Hannah Arendt

Jaume Ribas i Vilanova 2n Batxillerat A Histria de la Filosofia Professora: Teresa Ferrer Curs 2012-13 IES Can Peu Blanc

ndex de contingut
1. Biografia de l'autora.......................................................................................3 2. Filosofia de l'autora........................................................................................5 2.1 Teoria poltica..........................................................................................5 2.2 L'anlisi del totalitarisme...........................................................................6 2.3 El mal banal o la banalitat del mal..............................................................7 2.3.1 El mal banal a The reader.................................................................8 3. Comparacions...............................................................................................9 3.1 Hannah Arendt i Plat...............................................................................9 3.2 Hannah Arendt i Kant..............................................................................10 3.3 Hannah Arendt i Ortega y Gasset..............................................................10 3.4 Hannah Arendt i l'intellectualisme orgnic d'Antonio Gramsci.......................11 4. Opini personal: la vigncia d'Arendt..............................................................11 Bibliografia.....................................................................................................12

Aquest treball es troba sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual 3.0 Espanya (by-sa). Es permet l's comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, sempre distribuintles sota una llicncia idntica a aquesta i citant la font original.

Tots els homes, tot i que han de morir, no han nascut per morir, sin per innovar. -Hannah Arendt

1. Biografia de l'autora1
Johanna Arendt neix el 14 d'octubre de 1906 en el si d'una famlia jueva acomodada i no practicant2 en un barri de Hannover. Els seus pares eren Paul Arendt (que mor el 1913, quan ella noms tenia 7 anys) i Martha Cohn i la seva famlia estava assentada a Knigsberg des del segle XVIII. El padr de Hannah, Max Arendt, fou de fet regidor i president de la comunitat jueva liberal de la ciutat 3. Hannah Arendt cresqu, doncs, en una famlia benestant i liberal en les qestions econmiques, culturals i religioses. Entre 1924 i 1925, estudi filosofia, teologia i grec a Marburg. Es trasllad deprs a Heidelberg, on conegu a Kar Jaspers, que dirig la seva tesi titulada El concepte d'Amor en Sant Agust. A partir d'aquest moment, l'inters de Hannah per la filosofia an en augment. Poc a poc, Arendt comena a decantar-se per qestions ms pragmtiques i entra en la qesti jueva per mitj de l'amistat que mant amb Blumenfeld, un dels dirigents del sionime a Alemanya. El 1929 contreu matrimoni amb Gnter Stern (conegut ms tard com Gnter Anders) i ambds pateixen la greu crisi econmica que assol llavors Alemanya mentre viuen a Berlin. Amb la crisi alimentant l'auge dels partits radicals i l'ascensi dels

nacionasocialistes, Arendt es decideix a combatre l'antisemitisme. En aquest context, s arrestada juntament amb sa mare i tornada a posar en llibertat. Tanmateix, per a Arendt el problema no era tan sols que el nazisme s'encarns amb la figura individual de Hitler si no que, segons ella mateixa afirm, no necessitvem l'arribada de Hitler al poder per saber que els nazis eren els nostres enemics 4. Per a Arendt, el ms perills era la uniformitzaci, que desprs veurem en les seves teories filosfiques. Aquell mateix any, Arendt decid desentendre's del cercles intellectuals alemany ja que els considerava en part culpables de l'ascens del nazisme. El seu matrimoni fracass i decid exiliar-se a Pars amb companyia de sa mare.
1 Aquesta biografia ha estat elaborada essencialment amb informaci extreta de http://hannaharendt.cl, un web dedicat a Hannah Arendt creat per diversos llicenciats i doctorats de la Universidad de Chile (vegeu bibliografia) 2 Entrevista realitzada per Gnter Gauss emesa el 1964 (vegeu bibliografia) 3 Entrevista realitzada per Gnter Gauss emesa el 1964 (vegeu bibliografia) 4 Entrevista realitzada per Gnter Gauss emesa el 1964 (vegeu bibliografia)

El 1935 coneix el que seria el seu segon esps, Heinrich Blcher, un obrer berlins autodidacta que havia format par des espartaquistes liderats per Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht. El 1940, acaba de casar, s trasllada a un camp d'internament per a dones a Gurs, d'on aconsegueix escapar desprs de l'ocupaci nazi de Pars juntament amb altres dones. El 1942 Arendt aconsegueix escapar a Nova York amb el seu marit Heinrich i, posteriorment, s'hi uneix la mare d'ella. Als EUA, Arendt radicalitza la seva postura i cerca la manera de fer-la pblica i generar debat. Primer, per, ha d'aprendre angls i treballa durant un temps en una granja. Desprs, comen a escriure com a columnista en la revista de llengua alemanya Aufbau, on comen a manifestar el seu pensament crtic.

Slo la verdadera guerra del pueblo judo contra Hitler pondr fin de manera digna a la chchara sobre la contienda. La libertad no es un regalo []. La libertad no es tampoco un premio por los sufrimientos padecidos5
Tanmateix, Arendt descarta qualsevol nacionalisme en la seva ideologia. Passada la guerra a Europa, comena a collaborar amb la revista liberal Partisan Review i configura els seus primers assajos sobre la culpabilitat de l'horror nazi, participant tamb amb la Jewish Cultural Reconstruction. El 1949 finalitza Els orgens del totalitarisme que publica el 1951, el mateix any que obt a nacionalitat nordamericana. A partir de 1953, Arendt comena a treballar de forma intermitent en la docncia en universitats com Princeton, Harvard i la New School for Social Research. El 1958 publica La condici humana, la seva obra cabdal. Durant el 1961 i el 1962, Arendt viatja a Jerusalem amb el seu marit com a corresponsal de la revista The New Yorker per cobrir el judici d'Adolf Eichmann, coronel de les SS i responsable en bona part de l'anomenada soluci final. Arran del que presencia all, publica un article ms tard editat com a llibre sota el ttol de Eichmann a Jerusalem. Aquesta obra es converteix en un dels escrits ms polmics de la pensadora per mor de les teories sobre el ma que s'hi presenten. El 1963 apareix Sobre la revoluci que juntament amb La condici humana forma el corpus de la seva teoria de l'acci. Fins el 1967 posseeix una ctedra a la
5 Publicat el 14-11-1941 a la revista Aufbau

Universitat de Chicago i al 1968 passa a treballar a la New School. El 1969 mor el seu amic Jaspers i viatja per a participar d'un homenatge a la seva persona. El 1970 la filsofa pronuncia una conferncia titulada El pensament i les consideracions morals, que marca el cam que seguiria en els seus darrers escrits. Lo endem, per, el seu marit mor d'un infart i la salut d'Arendt tamb comena a deteriorar-se. El 1972 viatja a Europa i comena a escriure la seva darrera obra capital que

volia anomenar Vita contemplativa amb contrast amb Vita activa, que havia de ser el ttol original de la Condici humana. D'aquesta obra (que havia de constar de tres parts: pensament, voluntat i judici). Tanmateix, Arendt noms pogu concloure les dues primeres, ja que mor el 4 de desembre de 1974 a Nova York. En el moment de la seva mort, Arendt s'asseia davant una mquina d'escriure i, al full, s'hi llegia un ttol: La fora del judici, seguit de dos epgrafs -una mxima de Cicer i un passatge de Faust de Goethe. Aquesta obra, incompleta, fou editada de manera pstuma per a seva amiga Mary McCarthy.

2. Filosofia de l'autora
2.1 Teoria poltica
Arendt concep l'espai poltic d'una manera totalment renovadora. Ho fa a partir de la distinci de tres dimensions de l'activitat humana: 1. La labor: el fet de produir per a consumir, sense sortir del bucle producciconsum-producci. Dna als humans la dimensi d'homo laborans. 2. El treball o l'obra: el fet de produir bns permanents que s'escapen d'aquest cercle. Per exemple, una eina, una obra d'art o una obra de caritat. Dna als humans la dimensi d'homo faber. 3. L'acci: el fet de relacionar-se amb els dems i de compartir-hi un espai com a partir de la comunicaci. D'aquesta comunicaci sorgeix la poltica. La importncia de la distinci d'aquestes tres dimensions humanes dna lloc a una postura paradoxal en poltica. Hannah Arendt rebutja l'espai poltic com un espai de confrontaci i el presenta com un espai pblic de dileg, de convivncia i de presa conjunta de decisions. Planteja la participaci activa en la vida poltica com a oposici al totalitarisme i a la uniformitzaci. Recupera aix l'ideal republic de dileg i

participaci. Riera Daz ho explica d'aquesta manera:

la accin no es una actividad humana agotada y puede reaparecer, es decir, podemos confiar en que a travs de la accin pblica recuperemos el espritu revolucionario que pueda hacer nacer de nuevo un espacio pblico; y esta es la va que lleva a nuestra autora a conectar con el republicanismo. Arendt no expone sistemticamente su concepcin de ese republicanismo que bebe de las fuentes clsicas de Aristteles y de Maquiavelo, [...] Parece que el modelo de Estado arendtiano pasara por una suerte de federacin de consejos populares (de fbrica, de barrio, de estudiantes, ...) poco o nada burocratizados, en el que el poder se distribuyera horizontalmente, puesto que estos consejos crearan nuevos espacios de actuacin poltica en la medida en que tendran como objetivo preservar la libertad pblica, al tiempo que crear el espacio donde pueda ejercerse.
Aix doncs, Arendt t una concepci de la poltica innovadora i completament

diferent a les que s'usaven a la seva poca. Tanmateix, per, no desenvolupa un model ni tracta el tema de manera uniforme, ja que se centra ms en l'anlisi del totalitarisme i els seus mecanismes, aix com les seves conseqncies morals, entre les que destacarem la banalitzaci del mal.

2.2 L'anlisi del totalitarisme

Quan Hannah Arendt es analitza el totalitarisme en la seva obra Els orgens del totalitarisme, parla concretament del rgim nacionalsocialista alemany i del rgim estalinista sovitic. Virginia Aguirre Escamilla i Mijail Malishev analitzen en una ampli article a la revita La Colmena titulat Hannah Arendt: el totaliltarismo y sus horrores 6 el concepte de totalitarisme.

El trmino totalitarismo fue inventado por sus adeptos y aceptado por los adversarios democrticos de stos, quienes invirtieron muchos esfuerzos para exhibir su esencia anti-humanista
A ms, explica la intenci ltima dels rgims totalitaris i el seu funcionament quan estan al control de la maquinria de l'estat.

Los regmenes totalitarios quieren conquistar y controlar la maquinaria del Estado, tanto como la transformacin radical de la sociedad y de toda la humanidad, por medio de un movimiento que debe ser constante, lo que implica dominar de manera permanente todas las esferas de la vida de cada individuo.
Aix mateix, Eduardo Jorge Arnoletto aporta algunes reflexions clarificadores sobre l'anlisi del totalitarisme de Hannah Arendt en el seu llibre Curso de teora poltica 7.
6 Hannah Arendt: el totalitarismo y sus horrores. Aguirre V., Malishev M. (vegeu bibliografia) 7 Curso de Teora Poltica. Arnoletto E.J. (vegeu bibliografia)

Arnoletto explica el concepte de totalitarisme de la pensadora alemanya de la segent forma:

Para H. Arendt, el totalitarismo es un modo de dominacin nuevo, diferente de las antiguas formas de tirana y despotismo. El totalitarismo moderno no se limita a destruir las capacidades polticas de los hombres; destruye tambin los grupos e instituciones que entretejen las relaciones privadas de los hombres, enajenndolos del mundo y de su propio yo.
La professora de la UIB Pilar Riera Daz dna una explicaci fins i tot ms clarificadora de l'estudi d'Arendt sobre els totalitarismes 8:

Una vez esto aceptado, el hombre, el individuo se vuelve superfluo, solo es un engranaje, luego queda eliminada la pluralidad, la espontaneidad y la imprevisibilidad caracterstica de los seres humanos, y stos quedan reducidos entonces a pura animalidad. Con ello desaparece la esfera de la poltica.
D'aquesta manera, podem concloure que els totalitarismes estudiats per Arendt es diferencien d'altres rgims no tan sols pel control poltic, institucional i militar d'un determinat estat que pretenen exercir, sin per la destrucci poltica de les seves societats mitjanant l'alienaci. s a dir, tornant al que explicaven Aguirre Escamilla i Malishev, la intenci i el tret diferenciador dels rgim totalitaris s la seva intenci d'anullar els ciutadans, controlar-los i invadir totes les esferes de la seva vida.

2.3 El mal banal o la banalitat del mal

El mal al que impulsen els mecanismes de l'estat totalitari s el que Hannah Arendt anomena mal banal. Per entendre el concepte del mal banal, primer hem de conixer com planteja Arendt la qesti de la moral i la distinci que fa entre dos tipus de mal. Un d'ells s el mal radical, coms deliberadament, i l'altre, el mal banal que explicarem a continuaci. Per a Hannah Arendt, en l'mbit de la moralitat ens hem de basar en que s pitjor el mal interior que l'exterior. Riera Daz, anteriorment citada, ho explica de la segent manera:

es mejor que yo tenga que desaprobar al mundo o que el mundo tenga que desaprobarme a m, a que yo tenga que desaprobarme a m mismo.
La qesti, doncs, s evitar la veu de desaprovaci interna que l'sser hum hauria de sentir per naturalesa en obrar malament. El concepte de mal banal apareix quan l'individu no sent una contradicci interior, fet que el li permet actuar malament
8 El pensamiento de Hannah Arendt, una visin global, Riera (vegeu bibliografia)

fora de la moralitat, s a dir, sense remordiments. D'aquesta, el mal banal s un acte gaireb irracional. L'estudi sobre la banalitat del mal fou publicat l'any 1961, desprs que Arendt

assists a Jerusalem al judici d'Adolf Eichmann9. Observ que Eichmann no era un home malvat, sin ms b un sser incapa de pensar i de sentir la contradicci interna que hom normalment hauria de sentir en obrar el mal.

[Hannah Arendt] rechaz que Eichmann tuviese una perversa o cruel personalidad criminal; Eichman era una persona mediocre, de inteligencia mediocre que, habiendo fracasado en la vida civil ingres en el Partido Nacional Socialista alemn, en el ejrcito y finalmente en las SS en donde fue transferido a departamento de evacuacin y emigracin en el que se familiariz con el trato con judos, a los que no slo no odiaba, sino de los que admiraba su idealismosionista. Por tanto, Eichmann fue un funcionario que cumpla eficazmente las rdenes que le venan desde arriba -ni siquiera se hallaba impregnado de la ideologa nazi- y que no tuvo nada que ver en la ideacin de la solucin final, por lo que era un pelele en el que no se ocultaba el demonio ni actuaba por envidia, debilidad, odio o deseo, a diferencia de Hitler o Himmler a quienes guiaba el mal radical. Eichmann no pensaba, se atena a las rdenes, por lo que ejecutarlas no le planteaba problemas morales; para l era legal, y, como no pensaba, no se imagin las consecuencias ni el alcance de lo que estaba organizando10.
Per ltim, val a dir que la banalitat del mal s una de les teories ms controvertides de Hannah Arendt i que li valgu nombroses crtiques quan la public.

2.3.1 El mal banal a The reader

La pellcula The Reader11 (El lector, en la seva versi en castell) planteja una situaci en la qual es mostra la banalitat del mal i els conflictes morals que se'n poden derivar. Durant el judici, Hanna Schmitz es mostra sincera, calmada i fins i tot sabem que s piadosa (va ajudar a Michel quan perd el coneixement tornant d'escola), per s condemnada a cadena perptua per collaborar amb l'horror nazi. Tenint en compte aquestes circumstncies i el fet de que era una dona analfabeta, ens hem de plantejar si s veritablement culpable, no noms pel fet, sin tamb si tenia altra opci o si realment tenia voluntat de fer all que feia. La situaci en que ens posa la pellcula t un enorme parallelisme pel fet d'estar relacionat amb l'holocaust jueu amb el cas Eichman que contribu a que Arendt plantejs les seves reflexions sobre el mal banal. Aix mateix, les escenes de El lector resulten impactants a nivell moral i pens que
9 Vegeu biografia a la pg. 4 10 El pensamiento de Hannah Arendt, una visin global, Riera (vegeu bibliografia) 11 Vegeu la fitxa del film ms a baix

ens indueixen a plantejar-nos una srie de preguntes o reflexions que podrien ser les segents: Tenia Schmitz cap opci de no fer el que va fer? En cas negatiu, se la pot jutjar doncs pel seus actes? Era Schmitz capa de jutjar moralment els seus propis actes? En cas negatiu, se la pot jutjar si no era aix? Sembla que Schmitz senti grans remordiments? En cas negatiu, seria aix possible sense la banalitat del mal? En definitiva, The Reader ens planteja en un seris dilema moral relacionat amb la banalitzaci del mal pel que fa a la culpabilitat o no de la protagonista.
Ttol Any Duraci Gnere Pas Gui Producci Premis The Reader 2008 123 min. Drama, Roman EUA David Hare (Novella: Bernhard Schlink) Coproduccin EUA-Alemanya; The Weinstein Company / Mirage Enterprises / Neunte Babelsberg Film 2008: Oscar: Millor actriu (Kate Winslet). 5 nominacions 2008: Globus d'Or: Millor actriu secundria (Kate Winslet). 3 nominacions 2008: Screen Actors Guild: Millor actriu secundria (Kate Winslet) 2009: Premis del cinema europeu: Millor actriu (Kate Winslet). 3 nominacions 2008: Premis BAFTA: Millor actriu (Winslet). 5 nominacions, inclosa millor pellcula 2008: Critics' Choice Awards: Millor actrizu secundria (Winslet). 3 nominacions Alemanya desprs de la II Guerra Mundial (1939-1945). Michel Berg (David Kross), un allot de quinze anys, perd el coneixement mentre torna de l'escola. Hanna Schmitz (Kate Winslet), una dona seriosa i reservada que el dobla en edat, el recull i el duu a casa seva Entre tots dos sorgeix un apassionat secret idili que es veu interromput per la misteriosa desaparici de Hanna. Vuit anys ms tard, sent estudiant de dret, Michael la torna a veure, per en una situaci que mai hauria pogut imaginar.

Sinopsis

Font: FILMAFFINITY

3. Comparacions
3.1 Hannah Arendt i Plat
Si comparam la filosofia poltica d'Arendt i Plat ens hem de remetre necessriament al que la prpia Hannah Arendt manifest sobre Plat.

Segn el pensamiento griego la relacin entre gobernar y ser gobernado, entre mando y 9

obediencia, era por definicin idntica a la relacin entre amo y esclavo y por consiguiente impeda toda posibilidad de accin.12
Aix doncs, hem de tenir en compte el concepte de democrcia que defensava Arendt: la participaci en un espai poltic pblic i obert i l'organitzaci amb petits consells o grups en contra d'un govern nic o una democrcia representativa. Arendt acusa, doncs, a Plat de plantejar la seva polis ideal sota el govern del rei filsof perqu atempta directament contra el seu concepte de democrcia. A ms, Julio Csdar de Len Barbero explica que:

El primer claro ejemplo de ese proceder equivocado lo constituye Platn. Al proponer que el filsofo EN COMPLETA SOLEDAD, despus de abandonar la caverna, se dedica por entero al descubrimiento de la verdad.13
Aquest punt, el del filsof isolat, treballant per ell mateix i noms en contacte amb ell mateix s un altre punt divergent entre el pensament d'Arendt i Plat, ja que la pensadora jueva defensa la construcci d'una filosofia i una poltica amb collaboraci amb els dems.

3.2 Hannah Arendt i Kant

Per comparar els pensaments de Hannah Arendt per una banda i Immanuel Kant per una altra ens hem de remetre al seu posicionament en el camp de l'tica. Kant distingeix tres tipus de comportaments segons si actuen d'acord amb el seu imperatiu categric (actua d'acord amb una mxima tal que voldries que es converts amb mxima universal). Aquests tres tipus sn el comportament immoral, en contra de l'imperatiu categric; l'amoral, a favor d'aquest per per tal d'obtenir-ne un profit o un fi; o moral, d'acord amb l'imperatiu categric simplement per complir amb el deure i sense cap intenci d'obtenir-te un fi. Des d'aquest plantejament, Kant interpreta que tot comportament hum ha de ser necessriament conscient i lliure. Precisament s en aquest punt on es diferencia de la teoria de la banalitat del mal de Hannah Arendt, on el mal s fruit del no pensar, de l'alienaci poltica i moral que suposa formar part de l'engranatge d'una societat totalitria.

3.3 Hannah Arendt i Ortega y Gasset

En l'anlisi dels totalitarismes, Hannah Arendt esmenta alguns conceptes que
12 Arendt, H La condicin humana, pg 244. 13 La filosofa de Hannah Arendt: un acercamiento desde Latinoamrica, De Len Barbero J. C. (vegeu bibliografia)

10

poden comparar-se amb el que exposa el filsof espanyol Jos Ortega y Gasset a La revolucin de las masas. Si per a Arendt els totalitarismes anullen la conscincia i la capacitat crtica de la societat, per a Ortega y Gasset s l'empoderament de les massa, la seva falta de resposta enfront als lders el que condemna als pobles, que no es deixen guiar i que no tenen capacitat per fer-ho. Des del pensament arendti aquesta ptica seria totalment incorrecta ja que la filsofa jueva defensa la creaci d'un espai poltic com i la participaci poltica i social conjunta de tota la ciutadania com a lluita contra el totalitarisme. Aix doncs, l'alienaci que per a un seria fruit de l'ascensi de les masses, per a l'altra seria justament aquest empoderament que permets crear un espai poltic com el que evitaria tant l'alienaci com els totalitarismes.

4. Opini personal: la vigncia d'Arendt

Desprs d'aquest treball que m'ha perms l'estudi de l'obra i el pensament de Hannah Arendt, he observat la vigncia absoluta del seu pensament, especialment en l'mbit de la poltica i a banalitat del mal i no tant en l'anlisi dels totalitarismes. Per una banda, la teoria poltica d'Arendt, favorable a la creaci d'un espai pblic de debat i de la instauraci de rgim democrtics actiu i participatius s una de les reclamacions ms importants dels moviments socials recents al nostre pas davant la ineficcia de la democrcia representativa, que Arendt considerava la no-acci 14. Per altra banda, la banalitat del mal s present de forma implcita en la nostra societat a causa del model econmic. La societat individual contribueix indirectament a tots els mals derivat del sistema econmic capitalista, globalitzat i cada vegada ms neoliberal: explotaci, contaminaci i degradaci del medi ambient, prdua de sobirania dels estats, augment de les desigualtat socials i la mala distribuci de la riquesa, etc. s a dir, es podria afirmar que el fet de permetre i contribuir (treballant consumint...) l'existncia i el funcionament d'aquest sistema econmic sabent el mal que fa sense patir cap contradicci interna s el mal banal que cometem la immensa majoria de la nostra societat actual.

14 La filosofa de Hannah Arendt: un acercamiento desde Latinoamrica, De Len Barbero J. C. (vegeu bibliografia)

11

Bibliografia
Ferreiros F., Feuerhake E., Kong. F., Ugalde A., Sanhueza M. S., Yez J. P., Fuentes. J. J., Lpez M. J.,(2009). Hannah Arendt. Proyecto Fondecyt. Recuperat el 29/3/13 des de http://hannaharendt.cl Entrevista realitzada per Gnter Gauss i emesa per la televisi d'Alemanya Occidental el 28 d'Octubre de 1964, disponible a YouTube sobta el ttol Hannah Arendt: Qu queda? Queda la Lengua Materna (1964) [vdeo] . Recuperat el 29/3/13 des de http://www.youtube.com/watch?v=Mlk0AgvNksY Aguirre V., Malishev M. Hannah Arendt: el totalitarismo y sus horrores. Revista La Colmena. Recuperat el 3/4/13 des de http://www.uaemex.mx/plin/colmena/Colmena_70/Aguijon/Hannah_Arendt.pdf Arnoletto E.J. (2007) Curso de Teora Poltica. Edici electrnica gratuta. Recuperat el 3/4/13 des de www.eumed.net/libros/2007b/300/ Riera P. (2011). El pensamiento de Hannah Arendt, una visin global . IN. Revista Electrnica dInvestigaci i Innovaci Educativa i Socioeducativa, V. 2, n. 2, Pgines 75-94. Recuperat el 4/4/13 des de http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol2_num2/riera/index.html De Len Barbero J. C. (2010) La filosofa de Hannah Arendt: un acercamiento desde Latinoamrica. Ponncia presentada en el Congreso Centroamericano de Filosofa Latinoamericana, 9-11de setembre de 2010, Antigua Guatemala, Guatemala. Recuperat el 8/4/13 des de http://www.eleutheria.ufm.edu/ArticulosPDF/100921_Arendt_De_Leon.pdf

12