ENSENYAR A LLEGIR:

Un nou aprenentatge!

Francesc Culleré Moragues

JUSTIFICACIÓ
L’experiència que presento en aquest treball és fruit de
la vivència que com a mestre vaig tenir ara fa quatre
anys. Era el setembre del curs 2000-01 i em trobava
destinat en una escola cíclica de la comarca de la
Noguera. En ella se’m va assignar la tutoria del
primer curs de cicle inicial de primària. Per a mi, es
tractava d’un nou repte professional ja que mai havia
estat tutor en aquest cicle.

La meva primera preocupació es va centrar en el

treball de lectoescriptura que havia d’atendre. Aquesta
preocupació, mitjançant la recerca de materials i el
diàleg amb companys/es més experimentats, aviat
fou substituïda per una altra.
Efectivament, els meus mals de cap aviat es van
centrar en com donar una resposta educativa
essencialment en l’àmbit de la lectoescriptura –el
domini de la qual havia de ser el vehicle per a
l’adquisició de posteriors aprenentatges– a una
alumna que havia estat escolaritzada l’any anterior i
que tan sols dominava l’anglès i el castellà a nivell
oral. El català pràcticament ni l’entenia ni el parlava,
però certament estava motivada per a iniciar el
treball de lectoescriptura. No cal dir que aquesta
motivació anava augmentant a mesura que la nena
s’adonava del seu propi progrés, motivació que d’altra
banda m’encomanava a mi.
El treball que presento està específicament centrat el
l’aspecte lector si bé, a la pràctica, el completàvem
amb activitats d’escriptura.

La idea per a desenvolupar el procés era partir

d’imatges familiars per a la nena. El primer pas era
la confecció de la “Fitxa Presentació” de la grafia
corresponent. Aquesta constava de la grafia escrita en
lletra lligada i en lletra de pal, la imatge que escollia i
plasmava ella mateixa en forma de dibuix i el seu
nom escrit a sota. Intentàvem trobar paraules que
tinguessin la grafia al davant ja que així tan sols
mirant el dibuix reconeixia d’immediat el so.
Ella mateixa s’anava elaborant les fitxes i les
penjàvem al racó de lectura de la classe, aquest fou un
element més de motivació personal per a la nena.

Un cop feta la “Fitxa Presentació” passàvem a

confeccionar la “Fitxa de Lectura” on quedaven
inclosos els següents elements:

9 La grafia, el dígraf o el grup consonàntic en lletra

lligada i en lletra de pal.

9 El mètode sil·làbic amb les combinacions possibles

de construcció (vocals davant i vocals darrera).
9 El vocabulari relacionat amb el so/grafia que es
treballava i amb la paraula clau en vermell. En
aquest apartat buscàvem paraules semànticament
senzilles i que fossin de diferent categoria lèxica i
gramatical: substantius, verbs, adjectius, adverbis...
També es tractava de trobar paraules (sobretot a les
primeres sessions) que no portessin en el seu nom
cap de les grafies, dígrafs o grups consonàntics no
treballats encara; per això podem dir que el mètode
era progressivament acumulatiu. L’adquisició
d’aquest vocabulari es veia afavorit si cada paraula
nova l’ubicàvem en un context escollit per la nena.
9 La imatge associada a la paraula clau (que en el
present treball he volgut que fossin extretes a partir
d’elements de la vida real).

9 Les frases en blau que contenen el lèxic treballat en

la mateixa fitxa i que són objecte de lectura i
comprensió. Aquestes eren d’estructura lingüística
simple. Aquí podíem fer algunes activitats
complementàries com són practicar dictats, fer
dibuixos relacionats amb el seu significat, canviar
els temps verbals, el gènere o el nombre...
Per tant, la intenció ha estat l’ús d’una metodologia
analítica seguint aquest esquema:

grafia/so síl·laba paraula frase

D’altra banda, aquest treball està pensat en

desenvolupar també el llenguatge oral enriquint el
lèxic i les estructures lingüístiques que afavoreixen el
camí cap al llenguatge escrit. Es tracta, doncs, d’anar
compartint experiències, vivències i situacions amb
l’alumne/a de forma interactiva aportant-li nous
models gramaticals.
Atenent a la diversitat, penso que hem de considerar
la utilització d’aquest material com a quelcom flexible
pensant sempre en el darrer sentit: proporcionar a
l’alumne/a estratègies diferents i adaptades per tal
d’acabar adquirint autonomia a l’hora de llegir.

En aquest marc i en la mesura de les possibilitats

existents, és bo compartir tot aquest treball amb la
família (tal i com vaig fer en la pròpia experiència
viscuda) explicant la metodologia seguida en tot el
procés. Es tracta d’una forma més de complementar el
treball de lectura a l’aula.
I, per acabar, tan sols dir que aquest material
presentat no és més que una ampliació i
perfeccionament d’aquell recull de fitxes elaborades
amb la nena i que el principal motiu que m’ha empès
a la seva publicació és el dels propis resultats
obtinguts amb ella. Tota una experiència que va
valdre la pena de viure!
Les “Fitxes de Presentació” i les “Fitxes de Lectura”
queden adjuntades en els dos documents annexos
per tal de respectar més bé el seu format.
 Fit xes
de
Pr e se n t a c ió
 mussol
ous
 barret
pera
 qui
que
 qua quo

qüe qüi
quadre
ça ço
çu
ce ci
 ga go
gu

gue
gorra gui
guix
 ja jo ju
ge gi

gerra penjador
 cremallera
clau
 impressora
plat
 bruixa
blat
 gripau
globus
 fregall
flor
 estrella
de mar

drap
 formatge
mitjó
Fit xes
de
Lect u ra
NOM: _______________________ DATA: ________________

FITXA DE LECTURA /1

p po pe pi pu pa
P up ep op ip ap
peu pop pipí papa pi pupa
Pep pip-pip! pou piu-piu!
Pepa pa Pau upa! pia pipa
pua api popa apa! ep! peó
Pau i Pepa!
Ep papa, pipí!
Apa, Pep, pupa!
Piu, piu!
NOM: _______________________ DATA: ________________

FITXA DE LECTURA /2

l lo la li lu le
L ul ol el al il
lupa Lola pala oli ala Laia
palpa ola pela pal lila pèl
pila piló polo Lala Pol lilà
Paula apila palau piula poal

Oli al pa i al peu!
La pila lila al pou!
La Laia i la Paula.
El pèl al polo.
El Pau pela el pop al piló.
NOM: _______________________ DATA: ________________

FITXA DE LECTURA /3

m me ma mi mu mo
M am om em um im
meló mil mama mà mel
poma molí mèu mal mula
mapa pam Ismael amo mai
mim miola maó mou mima
mòmia maó Pompeu pamela

Mama, mel al pa!

El mapa pel Pau.
El meló i la poma.
Ui, mal al peu i a la mà!
La Laia mai mima la mula, mai!
NOM: _______________________ DATA: ________________

FITXA DE LECTURA /4

s si sa se so su
S is es os us as
sol suma sal sis sèmola sopa
massa pas sola pesa pis ous
simi sua salsa ales Samuel
sala mussol masia somia seu
Moisès més malesa sèpia Sió
Posa sal als ous.
El Pep és sol al pis.
Sua i somia massa.

Poso sis sumes pel Pau!

Posa salsa a la sèpia.
El Moisès seu a la sala i sopa sèmola.
NOM: ________________________ DATA: _______________

FITXA DE LECTURA /5

t ti to te ta tu
T ut et ot it at
pota meta pit pot tapa teu tap
pilota maleta mata auto tip
tou tupí tomata patata tia tos
tassa tela taula temps estimo
salta estel patinet tulipa atipa
moto taló timó matalàs Tomàs
pelut petita tot
La tia té molta tos.
El Tomàs té l’estel lila.
El Pau posa tomata al pa.
La pilota petita és a la maleta.
La Laia salta tota sola al matalàs.
NOM: ________________________ DATA: _______________

FITXA DE LECTURA /6

n ni ne no na nu
N un an on in en
nen nina Anna ona niu una
nena nou nau neu nata neula
mona ninot nas net nit nom
animal nus Mini nua Manel
nota Antoni mina pena sona
pentina matina mana Tània
El Manel està molt tip.
L’Anna té un ninot de neu.
La Mini pentina un animal.
L’Antoni té una mona al peu.
La nina té el nas petit.
Les neules amb nata són al pot nou.
La Tània matina molt pel matí.
NOM: ________________________ DATA: _______________

FITXA DE LECTURA /7

f fa fu fo fi fe
F uf af if of ef
fum fil font fet foto sofà sifó
final fals fam fusta Felip falta
fenomenal enfila sanefa fama
fan família festa filòsof fòssil
Filomena fantasma festa fanal
enfonsa fauna fuet feina afina
La Fina falta a la festa.
En Felip seu al sofà petit.
S’enfila a la font més alta.
Fa una foto a tota la família.
La tieta Montse fa un fuet fenomenal.
Al final, la fusta no s’enfonsa.
El fantasma fa molta feina a la nit.
NOM: ________________________ DATA: _______________

FITXA DE LECTURA /8

d da du do di de
D ud ad id od ed
dit dona dau dia salada deu
dos dent dansa dalt demà
diadema didal diana moneda
dòmino indi soldat Daniel fada
dimoni peuada teulada Damià
tenda ditada dina dins desa
Té dues dents a dalt.
L’indi dansa tot el dia.
El soldat fa la sopa salada.
La dona desa les sabates.
El Daniel dina i sopa dins la tenda.
La fada i el dimoni salten molt amunt.
El Damià es posa el didal al dit petit.
NOM: ________________________ DATA: _______________

FITXA DE LECTURA /9

b ba bu bi bo be
B eb ab ib ob ub
bata bota bidó boina sabata
bossa tebi bisbe bassa bufanda
bombó sabó banana bona bola
autobús Benet botó bufa tibat
butà bolet Buba bala Abel bou
tub bessona obedient babau
Posa sabó dins el bidó.
La banana és molt bona.
El Benet té les sabates petites.
L’Abel bufa la bola pel tub.
El Buba i el Benet són bessons.
El bisbe té una bossa de bombons.
Els botons de la bata són suaus.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /10

v va vu vo vi ve
V uv av iv ov ev
vas neva vela vent televisió
vint vespa violeta via núvol
vestit vola avui vuitanta veu
vuit vals vulva vianant veí
vianda vida vidu vena vila
viola violí vista avet vota vi
volta avió volum Violant vostè
viva davantal Valentí fava
L’avió vola pels núvols.
Beu vi del vas petit.
El veí del pis té un violí.
Avui fa molt vent a la vila.
El davantal del Valentí és d’un violeta viu.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /11

r/rr ra ru ro ri re
R/RR ur ar ir or er
ruc ram rodona porta rem riu
Ramon verd porró barret roba
pernil rodolar Maria raïm rei
ratolí Ferran pirata pera mar
paret serra sirena pare sorra
remena arena mare arròs fera
Posa el raïm dins el barret.
La mare tasta una pera verda.
La sirena va de mar en mar.
La Maria rodola per la sorra.
El Ferran rema amb les mans.
El rei Ramon, amb el dit, fa una
rodona a la sorra.
El pare remena l’arròs.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /12

c ca cu co
C uc ac ic oc ec
ànec caramel casa campana
copa cadira colom roca corda
curt cara recorda capsa escala
cuc camió boca escola carreta
escarabat capità campió cabàs
toca vaca Carme conte carta
Cosme carretera col curs cau
L’escarabat cau al cabàs.
El colom vola pels núvols.
L’escolà toca les campanes.
Estic fent el primer curs.
El camió corre una cursa per la carretera.
El Cosme posa la cama a la cadira.
La Carme escriu un conte curt a l’escola.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /13

qu que qui
QU
raqueta equip quiròfan aquí
perruqueria arquitecte quica
quinqué paquet Quim moqueta
quiosc coques quedar tomàquet
quieta mosquit esquirol aquest
miqueta quiquiriquic esquiador
boniques Miquel equivocat quilo
Compro un quilo de coques.
En Quim és aquí al quiròfan.
En Miquel s’equivoca restant.
L’arquitecte té un paquet.
El tomàquet madur és ple de mosquits.
Aquesta raqueta és una miqueta quica.
L’esquirol es queda quiet al pi més alt.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /14

qu/qü qua quo

QU/QÜ qüe qüi
qüestió quatre quadre quadern
freqüent quart quars quantitat
quocient aquari qualsevol quasi
eloqüent quan quartilla Pasqual
quadra quadrat equador quota
aqüeducte quotidià obliqüitat
En Pasqual visita l’aquari.
Quan parla és molt eloqüent.
Quasi sóc el quart de la fila.
Tinc quaderns i quartilles.
El quocient de la divisió és quatre.
A l’antiquari tenen un quadre molt bonic.
A la primavera és freqüent que plogui.
Qualsevol dia aniré a l’equador de la Terra.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /15

x xa xu xo xe xi
X ix
xiula xic xuta aixafada xàfec
xerrac aixeta xemeneia xilòfon
xiprer xoc xocolata xop xalet
xampú xarxa xerrar xicot
xinxeta Xavier xofer xiulet
xumet xurro caixa aixada xai
reixa peix coix maduixa Aleix
Xiula falta amb el xiulet.
La moto xoca amb el camió.
L’Aleix encara porta xumet.
Fa xurros amb xocolata.
Talla xiprers i xops amb un xerrac xic.
El Xavier xuta la pilota a la xarxa.
Tot el dia està xerrant sol pel seu xalet.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /16

z za zu zo zi ze
Z
zebra zero zodíac zona zoo
zumzejar zum-zum esmorzar
benzina alzina ximpanzè salze
quinze botzina brunzir atzucac
atzavara Zacaries dotze trapezi
colze zel gatzara Zaïra onze
En Zacaries esmorza sol
sota una alzina.
Un atzucac és un carrer
sense sortida.
Sé tocar la botzina amb el colze.
Les abelles zumzegen de dia sota el salze.
Aquella zona és plena d’atzavares.
La Zaïra i els seus amics fan molta gatzara.
NOM: _______________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /17

ç
ça ço çu
Ç

capçal abraçar descalç força

façana feliç forçut puça xoriço
vençut eriçó pinça cançó alçar
avança braç amenaça plaça
apedaçat llençol caçador calçat
calçotada calçotets balança dolç
Sóc feliç quan alça els
braços i m’abraça.
Té tanta força que ha
vençut el gegant descalç.
Farem una calçotada a la plaça.
Aquell caçador porta un bon calçat.
S’ha deixat els calçotets al capçal del llit.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /18

c
ce ci
C
cec ceba cel ciència cereal cementiri
cigar cigne cèntim oceà cim ciment cep
cinc cera cine ceràmica cinquanta ciutat
cinta cintura circ circuit cirera ciri Cèlia
cert ofici cérvol atenció Cesc cisterna
enciam audició medicina pecíol bíceps

Aquesta tarda anirem al circ i al cine.

Al zoo veuré cignes i cérvols.
Porta cireres, cebes i enciam a la bossa.
La Cèlia fa un curs de ceràmica.
És cert que avui corre pel
circuit de la ciutat?
La cisterna de casa està feta
amb ciment.
El Cesc es mesura la cintura amb la cinta.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /19

ny any iny ony uny eny

NY nyo nyu nye nya nyi
bony nyanyo aranya nyora teranyina
juny pinyol canya muntanya banyera
any pinya pany puny nyam! rossinyol
castanya penya banyar tonyina senyor
piranya minyona pestanya nyonya
guanyar Alemanya pestanya punyal

Pesca una tonyina amb la

canya de pescar.
L’aranya fa una teranyina al
pany de la porta.
El senyor Antoni guanya la cursa.
Cada any al mes de juny em banyo.
La minyona té un bony a l’esquena.
A la muntanya veuré un rossinyol amb un
pinyol al bec.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /20

g/gu ga go gu
G/GU gue gui
gat soga gorra guineu àguila amagat
guerra pagar tortuga guitarra piga
agost regar caragol Noguera guàrdia
gos igual gota gol gandul guanyar
goma guix gavina groga gavardina
margarida elegant xeringa caganer
Balaguer amiga Guillem fregar bagul

En Guillem rega les margarides.

El caragol s’amaga sota la col.
La guineu guanya la tortuga.
A l’agost les gavines volen sobre el mar.
Visc a Balaguer i sóc de la Noguera.
El noi gandul va molt elegant
amb la seva gavardina.
El guàrdia porta la gorra groga.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /21

j/g ja jo ju
J/G ge gi
julivert gelat jaqueta joia albergínia
Josep Gerb Girona jugar penjador Joan
gira-sol dijous Gemma rajola jove gent
màgia gerd juliol gespa girafa pijama
geni joguines monja ajudar taronja joc
estiuejar gener menjar netejar gitano
gerra jardí Júpiter just germà pàgina

El jove geni fa màgia a la gent.

Penja la jaqueta de color taronja.
Estiueja a Girona tot el juliol.

El meu germà menja

sobre la gespa del jardí.
La Gemma neteja cada
dijous les rajoles del menjador.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /22

gü
güe güi
GÜ

ungüent pingüí aigüera piragüisme

güell ambigüitat llengües paraigües
lingüista aigües bilingüe

Un güell és el crit que fan alguns animals

com el porc, la llebre o la rata.
El metge m’ha receptat un
ungüent pel mal d’espatlla.
El seu esport preferit és el
piragüisme.
Al lingüista li agrada estudiar les llengües.
Sap parlar l’àrab i el romanès, és bilingüe!
En Pingu és un pingüí molt divertit.
Renta els plats i les olles a l’aigüera.
Avui els carrers són plens de paraigües.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /23

h he hi ha hu ho
H ah ih eh oh uh
home habitació ham hamaca habitant
hèlice Humbert helicòpter herba heroic
heura hiena hípica higiene hipnosi
harmonia hipopòtam histèria història
hivern herpes hola holandesa honest
hora hort Hilari hospital hac hotel
humit humor huracà horitzó humil
horror himne tothom aleshores haver

L’home té herba al seu hort.

Durant l’hivern, l’habitació de
l’hotel és molt humida.
A quina hora he d’anar a l’hospital?
Al zoo he vist un hipopòtam i una hiena.
L’hèlice de l’helicòpter volta molt depressa.
L’Hilari ha pescat un peix amb l’ham.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /24

ll lle lli lla llu llo

Ll all ill ell oll ull
llac llaç lladre llaurar llauna llàgrima
llagosta llàstima llamp llei llavi llana
llança llangardaix llanterna llapis llar
lladrar llavor llengua ull llentia llenya
llimó llit llista lliure llom llúdria llum
lluna lluny llesca tall Lleida Llorenç
palla all bacallà molla pantalla dilluns
pollet agulla pallasso camell anell llet
toll taller gallina martell galleda tallar

Al pallasso li han caigut

moltes llàgrimes.
El matalàs del meu llit és
tot de llana.
Aquell gos lladra quan veu un llamp.
Posa el tall de llom damunt la llesca de pa.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /25

l.l
L·L
pel.lícula tranquil.la satèl.lit putxinel.li
goril.la mortadel.la cal.ligrafia til·la
síl·laba col.legi cel.lofana il·luminar
pol.len varicel·la novel.la caravel.la
aquarel.les il·lusió constel.lació fal.lera
intel.ligent libèl.lula metàl·lic col.locar
col.lecció pàl·lid col.laborar il.lustració

L’Ester és una nena molt

tranquil·la i intel.ligent.
Té la fal.lera de col.leccionar
putxinel·lis metàl·lics.
Amb les aquarel.les he pintat un goril.la.
Al nostre col.legi fem cal·ligrafia cada dia.
Quan miro la novel·la em prenc una til.la.
A la pel·lícula hi surt un satèl·lit espacial.
Li fa molta il·lusió navegar amb caravel·la.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /26

x ex ox ux ix ax
X
extrem excursió experiment taxi boxa
galàxia text examen saxofon màxim
Alexandre explicar clàxon explorador
auxili èxit fixar explotar luxe annex
anorèxia explosió tòxic lèxic exposició
expressar apèndix asfixiar excel·lent

L’explorador demana auxili des del cim.

A l’examen he escrit un text que parlava
de la nostra galàxia.
Hi ha hagut una explosió i gairebé
s’asfixia una nena.
El seu lèxic és molt ampli i sap
expressar-se molt bé.
L’Alexandre toca el clàxon del taxi.
Toca el saxofon de forma excel·lent.
L’exposició d’ocells ha tingut molt èxit.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /27

cl/cr cla cle clu cli clo

CL/CR cri cro cra cru cre
closca creu clau crema tecla créixer
clima Clara cresta esclatar crit clot
cremallera aclarir cràter clavar cranc
classe cridar bicicleta croqueta clarinet
crossa clatell cruïlla clenxa clar crosta
Claudi Cristina xancla creatiu criatura
microscopi cruspir-se clor oncle crisi

La Clara crida els nens de la

classe per veure els crancs.
El gall té la cresta vermella i el
cargol la closca dura.
L’oncle menja croquetes i crema.
Aquella criatura va amb bicicleta
per la cruïlla.
La Cristina clava un clau a la creu.
Va amb crosses i porta xancles per casa.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /28

pl/pr pli ple plu pla plo

PL/PR pru pro pra pri pre
plàtan pruna plaça prepara plat nespra
plata després plantar premi plafó
preocupat planeta professor planxa
programa plàstic prat ple preciós
préssec preferit plegar pregar plorar
preguntar ploma presó pluja preu prim
primavera plana príncep aspre profund
vespre impressora omplir ample prop

El pou profund de la plaça és

ple d’aigua de la pluja.
A la plata plana hi ha préssecs,
plàtans, prunes i nespres.
Al vespre planxa la roba, la
plega i la desa a l’armari.
Han donat un premi al meu
programa de ràdio preferit.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /29

bl/br bli ble blu bla blo

BL/BR bru bro bra bri bre
bleda broma moble sobre blanca llibre
escombra blau llibreta poble cabra
estable arbre blat braç amable bramar
doble brasa feble bresca noble bressol
pebrot brillant cobla brindar cable
brisa bloc brossa abril biblioteca bruixa
brodar agradable bròquil brut Blanca

Té un bloc de notes de color blau damunt la

taula de la biblioteca.
L’ase brama fort a l’estable.
Aquell moble blanc està brut.
La Blanca és agradable i amable.
Pel poble vola una bruixa amb
una escombra.
Compra bledes i bròquil a la
parada del mercat.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /30

gl/gr gle gli glo gla glu

GL/GR gre gro gri gra gru
granja Anglaterra grill globus cigrons
iglú granota esglaó gruixut glop gran
gronxador glaçó granger gruta gla
gresca alegre gladiol gratar església
graella grandiós Glòria segle grapat
regle Griselda Segre groc gripau Gregori
arreglar esgrima singlot esglai agradar

La Glòria agafa un bon grapat de

cigrons per a la Griselda.
Ella es gronxa al gronxador de la granja.
El gripau i la granota són amics del grill.
Dorm a l’iglú i fa un glop d’aigua glaçada.
Puja, d’un en un, els esglaons
del campanar de l’església.
Li agrada enlairar el globus
groc des del terrat de casa.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /31

fl/fr fli fle flu fla flo

FL/FR fro fri fre fru fra
fregar flor refredat flam fred flama
frare flauta fràgil fleca frase Frida
ofrena fredolic Àfrica fluix fregir fluor
frenar inflat fricandó front fruita cofre
reflexionar fregall sofregit Francesc
fresca inflat nafrat flotar

Menja flam i fruita per postres.

El frare toca molt bé la flauta.
Té el peu inflat i li costa frenar el cotxe.
En Francesc té el front nafrat i li fa mal.
Rega les flors del jardí a la fresca de la nit.
Està refredat i no para de fregar per casa.
Està fent un fricandó de
llom amb fredolics.
La Frida reflexiona sobre la
pobresa a l’Àfrica.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /32

dr/tr dri dra dro dru dre

DR/TR tre tro tru tra tri
truita drap tres cocodril pedra trèvol
quatre trobar tresor tronc drac trucar
adreça tractor tretze trist tren podrida
travessar trineu quadre treure padrí
batre poltre estri dreta ostra rostre
Adrià centre sidra trencar entrar poltre
finestra dret trampa dintre altre treball
estrenar divendres estrella de mar vidre

L’Adrià ha dibuixat un drac.

Fa una truita de quatre ous.
El divendres el tren no passa.
El cocodril travessa el riu damunt un tronc.
El padrí té un poltre petit que menja trèvol.
El trineu xoca amb la pedra.
Fa sidra amb les pomes que ha
trobat podrides al cistell.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /33

tx
TX
butxaca salsitxa dutxa fitxa cartutx
remolatxa esquitxar pistatxos cotxe
empatx metxa motxilla putxinel·li
escletxa despatx ratxa totxo bitxo
petxina panotxa tatxar fletxa escabetx
caputxa capritx quitxalla Pinotxo

Ha esclafat la petxina amb un totxo.

Té moltes fitxes a la taula del despatx.
S’ha deixat la motxilla al cotxe de la mare.
La Cèlia quan es dutxa esquitxa les rajoles
blanques de la paret.
S’ha empatxat de salsitxes!
Té la butxaca de la camisa
plena de pistatxos.
Miraré els putxinel·lis per
l’escletxa de la porta.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /34

ig eig ig oig aig uig

IG
faig passeig lleig boig sorteig roig maig
safareig bateig assaig raig veig glopeig
solfeig estoig rebuig mig fuig migdiada
mareig goig desig oreig trepig enmig
balanceig puig degoteig festeig torneig
sopluig braceig enuig pessigolleig aleteig

La Teresa ha perdut l’estoig de color roig.

Ha plantat un faig al mig del seu jardí.
Està boig d’alegria perquè ha guanyat el
torneig de tennis.
Al maig cada dia un raig.
Estudio solfeig a l’escola
municipal de música.
Després de dinar faig una bona migdiada.
Cada dia veig gent al passeig de l’estació.
A mig matí faig un glopeig de fluor.
NOM: ________________________ DATA: _______________
FITXA DE LECTURA /35

tg/tj
TG/TJ
metge platja petjada enutjat fetge patge
mitja natja trepitjar formatge lletja
rellotge paisatge aterratge pelatge
coratge rodatge politja paratge oratge
muntatge mitjó salvatge onatge llotja
maquillatge llenguatge missatge ferotge
jutge viatge equipatge garatge

El jutge viatja amb l’equipatge.

El metge menja formatge i fetge.
Fan el rodatge enmig de la selva salvatge.
Avui a la classe de llenguatge hem escrit
missatges per al patge.
Aquell animal ferotge ha
deixat la seva petjada damunt
la sorra de la platja.
Porta un munt de maquillatge!