Guia. Llengua 3 PRIMÀRIA. Grup Promotor. Santillana

914421 _ 0001-0025.
qxd 5/6/08 17:22 Página 1
Guia
Llengua 3 PRIMÀRIA
Grup Promotor
Santillana
914421 _ 0001-0025.qxd 5/6/08 17:22 Página 3
Introducció
La Casa del Saber .................................. IV
El projecte de l’Educació Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VI
Recursos per al Cicle mitjà ........................ VIII
Continguts de Llengua Catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XII
Les Competències bàsiques a l’àrea de llengua
catalana i literatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . XVI
El llibre de l’alumne ................................ XX
La guia didàctica ................................. XXIV
Guia didàctica
PRIMER TRIMESTRE
Unitat 0. Ens retrobem! ............................ 6A
Unitat 1. Ben amunt! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14A
Unitat 2. A cavall ................................. 28A
Sóc capaç de... .................................... 42
Unitat 3. Quin èxit! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44A
Unitat 4. Fem camí ............................... 58A
Sóc capaç de... .................................... 72
Taller d’escriptura .................................. 74
SEGON TRIMESTRE
Unitat 5. En forma ................................ 76A
Unitat 6. Versos diversos ......................... 90A
Sóc capaç de... ................................... 102
Unitat 7. Cartes de lluny ........................ 104A
Unitat 8. Paraules màgiques .................... 118A
Sóc capaç de... ................................... 132
Taller d’escriptura ................................ 134
TERCER TRIMESTRE
Unitat 9. Això era i no era... ..................... 136A
Unitat 10. Animalots i animalons ............... 150A
Sóc capaç de... ................................... 164
Unitat 11. Mèu! ................................. 166A
Unitat 12. Ja ens veurem! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180A
Sóc capaç de... ................................... 194
Taller d’escriptura ................................ 196
Ep, família! ....................................... 198
Activitats de comprensió oral ..................... 200
Lectures .......................................... 212
914421 _ 0036-0051.qxd 5/6/08 17:57 Página 38
Objectius
1 Ben amunt!
O
● Observar una fotografia.
● Comentar el que la imatge els
suggereix.
Programa de lectura
de la imatge
Mitjançant les activitats que es
proposen, es vol que els nens
i nenes es fixin en l’edifici i en el
que més el caracteritza: l’alçada.
Aquesta, dins de la ciutat, es com-
para a l’alçada de la girafa dins
del regne natural.
Treballem valors
A partir de l’observació del dibuix
de la pàgina 14, parleu amb els
alumnes de la importància de con-
servar els edificis que són patri-
moni històric. Fe
Ex
14
Suggeriments didàctics
Abans de treballar la imatge
● Per introduir els alumnes en la unitat, convideu-los a observar la il·lustra-
ció i feu que la relacionin amb l’alçada. També els podeu fer llegir el títol
de la unitat i plantejar-los a què fa referència. Probablement tots voldran
expressar les seves idees o opinions; recordeu-los que cal respectar un
torn de paraula.
Per treballar la imatge
● Proposeu als alumnes que es fixin en la imatge i establiu un diàleg amb
ells fent referència a l’edifici i l’animal que hi apareixen; compareu-los per
l’alçada i situeu-los cadascun en el seu entorn físic habitual.
14
914421 _ 0036-0051.qxd 5/6/08 17:58 Página 39
UNITAT 1
OBSERVA I... COMENTA
Competències
Observa bé la imatge de la fotografia i escull la resposta correcta. Social i ciutadana. Proposeu
La fotografia correspon a: als alumnes que facin una llista
Una piràmide d’Egipte.
de les actuacions incíviques que
El temple de la Sagrada Família. cal prevenir en una ciutat per tal
La Torre Eiffel. de conservar-la neta i evitar fer
malbé el que ens envolta, sigui o
Des d’on creus que està feta la fotografia? Quina sensació produeix?
no patrimoni històric o d’interès
Què tenen en comú la imatge de la fotografia i el dibuix de la girafa?
cultural.
No tenen res en comú.
Les dues imatges suggereixen alçada. Interacció amb el món físic. A
Totes dues produeixen vertigen. partir de la imatge de la girafa, feu
que els alumnes s’adonin de la
importància de respectar el món,
especialment, la natura i els ani-
mals.
PARLEM-NE…
Fes memòria i pensa en un edifici o monument molt alt on hagis pujat.
Explica el que en recordis. Pots guiar-te per aquestes preguntes:
Com es diu?
On és?
Com és?
Saps com i quan va ser construït?
Quan i amb qui hi vas anar?
Com vas pujar-hi?
Quina sensació vas tenir, un cop a dalt?
Què vas veure, des de dalt?
15
Altres recursos
Joc
Proposeu als alumnes que juguin a endevinar. Un d’ells pensarà en un edi-
fici de la ciutat, o en un edifici emblemàtic del món (tipus la Torre Eiffel). Els
companys i companyes li aniran fent preguntes com ara: «És a la nostra ciu-
tat? És molt alt? Etc.» El que ha pensat en l’edifici només podrà respondre
sí o no. Qui encerti la resposta, serà el proper que pensarà l’edifici que els
altres hauran d’endevinar.
Solucions
● La Torre Eiffel.
● Des del carrer, als peus de la
torre.
● Les dues imatges suggereixen
alçada.
15
914421 _ 0036-0051.qxd 5/6/08 17:58 Página 40
Els Netejafinestres
Objectius
● Llegir correctament un text nar-
ratiu.
● Aprendre a entendre el text.
Recursos
En el CD hi ha la lectura recitada V
de la unitat. –I
–D
l’esca
Competència Fixeu
Tractament de la informació I
E
El Mi
i competència digital. Feu que els Perquè et situïs del ja
alumnes utilitzin l’ordinador i Inter- l duc es va quedar mirant fixament aquells animalons.
Personatges: una girafa, fins q
net per buscar informació sobre un pelicà, un mico i un nen
Semblava com si estigués a punt de tenir un atac.
elàst
Roald Dahl. Poseu-la en comú i co- (en Billy, que és qui explica –Però... Qui són aquesta colla? És que el món sencer grim
menteu-la. la història). I un duc que ha perdut l’enteniment? de to
vol que algú netegi –No buscàveu algú que us netegés els vidres? –va dir
els vidres de casa seva. –D
el Mico–. Nosaltres som els Netejafinestres! als d
Què ha passat? Aquesta
I, tot seguit es va posar a cantar: –N
colla d’animalons
són els Netejafinestres. Deixem els vidres transparents, –Q
El duc els ha contractat per la Girafa, el Pelicà i jo.
–H
netejar les sis-centes Els netegem en un moment,
setanta-set finestres de es tre
ja veureu quina resplendor!
casa seva, però encara no S
els havia vist. Ara, acaben –I qui ets tu? –digué el duc assenyalant-me amb el bastó.
mala
d’arribar i són al seu jardí. –És el nostre gerent –va dir la Girafa–. Es diu Billy. ell co
No anem enlloc sense ell.
–Q
–Molt bé, molt bé –va remugar el duc–. Seguiu-me,
–N
DICCIONARI a veure si és veritat que serviu per netejar finestres.
i s’ha
Gerent: persona
encarregada de dirigir
una empresa.
16
Abans de llegir
● Proposeu als alumnes si coneixen quina és la feina dels netejafinestres.
Comenteu-la a la classe i expliqueu les diferents maneres com es pot fer
aquesta feina.
● Feu que, llegint el títol i fixant-se en les imatges, es facin una idea del con-
tingut del text.
Durant la lectura
● Feu una lectura col·lectiva del text i a continuació una d’individual. Treba-
lleu l’entonació i les pauses.
● Si es creu convenient, es poden repartir els personatges de la narració en-
tre els alumnes i fer una lectura dramatitzada.
16
914421 _ 0036-0051.qxd 25/6/08 09:54 Página 41
1
UNITAT 1
El text
● Aquesta narració és una adapta-
ció del conte La girafa, el pelicà
i jo, de Roald Dahl. Aquests tres
personatges lloguen una casa
abandonada, que abans havia
estat una pastisseria, i posen
Vam seguir-lo fins a casa seva.
un negoci de netejar vidres. Un
duc contracta els tres animals i
–I ara què? –va preguntar el duc.
un nen, que és el narrador de la
–Doncs ben fàcil, excel·lència –replicà la Girafa–. Jo sóc
l’escala, el Pelicà és la galleda i el Mico, el que neteja.
història, perquè netegin les fi-
Fixeu-vos-hi bé!
nestres del seu enorme palau.
I amb això, la colla de netejafinestres va entrar en acció.
Però, a més, atrapen un lladre
El Mico va saltar a l’esquena de la Girafa i va obrir l’aixeta que havia robat les joies de la
del jardí. El Pelicà va col·locar el seu gran bec sota l’aixeta duquessa. El duc els recompen-
fins que va ser ben ple d’aigua. Després, com si fos una molla sa per la seva acció i els ani-
elàstica, va tornar a saltar damunt l’esquena de la Girafa i va mals i el nen poden tornar a
grimpar pel llarg coll fins que es va quedar balancejant dalt obrir la pastisseria.
DICCIONARI
de tot del seu cap.
● Roald Dahl (1916-1990) va néi-
–De primer farem el pis de baix –va cridar la Girafa Grimpar: enfilar-se
ajudant-se de les xer a Gal·les fill de pares no-
als de baix–. Sisplau, porta l’aigua aquí dalt.
mans. ruecs. Va passar la infantesa a
–No arribareu pas als dos pisos de dalt –va cridar el duc.
Anglaterra. Va ser conegut autor
–Qui diu que no hi arribarem? –va respondre la Girafa.
de bestsellers, com Charlie i la
–Ho dic jo –va dir el duc, tot decidit–. I no vull que ningú fàbrica de xocolata, un dels pri-
es trenqui el coll a casa meva.
mers llibres que va escriure a
Si desitgeu ser amics d’una girafa, mai no li parleu partir d’un conte que explicava
malament del seu coll. De tot el que té una girafa,
als seus fills.
ell coll és la part de la qual està més orgullosa.
–Què li passa, al meu coll? –va saltar la Girafa.
–No vull discutir. Si no hi arribes, no hi arribes,
i s’ha acabat.
17
Vocabulari
Plantegeu als alumnes que marquin les paraules de la lectura de les quals
desconeixen el significat. Feu-los fer un treball de recerca, amb ajut del dic-
cionari o treballant el significat de les paraules entre tots a la classe.
Per tal de practicar aquest vocabulari, proposeu-los d’escriure una oració
amb cadascuna de les paraules que han buscat al diccionari. Corregiu-les
a la classe.
La idea és que ningú es quedi amb dubtes: el text ha de quedar totalment
entès un cop s’ha fet la lectura.
17
914421 _ 0036-0051.qxd 5/6/08 17:58 Página 42
–Excel·lència –va dir la Girafa amb un somriure

de superioritat–, no hi cap finestra al món on jo no
Competències pugui arribar amb el meu coll.
1. E
El Mico, que dansava perillosament sobre el cap
Social i ciutadana. Plantegeu
de la Girafa, va cridar:
als alumnes la importància que té
–Demostra-li, Girafeta! Demostra el que ets
la col·laboració entre les persones
capaç de fer amb el teu coll.
per aconseguir els objectius prete-
Tot seguit, el coll de la Girafa, que ja era prou
sos, siguin els propis o els de la
llarg, va començar a fer-se més llarg...
comunitat.
i més llarg…
Treballem valors i més llarg…
i més llarg…
Proposeu als alumnes la impor-
tància de confiar en les pròpies
capacitats i en les dels altres. El
i més alt… 2. E
duc, a la lectura, no sembla creu-
i més alt…
re que la girafa, el pelicà i el mico 3. P
puguin fer la feina, però els dóna
un vot de confiança i ells li demos-
i més alt…
tren la seva vàlua. ... fins que el cap de la Girafa, amb el Mico
al cim, va arribar a les finestres del pis de dalt
de tot. El Pelicà, amb el bec ple d’aigua, va volar
fins a col·locar-se a l’ampit d’una de les finestres
més altes, prop del Mico, i va ser llavors
quan va començar de debò la neteja
de les finestres.
DICCIONARI –Que li’n sembla? –va preguntar des d’allà dalt 4. L
Ampit: replà que la Girafa al duc.
formen les parets El duc es va quedar mut.
a la part inferior
de les finestres. ROALD DAHL,
La Girafa, el Pelicà i jo (adaptació)
5. I
18 Comp
Després de la lectura
● Proposeu als nens i nenes que es fixin en els dibuixos i que interpretin a
quins moments de la narració fan referència.
● Pregunteu a tres o quatre voluntaris que us expliquin el contingut del text.
Després, demaneu-los què els ha semblat.
● Demaneu als alumnes si coneixen altres contes en què les persones i els
animals interactuïn (treballant, parlant, etc.).
● A partir de l’activitat 4, pregunteu-los de què estan orgullosos. Porteu la
pregunta més enllà i demaneu-los de què podem estar orgullosos els és-
sers humans.
18
914421 _ 0036-0051.qxd 5/6/08 17:58 Página 43
1
UNITAT 1
ure
no
Pensa-hi
Objectius
1. Escull la resposta correcta:
cap ● Interpretar el text a partir d’unes
Qui explica aquesta història? qüestions concretes.
Billy, el nen. ● Reconèixer els personatges i la
El Pelicà.
seva funció en el text.
u El Mico.
El duc.
Qui forma la colla dels Netejafinestres? Competència

Billy, el Pelicà i el duc. Aprendre a aprendre. Expli-
El Mico, la Girafa, el Pelicà i el nen. queu als alumnes la importància
El Mico, la Girafa, el Pelicà, el nen i el duc. de llegir amb l’entonació adequa-
da tant per entendre millor el text
2. Explica com ajuda cada un dels animals a netejar els vidres de la casa del duc. com perquè els que l’escolten no
perdin l’atenció.
3. Pensa ara en el personatge del duc.
Escull les paraules que el defineixen millor.
confiat antipàtic
incrèdul divertit
Al final de relat, com queda el duc?

es
mut de sorpresa mut de por
mut de ràbia mut de dolor
dalt 4. La Girafa està molt orgullosa. De què?

Escriu el nom d’aquests animals i explica de què creus que podria estar orgullós
cadascun.
DAHL,
ació)
5. Inventa i escriu quina altra feina podria fer tota la colla a més de netejar vidres.
Comprensió lectora 19
Solucions
Programa de comprensió lectora
1. Billy, el nen. El Mico, la Girafa,
Activitats 1 i 2. Obtenció de la informació. Recordar qüestions concretes el Pelicà i el nen.
sobre els protagonistes.
2. La Girafa fa d’escala, el Pelicà,
Activitat 3. Reflexió sobre el contingut. Pensar en algunes actituds dels per- de galleda i el Mico neteja les
sonatges i traduir-les en paraules. finestres.
Activitat 4. Obtenció de la informació i elaboració d’una interpretació. Bus- 3. incrèdul i antipàtic; mut de sor-
car una informació i extrapolar-la a altres casos. presa.
Activitat 5. Reflexió sobre el contingut. A partir del text i d’una qüestió con- 4. Del seu coll.
creta, aportar idees pròpies.
■ R. M. Eriçó: punxes. Cérvol:
cornamenta. Elefant: trom-
pa. Coala: capacitat per en-
filar-se i aguantar-se sense
caure.
5. R. Ll.
19
914421 _ 0036-0051.qxd 5/6/08 17:58 Página 44
Lletres i sons 7.
Objectius
Recorda les lletres de l’alfabet:
● Definir l’alfabet.
● Memoritzar l’alfabet. E/e F/f
C/c D/d G/g
B/b de e efa
● Ordenar paraules alfabèticament. A/a
ce ge
be
a
K/k L/l M/m N/n
I/i J/j ca ela ema ena
Competència H/h i jota
hac U/u
R/r T/t u
Aprendre a aprendre. Plante- P/p Q/q erra S/s
cu te
geu als alumnes que una manera O/o pe essa
o
de memoritzar l’alfabet és posar-li X/x Y/y Z/z
música: a partir de la cantarella W/w ics i grega zeta
V/v ve o xeix
que es tria, la seqüència ordenada ve doble
(baixa)
de l’abecedari flueix amb facilitat
8.
L’alfabet o abecedari consta de 26 lletres en català:

5 vocals 21 consonants
Les lletres de l’alfabet segueixen un ordre que permet, per exemple,
ordenar les paraules en un diccionari.
6. Segueix l’ordre alfabètic per trobar el camí i descobreix les lletres que falten
a partir del dibuix.
9.
10.
20 Fonètica i ortografia: l’alfabet Fonèt
● Proposeu als alumnes que escriguin una paraula que comenci amb cadas-
cuna de les lletres de l’alfabet i que en segueixin l’ordre. Si cal, poden fer
servir el diccionari. Es trobaran que hi ha una lletra que mai no apareix a
principi de paraula: és la y, que només apareix en el dígraf ny.
● A partir de l’activitat 6, feu que dibuixin un laberint i que marquin el camí
amb les lletres de l’alfabet que caldrà seguir ordenadament per arribar al
final. Un cop acabat, feu que l’intercanviïn amb un company o companya
i el resolguin.
Solucions
6. a, b, c, d, e, f, g (girafa), h, i, j,
k, l, m (mico), n, o, p (pelicà),
q, r, s, t, u, v, w, x, y, z.
20
914421 _ 0036-0051.qxd 5/6/08 17:58 Página 45
1
UNITAT 1
7. Escriu a cada casella la lletra d’abans i la de després de la que ja hi ha escrita, seguint
l’ordre alfabètic. A continuació, escriu a la taca de color el número de cada seqüència
per tenir l’alfabet complet. Competència
N
D’autonomia i iniciativa perso-
Q
nal. Demaneu als alumnes que
escriguin un nom de persona amb
E T cadascuna de les lletres de l’alfa-
c
bet. Després, poseu-los en comú
H 1 a B i corregiu les possibles errades.
W K
8. Ordena alfabèticament cada grup de paraules de la lectura.
entre nosaltres sorprès

duc girafa
tot
cel llarg
pelicà
alt jardí
ulls
finestres mico
quedar
bec orgullosa remugar
9. Fixa’t en la primera lletra de les paraules de l’activitat anterior i respon:

Totes juntes formen l’alfabet sencer o en falta alguna? Quines?
Escriu una paraula que comenci amb cadascuna d’aquestes lletres.
Utilitza el diccionari.
Hi ha alguna lletra que mai no pot
aparèixer a principi de paraula? Anna
Bernat
10. Fes una llista amb els noms dels Solucions
companys de classe i ordena’ls Cèlia...
alfabèticament.
7. 6, p, q, r; 2, d, e, f; 3, g, h, i;
8, v, w, x; 9, y, z; 5, m, n, o;
fabet Fonètica i ortografia: l’alfabet 21 7, s, t, u; 1, a, b, c; 4, j, k, l.
8. alt, bec, cel, duc, entre, fines-
tres; girafa, jardí, llarg, mico,
nosaltres, orgullosa; pelicà,
Altres recursos
quedar, remugar, sorprès,
Joc tot, ulls.
Proposeu als nens i nenes de fer un joc. Per ordre, un alumne dirà una pa- 9. Falten: h, i, k, q, v, w, x, y, z.
raula i el següent haurà de dir una paraula que comenci amb l’última lletra R. M.: hora, inici, karate, qües-
de la paraula anterior i així successivament. Si en algun moment el mestre tió, vas, waterpolo, xocolata,
veu que és massa difícil aconseguir la paraula següent, pot aturar el joc i dir zebra.
ell mateix la paraula o proposar-ne una de nova.
Sí, la y.
La gràcia del joc està en la rapidesa i l’atenció que s’hi ha de posar.
10. R. Ll.
Recursos
Reforç i ampliació: Reforç, fitxa 1.
Reforç i ampliació: Ampliació, fit-
xa 3.
21
914421 _ 0036-0051.qxd 5/6/08 17:58 Página 46
Mots i frases 15.
Objectius
11. Indica els grups de paraules que tinguin sentit:
● Reconèixer l’oració i caracterit-
zar-la. El Pelicà va baixar volant en picat.
En acció la colla de va entrar Netejafinestres.
● Completar oracions.
No arribareu pas als dos pisos de dalt.
● Escriure oracions. Aquesta colla qui són d’animalons?
El cap de la Girafa va arribar a les finestres del pis de dalt de tot.
Mut el es va quedar duc.
Competència 16.
Artística i cultural. Proposeu 12. Explica per què no tenen sentit els grups de paraules que no has triat en l’activitat
als alumnes que dibuixin com anterior i corregeix-los perquè en tinguin.
s’imaginen els tres animals treba-
llant junts. Pengeu tots els dibui- 13. Ordena els grups de paraules següents i escriu les oracions resultants.
17.
xos a la classe perquè tothom els
La és Girafa escala l’.
pugui veure. Si ho creieu conve-
l’ El jardí Mico va obrir aixeta del.
nient, podeu fer una votació i triar
El obria com uns duc ulls plats.
el que més agradi.
li passa al coll meu Què?
L’oració és un conjunt de paraules ordenades que té sentit complet.
14. Uneix els dibuixos de dos en dos tenint en compte la lectura, i escriu oracions
amb cada parella de noms.
lerànc
To
18.
ia
22 Gramàtica: l’oració Gram
Solucions Suggeriments didàctics

11. El Pelicà va baixar volant en ● Proposeu als alumnes que escriguin oracions i, a continuació, en full a
picat. No arribareu pas als
part, les desordenin. Feu que intercanviïn les oracions desordenades amb
dos pisos de dalt. El cap de
un company, que les haurà d’ordenar. Demaneu-los que tornin a intercan-
la Girafa va arribar a les fines-
viar els fulls i que en facin la correcció.
tres del pis de dalt de tot.
● Escriviu grups de tres paraules a la pissarra (per exemple: nen, jugar, pi-
12. Perquè les paraules estan
lota; avi, passejar, gos; etc.) i feu que els nens i nenes escriguin una ora-
desordenades.
ció amb cadascun d’ells. Llegiu-les en veu alta i corregiu-les entre tots.
13. La Girafa és l’escala. El Mico
va obrir l’aixeta del jardí. El
duc obria uns ulls com plats.
Què li passa al meu coll?
14. La Girafa és l’escala. El Peli-
cà és la galleda. El Mico és el
que neteja els vidres.
22
914421 _ 0036-0051.qxd 5/6/08 17:58 Página 47
1
UNITAT 1
15. Completa les oracions del text amb la paraula que hi falta:
Competència
Pelicà vidres Deixem els ......................................... transparents,
Matemàtica. Demaneu als
la Girafa, el ......................................... i jo. alumnes que comptin quantes
quina netegem Els ......................................... en un moment, oracions han escrit a partir de l’ac-
ja veureu ......................................... resplendor! tivitat 17. Feu que cadascú en di-
gui el nombre en veu alta perquè
els altres en prenguin nota. Al fi-
16. Tenint en compte la lectura, escriu oracions que comencin de la manera següent: nal, individualment, hauran de su-
mar la quantitat d’oracions que
L’equip dels Netejafinestres, el formaven... El Pelicà va omplir... han escrit entre tots els alumnes
Si voleu ser amics d’una girafa... El Mico grimpava... i tindran el nombre total de mem-
bres de totes les famílies dels
17. Fes una llista dels membres de la teva alumnes.
família que viviu plegats i escriu una
oració sobre cadascun.
Exemple: La mare treballa

Programa de tolerància
de florista al mercat central. A l'activitat 18 se'ls demana que
donin idees per tenir més bona
convivència amb els companys de
la classe.
lerànc
To
18. Escriu cinc oracions que expliquin quines coses podeu fer
ia
a classe per tenir més bona convivència entre els companys.

Poseu-les en comú i anoteu-les a la pissarra.
ració Gramàtica: l’oració 23
Altres recursos
Poesia
És la girafa, més alta Solucions
que no cap més ruminant; 15. Deixem els vidres tanspa-
des del dia que va néixer rents, la Girafa, el Pelicà i jo.
s’anà estirant, estirant. Els netegem en un moment,
La seva cua davalla ja veureu quina resplendor!
sens tocar res de massís, 16. R. Ll.
i son coll s’enlaira sempre
17. R. Ll.
com d’enyor d’un paradís.
18. R. Ll.
JOSEP CARNER, Girafa (fragment)
Recursos
23
914421 _ 0036-0051.qxd 5/6/08 17:58 Página 48
T O R N E M A L L E G I R
La construcció de la Torre Eiffel

Objectius
La Torre Eiffel és un dels edificis més famosos del món: rep
En la
● Llegir i entendre una anècdota. milions de visitants cada any. Però poca gent sap que podia
● Caracteritzar l’anècdota i les se- haver estat construïda a Barcelona!
ves parts. En efecte, l’any 1888 l’enginyer francès Gustave Eiffel
va proposar de construir la seva torre a Barcelona, però
● Escriure i completar anècdotes. Una
l’Ajuntament no ho va acceptar, perquè la trobaven molt
una i
estranya i massa cara.
Així doncs, Gustave Eiffel va fer la mateixa proposta, un any
Treballem valors 21.
després, a la ciutat de París, on finalment es va construir.
Comenteu amb els alumnes la im- La Torre Eiffel tampoc no va agradar gaire a la gent important
portància d’entendre cada cosa de París, que la veien com un enorme monstre de ferro. L’any 22.
en el seu moment històric i res- 1909 va estar a punt de ser enderrocada, però finalment
pectar com va ser vista i entesa es va conservar perquè els ciutadans van demanar-ho, i es va
aprofitar per instal·lar-hi antenes i equips de ràdio. I així fou
aleshores. Feu-los pensar que una
com es va salvar un dels monuments més importants del món!
cosa tan poc estranya per a nosal-
tres com la Torre Eiffel, emblema
de París, va ser un «monstre de
ferro» per a la gent de la ciutat en 19. Copia cada frase sota el requadre correcte.
el moment que es va construir. Les obres de construcció de la Torre Eiffel van durar
Però després s’hi van acostumar dos anys. 23.
i van impedir el seu enderroca- París és la capital de França.
ment. Gustave Eiffel era enginyer.
La Torre Eiffel va estar a punt de ser enderrocada
l’any 1909.
Es diu al text No es diu al text

24.
................................................................... .....................................................................
20. Respon les preguntes següents:

Si l’enginyer de la torre haguessis estat tu,
quin nom rebria?
Per què creus que hi havia persones a qui no
agradava la construcció?
24 Expres
● Feu que els nens i nenes s’imaginin que la Torre Eiffel s’hagués construït
a Barcelona. Pregunteu-los: on creuen que estaria ubicada? Quedaria bé?
Els agradaria tenir un monument com aquest a Barcelona? Agradaria avui
dia una torre com aquesta a la nostra ciutat? Convertiu totes aquestes
Solucions
propostes en un diàleg. Procureu que els alumnes respectin el torn de pa-
19. Es diu al text: Gustave Eiffel raula i que participin tots activament en el debat.
era enginyer. La Torre Eiffel va ● Plantegeu-los: si haguessin de classificar aquesta anècdota, com la con-
estar a punt de ser enderroca- siderarien? divertida, curiosa, sorprenent, etc. Feu que raonin la seva res-
da l’any 1909. posta.
No es diu al text: Les obres de
construcció de la Torre Eiffel
van durar dos anys. París és
la capital de França.
20. R. Ll.
24
914421 _ 0036-0051.qxd 5/6/08 17:58 Página 49
1
UNITAT 1
Escrivim
Competències
En la vida diària, sovint expliquem o escoltem anècdotes.
Social i ciutadana. Per fer l’ac-
tivitat 23, estimuleu els alumnes
Una anècdota és un fet, curiós o divertit, de la història o de la vida d’algú.
perquè facin ús de les pròpies vi-
vències per relatar alguna anècdo-
Una anècdota és com un conte molt breu. Per això, té l’estructura d’una narració:
ta personal.
una introducció, un nus i un desenllaç.
ny Coneixement i interacció amb

21. Quins fets curiosos o divertits trobes al text de la Torre Eiffel? el món físic. Feu que els alumnes
tant es plantegin l’impacte visual que
y 22. Digues quina de les explicacions següents correspon al plantejament, quina al nus tenen aquesta mena de construc-
i quina al desenllaç.
cions en el nostre entorn. Pregun-
a
a. Va estar a punt de ser enderrocada, però finalment teu-los si és el tipus de construcció
...................................
ón!
es va conservar i s’hi van instal·lar antenes de ràdio. que creuen adequat o si és una
b. La Torre Eiffel, un dels edificis més famosos del món, manera d’edificar que ja ha quedat
...................................
podia haver estat construïda a Barcelona. antiga i obsoleta.
c. Després de ser rebutjada a Barcelona, la Torre Eiffel
...................................
es va construir a París.
ar
23. Recorda i escriu alguna anècdota que t’hagi passat o que t’hagin explicat a casa.
Abans de començar a escriure, fes-te les preguntes: quan, on i què va passar?,
com va acabar?
Fes-te un esquema previ amb introducció, nus i desenllaç. Finalment, posa-hi
un títol.
24. Inventa’t i escriu el final d’aquesta anècdota:

... Aquell matí m’havia adormit. Precisament el dia del gran partit. Ens jugàvem passar
a la final. Vaig esmorzar d’una esgarrapada i em vaig posar l’equip de qualsevol manera.
Vaig arribar quan el partit començava i l’entrenador em va fer seure a la banqueta. Però
tot just acabava de seure, a la Sajina li van fer una falta i va haver de sortir
del terreny de joc. M’hi van fer entrar a mi. Quan vaig començar a córrer
em vaig adonar que duia la bota descordada i al mateix moment em va
arribar als peus una pilota que tenia via lliure cap a la porteria contrària.
Vaig xutar i ... Solucions
21. Podria haver estat construïda
Expressió escrita: l’anècdota 25
a Barcelona, però l’Ajunta-
ment no ho va acceptar per-
què era massa estranya i
Altres recursos massa cara. Quan es va fer a
París no va agradar gaire, era
Anècdotes
vista com un monstre de fer-
Comenteu amb els alumnes que moltes de les coses que compartim amb
ro. L’any 1909 anava a ser
la gent del nostre entorn són anècdotes. Parlem de fets divertits que ens
enderrocada, però els ciuta-
han passat anant a veure una pel·lícula, un partit de futbol o mentre fèiem
dans ho van impedir i es va
un viatge.
fer servir per instal·lar-hi ante-
Cal que els feu veure que una anècdota no és només una narració com la nes i equips de ràdio.
que apareix a la pàgina 24 del llibre de l’alumne, sinó que també és el relat
22. a, desenllaç; b, introducció;
divertit que ells mateixos fan sobre una cosa que els ha passat en un lloc
c, nus.
tan quotidià com l’escola o l’autobús.
23. R. Ll.
24. R. M. ...la meva bota va sortir
volant i va marcar gol, mentre
la pilota rodava tranquil·la-
ment a peus del contrari.
25
914421 _ 0036-0051.qxd 5/6/08 17:58 Página 50
Descobrim paraules 27.
Objectius
● Definir el diccionari.
● Utilitzar el diccionari.
● Comprendre la utilitat de l’ordre
alfabètic en el diccionari.
Competència
nal. Feu que els alumnes es pren-
guin la feina amb el diccionari
com una tasca que han de fer
§
sols, triguin el que triguin. El fet
d’utilitzar el diccionari com a eina
els serà útil al llarg de tota la seva El diccionari és el llibre que recull les paraules d’una llengua ordenades
E
vida, per tant, cal que s’hi familia- alfabèticament i les defineix, és a dir, explica els diferents significats
ritzin al més aviat possible. que poden tenir. També n’hi ha a Internet i en CD-Rom.
25. Ordena alfabèticament aquestes paraules. Si la primera lletra és la mateixa,

ens hem de fixar en la segona.
antena enderrocar ajuntament monstre enginyer
torre edifici proposta París ferro
26. Busca al diccionari les quatre

primeres paraules de l’activitat
anterior i escriu el significat
de cadascuna. Si n’hi ha alguna
que en tingui més d’un, escriu
només el significat que tingui
la paraula en el text
de la lectura.
26 Lèxic: el diccionari
Solucions
25. ajuntament, antena, edifici,
enderrocar, enginyer, ferro, Suggeriments didàctics
monstre, París, proposta, tor-
re.
● A partir de l’activitat 25, escriviu a la pissarra una llista de paraules que
comencin amb la mateixa lletra i feu que les ordenin alfabèticament tal
26. antena: aparell o cable a tra-
com apareixen al diccionari (per exemple: feina, festa, feble, fiar, etc.). De-
vés del qual s’emeten o es re-
maneu-los que les busquin al diccionari i que escriguin una oració amb ca-
ben senyals de ràdio.
dascuna de les paraules que els heu fet buscar. Comproveu que han entès
enderrocar: tirar a terra una el significat dels mots.
construcció. ● Feu que es preguntin què faríem sense els diccionaris. Obriu debat entre
ajuntament: grup de persones ells i mostreu-los la utilitat i la importància d’aquests llibres.
format per un alcalde i uns re-
gidors que governen i admi-
nistren els interessos d’un
municipi o població.
monstre: exageradament alt o
gran.
26
914421 _ 0036-0051.qxd 5/6/08 17:58 Página 51
1
UNITAT 1
27. Joc de recerca ràpida.
Prova de trobar al diccionari aquestes llistes de paraules en el mínim temps Objectius
possible. Escriu en quina pàgina has trobat cadascuna. Com més t’entrenis,
més fàcil et serà l’ús del diccionari! ● Fer un joc d’observació.
paraules pàgina temps paraules pàgina temps paraules pàgina temps Competència
muntanya ............. ............. germà ............. ............. banyador ............. ............. Social i ciutadana. Plantegeu-
vacances ............. ............. oncle ............. ............. xancletes ............. ............. los que, per a l’activitat 27, els
estiu ............. ............. avi ............. ............. tovallola ............. ............. estimulem perquè siguin competi-
riu ............. ............. gendre ............. ............. motxilla ............. ............. tius. Tot i així, cal que els insistiu
mar ............. ............. mare ............. ............. barret ............. .............
que cal respectar el ritme de tre-
ball de tothom i no infravalorar
ningú perquè és més lent o li cos-
ta més. Cal ser tolerant i compren-
§ § § siu amb el que ens envolta.

Ens A la Girafa Netejafinestres li agraden molt les pastanagues,
§
però el Mico, que és molt trapella, les hi ha amagat
divertim! entre les pàgines d’aquesta unitat.

Vols ajudar la Girafa a buscar les quatre pastanagues
que li ha amagat el Mico?
Mira amb molta atenció

tots els dibuixos
de la unitat.
Solucions
onari 27
27. R. Ll.
Ens divertim!
Altres recursos Es pretén que l’alumne sigui ca-
Els diccionaris paç d’observar tota la unitat detin-
gudament i adonar-se dels llocs
Expliqueu als alumnes que els diccionaris són una eina imprescindible per
on s’amaguen les pastanagues.
estudiar llengua. Comenteu-los que hi ha molts tipus de diccionaris, com per
També pot ser que ja les hagi lo-
exemple:
calitzat mentre es treballava la
● escolars, on tant les paraules com els exemples estan adaptats als nens unitat.
i nenes que els han de fer servir;
● de sinònims: on es proporcionen paraules que signifiquen el mateix;
Recursos
● d’idiomes: on apareix la paraula i el seu equivalent en una altra llengua
(català-anglès, anglès-català); Reforç i ampliació: Reforç, fitxa 3.
● diccionaris en línia, que podem consultar via Internet. Reforç i ampliació: Ampliació, fit-
xa 4.
Avaluació: fitxes corresponents a
la unitat 1.
27
914421 _ 0052-0069.qxd 5/6/08 17:25 Página 52
2 A cavall
Programació
Objectius
Continguts
● Observar i comentar una imatge.
● Respondre preguntes a partir de la fotografia. DIMENSIÓ COMUNICATIVA
● Parlar de manera ordenada i respectar les intervencions
dels companys. ● Descripció d’un objecte.
● Llegir i comprendre el contingut d’un conte. ● Treball d’una il·lustració
a partir de preguntes
● Reconèixer els signes de puntuació i les seves funcions.
concretes.
● Identificar els diferents tipus d’oració i els signes de puntuació
● Comprensió de la descripció
que les acompanyen.
d’un objecte a partir
● Llegir, comprendre, caracteritzar i escriure la descripció
de la seva lectura.
d’un objecte.
● Caracterització dels signes
● Reconèixer les paraules polisèmiques i els diferents significats
de puntuació i les seves
que tenen.
funcions.
● Respectar el punts de vista de tothom encara que no
● Identificació del tipus
coincideixin amb els propis.
d’oracions.
● Reconeixement de mots
polisèmics.
Criteris d’avaluació
● Mostrar facilitat per expressar-se oralment. DIMENSIÓ ESTÈTICA
● Llegir i extreure informació concreta d’un conte. I LITERÀRIA
● Identificar els signes de puntuació i les seves funcions. ● Comprensió d’un conte
● Reconèixer els diferents tipus d’oració i els signes de puntuació a partir de la seva lectura.
propis de cadascun. ● Lectura i caracterització
● Llegir, entendre, caracteritzar i escriure la descripció d’un objecte. de la descripció d’un objecte.
● Identificar les paraules polisèmiques i els seus significats. ● Escriptura de la descripció
d’un objecte.
Competències DIMENSIÓ SOCIAL

● Competència en el tractament de la informació i competència I CULTURAL
digital. ● Interès per conèixer
● Competència d’autonomia i iniciativa personal. les relacions de significat
● Competència matemàtica. entre les paraules.
● Competència d’aprendre a aprendre. ● Valoració del text com a oci
● Competència social i ciutadana. i com a informació.
● Competència artística i cultural.
28A
914421 _ 0052-0069.qxd 24/6/08 14:20 Página 53
Esquema de la unitat
UNITAT 2: A CAVALL
DIMENSIÓ ESTÈTICA DIMENSIÓ SOCIAL

DIMENSIÓ COMUNICATIVA
I LITERÀRIA I CULTURAL
La margarida Llegir i comprendre ● Participació activa

dormilega ● Conte. i adequada
Una passeig Reflexió sobre la llengua en les situacions
● Ortografia: els signes de puntuació. comunicatives.
en carruatge
● Gramàtica: tipus d’oracions. ● Valoració de la llengua
● Lèxic: la polisèmia. com a instrument
Escriure: de comunicació.
● Descripció d’un objecte. ● Ús d’un llenguatge
Escoltar i parlar respectuós amb
● Identificació d’un edifici a partir d’una imatge. les diferències.
Recursos
● Quadern Llengua 7.
● 100 propostes per millorar la competència en comunicació lingüística.
Previsió de dificultats Suggeriment

de temporalització
● Prèviament al treball dels signes de puntuació,
pregunteu als alumnes com sabem, quan llegim, Setembre
com hem d’entonar cadascuna de les oracions. Octubre
Feu que arribin tots sols a la definició de la funció
Novembre
dels signes de puntuació.
● Abans de treballar els tipus d’oracions, vinculeu-ho Desembre
amb els signes de puntuació que heu presentat Gener
anteriorment. Mostreu-los l’expressivitat que ens
Febrer
proporcionen les diferents tipologies oracionals.
Pregunteu-los com parlaríem si només hi hagués Març
oracions d’un tipus (enunciatives o exclamatives...).
Abril
● Per començar a treballar la descripció d’objectes,
expliqueu-los la importància que tenen. Feu Maig
que reflexionin sobre la funció de la descripció Juny
i, concretament, de la d’objectes.
● Abans d’introduir els alumnes en el treball
de la polisèmia, plantegeu-los alguna paraula
com peu i feu que en comentin els diferents
significats (part de l’anatomia, base d’un llum,
part situada a la base d’una muntanya...).
28B
914421 _ 0052-0069.qxd 5/6/08 17:25 Página 54
Objectius
2 A cavall
● Observar dues fotografies.
● Comentar el que les imatges els
suggereixen.
Programa de lectura
de la imatge
Mitjançant les activitats que es
proposen, es vol que els nens i
nenes es fixin en els dos carros
i valorin la funcionalitat que tenien
antigament i la que poden tenir
ara.
Treballem valors
A partir de l’observació de la imat-
ge de la pàgina 28, parleu amb
els alumnes de com n’és d’impor-
tant valorar els objectes (vehicles,
eines i estris) que es feien servir
antigament, encara que ara hagin
deixat de tenir una funció pràctica.
També podeu insinuar la importàn-
cia de reciclar-los, encara que si-
gui com a elements decoratius.
28
● Per introduir els alumnes en la unitat, convideu-los a observar les fotogra-
fies i feu que comentin el que els suggereix. Feu-los llegir el títol i plante-
geu-los a què fa referència.
● Proposeu-los que es fixin en les imatges i que pensin en les funcions que
tenia antigament el carro (portar persones, mercaderies, etc.). Procureu
crear-los curiositat per la manera com es vivia antigament. Per exemple,
el fet d’anar en carro feia que l’aprofitament del temps fos molt diferent
del d’ara. Els podeu explicar que les fotografies eren diferents de les d’a-
vui i que pocs tenien càmeres per fer-ne.
28
914421 _ 0052-0069.qxd 5/6/08 17:25 Página 55
UNITAT 2
Competència
Mira amb atenció les dues fotografies de la pàgina de l’esquerra. Tractament de la informació
Quin és l’element que apareix en totes dues? i competència digital. Feu que els
Descriu-lo en cada cas.
alumnes entrin a Internet i tecle-
gin en un cercador la paraula car-
Fixa’t ara en el color. ro o carreta. A continuació, hauran
de seleccionar pàgines i podran
Trobes alguna diferència important entre les dues fotografies? Quina? observar diferents tipus de carros,
Per què creus que hi ha aquesta diferència de color? les seves descripcions tècniques
i les funcions que solien tenir.
PARLEM-NE…
Fixa’t bé en els dos carros i compara’ls: quines semblances hi trobes?
I quines diferències?
Explica a quina fotografia correspon cada frase i per què:
Serveix per decorar.

Antigament servia com a mitjà de transport i càrrega.
Inventa’t i explica la història del carro de la foto principal, seguint aquest guió:
Quan va ser construït.

Quins amos va tenir.
Solucions
Per a què va servir. ● Un carro.
Com va acabar arraconat o abandonat. ● La imatge central representa un
Com el van restaurar. carro com a element decoratiu,
Com va acabar decorant l’entrada d’un restaurant. amb unes fulles que l’embellei-
xen i sense cavall. El carro de la
29 imatge petita té una utilitat pràc-
tica; apareix carregat de palla, ti-
rat per un cavall i amb tres
homes, probablement els que hi
Altres recursos
treballen.
Embarbussaments ● La central és en color i l’altra en
Proposeu als alumnes alguns embarbussaments referents als carros: blanc i negre.
● Carrega el carro, carreter, que si tu el carregues, jo el descarregaré. ● Perquè la lateral és antiga.
● Per la carretera de Roses, passa un carro carregat de rocs, fent catacric- ● El carro de la imatge central
catacroc. està buit, és petit i és un ele-
● Per la carretera un carreter porta un carro amb quatre rodes. Per la carre- ment de decoració. El carro de
tera un carreter descarrega i passi-ho bé. la imatge petita és més gran (té
quatre rodes), està ple de palla,
tirat per un cavall i amb tres ho-
mes que feinegen dalt i al vol-
tant seu.
● Central, lateral.
● R. Ll.
29
914421 _ 0052-0069.qxd 5/6/08 17:25 Página 56
La margarida
Objectius
● Llegir correctament un conte.
dormilega
● Aprendre a entendre el text.
Recursos
En el CD hi ha la lectura recitada
M entre l’hivern s’allunyava de la ciutat, al parc
tothom anava de bòlit: la primavera estava
a punt d’arribar i calia tenir-ho tot preparat. Totes les
de la unitat. margarides s’havien despertat, menys una, que continuava
dormint embolicada fins a dalt de fulles verdes. Les seves
companyes li havien fet pessigolles, i res. Dorm que dorm.
Competència Havien fet veure que eren un despertador, totes alhora fent
«tic-tac, tic-tac, tic-tac.
nal. Proposeu als alumnes que fa-
RIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIINNNNG!»
I res. Dorm que dorm.
cin una lectura individual encarada
DICCIONARI Quin panorama!
a la comprensió i interpretació per-
sonal del text. Estimuleu-los a Espiadimonis: insecte Desesperades, van demanar ajut a uns espiadimonis que
volador, allargat i de volaven per allà. Els espiadimonis tenien fama de saber-se-la
treure les seves pròpies conclu- colors brillants, que llarga.
sions, tenint en compte que sem- viu prop de l’aigua.
–Ties, aquesta margarideta és com la Bella Dorment, però
pre han de respectar les dels
en margarida! –exclamà un dels espiadimonis, després de
altres.
rumiar-s’ho ben rumiat.
–Com als contes!
–Està claríssim! Fins i tot una mosca ho hauria esbrinat:
no és cap margarida, és una princesa encantada.
–El que hem de fer ara és anar a buscar un príncep blau
que li faci un petó i ens la desencanti. Apa! De pressa!
I els espiadimonis van sortir cap al bar del parc. Allà van
trobar una guia de telèfons, van aconseguir obrir-la, van
buscar a la «P» de prínceps i van trucar al primer que van
trobar: Sa Excel·lència Eminentíssima el príncep Abel IV
el Baladre. Havien d’afanyar-se de valent. Si la mestressa
del bar els enxampava allà potinejant el telèfon, ja havien
begut oli.
–Bon dia! És vostè el príncep Abel IV el Baladre?
30
Abans de llegir
● Proposeu als alumnes si coneixen contes en què el petó d’un príncep re-
solgui el son d’una princesa. Comenteu-los.
● Feu que llegeixin el títol, es fixin en les imatges i es facin una idea del con-
tingut del text.
Durant la lectura
● Si es creu convenient, es poden repartir els personatges de la narració en-
tre els alumnes i fer una lectura col·lectiva dramatitzada. Treballeu l’ento-
nació, les pauses i el vocabulari per treure el màxim partit de la narració.
30
914421 _ 0052-0069.qxd 5/6/08 17:25 Página 57
2
UNITAT 2
–Sí, jo mateix, Sa Excel·lència Eminentíssima en persona.
–Senyor, li truquem del parc. Ens cal un príncep per
despertar amb un petó una margarida que no para de El text
dormir. Estem convençuts que es tracta d’una princesa ● Aquest conte d’Estrella Ramón,
encantada. Ens podria ajudar? És una emergència.
es recull dins Contes per contar
–Doncs, ara mateix així, tan de sobte, no els ho sabria dir.
a un gegant, de diversos autors.
Jo sóc un príncep de molta categoria. Com vostès poden
DICCIONARI El primer conte serveix d’intro-
comprendre, no puc anar pel món fent petons a tort i a dret.
A tort i a dret: pertot ducció i de presentació de les
Però parlem-ne: com és aquesta princesa Margarida en
qüestió? És bonica? –darrerament els prínceps s’havien
arreu. quatre històries restants. Són
tornat uns primfilats. Primfilat: que s’hi mira contes plens de màgia, de fa-
molt a l’hora de fer les des i follets, per poder-los expli-
–És una preciositat –van respondre els espiadimonis i,
coses, que vol que tot
sense dir cap mentida, van afegir –és bonica com una flor, car a un gegant.
sigui perfecte.
dolça com la mel i molt bona noia. ● Estrella Ramón va néixer a Tor-
Corser: cavall.
–Bé! –concedí finalment–. Vindré, però només per fer-los tosa l’any 1964. Ha fet feines
Renillar: el cavall,
un favor. diverses: botiguera, secretària,
cridar.
I el príncep va ordenar que li preparessin el seu corser
Pompa: aire de intèrpret... Darrerament és pro-
nou, un cavall blanc preciós que, en veure’l, va renillar un grandesa i vanitat. fessora de música a l’escola del
parell de vegades i no parava d’esbufegar nerviós. Ell també seu barri. A part d’escriure, toca
De gairell: de costat.
tenia amagat un secret, i dels grossos.
el piano, tant jazz com música
En arribar al parc, el príncep desmuntà i, amb molta clàssica.
pompa, es va apropar a la margarida i es va quedar plantat
com un estaquirot. Se la va mirar i va pensar: «Ves, tampoc
no està tan malament, fins i tot sembla bonica, potser sí que
la besaré».
El cavall va renillar, mirant dolçament la margarida. Però
que bonica que era! Ai, si ell pogués, li faria més petons que
flors hi havia en tot el parc.
Finalment, el príncep es va decidir. Va inclinar-se cap
a la flor dormilega.
Li va treure una mica la pols amb un mocadoret que duia
a la butxaca esquerra. Li va fer un petó petit, així una mica
de gairell, i després es va netejar els llavis amb un altre
mocadoret, un que duia a la butxaca dreta.
Au! Ja estava fet.
31
● Proposeu als alumnes que busquin a la lectura on es desenvolupa l’acció,
en quin espai. Demaneu-los també en quina època de l’any se situa l’ac-
ció.
● Feu que caracteritzin els dos prínceps, que dedueixin com són a partir del
que es diu d’ells i del que fan. Plantegeu-los si han conegut mai algú tan
primmirat com el príncep Abel IV; demaneu-los quines coses feia que cri-
dessin l’atenció (com els mocadors de la butxaca dreta i esquerra).
31
914421 _ 0052-0069.qxd 5/6/08 17:25 Página 58
Competència La margarida es va despertar i, naturalment,

es va transformar en una princesa bellíssima.
Matemàtica. Compteu els per-
–Visca! –van cridar emocionades les altres
sonatges que apareixen a la lectu-
margarides.
ra. Feu una llista amb els que són
–Visca! –van cridar els espiadimonis.
éssers humans i els que no ho
–Visca! –va cridar un colom despistat que
són. Compteu quants n’hi ha a
acabava d’arribar i no sabia de què anava, però si
cada llista i compteu també els
tots cridaven, ell també.
que es transformen d’un estat a
Però ves com són les coses, la princesa
l’altre.
Margarida, només amb un cop d’ull, va adonar-se
que Sa Excel·lència Eminentíssima, el príncep Abel,
era ximple, cregut i carregat de manies, i no en va
Treballem valors voler saber res.
Comenteu amb els alumnes com En canvi, es va quedar embadalida mirant
el text mostra l’ajuda desinteres- el cavall. I el cavall també estava embadalit,
sada als altres: les margarides i mirant-la a ella, com dient-li: «Sí, va, fes-ho ara, va,
els espiadimonis fan feina per no t’ho pensis més». I la princesa Margarida, com si
aconseguir un príncep que desper- l’entengués, es va posar de puntetes i va fer un
petó al front del cavall blanc que, no cal dir-ho,
ti la Margarida.
va convertir-se en un príncep blau, ben plantat
Plantegeu-los també l’actitud alti- i rialler.
va del príncep i pregunteu-los si li El príncep, entusiasmat per haver deixat de ser
serveix d’alguna cosa. cavall i per haver-se tret de sobre (mai millor dit)
el pesat d’Abel el Baladre, se’n va anar amb
la Margarideta al bar del parc, a prendre un gelat.
El príncep Abel, molt sorprès per com li havien
anat les coses, enfilà a peu el camí que menava
al seu palau, rumia que rumiaràs, sense princesa,
sense cavall i amb un pam i mig de nas.
ESTRELLA RAMÓN,
Margarida Ronc i Teson (adaptació)
To
32
● Pregunteu als alumnes quin moment de la narració il·lustra cadascun dels
dibuixos. Feu que es plantegin si hi ha cap altre moment de la història que
a ells i elles els agradaria veure dibuixat. Proposeu-los que el dibuixin.
● Feu que els alumnes expliquin el contingut de la lectura, per comprovar
que han entès tot el que han llegit. Demaneu-los que cadascú n’expliqui
una part, de manera ordenada, i feu que comentin els dubtes, tant de vo-
cabulari com de contingut.
32
914421 _ 0052-0069.qxd 5/6/08 17:25 Página 59
2
UNITAT 2
Pensa-hi
Objectius
1. Copia i completa les frases:
● Interpretar el text a partir d’unes
Les margarides del parc estaven desesperades perquè... qüestions concretes.
Desesperades, les margarides van decidir... ● Completar oracions per obtenir
Els espiadimonis es van posar en contacte amb... la seqüència d’accions de la lec-
El príncep Abel el Baladre va fer un... tura.
El cavall del príncep es va quedar...
La princesa Margarida va fer un...
2. Digues quina qualitat correspon a cada personatge: A l'activitat 5 se'ls fa reflexionar
i debatre sobre la importància i el
orgull
bellesa valor de l'aparença física en les
persones.
ència
intel·lig
t
secre
3. Al text se’ns diu:

darrerament els prínceps s’havien tornat uns primfilats
És un primfilat, el príncep Abel?

Com ho saps?
Solucions
Busca al text les paraules o frases que el defineixen.
1. Les margarides del parc esta-
ven desesperades perquè n’hi
4. Respon:
havia una que continuava dor-
Per què, finalment, després d’haver-se fet pregar tant, mint quan ja havia d’estar
el príncep decideix besar la margarida? desperta. Desesperades, les
Per què la princesa rebutja el príncep Abel? margarides van decidir dema-
Quin era el secret que tenia el cavall? nar ajut a uns espiadimonis.
lerànc
Els espiadimonis es van posar
5. Creus que la bellesa física de les persones és important? Comenta-ho
To
ia
en contacte amb un príncep. El

amb els companys i companyes de classe. príncep Abel el Baladre va fer
un petó a la margarida. El ca-
Comprensió lectora 33 vall del príncep es va quedar
embadalit mirant la princesa.
La princesa Margarida va fer
Programa de comprensió lectora un petó al cavall.
2. espiadimonis: intel·ligència;
Activitat 1. Obtenció de la informació. Completar oracions referides a la suc-
príncep Abel: orgull; cavall: se-
cessió d’esdeveniments.
cret; princesa: bellesa.
Activitat 2. Reflexió sobre el contingut. Identificar les qualitats d’alguns per-
3. Sí, perquè abans de fer el petó
sonatges.
a la margarida, la neteja amb
Activitat 3. Obtenció de la informació. Buscar una informació en el text i in-
un mocador i després s’eixuga
terpretar-la.
amb un altre. Es mou «amb
Activitat 4. Obtenció de la informació. Respondre preguntes concretes refe- molta pompa»; «ximple, cregut
rides a la lectura. i carregat de manies».
Activitat 5. Reflexió sobre el contingut. A partir del text i d’una qüestió con- 4. Perquè la troba bonica. Perquè
creta, aportar idees pròpies. és ximple, cregut i carregat de
manies. Que era un príncep en-
cantat.
5. R. Ll.
33
914421 _ 0052-0069.qxd 5/6/08 17:25 Página 60
Lletres i sons
Objectius
6. Localitza a la lectura de la unitat una frase on hi hagi un signe d’interrogació (?),
● Reconèixer els signes de pun- una on hi hagi un signe d’admiració (!) i una que es tanqui amb un punt (.).
tuació.
● Distingir les funcions de la coma. 7. Copia i completa:
Les preguntes es tanquen amb el signe
d’....................................................
Competència
Quan expressem una emoció, una sorpresa
D’autonomia i iniciativa perso- o una ordre fem servir el signe
nal. Proposeu als alumnes que, d’....................................................
individualment, triïn un text qual- Les frases que no expressen interrogació ni
sevol del llibre, hi busquin els sig- admiració acaben en ....................................................
nes de puntuació i en reconeguin
la funció. 8. Consulta la lectura i completa les frases
amb el signe de puntuació corresponent.
Però que bonica que era__

Miri, li truquem del parc__
Quin panorama__
Com és aquesta princesa Margarida en qüestió__
És vostè el príncep Abel IV el Baladre__
Els espiadimonis tenien fama de saber-se-la llarga__
El punt, l’interrogant i l’admiració són alguns dels signes de puntuació.

Fem servir el punt (.) al final d’una oració.
Fem servir el signe d’interrogació (?) per preguntar.
Fem servir el signe d’admiració (!) per expressar emocions (alegria,
por, tristesa, sorpresa, etc.).
9. Fixa’t en les frases següents i encercla les comes que hi apareixen:

Senyor, li truquem del parc.
Era ximple, cregut, primfilat i carregat de manies.
El príncep desmuntà i, amb molta pompa, es va apropar a la Margarida.
34 Fonètica i ortografia: els signes de puntuació
Solucions Suggeriments didàctics

6. R. Ll. ● Plantegeu als alumnes que escriguin una oració amb cadascun dels sig-
7. interrogació; exclamació; punt. nes de puntuació que apareixen definits a la pàgina 34 del llibre de l’alum-
8. Però que bonica que era! Miri, ne. A continuació, proposeu-los que escriguin una oració amb cadascuna
li truquem del parc. Quin pano- de les comes que s’expliquen a la pàgina següent.
rama! Com és aquesta prince- ● A partir de l’activitat 12, feu que els nens i nenes llegeixin en veu alta el
sa Margarida en qüestió? És text i que entonin correctament les oracions en funció dels signes de pun-
vostè el príncep Abel IV el Ba- tuació que hi apareixen. Feu que practiquin l’entonació.
ladre? Els espiadimonis tenien
fama de saber-se-la llarga.
9. Senyor, li truquem del parc. Era
ximple, cregut i carregat de ma-
nies. El príncep desmuntà i,
amb molta pompa, es va apro-
par a la Margarida.
34
914421 _ 0052-0069.qxd 5/6/08 17:25 Página 61
2
UNITAT 2
10. Classifica les frases segons l’ús que es fa de la coma.
anomenar la
A Vilatorrada, el poble del meu pare, persona amb Competència
hi ha un bosc molt gran. qui parlem
Aprendre a aprendre. Dema-
Esteve, vine a ajudar-me amb les bosses. enumerar neu als alumnes que escoltin les
Demana-li a la Berta el llibre de llengua,
converses que hi ha al seu voltant
el quadern, l’estoig i l’agenda.
fer aclariments i que s’imaginin els signes de pun-
tuació que hi ha d’haver al final de
La coma té diferents funcions: cada oració. D’aquesta manera
Separa el nom de la persona a qui ens dirigim d’allò que li diem. extrapolaran el text oral a la seva
Aquesta és la coma vocativa. representació escrita i compren-
Separa els elements d’una enumeració o llista. Aquesta altra dran la funció dels signes de pun-
és la coma enumerativa. tuació.
Separa un aclariment o una explicació de la resta d’elements
de la frase. Aquesta darrera és la coma explicativa.
11. Utilitzem el guió de diàleg (–) per indicar cada vegada que parla un personatge. Copia
el diàleg i completa’l amb els signes de puntuació corresponents:
La mare pregunta a l’Ignasi:

__Per què t’has posat la jaqueta vella__ Si jo ja l’havia tret de l’armari per donar-la__
__Perquè és meva i no vull que la donis a ningú__
__Però si està que fa pena__ No veus que fins i tot et va petita__
__Però és que a mi m’agrada molt__
12. Llegeix el text següent i prepara’t perquè te’n facin un dictat.

Una altra vegada tard! No hi ha
manera d’arribar a l’hora, oi? Si és
que això de despertar-se, llevar-se,
rentar-se, vestir-se i esmorzar a les
vuit del matí no està fet per a mi.
Crec que començar a treballar tan
aviat és un costum poc sa. Per què
no entrem a l’escola a les deu? A
mi em sembla una hora prou bona
per començar la feina, oi? Solucions
Fonètica i ortografia: els signes de puntuació 35 10. 1: fer aclariments. 2: anome-
nar la persona amb qui par-
lem; 3: enumerar.
Altres recursos 11. La mare pregunta a l’Ignasi:

–Per què t’has posat la jaque-
Internet
ta vella? Si jo ja l’havia tret
Proposeu als alumnes que entrin a la pàgina http://www.edu365.cat/, cli- de l’armari per donar-la!
quin l’opció de Primària, a continuació, la de Llengua catalana i que, final-
–Perquè és meva i no vull que
ment, entrin a l’opció d’Ortografia. D’aquí aniran a parar a Aventura’t amb
la donis a ningú.
l’ortografia, dins de la qual, en el Nivell bàsic, han de triar El punt i la coma.
Mitjançant d’aquesta pàgina podran treballar els signes de puntuació alho- –Però si està que fa pena! No
ra que juguen i aprenen vocabulari. veus que fins i tot et va peti-
ta?
Però és que m’agrada molt!
12. Dictat.
Recursos
35
914421 _ 0052-0069.qxd 5/6/08 17:25 Página 62
Mots i frases
Objectius
13. Llegeix en veu alta les oracions que tens a continuació i fixa’t que l’entonació dóna un
● Reconèixer els tipus d’oracions significat diferent a cadascuna:
i caracteritzar-les.
● Identificar diferents tipus d’ora- És una princesa
És una princesa És una princesa
cions. encantada! encantada?
encantada.
● Escriure oracions enunciatives,
interrogatives i exclamatives.
Competència
alumnes que comptin les oracions
de cada tipus que apareixen a les
pàgines 36 i 37 del llibre de l’a- 14. Relaciona les oracions següents amb la seva intenció: pregunta
lumne. Demaneu-los quin és el ti- Visca!
pus d’oració que senten més al express
Ens podria ajudar? a un es
tat d’àn
llarg del dia i feu que raonin la res- im
Jo sóc un príncep de molta categoria. explica
posta.
L’oració enunciativa serveix per explicar alguna cosa. Aquesta

oració acaba amb un punt (.).
L’oració interrogativa serveix per preguntar. Aquesta oració acaba
amb un signe d’interrogació (?).
L’oració exclamativa serveix per expressar sentiments (alegria,
sorpresa, tristesa, por, etc.). Aquesta oració acaba amb un signe
d’exclamació (!).
15. Copia les oracions tot convertint-les en exclamatives:

Comprarem entrades per al Circ Tric.
He trobat les claus que havia perdut.
Arriben demà a dos quarts de nou.
Estic atabaladíssim de feina.
Treballa al forn del costat de casa teva.
36 Gramàtica: tipus d’oracions
● Proposeu als alumnes que treballin l’entonació dels diferents tipus d’ora-
Solucions
cions partint de les que tenen a les pàgines 36 i 37 del llibre de l’alumne.
13. R. Ll. ● A partir de l’activitat 16, plantegeu als alumnes com s’ho han fet per es-
14. Visca!: expressa un estat d’à- criure les preguntes corresponents. Feu-los notar que no només han ha-
nim. Ens podria ajudar?: pre- gut de copiar l’oració i afegir el signe d’interrogació, sinó que han hagut
gunta. Jo sóc un príncep de de pensar com calia expressar la preguntar perquè els responguessin el
molta categoria.: explica. que ells volien.
15. Comprarem entrades per al ● Plantegeu als nens i nenes de treballar els tipus d’oració a partir del poe-
Circ Tric! He trobat les claus ma de la pàgina 37 d’aquesta guia.
que havia perdut! Arriben
demà a dos quarts de nou!
Estic atabaladíssim de feina!
Treballa al forn del costat de
casa teva!
36
914421 _ 0052-0069.qxd 5/6/08 17:25 Página 63
2
UNITAT 2
16. Escriu les preguntes corresponents a aquestes respostes:
Em dic Marta. Competència
Tinc vuit anys i mig.
Aprendre a aprendre. Propo-
Vaig a l’escola Turó Blau.
seu als alumnes que s’interessin
Tinc un germà gran i una germana petita. pels recursos que té la llengua per
La meva mare és metgessa i el meu pare, bibliotecari. representar tota la seva riquesa
Jo, de gran, vull ser cuinera. oral. Expliqueu-los que per poder
representar l’entonació en el text
17. Completa les oracions i escriu el signe de puntuació correcte: escrit utilitzem els signes de pun-
Quin dia…
. tuació.
Demà…
Quina pena que… ?
!
Busquen gent per…
Quan penses…
Sí que tinc ganes…
18. Llegeix el text següent i classifica les oracions segons el tipus:

–Què et sembla si seiem aquí a berenar?
enunciatives
–M’està bé. Ep, que hi ha una aranya! Just on anava a seure.
–Doncs sort que l’has vista. No et fan fàstic, les aranyes? Jo
no les puc suportar. interrogatives
–No, no em fan res. L’únic és que no vull que em piquin.
–Mmmm, entrepà de fuet! M’encanta el fuet! exclamatives
–Doncs jo tinc tonyina! Quin pal! Solucions
16. Com et dius? Quants anys
19. Escriu dues oracions de cada tipus: tens? A quina escola vas?
Tens germans? De què treba-
llen els teus pares? Què vols
enunciatives interrogatives exclamatives ser de gran?
17. R. M. Quin dia tan bonic! De-
mà aniré al cine. Quina pena
Intercanvieu-les amb un company o companya i transformeu cadascuna que no puguis venir! Bus-
de les oracions perquè sigui d’un altre tipus (si és enunciativa que passi, per quem gent per fer un anunci.
exemple, a interrogativa, si és exclamativa, a enunciativa, etc.).
Quan penses arribar? Sí que
tinc ganes de veure’l!
Gramàtica: tipus d’oracions 37
18. enunciatives: M’està bé. Just
on anava a seure. Doncs sort
que l’has vista. Jo no les puc
Altres recursos suportar. No, no em fan res.
Poesia L’únic és que no vull que em
–Fanalet del meu carrer, piquin.
fas la claror esmorteïda. interrogatives: Què et sembla
–És que l’arbre del costat si seiem aquí a berenar? No
ha crescut més de la mida. et fan fàstic, les aranyes?
–Doncs, per què no l’han podat? exclamatives: Ep, que aquí hi
–Perquè allò que un dia és bo ha una aranya! Mmmm, en-
no ho és tant un altre dia. trepà de fuet! M’encanta el
Qui seria tan mussol fuet! Doncs jo tinc tonyina!
que el mes d’agost tallaria Quin pal!
branques que paren el sol?
JOANA RASPALL, El fanal
Recursos
37
914421 _ 0052-0069.qxd 5/6/08 17:25 Página 64
Un passeig en carruatge
Objectius
Vam arribar a la Fageda d’en Jordà, vam baixar del cotxe i ens
● Llegir i entendre la descripció vam dirigir al punt d’informació per veure quins camins podíem
d’un objecte. fer a peu o, potser, amb bicicleta o amb algun altre vehicle. Vam
● Caracteritzar la descripció d’un veure uns cavalls abeurant-se al costat d’un carruatge, lligats
objecte i les seves parts. amb una corda.
El carruatge era de fusta, amb uns seients encoixinats que
● Escriure la descripció d’un objec-
feien el trajecte per aquells camins més agradable. Era força
te a partir d’una pauta donada. gran, hi cabien deu persones. Estava completament cobert amb
una roba per protegir els passatgers del sol o de les inclemències
del temps. Aquesta roba es recollia cap amunt en els laterals
Treballem valors i a la part del darrere per poder veure el paisatge. Les antigues
Comenteu amb els alumnes la im- rodes de fusta havien estat substituïdes per rodes de goma.
portància de descriure les coses Les rodes davanteres tenien parafangs. A la part del darrere
hi havia un parell de graons que feien més fàcil d’entrar-hi
de manera objectiva i ordenada,
per una petita porta. Vam pujar i va començar el passeig.
sense donar opinions ni més infor-
Era increïble! Dalt d’aquell carruatge tan ben conservat, lluny
mació de la convenient per com-
del soroll de la ciutat i enmig d’un paisatge bellíssim, ens vam
prendre la descripció. sentir transportats al passat. Però només una hora, que va ser
l’estona que va durar el recorregut.
20. Respon les preguntes següents referents al text:

Què és descriu?
Quina força fa que es desplaci?
Quanta gent pot transportar?
Com s’hi entra?
21. Torna a llegir el text i copia les característiques

de cadascun dels elements
següents:
Seients…
Coberta amb…
Rodes de…
Rodes davanteres amb…
Graons per…
38
● Feu que els alumnes valorin la importància de la descripció en la vida quo-
Solucions tidiana. Contínuament descrivim objectes que veiem als pares, germans,
20. Un carruatge. amics... Cal que la descripció sigui ordenada i acurada perquè sigui vàli-
da com a tal.
Un cavall.
● Proposeu als nens i nenes que descriguin el vehicle que fan servir habi-
Deu persones.
tualment a casa seva per desplaçar-se (autobús, metro, cotxe, moto...).
Per darrere, pujant dos graons. Feu que parteixin de la pauta que es dóna a la pregunta 23. Llegiu les des-
21. Seients encoixinats. Coberta cripcions en veu alta.
amb una roba per protegir els ● Llegiu la poesia de la pàgina següent i analitzeu la descripció d’objecte
passatgers del sol. Rodes de que s’hi fa a partir de les qüestions de la pregunta 23.
goma. Rodes davanteres amb
parafangs. Graons per accedir
a la carreta per una petita por-
ta.
38
914421 _ 0052-0069.qxd 5/6/08 17:25 Página 65
2
UNITAT 2
Escrivim
Competència
22. Classifica les característiques que apareixen al text segons facin referència a:
Social i ciutadana. Feu que els
Trets externs del carruatge. alumnes valorin el fet de comuni-
Materials amb què està construït. car-se correctament i expressar-se
Avantatges i desavantatges del vehicle. com cal de cara a tenir una bona
relació amb la gent que els envolta.
23. Copia i completa el quadre segons la fotografia.
Què és? .....................................................................
Com és? .....................................................................
Detalls... .....................................................................
Per a què serveix? .....................................................................
Llegeix el quadre que tens a continuació i, després, escriu una descripció

del vehicle de la fotografia.
Per descriure un objecte cal fer-ho d’una manera ordenada, que pot ser
la següent:
Primer ens fixem en l’aspecte general que té: la forma, la mida, el color, etc.
A continuació, expliquem les parts que té i els detalls concrets.
Finalment, diem per a què serveix i, si volem, hi podem afegir quina
impressió en tenim.
24. Tria un dels vehicles següents i descriu-lo:

Solucions
22. Trets externs del carruatge:
Seients encoixinats.
Materials amb què està cons-
truït: Rodes de goma.
Avantatges i desavantatges
del vehicle: Coberta amb una
Intercanvieu la vostra descripció amb un company o companya i comenteu-les. roba per protegir els passat-
gers del sol. Graons per acce-
Expressió escrita: descripció d’un objecte 39 dir a la carreta per una petita
porta.
23. Un cotxe.
Altres recursos És de color verd, amb el sos-
tre blanc. És antic.
Poesia
Té els fars rodons, el dipòsit
Tinc una capseta de nacre
de gasolina al costat de la
lligada amb un llaç sedós.
roda del davant i una maneta
Hi guardo sospirs de l’aire,
per obrir la tapa del motor.
perfum, estels i frescors.
Porta una antena i un retrovi-
Entre paraules boniques
sor.
i l’amor dels meus amics.
Ai!, si perdés la capseta Fa de taxi.
amb aquests tresors tan rics!
JOANA RASPALL, La capseta Recursos
xa 6.
39
914421 _ 0052-0069.qxd 24/6/08 14:21 Página 66
Descobrim paraules
Objectius
25. Al text anterior surt la paraula corda. Aquesta paraula té més d’un significat:
● Definir la polisèmia.
a. Conjunt de fils o fibres que formen un cordó gruixut: Era una corda gruixuda.
● Comprendre els significats d’al-
b. Part del mecanisme d’un rellotge: He de donar corda al rellotge.
gunes paraules polisèmiques.
● Utilitzar el diccionari per buscar Explica els significats que poden tenir aquestes altres dues paraules:
els significats de les paraules
polisèmiques.
caixa
Competència
Artística i cultural. Feu que els
alumnes dibuixin els diferents sig- ratolí
nificats de les paraules polisèmi-
ques que apareixen a l’activitat 27.
Diem que una paraula és polisèmica quan té més d’un significat.
Quan busquem al diccionari una paraula polisèmica, hi trobarem tots els

significats que té.
26. Observa els dibuixos. Completa i relaciona cada frase amb el dibuix corresponent.
Sempre s’asseu en un .................................................... de la plaça.

b__ __ __
La meva mare guarda els estalvis en un .....................................................
El magatzem ocupava una .................................................... sencera.
n__ __
La .................................................... navegava enmig de la tempesta.
Com que no arribava a dalt de l’armari,
em vaig .................................................... en una cadira. e__ __ __ __ __ __
Per .................................................... l’agulla cal tenir bona vista.
40 Lèxic: la polisèmia
Solucions
25. caixa: lloc amb funcions sem-
blants a un banc; recipient Suggeriments didàctics
per posar-hi coses.
● Proposeu als alumnes algunes paraules polisèmiques a la pissarra, del ti-
ratolí: animal rosegador; part
pus coll o ull i feu que n’escriguin una definició per a cada significat. A con-
de l’ordinador.
tinuació, feu que les busquin al diccionari i que comparin la definició que
26. Sempre s’asseu en un banc han fet amb la del diccionari.
de la plaça. La meva mare ● Demaneu-los que formin oracions amb les paraules que han escrit a la pis-
guarda els estalvis en un
sarra, en les quals quedi ben clar el significat de la paraula que es treballa.
banc.
El magatzem ocupava una nau
sencera. La nau navegava en-
mig de la tempesta.
Com que no arribava a dalt de
l’armari, em vaig enfilar en una
cadira. Per enfilar l’agulla cal
tenir bona vista.
40
914421 _ 0052-0069.qxd 5/6/08 17:25 Página 67
2
UNITAT 2
27. Busca al diccionari aquestes paraules polisèmiques. Copia-les amb dos dels seus
significats i fes una frase amb cada un d’ells. Fixa’t en l’exemple:
Objectius
ploma copa sol ● Fer un joc d’observació i una re-
tren lluna
cerca a Internet.
Exemple Tren: 1. Vehicle. El tren travessava el poble.

2. Manera de viure. Portava un tren de vida molt luxós. Competència
Tractament de la informació
i competència digital. Mostreu als
nens i nenes que l’activitat de di-
vertiment final els proposa d’en-
§ § § trar en una web i informar-se de

Ens En aquesta unitat han aparegut margarides, insectes,
quelcom concret. Feu que s’inte-
§
cavalls, prínceps, carros, ratolins... Però algú ha protestat.
divertim! ressin a buscar informació indi-

vidualment a través d’Internet i
Hiii-haaa! Hiii-haaa! ensenyeu-los a seleccionar el que
I jo què?
poden trobar-hi. Feu que parlin del
No sóc ningú?
burro català: si ja el coneixien, on
l’han vist, què en saben, etc.
De qui es tracta?
On viu?
Si en vols saber més coses, pots trobar-ne informació a http://www.fuives.com/.
Solucions
27. ploma: cadascuna de les parts
que cobreixen el cos d’un
41 ocell. / estri per escriure.
lluna: satèl·lit natural de la
Terra. / vidre d’un mirall.
Altres recursos copa: vas amb peu. / premi
La polisèmia d’algunes competicions es-
portives.
Expliqueu als alumnes que la polisèmia és un recurs que té la llengua per
sol: estel al voltant del qual
crear vocabulari. Una paraula passa a tenir un nou significat perquè s’esta-
gira la Terra. / que no té com-
bleix una relació. Per exemple el banc (entitat financera) rep aquest nom per-
panyia. / nota musical.
què els primers canvistes que treballaven als carrers s’asseien en un banc
per fer les seves transaccions. A partir d’aquí, el banc de seure esdevé el Ens divertim!
banc financer. Del ruc català. Viu a Catalunya,
principalment a la meitat nord.
Recursos
la unitat 2.
41
914421 _ 0052-0069.qxd 24/6/08 14:21 Página 68
Sóc capaç de...

Objectius
1. Ordena alfabèticament les paraules següents:
● Repassar els continguts treba-
llats al llarg de les dues prime- lampista arquitecte fuster cantant escriptor
res unitats. sabater peixater infermer jardiner metge
● Aplicar el que s’aprèn a situa-
cions concretes. 2. Explica els significat de les paraules polisèmiques que tens a continuació:
pila: ......................................... ratolí: ......................................... ploma: .........................................
Competència
nal. Proposeu als alumnes que fa-
cin aquest apartat individualment
per tal de poder valorar els conei-
xements que han adquirit. Intenteu
que tinguin confiança en ells matei-
xos i que estiguin preparats per en-
frontar-se tots sols a les preguntes Ara copia i completa les oracions amb les paraules anteriors:
d’avaluació que se’ls proposin.
Va signar el document amb una ......................................... .
Tenia de mascotes un ......................................... i un gat.
El trobaràs en aquella ......................................... de llibres.
He canviat el ......................................... i el teclat de l’ordinador.
Se li ha acabat la , l’has de canviar.
.........................................
La ......................................... del paó era la més bonica.
3. Ordena les paraules que tens a continuació per formar oracions:
nena amb joguines seu del amic les la juga
famós hospital un va l’ visitar futbolista infantil
meva bessons embarassada de està mare la

Solucions
1. arquitecte, cantant, escriptor,
42 Competències
fuster, infermer, jardiner, lam-
pista, metge, peixater, sabater.
2. Pila: munt de coses col·locades
una sobre l’altra; bateria, ele- Suggeriments didàctics
ment que produeix electricitat i ● Aprofiteu la llista de paraules que es fa a l’activitat 1 per demanar als
es posa en alguns aparells elec- alumnes que les separin sil·làbicament i n’encerclin la tònica. A continua-
trònics perquè funcionin. Ratolí: ció, si ho creieu convenient, podeu demanar-los que classifiquin les parau-
part de l’ordinador; animal rose- les en agudes, planes i esdrúixoles.
gador. Ploma: cadascuna de les ● Partint de les oracions de la subpregunta de l’activitat 2, feu que els nens
parts del plomatge de l’ocell; es-
i nenes identifiquin quin tipus d’oracions són i que expliquin per què. Feu
tri per escriure.
que reflexionin sobre les informacions que proporcionen aquest tipus d’ora-
ploma; ratolí; pila; ratolí; pila; cions.
ploma.
3. La nena juga amb les joguines
del seu amic. Un futbolista fa-
mós va visitar l’hospital infantil.
La meva mare està embarassa-
da de bessons.
42
914421 _ 0052-0069.qxd 5/6/08 17:25 Página 69
1-2
1
UNITATS 1I2
4. Classifica les oracions segons l’ús de la coma:
vocativa enumerativa explicativa Competència

................................................................. ................................................................. .................................................................
Aprendre a aprendre. Feu que
Bernat, torna el que has agafat al seu lloc. els alumnes se sentin motivats
per a l’aprenentatge i que treballin
En Dídac, el mestre d’anglès, és veí dels meus avis.
els recursos que els són més và-
Martina, vine de seguida que acabis.
lids a ells per recordar les coses
Prepararé croquetes, bunyols, canapès, olives i patates fregides.
que aprenen.
En Pau, el germà gran de l’Anna, em farà classe de música.
Has de portar el llibre d’anglès, el de llengua i el de medi.
5. Puntua les oracions següents i relaciona-les amb el tipus que els correspon:
A quina hora arribes a l’estació__
Preparo la bossa per a demà__ enunciativa
És el millor regal que m’han fet mai__
interrogativa
Quan tornaràs a venir__
La Roser beu aigua de l’ampolla__ exclamativa
No ho vull veure__
6. Relaciona cada tipus d’oració amb la seva finalitat: Solucions

4. Vocatives: Bernat, torna el que
interrogativa Serveix per explicar alguna cosa.
has agafat al seu lloc. Martina,
vine de seguida que acabis.
exclamativa Serveix per preguntar.
Enumeratives: Prepararé cro-
quetes, bunyols, canapès, oli-
enunciativa Serveix per expressar sentiments.
ves i patates fregides. Has de
portar el llibre d’anglès, el de
7. Converteix les oracions següents en exclamatives:
llengua i el de medi. Explicati-
Vindrà l’avi a buscar-me. ves: En Dídac, el mestre d’an-
Tinc quatre dies per presentar la feina. glès, és veí dels meus avis. En
Beus aigua de la font. Pau, el germà gran de l’Anna,
T’interessa aquesta mena de feina.
em farà classe de música.
5. Enunciativa: Preparo la bossa
Ara converteix-les en oracions interrogatives. per a demà. La Roser beu ai-
gua de l’ampolla. Interrogativa:
Competències 43
A quina hora arribes a l’es-
tació? Quan tornaràs a venir?
Exclamativa: És el millor regal
Altres recursos que m’han fet mai! No ho vull
Proposeu-los que ordenin alfabèticament les paraules següents: avió, ani- veure!
mal, ànsia, anguila, ambient, antic, avi, assot, atac, arraulir. Corregiu-les a la 6. Interrogativa: per preguntar. Ex-
pissarra, comproveu les errades que han comès i comenteu-les. clamativa: per expressar senti-
● Demaneu als nens i nenes que defineixin l’anècdota. Llegiu les definicions ments. Enunciativa: per explicar
i completeu-les si cal. alguna cosa.
● Proposeu als alumnes que descriguin un objecte que estigui a la vista de 7. Vindrà l’avi a buscar-me! Tinc
tothom. Hauran de fer oracions senzilles que tothom pugui entendre. Des- quatre dies per presentar la fei-
prés de cada oració, els companys i companyes podran dir a què fan refe- na! Beus aigua de la font! T’in-
rència, com una mena de joc. teressa aquesta mena de feina!
■ Vindrà l’avi a buscar-me?
Tinc quatre dies per presen-
tar la feina? Beus aigua de la
font? T’interessa aquesta
mena de feina?
43
914421 _ 0070-0085.qxd 5/6/08 17:59 Página 70
3 Quin èxit!
Programació
Objectius
Continguts
● Respondre preguntes a partir de la fotografia. DIMENSIÓ COMUNICATIVA
● Respectar el torn de paraula i les intervencions dels companys.
● Identificació de les parts
● Llegir i comprendre el contingut d’un text teatral.
d’un teatre.
● Distingir la síl·laba tònica i les àtones d’una paraula.
● Descripció d’una il·lustració.
● Localitzar i definir el verb en l’oració.
● Comprensió d’un text teatral
● Reconèixer el nombre i la persona dels temps verbals.
a partir de la seva lectura.
● Llegir i comprendre un text dialogat.
● Reconeixement dels trets
● Escriure un diàleg. del text dialogat.
● Diferenciar el sentit real i el sentit figurat de les paraules. ● Identificació de la síl·laba
● Respectar les opinions dels altres i les seves intervencions tònica i les àtones d’un mot.
en els diàlegs o les converses. ● Localització i caracterització
del verb dins de l’oració.
● Reconeixement del nombre
Criteris d’avaluació i la persona de les formes
verbals.
● Mostrar facilitat per expressar-se oralment.
● Distinció entre sentit real
● Llegir i extreure informació concreta d’un text teatral.
i sentit figurat i interpretació
● Diferenciar la síl·laba tònica i les àtones d’una paraula.
d’oracions en sentit figurat.
● Localitzar i caracteritzar el verb en l’oració.
● Identificar el nombre i la persona dels temps verbals.
DIMENSIÓ ESTÈTICA
● Llegir i entendre un text dialogat.
I LITERÀRIA
● Crear per escrit un diàleg.
● Distingir entre el sentit real i el sentit figurat de les paraules. ● Comprensió d’un text teatral
a partir de la lectura.
● Lectura, caracterització
i compleció d’un text dialogat.
Competències
● Competència social i ciutadana.
DIMENSIÓ SOCIAL
● Competència matemàtica. I CULTURAL
● Competència d’autonomia i iniciativa personal.
● Respecte envers les opinions
● Competència de coneixement i interacció amb el món físic.
dels altres.
● Competència d’aprendre a aprendre.
● Interès per ampliar
el vocabulari propi.
44A
914421 _ 0070-0085.qxd 24/6/08 14:17 Página 71
UNITAT 3: QUIN ÈXIT!

Reis o Pare Noel? Llegir i comprendre ● Participació activa i adequada

● Text teatral. en situacions comunicatives.
El petit príncep
i el venedor Reflexió sobre la llengua ● Valoració de la llengua com
● Ortografia: síl·laba tònica i síl·laba àtona. a instrument de comunicació.
● Gramàtica: el verb. ● Identificació dels contextos
● Lèxic: sentit real i sentit figurat. en què la comunicació
Escriure: es produeix mitjançant textos
● Text dialogat. orals o escrits.
Escoltar i parlar
● Identificació de les parts d’un teatre.
Recursos

de temporalització
● Cal que en aquesta unitat es treballi només
la posició de la síl·laba tònica a la paraula Setembre
i que encara no s’introdueixin els conceptes Octubre
referents a la classificació de les paraules
Novembre
segons la posició de l’accent, que es treballarà
en la unitat següent. Desembre
● Abans de començar a treballar el verb dins Gener
de l’oració, feu que expliquin què han fet avui
Febrer
abans de venir a l’escola. A partir dels verbs
que facin servir, introduïu-los el concepte d’acció Març
que acabaran de treballar amb les activitats
Abril
corresponents.
● Per començar amb en el diàleg, feu-los notar Maig
que és la manera de comunicar-se que fem servir Juny
més freqüentment a la vida quotidiana.
Mostreu-los la importància de parlar de manera
ordenada i respectar el torn de paraula dels altres.
● Prèviament al treball del sentit propi i el sentit
figurat de les paraules, plantegeu-los alguna
expressió com «vinc volant» i pregunteu-los si vol
dir exactament el que expressa literalment.
44B
914421 _ 0070-0085.qxd 5/6/08 17:59 Página 72
Objectius
3 Quin èxit!
O
● Observar una fotografia.
● Comentar el que els suggereix
la imatge.
Programa de lectura
de la imatge
Mitjançant les activitats que es Tr
proposen, es vol que els alumnes
es fixin en la imatge del teatre,
des de les parts que el formen
fins el que s’hi fa quan no hi ha
representació.
Treballem valors
A partir de l’observació de la foto-
grafia de la pàgina 44, parleu amb
els nens i nenes dels teatres com
a llocs d’oci, com a espais on es
duen a terme esdeveniments so-
R
cials i d’important pes cultural.
44
● Per introduir els alumnes en la unitat, convideu-los a observar la fotogra-
fia i feu que la relacionin amb la seva experiència personal. També els po-
deu fer llegir el títol de la unitat i plantejar-los a què fa referència. Procureu
que participin tots de manera ordenada.
● Feu que els alumnes es fixin en la imatge i parleu amb ells del tipus de te-
atre que veuen a la fotografia. Pregunteu-los si els sembla antic o modern
i feu que raonin la resposta. Feu que el comparin amb un teatre modern i
que expliquin les semblances i diferències.
44
914421 _ 0070-0085.qxd 24/6/08 14:17 Página 73
UNITAT 3
Competència
Observa atentament la fotografia de l’esquerra i digues quins elements hi veus: Social i ciutadana. Expliqueu
Les butaques d’un teatre als alumnes que una representa-
Un teatre per dins ció teatral és un fet que compar-
El públic d’un teatre tim amb altres persones i, per
L’escenari d’un teatre això, és un esdeveniment social.
Persones que es miren el decorat Plantegeu-los com s’han de com-
Un teatre per fora portar en un teatre per no destor-
bar ningú.
Tria l’opció correcta:
Quina acció es pot apreciar a la imatge?

L’acció d’encendre i apagar llums.
La preparació d’una obra de teatre.
No hi ha cap acció, perquè les butaques estan buides.
Des d’on creus que està presa aquesta fotografia?
Des de l’escenari.
Des del pati de butaques.
Des d’una llotja del segon pis.
PARLEM-NE...
Respon les preguntes:
Quina mena de teatre creus que és? Luxós? Senzill? Per què? Quins elements t’ho
fan pensar?
On situaries els elements següents?
escenari teló pati de butaques llotges
Has anat mai al teatre? Recorda l’última vegada que hi vas anar i explica:
Amb qui hi vas anar?

On era el teatre?
Quin era l’argument de l’obra?
45
Solucions
Altres recursos
● En primer pla veiem: les buta-
Endevinalles ques d’un teatre, un teatre per
Puc ser al futur i puc ser al passat; dins.
a vegades faig riure i d'altres plorar; En segon pla veiem: l’escenari
i espero sempre que em critiquin d’un teatre, persones que es mi-
per tornar a començar. ren el decorat.
(L’actor) ● La preparació d’una obra de tea-
Faig de savi i de talòs, tre.
faig de viudo i de promès, ● Des d’una llotja del segon pis.
faig de ric i de pagès, ● Un teatre luxós, perquè té un
ploro i canto com si res. llum d’aranya al sostre, està for-
Faig de tot i no sóc res. ça ornamentat i té llotges late-
(El comediant) rals.
● R. Ll.
45
914421 _ 0070-0085.qxd 5/6/08 17:59 Página 74
Reis o Pare Noel? RODO

Objectius
La
● Llegir correctament un text tea- p
tral. en
● Aprendre a entendre el text tea- n
d
tral.
at
RENS
Recursos i
PARE N
En el CD hi ha la lectura recitada d
de la unitat. d
m
sé
Competència pl
h
Matemàtica. Demaneu que
h
els nens i nenes comptin quants
Perquè et situïs RENS
E
personatges apareixen en el text i ACTE I
que en facin una llista. A continua- Personatges: PARE N
n alçar-se el teló, tot és fosc i s’anirà il·luminant lentament.
PARE NOEL d
ció, que comptin quants alumnes S’ha de veure, però, que és de nit.
u
són a la classe i que pensin com RODOLF, ren principal Escenari: Paisatge nevat. Entra el PARE NOEL conduint un trineu,
p
caldria distribuir el text perquè Ramat de RENS (actuen ple de joguines. Els rens estan tan cansats que fan pena.
di
tots poguessin llegir-ne una part i parlen sempre tots junts) PARE NOEL: No m’ho feu, això, no em deixeu ara tirat aquí! Tinc ve
(per exemple, fer quatre grups de REI MELCIOR molta feina. Rodooolf! En marxa! ic
lectors i que cada grup llegís una REI GASPAR RODOLF: En marxa? Ja hem perdut tres dies i tres nits. Ni parlar- m
de les pàgines del text). REI BALTASAR ne, de marxa. A mi no em miris. Almenys fins que no
sàpigues el camí segur.
CAMELLS i PATGES (actuen
i parlen sempre tots junts) PARE NOEL: Com t’he de dir que no em funciona el GPS?
RODOLF (creuant-se de potes): No podies usar un plànol, com És
DICCIONARI tothom? O almenys aprimar-te una mica, que peses molt! corren
GPS: aparell electrònic Aviat no passaràs per cap xemeneia! Entre tu i les joguines S’adre
que mostra en una estem esgotats! I d’aquí no ens mourem fins que no rient,
pantalla el mapa de descansem. Oi que no, companys? camel
qualsevol lloc del món
RENS (movent el cap tots alhora): No, no i no. BALTA
on es vulgui anar i
indica com arribar-hi. PARE NOEL (carregant-se de paciència): A veure si ens entenem, G
colla d’animals. Tinc una feina a fer i... te
46
Abans de llegir
● Feu-los llegir el títol i demaneu-los què pot significar.
● Parleu amb els alumnes sobre quin conflicte es pot generar entre els Reis
i el Pare Noel. Pregunteu-los què celebren a casa seva i per què.
Durant la lectura
● Per poder fer una bona lectura dramatitzada, feu que els alumnes llegei-
xin individualment les parts que els correspondrà llegir en veu alta per prac-
ticar una mica.
46
914421 _ 0070-0085.qxd 24/6/08 14:17 Página 75
3
UNITAT 3
RODOLF (mirant-se els unglots de les potes): Sí, sí, sí... ja ho sabem.
El text
La de cada any. Repartir joguines als nens i nenes que s’han
portat bé. I tens molta pressa perquè bla, bla, bla... Que ja ● Aquesta peça teatral ha estat
ens ho sabem de cada any! I també estem tips que cap any feta expressament per Elena
no t’estudiïs la ruta primer. Semblem uns vulgars burros O’Callaghan per al nostre llibre
de càrrega volant amunt i avall pel cel de tot el planeta i de text.
aterrant a qualsevol lloc.
● L’Elena O’Callaghan i Duch va
RENS (tots alhora): Sense faltar, eh? De burros res, que som rens
néixer a Barcelona l’any 1955.
i a molta honra.
És llicenciada en filosofia, cièn-
PARE NOEL: És que em poses nerviós! No comprens que milers
cies de l'educació i filologia cata-
d’infants ens esperen arreu del món i que... que... que... Au,
lana. Es va dedicar a la docència,
deixa’t de ximpleries i digues als teus col·legues que en dos
minuts els vull a tots volant. A més, em penso que... que ja
però, des de fa uns quants anys,
sé on som (remena la butxaca buscant alguna cosa i en treu un fa tasques d’edició en el món de
plànol ben gros i tot arrugat). És de l’any passat, però encara la literatura infantil i juvenil, on
hi tinc la ruta marcada. A veure si... (mira atentament). Sí! Ja també destaca com a autora i
ho tinc! Ara segur. Mireu. Som aquí. traductora. Ha guanyat diversos
RENS (irònicament, tots a l’hora): Ha, ha i ha. No ens pensem enlairar. premis nacionals i internacionals.
PARE NOEL (ara enfadadíssim): Saps què et dic? Que sou una colla Ha publicat contes i novel·les per
de ganduls, que ja faré la feina jo tot sol, que l’any que ve a joves i adults, poesies, peces
us canviaré per gossos... (para en sec). Però tu què fas?! Es teatrals, articles pedagògics i de
pot saber què fas?! (Un dels rens porta uns auriculars i està crítica literària. També fa d’auto-
distret, ballant, amb els ulls quasi tancats). No us he dit mil ra de llibres de text.
vegades que no agafeu res del trineu? (alça els braços al cel
i cau de genolls a terra). Aiiiiii! Aquests rens acabaran amb
mi, acabaran amb mi! Que difícil és ser Pare Noel!
-TELÓ-
ACTE II
És de nit. Escenari: un desert i una palmera. Entra el rei GASPAR,
corrents, amb una corona a la mà i cara de fer una trapelleria.
S’adreça al públic en senyal de demanar silenci i complicitat. S’amaga,
rient, darrere la palmera. Entra el rei BALTASAR, tibant les regnes d’un
camell tot carregat i que no vol caminar.
BALTASAR: (amb posat i veu de desgana)...vuit, nou i deu! Ei,
Gaspar, torna’m la corona i no siguis poca-solta, que ja
tenim una edat, eh, maco? I ja no vull jugar més. (El CAMELL
47
Vocabulari
Plantegeu als alumnes que assenyalin les paraules de la lectura que desco-
neixen i que en busquin el significat. Feu-los fer un treball de recerca, amb
ajut del diccionari o comentant el significat dels mots entre tots a la classe.
Es pretén que cap alumne no es quedi amb dubtes. El text ha de ser entès
en la seva totalitat un cop s’ha fet la lectura.
Per aconseguir que retinguin les paraules que han buscat al diccionari, pro-
poseu-los que escriguin oracions en què apareguin i en què quedi clar el seu
significat.
47
914421 _ 0070-0085.qxd 5/6/08 17:59 Página 76
DICCIONARI
Delator: que explica
les malifetes d’un es posa a cridar i a assenyalar darrere la palmera) Au, surt del
altre perquè se l’acusi. darrere de la palmera.
Competència Bocamoll: persona que GASPAR (al CAMELL): Delator, bocamoll!
1. C
D’autonomia i iniciativa perso- explica de seguida les MELCIOR: Sembleu criatures! Au, deixeu de jugar i centrem-nos,
coses que havia de que anem més perduts que un camell en un garatge (els
nal. Expliqueu als alumnes que, mantenir en secret.
CAMELLS remuguen tots alhora, com protestant).
per fer teatre, cal dur a terme una
tasca col·lectiva, però que, inicial- GASPAR (posant-se la corona torta): Sí, anem per feina. D’allò...,
algú té un mirall?
ment, cal vèncer la vergonya i llen-
BALTASAR: Deixa’t de miralls! Milers de nens i nenes ens esperen
çar-se a fer d’actor, cosa que
i tu aquí, demanant un mirall!
implica un pas que cadascú ha de
GASPAR (ofès): A veure, si aconseguim arribar on hem d’arribar,
fer individualment.
hi haurà la premsa, la televisió, ens faran fotografies i jo...
2. F
amb aquests cabells i aquest cap!
e
Treballem valors MELCIOR: Tu ho has dit: si hi arribem. a
GASPAR: I tu, Baltasar, a veure si et pentines la cabellera i...
Feu que els nens i nenes es plan-
BALTASAR: Què li passa, a la meva cabellera, eh? 3. P
tegin la importància del treball en
GASPAR (assenyalant MELCIOR): I tu, Melcior? Quants segles fa
equip a l’hora de dur a terme una
que no et rentes la capa? Però... on és la vostra dignitat
representació teatral. Cada actor reial?
depèn dels seus companys, del
MELCIOR (cridant): Prou! Així no arribarem enlloc. S’ha acabat,
director, dels tècnics, dels maqui- no discutim més, que al final ens trauran fins i tot dels
lladors, dels encarregats de ves- pessebres. Recapitulem. On érem? Abans d’omplir-se el cel
tuari, etc. per fer correctament la de núvols, cap a on assenyalava l’estrella?
seva feina. Aquesta dependència BALTASAR i GASPAR (assenyalant direccions contràries): Cap allà!
és mútua i per això, la representa- (Els CAMELLS i els PATGES, tots alhora, miren a un costat i a l’altre
ció és el resultat de la feina d’un sense entendre res.)
col·lectiu de persones. MELCIOR: Doncs sí que anem bé! Un diu cap aquí i l’altre cap
allà. A veure... (mira els PATGES i els CAMELLS): algú més s’ha
fixat cap a on assenyalava l’estrella? 4. R
CAMELLS i PATGES (assenyalen amb dits i potes direccions diferents):
Cap allà!
MELCIOR (alça els braços al cel i cau de genolls a terra): Arrrg! Mira
que sempre fa sol al desert, i justament avui s’havia
d’ennuvolar.... Que difícil és ser Rei Mag!
–TELÓ–
ELENA O’CALLAGHAN I DUCH 5. E
(Continua i acaba a la unitat 4) u
48 Comp
● Proposeu als nens i nenes que es fixin en els dibuixos i que interpretin
a quins moments de la narració fan referència.
● Demaneu a uns quants alumnes que us expliquin el contingut del text.
Després pregunteu-los què els ha semblat.
● Feu-los notar que l’obra té una segona part a la propera unitat i que, per
això, sembla que queda tallada en un moment en què hauria de continuar.
● Feu que es fixin en les disfresses dels dibuixos, per quan se les hagin de
fer, a l’hora de fer la representació.
48
914421 _ 0070-0085.qxd 5/6/08 17:59 Página 77
3
UNITAT 3
t del
Pensa-hi
Objectius
1. Copia i completa el quadre:
nos, ● Interpretar el text a partir d’unes
e (els qüestions concretes.
Primer acte Segon acte
Protagonista/es ● Analitzar els dos actes separa-
lò...,
Personatges secundaris dament.
eren
Escenari
Problema plantejat
Competència
ibar,
jo... Coneixement i interacció amb
2. Fixa’t que els personatges i l’escenari del primer i del segon acte són diferents. Però el món físic. Plantegeu als alum-
el problema plantejat és el mateix. Se soluciona el problema del Pare Noel al primer
acte? I el dels Reis Mags al segon acte? nes en quin entorn succeeix cada
escena i feu que el relacionin amb
3. Pensa ara en el grup de rens i tria l’opció més correcta: la procedència geogràfica de ca-
es fa
dascun dels personatges. Dema-
Els rens parlen i actuen... neu-los que expliquin com és el
nitat
Tots alhora, com si el grup de rens fos un únic personatge. clima a l’entorn natural del Reis
abat, Cadascun pel seu compte. i al del Pare Noel.
dels Hi ha un ren, en Rodolf, que destaca entre els altres perquè...
l cel
És el líder, el que mana tot el grup.
És el ren preferit del Pare Noel.
!
altre Com definiries millor el caràcter d’en Rodolf? És un ren...
Divertit, burleta i una mica poca-solta.
cap Ensopit, bondadós i tranquil.
s’ha
4. Rellegeix el segon acte i respon les preguntes:
nts):
Al principi, els reis juguen o es barallen?
Solucions
Mira Per què es barallen després?
avia Per què creus que en Melcior diu «Al final ens trauran fins i tot dels pessebres»? 1. Protagonista: I: Pare Noel i Ro-
Dels tres reis, quin et sembla que aconsegueix posar pau i ordre? dolf; II: Melcior, Gaspar i Balta-
sar.
DUCH 5. En aquesta unitat has llegit el primer i el segon acte d’una obra de teatre. A la propera Personatges secundaris: I: els
tat 4) unitat llegiràs el tercer i últim acte. Què creus que passarà en el tercer acte? rens; II: camells i patges.
Escenari: I: paisatge nevat; II:
Comprensió lectora 49 desert amb una palmera.
Problema plantejat: I i II: s’han
perdut.
Programa de comprensió lectora 2. No se soluciona el problema
Activitat 1. Obtenció de la informació. Recordar qüestions concretes sobre en cap dels dos actes.
el text. 3. Tots alhora, com si el grup de
Activitat 2. Reflexió sobre el contingut. Pensar si es resolen els problemes rens fos un únic personatge.
que es plantegen. És el líder, el que mana tot el
Activitat 3. Elaboració d’una interpretació. A partir del que es diu en el text, grup.
treure conclusions. Divertit, burleta i una mica
Activitat 4. Elaboració d’una interpretació. A partir del contingut del text, poca-solta.
treure conclusions. 4. Juguen. Es barallen perquè
Activitat 5. Reflexió sobre el contingut. A partir del text i d’una qüestió con- s’han perdut. Perquè no fan bé
creta, aportar idees pròpies. la seva feina i la gent no en
voldrà saber res.
Melcior.
5. R. Ll.
49
914421 _ 0070-0085.qxd 5/6/08 17:59 Página 78
Lletres i sons 9.
Objectius
6. Separa les síl·labes de les paraules següents i encercla la síl·laba que pronuncies més fort.
● Separar les síl·labes d’un mot
i localitzar la tònica. pare corona camell
palmera senyalava dòcils
● Ubicar la síl·laba tònica de les
paraules en una o altra posició. trineu edat embadalit
7. Busca a la sopa de lletres set paraules relacionades amb el teatre.

Competència
P E R S O N A T G E
Aprendre a aprendre. Recor-
deu als nens i nenes que una ma- A S I S A I R E L S
nera de marcar la separació V C A F P U B L I C
sil·làbica de les paraules és pi- A E I M O L F O N A
cant de mans. Feu que marquin la M N B O R A E M E X
síl·laba tònica amb un cop més C A S S A I G A V I
fort.
U R Z R U T B O P L
D I S F R E S S A S
A I G O A W T I S O 10.
D E C O R A T R R I
Copia-les i subratlla’n la síl·laba forta.
Les paraules estan formades per síl·labes: la que pronunciem amb

més força s’anomena síl·laba tònica; les altres són àtones.
8. Encercla la síl·laba tònica de cada paraula i agrupa-les segons la posició d’aquesta.

potes Baltasar última penúltima antepenúltima
auriculars plànol 11.
................................. ........................................... ...................................................
camí segur
planeta paciència
sàpigues perduts
Rodolf encara
50 Fonètica i ortografia: la síl·laba tònica i la síl·laba àtona Fonèt
Solucions ● A partir del text de l’activitat 11, proposeu als alumnes que separin les
síl·labes de les paraules de les dues primeres línies i que les classifiquin
6. pa-re, pal-me-ra, tri-neu, co-ro-
segons la posició de la síl·laba tònica.
na, se-nya-la-va, e-dat, ca-mell,
dò-cils, em-ba-da-lit. ● Feu que els alumnes que escriguin una llista amb els noms dels seus fa-
miliars més propers (pares, avis, germans, oncles i cosins). Demaneu-los
7. per-so-nat-ge, pú-blic, as-saig,
que en separin les síl·labes i que classifiquin els noms segons la posició
dis-fres-sa, de-co-rat, es-ce-na-
de la síl·laba tònica.
ri, te-ló.
8. última: auriculars, camí, Ro-
dolf, segur, Baltasar, perduts.
penúltima: potes, planeta, en-
cara, plànol.
antepenúltima: sàpigues, pa-
ciència.
50
914421 _ 0070-0085.qxd 5/6/08 17:59 Página 79
3
UNITAT 3
9. Separa les paraules i subratlla la síl·laba tònica de cadascuna.
Competència
ort.
r eballb Artística i cultural. Demaneu
all
et
ntmà als alumnes que facin un dibuix
arí misteri
almonstr
qu
ef
en què es representin amb un
ina
el
símbol les síl·labes tòniques i
tre
amb un altre les àtones (cadascú
es
pàg
m triarà el que li sembli). Tenint en

im
m
ús a
na an ic compte aquests símbols esta-
i
blerts, feu que representin alguns

mots amb accent a l’última, a la
penúltima i a l’antepenúltima.
Ara, classifica-les segons la posició
última: Aquesta activitat els servirà per
de la síl·laba tònica.
memoritzar les estructures prosò-
penúltima: diques de cada tipus de paraula.
antepenúltima:
10. Completa amb paraules que corresponguin al nombre de síl·labes que s’indica en cada
cas i que tinguin la tònica al requadre de color. Si et cal, utilitza el diccionari.
Dues síl·labes SO PAR

Tres síl·labes
Quatre síl·labes
Cinc síl·labes
Feu una llista a la pissarra amb les paraules que heu escrit i classifiqueu-les
segons el nombre de síl·labes i la posició de la síl·laba tònica.
a
11. Llegeix el text següent i prepara’t perquè te’n facin un dictat:
.......
La setmana passada vaig anar al teatre amb els meus oncles i els meus cosins. Vam
veure una representació molt divertida, on un personatge buscava el seu amic per tot
l’escenari, però no el trobava enlloc. S’amaga darrere teu!, cridàvem nosaltres des del
públic, però ell no ens entenia, i havíem de cridar encara més fort.
àtona Fonètica i ortografia: la síl·laba tònica i la síl·laba àtona 51

Solucions
9. pàgina, animal, monstre, tre-
ball, ballarí, misteri, música,
Altres recursos
mestre, elefant, màquina.
A Internet última: animal, treball, ballar,
Proposeu als nens i nenes d’aprendre jugant. Entreu a la pàgina elefant.
http://www.edu365.cat/ i trieu l’opció Primària. Després entreu a Llengua penúltima: monstre, misteri,
catalana i, a continuació, J clic on haureu de triar l’opció Síl·labes. Amb un mestre.
joc on s’incrementa el nivell de dificultat d’acord amb el que un mateix tria,
antepenúltima: pàgina, músi-
feu que practiquin la separació sil·làbica.
ca, màquina.
10. R. Ll.
11. Dictat.
Recursos
Reforç i ampliació: Reforç, fitxa 8
i 9.
51
914421 _ 0070-0085.qxd 24/6/08 14:17 Página 80
Mots i frases
Objectius
12. Completa les oracions amb l’acció corresponent:
● Reconèixer el verb en l’oració. esperen
El Pare Noel ......................................... un trineu.
● Identificar el nombre i la perso-
Aviat no per cap xemeneia. s
passarà
.........................................
na en les formes verbals.
En dos minuts us ......................................... a tots volant. vull
No ......................................... res del trineu.
condueix
Competència Milers de nens i nenes ens ..........................................
agafeu
D’autonomia i iniciativa perso- Espereu, vull, pasaràs... són verbs.
nal. Proposeu als alumnes que
treballin els verbs a partir de la El verb és la paraula de l’oració que expressa una acció.
pròpia experiència. Feu que escri-
guin què fan cada dia des que arri-
ben a casa fins que se’n van a 13. Localitza el verb en les oracions següents:
dormir, quina és la seva rutina.
Cap a on assenyalava l’estrella?
A continuació, demaneu-los que
Així no arribarem enlloc.
localitzin tots els verbs que han
Anem més perduts que un camell en un garatge.
escrit.
A veure si et pentines.
Gaspar, torna’m la corona.
14. Fes una llista d’accions que fas després de despertar-te al matí. Poseu-les en comú
amb la resta de nens i nenes de la classe.
15. Escriu les accions corresponents a aquestes paraules. Fixa’t en l’exemple:

imaginació imaginar càrrega il·lusió
pintura estudi beguda
pinta punxa paquet
52 Gramàtica: el verb
Solucions
● Proposeu als alumnes que escriguin quina mena d’accions fan a l’escola
12. El Pare Noel condueix un tri-
(escriure, dibuixar, pintar, córrer, jugar, etc.). Feu-ne una llista a la pissa-
neu. Aviat no passaràs per
rra i que cada alumne faci en veu alta una oració amb un dels verbs («A
cap xemeneia. En dos minuts
anglès, cantem cançons»).
us vull a tots volant. No aga-
feu res del trineu. Milers de
● Demaneu-los que les formes verbals que hi apareixen. Corregiu-ho plegats
nens i nenes ens esperen. i, si ho creieu convenient, feu el mateix amb les oracions de l’activitat 17.
13. assenyalava, arribarem, anem,

● Feu que els alumnes llegeixin les dites que es proposen a la pàgina 53
veure, pentines torna’m. i que en localitzin el verb, la persona i el nombre.»
14. R. M. Llevar-me, esmorzar,

rentar-me, vestir-me...
15. pintar, pentinar-se, carregar,
estudiar, punxar, il·lusionar,
beure, empaquetar.
52
914421 _ 0070-0085.qxd 5/6/08 17:59 Página 81
3
UNITAT 3
Vosaltres sempre feu
Surt de darrere Ara no cal, segur que en
pinya en contra meu.
Baltasar et troba sense
de la palmera.
la nostra ajuda...
Competència
Artística i cultural. Proposeu
als nens i nenes que facin un di-
buix on es vegin diferents accions.
Després, feu que l’intercanviïn
amb un company o companya que
haurà de fer una llista de les ac-
cions que pot observar en el di-
buix.
Les formes verbals es caracteritzen pel nombre i la persona:

El nombre pot ser singular (surt) o plural (feu).
La persona pot ser: primera (jo surto, nosaltres sortim), segona (tu
fas, vosaltres feu) o tercera (ell troba, ells troben).
para
16. Completa les oracions amb els verbs corresponents:
portaran
Tu ......................................... les maletes per al viatge. prepare
s
ú L’Anna ......................................... la taula al menjador.
cuineu
Nosaltres sempre ......................................... l’aniversari a casa dels avis.
Els oncles em ......................................... una capsa de pintures.
escric
El Nil i tu ......................................... un pollastre farcit. celebrem
Jo ......................................... una postal al meu cosí cada estiu.
17. Completa les oracions amb la persona corresponent.

Ell/ella
......................................... talla el pernil a la cuina.
......................................... prepares un joc de cartes per a la sobretaula.
......................................... anem al cine després de dinar.
Solucions
......................................... miro una pel·lícula a casa amb la família. 16. Tu prepares les maletes per
......................................... porten els avis a casa en cotxe. al viatge. L’Anna para la tau-
......................................... recolliu la cuina entre tots. la al menjador. Nosaltres
sempre celebrem l’aniversari
verb Gramàtica: el verb 53 a casa dels avis. Els oncles
em portaran una caixa de pin-
tures. El Nil i tu cuineu un po-
llastre farcit. Jo escric una
Altres recursos postal al meu cosí cada es-
Dites tiu.
● Ditxós és el mes de desembre, que entra amb llardons i surt amb torrons. 17. Tu prepares un joc de cartes
● El fred pel desembre es fica dins, pel gener s’hi asseu i pel febrer va amb per a la sobretaula. Nosaltres
la pala al coll i el treu. anem al cine després de di-
nar. Jo miro una pel·lícula a
● El sol del desembre i del gener porta gelades pel febrer.
casa amb la família. Ells/elles
● Ni en desembre assolellat, no et treguis la capa del costat. porten els avis a casa en cot-
● Per Santa Llúcia, minva la nit i creix el dia. xe. Vosaltres recolliu la cuina
entre tots.
Recursos
Reforç i ampliació: Reforç, fitxes
10 i 11.
53
914421 _ 0070-0085.qxd 24/6/08 14:17 Página 82
El petit príncep i el venedor

Objectius
–Bon dia –va dir el petit príncep.
● Llegir i entendre un diàleg. –Bon dia –va dir el venedor.
● Analitzar els trets propis del dià- Era un venedor de pastilles que calmen la set.
leg. Te n’empasses una cada setmana i ja no tens cap
necessitat de beure.
● Escriure i completar diàlegs.
–Per què vens això? –va dir el petit príncep.
● Convertir un diàleg en text tea- –És un gran estalvi de temps –va dir el venedor–.
tral seguint unes pautes. Els experts han fet càlculs. S’estalvien
cinquanta-tres minuts cada setmana.
–I què es fa amb aquests cinquanta-tres minuts?
Treballem valors –Cadascú en fa el que vol...
«Jo», va pensar el petit príncep, «si tingués
Expliqueu als alumnes que cal va-
cinquanta-tres minuts per gastar, aniria
lorar el temps, però no fins al punt
caminant tranquil·lament cap a una font...»
de viure esclavitzats per ell. Expli- ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY.
queu-los que hem de gaudir-ne El petit príncep (adaptació)
tant com puguem, i procurar no
ser esclaus del rellotge. 18. Respon les preguntes següents referents al text:
Quants personatges parlen en el text?
El narrador és un d’aquests personatges? Com
ho saps?
Quines frases no diu en veu alta el petit príncep?
Com estan marcades?
19. Copia les parts del text que formen el diàleg tot
classificant-les segons el personatge al qual
pertanyen.
petit príncep venedor

.......................................................................... ...........................................................................
Quin signe de puntuació indica que comença

a parlar un personatge?
20. Com acabaries l’última frase del text?
Solucions 54
18. Dos: el petit príncep i el vene-

dor.
No, perquè parla dels altres
personatges en tercera perso- ● Proposeu als alumnes que, de dos en dos, improvisin un diàleg breu. A
na. continuació, feu que l’escriguin i que es fixin en la manera com han repre-
sentat les intervencions dels personatges.
Les que estan marcades en-
tre cometes. ● Mostreu als alumnes la importància que tenen els signes de puntuació
que ens permeten representar per escrit el que diem oralment. Expliqueu-
19. Petit príncep: Bon dia. Per
los que el diàleg es representa amb els guions inicials, que marquen la
què vens això? I què es fa
entrada de cada personatge. Els guions també poden tancar les interven-
amb aquests cinquanta-tres
cions si a continuació hi ha una intervenció del narrador.
minuts?
Venedor: Bon dia. És un gran
estalvi de temps (…). Cadas-
cú en fa el que vol.
El guió.
20. R. Ll.
54
914421 _ 0070-0085.qxd 5/6/08 17:59 Página 83
3
UNITAT 3
Escrivim
Competència
21. Inventa la part del diàleg que falta. Abans de decidir què escriuràs a cada lloc llegeix
atentament tot el text. Social i ciutadana. Estimuleu
els alumnes a fixar-se en els meca-
L’Arnau, molt concentrat, escriu alguna cosa assegut a la taula del menjador.
nismes del diàleg i a respectar les
La seva germana, que vol tafanejar, l’omple de preguntes:
intervencions dels altres.
–Què escrius, Arnau?
– .........................................
–Si no m’ho vols ensenyar deu ser perquè no t’interessa que sàpiga què és, oi?
– .........................................
–Ja saps que quan se’m posa una cosa al cap, no paro fins que ho aconsegueixo...
Puc ser moooolt pesada.
– .........................................
–Per aquesta bestiesa tant secret? Qualsevol diria!
Solucions
Un diàleg és una conversa entre dos personatges o més. El diàleg és la
21. R. M. No n’has de fer res.
base del text teatral. Ja t’he dit que no és cosa
teva. Pesada...
Mira! Ja veus que no és res
22. Tria les afirmacions que siguin certes de les següents: d’important.
om Utilitzem el guió per indicar que parla un personatge. 22. Utilitzem el guió per indicar
Després del guió posem dos punts. que parla un personatge. En
ep? el diàleg, cada intervenció
El guió també indica que el text que el segueix és molt llarg.
està relacionada directament
En el diàleg, cada intervenció està relacionada directament amb l’anterior.
amb l’anterior. Abans del dià-
Abans del diàleg hi pot haver una breu introducció del narrador per situar el lector.
leg hi pot haver una breu in-
troducció del narrador per
23. Fes d’escriptor i converteix el text d’El petit príncep en un text teatral. Segueix les situar el lector.
pautes següents:
23. PETIT PRÍNCEP: Bon dia.
Escriu el nom de cada personatge seguit de dos punts abans de la seva VENEDOR (de pastilles que cal-
.......
intervenció.
men la set: en prens una cada
Elimina els guions inicials.
setmana i ja no tens cap ne-
Intenta transformar el text del narrador en la intervenció d’un personatge que cessitat de beure): Bon dia.
parla des d’un costat de l’escenari.
PETIT PRÍNCEP: Per què vens
Exemple: NARRADOR: Era un venedor de pastilles que… això?
VENEDOR: És un gran estalvi
Expressió escrita: el diàleg 55
de temps. Els experts han fet
càlculs. S’estalvien cinquanta-
tres minuts cada setmana.
Altres recursos PETIT PRÍNCEP: I què es fa
Diàlegs ordenats amb aquests cinquanta-tres
minuts?
Expliqueu als nens i nenes que, durant el diàleg, és important respectar la
intervenció del nostre interlocutor i escoltar-la amb atenció per poder seguir VENEDOR: Cadascú en fa el
el fil de la conversa. Si no escoltem el que ens diu l’altre, el diàleg deixa de que vol...
tenir sentit, perquè encara que es parli sobre un mateix tema, les interven- PETIT PRÍNCEP (per a ell ma-
cions no queden vinculades les unes amb les altres. teix): Jo, si tingués cinquanta-
Plantegeu-los la importància d’escoltar abans de parlar i d’ordenar les ide- tres minuts per gastar, aniria
es que es volen transmetre per tal que els altres les puguin entendre. caminant tranquil·lament cap
a una font...
Recursos
xa 7.
55
914421 _ 0070-0085.qxd 24/6/08 14:17 Página 84
Descobrim paraules
Objectius
24. A la primera lectura d’aquesta unitat, el Pare Noel diu als rens:
● Diferenciar i reconèixer el sentit
real i el figurat. No us he dit mil vegades que no agafeu res del trineu?
Creus que vol dir realment que ho ha dit mil vegades, o que ho ha dit moltes
Competència vegades?
Social i ciutadana. Mostreu

als alumnes que diferenciar entre 25. Relaciona la frase següent amb el dibuix que li correspon:
el sentit real i el figurat de les ex-
pressions forma part de les habili- La Marta està a la lluna
tats que hem de tenir per ser
competents en l’àmbit comunica-
tiu a la nostra societat. Feu que
s’imaginin una persona que no en-
tengui el sentit figurat de les ex-
pressions i feu que es plantegin si
podria participar en les converses
i entendre el significat del que s’hi «Dir mil vegades» i «estar a la lluna» són dues expressions que es poden fer servir en
diu. un sentit diferent del seu sentit real.
El sentit real d’una paraula o expressió és el que podem trobar primer

al diccionari: ha corregut mil metres (mil metres de debò).
Diem que una paraula o expressió té sentit figurat quan pren un nou
significat relacionat amb el sentit real: ho he dit mil vegades (moltes
vegades, no exactament mil).
26. Relaciona cada frase amb el seu significat:

Treu foc pels queixals Ho sap fer molt bé
És un gallina Està molt enfadat
Hi té la mà trencada L’ha molestat alguna cosa
Està amb la mosca al nas És molt covard
Quines són les frases amb sentit figurat?
56 Lèxic: el sentit real i el sentit figurat
● Feu que els alumnes comentin expressions de sentit figurat que coneixen
o que fan servir. Expliqueu-ne el significat i intenteu que els alumnes el re-
tinguin.
Solucions ● Expliqueu als alumnes que una de les coses més difícils d’entendre quan
s’aprèn un idioma són les expressions amb sentit figurat. Aquestes s’a-
24. No, vol dir que ho ha dit mol- prenen en el dia a dia, cal que les sentim, entenguem que no signifiquen
tes vegades. literalment el expressen, i tinguem algú que ens expliqui el sentit figurat.
25. El primer. ● Comenteu el joc que presenta la cançó de la pàgina següent, traduint lite-
26. Treu foc pels queixals: està ralment expressions de sentit figurat.
molt enfadat. És un gallina:
és molt covard. Hi té la mà
trencada: ho sap fer molt bé.
Està amb la mosca al nas:
l’ha molestat alguna cosa.
56
914421 _ 0070-0085.qxd 24/6/08 14:17 Página 85
3
UNITAT 3
27. Tria i col·loca cada frase al lloc corresponent:
La Berta és una cabra boja.
té sentit real té sentit figurat Objectius
Se m’ha trencat un plat.
Ens hem llançat els plats pel cap. ........................................................... ...........................................................
● Fer un joc de lògica.
En Pau ho veu sempre tot negre.
Tinc un jersei de color negre. Quin significat tenen les frases amb sentit
Tinc gana.
Competència
figurat?
Artística i cultural. Per tal que
28. Escriu dues frases, una amb sentit real i l’altra amb sentit figurat, amb cadascuna els alumnes puguin memoritzar
de les paraules següents: les expressions de sentit figurat,
feu que cadascú en triï una i faci
pescar bola un dibuix que la representi, pen-
geu els dibuixos a la classe amb
§ §
l’expressió de sentit figurat a
Ens § El rei Baltasar vol aprendre de memòria un poema sota. Aquest recurs té una inten-
§
de Nadal. Però al camell del rei Gaspar li encanta menjar
divertim! papers, i ha enxampat el full on estava escrit el poema.

ció mnemotècnica.
Solucionari
Per sort, el rei ha recuperat el full abans que el camell se’l cruspís. Però... el paper
està trencat i rebregat. El pots ajudar a ordenar les estrofes del poema? 27. Té sentit real: Se m’ha trencat
un plat. Tinc un jersei de color
al Nen de Betle Els tre negre. Tinc gana.
mells. m. s Reis
damunt dels ca Primer va en
Melcior En la n Té sentit figurat: La Berta és
nes, it més
Pugen les care segueix en Ga
spar ; els Reis bella,
de se rts d una cabra boja. Ens hem llen-
travessen
s
darrere dels do
s, segueix e l’Orient
po rt ar of re ne en l’estr çat els plats pel cap. En Pau
per hi va en Balta
sar. ella
ho veu sempre tot negre.
■ És una esbojarrada. Ens
hem barallat. És molt pessi-
57
mista.
28. R. M. Vaig anar a pescar a
l’escullera. Vaig pescar un re-
Altres recursos fredat. Va picar la bola de billar
Cançó amb efecte. M’has dit una
Si vol dir que el cotxe li fa figa ha de dir «que el coche le hace higo»; i si li bola increïble.
fa un pet com un aglà «hace un pedo como una bellota, señor eso rai». Com Ens divertim!
que l’home és un somniatruites, senyors meus, «es un sueña tortillas» ell
2, 3, 1.
es pensa que es bufar i fer ampolles, que se’n diu «soplar y hacer botellas,
señor eso rai». Talment n’hi ha per llogar-hi cadires, vull dir «hay para alqui-
lar sillas»! El pobre home treu foc pels queixals i es que «saca fuego por las Recursos
muelas señor eso rai».
Reforç i ampliació: Reforç, fitxa
LA TRINCA, Coses de l’idioma
12.
xa 8.
la unitat 3.
57
914421 _ 0086-0105.qxd 5/6/08 17:27 Página 86
4 Fem camí
Programació
Objectius
Continguts
● Contestar preguntes a partir de la fotografia. DIMENSIÓ COMUNICATIVA
● Respectar les intervencions dels companys i parlar de manera
ordenada. ● Identificació de fotografies
i ubicació en els contextos
● Llegir i comprendre el contingut d’un text teatral.
que els corresponen.
● Distingir les paraules agudes, planes i esdrúixoles.
● Descripció d’elements
● Reconèixer els temps verbals.
concrets d’una il·lustració.
● Entendre el valor de les acotacions i ubicar-les correctament.
● Comprensió d’un text teatral
● Escriure un text teatral. a partir de la seva lectura.
● Reconèixer i interpretar correctament les frases fetes. ● Reconeixement
● Treballar el respecte envers tothom que ens envolta. de les paraules agudes,
planes i esdrúixoles.
● Identificació dels temps
Criteris d’avaluació verbals.
● Distinció i interpretació
● Mostrar facilitat per expressar-se oralment.
de les frases fetes.
● Llegir i extreure informació concreta d’un text teatral.
● Diferenciar les paraules agudes, planes i esdrúixoles.
● Identificar els temps del verb. DIMENSIÓ ESTÈTICA
I LITERÀRIA
● Llegir i entendre un text teatral.
● Comprendre el valor de les acotacions. ● Comprensió d’un text teatral
● Escriure un text teatral. a partir de la lectura.
● Identificar i interpretar correctament les frases fetes. ● Lectura i caracterització
● Respectar les opinions dels altres. de les acotacions en teatre.
● Escriptura d’un text teatral.
Competències DIMENSIÓ SOCIAL

I CULTURAL
● Competència de tractament de la informació i competència
digital. ● Participació activa
● Competència social i ciutadana. en situacions comunicatives.
● Competència de coneixement i interacció amb el món físic.
● Valoració de la llengua com
a font d’informació i d’oci.
● Competència d’aprendre a aprendre.
● Competència d’autonomia i iniciativa personal.
● Competència matemàtica.
58A
914421 _ 0086-0105.qxd 24/6/08 14:23 Página 87
UNITAT 4: FEM CAMÍ

Reis o Pare Noel? Llegir i comprendre ● Participació passiva

● Text teatral. en situacions comunicatives
Cavalcada
en família Reflexió sobre la llengua com el teatre.
● Ortografia: les paraules agudes, ● Valoració de la llengua com
planes i esdrúixoles. a instrument de comunicació
● Gramàtica: els temps verbals. en la qual es basa l’oci.
● Lèxic: les frases fetes. ● Identificació de contextos
Escriure: de comunicació oral, com
● Text teatral. el teatre.
Escoltar i parlar
● Identificació de les tradicions
que apareixen en unes fotografies.
Recursos

de temporalització
● És necessari insistir en la localització de la síl·laba
tònica en la paraula per treballar la classificació Setembre
dels mots en aguts, plans i esdrúixols. Octubre
● Prèviament al treball dels temps verbals, Novembre
pregunteu-los per alguna acció que facin cada dia
i feu que diguin una oració referint-se a aquesta Desembre
acció d’ahir, d’avui i de demà. Feu que localitzin Gener
quina paraula de la frase els fa veure en quin
Febrer
moment es produeix.
● Per introduir-vos en les acotacions, feu-los veure Març
que el text teatral té unes parts que s’escriuen Abril
de manera diferent i que els actors no diuen
a l’escenari. Pregunteu-los quina mena Maig
d’informació donen aquestes parts. Juny
● Abans de treballar les frases fetes, pregunteu-los
si tot el que diem té sentit de manera literal o pot
anar més enllà. Recordeu-los el sentit figurat
que han treballat en la unitat anterior
i feu que els relacionin amb les frases fetes.
58B
914421 _ 0086-0105.qxd 5/6/08 17:27 Página 88
Objectius
4 Fem camí
● Observar unes fotografies.
● Comentar les imatges a partir
de qüestions concretes.
Programa de lectura
de la imatge
Mitjanaçant les activitats que es
proposen, es vol que els alumnes
es fixin en les imatges i siguin ca-
paços d’ubicar-les temporalment
i dins del calendari de festes tra-
dicionals.
Treballem valors
A partir de l’observació de les fo-
tografies de la pàgina 58, parleu
amb els alumnes de la importàn-
cia de conservar les tradicions
pròpies i de permetre que aques-
tes convisquin amb les d’altres.
Cal educar-los en el respecte per
totes les tradicions.
58
● Per introduir els alumnes en la unitat, convideu-los a observar les fotogra-
fies i feu que les relacionin amb la seva experiència personal.
● Feu-los llegir el títol de la unitat i plantegeu-los a què pot fer referència.
Tots voldran expressar les seves opinions; recordeu-los que han de res-
pectar el torn de paraula.
● Proposeu als alumnes que es fixin en la imatge i establiu un diàleg amb
ells fent referència a les dues fotografies i als llocs concrets on les situen:
on es representen els pastorets i on es fa la fira de Nadal al seu poble o
ciutat.
58
914421 _ 0086-0105.qxd 5/6/08 17:27 Página 89
UNITAT 4
Competència
Observa amb atenció les dues fotografies i respon: Tractament de la informació
Quina època de l’any és? i competència digital. Proposeu
A quines festes tradicionals corresponen?
als alumnes que busquin a Inter-
net informació sobre la fira de
Què fan les persones de la imatge gran? I les de la petita?
Santa Llúcia i sobre la representa-
Compara ara les dues escenes i respon, per a cadascuna: ció dels Pastorets. Demaneu-los
que seleccionin allò que conside-
Té lloc en un espai interior o exterior? ren bàsic per poder explicar a algú
Quin moment del dia creus que és? Per què? de fora en què consisteixen.
Quina escena és espontània i quina està preparada? Proposeu-los que consultin la web
de l’Ajuntament.
PARLEM-NE...
Tria, d’entre els títols següents, el que posaries a cada fotografia i explica’n el perquè:
Els Pastorets Obra de teatre

La fira de Santa Llúcia Comprem un avet Solucions
L’estel de Natzaret Quin fred, quin fred! ● Hivern; al desembre, concreta-
ment.
Has participat mai en una obra de teatre? Hi feies algun paper? Quin?
A les festes de Nadal.
Explica si a casa teva se segueix algun costum o tradició durant les festes de Nadal
(celebracions religioses, menjars especials, regals, cap d’any, trobades familiars...).
Les de la imatge gran estan fent
la representació teatral dels
59 Pastorets. Les de la imatge pe-
tita passegen i compren al mer-
cat de Santa Llúcia.
● La representació teatral té lloc
Altres recursos
en un espai interior, la fira, en
Poesia un espai exterior.
La dona que renta, la vella que fila La representació pot ser en
i el brau caçador que sempre vigila. qualsevol moment del dia, nor-
El vell que la terra remou amb catxassa malment es fa al vespre o a la
i el que es beu el vi de la carbassa. nit. La fira és de dia, perquè hi
La jove mestressa que duu una gallina, ha claror en el cel.
la del cistells d’ous i el sac la farina. La fira de Santa Llúcia presenta
Aquells que sonant van fent son camí; una escena espontània i la re-
el del flabiol i el del tamborí. presentació teatral, una de pre-
JOAN LLONGUERES, Les figures del pessebre parada.
● R. Ll.
● R. Ll.
● R. Ll.
59
914421 _ 0086-0105.qxd 24/6/08 14:23 Página 90
Reis o Pare Noel? (continuació)

Objectius
E
ACTE III
● Llegir correctament un text tea-
tral. scenari: camp o muntanya. Al fons, pobles il·luminats. És de
nit. Entra el PARE NOEL per la dreta, amb el trineu i els rens.
● Aprendre a entendre el text. Per l’esquerra, entren els REIS i el seu seguici. Al bell mig de
l’escenari es troben tots i s’espanten els uns dels altres.
PARE NOEL: Òndia! No deveu ser pas...?
Recursos
MELCIOR: I tu no deus ser pas...?
Al CD hi ha la lectura recitada de
la unitat.
Competència
Social i ciutadana. Feu que
els alumnes entenguin la repre-
sentació teatral com una manera
de gaudir del temps lliure envol-
tat de persones conegudes i des-
conegudes. La representació tea-
tral és un esdeveniment social: un
grup de persones es troba al tea-
tre a una hora concreta per veure
com uns actors representen un
text exclusivament per a ells.
PARE NOEL: ...els Reis de l’Orient?!
BALTASAR: ...el Pare Noel?!
PARE NOEL: Havia sentit parlar de vosaltres...
GASPAR: I nosaltres de tu. Ets un escura-xemeneies famós!
PARE NOEL (ofès): Jo, un escura-xemeneies?! Jo no netejo
xemeneies! Jo porto joguines als nens i nenes. I tu, qui ets?
El rei de bastos, o què?
GASPAR (ofès): Jo, el rei de bastos?!
(S’acosta el ren RODOLF, sempre disposat a sucar-hi pa. Segueix la
conversa atentament, girant el cap ara a la dreta ara a l’esquerra
segons qui parla).
60
Abans de llegir
● Recordeu-los que el primer i segon actes d’aquesta obra teatral els van
llegir a la unitat anterior. Feu memòria del que hi passava. Si calgués, tor-
neu-los a llegir col·lectivament.
Durant la lectura
● Per fer la lectura dramatitzada, repartiu els personatges de l’obra entre els
alumnes. Si creieu que pot ser més atractiu fer la lectura dramatitzada de
l’obra completa, prepareu-la.
60
914421 _ 0086-0105.qxd 5/6/08 17:27 Página 91
4
UNITAT 4
MELCIOR: Calma, calma... Perdona, Pare Noel, és que estem una
mica nerviosos. Ens hem perdut i d’aquí a uns dies hem de
portar aquestes joguines a tots els nens i nenes que ens ho El text
han demanat. No arribarem a temps.
● Aquesta peça teatral ha estat
PARE NOEL: Jo també estic nerviós. A mi em passa el mateix.
feta expressament per Elena
I aquesta nit he de fer molta feina. Ens hem perdut i el
O’Callaghan per al nostre llibre
GPS no ens funciona.
de text.
BALTASAR: El gepequè?
PARE NOEL: Sí, l’aparell que ens ha de guiar.
● L’Elena O’Callaghan i Duch va
néixer a Barcelona l’any 1955.
És llicenciada en filosofia, cièn-
cies de l'educació i filologia cata-
lana. Es va dedicar a la docència,
però, des de fa uns quants anys,
fa tasques d’edició en el món de
la literatura infantil i juvenil, on
també destaca com a autora
GASPAR (irònic): Mira! Un altre a qui no li funciona l’estrella! i traductora. Ha guanyat diversos
Com vols que et funcioni si està núvol? premis nacionals i internacionals.
PARE NOEL: Que què? Ha publicat contes i novel·les per
BALTASAR: No res, no res... No li facis cas. a joves i adults, poesies, peces
GASPAR: Mira (senyalant les llums del poble), no dius que aquesta teatrals, articles pedagògics i de
nit has de repartir joguines? Doncs, au, ja pots començar. crítica literària. També fa d’auto-
PARE NOEL: A veure, a veure, a veure... una mica de mètode. Seiem ra de llibres de text.
i parlem-ne. (S’asseuen tots). Si ens confonem, després serà
un cacau. I si aquesta zona és vostra?
BALTASAR: Això! I si és la nostra zona, què?
PARE NOEL: Segons els meus plànols, som a... Girona!
GASPAR (s’aixeca): Girona? És zona nostra, oi?
MELCIOR: Jo diria que som a Escòcia (GASPAR s’asseu).
PARE NOEL (s’aixeca com un coet): Ep! Escòcia la tinc jo a la meva
llista, és la meva zona.
GASPAR: Jo més aviat crec que som prop del Pirineus. (S’aixeca
Baltasar)
PARE NOEL (s’asseu): Doncs no és la meva zona.
BALTASAR: Ni parlar-ne, això té tota la pinta de ser Alemanya.
(S’asseu)
61
Vocabulari
Plantegeu als alumnes que marquin les paraules de la lectura de les quals
desconeixen el significat. Feu-los fer un treball de recerca, amb ajut del dic-
cionari o explicant el significat de les paraules entre tots a la classe.
Es pretén que ningú es quedi amb dubtes. El text ha de quedar totalment
entès un cop acabada la lectura perquè els nens i nenes puguin fer front
a les activitats de comprensió sense problemes.
61
914421 _ 0086-0105.qxd 5/6/08 17:27 Página 92
Competència
PARE NOEL (s’aixeca nerviós): Doncs sí, és la meva zona!
Aprendre a aprendre. Plante-
(Cada vegada que s’aixeca un rei, els cAMELLS i els PATGES aixequen
geu als alumnes la dificultat de
el cap. Cada vegada que s’asseu un rei, l’abaixen. El mateix amb els
memoritzar un text teatral. Feu
RENS i el PARE NOEL, excepte RODOLF).
que pensin com es deu fer i co-
Els TRES REIS i el PARE NOEL: I ara què fem?
menteu-ho a la classe. Plantegeu-
RENS, CAMELLS i PATGES (alhora): I ara què faran?
los si és més difícil memoritzar el
RODOLF (als RENS i als CAMELLS i PATGES): Sembleu titelles, de debò.
propi text o controlar les interven-
Ja tinc la solució! Us diré què farem...
cions dels altres per saber quan
RENS, CAMELLS i PATGES (alhora, l’interrompen): Diu que ja té la
toca parlar a cadascú.
solució. (Riuen) Ha, ha i ha.
RODOLF: Doncs sí, ja la tinc. I no m’interrompeu que perdo el fil...
Oi que el més important és que cap nen, ni cap nena, es
Treballem valors
quedi sense joguines per Nadal? Doncs no tindrem en
Mostreu als alumnes el fet que la compte les zones. Jo, vull dir el Pare Noel i nosaltres, repartim
representació teatral que veiem aquesta nit. Arribem on arribem. Si ens deixem algú, demà
és irrepetible en tant que és dife- ho sabrem. Aleshores, hi passeu vosaltres d’aquí a uns dies.
rent de les altres perquè els ac- MELCIOR i PARE NOEL (pensant): No és mala idea.
tors, tot i cenyir-se a un text, no RENS, CAMELLS i PATGES (alhora): No és mala idea, no, no i no.
són autòmats que fan sempre GASPAR: No ho veig clar. I si ens oblidem d’algun infant?
exactament el mateix, sinó que RODOLF (fent voltes amunt i avall de l’escenari): Deixeu-me rumiar...
depenen de la resposta i l’actitud Eureka! Ja ho tinc!
del públic, de com s’enfrontin RENS, CAMELLS i PATGES (alhora): Ja ho té! Ja ho té! Ja ho...
l
aquell dia a la feina, del temps
To
RODOLF: Per si de cas ens oblidem d’algun nen o nena, tant el
que faci que representen aquell Pare Noel com els Tres Reis deixaran, juntament amb les
text, cosa que els permet afegir joguines, una nota a les famílies. (Teatral i exagerat, mirant a
millores contínuament. l’infinit) És que ja ho veig... La nota demanarà que tots es
recordin de mirar al seu voltant i s’assegurin que tots els
nens i nenes del món tinguin una joguina per Nadal.
TRES REIS (alhora): Perfecte, sí. Som-hi!
PARE NOEL: Molt bé! Doncs... Peeenya! (Cridant els RENS i fent un
xiulet) En marxa!
TOTS: Visca, visca! (Aplaudeixen mentre cau el...
–TELÓ–)
ELENA O’CALLAGHAN I DUCH
62
● Feu que els nens i nenes expliquin el contingut d’aquest text i que el vin-
culin al contingut del text de la unitat anterior.
● Demaneu-los què els ha semblat l’obra i feu que en valorin el vessant més
divertit.
● Pregunteu-los quanta gent participa en la posada en escena d’una obra.
Feu que valorin el paper de tots els que hi participen i que no són actors:
director, il·luminador, encarregats de vestuari, de maquillatge, de fer i mun-
tar els decorats, etc.
62
914421 _ 0086-0105.qxd 5/6/08 17:27 Página 93
4
UNITAT 4
Pensa-hi
Objectius
1. Explica quina feina tenen en comú els Reis i el Pare Noel.
● Interpretar el text a partir d’unes
2. Recorda què ha passat al primer i al segon acte. Copia i completa amb un text breu: qüestions concretes.
● Reconèixer la seqüència d’esde-
a. Al primer acte, el Pare Noel...
veniments.
b. Al segon acte, els tres Reis...
c. Al tercer acte, es troben per casualitat...
3. Copia a la teva llibreta només les afirmacions que siguin
certes: El Pare Noel i els tres Reis... A l'activitat 6 es pretén que els
alumnes reflexionin sobre el tema
S’han perdut. No saben on són ni troben el camí correcte. dels regals nadalecs, en relació
Es barallen tots per tenir més territori. amb els nens i nenes més desfa-
Decideixen que el més important de tot és que cap infant no es quedi sense joguines. vorits.
Decideixen repartir junts les joguines.
4. Fixa’t en el títol de l’obra de teatre: Reis o Pare Noel? Per què creus que té aquest títol?
Competència
Tractament de la informació
5. Per parelles o grups de tres, consulteu la pàgina web següent: i competència digital. A l'activitat
5, demaneu als alumnes que con-
http://www.bcn.es/escolacasas/curs0506/nadal/reis.htm
sultin la pàgina web indicada i que
Feu vosaltres mateixos un dibuix i un petit text sobre el que més us agradi del Nadal. hi naveguin per poder veure dife-
lerànc
rents exemples del text que han
6. Què faries per assegurar-te que cap nen ni cap nena del teu voltant es queda sense
To
ia
de redactar.
joguina?
7. En grups, prepareu l’obra de teatre per representar-la. Ho heu de fer amb prou temps.
Heu de tenir en compte que representar una obra de teatre no és només aprendre un
paper i fer d’actor. Cal també altres coses, com ara:
Confeccionar les disfresses.

Fer els decorats i muntar-los.
Solucions
Preveure la il·luminació. 1. Portar regals als nens i nenes
Preparar la música i els efectes de so. del món per Nadal/Reis.
I, per descomptat, repartir els papers i assajar. Sort! 2. Al primer acte, el Pare Noel està
perdut amb els rens. Al segon
Comprensió lectora 63 acte, els Reis estan perduts en-
mig del desert. Al tercer acte es
troben per casualitat i decidei-
xen repartir-se la feina sense
Programa de comprensió lectora
discutir per les zones de treball
Activitat 1. Comprensió global. Remetre’s a la pròpia experiència per enten- que corresponen a cadascú.
dre què relaciona els Reis i el Pare Noel. 3. S’han perdut. No saben on són
Activitat 2. Reflexió sobre el contingut. Resumir el que succeeix a cadascun ni troben el camí correcte. De-
dels actes. cideixen que el més important
Activitat 3. Reflexió sobre el contingut. Triar les afirmacions que fan referèn- de tot és que cap infant no es
cia al text. quedi sense joguines. Decidei-
Activitat 4, 5 i 6. Reflexió sobre el contingut. A partir d’una qüestió concre- xen repartir junts les joguines.
ta, documentar-se i aportar idees pròpies. 4. R. M. Perquè sembla que s’ha-
Activitat 7. Preparar l’obra de teatre. gi de triar què se celebra i què
no.
5. R. Ll.
6. R. Ll.
7. Activitat per fer en grup. R. Ll.
63
914421 _ 0086-0105.qxd 5/6/08 17:27 Página 94
Lletres i sons
Objectius
8. Separa les paraules següents en síl·labes i subratlla’n la tònica.
● Definir i identificar les paraules
agudes, planes i esdrúixoles. parlar xemeneies importantíssima
muntanya mètode màgica
famós fabulosa bastos
Competència
Classifica les paraules anteriors segons el lloc que ocupa la síl·laba tònica.
alumnes que, partint de les parau-
AGUDES PLANES ESDRÚIXOLES
les que apareixen en l’activitat 9,
facin el recompte de quantes agu-
des, planes i esdrúixoles hi ha i La síl·laba tònica La síl·laba tònica La síl·laba tònica
és l’última és la penúltima és l’antepenúltima
que les classifiquin.
Segons el lloc que ocupa la síl·laba tònica, les paraules poden ser:
Agudes: la síl·laba tònica és l’última (par-lar).
Planes: la síl·laba tònica és la penúltima (xe-me-ne-ies).
Esdrúixoles: la síl·laba tònica és l’antepenúltima (im-por-tan-tís-si-ma).
9. Localitza la paraula intrusa dins de cada grup i relaciona’l amb la seva etiqueta.
boníssima gener
estrella
tómbola abans
també
tònica això
reines
núvol física
il·luminades
àtona missió
dreta
agudes planes esdrúixoles
64 Fonètica i ortografia: paraules agudes, planes i esdrúixoles
● Feu que els alumnes preparin una llista amb dotze objectes que hi hagi a
Solucions la classe. Després, feu que separin aquestes paraules en síl·labes, su-
bratllin la tònica i les classifiquin en agudes, planes o esdrúixoles.
8. par-lar, mun-ta-nya, fa-mós, xe-
me-ne-ies, mè-to-de, fa-bu-lo-sa, ● A partir de l’activitat 11, col·loqueu els alumnes de dos en dos i feu que
im-por-tan-tís-si-ma, mà-gi-ca, preparin paraules ocultes que intercanviaran amb un altre grup per desco-
bas-tos. brir. Si els cal, poden fer servir el diccionari.
agudes: parlar, famós. ● Proposeu que els alumnes localitzin les paraules agudes, planes i esdrúi-
xoles en el text de la pàgina següent.
planes: muntanya, xemeneies,
fabulosa, bastos.
esdrúixoles: mètode, importan-
tíssima, màgica.
9. núvol: esdrúixoles; física: agu-
des; també: planes.
64
914421 _ 0086-0105.qxd 5/6/08 17:27 Página 95
4
UNITAT 4
10. Copia i completa els mots encreuats que tens a continuació:
6
1. El contrari de pacient. 7 Competència
2. Animal que arrossega el trineu màgic
del Nadal. D’autonomia i iniciativa per-
4 5
3. Personatge que guia aquest trineu sonal. Feu que els alumnes utilitzin
1 I M P A C I E N T
nadalenc: Pare... el diccionari per assegurar-se de
4. Paraula que vol dir el mateix que nen. com s’escriuen les paraules. Han
2
5. Que s’hi fixa molt, que està molt alerta. d’aprendre a fer-ne ús contínua-
6. Animal que munten els Reis de l’Orient. ment i perdre la mandra a utilitzar-
3
7. Ninots que belluga una persona amb lo.
la mà o amb fils.
Pinta la síl·laba tònica de cada paraula i digues si és aguda, plana o esdrúixola.
11. Escriu les síl·labes tòniques de cada sèrie i uneix-les per formar la paraula oculta.
màniga - aleta - títol: ................................................
bàlsam - taca - casar: ............................................
cama - mínim - saba: ..............................................
gata - gallega - dama: .............................................
12. Completa amb les síl·labes tòniques que falten:
MI RU
SAL MI CA
QUE
RI TA NI
LO TE A
PA TI NA MA
DOR A
Digues si les paraules que has completat són agudes, planes o esdrúixoles.
13. Prepara el text següent perquè te’n facin un dictat.

Els meus pares m’han explicat que
abans només portaven regals els Reis Solucions
d’Orient. És increïble! I el Pare Noel, què feia?
10. 1. impacient, 2. ren, 3. noel,
Estava a l’atur? O és que s’havia agafat unes
llarguíssimes vacances? No m’ho puc creure. Els Reis
4. infant, 5. atent, 6. camell,
i el Pare Noel són imprescindibles per a un Nadal com cal. 7. titelles.
impacient: aguda; ren: mono-
Fonètica i ortografia: paraules agudes, planes i esdrúixoles 65 sil·làbica; noel: aguda; infant:
aguda; atent: aguda; camell:
aguda; titelles: plana.
Altres recursos 11. mà-ni-ga, a-le-ta, tí-tol: maletí;
bàl-sam, ta-ca, ca-sar: Balta-
Poesia
sar; ca-ma, mí-nim, sa-ba: ca-
Les joguines molt cansades misa; ga-ta, ga-lle-ga, da-ma:
estan tipes de voltar; galleda.
dins del sac totes plegades
12. saltador, patinador: agudes;
s’han posat a rondinar.
ruqueria, loteria: planes; mí-
Al rei negre li demanen mica, mínima: esdrúixoles.
que les deixi en un balcó.
13. Dictat.
«Ho faré», diu el reu negre,
«i com més a prop millor».
BOFILL, F.; PUIG. A.; SERRA, F., Les joguines (fragment) Recursos
xa 9.
65
914421 _ 0086-0105.qxd 5/6/08 17:27 Página 96
Mots i frases
Objectius
14. Relaciona cada vinyeta amb la paraula que li correspon.
● Reconèixer el temps dels verbs.
● Identificar el passat, el present No em funcionava També vull una No arribarem
el GPS. bicicleta vermella.
i el futur en les formes verbals. a temps.
Competència
Aprendre a aprendre. Propo-
seu als alumnes que es fixin en
els temps verbals i s’adonin que
DESPRÉS ABANS ARA
ja s’hi conté la informació del mo-
ment en què se situen a nivell
temporal. Feu que s’adonin que 15. Pensa i escriu verbs a la columna corresponent.
no cal memoritzar res per saber si
un verb succeeix en el passat, en abans ara després
el present o en el futur, sinó que menjava jugo dormiré
ho sabem gràcies al nostre conei-
xement intuïtiu de la llengua.
Verbs en passat Verbs en present Verbs en futur
Tria un verb de cada temps i escriu-ne una oració.
Els temps verbals indiquen en quin moment passa una acció. Pot ser
en el passat (abans), en el present (ara) o en el futur (després).
16. Localitza el verb de cada oració i digues en quin temps està:

L’avi compra loteria de Nadal.
La tieta Rosa preparava uns canelons boníssims
El meu pare prepararà el sopar de cap d’any.
El Nadal reuneix les famílies.
Els meus germans discutien per fer el pessebre.
66 Gramàtica: els temps verbals
Solucions ● Demaneu als alumnes que facin una llista de les coses que van fer diu-
menge passat (fent servir verbs conjugats, no en infinitiu). Després, pro-
14. abans, ara, després.
poseu-los que les tornin a escriure com si ho fessin ara. Finalment,
15. RM. Abans, verbs en passat: plantegeu-los que tornin a escriure les oracions com si fos el que han de
menjava, dormies, llegien. fer el proper cap de setmana. Amb aquest exercici hauran practicat els
Ara, verbs en present: jugo, tres temps verbals.
treballeu, miren. Després, ● Plantegeu als alumnes el treball dels temps verbals a partir dels textos
verbs en futur: dormiré, pas-
que es proposen a la pàgina següent de la guia, a l’apartat Altres recur-
sejarà, intentarem.
sos.
■ R. Ll.
16. compra: present; preparava:
passat; prepararà: futur; reu-
neix: present; discutien: pas-
sat.
66
914421 _ 0086-0105.qxd 5/6/08 17:27 Página 97
4
UNITAT 4
17. Relaciona els verbs amb el temps que els correspon:
llegeixo PRESENT Competència
imprimies
beuran
PASSAT nal. Demaneu als alumnes que in-
estalviava dividualment, practiquin de canviar
movem el temps a les formes verbals res-
FUTUR
emmarcareu pectant-ne el nombre i la persona.
18. Localitza els verbs en passat que hi ha al text:

En aquesta foto, la mare banyava en Nil. En Nil és el meu germà
petit. Tenia gairebé un any. Era molt simpàtic. L’únic problema
era que sempre ho tocava tot. Jo havia d’anar amb compte amb
les coses que deixava al seu abast. De vegades deixava els
deures de matemàtiques i ell hi feia una bona feina al damunt.
Torna a escriure el text canviant els verbs en passat per verbs en present.
19. Completa la taula:

passat present futur
jo investigava
tu prepares
ell/ella berenarà
nosaltres muntàvem Solucions
vosaltres renteu 17. present: llegeixo, movem;
ells/elles estendran passat: imprimies, estalviava;
futur: beuran, emmarcareu.
20. Copia les oracions posant el verb en futur: 18. banyava, tenia, era, era, toca-
va, havia d’anar, deixava, dei-
L’Arnau condueix un autobús. xava, feia.
La Berta treballa de dependenta a la gelateria. ■ En aquesta foto, la mare
L’Eva i tu veneu peix al mercat. banya el Nil. En Nil és el
Ells són futbolistes professionals. meu germà petit. Té gaire-
bé un any i mig. És molt
21. Escriu què fas ara, què feies ahir i què faràs demà simpàtic. L’únic problema
a aquesta hora. Tingues en compte el temps verbal! és que sempre ho toca tot.
Jo he d’anar amb compte
Gramàtica: els temps verbals 67 amb les coses que deixo
al seu abast. De vegades
deixo els deures i ell hi fa
Altres recursos una bona feina al damunt.
Endevinalles 19. investigava, investigo, investi-
garé; preparaves, prepares,
Tinc títol i no sóc noble
prepararàs; berenava, bere-
tinc marges i no sóc riu,
na, berenarà; muntàvem,
sóc molt blanc i sóc molt negre,
munteu, muntareu; rentàveu,
amb mi es plora i amb mi es riu.
renteu, rentareu; estenien,
(El llibre) estenen, estendran.
M'obro i tanco i guardo a dins 20. conduirà, treballarà, vendreu,
històries, consells i lliçons seran.
hi ha qui em guarda amb molts bons fins
21. R. Ll.
i qui em deixa pels racons.
(El llibre)
Recursos
67
914421 _ 0086-0105.qxd 24/6/08 14:23 Página 98
Cavalcada en família
Objectius
(Som al pati de l’escola. Tres amics parlen mentre esmorzen asseguts en un banc.)
● Reconèixer les acotacions en un MARC (amb cara de satisfacció): Jo les vacances de Nadal les passo a Ripoll,
text teatral. a casa dels avis. I vosaltres, on les passeu?
● Identificar els tipus d’acotació (Els altres se’l miren sorpresos.)
segons la informació que dóna. ANNA: A Ripoll? Així no seràs a Girona? No ens veurem per la cavalcada
de Reis?
● Completar amb acotacions.
PERE (amb cara d’enfadat): Perfecte! Això vol dir que em perdo la cavalcada...
● Escriure un text teatral amb aco- ANNA (mirant-lo sense entendre’l): Per què? Què hi té a veure que en Marc sigui
tacions. a Ripoll amb el fet que tu vagis a la cavalcada?
PERE (molest): Doncs que els meus pares treballen, i sempre hi vaig amb
la família d’en Marc.
Treballem valors MARC (empipat): Ep! Que jo no tinc la culpa que els teus pares treballin!
ANNA (s’aixeca d’un salt i amb cara de satisfacció): No passa res, Pere! Aquest
Comenteu amb els alumnes la im-
any canvies de família i véns amb la meva. Què et sembla?
portància de les acotacions en el PERE (content): Genial! Quina bona pensada!
text teatral. Encara que sigui una MARC (una mica moix): Ja és ben cert que ningú no és imprescindible...
part del text que no es verbalitza- PERE (picant-li l’esquena): Apa, que ja saps que jo et trobaré molt a faltar...
rà dalt de l’escenari, cal tenir en
compte que és imprescindible per
interpretar com es mouen els ac- 22. Respon les preguntes següents sobre el text:
tors, com seran les seves expres-
De quin tipus de text es tracta?
sions i com ha de ser l’escenari.
Quins són els personatges?
Quin problema té en Pere?
Qui troba la solució?
23. Copia les parts del text que apareixen entre parèntesis i classifica-les:
expliquen moviments mostren expressions

situen en l’espai
dels personatges i sentiments
on passa l’acció
a l’escenari dels personatges
....................................................... ....................................................................... ................................................................
Solucions
22. És un text teatral. En Marc, Quina funció creus que tenen aquestes parts entre parèntesis,
l’Anna i en Pere. Que no po- en general?
drà anar a la cavalcada. L’An-
na, que li proposa d’anar-hi 68
amb la seva família.
23. Situen en l’espai: Som al pati
de l’escola. Tres amics parlen Suggeriments didàctics
mentre esmorzen asseguts ● Feu que els nens i nenes s’imaginin el text sense acotacions. Demaneu-
en un banc.
los que expliquin si podrien desxifrar tot el que s’explica entre parèntesis
Expliquen moviments dels només llegint el text. Procureu que valorin el paper de l’acotació en el con-
personatges: S’aixeca d’un text.
salt. Picant-li l’esquena. ● A partir de l’activitat 25, proposeu als alumnes que s’imaginin un altre con-
Mostren expressions i senti- text on s’esdevé l’acció i que canviïn les acotacions que hi ha per unes al-
ments: Els altres se’l miren tres, que també funcionin en el context.
sorpresos. Amb cara d’en- ● Proposeu als alumnes de fer les lectures dramatitzades de les obres que
fadat. Mirant-lo sense en-
hagin escrit en l’activitat 26.
tendre’l. Molest. Empipat.
Content. Una mica moix.
■ Situar-nos, explicar els mo-
viments i les expressions
dels personatges.
68
914421 _ 0086-0105.qxd 5/6/08 17:27 Página 99
4
UNITAT 4
Escrivim
Competència
24. Escriu un text dels que aniria entre parèntesis i que se situaria al principi del text que
has llegit, on expliquis com van vestits els nens i nenes que protagonitzen l’obra. Artística i cultural. Per fer l’ac-
tivitat 26, potencieu al màxim el
25. Copia el text tot col·locant els fragments de la dreta intercalats entre parèntesis en el vessant creatiu dels alumnes. De-
text que tens a continuació. Llegeix tot el text abans de decidir on els has de posar. maneu-los que escriguin intentant
(.........................................)
gaudir de la creació: que s’imaginin
una escena i que intentin plasmar-
ADRIÀ (.........................................): Vols fer el favor
la amb paraules.
d’ajudar-me d’una vegada, Cèlia?
Crida amb totes les seves forces.
CÈLIA (.........................................): Has vist què fan
a la tele? Empipat.
ADRIÀ (.........................................): Si continues fent- No s’immuta.

te la sorda crido el papa i li dic que,
Amb una mirada li perdona
per variar, estic fent jo tota la feina.
la vida.
CÈLIA (.........................................): Tranquil, noi, no
n’hi ha per tant... Calma’t, o et Menjador d’una casa. Una nena
faràs vell abans d’hora... asseguda al sofà. El seu germà
està desparant taula.
ADRIÀ: No només ets una barruda sinó
que, a sobre, vas de perdonavides pel Molt enfadat.
món. Això ja és l’últim que et penso
aguantar. (.........................................)Papaaaa!!!
Les acotacions són els fragments de l’obra teatral que apareixen escrits
amb lletra cursiva i, de vegades, entre parèntesis. Ens indiquen com ha
de ser l’escenari, com han d’anar vestits els personatges, com s’han de
moure i quines expressions han de mostrar per acompanyar el seu text.
26. Fes d’escriptor de teatre. Tingues en compte les indicacions següents:

Comença pensant quants personatges hi apareixeran i què fan o què els passa.
Escriu una primera acotació que situï l’escena i, si cal, el vestuari.
Pensa què dirà cada personatge, de quina manera ho haurà de dir, i explica-ho
en una acotació que aparegui abans de la seva intervenció.
Solucions
Escriu entre vuit i deu intervencions per completar la història. 24. R. Ll.
25. Menjador d’una casa. Una
Expressió escrita: el text teatral 69
nena asseguda al sofà. El
seu germà està desparant
taula.
Altres recursos Empipat.
Teatre No s’immuta.
Comenteu amb els alumnes la cartellera teatral que hi ha actualment. Mi- Molt enfadat.
reu l’oferta de teatre per a nens i nenes i feu que triïn les obres que creuen Amb una mirada li perdona la
que els agradarien més. vida.
Si teniu la possibilitat d’organitzar una sortida al teatre i és viable anar Crida amb totes les seves for-
a veure alguna de les representacions que ells hagin triat, millor encara. ces.
Parleu de la diferència entre el teatre professional i el d’aficionats. Feu que 26. R. Ll.
valorin la feina dels que hi participen en tots dos casos.
Recursos
xa 10.
69
914421 _ 0086-0105.qxd 5/6/08 17:27 Página 100
Descobrim paraules
Objectius
27. A l’obra de teatre de la primera lectura, el ren Rodolf diu que si l’interrompen «perd el
● Definir les frases fetes. fil». Què creus que vol dir?
● Comprendre’n el significat. Es despista del que volia dir. Perd el fil que tenia per cosir-se el vestit.
Perdre el fil és una frase feta.
Competència
Les frases fetes són frases que tenen un sentit figurat. El significat d’una
Social i ciutadana. Mostreu frase feta és diferent del que tenen les paraules que la formen per separat.
als alumnes la importància d’en-
tendre les frases fetes i les ex-
pressions de sentit figurat. El 28. Per parelles, uniu les peces verdes amb les grogues per formar frases fetes:
significat d’aquestes expressions
no té res a veure amb el que lite- Parlar... ...aigua a la boca
ralment expressen les paraules Mossegar-se... ...la camisa
que la formen, per això cal que, si Tenir... ...la llengua
no entenen el que vol dir, ho pre-
guntin. Fer venir... ...el nas fi
Aixecar... ...pels descosits
29. Relaciona i copia cada frase feta amb el seu significat:

Anar amb peus de plom Estar de mal humor
Ser bufar i fer ampolles Fer el tafaner
Ficar el nas Anar amb molt de compte
Estar de mala lluna Escoltar amb molta atenció
Ser tot orelles Ser molt fàcil
30. Escull i copia el significat que correspon a cada una de les frases:
El meu pare té la mà trencada fent pastissos.
a. El meu pare s’ha trencat la mà fent pastissos.
b. El meu pare té molta pràctica fent pastissos.
Amb el negoci va fer-se la barba d’or.

a. Tenia una negoci de barbes postisses d’or.
Solucions b. Amb el negoci va guanyar molts diners.
27. Es despista del que volia dir.
70 Lèxic: les frases fetes
28. Parlar pels descosits, mosse-
gar-se la llengua, tenir el nas
fi, fer venir aigua a la boca, ai-
xecar la camisa. Suggeriments didàctics
29. Anar amb peus de plom: anar ● Tal com es fa en l’activitat 31, proposeu als alumnes algunes frases fe-
amb molt de compte. tes i demaneu-los si saben el que volen dir. Poden ser: deixar de pasta de
Ser bufar i fer ampolles: ser moniato, tocar la pera, remenar les cireres, picar el crostó, etc.
molt fàcil. ● Pregunteu als nens i nenes si a casa seva fan servir frases fetes, si els
Ficar el nas: fer el tafaner. és una cosa propera o llunyana. Feu que pensin en el valor cultural d’a-
questes expressions que provenen d’una tradició i en la importància de
Estar de mala lluna: estar de
fer-les servir perquè no es perdin.
mal humor.
Ser tot orelles: escoltar amb
molta atenció.
30. a. El meu pare té molta pràc-
tica fent pastissos.
b. Amb el negoci va guanyar
molts diners.
70

Guia. Llengua 3 PRIMÀRIA. Grup Promotor. Santillana

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia. Llengua 3 PRIMÀRIA. Grup Promotor. Santillana

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

914421 _ 0001-0025.

qxd 5/6/08 17:22 Página 1

–Excel·lència –va dir la Girafa amb un somriure

Treballem valors i més llarg…

Qui forma la colla dels Netejafinestres? Competència

Al final de relat, com queda el duc?

dalt 4. La Girafa està molt orgullosa. De què?

L’alfabet o abecedari consta de 26 lletres en català:

20 Fonètica i ortografia: l’alfabet Fonèt

8. Ordena alfabèticament cada grup de paraules de la lectura.

entre nosaltres sorprès

9. Fixa’t en la primera lletra de les paraules de l’activitat anterior i respon:

Mots i frases 15.

L’oració és un conjunt de paraules ordenades que té sentit complet.

Solucions Suggeriments didàctics

Exemple: La mare treballa

a classe per tenir més bona convivència entre els companys.

ració Gramàtica: l’oració 23

La construcció de la Torre Eiffel

Es diu al text No es diu al text

20. Respon les preguntes següents:

ny Coneixement i interacció amb

24. Inventa’t i escriu el final d’aquesta anècdota:

Descobrim paraules 27.

25. Ordena alfabèticament aquestes paraules. Si la primera lletra és la mateixa,

antena enderrocar ajuntament monstre enginyer

torre edifici proposta París ferro

26. Busca al diccionari les quatre

§ § § siu amb el que ens envolta.

divertim! entre les pàgines d’aquesta unitat.

Mira amb molta atenció

Competències DIMENSIÓ SOCIAL

DIMENSIÓ ESTÈTICA DIMENSIÓ SOCIAL

La margarida Llegir i comprendre ● Participació activa

Previsió de dificultats Suggeriment

Explica a quina fotografia correspon cada frase i per què:

Serveix per decorar.

Quan va ser construït.

Competència La margarida es va despertar i, naturalment,

3. Al text se’ns diu:

És un primfilat, el príncep Abel?

en contacte amb un príncep. El

Però que bonica que era__

El punt, l’interrogant i l’admiració són alguns dels signes de puntuació.

9. Fixa’t en les frases següents i encercla les comes que hi apareixen:

34 Fonètica i ortografia: els signes de puntuació

Solucions Suggeriments didàctics

La mare pregunta a l’Ignasi:

12. Llegeix el text següent i prepara’t perquè te’n facin un dictat.

Altres recursos 11. La mare pregunta a l’Ignasi:

L’oració enunciativa serveix per explicar alguna cosa. Aquesta

15. Copia les oracions tot convertint-les en exclamatives:

36 Gramàtica: tipus d’oracions

18. Llegeix el text següent i classifica les oracions segons el tipus:

20. Respon les preguntes següents referents al text:

21. Torna a llegir el text i copia les característiques

Què és? .....................................................................

Com és? .....................................................................

Per a què serveix? .....................................................................

Llegeix el quadre que tens a continuació i, després, escriu una descripció

24. Tria un dels vehicles següents i descriu-lo:

Quan busquem al diccionari una paraula polisèmica, hi trobarem tots els

Sempre s’asseu en un .................................................... de la plaça.

Exemple Tren: 1. Vehicle. El tren travessava el poble.