nivell de concreci:
Proposta metodolgica oberta
PROGRAMACI DAULA
PROFESSORS DAULA
COM SHA DENSENYAR? AULA

Seqenciaci dels continguts intracicle Perioditzaci Metodologia Objectius didctics Seqenciaci de continguts intracicle Estratgies didctiques Activitats Recursos Avaluaci inicial, formativa i additiva
GUIA
El projecte LARCA per al cicle superior

comprn materials per a les principals rees (Llengua catalana, Lengua castellana, Matemtiques, Coneixement del medi social i cultural, Coneixement del medi natural, Religi catlica, a ms de material complementari) que presenten un mateix plantejament didctic, conceptual i formal, fet que dna coherncia al projecte en el seu conjunt. Aquests materials tenen un denominador com: la voluntat de convertir-se en una eina til al professorat, una eina que es pugui adequar a cada situaci daprenentatge i a les necessitats educatives de cada centre, de cada aula, i, en definitiva, de cada alumne. Daquesta manera, els nens i les nenes tenen un cam ms planer per assolir les competncies bsiques prpies de cada rea en acabar el cicle. Lestructura dels materials i lenquadernaci dels llibres amb un sistema que permet, si es vol, extreuren els fulls per arxivar-los en una carpeta danelles van en aquest sentit. Es pretn que els llibres siguin oberts a fi que els mestres els completin, els reestructurin i els converteixin en els materials ms adequats a la realitat dels seus alumnes.
GUIA

LES VIES DAPRENENTATGE
Les vies daprenentatge

La frmula que dna adaptabilitat als llibres de TextLa Galera s el que hem anomenat vies daprenentatge. Cada una de les dotze unitats que estructuren els llibres est tractada des de tres vies daprenentatge diferents o, el que s el mateix, des de tres vies daccs als continguts. Cada via comporta un nivell de dificultat diferent. Les vies daprenentatge ofereixen camins diversos per arribar a uns continguts proposats que poden ser alternatius i complementaris. A les tres vies se nhi podria afegir, encara, una quarta, configurada pels materials delaboraci prpia de qu, en la majoria de casos, disposa cada mestre. Les possibles combinacions que es facin daquestes tres vies, juntament amb laportaci de la quarta, han de fer que de cada llibre Text-La Galera surtin tants llibres diferents com situacions daprenentatge o necessitats individuals dels alumnes trobem a les escoles. La VIA 1 , que tamb podrem anomenar via inicial, cont elements dinici utilitzables tamb a les altres vies lmines dentrada de les unitats de treball i continguts de les tres categories conceptuals, procedimentals i actitudinals. De forma sinttica, podrem dir que aquesta s la via amb un corpus didctic ms ampli i que marca, clarament, la seqncia proposada dels continguts. La trobareu en els llibres de lalumne, s la via central i equival quantitativament a un llibre convencional. La VIA 2 , que tamb podrem anomenar via assistida, s la ms instrumentalitzada, s a dir, la ms procedimental. El nivell de dificultat en lelaboraci de cada un dels passos del procs daprenentatge s inferior al de la via 1. Les activitats sn ms dirigides i esglaonades. Pot servir de proposta de reforament. La trobareu en aquesta guia didctica per al mestre o la mestra. La VIA 3 , que tamb podrem anomenar via directa, s la menys instrumentalitzada inicialment. Pressuposa el domini de determinats coneixements previs i presenta un nivell de dificultat superior al de la via 1 i al de la via 2 en la resoluci de les activitats proposades. Ofereix, a ms, una major diversitat de recursos i planteja un major aprofundiment dels continguts. De vegades tamb lanomenem dampliaci. La trobareu en aquesta guia didctica per al mestre o la mestra. Els nostres llibres deixen la porta oberta a possibilitar la mxima adequaci a cada una de les situacions daprenentatge. Els educadors poden incorporar sempre que vulguin pgines prpies per corregir, modificar, matisar, completar, ampliar, recanviar, etc. el que es proposa en les altres vies. Hem anomenat aquesta via VIA 4 o via lliure.
ITINERARIS BSICS
Alumnes amb un nivell maduratiu i de coneixements baix
VIA 2
NIVELL DE DIFICULTAT BAIX. Treball gradual i progressiu, ms pautat, per accedir als continguts.
Alumnes amb un nivell maduratiu i de coneixements habitual en aquest nivell
VIA 1
TREBALL BSIC. Marca la seqncia proposada dels continguts.
Alumnes amb un nivell maduratiu i de coneixements particularment elevat
VIA 3
NIVELL DAPROFUNDIMENT. Dificultat superior. Via directa, menys instrumentalitzada.
GUIA
10

PRESENTACI FORMAL
Presentaci formal
Els materials de LARCA de lrea de Coneixement del medi social i cultural sestructuren en dues parts: un bloc dinformaci un bloc dactivitats El bloc dactivitats s fungible; el bloc dinformaci no ho s. Els dos blocs estan perfectament relacionats entre ells per un sistema de remissions internes que permeten enllaar cada pgina dactivitats amb la pgina o pgines dinformaci en qu es treballa el contingut que es tracta. Els llibres de cicle superior es poden trobar en dues presentacions diferents:
Perioditzaci de les unitats de treball

Cada un dels llibres de lalumne cont dotze unitats de treball, s a dir, quatre per trimestre. Es preveu que es dediquin entre dues i tres setmanes de treball per unitat, perode que considerem raonable: unitats ms grans podrien conduir a la dispersi i el cansament i unitats ms petites, en canvi, suposarien un encotillament i un tancament excessiu.
1r trimestre
4 UNITATS DE TREBALL
2n trimestre
3r trimestre
15-20 dies
15-20 dies
15-20 dies
15-20 dies
15-20 dies
15-20 dies
15-20 dies 15-20 dies
15-20 dies 15-20 dies
15-20 dies 15-20 dies
UNITAT
UNITAT
UNITAT
UNITAT
UNITAT
UNITAT
UNITAT
UNITAT
UNITAT
UNITAT
UNITAT
UNITAT
Les unitats tenen totes una estructura didctica interna prpia, variable segons lrea, que trobareu explicada en les primeres pgines del llibre de lalumne i ms detalladament en les pgines segents daquesta guia.
Llibre dinformaci
Els continguts informatius estan agrupats en tres blocs, de quatre unitats cadascun, que tenen una durada trimestral. Les unitats del primer trimestre es marquen amb el color verd; les del segon, amb el color taronja, i les tercer, amb el color blau. dos llibres enquadernats separadament, el dinformaci i el dactivitats
Llibre dactivitats
Es tracta dun seguit dactivitats inductives i/o de consolidaci que lalumne pot resoldre autnomament. Les ordres dels enunciats estan adreades als alumnes i sn curtes i concretes perqu les puguin llegir i entendre amb facilitat. Lelaboraci dun bloc dactivitats de carcter fungible (sobre el qual lalumne pot treballar, per tant, directament) comporta una srie davantatges didctics: Es donen ms definides i estructurades les pautes delaboraci de les respostes i, per tant, la capacitat dintervenci i control didctics augmenten. Sevita a lalumne el treball mecnic de cpia o delaboraci destructures bsiques (confecci de taules, quadres i altres elements grfics en general) que molt sovint sn necessries per fer una activitat daprenentatge. La formulaci de lactivitat i lespai per fer aquestes activitats es disposen plegats en la mateixa pgina. Es redueix, doncs, la dificultat prpia de lacumulaci dels materials sobre la taula. Al final de cada trimestre, s a dir, desprs de les unitats 4, 8 i 12, hi trobareu una proposta davaluaci trimestral dels continguts.
una carpeta danelles que cont els dos blocs
GUIA

LES PGINES
11
Les pgines
Les pgines dels llibres sn de mida estndard, estan trepades i tenen quatre forats; tot aix permet als usuaris que ho vulguin extreure-les per reordenar-les o b per afegir-ne de prpies i arxivar-les totes juntes en una carpeta danelles. Per facilitar-ne el maneig, si s que sextreuen dels llibres, les pgines estan marcades amb un pictograma que indica a quina unitat pertany cada una. A continuaci es representen els diversos elements que componen les pgines dels materials del projecte LARCA per al cicle superior.
Espai per renumerar les pgines si es canvien dordre Unitat Pictograma indicador dunitat Sindica a quina pgina dinformaci es treballa aquest contingut
Nmero de pgina
Text introductori
Contingut que es treballa a la pgina
Activitats inductives i de consolidaci
Es poden extreure els fulls i canviar-ne lordre
Preguntes per treballar sobre el mapa
GUIA
12

MATERIAL COMPLEMENTARI
Material complementari i datenci a les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC)

Loferta de llibres per a cada curs es completa amb un ventall de materials complementaris variable segons lrea: Guies didctiques. Xip (quaderns dinformtica). Quaderns destiu. Atles de Catalunya. Pgina web (www.text.cat). I, com a novetat per al curs 2006-2007, dos CD de suport als llibres de cicle superior, un per a cinqu i un per a sis, que inclouen activitats interactives i una gran quantitat de recursos multimdia (fotografies, procediments, clcul mental, animacions, udios, mapes de conceptes, activitats de consolidaci, vdeos). En lapartat dorientacions didctiques i recursos trobareu indicacions per treballar complementriament amb el CD. Ho indiquem amb aquest pictograma:
GUIA
Estructura didctica del llibre de lalumne
13
BLOC DINFORMACI Cada llibre consta de dotze unitats, repartides en tres trimestres. El primer trimestre est dedicat a la geografia fsica de Catalunya; el segon, nexplora la geografia humana, poltica i econmica; el tercer fa una introducci a la histria a travs duna unitat de presentaci i tres ms que segueixen lordenaci tradicional de les edats de la histria: prehistria, edat antiga i edat mitjana. Cada unitat sestructura en els apartats segents:
PGINA DENTRADA
Cada unitat comena amb una pgina de presentaci dels continguts que es treballen. Un text breu, acompanyat duna macrofotografia, ens serveixen per presentar la unitat i fa dorganitzador previ. Al peu, una relaci dels principals objectius didctics que lalumne/a haur assolit en acabar la unitat.
PER COMENAR... / MAPA DE CONCEPTES
En aquest apartat, una bateria de preguntes connecten els continguts proposats en la unitat amb lexperincia que en pot tenir lalumne/a. Aquestes preguntes estan pensades per ser respostes oralment. El mapa de conceptes organitza i interrelaciona els conceptes treballats en la unitat. s a dir, el mapa de conceptes estructura els continguts de cada unitat en forma desquema.
PGINES DINFORMACI
Es tracta dun text expositiu. Cada nou concepte tractat en una mateixa unitat va precedit per una breu introducci. Cal destacar en aquestes pgines la profusi dimatges i dimatges de les imatges a travs de zooms que ens acosten all que podria quedar ms ocult. Sovint, aquestes imatges van acompanyades de preguntes de tipologia diversa: De comprensi. Ens serveixen per valorar si all que sexplica en la unitat sha ents i, per tant, es pot aplicar.
GUIA
14
De coneixements previs. En aquest cas, ens serveixen per conixer el psit de coneixements que t cada alumne. De valoraci personal. Pel que fa a aquest tipus de preguntes, lalumne/a shi implica directament a travs de la seva prpia biografia i sensibilitat.
VIATGE A... / VIDA DE...
Aquests apartats de carcter literari serveixen per tancar les unitats de geografia i histria, respectivament. Viatge a... s un recorregut per aquells mites, llegendes i tradicions que formen part de limaginari collectiu. Vida de... ens presenta el perfil duna srie de personatges que exemplifiquen les maneres de fer, de viure i de pensar de determinats perodes de la histria.
EN TEMPS DE...
Aquesta secci tanca el bloc dinformaci de les unitats dhistria. Shi sintetitza la vida quotidiana de prehistrics, romans i medievals en els apartats On vivien?, Qu menjaven?, Com es desplaaven? i Com es vestien?.
LNIA DEL TEMPS
Tancant les 12 unitats dinformaci, trobareu una lnia del temps histrica que recull els fets ms importants de les tres edats histriques treballades, acompanyats de fotografies que els representen (unitats 4, 8 i 12). Els personatges que hi surten i una breu informaci sobre cadascun, ens permeten fer un recorregut de milers danys.
GLOSSARI
Al final del llibre dinformaci trobareu un glossari en qu hi ha ordenades alfabticament les paraules clau de cada una de les unitats del llibre distribudes en el bloc de geografia o histria. Acompanyen cada paraula una explicaci del seu significat i el nmero de la pgina en qu apareix.
GUIA
15
BLOC DACTIVITATS El bloc dactivitats t carcter fungible (s a dir, lalumne/a hi pot escriure). Els apartats que configuren cada unitat sn els segents:
QU EN SAPS?
Es tracta dun test avaluatiu que lalumne/a pot resoldre fcilment perqu disposa duns coneixements previs sobre els continguts que treballar al llarg de la unitat.
ACTIVITATS DAPRENENTATGE
Hi ha activitats que ensenyen inductivament i que lalumne/a pot resoldre noms amb la informaci que li proporciona la mateixa activitat o que ha extret de les activitats anteriors. Nhi ha daltres de carcter deductiu, que requereixen una assumpci prvia dels continguts treballats. I, finalment, nhi ha que reclamen la capacitat crtica de lalumne/a.
PROCEDIMENTS
Es presenta duna manera pautada i illustrada el procs delaboraci del procediment i, finalment, es proposa fer-ne una aplicaci. El mestre o la mestra ha de dirigir el desenvolupament de cada proposta i shi ha dimplicar activament.
EIX TRANSVERSAL
Es fa atenci explcita a una actitud, una norma o un valor relacionats amb els conceptes que es treballen en la unitat i que sestructuren en quatre programes: Educaci ambiental. Educaci per a la salut. Educaci per al consum. Educaci cvica.
QU HAS APRS?
Es tracta duna srie dactivitats destinades a comprovar que lalumne/a ha aprs els continguts treballats. No es busca la memoritzaci, sin laplicaci dels coneixements adquirits a travs dunes preguntes relacionades amb una notcia de premsa real o versemblant.
GUIA
16
AVALUACI TRIMESTRAL
Al final de cada trimestre es proposa una avaluaci dels continguts treballats al llarg de les quatre unitats que el formen.
MAPES
En aquest apartat es presenten una srie de mapes de Catalunya i dEspanya perqu els alumnes hi facin les activitats que els proposa el mestre o la mestra.
GUIA
Proposta davaluaci inicial

QU S AVALUAR?
17
Lavaluaci en el marc de lacci educativa

Lavaluaci s un dels principals components de lacci educativa. Sentn lavaluaci com una regulaci del procs educatiu, com un seguiment de tot el procs densenyament-aprenentatge. Perqu sigui efectiva, lavaluaci ha de ser continuada, ha de permetre la revisi dia a dia del procs educatiu. Daquesta manera, s ms fcil detectar anomalies en el seu funcionament i mirar de trobar-hi solucions amb prou temps per aplicar-les i garantir-ne la viabilitat. Lavaluaci ha de ser un seguiment global de tot el procs densenyament-aprenentatge, i no solament una valoraci dels resultats. No nhi ha prou amb una valoraci sobre els fets i els conceptes apresos. Cal valorar tamb quins procediments assolits i quins valors adquirits per cada alumne/a els acosten als objectius educatius fixats. Indiquem a continuaci alguns aspectes bsics que ens sembla que cal tenir molt assumits. En aquesta guia trobareu una proposta davaluaci inicial, unes fitxes per a lavaluaci formativa en cada una de les unitats i una proposta davaluaci additiva al final. 1. Entenem lavaluaci com la recollida dinformaci sobre els processos i els resultats de laprenentatge que genera lacci educativa. El recull daquesta informaci permet prendre decisions sobre lorientaci i el desenvolupament del procs individual daprenentatge. 2. La informaci obtinguda ha de ser til a tots els que intervenen en lacci educativa: Els alumnes, perqu aix aprenen a analitzar i reflexionar sobre el seu procs daprenentatge. Els professors, perqu aix poden investigar i millorar la seva tasca docent. Els pares o tutors, perqu coneixent el procs daprenentatge del seu fill o filla poden intervenir-hi adequadament. Ladministraci educativa, perqu en analitzar els resultats de laplicaci del disseny curricular, pot revisar i reorientar-ne el desenvolupament. 3. Les tres fases de lavaluaci (que responen a la pregunta Quan avaluar?) sn les segents:
AVALUACI INICIAL 19
El seu objectiu s conixer la situaci de partida dels alumnes. s indispensable per a programar lajut educatiu ms convenient a cada cas i per a poder mesurar-ne el creixement maduratiu. Lavaluaci inicial ha de servir per a detectar nivells dassoliment dels continguts que suposadament lalumnat ha treballat amb anterioritat i poder ajustar els diversos components de lactivitat docent a les caracterstiques detectades en la prova inicial. Aquesta prova inicial ha de fer-se en les millors condicions possibles: cal evitar la massificaci, el formalisme, i sha de procurar donar un tracte afable i proper. En altre cas, la fiabilitat daquestes proves inicials pot restar greument afectada per agents externs que poden donar lloc a pronstics molt esbiaixats.
GUIA
18
Proposta davaluaci inicial

QU S AVALUAR?
AVALUACI FORMATIVA
DINS DE CADA UNITAT
T com a objectiu valorar la programaci que sest desenvolupant a classe, observar si els continguts i les activitats sn els ms adequats per ajustar la intervenci educativa a les necessitats que es detecten. Es porta a terme de manera continuada al llarg de tot el procs daprenentatge. Lavaluaci formativa, per tant, permet la revisi permanent del procs educatiu. Sinclouen en aquesta guia didctica uns guions didctics que contenen la programaci de cada una de les unitats (els objectius didctics, els fets i conceptes, els procediments, i les actituds, valors i normes) i tamb els criteris davaluaci. Aquesta eina ha de facilitar lexercici de lavaluaci formativa.
AVALUACI FINAL 175
El seu objectiu s donar informaci sobre les capacitats assolides per lalumnat al final del curs, cicle o etapa. Serveix per a qestionar-se la funcionalitat de lrea en el conjunt del currculum i la seva adequaci al Projecte curricular de centre. Lavaluaci additiva de qualsevol perode educatiu ha de respondre a les caracterstiques segents: Ha de fer referncia a tots els continguts estudiats durant el perode. s un component ms de lavaluaci, entesa com un instrument pedaggic amb les finalitats segents: a) Extreure informaci de lestat daprenentatge de lalumnat, en cada fase de les unitats didctiques, per poder adequar la intervenci docent a cada intervenci concreta. b) Implicar lalumnat en el procs daprenentatge propi informant-lo, orientant-lo, motivant-lo i fent-lo ms autnom. De la mateixa manera que les avaluacions inicial i formativa, lavaluaci additiva t una funci reguladora: la informaci que se nobt ha dadrear-se ms a adequar les decisions segents sobre laprenentatge de lalumnat que no pas a certificar els nivells daprenentatge assolits. Les activitats davaluaci en qu es concreta han daconseguir la participaci directa i activa de lalumnat en un ambient normalitzat que afavoreixi la seva implicaci i que garanteixi un mnim de fiabilitat de la informaci obtinguda sobre lestat dels aprenentatges. Lalumnat ha de percebre aquesta part de lavaluaci com una resposta coherent connectada amb el conjunt de lactivitat realitzada durant el perode avaluat.
GUIA
Proposta davaluaci inicial de 5
19
Observa aquest mapa i, desprs, contesta les preguntes:
Segons la llegenda, qu representa aquest mapa? Quina s la capital de...? Espanya Portugal Alemanya De quin pas s capital Atenes? Pinta-hi el territori que correspon a Catalunya. Frana Itlia Regne Unit
GUIA
20
Observa aquest mapa i, desprs, contesta les preguntes:
Qu creus que representa aquest mapa? Les comunitats autnomes dEspanya Els municipis dEspanya Les ciutats espanyoles Respecte al conjunt de la Pennsula, on es troba situada Catalunya? Al sud A lest A loest Al nord-oest Al nord-est
Quines sn les comunitats venes de Catalunya?
GUIA
21
Observa aquest mapa i completal amb els noms de les etiquetes:

Sort MONTSI MARESME ALT EMPORD Vic Girona SEGRI Falset Reus
VALL DARAN
Classifica les comarques de les etiquetes de lactivitat anterior:

Comarques de muntanya Comarques dinterior Comarques de costa
GUIA
22
Observa aquests dibuixos i completals amb les paraules de les etiquetes:

cim carena solell port de muntanya obaga vall
tur
altipl
depressi
penya-segat
cap
golf
badia
GUIA
23
Busca en el mapa de lactivitat 3 les comarques indicades en cada una de les fitxes i completa-les: Nom de la comarca: Cerdanya Capital de la comarca: Comarques que lenvolten: Tipus de comarca: Relleu: Clima: Feines relacionades amb aquest tipus de comarca: Primari: Secundari: Terciari: Nom de la comarca: Noguera Capital de la comarca: Comarques que lenvolten: Tipus de comarca: Relleu: Clima: Feines relacionades amb aquest tipus de comarca: Primari: Secundari: Terciari: Nom de la comarca: Garraf Capital de la comarca: Comarques que lenvolten: Tipus de comarca: Relleu: Clima: Feines relacionades amb aquest tipus de comarca: Primari: Secundari: Terciari: de muntanya dinterior de costa de muntanya dinterior de costa de muntanya dinterior de costa
GUIA
24
Identifica les festes representades en aquestes imatges i escriu-ne el nom:

A B C D
Ara, contesta les preguntes segents: Quins daquests actes festius estan relacionats amb celebracions gastronmiques? Qu shi menja?
Quins daquests actes festius noms es poden celebrar en una comarca de costa? Per qu?
Qu s un gos datura?
Quines daquestes celebracions sn religioses?
GUIA
25
Observa aquesta imatge, encercla els mitjans de comunicaci que hi apareixen i escriu-ne el nom: dibuix unitat 7 p. 64 arca 4
Ara, completa aquest mapa de conceptes amb els exemples que coneguis:
ELS MITJANS DE COMUNICACI
Distingim
LA COMUNICACI PERSONAL
Distingim els mitjans
LA COMUNICACI COLLECTIVA
Distingim els mitjans
escrits (per ex.
orals (per ex.
escrits (per ex.
audiovisuals (per ex.
)
auditius (per ex.
I ara, contesta: En quants llocs pots escriure Internet com a exemple? Qu creus que vol dir aix?
GUIA
26
Numera cada un daquests personatges o cada una daquestes parelles de personatges de l1 al 6 comenant pel ms modern i acabant pel ms antic:
Ara, escriu al costat de cada frase el nmero del personatge o la parella corresponent: Van viure fa ms de 8.000 anys, en un perode que anomenem prehistria. Van comenar a domesticar animals. Va viure fa uns 2.000 anys, en un perode que anomenem edat antiga. Creia que les tempestes les causava el du del mar quan senfadava. Un avantpassat seu, un savi rab, havia inventat lastrolabi. Va viure fa uns 250 anys. Va viure fa uns 60 anys. s lnica que ha pogut veure com lhome arribava a la Lluna. Pels seus vestits, sembla un aristcrata. Van viure fan uns 800 anys, en una poca que anomenem medieval. Sha volgut retratar amb larmadura al costat de la seva dama. Aquest home rab va viure a la Pennsula fa ms de 900 anys.
GUIA
Valoraci de lavaluaci inicial de 5
27
OBSERVA...
OBSERVA...
Catalunya i la Uni Europea

Reconeix un mapa de la Uni Europea i hi localitza Catalunya. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte, per no sen surt. Necessita aclariments del mestre per resoldre lactivitat i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
Paisatges de muntanya, plana i costa

Identifica diferents formes de relleu. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte, per no sen surt. Necessita aclariments del mestre per resoldre lactivitat i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
5 2 OBSERVA...
BUSCA...
Catalunya i Espanya
Reconeix un mapa de les comunitats autnomes dEspanya i hi localitza Catalunya. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte, per no sen surt. Necessita aclariments del mestre per resoldre lactivitat i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
Les comarques de muntanya, dinterior i de costa

Completa unes fitxes amb les caracterstiques de diferents tipus de comarques. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte, per no sen surt. Necessita aclariments del mestre per resoldre lactivitat i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
OBSERVA...
IDENTIFICA...
Les comarques catalanes

Localitza en un mapa comarcal de Catalunya una srie de comarques i de capitals comarcals i pot classificar-les segons que siguin de muntanya, dinterior o de costa. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte, per no sen surt. Necessita aclariments del mestre per resoldre lactivitat i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
Les festes de Catalunya

Identifica una srie de festes prpies de Catalunya. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte, per no sen surt. Necessita aclariments del mestre per resoldre lactivitat i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
GUIA
28
A
7
Valoraci de lavaluaci inicial de 5
OBSERVA...
NUMERA...
Els mitjans de comunicaci

Sap qu s un mitj de comunicaci i en coneix algunes de les caracterstiques. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte, per no sen surt. Necessita aclariments del mestre per resoldre lactivitat i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
Fa molts anys
s capa de relacionar personatges que representen diferents edats de la histria amb algunes dades de la seva biografia. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte, per no sen surt. Necessita aclariments del mestre per resoldre lactivitat i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
NOM DELS ALUMNES Interpreta un mapa de la Uni Europea i hi localitza Catalunya. Interpreta un mapa de les comunitats espanyoles i hi localitza Catalunya. Localitza en un mapa comarques i capitals comarcals de Catalunya. Identifica diferents formes de relleu. Classifica les caracterstiques de diferents tipus de comarques. Identifica una srie de festes prpies de Catalunya. Sap qu s un mitj de comunicaci i en coneix algunes de les caracterstiques. Relaciona personatges de la histria amb dades de la seva biografia.
Informe de lavaluaci inicial de 5
A
GUIA
29
GUIA
CATALUNYA DINS EL MN
CONTINGUTS
FETS I CONCEPTES
Els lmits de Catalunya. La diversitat de paisatges de Catalunya. Els territoris mediterranis. Catalunya dins lEstat espanyol. La Pennsula Ibrica dins Europa. Els continents.
1
OBJECTIUS DIDCTICS
31
Lalumne/a ha de ser capa de:

Conixer els lmits de Catalunya. Conixer la diversitat de paisatges de Catalunya. Conixer els territoris mediterranis. Conixer Catalunya dins lEstat espanyol. Conixer la Pennsula Ibrica dins Europa. Conixer els continents. Ubicar en un mapa els lmits geogrfics de Catalunya. Ubicar en un mapa de la Mediterrnia topnims donats. Definir els termes mar, oce i continent. Localitzar en un mapa de la Pennsula Ibrica els trets que en formen part. Ubicar en un mapa del mn els continents. Identificar diferents perfils topogrfics. Localitzar punts en el planisferi. Valorar la bellesa paisatgstica del mn. Interessar-se per conservar els paisatges naturals del territori propi.
Competncies bsiques
PROCEDIMENTS
Ubicaci en un mapa dels lmits geogrfics de Catalunya. Ubicaci en un mapa de la Mediterrnia de topnims donats. Definici dels termes mar, oce i continent. Localitzaci en un mapa de la Pennsula Ibrica dels tres estats que en formen part. Ubicaci en un mapa del mn dels continents. Identificaci de diferents perfils geogrfics. Localitzaci de punts en el planisferi.
ACTITUDS, VALORS I NORMES

Educaci ambiental: Valoraci de la bellesa paisatgstica del mn. Inters per conservar els paisatges naturals del territori propi.
GUIA
32
NOM DELS ALUMNES Coneix els lmits de Catalunya. Coneix la diversitat de paisatges de Catalunya. Coneix els territoris mediterranis. Coneix Catalunya dins lEstat espanyol. Coneix la Pennsula Ibrica dins Europa. Coneix els continents. Ubica en un mapa els lmits geogrfics de Catalunya. Ubica en un mapa de la Mediterrnia topnims donats. Defineix els termes mar, oce i continent. Localitza en un mapa de la Pennsula Ibrica els trets que en formen part. Ubica en un mapa del mn els continents. Identifica diferents perfils topogrfics. Localitza punts en el planisferi. Valora la bellesa paisatgstica del mn. Mostra inters per conservar els paisatges naturals del territori propi.
Avaluaci formativa
GUIA
Via 2
33
Observa aquest codi de lletres i completa el mapa de la Mediterrnia:

A 1 C 2 D 3 E 4 F 5 G 6 I 7 L 8 M N O P Q R S T U Y 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
Dibuixa el mapa de la Pennsula Ibrica enllaant ordenadament els nombres segents: Observa la llegenda i pinta el mapa:
Blau Groc
Mar Terra
Escriu el nom dels elements geogrfics que limiten la Pennsula Ibrica:

nord sud est oest
GUIA
34
Via 2
Observa el mapa de Catalunya:
Completa el text segent: Els lmits geogrfics de Catalunya sn: al nord, i els al sud, el a lest, la mar a loest, l . , ; ; ;
Marca amb una creu els tipus de paisatge que pots trobar a Catalunya: paisatge dalta muntanya paisatge de desert paisatge de muntanya mitjana paisatge de costa paisatge de plana paisatge de delta
Tria algun dels paisatges que pots trobar a Catalunya i escriu-ne tres caracterstiques: El paisatge de es caracteritza per:
GUIA
Via 3
35
Observa aquest mapa dels estats de la Mediterrnia i completa:
Els pasos que tenen una extensi similar o inferior a Catalunya sn:
Ara, contesta: Quines illes importants hi ha a la mar Mediterrnia?
A quins pasos pertanyen aquestes illes?
Podries fer una estimaci aproximada de la longitud de la mar Mediterrnia a partir de lescala (la regleta que marca 1.000 km) del mapa?
GUIA
36
Via 3
Observa el mapa de la pgina anterior. Escriu el nom dels quatre estats europeus ms extensos banyats per la mar Mediterrnia:
Escriu el nom de cinc estats europeus no mediterranis:
On se situa Catalunya dins Espanya?
Amb quins estats t fronteres Catalunya? On se situen?
Escriu el nom de sis estats mediterranis no europeus:
Observa el mapa de la Pennsula Ibrica de la pgina 15 del llibre dinformaci i fixat en lescala grfica que shi veu (la regleta de 250 km). Ara, contesta: Quants quilmetres diries que hi ha des dAndorra fins a Gibraltar? I des del cap de Creus fins a loce Atlntic? I des de Barcelona fins a les illes Balears? Quantes vegades diries que Espanya s ms extensa que Catalunya? I Portugal?
GUIA
Recursos didctics
37
ACTIVITATS COMPLEMENTRIES
El nostres cims Activitat individual

OBJECTIU:
Indrets propers i menys propers Activitat individual o en grup

OBJECTIU:
Elaborar i interpretar grfics daltituds. Feu que cada alumne elabori un grfic daltituds daquests cims del Pirineu, a partir de les dades segents: Comaloforno: 3.033 m Pica dEstats: 3.143 m Puig Neuls: 1.263 m Puig Pedrs: 2.911 m Un cop fet el grfic, situeu-los en el mapa per tal que comprovin el progressiu endinsament dels Pirineus a la Mediterrnia. Pedraforca: 2.497 m Bastiments: 2.881 m Puig Pen: 613 m
Fer notar als alumnes que les poblacions que coneixem ms sn les ms properes i, alhora, comprovar la diversitat daquest entorn. Proposeu als alumnes que individualment o per grups pensin en una localitat, indret, pas... que coneguin (perqu hi passen les vacances, perqu hi tenen famlia, perqu hi han estat de viatge...). Cada grup haur de donar pistes a la resta de la classe sobre el lloc pensat. La resta haur dendevinar lindret en qesti fent preguntes. Feu-los adonar que el tipus de preguntes sobre la poblaci, la vegetaci, el relleu, etc. pot ajudar-los a situar o esbrinar la localitat o indret en qesti. En acabar, entre tots, podeu elaborar una llista amb les preguntes que permetrien esbrinar que el lloc escollit fos Catalunya (per exemple: Shi menja pa amb tomquet?, Saben qu sn els castells humans?).
Estats mediterranis Activitat individual

OBJECTIU:
Distingir els estats mediterranis dels no mediterranis. Feu que els alumnes busquin en aquesta sopa de lletres els noms de cinc estats mediterranis. Hi trobaran el nom dalguns estats que no ho sn, per cal que no caiguin en el parany.
Una projecci audiovisual Activitat individual

OBJECTIU:
A I B I L A
I T U
S A S
S L
U I
R A
Sentir la necessitat de saber escoltar per comprendre, per informar-se i per poder participar posteriorment en la conversa. Feu una projecci de diapositives o dun vdeo en qu apareguin imatges i paisatges caracterstics de Catalunya (per exemple, una vista panormica de Barcelona, la Sagrada Famlia, Montserrat, els aiguamolls de lEmpord, el delta de lEbre, rius i serralades, etc.). Mentre feu la projecci, comenteu la diversitat del territori i feu-hi participar activament els alumnes.
A W U L A E T N R A P G
M A I I B C
PROCEDIMENTS
On sn? On som? Activitat individual

OBJECTIU:
Utilitzar els punts cardinals per a indicar direccions o posicions. La Mediterrnia (pgina 14 del llibre dinformaci). Amb aquest mapa a la vista, feu que situn oralment Catalunya respecte a altres territoris, per exemple: Respecte al nord dfrica, on s situada Catalunya?, Respecte a Frana, on s situada Catalunya?
GUIA
38
1
s molt lluny? Activitat individual
OBJECTIU:
Recursos didctics
Ara, contesta: Quines diferncies ms importants observes entre tots dos estats quant al clima, la vegetaci i els conreus? Com influeix el clima en la vegetaci i els conreus de cadascun dels dos estats?
Fer s de lescala dun mapa. La Mediterrnia (pgina 14 del llibre dinformaci). Demaneu als alumnes que, amb lajut dun regle i de lescala del mapa, completin aquesta graella:
Distncia aprox.
Entre el cap de Creus i lestret de Gibraltar Entre Andorra i el Lban Entre el centre de Catalunya i el centre dAlbnia Entre el delta de lEbre i lextrem oest de Siclia
VIATGE...
...als orgens de la Mediterrnia En aquesta llegenda, hi apareixen diverses divinitats de la mitologia antiga. Podeu aprofitar-ho per fer que els alumnes busquin informaci sobre altres dus i deesses. 1. En el text sobre els orgens de la dieta mediterrnia surten algunes divinitats clssiques amb els noms que tenien entre els grecs i els romans, com ara Demter (Ceres) i Dions (Bacus). Amb lajut duna enciclopdia relaciona els noms que designen la mateixa divinitat: Nom grec Zeus Hera rtemis Hermes Nom rom Juno Diana Jpiter Mercuri
km km km km
Estats mediterranis i no mediterranis Activitat individual

OBJECTIU:
Comparar els trets climtics, de vegetaci i de conreus de dos estats europeus, un de mediterrani i un de no mediterrani. Europa (pgina 16 del llibre dinformaci). Demaneu als alumnes que trin un estat mediterrani i un de no mediterrani del mapa. A continuaci, proposeu-los que busquin la informaci necessria per omplir aquesta fitxa:
A continuaci, tria una daquestes quatre divinitats i busca informaci a Internet sobre quins poders i quina funci li atribuen els romans.
Nom de lestat:
CD-ROM INTERACTIU LARCA 5
Caracterstiques del clima quant a pluges:
En el CD de cinqu hi trobareu els recursos que sindiquen a continuaci per treballar ms alguns aspectes daquesta unitat:
Caracterstiques del clima quant a temperatures:
Recurs
Contingut / Temtica
Activitat interactiva
Espcies vegetals naturals:
On sc (localitzacions) Mapes de la unitat
Ms imatges
Conreus principals:
GUIA
O N
17
39
LLIBRE DINFORMACI
PGINA 12
PGINA
Quina frontera natural separa Europa dsia?
Els monts Urals i el Caucas.

Segons la pista del text, on s Austrlia en aquest mapa?
Thas banyat mai a la mar Mediterrnia? Quins pobles de
Catalunya coneixes que estiguin banyats per aquesta mar? Resposta oberta.
Saps en quin continent est situada Catalunya?
Resposta model: A baix, a la dreta. s la gran illa de color marr.

VIATGE... 18
Europa.
Per a qu serveix un mapa?
Quins productes formen la trilogia mediterrnia?
Resposta model: Per representar sobre una superfcie plana una part de la superfcie de la Terra.
Podries ordenar aquesta seqncia comenant per lindret
Blat, vinya i olivera.

Qu se nobt?
geogrfic ms petit i acabant pel ms gran? Figueres, Empord, Catalunya, Espanya, Europa.
PGINA 13
Farina per fer pa, vi i oli.

Per qu creus que shan creat llegendes al voltant
daquests productes? Resposta oberta.
On es localitzen les muntanyes ms altes?
Als Pirineus.
Quina direcci segueix la costa catalana?
LLIBRE DACTIVITATS
NE SO.
QU EN SAPS? PGINA 14 1 2 3 4 5 7
Quins estats estan banyats per les aiges de la
a. b. b. a. c.
Mediterrnia? Espanya, Frana, Mnaco, Itlia, Malta, Eslovnia, Crocia, Bsnia i Hercegovina, Montenegro, Albnia, Grcia, Turquia, Xipre, Sria, Lban, Israel, Egipte, Lbia, Tunsia, Algria i el Marroc.
En quin estat es localitza Catalunya?
Espanya.
PGINA 15
10
11
12
Quin territori s ms extens: la Pennsula Ibrica o lEstat
Frana Andorra
Piri neu s
espanyol? Per qu? La Pennsula Ibrica. Resposta model: LEstat espanyol ns noms una part. Pennsula Ibrica? Les illes Balears, les illes Pitises, les illes Canries, Ceuta i Melilla.
PGINA 16
Per qu diem que la Pennsula Ibrica o la pennsula Itlica
sn pennsules? Perqu sn prolongacions mar endins duna gran extensi de terra del continent.
Per qu diem que Islndia o Irlanda sn illes?
Ar ag
Quins territoris de lEstat espanyol no formen part de la
la S nia
Pas Valenci
a ni err dit e rM Ma
Perqu sn porcions de terra totalment envoltades daigua.
GUIA
40
O N
ce O
ic nt l At
pa Euro
M ar Ad ri Mar Tirrena tic a
Europa sia
ica r Am a ric f
sia
Mar Mediterrnia
fric a
Oceania
Mar: massa daigua salada que cobreix una part petita de la superfcie de la Terra. Oce: massa daigua salada que cobreix una part molt gran de la superfcie de la Terra. Continent: cada una de les grans parts en qu es divideix la Terra. Mar Cantbrica
Antrtida
Catalunya forma part del continent anomenat Europa. La Pennsula Ibrica forma part del continent anomenat Europa. El continent que est prcticament deshabitat s lAntrtida.
Frana Andorra
Oce Atln tic
El continent banyat per loce Atlntic i loce Pacfic s Amrica. Desquerra a dreta i de dalt a baix: Catalunya, Europa, Pennsula Ibrica, Espanya, els continents.
Por tug al
Espanya
De dalt a baix: nom de la teva comarca, Catalunya, Europa, Espanya, els continents.
Gibraltar
nia r er it ed rM a M
PROCEDIMENT
13
14
Activitat procedimental. Activitat procedimental. 20 latitud sud i 30 longitud est s un punt situat al nord de la Repblica de Sud-frica. 20 latitud sud i 60 longitud oest s un punt situat al Paraguai. Finlndia: 65 latitud nord i 25 longitud est. Austrlia: 20 latitud sud i 130 longitud est. Espanya: 40 latitud nord i 5 longitud oest. Argentina: 35 latitud sud i 65 longitud oest.
EIX TRANSVERSAL 15
Resol Resposta oberta.
GUIA
O
16
O N
41
QU HAS APRS?
X paisatge dalta muntanya
Europa i frica. Espanya i Portugal. Portugal, Espanya, Frana i Itlia. Catalunya limita al sud amb la serralada dels Pirineus, que la separa dels estats de Frana i Andalusia; al nord, el riu de la Snia assenyala el lmit amb el Pas Valenci; a lest, Catalunya limita amb lArag, i a loest, amb la mar Mediterrnia. Catalunya limita al nord amb la serralada dels Pirineus, que la separa dels estats de Frana i Andorra; al sud, el riu de la Snia assenyala el lmit amb el Pas Valenci; a loest, Catalunya limita amb lArag, i a lest, amb la mar Mediterrnia.
5
paisatge de desert
X paisatge de muntanya mitjana X paisatge de costa X paisatge de plana X paisatge de delta
Resposta model: El paisatge dalta muntanya es caracteritza per: La manca darbres. La presncia de neu i glaceres. La presncia de valls glaciars en forma de U.
VIA 3
E
3 1
U N T A R O P
2 6
A M E R I C A
Els pasos que tenen una extensi similar o inferior a Catalunya sn: Sussa, Dinamarca, Eslovnia, Macednia, Albnia, Blgica, els Pasos Baixos. Les illes ms importants de la Mediterrnia sn: les Balears, Crsega, Sardenya, Siclia, Creta, Malta i Xipre. Les Balears, a Espanya.
A
A O
F C
R E
I A
C N
A S I A
Crsega, a Frana. Sardenya i Siclia, a Itlia. Creta, a Grcia. Malta i Xipre sn estats independents. Resposta model: La Mediterrnia t una longitud aproximada de 3.200 km en lnia recta. Espanya, Frana, Itlia i Grcia. Blgica, Alemanya, Polnia, ustria i Eslovquia, per exemple. Se situa en lextrem nord-est. Amb Frana i Andorra. Se situen al nord. El Marroc, Algria, Tunsia, Lbia, Egipte i Israel. Resposta model: DAndorra a Gibraltar hi ha uns 900 km. Del cap de Creus a lAtlntic, uns 1.000 km. De Barcelona a les illes Balears, uns 250 km. Resposta model: Espanya s unes setze vegades ms extensa que Catalunya. Portugal, unes tres vegades ms.
VIA 2
Desquerra a dreta i de dalt a baix: Marroc, Catalunya, Algria, Itlia, Grcia, Egipte, Turquia. Activitat procedimental. Nord: Frana, mar Cantbrica. Sud: estret de Gibraltar. Est: mar Mediterrnia. Oest: oce Atlntic, Portugal. Els lmits geogrfics de Catalunya sn: al nord, Frana, Andorra i els Pirineus; al sud, el Pas Valenci; a lest, la mar Mediterrnia; a loest, lArag.
GUIA
EL RELLEU
CONTINGUTS
FETS I CONCEPTES
Les capes de la Terra. Els agents que modifiquen el relleu de la Terra. Les formes del relleu. Les unitats de relleu de Catalunya: els Pirineus, el Sistema Mediterrani i la Depressi Central.
2
OBJECTIUS DIDCTICS
43

Conixer les capes de la Terra.
PROCEDIMENTS
Compleci de frases referents a les capes de la Terra. Explicaci personal de la manera com modifiquen el relleu unes forces donades. Identificaci de formes del relleu en uns dibuixos i posterior classificaci segons pertanyin a la muntanya, la plana o la costa. Localitzaci en un mapa de Catalunya de les formes de relleu ms importants. Utilitzaci de lescala dun mapa per calcular distncies entre dos punts donats.
Conixer els agents que modifiquen el relleu de la Terra. Conixer les formes del relleu. Conixer les unitats de relleu de Catalunya. Completar frases referents a les capes de la Terra. Explicar la manera com modifiquen el relleu unes forces donades. Identificar i classificar formes del relleu en uns dibuixos. Calcular distncies reals amb lajut de lescala dun mapa. Localitzar en un mapa de Catalunya les formes de relleu ms importants. Valorar la riquesa paisatgstica de Catalunya. Interessar-se per conixer la varietat de paisatges darreu del mn.
Competncies bsiques

Educaci ambiental: Valoraci de la riquesa paisatgstica de Catalunya. Inters per conixer la varietat de paisatges darreu del mn.
GUIA
44
NOM DELS ALUMNES Coneix les capes de la Terra. Coneix els agents que modifiquen el relleu de la Terra. Coneix les formes del relleu. Coneix les unitats de relleu de Catalunya. Completa frases referents a les capes de la Terra. Explica la manera com modifiquen el relleu unes forces donades. Identifica i classifica formes del relleu en uns dibuixos. Calcula distncies reals amb lajut de lescala dun mapa. Localitza en un mapa de Catalunya les formes de relleu ms importants. Valora la riquesa paisatgstica de Catalunya. Mostra inters per conixer la varietat de paisatges darreu del mn.
Avaluaci formativa
EL RELLEU
GUIA
Via 2
EL RELLEU
45
Observa el dibuix: Busca en aquesta sopa de lletres el nom de les tres capes concntriques que formen la Terra: A P R V T A R N O E D T U U B C S E F V L I L L
T X G P M A N T H E
escora mantell nucli
M A I
S C O R A J O
A D
Llegeix:
El relleu pot ser modificat per lacci de forces que tenen dos orgens diferents: Les forces internes, que soriginen entre lescora i el mantell. Les forces externes, que soriginen a la superfcie de la Terra.
Pinta de color vermell els fenmens naturals que modifiquen el relleu i tenen lorigen a linterior de la Terra, i de color blau, els que el tenen a lexterior: volcans pluja onades vent terratrmols rius glaceres gel
Observa el dibuix i completa les frases segents:

coll
Un conjunt de muntanyes situades les unes al costat de les altres formen una Per travessar una serralada passem per un , que s un pas entre muntanyes.
vall
serralada
Els daigua.
baixen de la muntanya per la i arriben a la ben plens
golf cap
A la costa podem distingir els , que sn parts de que entren dins la costa, i els , que sn parts de terra que entren dins del mar.
GUIA
46
Via 2
EL RELLEU
Observa el codi de lletres i completa el mapa del dibuix:

A 1 B 2 C 3 D 4 E 5 F 6 G 7 I 8 L 9 M N O P Q R S T U V 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19
Observa el mapa i marca amb una creu la resposta correcta:
Les tres grans unitats de relleu de Catalunya sn:

Els Pirineus, la Depressi Central i el Sistema Mediterrani. Els Pirineus, la Depressi Intermdia i el Sistema Mediterrani. Els Pirineus, la Depressi Central i les Serralades Atlntiques.
Els principals accidents geogrfics de la costa de Catalunya sn:

El cap de Creus i el delta de lnec. El cap de Creus i el delta de lEbre. El cap de Llevant i el delta de Ponent.
El cim ms alt de Catalunya s:

La pica de Rasquera. La pica dels Pallars. La pica dEstats.
GUIA
Via 3
EL RELLEU
47
Fes una llista dels volcans que coneguis i explica quins efectes produeixen: Volcans:
Efectes:
Ara, contesta:
Quines sn les forces externes que modifiquen el relleu? De quines maneres els humans podem modificar el relleu? (Posan exemples
que coneguis.)
Completa aquest esquema sobre les formes de relleu amb les paraules corresponents: Les formes del relleu
relleu de
relleu de la plana
relleu de la
muntanyes
golfs
depressions
pennsules
Ara, fes un dibuix esquemtic de cada una de les formes al lloc corresponent.
GUIA
48
Via 3
EL RELLEU
Observa el mapa fsic de Catalunya de la pgina 25 del llibre dinformaci. Escriu el nom de tots els accidents del relleu de costa del nostre pas que hi vegis:
Elabora la llista dels rius de Catalunya que desemboquen a la Mediterrnia i posa-hi entre parntesis, si s el cas, els afluents que reben:
Escriu el nom de les planes i els altiplans de Catalunya:
Fes un grfic que mostri les muntanyes ms altes del Pirineu axial i del Prepirineu, per ordre daltures. (Dibuixa les muntanyes en forma de triangle. Tingues en compte que 1 mm equival a 100 metres.)
Pirineu axial
pica dEstats (3.143 m) Comaloforno (3.033 m) Bessiberri Nord (3.030 m) Tuc de Molieres (3.010 m)
Prepirineu
puig de la canal de Baridana (2.647 m) Ara, fes en el teu quadern un grfic semblant de les muntanyes ms importants del Sistema Mediterrani.
Serralades Costaneres
Montnegre (763 m) Tur de lHome (1.712 m) Montcaro (1.447 m)
GUIA
Recursos didctics
EL RELLEU
49
Les comunicacions i el relleu Activitat individual

OBJECTIU:
Fem una maqueta Activitat collectiva.

OBJECTIU:
Establir relacions entre la disposici del relleu catal i el traat de les principals vies de comunicaci. Doneu als alumnes un mapa de Catalunya que tingui marcades les diferents unitats de relleu. Cal que els alumnes consultin un atles i dibuixin en el mapa el traat de les principals autopistes, carreteres i vies frries. Cal que tamb dibuixin en un requadre la llegenda dels smbols utilitzats. A partir daqu, podeu plantejar als alumnes lactivitat segent: Consulta un atles i dibuixa en aquest mapa les principals autopistes, carreteres i vies frries de Catalunya. Tria un smbol diferent per a cada tipus de via de comunicaci. Ara, contesta: De quina manera determina el relleu el traat de les vies de comunicaci? Digues en quina daquestes unitats de relleu hi ha una xarxa de comunicacions menys densa: Depressi Central, Pirineu axial, Depressi Prelitoral i el Llobregat.
PROCEDIMENTS
Fer una maqueta del propi territori en qu sobservin les diferents formes de relleu. Colloqueu el mapa de Catalunya en un cartr o a la superfcie que hgiu escollit. Feu que els alumnes modelin amb plastilina les diferents unitats de relleu i les colloquin a sobre el cartr. Desprs, feu un rtol amb el nom de cada accident geogrfic i fixeu-lo amb un escuradents en la maqueta. Obtindreu un mapa de Catalunya amb relleu. A mesura que avanci el curs, podreu afegir-hi els rius (amb llana de color blau), alguns municipis, cims, etc. Si us coordineu amb lrea deducaci visual i plstica, podeu preparar la base amb fusta o cartr, recobrir-la descaiola i, finalment, pintar la maqueta.
Diferenciem el relleu Activitat individual

OBJECTIU:
Qu ens diu el paisatge? Activitat individual o collectiva

OBJECTIU:
Completar un mapa i inventar alguns dels signes convencionals que ajuden a interpretar-los. Doneu als alumnes un mapa de Catalunya que tingui marcades les diferents unitats de relleu. Cal que els alumnes pintin amb colors diferents cada unitat de relleu i hi posin el nom. Amb lajuda de latles, podeu fer que inventin signes convencionals o pictogrames per a marcar-hi tamb els cims ms importants de cada serralada i algunes poblacions. Finalment, haureu de procurar que cada alumne inclogus en un rac del full un requadre amb la llegenda dels signes i els colors utilitzats.
Intuir conclusions a partir de lanlisi i lobservaci de la informaci. Els Pirineus (pgina 22 del llibre dinformaci). Penyal dIfac (pgina 23 del llibre dinformaci). Demaneu als alumnes que observin aquestes dues fotografies amb atenci, que diguin o escriguin els elements caracterstics que hi veuen i que les defineixin com a representatives dun tipus de relleu o un altre.
GUIA
50
Recursos didctics
EL RELLEU
Desprs, podeu plantejar als alumnes lactivitat segent: Observa la foto dels Pirineus i la del penyal dIfac. Ara, contesta: Quines diferncies ms evidents observes entre aquests dos paisatges? Quines formes de relleu pots distingir en la foto dels Pirineus? Quines formes de relleu pots distingir en la foto del penyal dIfac?
Desprs podeu plantejar als alumnes lactivitat segent: Fer que les brigades forestals netegin els boscos s una mesura que pot ajudar a prevenir els incendis. Anota en el teu quadern altres mesures que se tacudeixin. Quines precaucions ha de prendre qualsevol persona que visiti el bosc a lestiu per tal de no provocar cap incendi?
Treballem amb els mapes Activitat individual

OBJECTIU:
A partir dunes referncies (serralades, depressions, etc.), situar en un mapa indrets que coneixem. Les grans unitats de relleu de Catalunya (pgina 25 del llibre dinformaci). Feu que els alumnes observin aquest mapa i que hi situn aproximadament aquells pobles, ciutats i accidents geogrfics ms coneguts per tots.
Recurs Contingut / Temtica
Activitat interactiva Ms imatges Sala de projeccions
Un relleu molt variat (conceptes geogrfics) Mapes de la unitat Les illes Medes, una reserva marina
VIATGE...
...als Pirineus En aquesta llegenda, un personatge de la mitologia antiga, Geri, apareix com a responsable dun gran incendi, mentre Hrcules fa el paper de bomber encarregat dapagar-lo. Podeu aprofitar aquesta histria per fer reflexionar els alumnes, amb lajut del text segent, sobre les causes dels incendis forestals que sovint pateixen els nostres boscos.
En el passat, els incendis forestals no eren ni tan freqents ni tan devastadors com avui. Com que els ramats que pasturaven al bosc i els pagesos que hi anaven a fer llenya netejaven dherbes i branques mortes el sotabosc, i com que els conreus feien de tallafocs naturals, els incendis eren ms fcils de controlar. Avui, la ramaderia i lagricultura sn activitats cada cop ms escasses, i sovint nin g n o t cura dels boscos. En un dia destiu,especialment si fa molta calor i fa dies que no plou, qualsevol espurna que salti duna lnia elctrica o qualsevol burilla mal apagada pot fer que un bosc esdevingui una bola de foc sense control. Sovint els bombers han de lluitar durant dies i dies contra els incendis forestals.
GUIA
O N
S
EL RELLEU
51
LLIBRE DINFORMACI
PGINA 20
Qu s un cap? Quins caps hi ha a la costa catalana?
Quines formes de relleu sn prpies de la costa?
Una part de terra que penetra dins el mar. Cap de Tortosa, cap de Salou, cap de Tossa, cap de Begur, cap de Nofreu i cap de Creus.
Qu s una depressi? Com es diu la gran depressi que
Golfs, badies, penya-segats, caps, deltes, pennsules, illes i arxiplags.

Quines serres i muntanyes catalanes coneixes?
es troba entre els Pirineus i el Sistema Mediterrani? Una extensi de terreny situada per sota dels terrenys que lenvolten. Depressi Central. Observa la llegenda i contesta:
On es localitzen les zones ms elevades de Catalunya? De
Resposta oberta.
Com explicaries qu s un volc? I un terrtremol?
Resposta oberta.
Has escalat mai cap muntanya? Quina?
quin color estan pintades? Als Pirineus. Marr.

On es localitzen les zones menys elevades de Catalunya?
Resposta oberta.
De quina manera creus que els humans poden alterar el
De quin color estan pintades? A la costa. Verd.

PGINA 26
relleu de la Terra? Resposta oberta.

PGINA 21
Per qu les muntanyes del Pirineu axial pateixen menys
On es troben les plaques litosfriques? Quines
lerosi que les muntanyes del Prepirineu? Perqu sn formades per roques molt dures, com ara pissarres i granits.
PGINA 27
conseqncies pot tenir el seu moviment? Les plaques litosfriques es troben a la part ms superficial del mantell i lescora. El seu moviment provoca forces que produeixen els terratrmols i lerupci dels volcans.
PGINA 22
Per qu daquesta elevaci del terreny en diem tur? Qu
ho determina? Perqu s una muntanya petita. Es considera de poca alria perqu no supera els 2.000 metres.
VIATGE... 28
Quines formes del relleu identifiques en aquestes imatges?
Muntanyes i valls.
Quins elements naturals se superposen en un relleu de
muntanya? I quins elements han estat introduts per la m humana? En un relleu de muntanya hi podem trobar diferents elements naturals muntanyes, valls, serralades, massissos, colls, congostos, rius, boscos, prats i elements humans diversos cases, estacions desqu, balnearis, carreteres, camps, embassaments, lnies elctriques, etc.
PGINA 23
Quin deu ser lorigen real dels Pirineus?
Lorigen dels Pirineus cal buscar-lo en els processos orognics de formaci del relleu.
Quina acci erosiva dels humans sobre el relleu apareix en
aquest text? La destrucci dels boscos a causa dels incendis forestals, que deixen el terra exposat a lacci erosiva del vent i laigua.
Quines formes del relleu de la costa identifiques en aquest
paisatge? Golfs, badies, penya-segats, caps, pennsules.

PGINA 25
LLIBRE DACTIVITATS
QU EN SAPS? 1 2 3 4
17
Localitza els accidents geogrfics destacats en la pgina anterior. Activitat procedimental. Repassa les definicions anteriors, observa atentament el mapa i contesta:
Qu s un delta? Quins deltes hi ha a la costa catalana?
c. a. b. a.
Un espai de terra en forma de triangle que es forma a la desembocadura dels rius. Delta de lEbre, delta del Llobregat i delta de la Tordera.
Qu s una illa? Hi ha illes a la costa catalana? Quines?
Un territori envoltat daigua pertot arreu. S, lilla de Buda i les illes Medes.
GUIA
52
2
S
EL RELLEU
18 19
O
20
O N
Lescora s la capa ms externa del planeta i la que coneixem millor perqu s visible a la superfcie i, almenys en part, en profunditat. El mantell s la capa intermdia de la Terra. La part ms superficial del mantell s slida i la part ms interna s pastosa. El nucli s la part central de la Terra. Aquesta part s la ms interna i densa del planeta.
A lescora.
A : Volcans i terratrmols: actuen des de linterior modificant la superfcie de la Terra. B : Rius: erosionen la superfcie dels continents i les illes excavant profundes valls. C : Vent: modifica lentament la superfcie desgastant i transportant materials. D : Onades: erosionen les roques de la costa modificant les vores dilles i continents.
Desquerra a dreta i de dalt a baix: illa, tur, depressi, cap, serralada, golf, muntanya, vall. Formes del relleu de la muntanya: serralada, muntanya, vall. Formes del relleu de la plana: tur, depressi. Formes del relleu de la costa: illa, cap, golf. Illa: territori envoltat daigua pertot arreu. Tur: muntanya petita. Depressi: extensi de terreny situada per sota dels terrenys que lenvolten. Cap: part de la terra que penetra dins el mar. Serralada: conjunt de muntanyes situades les unes al costat de les altres. Golf: part del mar que penetra dins la costa. Muntanya: part del terreny que saixeca per damunt del pla que lenvolta. Vall: espai de terra situat entre muntanyes i que t forma de V o de U.
D
PROCEDIMENT 21 22
S. Els dos mapes representen el mateix territori. El segment graduat representa les mateixes unitats en
tots dos mapes, per les unitats apareixen ms petites en el mapa B.

B
El segment del 0 a l1 fa mig centmetre. El segment de l1 al 2 fa mig centmetre. El segment del 2 al 3 fa mig centmetre.
C
Mig centmetre de la superfcie del mapa de dalt equival a 1 quilmetre en la realitat. 1 centmetre de la superfcie del mapa de dalt equival a 2 quilmetres en la realitat. Tortosa i Roquetes: 2 quilmetres. Mas del Ganxo i Santa Rosa de Lima: 3 quilmetres. la Raval de la Llet i Btem: 7 quilmetres. Roquetes i Aldover: 6,5 quilmetres.
EIX TRANSVERSAL 23
Raona Resposta model: Desquerra a dreta: a la plana a crrer, a la costa a fer submarinisme, a la costa a pescar, a lalta muntanya a esquiar, a una ciutat a veure museus. Resol Resposta oberta.
GUIA
O
24
O N
S
EL RELLEU
53
QU HAS APRS?
s correcta la segona. Si ja has fet el tur de lHome, la pica dEstats no et costar gens. La pica dEstats s una muntanyeta que no passa dels 1.000 metres, situada al sud de Catalunya, concretament al Pirineu axial. Et deus referir al pic dEstocs, oi? Es tracta duna muntanya de 3.143 metres situada al Pirineu axial, entre el Prepirineu i la Depressi Central. A ms, els de lAlt Empord teniu la pica dEstats molt a prop. Fer la pica dEstats et costar una mica ms que el tur de lHome. La pica dEstats s una muntanya que ultrapassa els 3.000 metres; est situada al nord de Catalunya, concretament al Pirineu axial. Et deus referir a la pica dEstats, oi? Es tracta duna muntanya de 3.143 metres situada al Pirineu axial, entre Espanya i Frana. Als de lAlt Empord la pica dEstats no us agafa gaire a prop. Els Pirineus. La Depressi Central. El Sistema Mediterrani. Els topnims shan de situar un en cada branca del mapa, en lordre segent desquerra a dreta: pica dEstats, plana de Vic i tur de lHome.
De dalt a baix i desquerra a dreta: Andorra, Segre, cap de Creus, Fluvi, Ter, Depressi Central, Sistema Mediterrani, Llobregat, Francol, Ebre. Les tres grans unitats de relleu de Catalunya sn:
X Els Pirineus, la Depressi Central i el Sistema
Mediterrani. Els principals accidents geogrfics de la costa de Catalunya sn:

X El cap de Creus i el delta de lEbre.
El cim ms alt de Catalunya s:

X La pica dEstats.
VIA 3
Resposta oberta. Lacci erosiva de laigua, la del vent i la dels humans. Resposta model: Incendi de la serra de Montserrat, del cap de Creus, pedreres a laire lliure (tur den Bosc a Badalona), allisament del terreny a causa de la construcci durbanitzacions...
Les formes del relleu
relleu de muntanya VIA 2 muntanyes
relleu de la plana turons (tossals, pujols, serrals) depressions
relleu de la costa golfs caps deltes pennsules
A P R V
T A R N O E D T U U B C S E F V L I L L
valls serralades colls
T X G P M A N T H E I M A I
Activitat procedimental. Caps: de lAbella, de Creus, de Norfeu, de Begur, de Tossa, de Salou, de Tortosa. Golfs: de Roses, de Sant Jordi. Deltes: de la Tordera, del Llobregat, de lEbre. El Fluvi. El Ter. El Llobregat. El Gai. El Francol. LEbre (el Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorana). Planes: de lEmpord, de la Selva, dUrgell, de Lleida, de la Galera. Altiplans: del Lluans, de la Segarra.
S C O R A J O
A D
Vermell: volcans terratrmols. Blau: onades glaceres pluja vent rius gel. Un conjunt de muntanyes situades les unes al costat de les altres formen una serralada. Per travessar una serralada passem per un coll, que s un pas entre muntanyes. Els rius baixen de la muntanya per la vall i arriben a la plana ben plens daigua. A la costa podem distingir els golfs, que sn parts de mar que entren dins la costa, i els caps, que sn parts de terra que entren dins del mar.
GUIA
54
S
EL RELLEU
O N
3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500

Pica dEstats Comalo- Bessiberri Tuc de Puig de la formo Nord Molires canal Baridana
2.500 2.000 1.500 1.000 500

Montnegre Tur de lHome Montcaro
GUIA
LES AIGES
CONTINGUTS
FETS I CONCEPTES
Els tipus de rius. Els rius de Catalunya: la xarxa mediterrnia, la xarxa Pirineu-Ebre, la xarxa Pirineu-Mediterrani, la xarxa atlntica. Els tipus de llacs. Els llacs de Catalunya.
3
OBJECTIUS DIDCTICS
55

Conixer els tipus de rius.
PROCEDIMENTS
Associaci dels cursos del riu amb la seva definici i les imatges que els illustren. Identificaci i definici de diferents masses i cursos daigua. Identificaci en un mapa dels rius principals del territori catal i classificaci en la xarxa a la qual pertanyen. Elaboraci de grfics de barres a partir dunes dades.
Conixer els rius i les xarxes hidrogrfiques de Catalunya. Conixer els tipus de llacs. Conixer els llacs de Catalunya. Associar els cursos amb la seva definici i les imatges que els illustren. Identificar i definir diferents masses i cursos daigua. Identificar en un mapa els rius principals del territori catal. Classificar els rius de Catalunya en la xarxa a la qual pertanyen. Elaborar grfics de barres a partir dunes dades. Valorar la importncia de preservar netes les aiges. Prendre conscincia de la necessitat de no llenar pels desguassos productes o substncies nocius per al medi ambient.
Competncies bsiques

Educaci ambiental: Valoraci de la importncia de preservar netes les aiges. Conscienciaci de la necessitat de no llenar pels desguassos productes o substncies nocius per al medi ambient.
GUIA
56
NOM DELS ALUMNES Coneix els tipus de rius. Coneix els rius i les xarxes hidrogrfiques de Catalunya. Coneix els tipus de llacs. Coneix els llacs de Catalunya. Associa els cursos amb la seva definici i les imatges que els illustren. Identifica i defineix diferents masses i cursos daigua. Identifica en un mapa els rius principals del territori catal. Classifica els rius de Catalunya en la xarxa hidrogrfica a la qual pertanyen. Elabora grfics de barres a partir dunes dades. Valora la importncia de preservar netes les aiges. s conscient de no llenar pels desguassos productes nocius per al medi ambient.
Avaluaci formativa
LES AIGES
GUIA
Via 2
LES AIGES
57
Fes aquestes activitats referents als rius de Catalunya:
Digues quin riu fa de frontera entre Catalunya i el Pas Valenci.
Digues quins dos rius neixen als Pirineus i van a parar a la Mediterrnia.
Digues quin riu no neix a Catalunya.
Digues quin riu no t el curs baix a Catalunya.
Digues un riu que tingui ms de dos afluents.
Digues dos afluents que vagin a parar al mateix riu.
Ara, escriu el nom daquests rius en el mapa:
GUIA
58
Via 2
LES AIGES
Observa el mapa de la pgina 33 del llibre dinformaci i classifica aquests rius en la xarxa corresponent: la Garona el Francol la Muga el Llobregat
Xarxa hidrogrfica Xarxa mediterrnia Xarxa Pirineu-Ebre Xarxa Pirineu-Mediterrani Xarxa atlntica
la Tordera el Ter
el Foix la Snia
Rius
el Segre
Uneix un element de cada columna per tal daconseguir frases que siguin certes: Lestany Gento Laigua de les llacunes litorals Els estanys del Pirineu Lestany de Banyoles Les llacunes litorals catalanes Els llacs salimenten LAlfacada
s un estany litoral. sol ser mig dola i mig salada. s el llac ms gran de Catalunya. solen formar-se a les zones deltaiques. es formen a partir del desgla. contnuament daiges subterrnies. s un estany dorigen glacial.
Llegeix el text segent:

Un 79 % del planeta Terra s cobert daigua i un 21 %, de terra. De tota laigua que hi ha a la Terra, el 97,2 % s als oceans, el 2,15 % s gel dels pols i noms el 0,65 % s als rius, els llacs, els embassaments, latmosfera i els sers vius. nicament una part daquest petit 0,65 % pot ser aprofitada pels humans.
Digues quins daquests tipus daigua poden servir per al consum hum: Laigua salada dels mars Laigua salada dels oceans Laigua gelada de les glaceres Laigua dels rius Laigua del mar dessalada Laigua dels embassaments Laigua dels aqfers Laigua gelada dels pols
GUIA
Via 3
LES AIGES
59
Completa el text amb aquestes paraules:

deltes cabal erosi superfcie valls
Els rius sn responsables de processos importantssims de modificaci de la del planeta: l que travessen, lexcavaci de . Quan el i el transport de materials , la formaci de dels rius creix, el seu poder
erosiu augmenta i pot arribar a ser molt destructiu en cas dinundacions. Ara, defineix aquests conceptes:
Cabal:
Inundaci:
Has vist alguna vegada en algun mitj de comunicaci els efectes duna inundaci? Explicals. Si es tracta de fets recents, pots retallar algunes fotos dels diaris per illustrar la teva explicaci.
GUIA
60
Via 3
LES AIGES
Observa els mapes de Catalunya de les pgina 25 i 33 del llibre dinformaci i contesta:
On se situen les muntanyes ms altes de Catalunya?
On neixen els rius ms llargs de Catalunya (amb lexcepci de lEbre)?
Quina importncia t la fosa de la neu en el tipus de rgim daquests rius?
Llegeix aquest text, que ha estat extret dun diari:

Desprs de mesos de pluges insuficients, lestat dels embassaments catalans s molt precari, ja que es troben al 25 % de la seva capacitat. Si les pluges de primavera no sn molt abundants, potser aquest estiu patirem restriccions.
Ara, contesta:
Qu significa lexpressi patir restriccions?
Fes una llista daccions que haurem de portar a terme per no malbaratar laigua:
Quines daquestes mesures portes a terme a casa teva per estalviar aigua?
GUIA
Recursos didctics
LES AIGES
61
Comparem fotografies Activitat individual

OBJECTIU:
Fem una maqueta Activitat en grup

OBJECTIU:
Comparar les caracterstiques dels cursos alt, mitj i baix dun riu amb lajut dunes fotografies.
MATERIAL:
Calcular distncies en lnia recta o sinuosa i treballar i interpretar lescala grfica. Podeu fer que, en un mapa, els alumnes mesurin amb llana les diferents longituds dels cursos dalguns rius i els ordenin. Desprs, doneu-los les dades segents: la Tordera: 60 km el Francol: 85 km el Ter: 165 km el Foix: 40 km el Gai: 85 km el Fluvi: 90 km la Muga: 65 km el Llobregat: 170 km A partir daquestes dades, feu-los comprovar el resultat. Tamb, amb les mateixes dades, podeu demanarlos que elaborin i pintin un grfic de barres, que ha de tenir un resultat similar al segent: km 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0 Francol Tordera Fluvi Ter Muga Foix Gai Llobregat
Fotos del curs baix, alt i mitj dun riu. Ensenyeu als alumnes les fotografies de les tres parts del curs dun riu i comenteu-ne entre tots les diferncies. Desprs, feu-los anotar en una taula com aquesta les caracterstiques dels rius en els diferents trams que recorren.
Caracterstiques del riu en el curs Quant a la velocitat de les aiges: Quant als materials transportats:
PROCEDIMENTS
El cicle de laigua Activitat individual

OBJECTIU:
Reflectir en un dibuix clar i entenedor el cicle de laigua. Demaneu als alumnes que llegeixin aquest text:
Laigua procedent de les precipitacions, un cop a terra, nodreix els aqfers, els rius i els llacs. Una part va a parar al mar i una altra sevapora abans darribar-hi. El mar tamb s una font important de vapor daigua. Laigua evaporada forma els nvols i, quan experimenta un procs de condensaci, retorna a la terra com a pluja o neu.
GUIA
62
Recursos didctics
LES AIGES
A continuaci, demaneu-los que representin en un dibuix el procs que explica el text. Els conceptes destacats en negreta hi han daparixer forosament. Finalment, proposeu-los que contestin aquestes preguntes: Per qu diem que laigua es mou seguint un cicle? De quina manera et sembla que els ssers humans podem alterar aquest cicle?
El mapa dels rius Activitat individual

OBJECTIU:
Anar-sen aigua avall (rius de Catalunya) Mapes de la unitat El cabdal dun riu (grfic de barres)
Ms imatges Ms grfics
Recordar on neixen els rius catalans i quins sn els seus afluents.

MATERIAL:
Un mapa fsic mut de Catalunya. Feu que els alumnes completin el mapa, amb lajut dun atles, seguint les indicacions segents: Anota-hi el nom de tots els rius principals i ressegueix-los amb un color. Anota-hi el nom dels afluents de cada riu (si en tenen) i ressegueix-los amb un color diferent. Anota-hi el nom de les muntanyes en les quals neix algun riu.
VIATGE...
... a lestany de Banyoles Lestany de Banyoles s un dels pocs estanys de Catalunya que han sobreviscut a lacci de lsser hum. Molts altres han estat dessecats en el passat per tal de guanyar terres de conreu i eliminar rees que eren considerades poc salubres. Proposeu als alumnes que trin un estany interior dessecat del mapa de la pgina 35 del llibre dinformaci, que en busquin informaci i que contestin aquestes preguntes:
Quina et sembla la ra per la qual ha estat dessecat? Confirma la teva resposta a partir de la informaci que hagis buscat en enciclopdies o a Internet. Quan va ser dessecat el llac que has triat? Qui va dur a terme aquesta tasca? Amb quina intenci es va fer?
GUIA
O N
34
S
LES AIGES
63
LLIBRE DINFORMACI
PGINA 30
PGINA
Per qu creus que laigua de les llacunes s salabrosa?
Resposta model: Perqu cont aigua del mar.

PGINA 35
Com explicaries qu s un riu?
Resposta model: s un corrent daigua alimentat per les precipitacions i que va a parar al mar, a un llac o a un altre riu.
Thas banyat mai en cap riu? En quin?
Observa aquest mapa dels llacs i els estanys de Catalunya i contesta:

Quina relaci hi ha entre el fet que els estanys de Malniu,
Resposta oberta.
Quin riu hi ha ms a prop de la localitat on vius? Coneixes
el nom daltres rius? Resposta oberta.

En quin tram dels rius creus que sn ms netes les aiges:
el Negre, el de Ratera, el Gento, el de Sant Maurici o el de Certascan es formin a partir del desgla i la seva situaci geogrfica? Resposta model: Recullen laigua del desgla de les muntanyes properes.
Diries que lestany del Remolar o lEncanyissada sn
en el curs alt, en el curs mitj o en el curs baix? Per qu? Resposta model: En el curs alt, ja que encara no han patit els vessaments de zones molt poblades i contaminades.
I en quin tram porten ms cabal? Per qu?
daigua dola o no? Per qu? Resposta model: Com que sn llacunes costaneres, laigua s salabrosa.
Quina s la situaci geogrfica de lestany de Banyoles
Resposta model: En el curs baix, quan ja han rebut les aportacions de tots els afluents.
PGINA 31
respecte a la teva localitat: al nord, al sud, a lest...? Resposta oberta.

VIATGE... 36
Quin procs relacionat amb els canvis destat de laigua
observes en aquesta imatge? El desgla.

PGINA 32
Quin deu ser lorigen real de lestany de Banyoles?
Resposta model: Les aiges que sescolen per un terreny crstic i sacumulen en una zona ms fonda que lentorn.
Quins ssers viuen, en realitat, en un estany?
Podries localitzar cadascun daquests rius en el mapa de la
dreta? A quina xarxa pertany cadascun? Activitat procedimental. Fluvi: xarxa Pirineu-Mediterrani. Francol: xarxa mediterrnia. Segre: xarxa Pirineu-Ebre. Garona: xarxa atlntica.
PGINA 33 1 2 3 4 5
Resposta model: Peixos, algues, microorganismes...
LLIBRE DACTIVITATS
QU EN SAPS?
25
Observa aquest mapa de la xarxa hidrogrfica de Catalunya i la seva llegenda i contesta:

Com explicaries qu s un afluent?
c. a. a. c. a.
Un riu que desemboca en un altre riu.

Quins sn els afluents del Segre?
La Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorana, el Cinca, el Llobregs, el Si, el Corb i Riu de Set.
De quin altre riu s, al seu torn, afluent el Segre?
LEbre.
En quin sentit podem dir, doncs, que el Segre s riu i
26
27
28
afluent alhora? Perqu rep les aiges daltres rius ms petits i, al seu torn, va a parar a un altre riu ms gran.
Com es diu lnic riu de Catalunya que desemboca a
lAtlntic? Garona.
Com es diu el riu que fa frontera amb el Pas Valenci?
El curs alt dels rius es localitza a les muntanyes. Laigua baixa amb molta fora a causa dels desnivells i arrossega roques i pedres. El curs mitj dels rius transcorre per la costa. Les aiges ja no baixen amb tanta fora, i transporten els materials arrencats en el curs alt. El curs baix dels rius transcorre per la plana. Part dels materials arrossegats pel riu al llarg del seu recorregut es van dipositant als marges, a les riberes o a la desembocadura. Desquerra a dreta: curs mitj, curs baix, curs alt.
La Snia.
GUIA
64
S
LES AIGES
C
EIX TRANSVERSAL
I
31
O N
Resposta model: El curs mitj perqu les aiges baixen tranquilles; el curs baix perqu s a la desembocadura, en aquest cas el riu desemboca al mar, i el curs alt perqu les aiges baixen a molta velocitat. Activitat procedimental. Llacuna: llac situat prop de la costa. Riu: corrent natural daigua, procedent de les muntanyes, que va a parar al mar, a un llac o a un altre riu. Estany: llac de muntanya format per lacumulaci de les aiges procedents dels torrents o rierols, en una depressi o zona ms ensorrada. Torrent: riu estret, rpid i amb un corrent molt fort a causa dels grans pendents per on baixa. Afluent: riu que desemboca en un altre riu ms important. Activitat procedimental. Xarxa mediterrnia: la Tordera, el Bess, el Foix, el Gai, el Francol, la Snia. Xarxa Pirineu-Ebre: el Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorana, el Llobregs, el Si, el Corb, Riu de Set, el Siurana, lEbre. Xarxa Pirineu-Mediterrani: la Muga, el Fluvi, el Ter, el Freser, el Llobregat, el Cardener, lAnoia. Xarxa atlntica: la Garona.
PROCEDIMENT 29 30
Raona Cuina. Resposta model: Oli, rentavaixella, restes de menjar, detergent Bany. Resposta model: Sab, aiges fecals, paper higinic, cabells, detergent Altres: Resposta oberta. Resol Resposta oberta.
QU HAS APRS? 32
C. El Fluvi neix a la Garrotxa a 920 m daltura. A. El Fluvi desemboca al golf de Roses. B. El Fluvi passa per Olot, Castellfollit de la Roca, Besal...
En el tram baix, perqu ja ha rebut les aportacions de
tots els seus afluents.

Que forma part del grup de rius que neixen als Pirineus i
desemboquen directament a la Mediterrnia.

Que laigua prov tant de la fosa de la neu com de les
precipitacions.
En cas de pluges molt abundants, els rius es poden
desbordar i provocar inundacions.

VIA 2
La quantitat daigua que porta. Litres/segon. 7.790 l/s. Juliol. Febrer. A lestiu. Que el riu Llobregat salimenta de la neu que
La Snia. La Muga, el Fluvi. LEbre. La Garona. Resposta oberta; per exemple: el Llobregat. Resposta oberta; per exemple: el Cardener i lAnoia.
es fon amb la calor de la primavera i lestiu. Activitat procedimental.

litres per segon (l/s)
gener febrer mar abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre
80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0
GUIA
O N
S
LES AIGES
65
Xarxa hidrogrfica Xarxa mediterrnia Xarxa Pirineu-Ebre Xarxa Pirineu-Mediterrani Xarxa atlntica
Riu la Tordera, el Foix, el Francol, la Snia el Segre la Muga, el Llobregat, el Ter la Garona
LEstany Gento s un estany dorigen glacial. Laigua de les llacunes litorals sol ser mig dola i mig salada. Els estanys dels Pirineus es formen a partir del desgla. Lestany de Banyoles s el llac ms gran de Catalunya. Les llacunes litorals catalanes solen formar-se a les zones deltaiques. Els llacs salimenten contnuament daiges subterrnies. LAlfacada s un estany litoral. Laigua dels rius, laigua del mar dessalada, laigua dels embassaments i laigua dels aqfers.
VIA 3
Els rius sn responsables de processos importantssims de modificaci de la superfcie del planeta: lerosi i el transport de materials que travessen, lexcavaci de valls, la formaci de deltes. Quan el cabal dels rius creix, el seu poder erosiu augmenta i pot arribar a ser molt destructiu en cas dinundacions. Cabal: quantitat daigua que porta un riu. Inundaci: procs que t lloc quan un riu es desborda i laigua cobreix terrenys que no formen part de la llera. Resposta oberta. Als Pirineus. Tamb als Pirineus. Com que sn rius que neixen a les muntanyes ms altes, una part de laigua que transporten prov de la fosa primaveral i estival de neu. No poder fer s del volum daigua que hom consumeix habitualment. Resposta model: Tapar laigera mentre es renten els plats, no fer una bugada fins que no hi hagi prou roba bruta per omplir la rentadora, dutxar-se en comptes de banyar-se, reparar les aixetes que degoten, collocar a les aixetes filtres airejadors, disminuir la capacitat de la cisterna del vter... Resposta oberta.
GUIA
EL CLIMA I LA VEGETACI
CONTINGUTS
FETS I CONCEPTES
El clima i els elements que serveixen per mesurar-lo. Els factors del clima la distncia i la separaci respecte del mar, laltitud i lorientaci del relleu. El clima mediterrani, el clima dalta muntanya, el clima atlntic. La transformaci del paisatge natural: la desforestaci i la reforestaci. Les espcies vegetals a Catalunya: la vegetaci de muntanya, la vegetaci mediterrnia, la vegetaci de ribera i daiguamoll. Els espais naturals protegits.
4
OBJECTIUS DIDCTICS
67

Conixer el clima i els elements que serveixen per mesurar-lo. Conixer els factors del clima la distncia i la separaci respecte del mar, laltitud i lorientaci del relleu. Distingir el clima mediterrani, el clima dalta muntanya i el clima atlntic. Conixer la transformaci del paisatge natural: la desforestaci i la reforestaci. Conixer les espcies vegetals de Catalunya: la vegetaci de muntanya, la vegetaci mediterrnia, la vegetaci de ribera i daiguamoll. Conixer els espais naturals protegits. Marcar en una taula les caracterstiques climtiques duns paisatges donats. Registrar les variacions climtiques en la poblaci prpia. Elaborar un grfic lineal amb unes dades donades. Relacionar diversos elements climtics i laparell que serveix per mesurar-los. Representar en un mapa els diversos climes de Catalunya. Detectar i classificar les espcies vegetals de Catalunya segons lindret on es localitzen. Classificar diversos paisatges segons la seva vegetaci. Valorar la necessitat devitar emissions de fum sobre el medi ambient. Collabora per disminuir la contaminaci de laire amb accions quotidianes.
PROCEDIMENTS
Marcatge en una taula de les caracterstiques climtiques duns paisatges donats. Registre de les variacions climtiques en la poblaci prpia. Elaboraci dun grfic lineal amb unes dades donades. Relaci entre diversos elements climtics i laparell que serveix per mesurar-los. Representaci en un mapa dels diversos climes de Catalunya. Detecci i classificaci de les espcies vegetals de Catalunya segons lindret on es localitzen. Classificaci de diversos paisatges segons la seva vegetaci.

Educaci ambiental: Conscienciaci de la necessitat devitar emissions de fum sobre el medi ambient. Voluntat de collaborar a disminuir la contaminaci de laire amb accions quotidianes.
Competncies bsiques
GUIA
68
NOM DELS ALUMNES Coneix el clima i els elements que serveixen per mesurar-lo. Coneix els factors del clima. Distingeix el clima mediterrani, el clima dalta muntanya i el clima atlntic. Coneix la transformaci del paisatge natural: la desforestaci i la reforestaci. Coneix les espcies vegetals de Catalunya. Coneix els espais naturals protegits. Marca en una taula les caracterstiques climtiques duns paisatges donats. Registra les variacions climtiques en la poblaci prpia. Elabora un grfic lineal amb unes dades donades. Relaciona diversos elements climtics i laparell que serveix per mesurar-los. Representa en un mapa els diversos climes de Catalunya. Detecta i classifica les espcies vegetals de Catalunya segons lindret on es localitzen. Classifica diversos paisatges segons la seva vegetaci. Valora la necessitat devitar emissions de fum sobre el medi ambient. Collabora per disminuir la contaminaci de laire amb accions quotidianes.
Avaluaci formativa
GUIA
Via 2
69
Llegeix:
El clima dun territori es manifesta a travs delements com la temperatura, la humitat, la pluja, la pressi atmosfrica i el vent. Aquests elements sn modificats per factors com la distncia i la separaci respecte al mar, laltitud i lorientaci del relleu.
Pinta de color vermell les etiquetes dels elements del clima i de color verd les dels factors:
temperatura distncia respecte al mar pluja altitud
orientaci del relleu
pressi atmosfrica
humitat
vent
Completa el text amb el nom delements climtics: Els instruments que es fan servir per a mesurar els elements climtics sn els segents: El termmetre mesura la El barmetre mesura la El pluvimetre mesura la quantitat de Lhigrmetre mesura la Lanemmetre mesura la fora del que transmet el Sol a laire. atmosfrica. o de neu. relativa de laire. .
Pinta cada quadret de la llegenda del color que sindica. Desprs, pinta el mapa segons la llegenda:
Taronja Groc Verd Vermell
GUIA
70
Via 2
Observa la taula segent:

Espcies vegetals de Catalunya Arbres pi pinyoner alzina faig om avet Arbustos garric bruc neret esbarzer arbo Herbes farigola roman toman llist slvia
Escriu el nom de les espcies vegetals segents i encercla les espcies vegetals que no podem trobar als boscos i camps de Catalunya:
__ __
z __ __ __ __ __ __
g __ __ __ __
c o t e r __ __ __ __ __ __ __
v __ __ __ __
a __ __ __ __ __
e z __ __ __ __ __ __ __ __
us __ __ __ __ __ __
go __ __ __ __ __ __ __ __
r __ __ __ m __ __ __
Pinta cada quadret de la llegenda del color que sindica. Desprs, pinta el mapa segons la llegenda:
GUIA
Via 3
71
Completa aquest quadre sobre el tipus de temperatures que fa a lestiu i a lhivern en els climes de Catalunya:
estiu clima mediterrani litoral clima mediterrani continental clima dalta muntanya clima atlntic hivern
Llegeix la informaci sobre els climes de Catalunya i contesta aquestes preguntes:
A qu es deu que la comarca de la Vall dAran tingui un clima atlntic?
A qu es deu que els hiverns del litoral mediterrani no siguin gaire freds?
En qu es diferencien el clima mediterrani litoral i el clima mediterrani de

tendncia continental?
Quin s el problema principal que causa la natura a les zones de clima

mediterrani litoral?
Fes dos dibuixos que illustrin com imagines les dues intervencions humanes ms importants en la vegetaci:
GUIA
72
Via 3
Observa cada una daquestes fotografies:

A B C D E
avets
roure
pins
margall
arbres de ribera
Ara, explica el lloc o laltura on es poden trobar i si sn de fulla caduca que es perd a la tardor o no:
A
Completa aquestes frases amb els topnims que hi falten:

Illes Medes Aigestortes i Sant Maurici Sant Lloren del Munt Serra de lObac
El parc nacional d Catalunya.
al Pirineu axial, s lnic parc nacional de
Formant part de les Serralades Costaneres, i entre el Montseny i Montserrat, tenim el parc natural de i la . Les sn una reserva natural de la fauna marina situada prop dels aiguamolls de lEmpord.
GUIA
Recursos didctics
73
Viella, clima...
gener febrer mar abril maig juny
Anem al bosc Activitat collectiva

OBJECTIUS:
Temperatura (C) Precipitacions (mm)
3 60
juliol
4 40
agost
6 74
10 76
12 96
15 94
Comprovar in situ el canvi paisatgstic i de vegetaci dacord amb lelevaci del terreny. Recollir diferents tipus de fulles i fruits o flors. Prepareu una sortida al masss del Montseny, en la qual haureu de recollir materials. Repartiu als diferents grups dalumnes, a classe, les fulles recollides i feu que cada grup elabori un mural amb una fitxa dobservaci sobre cada una de les mostres que els ha correspost. Si disposeu de fruits, podeu ficar-los en una bossa de plstic i enganxar-la al mural. La fitxa que hauran de completar pot ser com aquesta:
Nom de la planta Fa fruit? S / No El seu fruit s El clima on es desenvolupa s
Temperatura (C) Precipitacions (mm) Temperatura (C) Precipitacions (mm)
setembre octubre novembre desembre
17 17
16 64
13 97
10 66
7 76
3 78
Lleida, clima...
gener
febrer
mar
abril
maig
juny
5 19
juliol
7 18
agost
11 27
14 37
18 46
22 40
25 17
24 24
21 34
15 34
9 30
5 26
Tortosa, clima...
gener
Temperatura (C)
febrer
mar
abril
maig
juny
10 30
juliol
11 35
agost
13 34
15 34
18 65
22 42
Els nostres climes Activitat individual

OBJECTIUS:
Precipitacions (mm)
Descriure i situar les principals varietats climtiques que hi ha a Catalunya. Recopilar informaci en fitxes i extreuren conclusions. Fer grfics amb lajut de dades donades i interpretarne els resultats. Doneu als alumnes aquestes dades de temperaures i pluges: Camprodon, clima
gener
25 14
25 36
22 73
18 88
14 56
11 43
Un cop disposin del material, feu-los completar quatre fitxes com aquesta i demaneu-los que les relacionin amb el tipus de clima:
Temperatura mxima: Temperatura mnima: Precipitaci anual:
febrer
mar
abril
maig
juny
Hiverns: Estius:
5 37
juliol
6 64
agost
9 70
11 95
15 128
18 150
21 110
20 105
18 90
14 120
9 85
7 85
GUIA
74
4
80 70 60 50 40 30 20 10 abril
Recursos didctics
40 35 30 25 20 15 10 5 juny agost maig novembre desembre mar febrer gener juliol setembre octubre
Temperatures (C)
VIATGE...
...al cor del bosc Demaneu als alumnes que pensin i expliquin quines activitats es poden fer al bosc i quines no. Proposeu-los que sinventin un monstre bosc bo per al bosc i un monstre bosc dolent. Lun t cura dels boscos i laltre els fa malb. Cal que en descriguin les caracterstiques i que els dibuixin al seu entorn, s a dir, al bosc, mentre duen a terme alguns dels seus costums habituals. Alguns daquests hbits, que els alumnes hauran datribuir a lun o a laltre, poden ser: Llena al riu les llaunes i les ampolles que troba al bosc. Espanta i foragita els visitants que fan foc al bosc. T cura dels animalons malalts o ferits i els guareix. Fa foc amb els llumins que es deixen oblidats els excursionistes. Escampa les llavors de les plantes pertot arreu. Cria cucs de terra i els deixa anar al bosc. Imita sons de mquines (serres elctriques, motos, sirenes) per fer fugir els animals i riure-sen. Rebenta les bosses descombraries que recullen els guardaboscos. Posa paranys i trampes per fer-hi caure els animals i provocar-los ensurts. Etc.
Precipitacions (mm)
Preservem lentorn natural Activitat individual i en grup

OBJECTIUS:
Prendre conscincia de la necessitat dactuar collectivament en la defensa i la preservaci del medi. Expressar conclusions i resultats iconogrficament. Els espais naturals protegits de Catalunya (pgina 45 del llibre dinformaci). Demaneu als alumnes que observin el mapa i que busquin fotografies daccions i activitats que considerin que no shan de permetre en aquest tipus despais naturals. Hauran de triar entre les accions i activitats daquesta llista: Fer passejades. Asseures a lombra dun arbre. Agafar fruits silvestres. Pescar. Acampar. Fer foc. Observar la fauna amb prismtics. Escalar. Fer motocrs. Collir flors. Deixar escombraries als cubells habilitats pel parc. Espantar les aus. Podeu demanar-los que elaborin un text sobre alguns dels espais naturals protegits que coneguin o expliquin per qu consideren que cal aquesta protecci i qu passaria si no exists. Finalment, feu una posada en com i elaboreu un mural de smbols que expressi all que s perms i all que no ho s.
Activitat interactiva Ms imatges Ms grfics
El Montseny, un parc natural (vegetaci) Mapes de la unitat Un any de temperatures (grfic lineal)
GUIA
O N
44
75
LLIBRE DINFORMACI
PGINA 38
PGINA
Per qu a lestiu les pinedes sn tan sensibles al foc? De
quin color seria aquest bosc a la tardor? Resposta model: Per la sequera estival, per la presncia de sotabosc esps i ressec i pel fet de ser formacios resinoses i de fusta molt combustible. Sempre verd.
PGINA 45
Saps quina diferncia hi ha entre el clima i el temps
atmosfric? Temps: estat de latmosfera en un lloc i en un moment determinats. Quan fa sol i bona temperatura diem que s bo i quan plou diem que s dolent. Clima: conjunt de les caracterstiques que t latmosfera en un lloc determinat (si hi fa fred o calor, si hi plou molt o poc, etc.).
Creus que sempre que plou es pot dir que fa mal temps?
Quin s lnic parc nacional de Catalunya?
El parc nacional dAigestortes i de Sant Maurici.

Quins sn els parcs naturals del nostre pas?
Per qu? Resposta model: Els dies de pluja sn dies de bon temps per als pagesos. Per els dies de pluja sn tamb dies de mal temps per a les persones que van a la platja. Bon temps i mal temps sn expressions relatives, s a dir, no es pot dir en sentit absolut que el temps s bo per a tothom. El que per a uns s bon temps pot ser mal temps per a uns altres.
Quin relaci hi ha entre el clima i la vegetaci dun
Aiguamolls de lEmpord, zona volcnica de la Garrotxa, Cap de Creus, Cad-Moixer, Montseny, Sant Lloren del Munt i la Serra de lObac, Muntanya de Montserrat, Garraf, els Ports i el Delta de lEbre.
VIATGE... 46
Quines espcies vegetals surten en aquest relat?
Molsa, esbarzer i alzina surera.
determinat lloc? Resposta model: Els trets del clima (humitat atmofrica, temperatura, precipitacions) condicionen el tipus de vegetaci que creix en un lloc determinat.
Recordes quina diferncia hi ha entre un arbre, un arbust i
LLIBRE DACTIVITATS
QU EN SAPS? 1 2 3 4 5
33
una herba? Posa exemples de cadascun. Resposta model: Un arbre s una planta superior amb tronc llenys, branques i fulles; un arbust s una planta que no arriba a cinc metres dalada; una herba s un planta molt petita. Exemples: resposta oberta.
PGINA 40
b. a. b. c. a.
Amb quina serralada coincideix el clima dalta muntanya?
Amb els Pirineus.

Com explicaries a partir daquest mapa qu s la
34
35
36
37
38
continentalitat? Resposta model: s la llunyania del mar, que fa que el clima sigui ms sec i amb ms contrastos de temperatura.
PGINA 42
Temperatura: molt alta. Humitat: baixa. Precipitaci: pluja escassa. Vent: feble.
On hi ha prats alpins?
Temperatura: molt baixa. Humitat: alta. Precipitaci: neu abundant. Vent: fort. Resposta model: A lhivern: temperatures baixes, humitat alta, pluja escassa. A la primavera: temperatures altes, humitat alta, pluja abundant, vent fort. A lestiu: temperatures molt altes, humitat alta, pluja molt escassa. A la tardor: temperatures altes, humitat alta, pluja abundant, vent fort.
Als Pirineus, entre 2.000 i 3.000 metres daltitud.

Quines espcies darbres sn les ms abundants a
Catalunya? Pi negre, faig, pi roig, roure, alzina, alzina surera i carrasca.

PGINA 43
A quina altura es deu trobar, aproximadament, aquest
paisatge? Entre 2.000 i 3.000 metres.
GUIA
76
O N
El clima s modificat per factors com els segents: La separaci respecte al mar. El mar suavitza la temperatura de les zones llunyanes. properes Laltitud. A mesura que es puja una muntanya es nota que laire es va escalfant, s a dir, la temperatura augmenta. refredant / disminueix Lorientaci del relleu. La posici de les muntanyes determina la direcci del Sol. atura els rajos Quantitat de calor que transmet el Sol a laire temperatura termmetre. Quantitat de vapor daigua que hi ha a laire higrmetre. humitat
Resposta model: Un parc nacional s una zona natural
molt extensa que t un grau mxim de protecci.

Resposta model: Perqu tenen un gran inters natural i
cal preservar-los de la degradaci.
PROCEDIMENT
39
40
La temperatura mitjana del mes de febrer s duns
9 graus.
La temperatura mitjana del mes ms calors (agost) s
duns 29 graus.
La temperatura mitjana del mes ms fred (desembre)
Quantitat daigua que cau sobre la superfcie de la Terra precipitaci pluvimetre. Fora que fa el pes de laire sobre la superfcie de la Terra pressi atmosfrica barmetre. Moviment de masses daire produt pels canvis de temperatura i pressi vent penell. Resposta oberta. Activitat procedimental. Desquerra a dreta i de dalt a baix: verd fosc, verd clar, groc, taronja. Es caracteritza per pluges abundants al llarg de tot lany i nevades a lhivern. La humitat s elevada i les temperatures sn sempre fresques. Clima atlntic. Es caracteritza per un contrast molt marcat de les temperatures diries i anuals. Les precipitacions sn escasses i es concentren a la primavera. Clima mediterrani de tendncia continental. Es caracteritza per unes temperatures suaus a la primavera i a la tardor, clides a lestiu i no gaire fredes a lhivern. Plou sobretot a la tardor i a la primavera. Clima mediterrani litoral. Es caracteritza pels hiverns extremament freds i els estius curts i frescos. Les precipitacions sn abundants i les nevades, freqents. Clima dalta muntanya. Pirineu axial: pi negre, prat alp, roure. Prepirineu: faig, roure, pi roig. Serralada Litoral: alzina, alzina surera i carrasca, roure. Delta de lEbre: mquia. Activitat procedimental. Alta muntanya: bosc davets, prat alp. Muntanya mitjana humida: roures. Mediterrnia: sotabosc mediterrani, alzinars, pinedes, mquia. Ribera: verneda / omeda. Aiguamoll: herbassars i canyissars.
s duns 7,5 graus.

A B
temperatura (C)
40 35 30 25 20 15 10 5 0
X X X X X X X X X X
setembre
agost
maig
juliol
abril
juny
novembre
mes
Activitat procedimental.
EIX TRANSVERSAL 41
Raona Resposta oberta. Resol Resposta model:

La disminuci de loz atmosfric ens pot provocar
cremades a la pell, a causa de la radiaci solar, cncer de pell i la mort.

Lemissi de fums al medi ambient pot comportar ms
dany a la capa doz, trastorns de la salut, especialment respiratoris, brutcia i corrosi de faanes i monuments, contaminaci de laigua dels nvols i modificacions en el clima.
QU HAS APRS? 42
Al temps, ja que es refereixen a les condicions
meteorolgiques en una zona geogrfica i en un dia concrets. Resposta oberta.
desembre
febrer
gener
mar
octubre
GUIA
O N
VIA 3
77
A, clima dalta muntanya. B, clima mediterrani litoral. C, clima mediterrani de tendncia continental. Resposta oberta. En redactar les seves previsions, els alumnes hauran de reflectir aquestes caracterstiques de lestiu: al clima mediterrani litoral, temperatures clides i precipitacions escasses; al clima mediterrani de tendncia continental, temperatures molt clides i precipitacions molt escasses; al clima dalta muntanya, temperatures fresques i precipitacions freqents. Temperatura: termmetre. Pluja: pluvimetre. Dibuix de lesquerra: A; hi ha avets i prats alpins. Dibuix de la dreta: B; hi ha pins.
Mediterrani litoral. Estiu: temperatures clides. Hivern: temperatures no gaire fredes. Mediterrani de tendncia continental. Estiu: temperatures clides. Hivern: molt fred. Alta muntanya. Estiu: temperatures fresques. Hivern: temperatures extremament fredes. Atlntic. Estiu: temperatures fresques. Hivern: temperatures fresques. La Vall dAran est oberta als vents humits provinents de loce Atlntic. Els hiverns mediterranis no sn gaire freds a causa de lefecte suavitzador del mar. El clima mediterrani de tendncia continental pateix un contrast ms gran de les temperatures diries i les anuals. Les zones de clima mediterrani litoral a vegades pateixen pluges torrencials a la tardor i a la primavera. Activitat procedimental. (Segurament, els alumnes faran un dibuix sobre la desforestaci tala o incendi i un altre sobre la reforestaci.)
A Els avets sn arbres de fulla perenne que viuen entre
VIA 2
Vermell: temperatura pluja humitat vent pressi atmosfrica. Verd: distncia respecte al mar altitud orientaci del relleu. Els instruments que es fan servir per mesurar els elements climtics sn els segents: El termmetre mesura la temperatura que transmet el Sol a laire. El barmetre mesura la pressi atmosfrica. El pluvimetre mesura la quantitat de pluja o de neu. Lhigrmetre mesura la humitat relativa de laire. Lanemmetre mesura la fora del vent. Desquerra a dreta i de dalt a baix: verd fosc, verd, groc, taronja.
els 1.300 i els 2.000 metres daltitud, en zones dalta muntanya, perqu sn resistents al fred.
B Els roures sn arbres de la muntanya mitjana, que
viuen entre 800 i 1.600 metres. Sn de fulla caduca.

C Els pins sn arbres de les planes i de la costa
mediterrnia. Tenen fulla perenne, s a dir, que no la perden en tot lany.

D El margall i altres arbustos sn tpics del paisatge de
mquia, dherbes altes i arbustos de la meitat sud de Catalunya.

E Els arbres de ribera (oms i verns) creixen a les ribes dels
rius i sn arbres de fulla caduca. El parc nacional dAigestortes i de Sant Maurici, al Pirineu axial, s lnic parc nacional de Catalunya. Formant part de les Serralades Costaneres, i entre el Montseny i Montserrat, tenim el parc natural de Sant Lloren del Munt i la serra de lObac. Les illes Medes sn una reserva natural de la fauna marina situada prop dels aiguamolls de lEmpord.
pi alzina faig cocoter avet arbo esbarzer cactus farigola roman El cocoter i el cactus no es troben als boscos i els camps de Catalunya. Activitat procedimental.
GUIA
78
4
AVALUACI TRIMESTRAL 43
S
44
O N
L S C O N G O S T
D E P R E B S I O
L R L L M A L L M
O R U T E D O L F
V A L L D I L A R
F L L L L A L T O
T A Y N A T N U M
G D L T L R D S A
C A P K H L Z R I
De dalt a baix: Pirineus, Depressi Central, Sistema Mediterrani. Xarxa mediterrnia: la Snia, el Francol, el Gai, el Foix, el Bess, la Tordera. Xarxa Pirineu-Mediterrani: lAnoia, el Cardener, el Llobregat, el Ter, el Freser, el Fluvi, la Muga. Xarxa Pirineu-Ebre:lEbre, el Segal, la Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorana. Xarxa atlntica: la Garona. De dalt a baix i desquerra a dreta: vermell, marr, carbassa, blau. Clima dalta muntanya: es caracteritza pels hiverns extremament freds i els estius curts i frescos. Les precipitacions sn abundants i les nevades, freqents. Clima mediterrani litoral: es caracteritza per unes temperatures suaus a la primavera i a la tardor, clides a lestiu i no gaire fredes a lhivern. Plou sobretot a la tardor i a la primavera. Clima atlntic: es caracteritza per pluges abundants al llarg de tot lany i nevades a lhivern. La humitat s elevada i les temperatures sn sempre fresques. Clima mediterrani de tendncia continental: es caracteritza per un contrast molt marcat de les temperatures diries i anuals. Les precipitacions sn escasses i es concentren a la primavera.. Vegetaci de muntanya: prats alpins, pi negre, pi roig i avet (alta muntaya); roure i faig (muntanya mitjana humida). Vegetaci mediterrnia: alzina, pi, sotabosc (arbustos amb espines o esbarzers, mquia i margall). Vegetaci de ribera: vern, om. Vegetaci daiguamoll: canys, jonc mar, nenfar.
GUIA
LA POBLACI
CONTINGUTS
FETS I CONCEPTES
Les fonts demogrfiques. El creixement natural de la poblaci. Lestructura per edats de la poblaci. Les migracions. Els tipus de migracions. El creixement real de la poblaci. El poblament i els seus tipus: el poblament dispers i el poblament concentrat. La densitat de poblaci. La poblaci activa: la poblaci ocupada i la poblaci desocupada. Lestructura de la poblaci de Catalunya.
5
OBJECTIUS DIDCTICS
79

Conixer les fonts demogrfiques. Conixer el creixement natural de la poblaci. Conixer lestructura per edats de la poblaci. Conixer les migracions: els emigrants i els immigrants. Conixer els tipus de migracions. Conixer el creixement real de la poblaci. Conixer el poblament i els seus tipus: dispers i concentrat. Conixer la densitat de poblaci. Conixer la poblaci activa: la poblaci ocupada i la poblaci desocupada. Conixer lestructura de la poblaci de Catalunya. Completar frmules referents a la demografia. Calcular el creixement natural duna poblaci. Completar frases referents als moviments migratoris. Calcular el creixement real duna poblaci. Representar en un mapa de Catalunya la seva densitat de poblaci. Interpretar una pirmide de poblaci per extreuren informaci demogrfica. Interpretar aspectes referents a la demografia a partir dun mapa de Catalunya. Mostrar inters per facilitar la mobilitat a les persones grans. Adquirir una actitud de respecte i consideraci per les persones grans.
Competncies bsiques
PROCEDIMENTS
Compleci de frmules referents a la demografia. Clcul del creixement natural duna poblaci. Compleci de frases referents als moviments migratoris. Clcul del creixement real duna poblaci. Representaci en un mapa de Catalunya de la seva densitat de poblaci. Interpretaci dalguns aspectes referents a la demografia catalana a partir dun mapa de Catalunya. Interpretaci duna pirmide de poblaci.

Educaci cvica: Inters per facilitar la mobilitat de les persones grans. Respecte i consideraci per a les persones grans.
GUIA
80
NOM DELS ALUMNES Coneix les fonts demogrfiques. Coneix el creixement natural de la poblaci. Coneix lestructura per edats de la poblaci: poblaci Coneix les migracions: els emigrants i els immigrants. Coneix els tipus de migracions. Coneix el creixement real de la poblaci. Coneix el poblament i els seus tipus dispers i concentrat. Coneix la densitat de poblaci. Coneix la poblaci activa: la poblaci ocupada i la poblaci desocupada. Coneix lestructura de la poblaci de Catalunya. Completa frmules referents a la demografia. Calcula el creixement natural duna poblaci. Completa frases referents als moviments migratoris. Calcula el creixement real duna poblaci. Interpreta una pirmide de poblaci per extreuren informaci demogrfica. Representa en un mapa de Catalunya la seva densitat de poblaci. Interpreta aspectes referents a la demografia a partir dun mapa de Catalunya. Mostra inters per facilitar la mobilitat a les persones grans. Adquireix una actitud de respecte i consideraci per les persones grans.
Avaluaci formativa
LA POBLACI
GUIA
Via 2
LA POBLACI
81
Observa el dibuix:
Relaciona: Dada demogrfica que es fa servir per a valorar el nombre de morts. natalitat emigrants immigrants mortalitat Persones que arriben a un territori per a treballar-hi i viure-hi un llarg perode de temps. Ara, completa les frases segents: La poblaci de Catalunya creix poc perqu la i la sn baixes, s a dir, hi ha pocs naixements i poques defuncions. Actualment arriben a Catalunya bastants de pasos pobres. Aquestes persones dels seus pasos per treballar i per millorar les seves condicions de vida. Persones que deixen un territori per anar a viure en un altre lloc. Dada demogrfica que es fa servir per a valorar el nombre de naixements.
Observa els dibuixos:
Explica quines diferncies hi ha entre un poblament i laltre:
poblament dispers
poblament concentrat
GUIA
82
Via 2
LA POBLACI
Observa el mapa: Escriu el nom de tres comarques de Catalunya de poblament concentrat:
Escriu el nom de tres comarques de Catalunya de poblament dispers:
Marca amb una creu una caracterstica de les comarques de poblament concentrat: Sn comarques costaneres. Sn comarques de muntanya.
Llegeix:
La poblaci activa dun pas s formada per totes les persones que estan en edat de treballar i que poden treballar. La poblaci ocupada s la part de la poblaci activa que treballa.
Pinta el grfic dacord amb la llegenda: Sector primari (70.000 persones). Sector secundari (860.000 persones). Sector terciari (1.275.000 persones).

En atur (250.000 persones).
Ara, explica breument la frase segent:

Catalunya s, bsicament, un pas industrial i de serveis.
GUIA
Via 3
LA POBLACI
83
Completa aquest text amb els noms dels documents o fonts demogrfiques que hi falten: Quan va fer els 14 anys va anar a la comissaria de policia a treures el . Ell, per, des de petit ja figurava en el ,i el seu pare el va incloure en el que lAjuntament fa cada 5 anys. Quan va nixer ja el van apuntar en el qu ja constaven els seus pares i germans grans. , aquella llibreteta en
Una vegada va anar al jutjat a demanar una fotocpia de la pgina del en qu sortia ell. Ara, ha anat un altre cop a la comissaria de policia a demanar el seu primer per poder anar als Estats Units a fer un intercanvi cultural.
Calcula el creixement vegetatiu daquesta poblaci. Desprs, contesta:

Una poblaci de 5.000.000 habitants en un any en qu neixen 26.234 infants i moren 1.314 persones.
Quants habitants tindr aquesta poblaci desprs de lany en qesti?
Quin ser el creixement real si tenim en compte que hi ha hagut, a ms,

1.353 emigrants i 22.471 immigrants?
Quin nombre dhabitants tindr la poblaci desprs de les migracions?
Completa aquest esquema sobre els tipus de migracions:

Tipus de migracions
segons el perode de temps
segons la causa
segons la destinaci
GUIA
84
Via 3
LA POBLACI
Fes un dibuix que illustri les etiquetes:

poblament dispers poblament concentrat
Escriu a sota de cada dibuix una frase que expliqui cada tipus de poblament. Ara, contesta:
Quines causes expliquen la baixa natalitat de la Catalunya actual?
A qu es deu la baixa mortalitat de Catalunya actualment?
Llegeix la informaci sobre lestructura de la poblaci de Catalunya. Contesta aquestes preguntes:
A qu es deu el gran augment de la poblaci activa de Catalunya en els ltims

quaranta anys?
Quines professions tenen les persones que treballen en el sector terciari?
Quines sn les indstries que ocupen ms persones a Catalunya?
Ara, explica per qu creus que hi ha tantes persones en atur i qu creus que shauria de fer perqu tothom tingus feina:
GUIA
Recursos didctics
LA POBLACI
85
Els catalans que van emigrar Activitat individual

OBJECTIUS:
Migracions: orgens i present Activitat individual

OBJECTIU:
Conixer que Catalunya tamb ha estat de vegades una terra demigrants. Afavorir lempatia envers els nouvinguts, comparant els seus motius per venir a Catalunya amb els que van impulsar els catalans a marxar. Proposeu a cada alumne que tri un daquests dos temes per investigar: els camperols catalans que van marxar a finals del segle XIX arran de la crisi de la filloxera i els catalans que van haver de marxar arran de la conquesta franquista de 1939. A continuaci, proposeu-los que busquin informaci a la biblioteca o a Internet i que elaborin un breu informe per respondre aquestes preguntes: De qu fugien els que van marxar? Esperaven trobar fora el que no trobaven a Catalunya? Van tornar? Els motius per marxar eren comparables als que impulsen a emigrar a les persones que arriben avui a casa nostra?
Identificar el propi territori com una terra amb gran tradici de diversitat de persones i orgens, amb aportacions de mltiples cultures i tnies. Podreu fer que cada alumne prepars una enquesta a algun conegut dorigen immigrant (amic, familiar, ve, etc.) sobre les causes per les quals va abandonar la seva poblaci. Dacord amb les diverses realitats, les enquestes poden no ser exactes, per totes haurien de mantenir unes preguntes bsiques, com per exemple:
Nom: Edat: Professi: Lloc de procedncia o origen: Any darribada: Motius que limpulsaren a anar-sen:
Va venir sol a amb alg ms? Amb qui?
PROCEDIMENTS
Desitjaria tornar al lloc dorigen? Per qu?
Les persones i el paisatge Activitat individual

OBJECTIU:
Per qu va escollir aquest lloc?
Interpretar i analitzar el paisatge i les persones del propi entorn. Poblament concentrat (pgina 54 del llibre dinformaci). Feu observar amb atenci aquesta fotografia als alumnes i demaneu-los que pensin els elements comuns i els serveis que han de compartir els habitants de cada bloc dedificis. Venedor ambulant dorigen hind (pgina 53 del llibre dinformaci). A partir daquesta foto, podeu formular preguntes com aquestes: Quin tipus de persones apareixen a la foto? Per qu creieu que no shi observa cap dona, en aquestes fotos? Com considereu que sn aquestes feines? Dures? Difcils? Ben pagades? Mal pagades? Per qu?
Un cop feta lenquesta, podeu completar-la amb un mural amb diversos grfics: Un grfic de barres de les diverses procedncies, per pasos i per continents. Un grfic de lnia contnua amb els anys darribada. Un diagrama de sectors amb les professions ms habituals. Un diagrama de sectors amb els motius pels qual van emigrar. Finalment, a partir del mural, podeu analitzar entre tots els resultats de lenquesta.
GUIA
86
Recursos didctics
LA POBLACI
Els espanyols accepten aquest tipus de feina? Per qu? Qu passaria si ning no les fes? Latur, un problema greu per a la societat (pgina 57 del llibre dinformaci). A partir daquesta foto, podeu formular preguntes com aquestes: s latur un problema greu? Per qu? Quines persones el pateixen ms? Quina mena dajuts reben els aturats? Hi ha llocs de treball que moltes persones no accepten? Com sexplica, si hi ha tants aturats?
A continuaci, digueu-los que pintin cada comarca del color corresponent. Finalment, demaneu-los que comprovin si sobserven diferncies entre els dos mapes i que redactin un breu informe sobre aquesta qesti.
VIATGE...
...amb els gegants Demaneu als alumnes que trin un dels gegants que surt en les cercaviles dalguna poblaci que coneguin i que facin el seu carnet didentitat de gegant. Tamb podeu demanar-los que adjuntin al DNIG (document nacional didentitat de gegant) una foto del gegant triat.
Nom (com sel coneix?): Any de naixement (quan el van construir?): Professi (qu representa?): Estat civil (fa parella amb algun altre gegant o geganta?):
La densitat de poblaci comarcal Activitat individual i en grup

OBJECTIU:
Interpretar codis i llegendes habituals en cartografia. La distribuci de la poblaci sobre el territori de Catalunya (pgina 56 del llibre dinformaci). Demaneu als alumnes que observin aquest mapa, que diguin qu tenen en com les comarques que sobrepassen els 300.000 habitants (per exemple, proximitat amb Barcelona i el que aix suposa: vies de comunicaci, proximitat al mar, etc.) i les comarques menys poblades (per exemple, llunyania respecte a Barcelona, localitzaci de moltes comarques als Pirineus, etc.). Finalment, podeu fer-los observar quin s el clima de les comarques menys poblades (per exemple, clima mediterrani de tendncia continental i clima atlntic).
La densitat comarcal, al dia Activitat individual

OBJECTIU:
Activitat interactiva Ms imatges Ms grfics
Una histria de famlia (immigraci, empadronament, poblaci activa) Mapes de la unitat La poblaci femenina (grfic de barres)
Actualitzar les dades del mapa La distribuci de la poblaci sobre el territori de Catalunya (pgina 56 del llibre dinformaci). Demaneu als alumnes que busquin a Internet les darreres dades de densitat de poblaci de Catalunya (podeu facilitar-los ladrea www.idescat.net). Quan les tinguin, proposeu-los que dibuixin un mapa de comarques a la llibreta i que facin una llegenda amb els mateixos intervals que surten a la pgina 56. Poden triar els colors que vulguin, per sempre amb una gradaci dintensitats.
GUIA
O N
55
S
LA POBLACI
87
LLIBRE DINFORMACI
PGINA 50
PGINA
En quin sentit larribada dimmigrants permet remuntar el
baix creixement de la poblaci catalana? Resposta model: Perqu arriben dones en edat de tenir criatures i que sovint encara no shan adaptat al model demogrfic catal, en el qual les parelles acostumen a tenir un fill o, a tot estirar, dos.
Quins problemes pot tenir un immigrant a lhora de trobar
Quants habitants diries que t la teva localitat?
Resposta oberta.
De qu serveix tenir un carnet didentitat?
Resposta model: s un document personal que identifica amb un nombre cadascun dels ciutadans dun estat.
Quines raons poden obligar moltes persones a abandonar
feina? Resposta model: No tenir tota la documentaci en regla, que li ofereixin feines perilloses, que li ofereixin feines mal pagades, etc.
PGINA 56
el lloc on han nascut per anar a viure en un altre lloc? Resposta model: Per trobar feina o millors condicions de vida, o per fugir de persecucions o guerres.
Hi ha nens o nenes a la teva classe que hagin nascut en
altres pasos o hi has nascut tu mateix? On? Resposta oberta.

Quines dificultats pot trobar alg que arriba a Catalunya
Quines comarques tenen un poblament concentrat?
Quines ciutats hi destaquen per nombre dhabitants? Les comarques litorals i prelitorals, especialment el Barcelons i les comarques que lenvolten. Lleida, Tarragona, Barcelona, lHospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Matar, Sabadell i Terrassa.
Quines comarques tenen un poblament intermedi? I
procedent dun altre pas? Resposta model: Lidioma, el xoc cultural, la regularitzaci (els papers), la solitud, els problemes per trobar un habitatge en condicions o per trobar una feina digna, el rebuig dalgunes persones...
PGINA 51
dispers? Algunes comarques de linterior. Algunes comarques rurals i les de muntanya.

Quines ciutats petites de comarques de poblament dispers
De qu serveix estar inscrit en documents oficials?
Resposta model: s un requisit per poder fer trmits davant lAdministraci o accedir a determinats serveis, per poder-se identificar davant qualsevol empresa o instituci, per poder viatjar, etc.
PGINA 52
subministren serveis als pobles del voltant? Resposta model: Viella, el Pont de Suert, Sort, Tremp, Balaguer, Mollerussa, Trrega, Cervera, Montblanc, Valls, el Vendrell, Vilafranca del Peneds, etc.
PGINA 57
Quines necessitats ha de cobrir una persona adulta?
Per qu latur s un problema tan greu per a la societat?
Resposta model: Habitatge, feina, etc.

PGINA 53
Quines caracterstiques t la migraci de la imatge quant a
tipus, destinaci i perode de temps? De quin pas sn immigrants aquests treballadors? De quin pas sn emigrants? Respostes model: Semblen immigrants temporers dun pas en vies de desenvolupament que han anat a treballar als camps dun pas desenvolupat. Sn immigrants al pas que els acull. Sn emigrants del pas de procedncia, en aquest cas el Marroc.
PGINA 54
Resposta model: Perqu pot crear grans dificultats econmiques als qui hi estan (que poden degenerar fins i tot en problemes psicolgics i en risc dexclusi social), perqu implica un malbaratament de fora productiva inactiva, perqu provoca un descens del consum (motor de leconomia), perqu genera despeses socials (subsidis, cursos de formaci...), etc.
Per qu creus que el sector primari s el que t menys
ocupaci? Resposta model: Perqu en les economies ms avanades la indstria i, sobretot, els serveis generen la major part dels llocs de treball.
VIATGE... 58
Si aquest fuster estigus a latur per busqus feina,
Per qu gegants i gegantes mai no van ser inscrits en cap
formaria part de la poblaci activa? I de la poblaci ocupada? S. No.
cens ni en cap padr? Resposta oberta.
GUIA
88
S
LA POBLACI
O N
LLIBRE DACTIVITATS
La poblaci sobre el territori de Catalunya s
QU EN SAPS? 1 2 3 4 5
47
desequilibrada perqu es concentra a les grans ciutats, especialment a la costa, mentre que s molt escassa i dispersa a linterior i a la muntanya.
El Valls Oriental. Que hi ha molts ms habitants per
a. b. a. c. c.
quilmetre quadrat.
PROCEDIMENT 51 52
Activitat procedimental. Al centre. Ala dreta.

48 49 50
A lesquerra. El total de persones.

B Activitat procedimental.
natalitat mortalitat = creixement natural La natalitat s la dada demogrfica que recull el nombre de naixements que shan produt en una poblaci durant un any. La mortalitat s la dada demogrfica que expressa el nombre de defuncions que shan produt en una poblaci durant un any. El creixement natural s la variaci de la poblaci dun lloc en un perode, resultat de restar les defuncions als naixements. El creixement natural de la localitat A s de +2.000 persones. Per tant, s un creixement positiu. El creixement natural de la localitat B s de +8.000 persones. Per tant, s un creixement positiu. El creixement natural de la localitat C s de 500 persones. Per tant, s un creixement negatiu. Les migracions sn desplaaments de poblaci que es produeixen quan un grup important de persones, els emigrants, abandonen un territori i sen van a viure en un altre indret o, per contra, quan un indret rep persones, els immigrants, que procedeixen daltres territoris. Resposta oberta. creixement natural + migraci = creixement real
Localitat A B C Creixement natural +2.000 +8.000 500 Immigraci 100 immigrants 79 emigrants 20 immigrants Creixement real +2.100 +7.921 480
Que la poblaci que shi representa s molt jove. Que s una poblaci amb poca gent gran.
Edats De 15 a 19 anys De 20 a 40 anys Ms de 40 anys
Nombre dhomes 107.000 378.000 240.000
Nombre de dones 101.000 360.000 234.000
EIX TRANSVERSAL
53
Raona Resposta oberta. Resol Resposta oberta.

QU HAS APRS? 54
Natalitat: nombre de naixements en una poblaci durant un any. Mortalitat: nombre de defuncions en una poblaci durant un any. Migraci: desplaament de poblaci que es produeix quan un grup de persones sen va a viure a un altre indret o, per contra, quan un indret rep persones daltres territoris. creixement natural = natalitat mortalitat migracions = immigrants + emigrants creixement real = creixement natural + migracions
Que la immigraci compensi lalta mortalitat.
Activitat procedimental. De color blau: Barcelons, Maresme, Valls Occidental, Segri, Tarragons. De color verd: Alt Empord, Garrotxa, Girons, Osona, Selva, Bages, Valls Oriental, Anoia, Baix Llobregat, Garraf, Alt Peneds, Baix Peneds, Baix Camp. De color vermell: les altres comarques.
Creixement natural: 149. Creixement real: 238.
GUIA
S
VIA 2
O N
S
LA POBLACI
89
Primer dibuix emigrants Persones que deixen un territori per anar a viure en un altre lloc. Segon dibuix natalitat Dada demogrfica que es fa servir per a valorar el nombre de naixements. Tercer dibuix mortalitat Dada demogrfica que es fa servir per a valorar el nombre de morts. Quart dibuix immigrants Persones que arriben a un territori per a treballar-hi i viure-hi un llarg perode de temps. La poblaci de Catalunya creix poc perqu la natalitat i la mortalitat sn baixes, s a dir, hi ha pocs naixements i poques defuncions. Actualment arriben a Catalunya bastants immigrants de pasos pobres. Aquestes persones marxen dels seus pasos per treballar i per millorar les seves condicions de vida. Resposta model: Lexpressi poblament dispers vol dir que hi ha poques persones (i poques cases) en un territori, mentre que lexpressi poblament concentrat es refereix a moltes persones (i moltes cases) en un territori semblant. Resposta model: Barcelons, Baix Llobregat, Valls Occidental. Resposta model: Pallars Sobir, Cerdanya, Alt Urgell. Sn comarques costaneres. De ms gran a ms petit:

Creixement vegetatiu: 26.234 naixements 1.314 morts = 24.920 habitants. Poblaci: 5.024.920 habitants. Creixement real: 22.471 immigrants 1.353 emigrants = = 21.118 + 24.920 = 46.038 habitants. Poblaci total: 5.024.920 + 21.118 = 5.046.038 habitants.
Tipus de migracions
segons el perode de temps

migracions econmiques migracions poltiques
segons la causa
migracions internes migracions internacionals
segons la destinaci
migracions temporals migracions permanents
Resposta oberta. Resposta oberta. La baixa natalitat es deu al fet que la gent t dificultat per trobar una feina estable, a la difusi dels mitjans de control de la natalitat, al retard en la formaci de les famlies i a la necessitat de garantir als fills un bon nivell de vida. La baixa mortalitat es deu a la millora de les condicions higiniques i de latenci mdica. A la incorporaci de moltes dones al mn del treball; a larribada dimmigrants; al creixement de leconomia catalana, que ha comportat la creaci de noves fbriques i comeros. Les persones que treballen al sector terciari es dediquen, per exemple, al comer i a lhostaleria. Les indstries que ocupen ms persones a Catalunya sn les de la transformaci del ferro, la construcci i la indstria qumica. Resposta oberta.
Resposta model: La major part de la poblaci de Catalunya treballa en la fabricaci de productes o b en latenci a les altres persones i molt poca treballa al camp.
VIA 3
Quan va fer els 14 anys va anar a la comissaria de policia a treures el document didentitat. Ell, per, des de petit ja figurava en el cens, i el seu pare el va incloure en el padr municipal dhabitants que lAjuntament fa cada 5 anys. Quan va nixer ja el van apuntar en el llibre de famlia, aquella llibreteta en qu ja constaven els seus pares i germans grans. Una vegada va anar al jutjat a demanar una fotocpia de la pgina del registre civil en qu sortia ell. Ara, ha anat un altre cop a la comissaria de policia a demanar el seu primer passaport per poder anar als Estats Units a fer un intercanvi cultural.
GUIA
EL SECTOR PRIMARI I EL SECTOR SECUNDARI

CONTINGUTS
FETS I CONCEPTES
Lagricultura: lagricultura intensiva i lagricultura extensiva. La ramaderia: la ramaderia intensiva i la ramaderia extensiva. La pesca costanera i la pesca daltura. La indstria i els elements que intervenen en lactivitat industrial. Els tipus dindstria: pbliques i privades. La mineria i les substncies que se nextreuen. La producci denergia. El sector primari a Catalunya. El sector secundari a Catalunya.
6
OBJECTIUS DIDCTICS
91

Conixer lagricultura: lagricultura intensiva i lagricultura extensiva. Conixer la ramaderia: la ramaderia intensiva i la ramaderia extensiva. Conixer la pesca costanera i la pesca daltura. Conixer la indstria i els elements que intervenen en lactivitat industrial. Conixer els tipus dindstria: pbliques i privades. Conixer la mineria i les substncies que se nextreuen. Conixer la producci denergia. Conixer el sector primari a Catalunya. Conixer el sector secundari a Catalunya. Classificar les caracterstiques de lagricultura intensiva i extensiva. Determinar les caracterstiques prpies de la ramaderia intensiva i extensiva. Elaborar un mapa referent al sector primari a Catalunya. Classificar les espcies ms pescades a Catalunya. Completar un mapa referent als ports pesquers catalans. Identificar els tipus de centrals que produeixen electricitat. Elaborar un mapa referent al sector secundari a Catalunya. Identificar els factors de la localitzaci industrial. Mostrar inters per evitar la contaminaci de rius i mars. Mostrar voluntat de contribuir a preservar lequilibri natural de lentorn. Adquirir una actitud crtica davant labocament incontrolat de residus.
PROCEDIMENTS
Classificaci de les caracterstiques de lagricultura intensiva i extensiva. Determinaci de les caracterstiques prpies de la ramaderia intensiva i extensiva. Elaboraci dun mapa referent al sector primari a Catalunya. Classificaci de les espcies ms pescades a Catalunya. Compleci dun mapa referent als ports pesquers catalans. Identificaci dels tipus de centrals que produeixen electricitat. Elaboraci dun mapa referent al sector secundari a Catalunya. Identificaci dels factors de la localitzaci industrial.

Educaci ambiental: Inters per evitar la contaminaci de rius i mars. Voluntat de contribuir a preservar lequilibri natural de lentorn. Actitud crtica davant labocament incontrolat de residus.
Competncies bsiques
GUIA
92
NOM DELS ALUMNES Coneix lagricultura: lagricultura intensiva i lagricultura extensiva. Coneix la ramaderia: la ramaderia intensiva i la ramaderia extensiva. Coneix la pesca costanera i la pesca daltura. Coneix la indstria i els elements que intervenen en lactivitat industrial. Coneix els tipus dindstria: pbliques i privades. Coneix la mineria i les substncies que se nextreuen. Coneix la producci denergia. Coneix el sector primari a Catalunya. Coneix el sector secundari a Catalunya. Classifica les caracterstiques de lagricultura intensiva i extensiva. Determina les caracterstiques prpies de la ramaderia intensiva i extensiva. Elabora un mapa referent al sector primari a Catalunya. Classifica les espcies ms pescades a Catalunya. Completa un mapa referent als ports pesquers catalans. Identifica els tipus de centrals que produeixen electricitat. Elabora un mapa referent al sector secundari a Catalunya. Identifica els factors de la localitzaci industrial. Mostra inters per evitar la contaminaci de rius i mars. Mostra voluntat de contribuir a preservar lequilibri natural de lentorn. Adquireix una actitud crtica davant labocament incontrolat de residus.
Avaluaci formativa
GUIA
Via 2
93
Observa els dibuixos i marca amb una creu el text que els explica:
Lagricultura s una activitat molt productiva a causa de ls de mquines i la construcci de canals, hivernacles... Lagricultura ms productiva s la que es fa a les ciutats.
La ramaderia no es pot mecanitzar perqu les mquines espanten els animals. La construcci de granges i estables mecanitzats ha fet augmentar la producci ramadera.
La pesca costanera s la que es fa prop de la costa. La pesca daltura s la que es fa lluny de la costa.
Les principals activitats del sector secundari sn la indstria, la mineria i la producci denergia. El sector secundari el formen activitats de treball que fan servir mquines.
Observa les relacions segents:

central trmica central elica central hidroelctrica central nuclear
vent
carb
urani
aigua
Ara, completa les frases segents: Les centrals solars aprofiten Les centrals trmiques cremen Les centrals hidroelctriques aprofiten la fora de l Les centrals nuclears fan servir un mineral anomenat . . . .
GUIA
94
Via 2
Observa el mapa: Escriu el nom de tres comarques de Catalunya on hi ha conreus de sec:
Escriu el nom de tres comarques de Catalunya on hi ha conreus de regadiu:
Escriu el nom duna comarca on crien bestiar porc, una altra on crien bestiar bov i una altra on crien aviram:
Llegeix:
Els principals sectors industrials que podem distingir a Catalunya sn els segents: El metallrgic, que fa servir com a primeres matries els metalls. El txtil i de la pell, que fa servir com a primeres matries el fil, la llana, etc. Lalimentari, que fa servir com a primeres matries productes naturals com el blat, el sucre, la carn... El qumic, que fa servir com a primeres matries substncies qumiques.
Classifica cada producte en el sector industrial corresponent:
sector metallrgic
sector alimentari
sector qumic
sector txtil
GUIA
Via 3
95
Llegeix la informaci sobre el sector primari i completa aquest esquema de les seves modalitats:
Sector primari
Agricultura
Ara, contesta:
A quins factors es deu la gran productivitat de lagricultura actual?
Completa aquest text amb les paraules relatives a la indstria: L s la persona que t uns diners amb els quals pot posar . En
en marxa una indstria. Aquesta despesa sanomena forma part la contractaci de
, que sn les persones que fan
les activitats prpies de lempresa i cobren un sou per la realitzaci de la feina. La finalitat ltima s aconseguir uns , que sn els diners
obtinguts per lempresari com a benefici desprs dhaver pagat totes les despeses que comporta el funcionament de la indstria.
Fes un esquema que resumeixi els tipus dindstries que hi ha segons la propietat o titularitat:
Tipus dindstries
Pbliques
GUIA
96
Via 3
Fes una llista dels combustibles o fonts denergia que utilitza actualment la humanitat i explica quins et semblen ms naturals i quins menys: Ms naturals: Menys naturals:
Completa aquest esquema sobre les modalitats de lagricultura a Catalunya:

Lagricultura a Catalunya
conreus de regadiu
conreus de
Observa la llegenda de lactivitat 3 del llibre dactivitats i escriu el nom de les comarques catalanes on es produeixen aquests productes: embotits: carn de vedella: ous: prssecs: vins i caves:
Observa la llegenda de lactivitat 8 del llibre dactivitats i digues a quines comarques hi ha ms possibilitats que es produeixin aquests tipus daccidents: una fuita radioactiva: contaminaci dels rius per productes qumics: fractures i morts per caiguda o per esfondrament:
GUIA
Recursos didctics
97
Nom del mas:
Visita a un port de pescadors Activitat individual

OBJECTIU:
Municipi on es troba: Persones que hi viuen: Si tenen fills, els agradaria que continuessin aquesta feina? Per qu?:
Conixer un port, les activitats que shi duen a terme, les estances i les seves installacions. Feu una sortida a un port pesquer i, si fos possible, comercial. Abans de fer la visita, comenteu les dependncies que hi trobareu.
Port de: Superfcie que ocupa: Molls que hi ha: Nombre de grues: Tipus dembarcacions de pesca ms comunes:
Productes i destinaci dels conreus:
Expliqueu-los la simbologia dels arbres que hi havia a les antigues masies catalanes: un arbre: oferien aigua i reps al foraster; dos arbres: oferien, aigua, reps i menjar; tres arbres: oferien reps, aigua, menjar i dormir.
Altres tipus dembarcacions:
En acabar la visita, feu-los escriure un text descriptiu de la vida al camp i dibuixar una masia que inclogui un paller.
Quantitat de peix capturat el darrer any:
Les indstries Activitat individual Visita a una masia tradicional o a una granja dexplotaci familiar Activitat individual
OBJECTIU: OBJECTIU:
Definir els trets generals dels productes manufacturats. Demaneu als alumnes que portin etiquetes i fotografies de diversos productes que es comercialitzin majoritriament arreu. Desprs, feu que elaborin una fitxa similar a aquesta:
Nom del producte: Empresa fabricant: Primeres matries:
Reconixer les caracterstiques principals de lagricultura i la ramaderia tradicionals. Prepareu una visita a algun mas proper. Prviament, expliqueu lefecte trmic que tenen els gruixuts murs externs de les masies, aix com la disposici dels estables a la part baixa per tal que lescalfor que desprenen els animals doni calor als dormitoris de la planta superior i elaboreu entre tots una fitxa com aquesta:
Altres productes de la mateixa empresa:
Seu central de lempresa: Altres pasos on t sucursals:
GUIA
98
Recursos didctics
Un cop fetes les fitxes, analitzeu quins tipus de productes vnen de fora i quins tipus sexporten. Qu vol dir importar? Quins dels productes estudiats sn importats? Qu vol dir exportar? Quins dels productes estudiats sn exportats? Quins tipus de productes exporta lEstat espanyol? Cap a on? Quins tipus de productes importa lEstat espanyol? Don?
PROCEDIMENTS
Extracci de carb (pgina 63 del llibre dinformaci). Central solar (pgina 63 del llibre dinformaci). A partir daquestes fotos, comenteu la necessitat de fer servir fonts denergia netes. Recordes qu s lefecte hivernacle? Quina daquestes dues fonts denergia contribueix a provocar-lo? Digues maneres de produir energia que no facin malb el medi ambient. Qu pots fer tu per estalviar energia?
El llenguatge de les fotos i els mapes Activitat individual

OBJECTIU:
El treball i la gent Activitat individual i en grup

OBJECTIU:
Ser capa de fer una anlisi i de formular hiptesis a partir duna observaci detallada. El canal dUrgell (pgina 61 del llibre dinformaci). Demaneu als alumnes que observin la fotografia i mirin de contestar les preguntes segents: Quin tipus de poblament shi observa? Shi observen camins sense asfaltar? Quin tipus de vehicles hi circulen majoritriament? Quin tipus de conreus shi observen? Indstria paperera (pgina 62 del llibre dinformaci). A partir daquesta foto, comenteu lexistncia dindstries que fan servir primeres matries reutilitzades. Per fer paper, es necessita cellulosa. Saps don sobt? Qu s millor per al medi ambient, obtenir-la dels arbres o de papers i cartrons vells? Posa exemples daltres indstries que poden reutilitzar deixalles.
Interpretar codis i llegendes habituals en cartografia. El sector primari a Catalunya (pgina 65 del llibre dinformaci). El sector secundari a Catalunya (pgina 67 del llibre dinformaci). Demaneu als alumnes que comparin aquests dos mapes i que responguin aquestes preguntes: A quina part de Catalunya es localitzen principalment les activitats del sector primari? On hi ha ms centrals hidroelctriques? Per qu? On hi ha ms centrals eliques? Per qu? A quina part de Catalunya es localitzen principalment les activitats del sector secundari? A qu creus que s degut? Desprs, demaneu-los que es fixin en els indrets del sector pesquer del mapa de la pgina 65, que mirin despecificar alguns del ports que shi marquen (Roses, Palams, Blanes, Arenys de Mar, Barcelona, Vilanova i la Geltr, Tarragona, lAmetlla de Mar i Sant Carles de la Rpita) i que expliquin si en coneixen cap. Coneixes cap port pesquer de Catalunya? Com s? Quin tipus de vaixells hi ha? Esbrina quines espcies de peixos shi desembarquen.
GUIA
Recursos didctics
99
VIATGE...
...amb els pescadors Un cop feta la lectura del primer dels fragments, Abans de salpar, feu-los escriure i explicar tots els mots i expressions relacionats amb la pesca i la mar. A partir del segon fragment, feu que localitzin en el mapa el cap de Norfeu, les costes del Garraf i les illes Medes. Pregunteu-los quants coneixen les Medes, quina poblaci s la ms propera a larxiplag... Desprs, expliqueu-los, o feu-los explicar si ho saben, que el fons submar de les Medes i la seva superfcie sn espais protegits. Finalment, establiu un dileg sobre els fons marins, les seves riqueses naturals i la necessitat de protegir-les. Enumereu accions per evitar aquests tipus dagressions al mar: Taques de petroli i fuel. Desaparici despcies marines (peixos, coralls, praderies submarines). Brutcia al fons o surant. Abocament de residus urbans per mitj demissaris submarins, etc.
Activitat interactiva Ms imatges
Els pagesos fan comptes (conreus de sec i de regadiu) Mapes de la unitat
GUIA
100
O N
LLIBRE DINFORMACI
PGINA 60
Per qu a les zones dalta muntanya el sector secundari hi
s escs? Resposta model: Perqu les fbriques subiquen en zones ben poblades (on hi ha molta m dobra i molts consumidors) i ben comunicades (les primeres matries i els combustibles hi arriben fcilment i s senzill enviar als mercats els productes elaborats).
VIATGE... 68
Podries explicar els oficis que estan relacionats amb
aquestes seqncies? arbre maduixa vaca musclos moble de fusta pot de confitura llauna de musclos bistec de vedella
Creus que la feina dels pescadors sha modernitzat gaire?
Resposta oberta.
Quines activitats relaciones amb el sector primari?
Segons el text, qu s el principal enemic i alhora el principal aliat dels pescadors? Resposta model: Sha modernitzat molt grcies a la cincia i la tcnica (vaixells amb motor i llum elctrica, GPS, prediccions del temps, mitjans de salvament en cas de naufragi, mitjans de conservaci del peix, etc.). Resposta model: El vent els podia afavorir (si en feia prou) o perjudicar (tant si bufava molt fort, com en el cas duna tempesta, com si no bufava, s a dir, si feia calma).
Resposta model: Ramaderia, agricultura, pesca, silvicultura, piscicultura.

A quin sector pertanyen els treballadors duna fbrica?
Al secundari.
Quina diferncia hi ha entre el treball industrial i el treball
artes? Resposta model: En el treball industrial predominen els processos mecanitzats, i en lartes, els manuals. En el treball industrial intervenen moltes persones, cadascuna especialitzada en una tasca en concret, i en lartes, molt poques o fins i tot noms una.
PGINA 61
LLIBRE DACTIVITATS
QU EN SAPS? 1 2 3 4
55
b. a. c. a.
Quin sistema s ms productiu: les granges modernes o
els sistemes de cria tradicional? Per qu? Resposta model: Les granges modernes, grcies a laplicaci de tcniques industrials a la producci de carn, llet i ous.
PGINA 65
56
57
58
59
60
Quina relaci hi ha entre els pictogrames del vaixell i el fet
Agricultura intensiva. Agricultura extensiva. Agricultura extensiva. Agricultura extensiva. Agricultura intensiva. Agricultura intensiva. Ramaderia extensiva. Ramaderia intensiva. Ramaderia intensiva. Ramaderia intensiva. Ramaderia extensiva. Resposta model: Ramaderia intensiva: cria danimals molt especialitzada i de tipus industrial, que necessita installacions i serveis cars i de la qual sobtenen una gran producci i molts guanys. Ramaderia extensiva: cria danimals complementria de lagricultura i de leconomia familiar del pags, que no requereix grans installacions ni serveis.
que subiquin en comarques de costa? Resposta model: Representen rees on es practica la pesca. Per tant, s lgic que subiquin en comarques de costa.
Quin tipus de bestiar predomina a Catalunya? En quines
comarques s representatiu? Bestiar porc: Osona, Bages, Noguera, Pla dUrgell, Segri. Aviram: Segarra, Alt Camp, Baix Camp, Baix Ebre, Montsi. Bestiar bov: Alt Empord, Segri, Osona. Bestiar ov: Pallars Juss, Noguera, Segri.
PGINA 67
De quin riu obt energia la central de Sallente? I les de Flix
i Riba-roja? Sallente: el Flamicell. Flix i Riba-roja: lEbre.
GUIA
O N
101
Activitat procedimental. La pesca s costanera quan es practica prop de la costa. La pesca s daltura quan es practica lluny de la costa. Captures prop de la costa: sardina, seit. Captures en aiges profundes: pop, moll, llagost. Captures al fons mar: gamba, llenguado, escamarl, llu. Del nord al sud: Llan, Port de la Selva, Roses, lEscala, Palams, Sant Feliu de Guxols, Blanes, Arenys de Mar, Matar, Barcelona, Vilanova i la Geltr, Torredembarra, Tarragona, Cambrils, lAmetlla de Mar i Sant Carles de la Rpita. En lactivitat industrial intervenen, bsicament, els elements segents: Uns empresaris, que sn les persones que dirigeixen una empresa. Uns treballadors, que sn les persones que treballen a lempresa. Una inversi, que s la quantitat inicial de diners de qu disposen els empresaris per a posar en funcionament la indstria. Uns guanys, que sn els diners que obt lempresari com a benefici. Unes despeses, generades pel funcionament de la indstria. Desquerra a dreta: central solar, central elica, central trmica, central nuclear, central hidroelctrica. centrals trmiques Cremen carb o altres combustibles. Aprofiten la fora de laigua centrals hidroelctriques dels embassaments.
A Activitat procedimental. B Poblaci A B C D E C Primeres matries aigua, fusta (explotaci forestal), carn, llet (ramaderia) aigua carb, petroli carb, petroli cereals, fruiters (conreus), fusta (explotaci forestal)
A: aigua, fusta, carn / carretera, tren / D, C / serradora, alimentria B: aigua / carretera / D / hidroelctrica C: carb, petroli / carretera, tren / D, A / petroqumica D: carb, petroli / carretera, tren, vaixell / C, A, B / petroqumica... E: cereals, fruiters, fusta / carretera / A / alimentria, serradora
D Activitat procedimental. E De dalt a baix i desquerra a dreta: blau (prop de C); verd (prop de E); vermell (prop de lembassament); groc, verd (prop de la granja); blau (prop de D).
EIX TRANSVERSAL 63
Raona Resposta oberta. Resol Desquerra a dreta: Els adobs i els insecticides poden afectar les aiges subterrnies i, de retruc, els rius. Els vessaments de residus industrials sn el factor de contaminaci de rius ms important. Els materials de deixalla (orgnics en descomposici, piles, etc.) poden ser contaminants.
QU HAS APRS? 64
centrals nuclears Aprofiten lenergia radioactiva dun mineral anomenat urani. centrals solars Aprofiten lenergia de la llum del Sol. centrals eliques Aprofiten la fora del vent. Activitat procedimental.
PROCEDIMENT
61
62
Shi representen cinc poblacions. La D s la ms gran i la ms ben comunicada. La E s la poblaci ms petita. Hi ha representats tres tipus de vies de comunicaci. Es tracta de les carreteres (en diferents modalitats), vies de tren i port martim. Hi apareixen sis indstries.
1, olivera; 2, oliva; 3, pags; 4, agricultura; 5, primari; 6, sec. Les indstries de loli shan quedat sense primera matria per culpa de les nevades que han danyat les plantacions. Al sector secundari. El Baix Ebre, ja que s lnica que t costa.
GUIA
102
6
VIA 2
O N
Desquerra a dreta i de dalt a baix:

X Lagricultura s una activitat molt productiva a causa
de ls de mquines i la construcci de canals, hivernacles...

X La construcci de granges i estables mecanitzats ha fet
augmentar la producci ramadera.

X La pesca costanera s la que es fa prop de la costa. X Les principals activitats del sector secundari sn la
Lempresari s la persona que t uns diners amb els quals pot posar en marxa una indstria. Aquesta despesa sanomena inversi. En forma part la contractaci de treballadors, que sn les persones que fan les activitats prpies de lempresa i cobren un sou per la realitzaci de la feina. La finalitat ltima s aconseguir uns guanys, que sn els diners obtinguts per lempresari com a benefici desprs dhaver pagat totes les despeses que comporta el funcionament de la indstria.
Tipus dindstries
indstria, la mineria i la producci denergia. Les centrals solars aprofiten la radiaci del Sol. Les centrals trmiques cremen carb. Les centrals hidroelctriques aprofiten la fora de laigua. Les centrals nuclears fan servir un mineral anomenat urani. Resposta model: Alt Peneds, Segarra, Garrigues. Resposta model: Segri, Pla dUrgell, Montsi. Resposta model: Bages, Osona, Baix Ebre. Sector metallrgic: cotxe, alicates. Sector alimentari: caramel, salsitxa. Sector qumic: medicaments, sab. Sector txtil: mitj, fil.
VIA 3
Pbliques
Privades Familiars Societats multinacionals
Resposta model: Ms naturals: la fora de laigua, del vent i lenergia del sol. Menys naturals: petroli, gasolina, gasoil, gas i elements radioactius, com lurani. En lactualitat, la humanitat utilitza com a combustible els derivats del petroli com la gasolina, el gasoil i el gas natural i els elements radioactius com lurani. Tamb fa servir la fora de laigua, del vent, del sol. Aquestes ltimes sn les fonts denergia ms naturals perqu sn renovables i no contaminen.
Lagricultura a Catalunya
conreus de regadiu farratges (alfals, vea, civada)
conreus de sec vinya
fruita dola (pomes, peres)

Sector primari
cereals (ordi, blat, blat de moro) olivera i fruita seca
hortalisses (patates, enciams)
Agricultura Intensiva Extensiva
Ramaderia Intensiva Extensiva
Pesca dAltura Costanera
embotits: Osona, Bages, Pla dUrgell. carn de vedella: Alt Empord, Osona, Segri. ous: Segarra, Alt Camp, Baix Camp, Montsi. prssecs: Segri, Baix Llobregat, Alt Camp, Baix Camp, Garrigues, Ribera dEbre, Tarragons. vins i caves: Alt Peneds, Baix Peneds, Priorat, Alt Camp, Garrigues, Terra Alta. una fuita radioactiva: Baix Camp, Ribera dEbre. contaminaci dels rius per productes qumics: Tarragons, Baix Llobregat, Valls Occidental. fractures i morts per caiguda o per esfondrament: Barcelons, Alt Peneds, Montsi, Maresme.
La gran productivitat de lagricultura actual es deu a la
mecanitzaci, a la selecci de conreus i llavors, a ls de substncies qumiques, a la construcci de canals, hivernacles...
GUIA

CONTINGUTS
FETS I CONCEPTES
Les caracterstiques de les ciutats. Les rees metropolitanes. La importncia de les aiges a les ciutats. Les ciutats i la contaminaci. Les ciutats i els serveis. Els serveis pblics i els serveis privats. La xarxa de ciutats de Catalunya.
7
OBJECTIUS DIDCTICS
103

Reconixer les caracterstiques de les ciutats. Conixer les rees metropolitanes. Conixer la importncia de les aiges a les ciutats. Conixer les ciutats i la contaminaci. Conixer les ciutats i els serveis. Identificar els serveis pblics i els serveis privats. Conixer la xarxa de ciutats de Catalunya. Determinar les caracterstiques de les ciutats a partir de lobservaci dun dibuix. Determinar la idonetat dun paisatge per ubicar-hi una ciutat. Justificar el carcter pblic o privat duns serveis determinats. Interpretar un mapa sobre la distribuci de la poblaci catalana. Interpretar un mapa referent als serveis de Catalunya. Utilitzar la guia de carrers. Adquirir una actitud crtica davant el consumisme. Mostrar inters per evitar tenir una actitud passiva davant els missatges publicitaris.
Competncies bsiques
PROCEDIMENTS
Determinaci de les caracterstiques de les ciutats a partir de lobservaci dun dibuix. Determinaci de la idonetat dun paisatge per ubicar-hi una ciutat. Justificaci del carcter pblic o privat duns serveis determinats. Interpretaci dun mapa sobre la distribuci de la poblaci catalana. Interpretaci dun mapa referent als serveis de Catalunya. Utilitzaci de la guia de carrers.

Educaci per al consum: Foment duna actitud crtica davant el consumisme. Inters per evitar tenir una actitud passiva davant els missatges publicitaris.
GUIA
104
NOM DELS ALUMNES Reconeix les caracterstiques de les ciutats. Coneix les rees metropolitanes. Coneix la importncia de les aiges a les ciutats. Coneix les ciutats i la contaminaci. Coneix les ciutats i els serveis. Identifica els serveis pblics i els serveis privats. Coneix la xarxa de ciutats de Catalunya. Determina les caracterstiques de les ciutats a partir de lobservaci dun dibuix. Determina la idonetat dun paisatge per ubicar-hi una ciutat. Justifica el carcter pblic o privat duns serveis determinats. Interpreta un mapa sobre la distribuci de la poblaci catalana. Interpreta un mapa referent als serveis de Catalunya. Utilitza la guia de carrers. Adquireix una actitud crtica davant el consumisme. Mostra inters per evitar tenir una actitud passiva davant els missatges publicitaris.
Avaluaci formativa
GUIA
Via 2
105
Llegeix:
Les ciutats sn nuclis de poblaci que tenen un nombre elevat dhabitants. Els habitants de les ciutats treballen, principalment, en el sector terciari, s a dir, en activitats destinades a oferir un servei a daltres persones i, en general, al conjunt de la societat.
Escriu poble o ciutat a sota de cada dibuix, segons correspongui:
Ara, esscriu quatre caracterstiques generals de les ciutats:
Llegeix les definicions segents:

Els serveis pblics sn els serveis que lajuntament, el consell comarcal, el govern autonmic o lestat ofereixen als seus habitants. Els serveis privats sn els serveis que ofereixen les empreses privades i que els ciutadans han de pagar de forma personal cada cop que en fan s.
Escriu servei pblic o servei privat a sota de cada fotografia, segons correspongui:
GUIA
106
Via 2
Observa aquest codi de lletres i completa el mapa amb les principals ciutats de Catalunya:
A 1 C 2 D 3 E 4 F 5 G 6 I 7 L 8 M N O P Q R S T U V 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
Ara, escriu el nom de les vuit comarques que contenen les ciutats ms grans:
Marca amb una creu les principals caracterstiques de les comarques anteriors: Sn comarques costaneres. Sn comarques ben comunicades. Sn comarques petites. Sn comarques de muntanya. Sn comarques mal comunicades. Sn comarques molt grans.
GUIA
Via 3
107
Classifica aquests elements segons que ofereixin serveis o comunicacions:

cinemes autopistes grans superfcies hospitals aeroports teatres instituts densenyament emissores de televisi ports poliesportius estacions de tren carreteres
Serveis
Comunicacions
Busca en un atles vuit ciutats i poblacions que formin part de lrea metropolitana de Barcelona:
Ara, fes una relaci de quinze oficis que pertanyin al sector terciari:
Classifica aquests productes segons el contenidor on shagin de llenar:

pell de pltan revistes llauna de cola capsa de joguines bossa de plstic ampolla de cervesa restes de pollastres ous embolcall de pasts pot de maionesa paper de cuina bric de llet ampolla daigua sense gas diaris llauna de sardines Deixalles Vidre Paper Envasos
GUIA
108
Via 3
Contesta aquestes preguntes referents als serveis pblics:
Quins sn els quatre tipus dinstitucions escolars en qu podem estudiar des de

petits fins a grans?
Qu vol dir la sigla CAP? Quin servei ofereix un CAP? Com es diu el cos de policia de Catalunya?
Classifica aquests establiments o entitats segons el tipus de servei que ofereixen:
restaurant grans magatzems balneari caixa destalvis parc aqutic supermercat borsa de valors cmping banc hotel fruiteria
Serveis financers
Serveis comercials
Serveis turstics
Observa el mapa de la pgina 75 del llibre dinformaci i classifica aquestes ciutats segons el nombre dhabitants:
Tarragona Tortosa Lleida Mollerussa Mra dEbre Reus Girona Manresa Figueres Igualada Vic Barcelona
Ms de 100.000 hab.
Entre 50.001 i 100.000 hab.
Entre 25.000 i 50.000 hab.
Menys de 25.000 hab.
Llegeix la pgina 77 del llibre dinformaci i contesta aquestes preguntes:
Quins pobles coneixes el nom dels quals comenci per Caldes...? Per qu creus que tenen aquest nom? Quins sn els comeros que acostuma a haver-hi a tots els pobles encara que
siguin petits?
GUIA
Recursos didctics
109
Una campanya publicitria Activitat collectiva

OBJECTIU:
Els serveis que hi ha al barri Activitat collectiva

OBJECTIU:
Bucar informaci sobre la localitat per tal delaborar una campanya publicitria per promoure el turisme. El resultat final daquesta activitat ha de ser un trptic i un pster amb les informacions ms rellevants sobre la localitat. Hi han de constar el nom, la localitzaci geogrfica (comarca, provncia, comunitat autnoma...), les caracterstiques del medi fsic, la poblaci, les principals activitats econmiques, els principals elements del patrimoni natural, artstic i cultural, les dates de les festes ms importants, els plats tpics, etc. En el pster hi ha dhaver una fotografia identificativa de la localitat, el nom daquesta i un eslgan que atregui els turistes.
Situar-se i localitzar punts en un mapa. Repartiu els alumnes en grups i doneu-los un plnol del vostre municipi o del barri on hi ha lescola. Feu que cada grup localitzi els serveis que hi ha i que els situ en el plnol mitjanant signes convencionals o pictogrames adequats.
Els serveis ms necessaris Activitat collectiva

OBJECTIU:
Resoldre de forma coherent una possible realitatsimulada. Dividiu els alumnes en tres grups i demaneu a cada grup que faci una llista o relaci dels serveis pblics (escoles, hospitals, parcs, transports, etc.) i privats (farmcies, bancs, tipus de botigues, etc.) que hauria de tenir cada una de les tres localitats imaginries. Doneu-los les dades segents:
Localitat A T una poblaci de 15.000 habitants. A lestiu, la poblaci augmenta fins a 20.000 habitants. Aquesta poblaci s situada al Prepirineu. Localitat B T una poblaci de 2.000 habitants. A lestiu, la poblaci augmenta fins a 3.000 habitants. Aquesta poblaci s situada a 10 km de lanterior. Localitat C T una poblaci de 800 habitants. La seva poblaci no varia; gaireb s la mateixa tot lany. Aquesta poblaci es troba a 5 km de la localitat A.
Les grans ciutats Activitat collectiva

OBJECTIU:
Conixer les ciutats ms poblades del mn. Es tracta duna activitat dampliaci basada en els coneixements (obtinguts mitjanant la televisi, el cinema i Internet) que els alumnes tenen daltres realitats urbanes mundials. Cal que faciliteu adreces dInternet als alumnes perqu, per parelles, puguin elaborar una llista formada per les vint ciutats ms poblades del mn, el nombre dhabitants i el pas al qual pertanyen. Com a complement, podeu demanar-los que aconsegueixin una fotografia de les diverses ciutats.
PROCEDIMENTS
Treballem amb mapes: serveis i poblaci Activitat individual

OBJECTIU:
Extreure informaci i conclusions a partir de mapes temtics. Els serveis i les comunicacions a Catalunya (pgina 76 del llibre dinformaci). Demaneu als alumnes que observin aquest mapa de serveis i comunicacions. Feu-los escriure les comarques que concentren ms serveis i proposeu-los que expliquin a qu creuen que s deguda aquesta realitat.
En acabar, poseu en com les necessitats de cada grup i feu que eliminin o afegeixin aquells serveis que considerin oportuns, tenint en compte els possibles costos que suposen. Aquesta activitat anir b per discutir serveis que poden ser compartits i per introduir els consells comarcals.
GUIA
110
Recursos didctics
Observaci de fotografies: la realitat quotidiana Activitat individual

OBJECTIU:
Aprofundir en lanlisi de la realitat que ens envolta i desenvolupar el pensament crtic. Farmcia Caixa destalvi Les agencies de viatge(pgina 77 del llibre dinformaci). Demaneu als alumnes que observin aquestes tres fotografies i feu-los que diguin o escriguin almenys tres tipus de serveis concrets que ens ofereix cada una daquestes activitats. Carrer molt concorregut duna ciutat(pgina 71 del llibre dinformaci). A partir daquesta fotografia, proposeu aquestes preguntes: Quin tipus de poblaci descriu aquesta fotografia? Quins serveis pblics considereu que hi ha dhaver? Quins avantatges i quins desavantatges comporta viure en una gran ciutat?
Activitat interactiva Ms imatges
La cuitat (serveis pblics i privats) Mapes de la unitat
VIATGE...
...a la Terra de Xauxa Establiu un dileg a partir del parads de la Terra de Xauxa. Feu que hi apareguin qestions com la manca dambicions i el possible avorriment... Concloeu amb un debat crtic per positiu de la societat actual. Expliqueu-los que el nombre set s considerat un nombre mgic, cabalstic. Feu-los pensar i dir en quins mbits o situacions apareix el nombre set (dies de la setmana, Blancaneu i els set nans...).
GUIA
O N
111
LLIBRE DINFORMACI
PGINA 70
De quina manera els ciutadans contribum al manteniment
daquests serveis? Resposta model: Els ciutadans hi contribum amb els impostos.
Qu vol dir que aquest hotel s privat? Com es mant?
Vius en un poble o en una ciutat? Quins factors et
permeten dir-ho? Resposta oberta.

En quina comarca es troba la teva localitat? Quines altres
localitats de la teva comarca coneixes? Resposta oberta.

Com explicaries qu s un servei? En quin sentit podem
Vol dir que es tracta dun servei ofert per una empresa privada. Es mant del que paguen els ciutadans de forma personal cada cop que en fan s.
PGINA 75
dir que la sanitat s un servei? Resposta model: Un servei s una activitat que permet que les persones que hi treballen donin un servei a altres persones, al conjunt de la societat o a les empreses. La sanitat s un servei perqu les persones que hi treballen ofereixen un servei relacionat amb la salut al conjunt de la societat.
I una botiga, quina mena de servei ofereix?
Localitza en aquest mapa de Catalunya les rees urbanes ms importants. Activitat procedimental. Observa atentament el mapa i contesta:
Podem dir que les comarques de muntanya sn les menys
poblades? Posan exemples. S, perqu bona part de la seva poblaci es concentra a la capital i aquesta no arriba als 25.000 habitants. Pallars Juss, Pallars Sobir, Alt Urgell, etc.
s veritat que les localitats amb ms habitants es
Ofereix un servei comercial.

Com hauria de ser una ciutat per ser un bon lloc per
viure? Resposta oberta.

PGINA 71
concentren al litoral? Quines raons creus que expliquen aquest fet? S, especialment al litoral central, prop de Barcelona. Les causes sn diverses: el clima, les comunicacions, per especialment la influncia de Barcelona.
Quines poblacions catalanes superen els 100.000
Per qu les ciutats poden oferir una oferta de treball ms
mplia que els pobles? Perqu com ms poblaci hi ha, ms serveis es necessiten i tamb perqu al voltant de les ciutats hi ha polgons industrials.
Per quins motius poden desplaar-se els habitants dun
habitants? Matar, Sabadell, Terrassa, Lleida, Tarragona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, lHospitalet de Llobregat i Barcelona.
Quina comarca diries que t una densitat de poblaci ms
poble a la ciutat ms propera? I a linrevs? Resposta model: Per anar a treballar i, sobretot, per gaudir de loferta de serveis. A linrevs, de la ciutat al poble, els motius poden ser la recerca duna millor qualitat de vida, loferta dactivitats relacionades amb el lleure...
PGINA 72
alta: el Valls Occidental o la Noguera? Per qu? El Valls Occidental, perqu hi viu ms gent i la superfcie s reduda.
VIATGE... 78
Podries refer el text de la dreta explicant com sho fan els
De qui depn que els carrers estiguin nets?
habitants de tots els llocs que no sn Xauxa? Resposta oberta.
Resposta model: La netedat dels carrers depn, en primer lloc, de lactitud dels ciutadans i, en segon lloc, de la presncia duns serveis municipals de neteja.
Com convenceries els adults que deixessin el cotxe a casa i
LLIBRE DACTIVITATS
agafessin el transport pblic? Resposta model: Es poden fer servir arguments com el collapse circulatori, el malbaratament denergia, la prdua de temps...
PGINA 73 QU EN SAPS? 1 2 3 4 65
a. a. b. b.
Tots aquests serveis de les imatges sn pblics. Qu vol dir
aix? Resposta model: Un servei pblic s un servei imprescindible per cobrir les necessitats bsiques de la poblaci. Sn serveis gestionats per lAdministraci local, comarcal o dun pas.
GUIA
112
7
S
66 67
O
68 69
L
70
O N
Depn del nombre dhabitants. Serveis educatius (instituts dESO) i serveis sanitaris (hospitals). Els instituts dESO amb un llapis i els hospitals amb una creu. Pallars Sobir, Alta Ribagora, Noguera, Garrigues, Pla dUrgell, Urgell, Segarra, Solsons, Conca de Barber, Terra Alta, Priorat, Montsi i Baix Peneds. A les comarques ms properes que en disposin. No. Resposta oberta.
Respostes model: Nombre dhabitants: elevat. Oferta de treball: variada i fora nombrosa. Contaminaci: elevada. Soroll: elevat. Serveis: nombrosos, variats i fora especialitzats. Botigues: variades i especialitzades. Mitjans de transport (pblics / privats): Presncia important del transport pblic, encara que tamb hi s fora present el privat. Han de marcar amb una creu la C. A lindret A perqu hi manca aigua, ja que s un desert, i, a ms, el clima s extrem molta calor. A lindret B perqu malgrat haver-hi aigua est en forma slida i, a ms, el clima s extrem molt fred. Lindret C s idoni per construir-hi una ciutat perqu est situat en una plana i s proper a un curs daigua (riu) de fcil accs.
A Sabateria. La botiga s una activitat comercial que
PROCEDIMENT
71
72
La Via Europa es localitza al baix centre.

A B
Nombre 4
Lletra D
C Activitat procedimental.
ofereix un servei privat a les persones.

B Caixa destalvis. s una activitat financera oferta per
El carrer de la Verge de Guadalupe es localitza en el sector 3A.

EIX TRANSVERSAL 73
una entitat privada i els ciutadans paguen pel servei que ofereix.
C No s una activitat comercial. Pertany al sector
Raona Resposta oberta. Resol: Resposta model: Producte anunciat Llet descremada Ganxo publicitari Arribar a tenir un cos tan esvelt com els dels protagonistes de lanunci Poder parlar sense parar amb una persona a qualsevol rac del mn Sentir-se ric i distingit i ser lenveja dels altres Arribar a ser tan cepat com el fams cos
secundari, on sapleguen la indstria i la construcci. De dalt a baix i desquerra a dreta: 1. Cinema. 2. Oci i lleure. 3. Privat. 1. Centre docent. 2. Cultural i educatiu. 3. Pblic. 1. Forn de pa. Botiga. 2. Comercial. 3. Privat. 1. Consultori mdic. 2. Sanitari. 3. Pblic. Resposta model: Matar (Maresme), Sabadell i Terrassa (Valls Occidental), Lleida (Segri), Tarragona (Tarragons), Badalona, Santa Coloma de Gramenet, lHospitalet de Llobregat i Barcelona (Barcelons). El Barcelons i el Valls Occidental, i amb un nucli, el Maresme, el Segri i el Tarragons. Resposta model: Reus (Baix Camp), Manresa (Bages), Igualada (Anoia), Sant Vicen dels Horts (Baix Llobregat), Girona (Girons), Tortosa (Baix Ebre). Resposta model: Gandesa (Terra Alta), Montblanc (Conca de Barber), Cervera (Segarra), Santa Coloma de Farners (la Selva), Sort (Pallars Sobir), Ripoll (Ripolls).
Telfon mbil
Cotxe Suc de fruita
QU HAS APRS?
74
De lHospitalet de Llobregat. A lrea metropolitana de Barcelona. 1. Predomini del sector serveis. 2. Nombre dhabitants elevat. 3. Comer especialitzat.
GUIA
O N
113
El sector terciari s el que inclou les activitats relacionades amb la prestaci de serveis de tota mena a persones i a empreses. Comer. Botigues (de menjar), les parades dels mercats municipals, restauraci (restaurants i bars). Comeros especialitzats. Privats. Perqu sn oferts per empreses privades.
Llar dinfants, escola, institut, universitat. Vol dir centre datenci primria. Ofereix serveis sanitaris. Els mossos desquadra. Serveis financers: caixa destalvis, borsa de valors, banc. Serveis comercials: restaurant, grans magatzems, supermercat, fruiteria. Serveis turstics: balneari, parc aqutic, cmping, hotel. Ms de 100.000 habitants: Barcelona, Tarragona, Lleida.
VIA 2
Entre 50.001 i 100.000 habitants: Reus, Girona, Manresa. Entre 25.000 i 50.000 habitants: Figueres, Igualada, Vic, Tortosa. Menys de 25.000 habitants: Mollerussa, Mra dEbre. Resposta model: Caldes de Malavella, Caldes de Bo i Caldes de Montbui. El nom de caldes els ve del fet de tenir aiges calentes. Totes disposen de serveis de balneari. Comeros de productes de primera necessitat (alimentaci, farmcia, productes de neteja).
Desquerra a dreta: ciutat, poble, ciutat. Resposta model: Nombre elevat dhabitants. Moltes persones treballen en el sector terciari. Tenen molts serveis pblics. Els edificis solen ser ms alts que als pobles. Desquerra a dreta: servei pblic, servei privat, servei privat. Desquerra a dreta i de dalt a baix: Olot, Figueres, Vic, Girona, Lleida, Manresa, Reus, Tarragona, Tortosa. Garrotxa, Alt Empord, Osona, Girons, Segri, Bages, Baix Camp, Tarragons, Baix Ebre.
X Sn comarques costaneres. X Sn comarques ben comunicades. X Sn comarques molt grans.
VIA 3
Serveis: cinemes, grans superfcies, hospitals, teatres, instituts densenyament, poliesportius. Comunicacions: autopistes, aeroports, emissores de televisi, ports, estacions de tren, carreteres. Resposta model: Barcelona, lHospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Esplugues, Cornell de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Desp... Resposta model: Administratiu, caixer, venedor, conductor, policia, actor, hostessa de turisme, pilot davi, capit de vaixell, infermer, metge, anestesista, msic, professor, cantant. Deixalles: pell de pltan, restes de pollastre, ous. Vidre: ampolla de cervesa, pot de maionesa, ampolla daigua sense gas. Paper: revistes, capsa de joguines, embolcall de pasts, paper de cuina, diaris. Envasos: llauna de cola, bossa de plstic, bric de llet, llauna de sardines.
GUIA
LES CULTURES
CONTINGUTS
FETS I CONCEPTES
La cultura i els elements culturals: la llengua, la histria, els costums i les tradicions, els bns culturals i histrics, lart... La diversitat cultural. Actituds contrries a la diversitat humana: el racisme, la xenofbia, la intolerncia. La cultura catalana: les institucions, les tradicions i lart.
8
OBJECTIUS DIDCTICS
115

Conixer la cultura i els elements culturals: la llengua, la histria, els costums i les tradicions, els bns culturals i histrics, lart... Conixer la diversitat cultural. Reconixer actituds contrries a la diversitat humana: el racisme, la xenofbia, la intolerncia. Conixer la cultura catalana: les institucions, les tradicions i lart. Interpretar levoluci del tipus dalumnat de les escoles en els darrers anys a partir dunes imatges donades. Elaborar una fitxa referent a la cultura dalgun company. Completar un esquema sobre els rgans de govern de Catalunya. Elaborar una fitxa referent a les principals institucions del pas. Identificar alguna de les principals tradicions de la cultura popular catalana. Identificar una srie dobres dart representatives de diferents mbits. Argumentar i defensar idees. Mostrar inters per defensar la igualtat de totes les persones. Valorar els costums i les tradicions diferents dels propis.
Competncies bsiques
PROCEDIMENTS
Interpretaci de levoluci del tipus dalumnat de les escoles en els darrers anys a partir dunes imatges donades. Confecci duna fitxa referent a la cultura dalgun company. Compleci dun esquema sobre els rgans de govern de Catalunya. Confecci duna fitxa referent a les principals institucions del pas. Identificaci dalgunes de les principals tradicions de la cultura popular catalana. Identificaci duna srie dobres dart representatives de diferents mbits. Argumentaci i defensa didees.

Educaci cvica: Inters per defensar la igualtat de totes les persones. Valoraci dels costums i les tradicions diferents dels propis.
GUIA
116
NOM DELS ALUMNES Coneix la cultura i els elements culturals. Coneix la diversitat cultural. Reconeix actituds contrries a la diversitat humana. Coneix la cultura catalana: les institucions, les tradicions i lart. Interpreta levoluci del tipus dalumnat de les escoles a partir dunes imatges. Elabora una fitxa referent a la cultura dalgun company. Completa un esquema sobre els rgans de govern de Catalunya. Elabora una fitxa referent a les principals institucions del pas. Identifica alguna de les principals tradicions de la cultura popular catalana. Identifica una srie dobres dart representatives de diferents mbits. Argumenta i defensa idees. Mostra inters per defensar la igualtat de totes les persones. Valora els costums i les tradicions diferents dels propis.
Avaluaci formativa
LES CULTURES
GUIA
Via 2
LES CULTURES
117
Completa aquestes frases amb les paraules segents:

histria art llengua migracions
La s un instrument de comunicaci entre els membres dun poble i un important mitj dexpressi dels sentiments. La nostra situaci actual. L poble. s un important element cultural perqu ens explica la s la mxima expressi de la capacitat creativa dun
Les , molt habituals avui en dia, han determinat la convivncia entre cultures ben diferents.
Relaciona cada paraula amb el seu significat: Xenofbia
Rebuig dun grup hum pel color

de la seva pell o pels seus trets fsics.
Rebuig dels immigrants pel fet de

Intolerncia procedir dun altre pas.
Rebuig de les tradicions o de les

Racisme conductes de persones que tenen altres creences religioses o ideologies diferents.
Relaciona les tres columnes:

Parlament de Catalunya Format per consellers i un president
Elabora les lleis
Govern de la Generalitat
Mxima autoritat de Catalunya
Administra els diners pressupostats anualment
President de la Generalitat
Reuneix els diputats escollits
s escollit entre tots els diputats
GUIA
118
Via 2
LES CULTURES
Completa aquesta taula amb les paraules segents:

allioli diable sardana ball de bastons Castanyada coca de Sant Joan la Patum havanera gegant romesco Reis diada de Sant Jordi dansa de la Mort de Verges capgrossos vbria escudella les fogueres Carnaval festa major tortell de Reis mulassa Corpus pa amb tomquet
Dansa/msica
Festa
Menjar
Element festiu
Llegeix:
El catal, la llengua prpia de Catalunya, tamb es parla al Pas Valenci, a les illes Balears i les Pitises, a la Franja de Ponent (Arag), a Andorra, a les comarques del Rossell, el Conflent, el Vallespir, la Cerdanya i el Capcir, a la Catalunya Nord, i a la ciutat de lAlguer.
Ara, escriu quins territoris del text pertanyen a cadascun daquests estats: Espanya:
Frana:
Itlia:
Andorra:
Contesta:
Larans s una llengua o un dialecte?
GUIA
Via 3
LES CULTURES
119
Escriu: El nom de quatre llenges.
Quatre fets histrics.
Quatre costums o tradicions.
El nom de les cinc grans religions.
El nom de quatre monuments.
Llegeix aquesta frase:

Sovint els immigrants sagrupen en barris on predomina la poblaci del mateix pas dorigen.
Ara, contesta:
Quin problema origina aquesta situaci?
GUIA
120
Via 3
LES CULTURES
Llegeix:
En la cultura catalana sobresurten noms com els dAntoni Gaud, Joan Mir, Salvador Dal o Pau Casals. Per hi ha altres persones que han excellit en els diferents camps de les arts i de les cincies.
Relaciona cada personatge amb el camp de la cultura en qu ha excellit: Domnech i Montaner Joanot Martorell Charlie Rivel Josep Trueta Antoni Tpies Josep Clar Narcs Monturiol Enric Granados
Cincia Medicina Msica Escultura Literatura Arquitectura Circ Pintura
Investiga i explica: La llegenda en qu es basa lorigen de la bandera catalana.
El fet histric que es commemora amb la Diada Nacional de Catalunya l11 de setembre.
El fet histric a qu fa referncia lhimne nacional de Catalunya, Els segadors.
GUIA
Recursos didctics
LES CULTURES
121
Alegria perqu el nostre sant s el millor. Alegria, que s festa major. Al mat tenim passada, missa, les sardanes i havent dinat, migdiada, process, concert, castell de focs i ball a lenvelat. Tirulirulirul Alegria, que s festa major. Com cada any hem de matar el pollastre i posar xampany dins el porr. Canviarem laixada pel pend, que avui s festa major
Tradicions i costums festius Activitat individual

OBJECTIU:
Aprofundir en lorigen de les nostres festes ms tradicionals. Dividiu els alumnes en cinc grups. Cada grup haur de buscar informaci sobre lorigen i la celebraci duna de les festes ms populars a Catalunya: El cicle nadalenc. Carnestoltes. Sant Jordi. Sant Joan. La castanyada. Orienteu-los i oferiu-los el material de consulta adient de ben segur que en disposeu a lescola i, finalment, feu-los preparar una exposici oral.
La Patum i altres festes Activitat collectiva

OBJECTIU:
Escoltar i exposar ordenadament experincies viscudes. La Patum de Berga... Proporcioneu als alumnes documentaci grfica daquesta festa. Expliqueu als alumnes la festa de La Patum, a Berga. Feu que els nois i les noies aportin les seves coneixences i les seves experincies viscudes en altres festes on tamb apareguin dracs o altres elements simblics i tradicionals.
Festa Major Activitat individual

OBJECTIU:
Identificar els principals trets comuns i tradicionals de les nostres festes. Demaneu-los que us expliquin quina s lactivitat de la Festa Major en qu els agrada ms participar, la que prefereixen veure... Feu-los preguntes del tipus: Sempre ha estat aix? Per qu?... Digueu-los que preguntin als pares, als avis... com era la festa major en el seu temps i com hi participaven. Desprs, feu-los copiar i aprendre la lletra de la can Festa Major, de La Trinca, editada per Edigsa. Alegria, s festa major. Alegria, encetem la bta del rac. Alegria, que s festa major. Com cada any hem de matar el pollastre i posar xampany dins el porr. Apa, anem-hi, corre, vine, cuita. Salta, balla, canta la can. Tirulirulirul, tirulirulirul. Avui matem el cap. Tirulirulirul, tirulirulirul. Avui s festa major. Visca el pa, visca el vi, visca la mare del meu padr. Alegria, que s festa major.
PROCEDIMENTS
Elaboraci dun fitxer amb receptes de plats tpics catalans Activitat collectiva
OBJECTIU:
Conixer aspectes de la cultura tradicional catalana a partir de lelaboraci dun fitxer de receptes de plats tpics catalans. Agrupeu lalumnat en grups de quatre o cinc i demaneu-los que busquin informaci sobre plats tpics catalans, ja siguin actuals o daltres poques histriques, i que un cop buscada, presentin tres receptes, corresponents a un primer plat, a un segon plat i a les postres.
GUIA
122
Recursos didctics
LES CULTURES
Alguns llibres dels quals podeu treure informaci sn aquests: LLADONOSA GIR, Josep. La cuina catalana dahir i davui. Barcelona: Proa, 1994. LLADONOSA GIR, Josep. El gran llibre de la cuina catalana. Barcelona: Empries, 2005. LUJN, NSTOR. El arte de comer. Barcelona: Biblioteca de La Vanguardia, 1983. Haureu de procurar que cada grup presents una recepta duna poca histrica diferent de lactual, daquesta manera podreu fer veure als alumnes si els ingredients dels plats han variat molt o poc al llarg de la histria.
Fem cultura (obres i autors)
VIATGE...
...als orgens de Catalunya Els dos textos daquesta pgina ens presenten un mateix fet: lorigen del nom de Catalunya. Sn dos textos ben diferents: el primer mostra lorigen mtic, el que recull una llegenda, la dOtger Catal i els nou barons de la fama, mentre que el segon presenta dues hiptesis sobre les quals treballen els historiadors, s a dir, unes hiptesis basades en uns fets reals. La lectura i el comentari daquests dos textos hauria de servir per presentar un dels aspectes del treball histric i el coneixement de la cultura del pas ms interessants: les dificultats que tenen els historiadors per desenvolupar la seva tasca a causa de la manca de fonts escrites, especialment durant els primers segles de ledat mitjana i la necessitat que tenen dinterpretar alguns fets histrics a partir dunes llegendes i uns relats ms o menys modificats que han arribat fins a lactualitat. Aquest comentari hauria de servir-vos per introduir la unitat segent.
GUIA
O N
VIATGE... 86
123
LES CULTURES
LLIBRE DINFORMACI
PGINA 80
Aquests text exposa tres possibles orgens del mot
Catalunya. Quin et conven ms? Resposta oberta.
Quina llengua parles a casa? I amb els amics? Quines
altres llenges parlen els teus companys? Resposta oberta.

Com convenceries alg que visits el teu pas? Qu li
LLIBRE DACTIVITATS
explicaries? Resposta oberta.

Quins artistes catalans coneixes? En qu van destacar?
QU EN SAPS? 1 2 3 4 75
Resposta oberta.
Quines festes tradicionals catalanes coneixes? Qu shi
b. a. b. c.
celebra? Com se celebra? Resposta oberta.

PGINA 81
En quin sentit lantiga xemeneia duna fbrica pot ser un
b cultural? Resposta model: Perqu s una mostra dun antic edifici industrial, corresponent a un perode histric, la industrialitzaci.
PGINA 82
76
77
78
Resposta model: En la imatge A noms hi ha nens dedats diferents, mentre que en la B hi ha nens i nenes de la mateixa edat ms o menys. Resposta model: En la imatge B tots els nens i nenes sn de la mateixa raa, mentre que en la C sn de races diferents. Resposta oberta. Resposta oberta.
Els rgans de Govern de Catalunya
Qu creus que vol dir que el mn sha tornat petit?
Resposta model: Significa que les distncies entre pasos shan escurat a causa del desenvolupament dels mitjans de transport, que fan que les persones puguin viatjar ms fcilment. Per tamb significa que el coneixement que es t daltres cultures ha avanat grcies al mitjans de comunicaci i la immediatesa amb qu arriben les notcies dun lloc a un altre.
Quins aspectes positius t la convivncia amb persones de
Parlament
cultures diferents? Hi trobes inconvenients? Resposta oberta.

PGINA 83 Porta a la prctica els acords aprovats pel Parlament i administra els diners pressupostats cada any Elabora les lleis que regulen la vida collectiva catalana s la mxima autoritat de Catalunya
A quins possibles problemes pot referir-se aquesta
manifestaci? Resposta model: Al racisme, la xenofbia i la intolerncia i, en conseqncia, a les dificultats dintegraci que tenen els nouvinguts.
PGINA 84
Resposta oberta. Seu de la Generalitat de Catalunya: Palau de la Generalitat. Seu del Parlament de Catalunya: antic arsenal de la Ciutadella. Foto A: Ballada de sardanes. Resposta oberta. Foto B: Festa amb gegants i capgrossos. Resposta oberta. Foto C: Castellers. Resposta oberta. Antoni Gaud Joan Mir Pau Casals Salvador Dal Arquitectura Msica Pintura
Qu creus que vol dir que Catalunya s un pas
democrtic? Qu el sistema poltic dominant s la democrcia, un sistema en qu la mxima representaci poltica la t el poble, que, mitjanant les eleccions, escull els seus representants: els parlamentaris.
Pintura
GUIA
124
8
Ttol: La Pedrera Autor: Antoni Gaud
C
QU HAS APRS?
I
82
O N
LES CULTURES
Especialitat artstica: Arquitectura modernista Altres obres destacades: Casa Batll, cripta de la colnia Gell, Sagrada Famlia... Ttol: El carnaval de lArlequ Autor: Joan Mir Especialitat artstica: Pintura surrealista Altres obres destacades: Constellacions, La masia, Dona i ocell... Ttol: El cant dels ocells Autor: Pau Casals Especialitat artstica: Msica per a violoncel Altres obres destacades: Himne de les Nacions Unides, El Pessebre...
Resposta model: La mona, els geganters, els falcons, les ballades de sardanes... Resposta model: La relaci ve marcada per la necessitat del treball collectiu per superar les dificultats que suposa el fet denlairar construccions humanes de les caracterstiques dels castells. Com ms gent participi en la pinya de la construcci, ms fcil ser fer un castell ms alt.
R A C I S
D S C P U T U X N
I D A L G U E R T
A E T C B A Z Y E
L C A S T E L L R
E F L G R I J K N
C G A U D I M U E
T P A N E L L E T
E N A N A D R A S
PROCEDIMENT
79
80
M E V I
VIA 2
Activitat procedimental.
A B Resposta model:
Opinions a favor de la immigraci: Nosaltres, els que vivim malgastant, tenim la culpa que hi hagi pasos dels quals la gent ha demigrar perqu hi mor de gana. Els emigrants, com totes les persones, tenen dret a una feina i una vida digne. Els emigrants fan feines brutes i mal pagades que la gent daqu no vol fer. Opinions en contra de la immigraci: Els estrangers ocupen llocs de treball que necessita la gent daqu. El fet que hi hagi immigrants provoca un augment de la delinqncia. Molts emigrants estan embolicats en el trfic de drogues. Resposta oberta.
C D Resposta oberta.
La llengua s un instrument de comunicaci entre els membres dun poble i un important mitj dexpressi dels sentiments. La histria s un important element cultural perqu ens explica la nostra situaci actual. Lart s la mxima expressi de la capacitat creativa dun poble. Les migracions, molt habituals avui en dia, han determinat la convivncia entre cultures ben diferents. Relaciona cada paraula amb el seu significat:
Xenofbia
Rebuig dun grup hum pel

color de la seva pell o pels seus trets fsics.
Resposta oberta.
Rebuig dels immigrants pel fet

Intolerncia
de procedir dun altre pas.
Rebuig de les tradicions o de EIX TRANSVERSAL 81

Racisme
les conductes de persones que tenen altres creences religioses o ideologies diferents.
Relaciona les tres columnes:

Parlament de Catalunya Format per consellers i un president Elabora les lleis
Mxima autoritat de Catalunya
Administra els diners pressupostats anualment
Reuneix els diputats escollits
s escollit entre tots els diputats
GUIA
O N
S
84
125
LES CULTURES
Dansa/msica
Festa Castanyada
Menjar allioli coca de Sant Joan romesco escudella tortell de Reis pa amb tomquet
Element festiu
sardana ball de bastons havanera dansa de la Mort de Verges
la Patum Reis diada de Sant Jordi Carnaval festa major Corpus
diable gegant capgrossos vbria les fogueres mulassa
A Catalunya les densitats ms altes de poblaci es donen a les comarques litorals i prelitorals; per tant, els colors del mapa haurien destar al revs, el de ms intensitat a la costa i el de menys a linterior. A Catalunya ms de la meitat de la poblaci est ocupada en el sector terciari; per tant, on diu sector secundari hauria de dir sector terciari, i a linrevs. 2 3 1 0 3 2 Agricultura, ramaderia i pesca. Indstria (fbrica), tallers de fusteria i de confecci. Transport, turisme, taller de confecci (si es considera una botiga).
1 2
Espanya: Catalunya, Pas Valenci, illes Balears i Pitises i Franja de Ponent a lArag. Frana: el Rossell, el Conflent, el Vallespir, la Cerdanya i el Capcir, a la Catalunya Nord. Itlia: lAlguer. Andorra: Andorra. s una llengua.
VIA 3
Resposta oberta. Resposta oberta. Resposta oberta. Resposta model: Hinduisme, budisme, judaisme, cristianisme i islamisme. Resposta oberta. Resposta model: Dificultats dintegraci al pas dacolliment. Domnech i Montaner Joanot Martorell Charlie Rivel Josep Trueta Antoni Tpies Josep Clar Narcs Monturiol Enric Granados La llegenda de les quatre barres de sang. La caiguda de Barcelona l11 de setembre de 1714, que va significar la derrota catalana a la guerra de Successi i la prdua de les institucions poltiques catalanes i la subordinaci a les institucions espanyoles. La revolta dels Segadors el dia de Corpus de 1642. Cincia Medicina Msica Escultura Literatura Arquitectura Circ Pintura
7 6
C O M E T A T A L U R E R S I N S
R I S
V A
M E
3
N E
5
X
4
B E
A U
R I
9
R
8
A G O N A V N Y A C A P
GUIA
LA HISTRIA
CONTINGUTS
FETS I CONCEPTES
Definici del concepte histria. Les edats de la histria: la prehistria, ledat antiga, ledat mitjana, ledat moderna, ledat contempornia. Les dates simbliques. Les fonts histriques: les fonts escrites i les fonts no escrites. Els investigadors del passat.
9
OBJECTIUS DIDCTICS
127

Definir el concepte histria. Conixer les edats de la histria: la prehistria, ledat antiga, ledat mitjana, ledat moderna, ledat contempornia. Conixer les dates simbliques. Conixer les fonts histriques: les fonts escrites i les fonts no escrites. Conixer les investigacions del passat. Elaborar un eix cronolgic amb els fets ms rellevants de la vida duna persona. Introduir en un eix cronolgic alguns fets rellevants de la histria de la humanitat. Numerar les edats de la histria. Elaborar el circuit de la histria unint edats histriques i els fets que marquen el pas duna edat a laltra. Escriure el segle corresponent a uns anys donats. Determinar el tipus de font histrica representada en unes imatges. Identificar i interpretar smbols egipcis. Mostrar inters per conixer el patrimoni cultural propi. Mostrar voluntat per ajudar a conservar els espais protegits i inters per valorar el que representen.
Competncies bsiques
PROCEDIMENTS
Confecci dun eix cronolgic amb els fets ms rellevants de la vida duna persona. Introducci en un eix cronolgic dalguns fets rellevants de la histria de la humanitat. Numeraci de les edats de la histria. Elaboraci del circuit de la histria unint edats histriques i els fets que marquen el pas duna edat a laltra. Escriptura del segle corresponent a uns anys donats. Determinaci del tipus de font histrica representada en unes imatges. Identificaci i interpretaci de smbols egipcis.

Educaci cvica: Inters per conixer el patrimoni cultural propi. Voluntat dajudar a conservar els espais protegits i inters per valorar el que representen.
GUIA
128
NOM DELS ALUMNES Defineix el concepte histria. Coneix les edats de la histria. Coneix les dates simbliques. Coneix les fonts histriques: les fonts escrites i les fonts no escrites. Coneix les investigacions del passat. Elabora un eix cronolgic amb els fets ms rellevants de la vida duna persona. Introdueix en un eix cronolgic alguns fets rellevants de la histria de la humanitat. Numera les edats de la histria. Elabora el circuit de la histria indicant els fets que marquen el pas duna edat a laltra. Escriu el segle corresponent a uns anys donats. Determina el tipus de font histrica representada en unes imatges. Identifica i interpreta smbols egipcis. Mostra inters per conixer el patrimoni cultural propi. Mostra voluntat per ajudar a conservar els espais protegits i valora el que representen.
Avaluaci formativa
LA HISTRIA
GUIA
Via 2
LA HISTRIA
129
Completa leix cronolgic segent amb els fets ms importants de la teva vida:
19
any de naixement
E. CONTEMPORNIA
Copia leix cronolgic de la teva vida en aquest altre eix, fent coincidir els anys:
1980
cop destat fallit
1985
1990
caiguda del mur de Berln Jocs Olmpics de Barcelona
1995
neix lovella Dolly
2000
atemptat contra les Torres Bessones de Nova York
2005
E. CONTEMPORNIA
Ara, contesta les preguntes segents i completa la taula:
Quin any van celebrar-se els Jocs Olmpics de Barcelona? Quin any va nixer lovella Dolly? Quants anys abans qu naixs lovella Dolly vas nixer tu? Quants dels fets indicats a leix van passar abans del teu naixement?
Quins?
Abans del teu naixement? Quants anys abans? Desprs del teu naixement? Quants anys desprs?
Fets cau el mur de Berln JO de Barcelona atemptat a les Torres Bessones
Any
1989
Completa les frases segents:
La caiguda del mur de Berln es va produir lany

abans del meu naixement.
, s a dir,
anys abans de nixer jo. Podrem dir que va ser lany
Els Jocs Olmpics de Barcelona es van celebrar el

anys del meu naixement.
, just
del meu naixement; s a dir, lany
Latemptat a les Torres Bessones es va produir lany

anys desprs de nixer jo.
, s a dir,
GUIA
130
Via 2
LA HISTRIA
Llegeix:
La prehistria s lpoca ms llarga de la histria humana, ja que dura gaireb tres milions danys, des de laparici dels humans fins que sinventa lescriptura, que s quan comena ledat antiga, poca marcada per la creaci de grans imperis, igual que ledat moderna. Enmig de totes dues, per, cal situar-hi ledat mitjana. Tancant les cinc edats histriques, tenim ledat contempornia, que s lactual.
Completa leix cronolgic segent amb el nom de cada edat:

3.000 anys aC
S. V S. XV S. XVIII
Ara, contesta:
Cap a quin any es va inventar lescriptura? Quants anys fa, aproximadament, daquest fet?
Escriu A o B al costat de cada afirmaci, segons correspongui:

A B
Aporta informaci indirecta: cal que lhistoriador dedueixi. Aporta informaci directa duns fets. Podem saber com vivien el dia a dia: com menjaven, per exemple. Podem saber com pensaven, perqu hi llegim les seves idees. Ara, escriu sota de cada imatge el nom que li correspon.
font escrita font no escrita
GUIA
Via 3
LA HISTRIA
131
Calcula quants anys fa de cadascun daquests fets. (Tingues en compte els anys que han passat des del naixement de Crist i sumals la data que sindica.) Pots fer els comptes en el requadre: Sinventa lescriptura. 3000 aC Es funda la ciutat de Roma. 753 aC Es construeix la gran pirmide dEgipte. 2500 aC Els hitites descobreixen el ferro. 2000 aC Els romans arriben a la Pennsula Ibrica. 218 aC Els grecs funden Empries. 575 aC Els esclaus es rebellen contra els seus amos romans. 73 aC
Calcula quants anys fa de cadascun daquests fets. (Tingues en compte que van passar desprs de Crist i que shan de restar de lany actual.) Pots fer els comptes en el requadre: Els rabs entren a la Pennsula Ibrica. 711 dC Carlemany es proclama emperador de mig Europa. 800 dC Els xinesos inventen el paper. 105 dC Lalemany Gutenberg inventa la impremta. 1454 dC Cristfor Colom descobreix Amrica. 1492 dC Els nord-americans elaboren la primera constituci democrtica del mn. 1776 dC Es crea la primera lnia de ferrocarril a Anglaterra. 1824 dC Es crea la primera lnia de ferrocarril a Espanya. 1848 dC Dos homes arriben a la Lluna per primer cop. 1969 dC
GUIA
132
Via 3
LA HISTRIA
Escriu ordenadament els fets de les activitats 1 i 2 en ledat histrica corresponent tenint en compte la informaci del quadre:
3000 aC: Comena ledat antiga. 476 dC: Comena ledat mitjana. 1492 dC: Comena ledat moderna. 1789 dC: Comena ledat contempornia
edat antiga:
edat mitjana:
edat moderna:
edat contempornia:
Digues a quin especialista encarregaries cada una daquestes feines:

A Fer un estudi de les diversions a ledat mitjana. B Descobrir quants anys dantiguitat tenen uns fragments de cermica trobats
en una excavaci.
C Excavar i estudiar la tomba dun fara egipci. D Fer un llibre sobre com han canviat les joguines al llarg de la histria.
Ara, digues a quina edat de la histria pertany cada una daquestes escenes:
A Una partida de caadors torna a la cova, on sestan desprs de cinc dies de
caa.
B En un petit poblat, el pastor torna a la cleda amb un ramat de bens mentre un
pags esmola una eina de pedra.

C En un monestir, un monjo copia a m un llibre sobre les gestes del cavaller
Belians.
D El mariner mostra al rei el nou mapa de les terres descobertes enll de loce.
GUIA
Recursos didctics
LA HISTRIA
133
Inventem jeroglfics Activitat collectiva

OBJECTIU:
Visita al Museu dArqueologia Activitat collectiva

OBJECTIU:
Confegir o crear sistemes descriptura nous i lgics. Demaneu als alumnes que inventin un alfabet. Feu que a sota o a darrere dun full escriguin la correspondncia entre la lletra del nostre alfabet i el que han inventat. Desprs, feu-los redactar una endevinalla, un refrany o una frase referent al tema que estudien. Quan hagin acabat, poden intercanviar-se els fulls i endevinar qu ha escrit cadasc.
Identificar i classificar diferents perodes histrics en el marc dels grans esdeveniments de la humanitat. Prepareu una visita al Museu dArqueologia de Catalunya. Al museu hi trobareu restes i mostres de diferents perodes histrics, de manera que un cop finalitzada la visita podreu establir un dileg amb els alumnes per parlar de les diverses formes de vida humana al llarg dels segles. Informaci: Museu dArqueologia de Catalunya Oficina dInformaci i Difusi Passeig de Santa Madrona, 39-41, Montjuc 08038 Barcelona Tel.: 93 424 65 77 Fax: 93 424 56 30 www.mac.es
Els edificis ens informen Activitat individual

OBJECTIU:
Identificar lpoca histrica a partir de lobservaci detallada dedificis. Aquesta activitat pretn que lalumnat dedueixi lpoca histrica a la qual pertany un edifici a partir de la seva observaci. Prviament, cal que feu una breu introducci sobre les formes de construir, els materials emprats i els estils artstics predominants i que organitzeu una sessi de diapositives de diferents edificis histrics coneguts. Daquesta manera, lalumnat podr situar-se en el temps i identificar de manera grfica algunes de les caracterstiques artstiques que posteriorment li serviran per classificar les fotografies en lpoca corresponent. Proporcioneu als alumnes una srie de fotografies dedificis pertanyents a diferents poques per tal que els situn cronolgicament. Cal que els exemples que doneu als alumnes siguin clars, s a dir, que les caracterstiques que heu treballat prviament en la sessi de diapositives es puguin reconixer fcilment. Exemples de fotografies que podeu utilitzar: Prehistria: entrada duna cova, reconstrucci dun poblat neoltic, monument megaltic... Edat antiga: poblat iber, teatre grec, temple grec, pirmide egpcia, circ rom, aqeducte... fsiques Edat mitjana: castell, mesquita, monestir romnic, esglsia romnica, catedral gtica, drassanes, llotja... Edat moderna: palau renaixentista, esglsia barroca, fortaleses com les de Vauban... Edat contempornia: edificis modernistes, construccions amb ferro, gratacels...
Les fonts histriques Activitat collectiva

OBJECTIU:
Classificar materials o documents del passat, dacord amb la seva font histrica. Demaneu als alumnes que classifiquin els materials segents, dacord amb el requadre de referncia: llegenda pellcula pintura moneda cinta de vdeo vestit can estri de cuina diari instrument musical fssil llibre revista escut bandera estri de caa epitafi duna tomba Fonts histriques orals escrites audiovisuals
GUIA
134
Recursos didctics
LA HISTRIA
PROCEDIMENTS
Tenir el cor de pedra: ser insensible. Pedra preciosa: joia, diamant. No deixar pedra sobre pedra: enderrocar. Tirar la primera pedra: sser el primer a acusar alg. Tirar la pedra i amagar la m: acusar alg sense voler que se spiga. Restar o quedar de pedra: quedar molt parat o sorprs. No posar-se cap pedra al fetge: prendre-sho tot amb molta calma, sense preocupar-se. Passar per la pedra: obligar alg a fer alguna cosa vencent la seva inicial resistncia. Si ho considereu oport, podeu passar-los alguna de les pellcules dIndiana Jones.
Els noms dels carrers Activitat individual

OBJECTIU:
Obtenir informaci dels noms dels carrers de la nostra localitat. Els carrers dels pobles i les ciutats tenen un nom, que pot fer referncia a accidents geogrfics, pasos, altres ciutats, plantes, llocs; per tamb duen el nom duna persona, un fet histric o algun ofici. Sn aquests ltims els que us poden servir per introduir els alumnes en el treball i la investigaci histrics. Noms de persona: de vegades els noms dels carrers fan referncia a persones de fama universal i fora conegudes i altres vegades fan referncia a personatges de la histria local. Podeu proposar als alumnes que facin un recull dels carrers que tenen nom de persona i que els classifiquin segons siguin personatges locals o personatges ms generals i que expliquin en quina activitat van destacar. Noms de fets histrics: aquests solen ser els menys nombrosos. Tanmateix, cal investigar si nhi ha i explicar de quin fet es tracta. Noms doficis: en algunes poblacions, especialment les que tenen un important passat medieval, hi ha carrers que porten el nom doficis antics: Carders, Argenteria, Mercaders, Boters, etc. Expliqueu als alumnes que a ledat mitjana els obradors i les botigues dun mateix ofici sagrupaven en un mateix carrer, de la mateixa manera que els artesans i els mercaders del mateix ofici sagrupaven en gremis. Pregunteu als alumnes qu era un gremi i quines funcions duia a terme i proposeu-los que investiguin quina era la feina que feien els artesans dels oficis que donen nom a algun dels carrers de la localitat.
Una ullada al passat (situacions i poques de la histria) Lnia del temps
VIATGE...
...dun arqueleg Demaneu als alumnes que mirin dexplicar el sentit daquesta frase: La histria ens espera sota les pedres. Desprs, podeu explicar-los el sentit de les locucions i les frases fetes segents i demanar-los que nutilitzin algunes: Pedra angular: part essencial duna qesti. Pedra descndol: origen o motiu descndol. Pedra de toc: punt de referncia.
GUIA
O N
97
S
LA HISTRIA
135
LLIBRE DINFORMACI
PGINA 90
PGINA
Qu creus que demanen les persones que es manifesten? Saps qu fan els arquelegs? Has vist mai cap excavaci
arqueolgica? Resposta model: Els arquelegs investiguen el passat mitjanant lestudi de les restes materials. Resposta oberta.
Imagina que daqu a centenars danys un historiador
Es manifesten contra el racisme, per aturar agressions que pateixen persones que han anat a viure a un altre pas a la recerca duna millor qualitat de vida.
Per quines injustcies creus que cal manifestar-se?
Resposta oberta.
VIDA... 98
estudis el que s ara casa teva. Quina informaci creus que obtindria? Resposta oberta.
Recordes alguna histria que thagin explicat els teus avis
Segons aquest text, creus que la vida dun arqueleg
sassembla gaire a la vida dIndiana Jones? Per qu? Resposta model: No, perqu la feina dun arqueleg sol ser molt lenta i dura, mentre que la vida dIndiana Jones s una aventura contnua.
o els teus besavis de quan eren joves? Resposta oberta.

Quins sn els fets que consideres ms importants de la
teva histria personal? Resposta oberta.

PGINA 91
LLIBRE DACTIVITATS
QU EN SAPS? 1 2 3 4 5
75
Com sha ordenat la histria en aquesta imatge?
a. b. b. a. b.
En prestatgeries numerades amb xifres romanes.

Podries explicar un fet histric que shagi produt abans de
Crist? I un que shagi produt desprs? Resposta oberta.

PGINA 92
Amb quina civilitzaci relaciones aquesta imatge? En
quina edat la situaries? Amb la civilitzaci egpcia. En ledat antiga.

PGINA 93
88
89
90
1969: Neix. 1974: Comena lescola. 1985: Acaba els estudis. 1986: Sen va amb la seva famlia a viure a Lleida i coneix la Clara. 1990: Es casa amb la Clara. 1992: Munta un negoci de vdeos. 1994: Neix la seva filla, Emma. Va conixer la Clara Sopena el 1986. Lany 6 segons aquest cmput. LEmma hauria nascut lany 8. Resposta oberta. Resposta oberta.
Quin tipus de font histrica s aquesta imatge? Quines
fonts tindran els historiadors que estudin la nostra poca? Una font escrita. Les fonts escrites i les audiovisuals (filmacions, fotografies...).
PGINA 94
En quina etapa histrica creus que sha especialitzat un
egiptleg? I un medievalista? Legiptleg, en ledat antiga i el medievalista, en ledat mitjana.

PGINA 95
Com creus que era la vida dun esclau a lantic Egipte?
Resposta model: Era molt dura, ja que estava a merc dels capricis del propietari, sempre treballava, no podia fer el que volia...
Creus que encara hi ha esclaus avui?
1000 dC
1500 dC
EDAT ANTIGA E. MODERNA
EDAT MITJANA
EDAT EDAT CONTEMMODERNA PORNIA
Legalment no nhi ha, per algunes persones del Tercer Mn treballen en unes condicions semblants a les de lesclavitud.
Guerra de Troia (1200 aC)
Arribada de Colom a Amrica (1492 dC) Arribada de lhome Mort de Juli Csar (844 aC) a la Lluna (1969 dC)
2000 dC
1000 aC
1200 aC
500 aC
500 dC
GUIA
136
S
LA HISTRIA
O N
1. La prehistria s la primera edat histrica i marca linici de la humanitat. 5. Ledat contempornia s aquesta en qu vivim: es caracteritza pels avenos tcnics. 2. Ledat antiga s una poca de grans imperis, com legipci, el grec, el rom... 4. Ledat moderna s lpoca dels descobriments i els grans viatges: Amrica, la Xina, Oceania... 3. Ledat mitjana s lpoca del domini dels senyors feudals sobre els camperols. prehistria invenci de lescriptura edat antiga caiguda de lImperi rom edat mitjana descobriment dAmrica edat moderna inici de la Revoluci Francesa edat contempornia 3000 aC: XXXI aC 476 dC: V dC 1492 dC: XVV dC 1789: XVIII dC 512 aC: VI aC 33 dC: I dC 1900: XX dC 1111 aC: XII aC Desquerra a dreta: Escrita i no escrita. s un mosaic que explica que hi haur una lluita de gladiadors. No escrita. s un gerro amb decoracions que mostra com es vivia en una determinada poca, en aquest cas en temps dels grecs. Escrita. Es tracta dun fragment dun manuscrit medieval illuminat. El dibuix dna informaci sobre un rei medieval.
6. Banyes: Representen el du Sol, el du principal de la
mitologia egpcia.
7. Papir: s el representant del Baix Egipte. 8. Serps: El du s el principi i la fi.
EIX TRANSVERSAL 95

QU HAS APRS? 96
Edat antiga. Edat contempornia. Segle sis abans de Crist. Segle primer abans de Crist. 100. Xifres romanes. XXI (segle vint-i-u). Desprs de Crist. Han de marcar: enregistraments i vdeos. Resposta model: En aquella poca no existien els aparells per enregistrar so i imatges ni la tecnologia per conservarlos.
VIA 2
Resposta oberta. Resposta oberta. El 1992.
PROCEDIMENT
91
92
93
94
El 1997. Resposta oberta. Resposta oberta. La caiguda del mur de Berln va tenir lloc lany 1989, s a dir, (resposta oberta) anys abans de nixer jo. Podrem dir que va ser lany (resposta oberta) abans del meu naixement. Els Jocs Olmpics de Barcelona es van celebrar el 1992, just (resposta oberta) anys (resposta oberta) del meu naixement; s a dir, lany (resposta oberta) del meu naixement. Latemptat a les Torres Bessones es va produir lany 2001, s a dir, (resposta oberta) anys desprs de nixer jo. Desquerra a dreta: prehistria, edat antiga, edat mitjana, edat moderna, edat contempornia. Lescriptura es va inventar cap a lany 3000 aC. Fa, aproximadament, 5.000 anys.
Desquerra a dreta: Bar-cel-ona. Rei de lAlt i del Baix Egipte, principi i fi de les coses, que s a dalt del cel.
A Activitat procedimental. C D Hi ha la serp i el lotus, que representen el Baix Egipte, i el voltor i el papir, que representen lAlt Egipte, tots dos amb el ceptre de la reialesa; les aiges i les lnies del mar i la terra representen el poder de les dues parts de lantic Egipte, el delta i linterior. B
1. Cara verda: La cara del du de la creaci, Osiris, s
daquest color.
2. Vestit blanc: Les persones que es dirigeixen cap al
du de la creaci han de ser pures.

3. Fuet: El du jutjar les persones que se li acosten. 4. Canya: s el smbol de la fertilitat. 5. Plomes destru: El du que jutja obrar amb veritat i
justcia.
GUIA
O N
S
LA HISTRIA
137
A Aporta informaci indirecta: cal que lhistoriador dedueixi. B Aporta informaci directa duns fets. A Podem saber com vivien el dia a dia: com menjaven, per exemple. B Podem saber com pensaven, perqu hi llegim les seves idees. Desquerra a dreta: font no escrita, font escrita.
VIA 3
A A un medievalista. B A un arqueleg. C A un egiptleg. D A un historiador. A Al paleoltic. B Al neoltic. C A ledat mitjana. D A ledat moderna.
5.002 anys des que es va inventar lescriptura. 2.755 anys des que es va fundar la ciutat de Roma. 4.502 anys des que es va construir la gran pirmide dEgipte. 4.002 anys des que els hitites van descobrir el ferro. 2.220 anys des que els romans van arribar a la Pennsula Ibrica. 2.577 anys des que els grecs van fundar Empries. 2.075 anys des que els esclaus es van rebellar contra els seus amos romans. 1.291 anys des que els rabs van entrar a la Pennsula Ibrica. 1.202 anys des que Carlemany es va proclamar emperador de mig Europa. 1.897 anys des que els xinesos van inventar el paper. 548 anys des que lalemany Gutenberg va inventar la impremta. 510 anys des que Cristfor Colom va descobrir Amrica. 227 anys des que els nord-americans van elaborar la primera constituci democrtica del mn. 178 anys des que es va crear la primera lnia de ferrocarril a Anglaterra. 154 anys des que es va crear la primera lnia de ferrocarril a Espanya. 33 anys des que dos homes van arribar a la Lluna per primer cop. Edat antiga: Sinventa a lescriptura; es construeix la gran pirmide dEgipte; els hitites descobreixen el ferro; es funda la ciutat de Roma; els grecs funden Empries; els romans arriben a la Pennsula Ibrica; els esclaus es rebellen contra els seus amos romans; els xinesos inventen el paper. Edat mitjana: Els rabs entren a la Pennsula Ibrica; lalemany Gutenberg inventa la impremta; Carlemany es proclama emperador de mig Europa. Edat moderna: Cristfor Colom descobreix Amrica; els nord-americans elaboren la primera constituci democrtica del mn. Edat contempornia: Es crea la primera lnia de ferrocarril a Anglaterra; es crea la primera lnia de ferrocarril a Espanya; dos homes arriben a la Lluna per primer cop.
GUIA
LA PREHISTRIA
CONTINGUTS
FETS I CONCEPTES
Lorigen de lespcie humana: els homnids. El paleoltic: leconomia, la societat, la tecnologia i lart. El neoltic: leconomia, la societat, la revoluci tecnolgica. Ledat dels metalls.
10
OBJECTIUS DIDCTICS
139

Conixer lorigen de lespcie humana: els homnids.
PROCEDIMENTS
Interpretaci de diferents aspectes de la vida de les comunitats paleoltiques a partir dun dibuix. Compleci dun text relacionat amb el paleoltic. Interpretaci del significat de les pintures rupestres. Interpretaci de diferents aspectes de la vida de les comunitats neoltiques. Interpretaci de diferents aspectes de la vida duna comunitat de ledat del bronze. Elaboraci duna fitxa sobre ledat dels metalls. Elaboraci dun dibuix sobre uns meglits. Realitzaci duna recerca dins la xarxa.
Conixer el paleoltic: leconomia, la societat, la tecnologia i lart. Conixer el neoltic: leconomia, la societat, la revoluci tecnolgica. Conixer ledat dels metalls. Interpretar diferents aspectes de la vida de les comunitats paleoltiques a partir dun dibuix. Completar un text relacionat amb el paleoltic. Identificar alguns estris utilitzats pels neoltics. Interpretar el significat de les pintures rupestres. Interpretar diferents aspectes de la vida de les comunitats neoltiques a partir dun dibuix. Completar un text relacionat amb el neoltic. Interpretar diferents aspectes de la vida duna comunitat de ledat del bronze. Elaborar una fitxa sobre ledat dels metalls. Elaborar un dibuix sobre uns meglits descrits. Realitzar una recerca a la xarxa. Reconixer que no hi ha cap cultura superior a una altra, sin que cada una respon a les necessitats de cada poble.
Competncies bsiques

Educaci cvica: Reconeixement que no hi ha cap cultura superior a una altra, sin que cada una respon a les necessitats de cada poble.
GUIA
140
10
NOM DELS ALUMNES Coneix lorigen de lespcie humana: els homnids. Coneix el paleoltic: leconomia, la societat, la tecnologia i lart. Coneix el neoltic: leconomia, la societat, la revoluci tecnolgica. Coneix ledat dels metalls. Interpreta aspectes de la vida de les comunitats paleoltiques a partir dun dibuix. Completa un text relacionat amb el paleoltic. Identifica alguns estris utilitzats pels neoltics. Interpreta el significat de les pintures rupestres. Interpreta aspectes de la vida de les comunitats neoltiques a partir dun dibuix. Completa un text relacionat amb el neoltic. Interpreta diferents aspectes de la vida duna comunitat de ledat del bronze. Elabora una fitxa sobre ledat dels metalls. Elabora un dibuix sobre uns meglits descrits. Realitza una recerca a la xarxa. Reconeix que no hi ha cap cultura superior a una altra.
Avaluaci formativa
LA PREHISTRIA
GUIA
Via 2
LA PREHISTRIA
10
141
Relaciona cada etapa de la prehistria amb les seves caracterstiques: Pintures rupestres Caadors i recollectors Agricultors i ramaders Poblats habitats per ms duna famlia Sedentarisme: els humans vivien sempre al mateix lloc Nomadisme: els humans no tenien un lloc fix de residncia Unitats familiars no gaire grans Es talaven boscos
neoltic paleoltic
Completa el text amb les paraules segents:

roda rituals carros prehistria comunicaci transport caar llenguatge
Durant la llarga etapa de la , la entre els humans va avanar poc, per va fer uns quants passos cabdals. Per una banda, quan es van formar les primeres comunitats va nixer el ; al principi devia ser molt senzill, suficient per a posar-se dacord per a en grup i celebrar per demanar protecci als dus. Daltra banda, no se sap com, es va inventar la , pea bsica per a qualsevol mitj de posterior, que va permetre la construcci de , que es perfeccionaven per fer-los ms lleugers.
Relaciona amb fletxes cada concepte amb la definici correcta:
Els homes primitius van comenar a vestir-se

per protegir-se del fred. Protecci
Els homes primitius es van comenar a vestir

per protegir-se dels rajos del sol.
El fet de vestir-se va suposar una manera de

Diferenciaci diferenciar els adults dels nens.
El fet de vestir-se va ser la manera de

diferenciar els caps poderosos de la resta dhumans.
GUIA
142
10
Via 2
LA PREHISTRIA
Escriu A o B al costat de cada afirmaci segons correspongui:

A B
Pertany al paleoltic. Pertany al neoltic. Representa el carcter mgic de la religi dels habitants de la prehistria. s un exemple del culte als morts.
Busca en aquesta sopa de lletres les paraules definides: Sistema de vida dels humans del paleoltic, que no tenien un lloc de residncia fix. Sistema de vida dels humans del neoltic, que vivien en un lloc fix. Conjunt hum de 15 a 20 individus amb vincles familiars. Figureta de dona grassa que simbolitzava la fertilitat. Aliment sobrer obtingut grcies a la millora de les tcniques agrcoles. Pintura localitzada a les parets duna cova. Monument fet amb grans blocs de pedra. ltim metall que es va fer servir en ledat dels metalls.
S E E L J X I W K B L P N F L I I T A T L T
L N M E G A L
D C K O F
S W R Y V G B M E
C E M X M J
N A Q X O A K A N E I X G P K A E C C E T L I Z F
K R G O V A P O T N S Y L F S T
T N G C N L D N U O Y R G F D M F D U Z N R M E
E W E C B U
P R X
S R N T H N X R O B R A L Q D E M C X
X R
GUIA
Via 3
LA PREHISTRIA
10
143
Explica aquesta seqncia utilitzant els conceptes protecci contra el fred, diferncies socials i significat mgic:
Contesta raonadament les preguntes segents:
Quins avantatges va suposar per als humans del paleoltic la formaci dels
clans?
Quin paper va tenir la descoberta i el domini del foc en levoluci dels grups
humans?
Per qu es considera que les pintures rupestres amb escenes de caa tenien un
significat ritual i mgic?
Quina va ser una de les conseqncies ms importants de la presncia

dexcedents agrcoles?
GUIA
144
10
Via 3
LA PREHISTRIA
Consulta un atles i segueix els passos segents:
1. Situa en el mapa, de manera aproximada, els llocs prehistrics segents: Pintures rupestres cova del Tabac (Camarassa, Tarragona) cova del Cgul (Capellades, Anoia) abrics (Ulldecona, Tarragona) mas den Llort (Rojals, Tarragona) Dlmens cabana (Bescaran, Alt Urgell) pedra Gentil (Vallgorguina, Valls Oriental) cova den Daina (Santa Cristina dAro, Baix Empord) mas Puig de Caneres (Darnius, Alt Empord) 2. Encercla de color blau els llocs corresponents al paleoltic i de color vermell els llocs corresponents al neoltic. 3. Dissenya un smbol per representar les pintures rupestres i un altre per representar els dlmens. Dibuixa aquests smbols en la llegenda i al costat dels llocs assenyalats:
GUIA
Recursos didctics
LA PREHISTRIA
10
145
Elaboraci dun mapa conceptual sobre la prehistria Activitat individual

OBJECTIU:
tat de Bozen o Bolzano, al Tirol itali, on el tenen exposat en una cambra frigorfica. Tamb el podrs veure als aparadors de les botigues, en forma de xocolatines i ninots. El fugitiu tzi, duns trenta-cinc anys, feia 1,60 m dalada, tenia els cabells i la barba foscos, i el cos tatuat amb smbols mgics que el protegien contra les malalties, els accidents i lenemic. Vestia un barret de pell ds, camisa i pantalons de pell de cabra i una capa dherba trenada sobre les espatlles. I calava unes botes ben sofisticades, fetes amb pell ds i de crvol i folrades per dins amb herba seca. Anava equipat amb una destral de bronze, un punyal de slex, una xarxa per a ocells i un gran arc de fusta de tell a mig fabricar. A lesquena carregava un buirac de pell de daina amb les fletxes. I tamb un sarr amb totes les coses necessries per a sobreviure, com ara un pot descora de bedoll per transportar les brases de lltim foc i fruits daranyoner, que sn molt nutritius i indiquen que tzi va morir a la tardor. I com va morir tzi? Sembla que era un muntanyer expert. Aix, doncs, per qu es va enfilar fins a 3.200 m, amb el risc que el sorprengus una tempesta de tardor? Unes radiografies fetes lany 2001 van revelar que tenia una punta de fletxa clavada a lespatlla dreta. tzi, malferit i dessagnant-se, va fugir de lenemic fins a caure mort, empunyant ben fort la destral. Desprs, la glacera el va engolir. Ara, fes aquestes activitats: Busca la serralada dels Alps en un atles o en un mapa i enumera els estats que travessa. Explica per qu sel coneix amb el nom dtzi. Fes una descripci fsica dtzi. Comenta en quines condicions (quant al menjar, la roba, la protecci enfront de la pluja i la neu...) havia de sobreviure tzi. Digues quan i de quina manera va morir tzi.
Saber organitzar un seguit de conceptes relacionats amb una etapa histrica i establir-ne els vincles pertinents. Els mapes conceptuals sn una eina fora important per a lestudi duna matria com s la de coneixement del medi social i cultural. Es tracta duna tcnica que permet relacionar conceptes en nivells. Letapa de la prehistria, que presenta uns conceptes molt concrets que es poden ubicar de manera esglaonada i concreta, permet treballar de manera entenedora i organitzada els mapes conceptuals. Proposeu als alumnes un seguit de conceptes que hauran destructurar seguint els perodes de la prehistria. Els conceptes sn aquests: prehistria, neoltic, coure, ferro, recollecci, ramaderia, sedentaris, poblats, paleoltic, edat dels metalls, bronze, caa, agricultura, nmades, meglits, coves, cermica, comer i pintures rupestres.
HISTRIES
tzi, lhome que va sortir del gel Activitat individual

OBJECTIU:
Conixer com larqueologia i les cincies afins ens donen informaci sobre les condicions de vida de les persones que vivien en temps passats. tzi, lhome que va sortir del gel Lestiu de 1991 va ser molt calors als Alps. La glacera del pic de Similaun, a la frontera italoaustraca, es va desfer i uns turistes alemanys hi van descobrir el cos dun home... Lestrella del museu I tothom va pensar: T, aquell alpinista que es va perdre anys enrere!. I tamb: I si fos un soldat de Napole?. Per sequivocaven. Feia cinc mil anys que aquell home era dins la glacera! I els historiadors van dir: s el descobriment arqueolgic ms important des de Tutankamon!. Ben aviat, lhome neoltic de Similaun es va fer popular amb el nom dtzi, que va prendre de la regi dtztal, on havia estat trobat. Avui, tzi s lestrella del museu arqueolgic de la ciu-
EN TEMPS DE...
...els primers humans La lectura daquests quatre textos breus sobre aspectes de la vida quotidiana dels primers humans i lobservaci de les fotografies a les quals fan referncia els nombres que hi ha intercalats en el text han de facilitar el coneixement de les diferncies entre els dos grans perodes de la prehistria: el paleoltic i el neoltic.
GUIA
146
10
Recursos didctics
LA PREHISTRIA
Demaneu als alumnes que facin una lectura crtica dels textos perqu puguin comprendre el salt qualitatiu que va tenir lloc amb laparici de lagricultura i la ramaderia. Com a activitat complementria, els podeu proposar que busquin informaci sobre societats primitives actuals.
VIDA...
...duns caadors paleoltics En aquests relats sens explica com caava i qu menjava lhome primitiu. Demaneu als alumnes que facin una llista daliments propis de lpoca prehistrica.
Un canvi fonamental (del paleoltic al neoltic) Lnia del temps
GUIA
O N
10
147
LA PREHISTRIA
LLIBRE DINFORMACI
PGINA 100
Per qu la mort s que ens en fa tant a ells com a
nosaltres? Resposta oberta.

PGINA 104
Quines caracterstiques distingeixen lsser hum de la
resta dels ssers vius? Per damunt de totes destaquen la capacitat de raonar i la utilitzaci deines per aconseguir un propsit. Tamb es pot fer referncia a aspectes fsics (marxa bpeda, capacitat prnsil de la m...).
Com sho feien els ssers humans quan no existien
Per qu aprendre a fer foc i dominar-lo va ser una
revoluci? Perqu va provocar canvis molt importants en la vida dels humans: va permetre tenir unes llars ms estables i confortables, ms protecci, coure els aliments, fabricar armes ms duradores i, sobretot, comunicar-se entre els humans.
PGINA 105
botigues per comprar productes de primera necessitat? Les aconseguien directament de lentorn mitjanant la caa, la pesca o la recollecci primer i mitjanant el desenvolupament de lagricultura i la ramaderia desprs.
De quina manera es desplaaven els humans abans de
Quina importncia t la domesticaci dels animals?
domesticar els animals i descobrir la roda? A peu.

Creus que era millor la vida dels humans primitius o la
Suposa poder disposar daliments duna manera continuada, sense haver de dependre de la caa.
PGINA 106
nostra? Quines coses els devien preocupar que nosaltres hem resolt? Quines coses ens preocupen a nosaltres que ells desconeixien? Resposta oberta.
PGINA 101
Per qu van sorgir els artesans?
Perqu lagricultura i la ramaderia produen uns excedents que shavien de guardar i, per tant, calia fabricar recipients. Aleshores, els ms destres (els artesans) es van encarregar de fabricar-los.
PGINA 107
Quins avantatges va suposar caminar sense fer servir els
braos? Els va permetre manipular i fabricar eines.

Quin daquests dos cranis et sembla que correspon a un
Per qu durant el paleoltic no calien aquests recipients?
Perqu les activitats predominants, la caa i la recollecci, no produen excedents i, per tant, no calia guardar-los.
VIDA... 110
individu ms evolucionat? Qu tho fa pensar? El de lesquerra, pel volum de la capacitat cranial.

PGINA 102
Quins elements daquest text evidencien que aquests
personatges eren paleoltics? La descripci de les dues activitats que caracteritzen el paleoltic, la caa i la recollecci, i la divisi de la feina per sexes: els homes es dedicaven a la caa i les dones, a la recollecci. La presncia dunes creences animistes basades en els elements de la naturalesa (animals, Sol) i en la protecci dun esperit perqu els afavoreixi la caa Sn nmades. Viuen en coves i fan enterraments rituals.
Quina seria la seva vida si fossin neoltics?
Per qu ser omnvor s un avantatge?
Ser omnvor significa tenir un ventall ms ampli de possibilitats per alimentar-se, daquesta manera no es depn dun sol tipus daliment.
Creus que ser nmada tamb ho s? Per qu?
Per als humans del paleoltic, ser nmada tamb era un avantatge, ja que daquesta manera tenien aliments a la seva disposici. Si es quedaven en un lloc i no es movien, podia passar que els aliments sesgotessin i aleshores no podien sobreviure.
PGINA 103
Per qu els humans prehistrics els feien por els fenmens
La vida al neoltic seria diferent: serien pagesos, ramaders, fabricarien cermica, viurien en poblats i la seva religi es basaria en el culte a la mare Terra perqu afavors les bones collites.
atmosfrics i a nosaltres no? Perqu creien que eren fenmens mgics dels quals hom havia de protegir-se. A ms, solien interpretar-los com un signe negatiu, s a dir, pensaven que dificultarien qualsevol activitat que decidissin fer. En canvi, nosaltres sabem que sn uns fenmens naturals previsibles que amb unes mnimes normes de seguretat (en el cas del llamp) no representen cap mena de perill.
GUIA
148
10
O N
LA PREHISTRIA
LLIBRE DACTIVITATS
QU EN SAPS? 1 2 3 4
97
a. b. b. b.
Durant el perode de la prehistria que coneixem com a neoltic, els humans domestiquen alguns animals i aprenen a conrear certes plantes. Aix, per, no va significar la fi immediata de la caa i la pesca, ja que les collites depenien molt del temps i encara havien de perfeccionar molt les tcniques agrcoles.
Una poca histrica
poca histrica: Edat dels metalls (prehistria) Activitats econmiques: Divisi del treball, agricultors, ramaders, ferrer, comerciant, ceramista... Diferncies socials: Existia una organitzaci social derivada de les activitats econmiques, els agricultors i els ramaders, els comerciants i els artesans. Per les diferncies ms notables apareixien quan el poblat estava en perill o shavia de dur a terme una obra collectiva, ja que aleshores sescollia un cap dentre els ms poderosos o els ms rics. Descripci del poblat: Resposta oberta.
98
99
100
101
102
Hbitat: Viuen en coves i balmes a la intemprie. Amb el foc que obtenen fregant dos bastons o fent percutir pedres fogueres. Alimentaci: Salimenten dels animals que cacen i de la recollecci de fruits, plantes, arrels, cargols i, si sn propers a un riu o al mar, de la pesca. Tecnologia: Les eines sn de fusta, de pedra ms o menys polida i dos. Art: Era un art rupestre. Pintaven escenes de caa i animals a les coves. Tenia un carcter mgic, ja que creien que si representaven lescena o lanimal tindrien sort en la caa. Durant el perode de la prehistria que anomenem paleoltic, la caa era la font daliment principal, ja que, tot i que tamb practicaven la recollecci i la pesca, aquestes no eren tan segures com lanterior. Els homes eren els caadors, mentre que les dones recollien plantes, arrels i fruits silvestres. Desquerre a dreta: Arp. Susava per a la pesca. Destral. Sutilitzava per tallar la pell i la carn i trencar els ossos dels animals. Punta de fletxa. Servia per a la caa. Rupestres. Els habitants del paleoltic. A linterior de les coves o en abrics a recer de la intemprie. Animals i escenes de caa. Mgica. Es pintaven per tal dafavorir la caa i aix poder obtenir aliments. Hbitat: Vivien en cabanes, que sagrupen en poblats. Alimentaci: Salimentaven dels productes que obtenien de lagricultura i la ramaderia. Tamb practicaven la caa. Tecnologia: Les eines continuaven sent de pedra, estaven ms treballades i sadaptaven a la feina per a les quals estaven destinades (caa, agricultura...). Fabricaven cermica i van aparixer els primers forns de cermica, torns i petites moles per moldre el gra.
El cap del clan

Dades dinters. El seu avi va arribar de lluny, coneixia els secrets del bronze i va ser acceptat pel clan.
De qu treballa? De metallrgic. Per qu s ms ric? Resposta model: Perqu disposa deines que
pot vendre, cosa que li permet enriquir-se amb altres productes.
Per qu creus que sha convertit en el cap? Resposta model: Perqu

s ric i domina el secret de la fabricaci darmes
Activitat procedimental. El menhir s una pedra clavada verticalment a terra. Est relacionat amb el culte als morts. Activitat procedimental. El dolmen s format per dues grans lloses de pedra clavades verticalment a terra i que sn cobertes per una altra llosa horitzontal. Est relacionat amb el culte als morts i representa una mena de tomba. Desquerra a dreta: Cermica, teixit, orfebreria, cistelleria.
PROCEDIMENT
103
104
Activitat procedimental. Activitat procedimental. Activitat procedimental.
EIX TRANSVERSAL
105
GUIA
O
106
O N
10
149
LA PREHISTRIA
QU HAS APRS?
Han de subratllar les frases segents: Es distribuen les feines: uns es dedicaven a lobtenci daliments; daltres, a lartesania, i daltres, al comer, que era possible grcies als excedents agrcoles. Les seves eines eren dos, pedra i fusta. Practicaven lagricultura i la ramaderia. Vivien installats en un poblat. Al paleoltic.
LA PREHISTRIA
es divideix en dos grans perodes
A. Pertany al paleoltic. B. Pertany al neoltic. A. Representa el carcter mgic de la religi dels habitants de la prehistria. B. s un exemple del culte als morts.
S E E
I W K B L P N F
L I
I T
A T
L T
L N M E G A L
D C K O F
S W R Y V G B M E
C E M X M J
N A Q X O A K A N E I X G P K A E C C E T L I Z F
K R G O V A P O T N C B U Y L F S T S
T N G C N L D N U O Y R G F D M F E W E
PALEOLTIC
NEOLTIC
Economia: Depredadora: caa i recollecci Hbitat: Coves i balmes Tecnologia: Eines de pedra, fusta i os
Economia: Productora: agricultura i ramaderia Hbitat: Poblats Tecnologia: Eines de pedra, fusta i os ms evolucionades. Cermica.
P R X
D U Z N R M E
S R N T H N X R O B R A L Q D E M C X
X R
VIA 3 VIA 2
Resposta model: Els humans, a la prehistria, aprofitaven la pell dels animals com a protecci contra el fred. La pell dalguns animals, i algunes parts com les banyes, marcaven diferncies socials i fins i tot podien tenir un significat mgic. El fet de viure en clans, uns grups ms o menys nombrosos, va suposar per als humans del paleoltic poder establir una divisi de feines. Mentre uns, generalment els homes, es dedicaven a la caa, les dones recollectaven, i daquesta manera asseguraven lalimentaci del grup. Daltra banda, podien donar una continutat al grup, ja que podien tenia ms cura dels infants. El foc, a banda de tenir una funci de protecci (escalfava i illuminava la cova o el campament i allunyava els animals ferotges) i de facilitar la cocci dels aliments i la fabricaci de les eines de fusta, va suposar un gran aven per al desenvolupament social dels grups humans: al voltant del foc aquests es reunien i es comunicaven. Es pot dir que al voltant del foc van aparixer els primers llenguatges. Els paleoltics creien que pintant aquestes escenes tindrien una bona cacera. Laparici de la cermica. La necessitat dhaver de guardar els excedents alimentaris va provocar que cerquessin solucions, com els recipients de fang, que posteriorment van anar evolucionant. Activitat procedimental.
Paleoltic: Pintures rupestres. Caadors i recollectors. Nomadisme: els humans no tenien un lloc fix de residncia. Unitats familiars no gaire grans. Neoltic: Agricultors i ramaders. Poblats habitats per ms duna famlia. Sedentarisme: els humans vivien sempre al mateix lloc. Es talaven boscos. Durant la llarga etapa de la prehistria, la comunicaci entre els humans va avanar poc, per va fer uns quants passos cabdals. Per una banda, quan es van formar les primeres comunitats va nixer el llenguatge; al principi devia ser molt senzill, suficient per a posar-se dacord per a caar en grup i celebrar rituals per demanar protecci als dus. Daltra banda, no se sap com, es va inventar la roda, pea bsica per a qualsevol mitj de transport posterior, que va permetre la construcci de carros, que es perfeccionaven per fer-los ms lleugers Protecci Els homes primitius van comenar a vestir-se per protegir-se del fred. El fet de vestir-se va ser la manera de diferenciar els caps poderosos de la resta dels humans.
Diferenciaci
GUIA
LEDAT ANTIGA
CONTINGUTS
FETS I CONCEPTES
El naixement dels grans imperis. Els preibers, habitants autctons. Larribada dels fenicis i els grecs a la Pennsula. La civilitzaci ibrica. Els cartaginesos i els romans. El darrer gran imperi: Roma.
11
OBJECTIUS DIDCTICS
151

Conixer el naixement dels grans imperis. Conixer els preibers, habitants autctons. Conixer larribada dels fenicis i els grecs a la Pennsula. Conixer la civilitzaci ibrica. Conixer els cartaginesos i els romans. Conixer el darrer gran imperi: Roma. Completar un esquema sobre la societat de ledat antiga. Ubicar en el seu lloc dorigen els principals pobles que van habitar la Pennsula Ibrica. Completar un text relacionat amb la civilitzaci ibrica. Interpretar el carcter ibric dalguns objectes donats. Traar en un mapa els enfrontaments entre cartaginesos i romans. Elaborar un mapa referent a les tres provncies romanes. Identificar peces de vestir dels romans a partir de la seva definici. Identificar algunes de les principals obres urbanstiques dels romans. Utilitzar les xifres romanes. Prendre conscincia de latemptat contra els drets humans que suposa qualsevol forma dexplotaci. Mostrar una actitud de lluita contra qualsevol forma desclavatge.
Competncies bsiques
PROCEDIMENTS
Compleci dun esquema sobre la societat de ledat antiga. Ubicaci dels principals pobles que van habitar la Pennsula Ibrica. Compleci dun text relacionat amb la civilitzaci ibrica. Traat en un mapa dels enfrontaments entre cartaginesos i romans. Confecci dun mapa referent a les tres provncies romanes. Identificaci de les peces de vestir duns personatges romans. Identificaci dalgunes de les principals obres urbanstiques dels romans. Utilitzaci de les xifres romanes.

Educaci cvica: Conscienciaci de latemptat contra els drets humans que suposa qualsevol forma dexplotaci. Voluntat de lluitar contra qualsevol forma desclavatge.
GUIA
152
11
NOM DELS ALUMNES Coneix el naixement dels grans imperis. Coneix els preibers, habitants autctons. Coneix larribada dels fenicis i els grecs a la Pennsula. Coneix la civilitzaci ibrica. Coneix els cartaginesos i els romans. Coneix el darrer gran imperi: Roma. Completa un esquema sobre la societat de ledat antiga. Ubica en el seu lloc dorigen els principals pobles que van habitar la Pennsula Ibrica. Completa un text relacionat amb la civilitzaci ibrica. Interpreta el carcter ibric dalguns objectes donats. Traa en un mapa els enfrontaments entre cartaginesos i romans. Elabora un mapa referent a les tres provncies romanes. Identifica peces de vestir dels romans a partir de la seva definici. Identifica algunes de les principals obres urbanstiques dels romans. Utilitza les xifres romanes. s conscient de latemptat contra els drets humans de qualsevol forma dexplotaci. Mostra una actitud de lluita contra qualsevol forma desclavatge.
Avaluaci formativa
LEDAT ANTIGA
GUIA
Via 2
LEDAT ANTIGA
11
153
Troba els errors que hi ha en les frases segents i escriu-les correctament: Als grans imperis com Egipte i Mesopotmia el poder el compartien el rei i lexrcit.
La principal activitat econmica dEgipte i Mesopotmia va ser el comer.
Escriu una F (fenicis) o una G (grecs) al davant de cada frase segons faci referncia a una caracterstica dels fenicis o dels grecs quan van aparixer a les costes catalanes: Sestableixen al sud de Catalunya, on funden ports comercials. Funden les colnies de Roses i Empries. Destaquen en lartesania del vidre. Introdueixen productes com la cermica, el vi i loli perfumat. Introdueixen el conreu de la vinya i lolivera.
Observa aquest dibuix duna ciutat grega antiga i llegeix:
Acrpolis. s el conjunt de temples dedicats als dus protectors de la ciutat. Acostumava a construir-se en un lloc alt o allat. gora. s la plaa central, on es concertaven negocis i es feien reunions poltiques. Muralles. Envoltaven la ciutat per defensar-la de possibles atacs. Port. Era un dels llocs ms importants, amb molt moviment de vaixells i molts establiments de mercaders i una gran escullera per a protegir-lo dels cops de mar.
Escriu en el dibuix el nom de les construccions marcades en negreta en el text.
GUIA
154
11
Via 2
LEDAT ANTIGA
Troba el cam que haur de seguir liber per arribar al poblat amb tots els elements necessaris per a construir-se la casa:
Ara, contesta:
Amb quins materials construen les cases els ibers? I els grecs, feien servir els mateixos materials? Quina diferncia observes entre les dues maneres de construir?
Llegeix:
Les societats ibriques van haver de modificar un seguit de costums: a ms de pagar impostos als nouvinguts, que shavien apoderat del pas, van haver daprendre el llat i a respectar unes lleis que no havien decidit ells. Aix s: van veure com el territori somplia de vies ben construdes i les ciutats creixien i shi alaven edificis on podien anar a divertir-se, com ara termes, amfiteatres, estadis, etc.
Marca la resposta correcta:
Amb quina poca relaciones aquest text?

Edat antiga. Edat mitjana.
Quina s la causa dels canvis a qu shan dacostumar les societats ibriques?

La decisi de modernitzar-se. La invasi dun poble ms poders: els romans.
Com anomenem el procs dadaptaci a aquests nous costums?

Modernitzaci. Romanitzaci.
GUIA
Via 3
LEDAT ANTIGA
11
155
Observa la fotografia i llegeix el text segent. Desprs, contesta:

La imatge que veus correspon a un escriba egipci de la cort dels faraons. El fet que li dediquessin una esttua demostra la importncia que tenia. Els escribes, com indica el seu nom, eren els funcionaris encarregats descriure les lleis, els edictes i els comptes i de registrar tots els pensaments que tingus el fara, com tamb de traduir els missatges dels ambaixadors estrangers, etc. Eren uns personatges admirats per tothom.
Creus que avui dedicarem una esttua a un escriba? Per qu?
Investiga el nom actual daquestes ciutats romanes i situa-les en aquest mapa de Catalunya:
Baetulo, Arraona, Rhodae, Ausa, Iesso, Ilerda, Tarraco, Dertosa, Gerunda, Egara, Aqua Voconiae, Barcino i Blanae
GUIA
156
11
Via 3
LEDAT ANTIGA
Observa aquest dibuix:
Marca amb una creu les respostes correctes:
Com es desplaaven les persones riques en ledat antiga?

A peu A cavall Amb llitera Amb carros lents Amb carros lleugers (quadrigues)
Com es desplaaven les persones pobres?

A peu A cavall Amb llitera Amb carros lents Amb carros lleugers (quadrigues)
Qui eren els milliaris?

Els cavalls que havien fet mil viatges. Les columnes de pedra que indicaven les distncies. Les columnes que indicaven la velocitat mxima permesa.
Com es desplaaven per mar?

Amb velers Amb barcasses de rems Amb galeres, vaixells de rems i veles
Per a qu servien aquests vaixells?

Per al transport de mercaderies. Per a les travessies transoceniques. Ara, reflexiona: Eren naus de combat.
Quin paper va tenir el desenvolupament dels mitjans de transport en lexpansi

de lImperi rom?
GUIA
Recursos didctics
LEDAT ANTIGA
11
157
Nom de la poblaci ibera
Nom del territori o comarca que ocupaven Barcelons, Maresme, Baix Llobregat, Valls Occidental i Valls Oriental Osona Bages Montsi, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera dEbre i Priorat Garrotxa Alt Empord i Baix Empord Vall dAran Segri, Noguera i Pla dUrgell Bergued Tarragons, Baix Camp, Alt Camp, Baix Peneds i Alt Peneds
Visita a un poblat iber Activitat collectiva

OBJECTIU:
laietans ausetans lacetans ilercavons olositans indigets airenosins ilergets bargusins cossetans
Conixer i observar de prop les restes i lhbitat dels antics humans pobladors del nostre pas. Prepareu una sortida a les runes dEmpries. Demaneu que us facin una visita guiada i completeu el treball amb una representaci de com vivien els ibers i dels intercanvis que feien abans que no exists la moneda. Informaci: Museu dArqueologia de Catalunya-Empries 17130 LEscala Tel.: 972 770 208 Fax: 972 774 260
Una novella histrica: Viatge al pas dels lacets Activitat individual

OBJECTIU:
Gaudir i fomentar el gust per la lectura; esbrinar i destriar els elements reals o histrics que configuren el relat i els elements fantasiosos o creatius sorgits de la imaginaci de lautor. Proposeu la lectura de llibre Viatge al pas dels lacets, deditorial La Galera, i, conjuntament amb lrea de llenguatge, prepareu un treball de comprensi del text.
Tamb podeu procedir a linrevs: faciliteu un mapa comarcal de Catalunya que contingui la ubicaci dels principals assentaments ibers, i demaneu als vostres alumnes que omplin una graella com la de dalt (en aquest cas, noms hauria de contenir la columna de lesquerra).
Les vies romanes Activitat individual

OBJECTIU:
Localitzar i estudiar el recorregut duna via romana: la via Augusta. Una calada romana (pgina 121 del llibre dinformaci). Demaneu als alumnes que expliquin com els sembla que es construen les vies romanes. Podeu plantejar-los preguntes del tipus: Calia gaire gent? Qui devien ser els treballadors? Doneu fotocopiat un mapa de la Pennsula o dEuropa als alumnes (en trobareu a la secci de Cartografia del final daquesta guia didctica) i feu-los resseguir el recorregut de la via Augusta, que anava de Roma a Cadis. Demaneu-los tamb que hi situn les poblacions importants (amb la toponmia romana i lactual).
Els assentaments ibers a Catalunya Activitat individual

OBJECTIU:
Reconixer el nom dels antics pobladors ibers i localitzar-los en el mapa. Doneu als alumnes un mapa amb la divisi comarcal de Catalunya (en trobareu un a la secci de Cartografia del final daquesta guia didctica) i feu-los pintar i escriure la ubicaci dels principals assentaments ibers al Principat a partir de la informaci que cont aquesta graella.
GUIA
158
11
Recursos didctics
LEDAT ANTIGA
PROCEDIMENTS
HISTRIES
Comentem una fotografia: Les restes histriques Activitat individual

OBJECTIU:
Indbil contra Roma Activitat individual

OBJECTIU:
Descriure, interpretar i saber valorar la importncia de les restes histriques que shan conservat fins als nostres dies. Les runes dEmpries (pgina 119 del llibre dinformaci). Comenteu que les runes dEmpries mostren el passat de la civilitzaci grega i del mn rom. Demaneulos que descriguin el que es veu en la fotografia i que expliquin com simaginen que sho feia la gent per adquirir objectes i bns abans que existissin les monedes. Finalment, proposeu-los que redactin la seva opini sobre la importncia que t la conservaci, la restauraci i la protecci de les restes histriques.
Obtenir informaci sobre el cabdill ilerget que es va oposar als romans quan aquests van iniciar lexpansi pel territori de la Pennsula Ibrica. Indbil contra Roma La histria s plena de pobles poderosos que simposen per la fora en territoris daltra gent. Sempre topen, per, amb homes i dones disposats a lluitar per la seva llibertat. El rei de Lleida... Vet aqu Iltirta, la capital dels ibers ilergets. Amb el temps, Iltirta arribar a convertir-se en la ciutat de Lleida, per en el moment en qu comena aquesta histria, al final del segle III aC, s tan sols un poblet de cases de fang, emmurallat i enfilat al tur on avui sala la Seu Vella. All dalt hi t el casal Indbil, el reiet dels ilergets. Governa una tribu de pastors i agricultors pacfics. Per la terra s aspra i poc generosa i, quan sescau, aquests camperols es lloguen com a ferotges guerrers a qui els necessiti. Tres-cents ilergets shan allistat a lexrcit que Annbal, general de Cartago, dirigeix contra Roma a travs de la Pennsula i dels Alps. Roma i Cartago lluiten a mort pel control de la Mediterrnia. I Indbil ha pactat amb els cartaginesos perqu no t altre remei. No hi valen bromes, amb ells; sn massa poderosos i ja han destrut la ciutat de Sagunt, que era aliada de Roma. ... contra la reina del mn Annbal s derrotat. Batalla rere batalla, Roma triomfa. I Indbil, que lluitava amb els cartaginesos, s fet presoner. Els romans el perdonen. A partir dara lluitar al seu costat. Per els romans no sn uns bons aliats. Quan la guer ra sacaba, imposen la seva llei als ibers. I aleshores Indbil es revolta. Som a lany 206 aC. Amb el seu germ Mandoni, acabdilla un exrcit de milers dhomes. Hi ha ibers ilergets, ausetans, lacetans, gent de totes les tribus. Tit Livi, lhistoriador rom, ens relata la batalla: El combat de la infanteria comena malament per als romans, sobretot davant dels ilergets. Es mant, durant un temps, una lluita ferotge. El rei Indbil, ferit i mig mort, continua resistint, per al final cau, clavat a terra per una llana. Els que lenvolten sn abatuts pels dards i comena la fugida a la desbandada.
Elaboraci dun eix cronolgic: lexpansi romana Activitat individual

OBJECTIU:
Situar correctament en un eix cronolgic fets histrics relacionats amb el procs de romanitzaci. Faciliteu als alumnes les dades segents i demaneulos que elaborin un eix cronolgic: VII aC: els fenicis arriben a la Pennsula. 575 aC: els grecs sestableixen a Empries. 218 aC: els romans desembarquen a Empries (segona guerra Pnica). 206 aC: Indbil (rei dels ibers ilergets) mor. 27 aC: lemperador rom Csar August divideix en tres provncies els territoris conquerits de la Pennsula Ibrica (Lusitnia, Btica i Tarraconense). 313 dC: lemperador Constant declara el cristianisme religi oficial de lImperi rom. 395 dC: lImperi rom s dividit en dos: lImperi rom dOccident (Roma) i lImperi rom dOrient (Bizanci). 476 dC: cau lImperi rom.
GUIA
Recursos didctics
LEDAT ANTIGA
11
159
Mandoni i altres reietons sn capturats i crucificats. Comena la dominaci romana de la Pennsula. Contesta aquestes preguntes: Quin territori de la Catalunya actual ocupaven els ilergets? Quines eren les principals activitats econmiques daquest poble? Per qu es llogaven com a guerrers? A quin exrcit sallisten? Quin s el cap daquest exrcit? Per qu es revolta Indbil contra els romans?
Tots els camins porten a Roma (espais de les ciutats romanes) Lnia del temps Mapes de la unitat Empries, lempremta de lantiguitat
Ms imatges
EN TEMPS DE...
Sala de projeccions
...els romans La lectura daquests textos breus ha de servir per incidir en alguns dels aspectes de la vida quotidiana dels romans que tenen un lligam amb trets caracterstics de la nostra cultura, com les cases (la masia t un precedent en les villes romanes), lalimentaci (la dieta mediterrnia) o les vies de comunicaci (algunes de les grans autopistes actuals ressegueixen antigues vies romanes, s el cas de lAP7 que segueix el traat de lantiga Via Augusta Romana).
VIDA...
...dun gladiador Completeu la lectura amb la projecci de la pellcula Espartaco o Gladiator. Desprs, comenteu-la i feu que cada alumne/a completi una fitxa com aquesta:
Ttol de la pellcula: Nom del director: Any de producci: Edat histrica dels fets descrits: Resum de largument:
GUIA
160
11
C
VIDA... 120
O N
LEDAT ANTIGA
LLIBRE DINFORMACI
PGINA 112
Qu era el Colosseu? Quines activitats es feien en aquest Has vist mai una pellcula de romans? En recordes el ttol?
recinte? Qui eren els gladiadors? Creus que tenien una vida fcil? El Colosseu era un amfiteatre. Shi feien lluites de gladiadors, per tamb altres activitats: com lluites entre persones i feres, lluites amb carros i, fins i tot, lluites navals. Els gladiadors eren esclaus o condemnats per la justcia que havien de combatre entre ells per poder sobreviure. Ho feien davant dels ciutadans romans que acudien als amfiteatres per divertir-se. Resposta oberta.
Qu hi passava? Resposta oberta.

Coneixes cap esport actual que recordi una lluita de
gladiadors? Quin? Resposta oberta.

Amb quina civilitzaci relaciones les pirmides? Qu en
saps? La civilitzaci egpcia. Resposta oberta.

Qu vol dir que lescriptura ha estat un dels grans
avenos de la humanitat? Hi ests dacord? Resposta oberta.

PGINA 114
LLIBRE DACTIVITATS
Quins avantatges tenen els metalls respecte a altres
QU EN SAPS? 1 2 3
107
materials com la pedra o largila? La duresa, que feia les eines ms duradores i permetia desenvolupar les feines duna manera ms eficient.
PGINA 115
c. a. c. a. a.
4 5
Per qu els grecs van establir les seves colnies prop de la
costa? Perqu daquesta manera podien establir relacions amb altres ports grecs, amb els quals intercanviaven productes.
PGINA 116 ACTIVITATS DAPRENENTATGE 108 109 110 111 112
Creus que lescultura ibera s ms evolucionada que la
De dalt a baix: rei, funcionaris de la cort, exrcit, artesans i mercaders, camperols i ramaders i esclaus. En la lnia de la Pennsula Ibrica: ibers En la lnia dItlia: romans En la lnia de Grcia: grecs En la lnia de Fencia: fenicis En la lnia de Cartago: cartaginesos La cultura ibrica neix de la barreja entre les tradicions de pobles que vivien a lest de la Pennsula Ibrica i els coneixements introduts per pobles vinguts de lest: els fenicis i els grecs. Aquests no van conquerir mai el territori, per van aportar-hi productes nous, com el vidre, nous tipus de cermica i, sobretot, lescriptura. Com que eren molt bons guerrers, alguns ibers van fer de soldats en les guerres dels grecs, els fenicis i els romans. A. Lescultura representa una dona molt guarnida. B. La pea del mig sembla feta de bronze. C. La cermica s feta amb el torn i est molt pintada.
prehistrica? En quins elements sobserva? Resposta model: S, perqu van rebre influncies daltres civilitzacions com la grega i la fencia. Els principals elements que corroboren aquesta afirmaci sn: el desenvolupament de lurbanisme, la presncia dun sistema descriptura propi, la perfecci del treball de minerals com el ferro i lor i lencunyaci de moneda.
PGINA 117
Podries explicar quin episodi de la histria apareix en
aquesta escena? Quins elements et permeten identificar-lo? Lexpedici dAnnbal amb els elefants, que desprs de travessar els Pirineus i els Alps va arribar a Itlia, on derrot successivament els romans. Els elefants.
PGINA 119
Quin altre poble havia fundat la cuitat dEmpries?
Els grecs.
Quin s el nom actual de la ciutat de Barcino?
Barcelona.
Quina ciutat era la capital de la Btica?
Hispalis
GUIA
O N
11
161
LEDAT ANTIGA
Les creus indiquen els enfrontaments entre cartaginesos i romans.
A B Abans de llegir la informaci de la pgina segent, la resposta lgica seria aquesta:
3 = III 17 = XVII 99 = LXXXXVIIII 348 = CCCXXXXVIII X X X X 659 = DCLVIIII 1.324 = MCCCXXIIII 5.471 = VMCCCCLXXI
C
IV = V (5) I (1) = 4 XL = L (50) X (10) = 40 CM = M (1.000) C (100) = 900 X IX = X (10) I (1) = 9

D
99 = XCIX 348 = CCCXLVIII De dalt a baix: Tarraconense, Lusitnia, Btica. De dreta a esquerra i de dalt a baix: Tnica, mantell, toga, estola i sandlies. De dalt a baix: Amfiteatre, termes, arc del triomf, teatre, aqeducte, frum, circ, muralles. Amfiteatre: celebraci despectacles diversos, com lluites de gladiadors. Termes: establiment on els romans anaven a prendre els banys. Arc del triomf: construcci commemorativa de les gestes militars dalgun emperador. Teatre: recinte on es representaven obres de teatre. Aqeducte: conducci que servia per transportar aigua a la ciutat. Frum: centre de la ciutat, on solia haver-hi el temple principal. Circ: espai on se celebraven curses de carros tirats per cavalls. Muralles: tenien una funci defensiva. Desquerra a dreta: Aqeducte, amfiteatre, termes i arc del triomf.
EIX TRANSVERSAL 115
659 = DCLIX 1.324 = MCCCXXIV 5.471 = VMCDLXXI

E
Entre parntesis, els nombres romans mal escrits: MCMLXXVI = 1976 XCIX = 99 MMVIII = 2008 MMMMDCCXLI = 4741 XIX = 19 (IL = 49) XLIX = 49 CDXIII = 413 (DID = 999) Resposta oberta.
Raona Resposta oberta.
PROCEDIMENT
113
114
Resol Resposta oberta.
IIII: 4 MDXCVIII: 1598 MDXCIX: 1599 IIII: 4
GUIA
162
11
QU HAS APRS? 116
C
VIA 3
O N
LEDAT ANTIGA
El lloc on els romans prenien els banys eren les termes; els amfiteatres servien per celebrar-hi espectacles diversos, com les lluites de gladiadors. Les construccions que permetien fer arribar aigua a les ciutats eren els aqeductes; els arcs de triomf servien per commemorar les gestes dalgun emperador. La ciutat romana ms important de la Pennsula era Tarraco. La via romana ms important era la Via Augusta. Fencia Eren comerciants i van fundar ports per intercanviar els seus productes (vi, vidre, etc.) amb els ibers. Eren un poble de mercaders que van expandir-se i van fundar colnies com Empries. Volien dominar tots els ports i les colnies de la Mediterrnia, per van topar amb els romans, que tamb ho volien.
Avui dia tothom sap llegir i escriure i, per tant, haurem de fer esttues a tothom. S que es conserva el costum desculpir els qui excelleixen en lart. Baetulo (Badalona), Arraona (Sabadell), Rhodae (Roses), Ausa (Vic), Iesso (Guissona), Ilerda (Lleida), Tarraco (Tarragona), Dertosa (Tortosa), Gerunda (Girona), Egara (Terrassa), Aqua Voconiae (Caldes de Malavella), Barcino (Barcelona) i Blanae (Blanes). X Amb llitera. X A peu. X Les columnes de pedra que indicaven les distncies. X Amb galeres, vaixells de rems i veles. X Per al transport de mercaderies. Tamb eren naus de combat. Resposta model: Lextensi duna important xarxa viria va facilitar el desplaament rpid de lexrcit rom i laccs als indrets ms remots de lImperi. Daltra banda, aquesta xarxa va facilitar lexpansi comercial, ja que els productes es podien traslladar fcilment del lloc de producci al mercat. Ls de les galeres va permetre dominar les ribes de la Mediterrnia.
Grec
Cartagins
Ibera Romana
Van ser una civilitzaci de la Pennsula creada grcies als contactes amb els fenicis i els grecs. Van conquerir la Mediterrnia grcies a un exrcit molt potent i van imposar-hi les seves formes de vida.
VIA 2
Als grans imperis com Egipte i Mesopotmia el poder era exercit de manera absoluta pel rei. La principal activitat econmica dEgipte i Mesopotmia va ser lagricultura. De dalt a baix: F, G, F, F, G. De dalt a baix: acrpolis, port, gora, muralles. Activitat procedimental. Els ibers construen les cases amb pedra, fusta i argamassa. Els grecs utilitzaven pedra per a la base i tpia per aixecar les parets. Resposta oberta X Edat antiga. X La invasi dun poble ms poders. X Romanitzaci.
GUIA
LEDAT MITJANA
CONTINGUTS
FETS I CONCEPTES
Els perodes de ledat mitjana. Les invasions brbares durant lalta edat mitjana. El feudalisme. Els tres estaments a la baixa edat mitjana. Lesglsia medieval. El romnic. El creixement de les ciutats: la burgesia i els gremis durant la baixa edat mitjana. La crisi de la baixa edat mitjana. Ledat mitjana a Catalunya: la creaci de la corona catalanoaragonesa i la seva expansi per la Mediterrnia.
12
OBJECTIUS DIDCTICS
163

Conixer els perodes de ledat mitjana. Conixer les invasions brbares durant lalta edat mitjana. Conixer el feudalisme. Conixer els tres estaments a la baixa edat mitjana. Conixer lesglsia medieval. Conixer el romnic. Conixer el creixement de les ciutats: la burgesia i els gremis durant la baixa edat mitjana. Conixer la crisi de la baixa edat mitjana. Conixer ledat mitjana a Catalunya: la creaci de la corona catalanoaragonesa i la seva expansi per la Mediterrnia. Completar una lnia del temps amb els principals perodes de ledat mitjana. Identificar dues escenes segons que pertanyin a ledat antiga o a ledat mitjana. Identificar els tres estaments medievals. Completar un esquema sobre la societat feudal. Completar un text sobre la crisi de la baixa edat mitjana. Identificar el gremi al qual pertanyen uns personatges donats. Identificar uns perfils geogrfics sobre la histria de Catalunya. Comparar dos estils artstics: el romnic i el gtic. Adquirir una actitud respectuosa amb totes les creences i les manifestacions religioses.
Competncies bsiques
PROCEDIMENTS
Compleci duna lnia del temps amb els principals perodes de ledat mitjana. Identificaci descenes segons que pertanyin a ledat antiga o a ledat mitjana. Identificaci dels estaments medievals. Compleci dun esquema sobre la societat feudal. Compleci dun text sobre la crisi de la baixa edat mitjana. Identificaci del gremi al qual pertanyen uns personatges donats. Identificaci duns perfils geogrfics sobre la histria de Catalunya. Comparaci de dos estils artstics: el romnic i el gtic.

Educaci cvica: Voluntat de tenir una actitud respectuosa amb totes les creences i les manifestacions religioses.
GUIA
164
12
NOM DELS ALUMNES Coneix els perodes de ledat mitjana. Coneix les invasions brbares durant lalta edat mitjana. Coneix el feudalisme. Coneix els tres estaments a la baixa edat mitjana. Coneix lesglsia medieval. Coneix el romnic. Coneix el creixement de les ciutats: la burgesia i els gremis a la baixa edat mitjana. Coneix la crisi de la baixa edat mitjana. Coneix ledat mitjana a Catalunya: la corona catalanoaragonesa i la seva expansi. Completa una lnia del temps amb els principals perodes de ledat mitjana. Identifica dues escenes segons que pertanyin a ledat antiga o a la mitjana. Identifica els tres estaments medievals. Completa un esquema sobre la societat feudal. Completa un text sobre la crisi de la baixa edat mitjana. Identifica el gremi al qual pertanyen uns personatges donats. Relaciona una srie de comtes i reis catalans i la gesta que sels atribueix. Identifica uns perfils geogrfics sobre la histria de Catalunya. Adquireix una actitud respectuosa amb les creences i les manifestacions religioses.
Avaluaci formativa
LEDAT MITJANA
GUIA
Via 2
LEDAT MITJANA
12
165
Llegeix:
Els camperols eren serfs i treballaven per als nobles o els eclesistics per tenir protecci. La societat feudal
Els nobles governaven un territori, per eren vassalls del rei.
Els eclesistics tenien un paper similar al de la noblesa.
El rei era el personatge ms poders de tots: era noble i tothom li retia obedincia.
Completa lesquema de la societat feudal a partir daquestes informacions.
Observa la imatge i llegeix:
Els gremis eren associacions creades per treballadors dun mateix ofici per defensar els seus interessos, evitar la competncia entre ells i ajudar-se mtuament si calia. Normalment, els pagesos i els ramaders anaven a la seva i no sassociaven en gremis.
Ara, contesta:
Quins gremis hi ha representats en la illustraci?
GUIA
166
12
Via 2
LEDAT MITJANA
Numera cronolgicament aquests fets histrics de la Catalunya medieval: Els almogvers conquereixen terres a Grcia i les ofereixen al rei catal. Amb el comte Guifr les terres dels comtats catalans comencen a ser hereditries. Jaume I conquereix Mallorca i Valncia. Mart lHum mort sense descendncia i el succeeix Ferran I. Amb Borrell II els comtats catalans assoleixen la independncia poltica respecte als francs. Ferran II es casa amb Isabel de Castella i la corona catalanoaragonesa i la castellana suneixen. Amb el casament de Ramon Berenguer IV i Peronella suneixen els territoris de Catalunya i Arag sota una mateixa corona: la corona dArag. Ara, contesta:
Amb qui sinicia el casal de Barcelona, la dinastia que va regir Catalunya i

Arag bona part de ledat mitjana?
Qui s el primer rei de la dinastia castellana dels Trastmara?
Observa aquests mapes:
Numera cronolgicament aquests mapes tenint en compte el procs dexpansi de la Corona catalanoaragonesa. Ara, relaciona cada mapa amb una de les definicions segents:
La Catalunya Vella, formada pels territoris guanyats pels francs als rabs. Al principi era una zona de frontera. La Corona dArag desprs de les conquestes de Jaume I: regnes de Mallorca i Valncia. Territoris catalanoaragonesos desprs de lexpansi mediterrnia i les gestes dels almogvers.
GUIA
Via 3
LEDAT MITJANA
12
167
Escriu una frase que descrigui laspecte de la vida medieval a qu fan referncia aquestes fotografies:
Llegeix aquest text:

Els smptomes de la malaltia eren els segents: juntament amb febre alta, apareixien tumors de mida variable als engonals, les aixelles, la gola i les orelles. Sovint tamb apareixien nafres de color verds a diferents parts del cos. Els que patien aquesta malaltia sovint tenien vmits, que podien provocar-los la mort. Pel que sembla, la pesta es va originar a Frana cap a la meitat del segle XIV, es va estendre per tot Europa i va provocar la desaparici duna tercera part de la poblaci. A Catalunya i a Espanya va causar estralls de manera intermitent fins al segle XVII.
Ara, contesta:
De quina malaltia es tracta? Per qu creus que va incidir en la crisi de ledat mitjana?
Quins altres factors van caracteritzar aquesta crisi?
GUIA
168
12
Via 3
LEDAT MITJANA
Llegeix aquest text:

A Catalunya durant ledat mitjana es van fundar nombrosos monestirs, entre els quals destaquen: Sant Pere de Rodes, Sant Benet del Bages, Sant Cugat del Valls, Santa Maria de Pedralbes, Santa Maria de Ripoll, el monestir de Gerri, Sant Joan de les Abadesses, Poblet i Santes Creus.
Ara, situa aquests monestirs en la comarca corresponent:
Escriu a sota de cada fotografia el terme corresponent:

castell medieval
A B
mesquita rab
monestir medieval
C
GUIA
Recursos didctics
LEDAT MITJANA
12
169
Llegendes: el comte Guifr i el rei Jaume I Activitat individual

OBJECTIUS:
La vida a ledat mitjana Activitat collectiva

OBJECTIU:
Tenir coneixement dalgunes de les llegendes histriques ms significatives del nostre pas. Simular i dramatitzar esdeveniments culturals. Expliqueu-los la llegenda sobre lorigen de lescut de Catalunya que t com a protagonista el comte Guifr el Pils i feu, desprs, que lescenifiquin en un cmic. Expliqueu-los la llegenda del naixement del rei Jaume I. Podeu proposar-los de fer-ne una representaci.
Relacionar la recerca histrica amb el fet ldic duna exposici de fets o una filmaci. Prepareu una projecci del film Excalibur i desprs fomenteu el dileg sobre els costums, les classes socials, els hbits, les feines... que shi observen.
Larmadura dels cavallers Activitat individual

OBJECTIU:
HISTRIES
Conixer les parts duna antiga vestimenta: larns o armadura del cavaller. Proporcioneu als alumnes el dibuix duna armadura i duna espasa i feu-los situar els noms segents al lloc corresponent:
12 1
Ramon Llull: lespasa o la paraula Activitat individual

OBJECTIU:
Aconseguir informaci sobre un personatge cabdal de la cultura catalana medieval. Abans de procedir a la lectura expliqueu que, a ledat mitjana, les aparicions sn un recurs reiteratiu per donar ra daquells esdeveniments difcils dexplicar. Expliqueu que lafany per convertir infidels va conduir Ramon Llull a aprendre idiomes per tal de fer-se entendre de la millor manera possible. Expliqueu, tamb, que cal considerar Llull com el creador de la prosa catalana, si b la temtica de les seves obres sempre girava al voltant de la veritable religi cristiana. Desprs, sense deixar de considerar el personatge com una mena de rara avis del seu temps, demaneulos que valorin la seva transformaci i que responguin aquesta pregunta: Sereu capaos de deixar tots els vostres bns per anar a defensar unes idees? Ramon Llull: lespasa o la paraula
2 13 14 15 4 3
16 5 17 6
7 11 8
10 19
18
21
20
22
Ramon Llull va ser un dels filsofs ms notables de ledat mitjana. Tant si estem dacord amb la seva manera de pensar i actuar com si no hi estem, hem de reconixer que la seva vida va ser una aventura extraordinria. El cavaller del rei Quin galant cavaller, aquest Ramon! A tretze anys ja era el patge del rei Jaume de Catalunya i Arag, i ara que en t trenta s lhome de confiana del rei Jaume de Mallorca. I heu sentit com canta lamor? Quan les dames se lescolten, el cor sels fon! I diu que ha tingut tantes amants...! I aix que s casat i t dos fills! Qu hi farem; la vida a la cort s tan i tan disbauxada...
elm (1), espatlls (2), guardabra (3), colzera (4), dorsal (5), faldatge (6), cuixera (7), genollera (8), gambera (9), esper (10), fald (11), cara (12), bavera (13), vairescuts (14), panxera (15), manyopa (16), guantellet (17), sabat (18), llana (19), empunyadura o mant (20), creuera (21) i fulla o ferro (22). Aprofiteu per parlar-los del tipus darma que, a diferncia dels soldats que anaven a peu, duien els cavallers (maa, atxa, espasa i daga o punyal).
GUIA
170
12
Recursos didctics
LEDAT MITJANA
Per darrerament est estrany. Ja no festeja cap donzella ni acompanya el rei en les gresques de palau. Va explicant a tothom que Crist se li apareix de nits... Notcia! Notcia! Sabeu qu ha fet el galant cavaller? Ha repartit els seus bns entre la famlia i els pobres i se nha anat en pelegrinatge a Sant Jaume de Galcia... El cavaller de Du Ja fa quaranta anys que aquell Ramon va abraar la vida religiosa. Ja no s jove ni galant, per s un dels savis ms admirats de la cristiandat! Diuen que ha escrit ms de 200 llibres, en catal, llat i rab. I tamb diuen que ha viatjat per tot Europa i per terres de moros, i que tant a la Universitat de Pars com a la mesquita de Bugia, a Tunis, se lescoltaven bocabadats. Ara, al final sempre sel treuen del damunt. No el volen ajudar a canviar el mn. En Ramon vol canviar el mn? S, vol un mn cristi. Per no creu en el poder de lespasa. Creu que els infidels sels ha de convertir amb la paraula. Per aix ha estudiat tant i tant, fins i tot els autors musulmans. El collegi de Miramar s obra seva; ell el va fundar perqu els missioners aprenguessin la llengua dels rabs abans de sortir a predicar com els apstols... Notcia! Notcia! Sabeu qu li ha passat al savi Ramon? Lhan fet fora de Bugia a cops de roc! Es veu que ja estan tips que parli en contra del profeta Mahoma. Ai, que encara ens el faran mrtir! Contesta aquestes preguntes: De quin territori de parla catalana s originari Ramon Llull? Sota quins reis va servir? Per qu va fundar el collegi de Miramar? Busca en una enciclopdia el nom dalgunes de les obres que va escriure Ramon Llull. Escriu el nom de cinc autors que van escriure en catal durant ledat mitjana i el ttol dalguna obra seva, si en coneixes cap.
VIDA...
...dun pelegr de ledat mitjana En un mapa de la Pennsula Ibrica o dEuropa (en trobareu al final daquesta guia didctica a la secci de Cartografia) demaneu als alumnes que hi situn Santiago de Compostella. Feu-los marcar la ruta dels pelegrins que hi anaven des dEuropa, la que travessa el Pirineu navarrs per Roncesvalls. A partir de letimologia llatina finis terrae, expliqueu levoluci del terme, el seu significat i comenteu per qu creien que la Terra sacabava en aquell indret. Situeu tamb el cap de Finisterre (Fisterra) en el mapa. Expliqueu la relaci dhomonmia entre Santiago de Compostella i Sant Jaume de Galcia i entre els patronmics Jaume i Santiago. Feu que expliquin tamb el significat de la frase Encara sort que el cam est ben endreat i de lexpressi tocar el pirand. Proposeu-los, finalment, de fer el dibuix dun pelegr, amb el gaiato, la carbassa, la capa i el sarr.
Qui s qui (estrats socials medievals) Lnia del temps
Ms imatges
Mapes de la unitat Una joia romnica: Sant Climent de Tall
Sala de projeccions
Santa Maria del Mar: paragigma del gtic catal
GUIA
O N
12
XIV?
171
LEDAT MITJANA
LLIBRE DINFORMACI
PGINA 124
Quina relaci t aquesta imatge amb la crisi del segle
Creus que el canvi duna edat histrica a una altra es
Aquesta imatge representa la mort. Durant la crisi del segle XIV van morir milions de persones a Europa a causa de la fam, les revoltes, les guerres i la pesta.
VIDA... 134
produeix dun dia per laltre? No, es tracta dun canvi lent; per els historiadors, per delimitar-ne la durada, fan servir una data significativa, per aix per indicar el pas de ledat antiga a la mitjana sutilitza la data en qu va caure lImperi rom dOccident.
Saps per qu es construen els castells? Nhi ha cap a la
On va aquest pelegr? Per qu? Creus que s un bon
exemple de la religiositat de ledat mitjana? En quines frases es pot apreciar? A Santiago de Compostella (Galcia), seguint el cam de Sant Jaume. All hi ha la tomba de lapstol Jaume, un dels deixebles de Jesucrist. S, ja que durant ledat mitjana es van iniciar els grans pelegrinatges. A ms de Santiago, destaquen les ciutats de Jerusalem i Roma. La gent inicia un pelegrinatge cercant el perd dels seus pecats.
teva localitat? Per defensar un territori. Resposta oberta.

Quina utilitat tenien les armadures?
Protegir el cos del cavaller.

Per quina ra moltes ciutats estaven envoltades de
muralles? Creus que actualment trenen aquest paper? Per defensar-se datacs externs. Actualment les muralles representen un atractiu turstic.
Saps quina era la funci dels monestirs? Qui hi vivia? En
LLIBRE DACTIVITATS
QU EN SAPS? 1 2 3 4 5
117
coneixes cap? La funci dels monestirs era religiosa; els monjos hi resaven. Per tamb tenien una funci cultural: es copiaven llibres, saprenia a llegir i a escriure i es conservaven els coneixements de lantiguitat. Els monjos. Resposta oberta.
Qu creus que significava ser noble? Avui dia encara hi ha
b. b. a. a. c.
nobles? Resposta oberta.

PGINA 125 ACTIVITATS DAPRENENTATGE 118 119 120 121 122
Activitat procedimental. Els camperols sn serfs. 1023/edat mitjana Els pagesos han de pagar una part de la collita al seu senyor. 1023/edat mitjana Un rom ric retirat al camp acull pagesos perqu li treballin les terres. 498/edat antiga El senyor t el deure de protegir els camperols. 1023/edat mitjana Els principals enemics sn els pobles brbars. 498/edat antiga Els camperols no poden abandonar les terres que treballen. 1023/edat mitjana Desquerra a dreta: Monjos i sacerdots. Es dedicaven a loraci, a predicar la paraula de Du, copiaven llibres i tamb es dedicaven a lensenyament. Pags. Treballava la terra per al senyor. Cavaller. Es dedicava a lluitar. Columna de lesquerra, de dalt a baix: nobles caps militars Columna central, de dalt a baix: rei serfs Columna de la dreta, de dalt a baix: crrecs eclesistics monjos i monges
Per qu creus que eren freqents les muralles durant
ledat mitjana? A ledat mitjana les muralles tenien una funci defensiva, i en una poca de tanta violncia com ledat mitjana els pobles i les ciutats shavien de protegir.
PGINA 126
Qu els tocar fer a aquests pagesos un cop acabada la
collita? Pagar el delme.

PGINA 127
Quins estaments identifiques en aquestes imatges? Quin
creus que tenia la vida ms dura? Per qu? Nobles, pagesos i religiosos. El pags, perqu estava sotms a la jurisdicci dels senyors, tant si eren nobles com religiosos.
PGINA 128
Quins avantatges tenia per a un artes el fet destar
agremiat? El gremi vetllava pels interessos dels agremiats. Els agremiats sajudaven entre ells. El gremi fixava els preus i vetllava per la qualitat del producte.
GUIA
172
12
O N
LEDAT MITJANA
A partir del segle XI, la celebraci de fires i mercats va revitalitzar les ciutats. Els burgesos eren els habitants de les ciutats, i es dedicaven bsicament al comer. Ms tard, els artesans de les ciutats van comenar a organitzar-se en gremis, que eren unes associacions en qu les persones que tenien un mateix ofici sorganitzaven per defensar els seus interessos. Desquerra a dreta i de dalt a baix: boters, assaonadors, fusters. 2, 4, 6, 3, 5, 1. Borrell II: s responsable de la independncia dels comtats catalans perqu va deixar de pagar impostos als reis francs, que no lajudaven a frenar els atacs rabs. Ramon Berenguer IV: Va dirigir campanyes per prendre territoris als rabs i es va casar amb Peronella, una princesa aragonesa. Aix es va crear la corona catalanoaragonesa. Jaume I: s anomenat el Conqueridor perqu va annexar Mallorca i Valncia a la corona. Tamb va conquerir Mrcia, per va donar-la al rei de Castella. Mart I: Va morir sense fills, i amb ell va acabar-se la dinastia de Guifr el Pels. Per substituir-lo va ser elegit Ferran I, de la dinastia castellana dels Trastmara. Desquerra a dreta: Borrell II Ramon Berenguer IV Jaume I Mart I Orientacions per a la resposta: El regne visigot ha de comprendre els intervals des de finals del segle v fins a linici del segle VIII. La dominaci musulmana de la Pennsula ha dabastar els intervals des del segle VIII fins al segle XIII. La corona catalanoaragonesa ha danar des de la meitat dels segle XII fins a lacabament de ledat mitjana al segle XV. Lexpansi catalana per la Mediterrnia ha de comprendre linterval del segle XIV. Desquerra a dreta i de dalt a baix: La Catalunya Vella (1). La corona catalanoaragonesa desprs de les conquestes de Jaume I (3). Lexpansi mediterrnia i les gestes dels almogvers (4). La Catalunya Vella i la Catalunya Nova (2).
A B C Activitat procedimental. D Resposta model:
Lesglsia romnica s petita i massissa. Transmet una sensaci de recolliment i protecci. La gtica, en canvi, sexpandeix cap enfora. Ambdues tenen un cos i un campanar adjacent. El cos, en els dos casos, acaba en un absis per la banda del darrere. Totes dues tenen portalades amb arcs decorats, de manera que el creient hi veu imatges devotes en entrarhi. Lesglsia romnica t les parets gruixudes i les finestres petites, mentre que lesglsia gtica t grans finestrals que lobren cap a lexterior i permeten que hi entri molta llum. Per com que la pedra es redueix a les parets, cal que als costats hi hagi contraforts que aguantin el sostre. En lesglsia romnica es mantenen els arcs de mig punt de tradici romana. En la gtica, sassagen els arcs apuntats, ms propis de lestil visigtic i rab. La faana, amb ms portals, sobre tamb a la llum exterior per una gran rosassa rodona situada sobre la porta. Les finestres gtiques sn grans i estan decorades amb vitralls de colors, on es representen escenes pietoses. A les parets de les esglsies romniques, mancades dautntiques finestres, hi ha pintures al fresc.
E Resposta oberta. F Resposta model:
A. Gtic. Els grans finestrals i les formes dels arcs. B. Romnic. Els murs gruixuts i les finestres petites. C. Gtic. La rosassa. D. Romnic. Els arcs de mig punt i labsis.
EIX TRANSVERSAL
127
Raona Shan dencerclar: judaisme, pelegrinatge, islamisme, hinduisme, budisme. Resol Resposta oberta.
PROCEDIMENT
123
124
125
126
El romnic. Resposta model: Lesglsia de lesquerra t les parets ms gruixudes i poques finestres i els arcs sn de mig punt, propis de lart romnic.
GUIA
O
128
O N
12
173
LEDAT MITJANA
QU HAS APRS?
Menorca, Valncia i Eivissa. Jaume I pertanyia a lestament dels que lluitaven perqu era rei i es dedicava a governar i a lluitar contra els musulmans. Jaume el sabater pertanyia a lestament dels burgesos perqu era un artes i es dedicava a fer sabates. Un gremi s una agrupaci dartesans que es dedicaven al mateix ofici. El gremi era lencarregat de fixar els preus i de vetllar per la qualitat del producte. Al dels sabaters Resposta model: teixidors, corders, argenters... 1, 3, 2, 4, 5
A la baixa edat mitjana, amb el desenvolupament de les ciutats, aparegu una nova classe social: la burgesia. Els seus integrants eren bsicament artesans i comerciants. Els artesans dun mateix ofici sagrupaven en els gremis. La pesta. Perqu provoca una gran quantitat de morts arreu dEuropa. La fam i les revoltes camperoles.
Monestir de Gerri
Sant Joan de les Abadesses Santa Maria de Ripoll
Sant Pere de Rodes
VIA 2
La societat feudal
Sant Benet del Bages Sant Cugat del Valls Santa Maria de Pedralbes
rei
Poblet Santes Creus

eclesistics
nobles
camperols
Hi estan representats els gremis de terrissaires, de sabaters i de pelleters. 5, 1, 4, 6, 2, 7, 3 Amb Guifr el Pels. Ferran I. Desquerra a dreta: 2, 3, 1. Per lordre dels mapes, desquerra a dreta: 2. La corona dArag desprs de les conquestes de Jaume I: regnes de Mallorca i Valncia. 3. Territoris catalanoaragonesos desprs de lexpansi mediterrnia i les gestes dels almogvers. 1. La Catalunya Vella, formada pels territoris guanyats pels francs als rabs. Al principi era una zona de frontera.
Els monestirs han destar situats de la segent manera: Sant Pere de Rodes (Alt Empord), Sant Benet del Bages (Bages), Sant Cugat del Valls (Valls Occidental), Santa Maria de Pedralbes (Barcelons), Santa Maria de Ripoll (Ripolls), monestir de Gerri (Pallars Juss), Sant Joan de les Abadesses (Ripolls), Poblet (Conca de Barber) i Santes Creus (Alt Camp)
A Mesquita rab. B Monestir medieval. C Castell medieval.

aparici dels primers humans
130
descobriment dAmrica
prehistria
edat antiga
edat mitjana
edat moderna
VIA 3
edat contempornia
Desquerra a dreta. Respostes model: Una de les principals activitats econmiques de ledat mitjana era lagricultura. La major part de les terres estaven en mans dels senyors feudals. Els pagesos que les treballaven havien de donar una part de la collita al senyor. Si volien abandonar la terra havien de comprar la seva llibertat amb diners.
aparici de lescriptura
caiguda de lImperi rom
Revoluci francesa
GUIA
174
12
O N
LEDAT MITJANA
Home caador: viu en coves pertany al paleoltic caa es vesteix amb la pell dels animals que caa ha comenat a dominar el foc. Dona agricultora: pertany al neoltic viu en un poblat es dedica a lagricultura mol el gra per fer farina fa vestits per a ella i altres membres del clan. Desquerra a dreta: neoltic, neoltic, neoltic, paleoltic, paleoltic.
A Aqeducte: serveix per transportar laigua de consum
a la ciutat.
B Via romana: servia per connectar les ciutats de limperi. C Teatre: shi fan representacions teatrals.
Columna de lesquerra i de dalt a baix: rei era el noble ms poders i tothom lobea Columna del mig i de dalt a baix: nobles governaven un territori propi i tothom els obea eclesistics tenien un paper semblant al dels nobles Columna de la dreta i de dalt a baix: camperols eren serfs i treballaven per als nobles o els eclesistics a canvi de protecci
GUIA
Proposta davaluaci final de 5
175
Escriu el nom dels continents i els oceans en aquest planisferi. Desprs, contesta les preguntes:
En quin continent es troba Catalunya? Quin s el continent ms gran? Quin s el continent ms petit? Quin s el continent que est gaireb deshabitat?
Completa les frases: Les que les envolta. Les que tenen forma de Les al costat de les altres. Els Els Els sn conjunts de serres i muntanyes no alineades. sn passos entre muntanyes. sn passos estrets i profunds entre muntanyes. sn conjunts de sn espais de terra situats entre o . situades les unes i sn parts del terreny que saixequen per damunt del pla
GUIA
176
Encercla en el mapa les unitats del relleu i els rius indicats:

Pirineus cap de Creus Depressi Central delta de lEbre Sistema Mediterrani Ebre Llobregat serralada Transversal Segre Noguera Pallaresa Noguera Ribagorana golf de Roses
Ara, defineix aquests termes: Serralada Depressi Riu Golf Cap
GUIA
177
Pinta el mapa climtic de Catalunya segons la llegenda:
blau vermell groc lila
mediterrani litoral mediterrani continental dalta muntanya atlntic
Ara, contesta: Quines diferncies hi ha entre el clima mediterrani litoral i el clima mediterrani de tendncia continental?
Quin tipus de clima tenen els Pirineus?
En qu es diferencia el clima atlntic del clima dalta muntanya?
GUIA
178
Observa aquestes dades dun pas imaginari:

Superfcie: 5.000 km2 Poblaci (any 2000): 150.000 hab. Naixements (any 2001): 25.000 Defuncions (any 2001): 2.000 Immigrants (any 2001): 18.000 Emigrants (any 2001): 1.000
Ara, completa aquesta fitxa:

Densitat de poblaci (any 2000): Creixement natural (any 2001): Creixement migratori (any 2001): Poblaci (any 2001): Densitat de poblaci (any 2001): Estructura per edats (Es tracta duna poblaci ms aviat jove o ms aviat vella? Justifica la resposta.)
Migracions (Es tracta duna territori ms aviat ric o ms aviat pobre? Justifica la resposta.)
GUIA
179
Observa aquests dos grfics:

Producci de Grcia per sectors
11 %
Producci dHolanda per sectors

3%
26 % 18 %
primari secundari
71 %
71 %
terciari
Ara, contesta les preguntes: Quines activitats inclou el sector primari?
En quin dels dos pasos t ms importncia aquest sector?
Quines activitats inclou el sector secundari?
Quines activitats inclou el sector terciari?
Quines conclusions pots extreure daquestes dades?
GUIA
180
Selecciona daquestes dues columnes les caracterstiques que defineixen una ciutat: Nombre elevat dhabitants. Predomini de les activitats del sector primari. Presncia de nombrosos espais dedicats a lactivitat industrial. Xarxa de comunicacions molt extensa. Oferta mplia de llocs de treball. Xarxa de comunicacions poc extensa. Predomini del sector serveis. Nombre redut dhabitants. Importncia de la immigraci.
Explica la diferncia entre un servei pblic i un servei privat:
Ara, escriu tres exemples de serveis pblics i tres exemples de serveis privats:
Escriu la funci principal de cadascuna daquestes tres institucions: El Parlament de Catalunya:
El Govern de la Generalitat:
El president de la Generalitat de Catalunya:
GUIA
181
Relaciona cada activitat amb el perode histric que ms shi adequa. (Tingues en compte que una mateixa activitat pot servir per a ms duna edat histrica.) Cercar en arxius Cercar en biblioteques Ser arqueleg Estudiar paleografia Prehistria Edat antiga Edat mitjana Edat moderna Edat contempornia
Dibuixa un eix cronolgic i situa-hi els anys, les edats i els fets histrics segents:
prehistria edat mitjana naixement de lescriptura descobriment dAmrica edat moderna edat antiga Revoluci Francesa caiguda de lImperi rom edat contempornia 3000 aC 476 dC 1492 dC 1789 dC
Completa les columnes amb les paraules segents, segons correspongui:

descoberta del foc metall cermica pedra tallada caa ramaderia joies poblats coves recollecci agricultura ciutats pedra polida venus meglits
Paleoltic
Neoltic
Edat dels metalls
GUIA
182
Observa les fotografies i explica qu representen i quina era la seva funci:

A B C
Relaciona els fets amb els protagonistes:

Van venir de fora i no van conquerir la Pennsula Sn autctons del litoral de la Pennsula ibrica Van venir de fora a conquerir la Pennsula
Ibers Cartaginesos i romans Fenicis i grecs
Defineix els termes segents: Feudalisme: Estament: Burgesia: Gremi:
GUIA
183
Relaciona cada fet histric amb la data que li correspon: 711 S. x 1137 S. S.
XIII XIV
El comte Ramon Berenguer IV de Barcelona es casa amb Peronella i hereta el regne dArag. El rei Mart I mor sense descendncia; aix acaba la nissaga dels reis catalans. El comte Borrell II de Barcelona es fa independent del rei dels francs. Una gran pesta mata gran part de la poblaci catalana. El rei Jaume I conquereix Mallorca. Els rabs van vncer els visigots i van conquerir la Pennsula Ibrica.
1410
Observa aquestes dues fotografies:
Ara, escriu el nom de lestil artstic al qual pertanyen i enumera tres elements caracterstics de cadascun:
GUIA
184
A
1
Valoraci de lavaluaci final de 5
ESCRIU...
PINTA...
Els continents
s capa de situar correctament els continents en un planisferi. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte per no sen surt. Necessita orientacions del mestre per resoldre lactivitat, i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
2 COMPLETA... 5
Els climes de Catalunya

s capa didentificar els climes principals de Catalunya. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte per no sen surt. Necessita orientacions del mestre per resoldre lactivitat, i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
OBSERVA...
s capa de definir correctament les formes de relleu de muntanya. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte per no sen surt. Necessita orientacions del mestre per resoldre lactivitat, i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
3 SITUA... 6
La demografia
s capa de resoldre correctament activitats relacionades amb dades estadstiques poblacionals. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte per no sen surt. Necessita orientacions del mestre per resoldre lactivitat, i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
OBSERVA...
Les unitats del relleu i els rius de Catalunya

s capa de situar correctament les unitats del relleu i els rius de Catalunya. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte per no sen surt. Necessita orientacions del mestre per resoldre lactivitat, i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
Els sectors econmics

s capa dinterpretar correctament grfics relatius als sectors de producci. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte per no sen surt. Necessita orientacions del mestre per resoldre lactivitat, i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
GUIA
185
SELECCIONA...
10 RELACIONA...
Les ciutats i el sector terciari

Diferencia les caracterstiques que defineixen una ciutat dun poble. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte per no sen surt. Necessita orientacions del mestre per resoldre lactivitat, i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
8 EXPLICA...
Lestudi de la histria
Identifica les principals activitats relacionades amb lestudi de la histria. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte per no sen surt. Necessita orientacions del mestre per resoldre lactivitat, i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
11 DIBUIXA...
Els serveis pblics i privats

Diferencia un servei pblic dun servei privat. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte per no sen surt. Necessita orientacions del mestre per resoldre lactivitat, i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
9 ESCRIU...
Les etapes de la histria

Sap situar en un eix cronolgic les etapes de la histria i les dates i els fets que marquen el pas duna a laltra. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte per no sen surt. Necessita orientacions del mestre per resoldre lactivitat, i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
12 COMPLETA...
El govern de Catalunya
Coneix les funcions de les institucions de govern de Catalunya. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte per no sen surt. Necessita orientacions del mestre per resoldre lactivitat, i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
La prehistria
Identifica correctament els tres perodes ms importants de la prehistria. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte per no sen surt. Necessita orientacions del mestre per resoldre lactivitat, i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
GUIA
186
13 OBSERVA...
16 RELACIONA...
La prehistria
Identifica elements caracterstics de la prehistria i en sap la seva funci. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte per no sen surt. Necessita orientacions del mestre per resoldre lactivitat, i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
14 RELACIONA...
Ledat mitjana
Situa cronolgicament de manera correcta fets principals de ledat mitjana peninsular. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte per no sen surt. Necessita orientacions del mestre per resoldre lactivitat, i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
17 OBSERVA...
Ledat antiga
Coneix els principals pobles relacionats amb la Pennsula Ibrica durant ledat antiga. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte per no sen surt. Necessita orientacions del mestre per resoldre lactivitat, i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
15 DEFINEIX...
Ledat mitjana
Diferencia un edifici romnic dun de gtic i en coneix les caracterstiques principals. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte per no sen surt. Necessita orientacions del mestre per resoldre lactivitat, i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
Ledat mitjana
Sap definir conceptes clau referents a ledat mitjana. Intenta resoldre lactivitat pel seu compte per no sen surt. Necessita orientacions del mestre per resoldre lactivitat, i desprs s capa de resoldre-la. Necessita lajuda del mestre per resoldre lactivitat. No s capa de resoldre lactivitat.
NOM DELS ALUMNES Situa correctament els continents en un planisferi. Coneix les formes de relleu de muntanya les unitats del relleu i els rius. Reconeix els climes de Catalunya. Resol correctament activitats relacionades amb dades estadstiques poblacionals. Interpreta correctament grfics relatius als sectors de producci. Diferencia les caracterstiques que defineixen una ciutat dun poble. Diferencia un servei pblic dun servei privat. Coneix les funcions de les institucions de govern de Catalunya. Sap situar en un eix cronolgic les etapes de la histria. Coneix les principals activitats relacionades amb lestudi de la histria. Coneix els trets caracterstics dels tres perodes ms importants de la prehistria. Reconeix elements caracterstics de la prehistria i en sap la seva funci. Coneix els principals pobles relacionats amb la Pennsula durant ledat antiga. Sap definir conceptes clau relacionats amb ledat mitjana. Sap ordenar cronolgicament els fets principals de ledat mitjana peninsular. Diferencia un edifici romnic dun de gtic i en coneix les caracterstiques principals.
Informe de lavaluaci final de 5
A
GUIA
187

PD 472902

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

PD 472902

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

L ARCA

coneixement del medi social i cultural

Aquesta obra ha estat elaborada per lequip pedaggic i editorial de

Jordi Dolcet Jaume Reula

Javier Andrada Sebasti Serra Jordi Vila Delcls

PROPOSTA DAVALUACI INICIAL

EL SECTOR PRIMARI I EL SECTOR SECUNDARI 91

LES CIUTATS I EL SECTOR TERCIARI

11 LEDAT ANTIGA 151

PROPOSTA DAVALUACI FINAL

El projecte LARCA de Text-La Galera

Nivells de concreci del currculum

El projecte Text-La Galera dins de lestructura curricular

DEFINICI DEL MODEL CURRICULAR Marc curricular per a lensenyament obligatori

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE (PEC)

QU SHA DENSENYAR? Disseny curricular

ETAPA ENSENYAMENT PRIMARI

L ENCIA REFER TATIU N I ORIE

QUAN SHA DENSENYAR? CICLES EDUCATIUS

PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE (PCC)

PROJECTE TEXT-LA GALERA

IU FICAT MPLI EXE

Proposta metodolgica oberta

COM SHA DENSENYAR? AULA

El projecte LARCA per al cicle superior

El projecte LARCA per al cicle superior

El projecte LARCA per al cicle superior

Les vies daprenentatge

Alumnes amb un nivell maduratiu i de coneixements habitual en aquest nivell

Alumnes amb un nivell maduratiu i de coneixements particularment elevat

El projecte LARCA per al cicle superior

Perioditzaci de les unitats de treball

15-20 dies 15-20 dies

15-20 dies 15-20 dies

15-20 dies 15-20 dies

una carpeta danelles que cont els dos blocs

El projecte LARCA per al cicle superior

Contingut que es treballa a la pgina

Activitats inductives i de consolidaci

Es poden extreure els fulls i canviar-ne lordre

Preguntes per treballar sobre el mapa

El projecte LARCA per al cicle superior

Material complementari i datenci a les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC)

Estructura didctica del llibre de lalumne

PER COMENAR... / MAPA DE CONCEPTES

Estructura didctica del llibre de lalumne

VIATGE A... / VIDA DE...

LNIA DEL TEMPS

Estructura didctica del llibre de lalumne

Estructura didctica del llibre de lalumne

Proposta davaluaci inicial

Lavaluaci en el marc de lacci educativa

Proposta davaluaci inicial

DINS DE CADA UNITAT

Proposta davaluaci inicial de 5

Observa aquest mapa i, desprs, contesta les preguntes:

Proposta davaluaci inicial de 5

Observa aquest mapa i, desprs, contesta les preguntes:

Quines sn les comunitats venes de Catalunya?

Proposta davaluaci inicial de 5

Observa aquest mapa i completal amb els noms de les etiquetes:

Classifica les comarques de les etiquetes de lactivitat anterior:

Proposta davaluaci inicial de 5