PARASCEVE de BLAI BONET, en el 15 aniversari de la seva mort

Santany, 1926-1997 Parasceve* Blai Bonet, reconegut per la seva poesia i per la seva novella, volia ser dramaturg als seus inicis. Aix, ens deix Parasceve,la seva nica obra de teatre. Una obra que fa un retrat de les persones, de les famlies, de les societats empresonades pels condicionants d'una guerra, on l'autor es fa universal en triar uns protagonistes no poltics, ja que el que conta i recalca s la seva histria familiar des del punt de vista emocional. Ens trobam davant un jove dramaturg i artista que sap perfectament qu vol contar i per qu i que ens presenta una obra amb una estructura dramtica clssica que ser sempre contempornia i universal en el tema: la persona,la famlia i la llibertat de sentir enfront de la societat. L's artstic i personal de la tensi dramtica de l'obra, que esclata de forma abrupta tota la tragdia d'una famlia sotmesa intelligentment al drama, es desenvolupa a la sala d'estar dels Skiud, amb l's d'un personatge absent, el fill Llus, que apareix per convertir en tragdia la poca alegria i ganes de viure que li queden a la vdua Elvira Skiud.

El pare volia un altre fill, per al camp, perqu dugus el seu nom. El teu pare tenia una nima herldica daristcrata vell. Elvira Skiud
*Preparaci de la pasqua en ritu judaic (DCVB)

Alguns poemes Mar adolescent Hort de llimones i gnjols i bellveures vora el mar. Nacre verd amb ulls de plata, mar saliner de setze anys. Aquest noi, com se revincla per veure l'horta i el camp! Canaris de llimonera volen els seus dits de sal. -Deixau-me saltar l'arena. Tallau-me els penyals d'aram,

La cala Obriu-me dins el mar, vells pescadors, que m'entri de verdor una alenada que tingui llums de barques i pinar, i el sol em transparenti el joc de l'aigua. Carritxeres de sol. El mar dibuixa blancors i morenors de les terrasses, que guaiten, sota una ombrella verda, a la fira de llum, illuminades. Dormides xarxes fosques pels murs blancs: el sol hi juga, aranya entre les malles.

i els pins d'or que sempre canten, remulls de llum,inclinats...! Pensar que mai no has de veure, donzell ardent de pits blaus, el plor morat de la vinya ni el pes gloris del blat! Mai! Li va dir, i el seu coll tenia clavells de sang, i els muscles, obscurs, bromera de nenfars grocs i blancs... Hortolans, deixau la snia, portau llimones al mar...! En memria de Garca Lorca Ballar, ballador, si la mar sota una murtra posava el cap dins les mans, qu faries ballar? -Colliria llavors seques i a dins una botella les faria sonar. I si sentissis l'aurora que va i ve per un palau, qu faries ballar? -Colliria flors de pltan i pensaria en el cant d'una nau. I si un dia no ballava l'aigua dins les teves mans, qu faries ballar? -Encendria el meu llit i deixaria els meus peus a vorera de mar.

Tot dorm un somni verd; noms el sol llana una pluja d'or als pits de Dnae. Un mol d'alegria tenc al cor... Moliners, moliners d'aigua salada: pel cal del meu cos, lent. Hi desfila un horabaixa mariner del Carme. La informaci Es llanava a la prdua, com d'altres se'n van de cap a guanyar. Desprs hom li digu: -Si tens la paraula, vs-te'n... Deia la veritat, perqu ja era gran... El renou li produa la sensaci sorda, sorda, d'una manca de color, i, des d'aquest paratge situacional, exclamava que un poble perd la guerra just quan la seva voluntat est esfondrada just quan no sap pegar el bot des del gruny al satllit. Tenia una rara qualitat: Recordar els fets passats com a passats... Sabia la monotonia de l'excs. Ignorava que el plaer s subversiu; que l'home sempre s el que no s i es reconeix en la por de no ser real. Volia ser aquest sser que hom vol perdre, perqu s'havia equivocat de grup. Tot coneixent-se i donant-se a conixer en el dileg esquerp entre la vida i els anys...

Ms informaci:

http://www.mallorcaweb.com/magteatre/bonet-blai/index.htm