En Pere m'esperava prop de l'avet de les vuit branques, embotit en un vell
abric blavs. La tramuntana semblava no voler abandonar la vall i feia un fred que pelava. S'havia barallat, novament, amb la resta de la colla i ara buidava el pap amb el pobret de mi: que si li tenien bola, que si li feien el buit, que si inventaven excuses per treure-se'l de sobre... Sempre igual. Ja estava avorrit de sentir la vella canoneta. En Pere no canviava i les seves bronques m'avorrien sobiranament. Vaig provar d'obrir-li els ulls sobre el seu mal rotllo amb la gent, per no es deixava convncer i, sviament, vaig decidir variar de tctica i ensabonar-lo una mica.
FORADADA, M.; MORATALLA, L. Catal guai. Fontica i ortografia. Barcelona: Laertes, SA, 1989, pg. 98. (Lectures i itineraris; 7. Quaderns; 1)