Suficincia. Grafies m / n / ny.

Dictat 2
M Odictats 07/002C

L'edat d'or

Va llevar-se emmurriat, amb el geni de travs, i comen a regirar tota

l'habitaci. Obria calaixos i armaris, rebotia la roba per terra i de sobte es va
posar de quatre grapes, per mirar sota els mobles.
La seva dona, del llit estant, amb les mans al clatell, se'l mirava amb un
somriure mofeta i l'aire de deixar-lo fer. "Si trenques res", pensava, "ja em
sentirs". Al cap d'una bona estona, li pregunt:
Qu et passa, ara? Qu tens?
He perdut la memria i no la trobo enlloc! va respondre ell amb un
rebuf.
La dona va esbatanar els ulls, al els braos com si clams al cel i
enrigid tots els msculs de la cara, per expressar la infinita pacincia d'aquest
mn.
Que no ho veus infeli digu, que la portes posada?

CALDERS, P. Tot s'aprofita. Barcelona: El Observador, 1991. (Clssics catalans del segle XX; 43)