Projecte-Lingüístic 2015

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE(PLC) ESCOLA ANTAVIANA Curs 2015 -2016
Projecte Lingüístic
Escola Antaviana
2015/16
1
CONTINGUT
CONTINGUT .........................................................................................................................2
1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................5
2. DESCRIPCIÓ DEL CENTRE I DE L’ENTORN ...........................................................................7
2.1. DESCRIPCIÓ DEL CENTRE............................................................................................7
2.1.1. CARACTERÍSTIQUES ESPECÍFIQUES: .................................................................8
2.2. DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN: BARRI DE ROQUETES .........................................................9
2.2.1 Condicionants geogràfics i economics ....................................................................9
2.2.2 Condicionants geogràfics i economics .................................................................. 11
2.2.3 Condicionants educatius ..................................................................................... 13
3. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ LINGÜÍSTICA REAL DE L’ESCOLA ................................................. 15 2
3.1 TAULES ALUMNAT D’ALTRES NACIONALITATS. CURS 2015-2016 .................................. 15
3.2 L’ALUMNAT DE L’ESCOLA ANTAVIANA........................................................................ 17
3.3 L’ENTORN FAMILIAR................................................................................................. 21
3.4 EL CENTRE. L’ESCOLA ANTAVIANA ............................................................................ 22
4. MARC NORMATIU........................................................................................................... 29
5. DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE ............................................................................... 32
5.1. PRINCIPIS GENERALS ............................................................................................... 32
5.2. OBJECTIUS GENERALS.............................................................................................. 32
5.3. OBJECTIUS ESPECÍFICS ............................................................................................. 34
6. ÀMBIT PEDAGÒGIC ........................................................................................................ 34
6.1. OBJECTIUS COMUNS AL TRACTAMENT DE LES TRES LLENGÜES .................................. 34
6.1.1. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL ORAL:..................................... 35
6.1.2. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL ESCRITA:................................. 36

2
6.1.3. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LITERÀRIA: ................................................... 36
6.1.4. COMPETÈNCIA PLURILINGÜE I INTERCULTURAL ............................................. 37
6.2. ACTIVITATS COMUNES A LES TRES LLENGÜES PER IMPLEMENTAR AL CURRÍCULUM

...................................................................................................................................... 38
6.2.1. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL ORAL...................................... 39
6.2.2. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL ESCRITA.................................. 40
6.2.3. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LITERÀRIA: ................................................... 41
6.3. TRACTAMENT DE LA LLENGUA CATALANA, COM A LLENGUA VEHICULAR I

D’APRENENTATGE .......................................................................................................... 42
6.3.3. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL LITERÀRIA............................... 44
6.3.4. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ............................................................................ 44
6.4. TRACTAMENT DE LA LLENGUA CASTELLANA ............................................................. 45

3
6.4.1. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL ORAL:..................................... 45
6.4.2. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL ESCRITA:................................. 46
6.4.3. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL LITERÀRIA:.............................. 46
6.5. TRACTAMENT DE LA LLENGUA ESTRANGERA: L’ANGLÈS ............................................ 46
6.5.3. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL LITERÀRIA............................... 48
6.6. AVALUACIÓ D’APRENENTATGES ............................................................................... 49
7. ÀMBIT ORGANITZATIU ................................................................................................... 50
7.1. AMB LA LLENGUA CATALANA ................................................................................... 50
7.2. AMB LA LLENGUA CASTELLANA ................................................................................ 52
7.3. AMB LA LLENGUA ESTRANGERA ............................................................................... 52
7.4. HORARI GENERAL DE LES ACTIVITATS DEL CENTRE I DE L’ALUMNAT ........................... 53
3
7.5. AMB EL COORDINADOR/A LINGÜÍSTIC/A .................................................................. 54
7.6. AMB LES RELACIONS EXTERNES................................................................................ 54
8. ÀMBIT ADMINISTRATIU.................................................................................................. 56
8.1. PROJECCIÓ INTERNA................................................................................................ 56
8.2. PROJECCIÓ EXTERNA ............................................................................................... 57
9. ÀMBIT HUMÀ I DE SERVEIS ............................................................................................. 58
9.1. PROFESSORAT......................................................................................................... 58
9.2. PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS (PAS)........................................................... 59
9.3. ASSOCIACIÓ DE PARES I MARES (AMPA) ................................................................... 59
9.4. MENJADOR ............................................................................................................. 59
10. CRITERIS METODOLÒGICS ............................................................................................. 60
11. CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL PROJECTE ........................................................................... 61
4
1. INTRODUCCIÓ
El Projecte Lingüístic de Centre (PLC) regula l’ús de les llengües en els

diferents àmbits del centre i és un instrument que constata un projecte
consensuat que ens possibilita una organització i gestió, d'acord amb la
normativa vigent, de manera autònoma. Aquest projecte ens permet:
 Adaptar-nos a les necessitats concretes del nostre alumnat.
 Cercar les millors vies per tal de garantir una igualtat d’oportunitats a tot
l’alumnat, independentment del seu origen lingüístic i social.
 Tenir sempre present la diversitat cultural i plurilingüe existent a l’escola.
El PLC ha de ser un instrument que permeti pensar en les millors maneres de

garantir el dret de tota persona, a poder fer servir les dues llengües oficials a
Catalunya: Català i Castellà, a mantenir les seves llengües familiars i a 5
aprendre d’altres llengües . En el nostre cas: Llengua catalana com a llengua

vehicular i d’aprenentatge, llengua castellana cooficial a Catalunya i llengua
anglesa que és la llengua estrangera per la qual optem.
Aquest PLC forma part del nostre projecte educatiu plurilingüe, en el qual el
català n’és l’eix vertebrador i garanteix que el tractament de les llengües donarà
resposta a la situació sociolingüística de l’alumnat i així mateix que la llengua
catalana serà la llengua d’aprenentatge i d’ús vehicular en tots els àmbits . Està
elaborat en base a la normativa de política lingüística vigent a Catalunya i
particularment en el Decret 142/007 del 26 de juny. És aplicable a l’Educació
Infantil I a l’Educació Primària de l’escola.Antaviana.
El PLC, com a part integrant del Projecte Educatiu de Centre (PEC), no és un

document aïllat sinó que s’interrelaciona i desenvolupa en els altres documents
d’organització i gestió del centre: les NOFC (Normes d’Organització I
Funcionament del Centre); la PGA (Programació General Annual); la MAC
(Memòria Anual); i com ell, ha de tenir els mateixos condicionants:
5
 Legal, és a dir, en cap moment no podrà contradir la legislació normativa

referida a l’ús i a l’aprenentatge de les llengües.
 Coherent i adequat a la realitat sociolingüística de l’alumnat del centre i

a la línia pedagògica adoptada.
 Participatiu, el seu èxit dependrà del grau de participació i implicació de

la comunitat educativa.
 Vinculant per a tots els membres de la comunitat educativa. Tothom

que s’incorpori al centre l’ha de respectar i l’ha de complir.
 Global, és a dir, ha d’afectar la totalitat de la dinàmica del centre:

actuacions docents, no docents i administratives.
La direcció de l’escola vetllarà per la seva distribució, coneixement i

compliment per part de tota la comunitat educativa.
6
Aquest projecte serà revisat, mínimament, cada quatre cursos, per tal de
mantenir-lo adaptat al context social i necessitats reals de l’escola, i així
poder fer efectius els objectius de millora que seran recollits al Pla Anual de
Centre i l’avaluació constarà en la Memòria Anual. Anua lment revisarem i
actualitzarem la concreció de les actuacions a dur a terme en l’àmbit de les
llengües de l’escola.
Aquest PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE de l’escola Antaviana ha

estat actualitzat a principis del curs 2015-2016.
6
2. DESCRIPCIÓ DEL CENTRE I DE L’ENTORN
2.1. DESCRIPCIÓ DEL CENTRE
Denominació: Escola Antaviana
Titularitat: Generalitat de Catalunya
Situació: C/ Nou Barris 12 (entrada pel passatge d’Antaviana), Barcelona
Nivells educatius: Educació Infantil i Primària
Nombre d’unitats: 19
És una escola de doble línia i per ta nt comptem amb 6 aules d'EI i 13 de

Primària (a 2n hi ha tres nivells de manera excepcional).
L’escola Antaviana va ser creada l’any 1994 fruit de la fusió de dos centres del
barri: l’escola pública Pla de Fornells i l’escola Ton i Guida, una escola del 7
CEPEPC (Col·lectiu d’Escoles per a l’Educació Pública Catalana), institucions
privades creades durant el franquisme amb voluntat de ser públiques i molt
vinculades als moviments de renovació pedagògica dels anys 60 i 70. Aquestes
escoles van començar a dependre de la Generalitat de Catalunya durant la
dècada dels 80. En el marc de la fusió es realitza un treball molt intens i seriós
que culminà amb la creació d’un Projecte Educatiu de Centre que aglutinava
els dos equips i recollia el millor de cada centre. És també en aquest moment
que es crea el nou edifici, l’actual, al peu del turó de Roquetes i inclòs en el
Parc de Pla de Fornells. L’escola Antaviana és un centre amb dues línies des
de P3 fi ns a 6è d’educació primària de titularitat pública, del Departament
d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. La gestió del centre correspon
al Consorci d’Educació de Barcelona des de l’any 2009.
7
2.1.1. CARACTERÍSTIQUES ESPECÍFIQUES:
A la plantilla del claustre de l‘escola Antaviana comptem amb 31,5 dotacions

Durant el curs 2015-2016:
 6,5 INF - Educació infantil

 2 INK - (DIV)Educació infantil
 3 PRK - (DIV)Educació primària
 1 USEE - Unitat de suport d'educació especial
 2 EES Pedagogia terapèutica
 2 Llengua estrangera: anglès
 0,5 Religió
 2 Educació física
 8 Educació primària
 2 ALL - Audició i llenguatge
 1 PRH - Educació primària (TIC)
 1 PRW - Educació primària (IAN)
8
 0,5 Aula d’acollida
A més aquesta plantilla es complementa amb:
 1 Tècnica d’Educació Infantil (TEI)
 1 Psicopedàgoga de l’EAP
 1 Educadora Social de l’EAP
 1 Vetlladora per atendre a diferents alumnes amb necessitats educatives
especials.
 1 Educadora d’Educació Especial
 1 Administrativa
 1 conserge
L’alumnat I personal ocupen els espais de l’edifici del centre, distribuit en tres
plantes. A més a més hi ha un altre edifici, nou d’aquest curs, on hi ha els
vestuaris I serveis d’activitats lúdiques i/o esportives.
8
A la planta 1 de l’edifici principal hi ha els despatxos de direcció, administració,

secretaria I consergeria, l’aula multiusos I, la sala de professors, l’aula
d’informàtica I I l’aula d’informàtica II, la biblioteca, el local de I'AMPA, l’aula de
Colors o USEE, 1 aula d’Educació Especial, l’aula de Religió que és compartida
amb el personal de l’EAP, una aula taller / cuina, les set aules de 1r, 2n I 3r.,
l’aula d’acollida I una aula de logopèdica per a infants sords.
A la planta 2 hi ha les 6 aules de Primària restants (4t, 5è I 6è) I una aula de

música gran I espaiosa, dotada de força recursos materials I insonoritzada.
Finalment, a la planta 0 hi trobem les 6 aules d’Educació Infantil, des de P3 fins

a P5, dues aules petites d’Educació Especial i/o logopèdia, una sala multiusos
més petita que la de la planta I I el menjador escolar I la correspondent cuina.
També hi ha un magatzem I un vestuari de personal de neteja I un alter
vestuari de monitoratge de menjador.
2.2. DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN: BARRI DE ROQUETES

9
2.2.1 Condicionants geogràfics i economics
Les Roquetes és un dels tretze barris que integren el districte de Nou Barris, a
la ciutat de Barcelona. El districte de Nou Barris se situa a l’extrem nord de la
ciutat, entre Collserola i el districte de Sant Andreu. Al sud limita amb el districte
d’Horta-Guinardó i a l’oest amb la Serra de Collserola. Aquest districte inclou
els següents barris: Ciutat Meridiana, Torre del Baró, Les Roquetes, Verdum,
Canyelles, La Guineueta, Can Peguera, Turó de la Peira, Vilapicina i Torre
Llobera, Porta, La Prosperitat, La Trinitat Nova i Vallbona.
El barri compta l’any 2012 amb 167.175 habitants, el que representa un 10,3%
del total de la ciutat de Barcelona (segons el Departament d’Estadística de
l’Ajuntament de Barcelona).
El barri de Les Roquetes es troba als peus del turó que porta el mateix nom. La
fesonomia del barri es caracteritza per carrers amb forts pendents fruit d’una
orografia complexa.
9
El barri compta amb 16.018 habitants. Pel que fa a les vies de comunicació,
transport i accés, el barri de Roquetes està connectat a la ciutat a través de les
següents vies importants i línies de transport públic:
1) Vies importants
- Ronda de Dalt (la B20 al seu pas per la ciutat de Barcelona). La sortida
que dóna accés al barri és la número 2: Roquetes, Verdum i Via Júlia.
Aquesta via limita el barri de Roquetes amb el barri de Verdum.
- Carrer Aiguablava, la prolongació de la Via Júlia, una avinguda important
del districte de Nou Barris. Aquest carrer condueix als barris de Trinitat
Nova i Torre del Baró.
-
2) Línies de transport públic.
10
- Metro. A dins del barri hi trobem l’estació de Roquetes, de la línia 3. Molt
a prop de Roquetes però ja al barri de Trinitat Nova i trobem l’estació
que porta el mateix nom que el barri que és el punt d’origen de les línies
3, 4 i 11 del metro.
- Bus. El barri està integrat plenament a la xarxa de bus de Barcelona i les
línies que hi circulen connecten el barri amb les altres zones de la ciutat
de Barcelona.
L’activitat econòmica de la zona se centra en el sector serveis i es nodreix de

l’activitat industrials d’altres zones de la ciutat de Barcelona i la seva àrea
metropolitana. El barri no té cap espai industrial sinó que té un perfil
eminentment residencial. En el context de crisi que estem vivint actualment, és
un dels barris més castigats de la ciutat de Barcelona, un aspecte que queda
palesat per la freqüència de desnonaments i unes mancances pel que fa a les
necessitats bàsiques molt evident.
10
2.2.2 Condicionants geogràfics i economics
El barri de Les Roquetes, com el conjunt del Districte de Nou Barris, va ser un
dels principals punts d’acollida de les onades migratòries dels anys 1960 i 1970
provinents d’altres zones de l’Estat Espanyol que s’instal· laven al barri, sovint,
en unes condicions molt pèssimes. Durant aquests anys el barri duu a terme
una forta activitat liderada per les associacions de veïns reivindicant millores en
uns anys en què el desarrollismo del franquisme havia creat greus desordres i
desequilibris. Des de finals de la dècada dels noranta i durant els 2000 el barri
esdevé novament un nou focus de recepció de nouvinguts, en aquest cas
provinent bàsicament de l’Amèrica del Sud, el nord i centre d’Àfrica i el
Pakistan.
En la següent graella s’hi poden veure dades en relació a diversos indicadors

que il· lustren aspectes demogràfics, econòmics, familiars i culturals.
11
ROQUETES
BARCELONA NOU BARRIS
(barri)
Habitants. 2012 1.619.839 167.175 16.018
Densitat. hab/km2 15.856 20.789 24.961
Població per edats (en

%)
0 – 14 12,3 12,9 14,8
15 - 24 8,9 9,0 10,6
25 – 64 57,9 55,0 57,4
65 i més 20,9 23,1 17,2
Població per lloc de

naixement (en %)
Barcelona 51,4 46,9 44,4
Resta de Catalunya 7,4 4,8 3,3
11
Estat Espanyol 19,1 27,0 26,5
Estranger 22,1 21,3 25,8
Població per
nacionalitat (en %)
Espanyola 82,6 83,8 78,9
Estrangera 17,4 16,2 21,1
Principals nacionalitats Itàlia 24.256 Equador 3.301 Hondures 624

Pakistan 24.066 Bolívia 2.522 Equador 494
Xina 16.381 Hondures 2.157 Pakistan 369
Segons nivel acadèmic

(en %)
Sense estudis 8,2 14,5 18,4
Estudis primaris / 29,3

certificat d’escolaritat / 20,6 32,4
EGB
Batxillerat elemental / 12
graduat escolar / ESO / 19,9 24,7 26,5
FPI
Batxillerat superior /
BUP / COU / FPII / 24,9 20,7 16,4
GFGM grau mitjà
Estudis universitaris / 26,3 10,7 6,3
CFGS
Taxa de natalitat / 1000 8,5 8,9 10,0
Nombre d’aturats 112.192 14.744 1.469

registrat
Renda familiar
disponible per habitant 100 61,6 54,6
(2011)
Font: Nou Barris en xifres. 2012. Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona
12
D’aquestes dades se’n desprèn que el barri de Roquetes és un barri amb una
població més jove que la del districte de Nou Barris i del conjunt de la ciutat de
Barcelona. Pel que fa a la nacionalitat, podem veure que el gruix de població
amb nacionalitat estrangera se situa entre 3 i 4 punts per sobre de Nou Barris i
de Barcelona.
Altres aspectes que podem destacar és que, pel que fa a la formació, l’índex de
població sense estudis a Roquetes supera en 10 punts percentuals el conjunt
de Barcelona i en 4 punts el districte de Nou Barris. Tan sols un 6,3% de la
població de Roquetes compta amb estudis superiors o CFGS, 20 punts
percentuals per sota de les dades del conjunt de la ciutat de Barcelona. El
nombre d’aturats és molt significatiu i la renda familiar disponible (RFD) ha patit
un descens molt significatiu durant els darrers anys i arriba a correspondre a un
terç de la renda d’altres districtes com Sarrià-Sant Gervasi o a la meitat en el
cas de Les Corts o l’Eixample. 13
2.2.3 Condicionants educatius
Pel que fa als centres d’educació el barri compta amb els següents centres:
1) Educació infantil, primària i secundària (educació general)
- Escola Bressol Municipal El Torrent

- Escola Bressol Municipal Pla de Fornells
- Escola Antaviana Antaviana. Escola d’educació infantil i primària.
- IE Turó de Roquetes. Institut-Escola que imparteix docència des de l’educació
infantil fins al Batxillerat.
- IES La Guineueta. No es troba al barri de Les Roquetes, però rep molts
estudiants d’aquest barri.
2) Centres d’ensenyaments no reglats - Escola Esportiva de Nou Barris.

13
3) Centres d’educació musical
Al barri de Les Roquetes no compta amb cap institució que promogui de forma
específica la formació/educació musical. Al districte de Nou Barris, però, sí que
compta amb les següents institucions educatives musicals:
- L’Escola Municipal de Música Nou Barris. Situada al carrer Manuel Sancho,
número 15-17, al barri de Porta. Un centre de titularitat municipal gestionat per
la Fundació La Guineu.
d’ensenyament
Fundada l’any 1969,
- Musicart102, de música
l’antiga
Escola iEscola
teatre de
de Música i Música
musical, La
Arts escèniques
gestionat també
és unpercentre
La Guineu.
privat
La Guineu ha esdevingut un referent pedagògic i musical del districte de Nou
Barris. L’escola se situa al barri la Guineueta.
- IEA Oriol Martorell. És un centre únic a tot Catalunya que ofereix la
simultaneïtat d’estudis de règim general amb els estudis de música i dansa.
L’accés a aquest centre es fa per mitjà de proves d’accés i admet alumnes de
tot el territori català.
14
Pel que fa als equipaments culturals, el barri de Les Roquetes compta amb un
total de 5 Biblioteques públiques, l’Ateneu Popular de Nou Barris I l’escola de

circ Rogelio Rivel.
14
3. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ LINGÜÍSTICA REAL DE

L’ESCOLA
3.1 TAULES ALUMNAT D’ALTRES NACIONALITATS. CURS 2015-2016
Centre i Resta Unió Resta Àsia i Amèrica

Magrib TOTAL
Sudamèrica d'Àfrica Europea d'Europa Oceania del Nord
E. Infantil
13 5 7 1 0 7 0
3-6 33
E. Primària
30 19 14 5 3 13 0
6-12 84
TOTAL 43 24 21 6 3 20 0 117
Centre i Resta Unió Resta Àsia i

Magrib
Sudamèrica d'Àfrica Europea d'Europa Oceania
Guinea
Argentina Marroc Alemanya Ucraïna Índia
Equatorial
Bolivia Nigèria Bulgaria Rússia Pakistan
15
Brasil Senegal Itàlia Xina
Colòmbia Portugal
Equador Romania
Hondures
Paraguai
R. Dominicana
Uruguai
Veneçuela
Xile
NACIONALITATS ESCOLA ANTAVIANA

2015-2016 –OCTUBRE-
PAÏSOS ALUMNES %
Portugal 1 0,22
Itàlia 2 0,44
Bolívia 2 0,44
Bulgària 1 0,22
Equador 4 0,87
Hondures 25 5,45
Marroc 24 5,23
Nigèria 18 3,92
15
Pakistan 19 4,14
Senegal 0,22 0,22
Uruguai 0,22 0,22
Paraguai 0,44 0,44
Romania 1 0,22
Veneçuela 1 0,22
Xile 1 0,22
Alemanya 1 0,22
Argentina 1 0,22
Brasil 1 0,22
Colòmbia 1 0,22
R. Dominicana 3 0,65
França 2 0,44
Guinea Equatorial 2 0,44
Índia 1 0,22
Rússia 1 0,22
Ucraïna 2 0,44
Xina 1 0,22 PERCENTATGE NACIONALITATS OCTUBRE 2025
16
Dades octub re de 2015
16
3.2 L’ALUMNAT DE L’ESCOLA ANTAVIANA
La diversitat de l’alumnat del CEIP Antaviana és un reflex clar del barri de

Roquetes. Hi ha famílies autòctones, i també molts nens i nenes de famílies
procedents de d’altres països – sobretot països sud-americans, alguns països
africans, i alguns països asiàtics, com ara Pakistan. La situació de crisi
econòmica, igual que a la resta de l’Estat Espanyol, ha significat un gran
daltabaix per les persones amb menys recursos i aquest fet es veu de manera
clara amb un sector de les famílies del CEIP Antaviana. Avui, aproximadament
un 20% dels estudiants d’Antaviana viuen en condicions molt precàries que
tenen com a conseqüència algunes mancances a nivell psicoafectiu i de relació
social. Molts pares i mares es veuen obligats a treballar moltes hores per poder
sobreviure i mantenir la família i això fa que molts nens i nenes passin moltes
hores sols i no tinguin la figura d’acompanyament que necessiten.
17
A part d’aquest primer grup de famílies més desafavorides que tenen seriosos
problemes per cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació, vestit o d’habitatge
digne, al CEIP Antaviana hi ha entre un 20- 50% d’alumnes més que són de
famílies que també estan en situacions econòmiques complicades, tot i no
arribar als extrems del primer grup. I finalment, hi ha un tercer sector de
famílies que tenen una situació estable, pares amb estudis i feines ben
remunerades.
Es tracta, doncs, d’una escola amb un alumnat molt divers tan en el sentit
cultural com en el sentit socioeconòmic, i d’aquest fet en resulta un repte a
nivell educatiu i una oportunitat de sinèrgia molt important que el centre
s’encarrega de fomentar.
A part de la diversitat cultural i socioeconòmica, l’escola Antaviana aposta de

manera activa per la inclusivitat. Per una banda, és un centre d’agrupament
17
d’alumnat sord en modalitat oral, on s’acullen nens i nenes amb diferents graus
de sordesa, i alhora, té una Unitat de Suport d’Educació especial (USEE) amb
10 alumnes per afavorir la participació de l’alumnat amb necessitats educatives
especials en entorns escolars ordinaris. L’actuació en ambdós casos comporta
unes adaptacions i/o modificacions curriculars i de funcionament per part dels
mestres. Tanmateix, s’encarreguen de buscar les estratègies per atendre
aquesta diversitat, tot i aprofitant les hores que també hi dediquen les persones
vetlladores (de 4 a 5 hores setmanals).
Des de l’opinió d’alguns mestres del claustre, s’afirma que l’idea seria disposar
de dos mestres a cada aula per tal d’evitar que aquests nens i nenes hagin de
sortir de la classe tant sovint a l’hora de treballar amb els professionals del
CREDAC i dels de la USEE. D’aquesta manera s’aconseguiria que poguessin
seguir millor el fil de les classes i en definitiva el suport que es dóna tingués
més en compte les dinàmiques del grup-classe de què formen part aquests
18
nens i nenes.
Tenint en compte que estem davant la oportunitat d’engegar un projecte per

ajudar al repte educatiu del CEIP Antaviana, ens és de gran importància
extreure, de les entrevistes, totes aquelles idees i opinions al voltant de les
necessitats detectades i sentides, a més a més dels punts forts, que des de la
comunitat educativa es percep dels alumnes de l’escola. En aquest sentit,
podem classificar les idees en tres grups: aspectes d’estratègies/
desenvolupament personal, aspectes acadèmics i la relació amb la música.
Pel que fa als aspectes d’estratègies i desenvolupament personal, tots els

mestres coincideixen en remarcar la manca de concentració i atenció en
general. La psicopedagoga i la treballadora social del centre expliquen que
molts dels nois i noies amb qui elles treballen provenen d’ambients amb
diverses problemàtiques que poden anar des de la solitud i poc
18
acompanyament en el creixement – com ja anunciaven anteriorment – fins a la

vivència de situacions violentes que finalment provoquen en el nen o nena un
estat de nerviosisme i angoixa que no li permeten de concentrar-se en altres
aspectes com podrien ser els estudis. En aquest sentit, sovint sorgeix també la
necessitat de parlar sobre les situacions més complicades per intentar
aprofundir en l’aprenentatge d’uns valors que – malgrat ser inicialment contraris
als familiars – permetin fugir de certes situacions negatives que han acabat
formant part del dia a dia d’algunes famílies. En el dia a dia escolar, cal que
apareguin models que puguin ser un referent per als alumnes; models que
actuïn amb uns paràmetres fixes, i que tinguin unes conductes concretes per
respondre a situacions concretes. Aquest fet, diu la psicopedagoga, ajuda a
l’ordre intern i conductual que malauradament els manca a alguns alumnes.
Aquestes dificultats a nivell personal, comporten una sèrie de mancances a

nivell acadèmic i amb les quals també coincideixen gran part dels mestres
19
entrevistats. Dificultats en la lectoescriptura, l’expressió, el llenguatge i la
comprensió són les que més s’han remarcat. I de fet, des de l’escola ja fa tres
anys que es desenvolupen projectes per treballar precisament aquests
aspectes. Això ha permès veure certa millora a nivell general, però reconeixen
que encara s’hi ha de treballar molt més.
Un altre dels aspectes que molts mestres han cregut necessari remarcar és la
necessitat de combatre l’absentisme d’un col·lectiu d’alumnes, entre un 25-
30%, – eminentment d’ètnia gitana, amb molt poca tradició d’escolarització –. I
és que l’escola esdevé un pilar clau perquè pugui fer-se un aprenentatge
necessari tant per la convivència intercultural positiva com per la transformació
de les desigualtats a nivell social.
A nivell específicament musical, per la gran majoria dels alumnes de l’escola

Antaviana, la música és un element vist molt positivament. Per alguns alumnes
19
forma part de la seva cultura més propera. N’hi ha d’altres (molt pocs) que van
a l’escola de música de Nou Barris, i d’altres a qui simplement els hi agrada i
els hi representa un incentiu a l’hora de desenvolupar qualsevol activitat. En
alguns projectes desenvolupats per l’escola, la música ha jugat un paper
fonamental. Un any es va desenvolupar un projecte per ajudar a la integració
d’alumnes nouvinguts. En aquella ocasió, la música va servir com a mitjà per
interaccionar amb ells i crear unes condicions ambientals positives i
mediadores a l’hora d’aprendre i relacionar-se amb l’entorn tenint en compte
que no parlaven cap llengua propera.
En general, doncs, des del centre es dóna un valor important a la pràctica

artística i sempre que hi ha la oportunitat de generar algun projecte de teatre,
dansa, plàstica o música intentem aprofitar-lo. Des de la comunitat educativa
(incloent també els pares), en veure la oportunitat de participar d’aquests
projectes, han expressat algunes idees que ens semblen interessants de citar:
20
▪ Seria bo poder desenvolupar aquests projectes en el cicle superior de

primària perquè, els nois i noies de 5è i 6è són alumnes que per qüestions
hormonals (pre-adolescència) comencen a mobilitzar-se molt i ho rebrien amb
entusiasme.
▪ A través de les arts es pot treballar a nivell cognitiu aspectes necessaris
com ara les estratègies de relació i interacció interpersonal.
▪ Treballar a partir de les arts pot ser una bona oportunitat per deixar part
de la ‘motxilla’ que porten alguns alumnes i poder fer el pas a secundària amb
més seguretat.
▪ Consideren que seria una bona idea poder mantenir el projecte durant el
primer cicle d’ESO, ja que significaria una oportunitat de generar la funció
d’acompanyament que sovint manca a secundària.
▪ Seria una bona manera, a través de les arts i la creativitat, de potenciar
el sentit crític, i el respecte i valor de la diferència dins del grup i l’entorn.
20
3.3 L’ENTORN FAMILIAR
L’escola Antaviana acull un ampli ventall de famílies amb cultures d’origen molt
diverses la qual cosa aporta una gran riquesa i suposa un repte pels
professionals de l’educació a l’hora de plantejar una proposta educativa que
faci confluir aquestes característiques en una dinàmica de compartir, descobrir i
créixer.
Dins del conjunt de famílies de la seva comunitat educativa, hi trobem famílies

amb realitats socioeconòmiques també molt diverses: des de situacions
econòmiques molt precàries fins a famílies benestants que aposten per un
projecte d’escola oberta, plural i inclusiva. Tots plegats construeixen un espai
favorable de creixement de la convivència que es reprodueix en la vida
quotidiana del barri. 21
En aquest mosaic de cultures, l’escolarització té tradicions diverses i en aquest

punt l’escola ha de jugar un paper important ajudant a construir una realitat
compartida a partir de la coneixença, la comprensió i el respecte per les
diferents realitats.
Les conseqüències de la crisi dels últims anys ha enfortit la relació entre la

família i l’escola, fent créixer la complicitat entre les dues parts a l’hora de
buscar possibles solucions a les dificultats del dia a dia. La precarietat
d’algunes situacions familiars ha fet sorgir pors que els impedeixen demanar
ajuda directament a l’administració. I en aquest context, l’escola, en coordinació
amb altres entitats, associacions i institucions que actuen en el barri, té la
possibilitat d’actuar de mediadora i adoptar un rol d’acompanyament. D’aquesta
manera, doncs, l’escola esdevé un agent vertebrador de la vida del barri.
21
Les famílies, des de l’AMPA, volen participar de manera activa en el projecte

educatiu aportant idees, oferint recursos, recollint propostes, i interessant -se,
en definitiva, per l’educació dels seus fills i filles i en l’impacte de l’escola al
barri. La presència i participació de les famílies ha estat sempre un aspecte
important de la identitat del centre. No direm cap novetat, si diem que la relació
família-escola és sempre complexa quan aquesta és important. En aquest
sentit es desenvolupa un treball conscient i planificat perquè enriqueixi el
projecte tant com pugui.
El sentiment general, doncs, és de confiança cap al centre i tant l’escola com

les famílies coincideixen en la importància de la implicació familiar en la
configuració i desenvolupament del projecte.
3.4 EL CENTRE. L’ESCOLA ANTAVIANA 22
Si bé en un dels punts anteriors ja hem presentat alguns aspectes que

configuren la fisonomia del centre – com és ara la seva història, alguns
elements que podríem situar en una fitxa tècnica del centre (número d’alumnes,
número de mestres, ) i alguns dels projectes en què s’implica – en aquest punt
desplegarem algunes d’aquestes dades a partir de les entrevistes que hem
realitzat a diverses persones de la comunitat educativa de l’escola Antaviana.
Per fer-ho partirem d’una categorització que reflecteix molt bé l’essència de

l’escola. Parlarem d’una escola arrelada al territori, catalana, oberta, activa,
sensible, diversa i exigent.
 Escola arrelada al territori. L’Escola Antaviana, ja des del moment en què

neix, té una clara vocació de servei al territori en el qual s’emmarca,
d’ajudar a satisfer les necessitats que s’hi detecten i d’entrar a formar part
22
de la xarxa d’entitats del barri de Roquetes. Hem observat que el barri de

Roquetes – així com també el districte de Nou Barris – són territoris amb un
activisme molt potent que es concreta en diversos àmbits (cultura, acció
social, educació...). Segurament això ho podem considerar una
reminiscència molt viva de la lluita veïnal que van dur a terme els habitants
d’aquest barri ja des del franquisme. L’escola adopta també aquest caràcter
i s’implica considerablement a la dinàmica del barri. En aquest sentit,
participa a la taula socioeducativa de Roquetes en la qual es creen, es
comparteixen i es fan créixer projectes I accions. És alhora un centre
mediador.
 Escola activa. El centre es troba immers en una gran quantitat de projectes

de tipologies molt diverses amb l’objectiu, tots ells, d’enriquir l’educació de
l’alumnat de l’escola. Hi trobem diversos projectes com:
23
o L’hort a l’escola (amb plantes i animals), concebut com una
extensió de l’aprenentatge del coneixement del medi natural,
com una manera d’introduir l’educació ambiental, com un
espai per formular preguntes, hipòtesis...
o Projecte de lectura. Per una banda tenim, els Contes en

família, un projecte de gaudi per la lectura que començà a P5 i
ara ja s’implementa fins a cinquè. El seu objectiu és potenciar
el gust per la lectura, compartir-lo amb l’entorn familiar i
desenvolupar l’expressió oral. Per un altre cantó, tenim el
programa Ja sé llegir a 2n on es constata l’assoliment de la
lectura al final del cicle inical. Tanmateix, el centre participa en
el programa de suport a la lectura del IMEB.
23
o Projecte trobades de delegats. S’escullen democràticament

dos delegats a cada curs. Aquests delegats es reuneixen
periòdicament amb l’equip directiu i comparteixen inquietuds i
necessitats. Els delegats, alhora, passen a ser els
protagonistes de moltes coses – per exemple, ser els primers
de visitar unes obres a les instal·lacions. Tot plegat genera un
clima d’empatia I de comunitat.
o Projecte d’acció tutorial. S’ha volgut reforçar l’espai de tutoria

al centre fent que l’espai de tutoria que té cada curs sigui cada
vegada més potent, esdevenint així un espai per a la
comunicació, el diàleg, el compartir, l’autoconeixement, el
treball de les emocions, etc.
o Projecte Junts. Consisteix en un intercanvi cultural amb la

ciutat xinesa de Txeng-Du. Cada any es treballa sobre un 24
àmbit (intercanvi d’un conte amb il·lustracions, intercanvi de

cançons populars amb la correspondent explicació, etc.).
o Projectes musicals i artístics de l’aula de música. Dins de

l’àrea de música es participa en diversos projectes artístics
que organitzen diverses institucions I fundacions de Catalunya
com, per exemple, Cantània, amb l’Auditori de Barcelona, o
“Dansa Ara”, organitzat per la Fundació Catalunya -La
Pedrera-. D’ençà el curs 2013-14, l’escola participa en el
projecte socio-comunitari d’expressió corporal Baula a cicle
superior.
o Projecte Èxit. Reforç escolar promogut per l’IMEB (Institut

Municipal d’Educació de Barcelona) realitzat a l’institut de
24
secundària pels alumnes del centre de primària realitzat per

estudiants de l’institut.
o Projecte de reforç de la Unió Romaní. Aquesta ONG gitana
subvenciona reforç escolar obert a tothom, però amb vocació
de contribuir a disminuir l’absentisme i la poca implicació de
les famílies gitanes en l’educació dels seus fills i filles.
o Save the children, una ONG subvencionada per La Caixa

ofereix reforç escolar als alumnes, assessorament i ajuda a
famílies amb realitats complexes i servei d’atenció psicològica
a infants que ho necessiten en coordinació amb l’equip
d’atenció psicopedagògica que treballa al centre.
o Oferta àmplia i diversa d’activitats extraescolars, que gestiona

l’AMPA del centre amb la complicitat de l’equip directiu del
centre. S’ofereix guitarra, balls moderns, iniciació a la dansa,
coral d’adults, futbol, bàsquet, atletisme, classes d’àrab,
25
esports a càrrec dels educadors de carrer per a joves de 15 a
16 anys...)
o Projecte patis escolars oberts al barri, una iniciativa de l’ IMEB

(Ajuntament de Barcelona) en col·laboració amb el Consorci
d’Educació de Barcelona, la fundació Jaume Bofill I a alters
entitats educatives, que converteix els patis escolars en
espais d’ús public per a families, infants I adolescents for a de
l’horari lectiu, Durant els caps de setmana I en els periods de
vacances escolars.
 Escola oberta, propera i transparent. És un centre obert a nous projectes

i a noves iniciatives, una característica que ja vam respirar des del
primer dia. Oberta també als alumnes i a les famílies, que escolta i que
ajuda. És una escola que acull cada curs un nombre considerable
25
d’estudiants en pràctiques de moltes universitats de Catalunya. Un dels

principals objectius del centre és que els infants estiguin ben atesos i se
sentin estimats. I, al mateix temps, que estimin els seus mestres. És a
partir d’aquesta combinació que es poden aconseguir moltes coses. És
im portant la proximitat amb els alumnes de tots els educadors de
l’escola, dels més petits als més grans. Això ho aconsegueixen sent
presents per tota l’escola, compartint molt amb els alumnes, saludant-
los, preguntant-los com estan, etc. L’escola vol ser transparent i sincera
amb la realitat, sense amagar res. En aquest sentit, no hi ha por en
denunciar necessitats i incompliments i reivindicar allò que és just..
 Escola sensible, d’una banda, com dèiem, sensible a les necessitats i

característiques de l’alumnat. Un exemple d’això és l’acollida que el
centre dóna als infants amb necessitats educatives especials, tant
l’alumnat sord que, de bracet amb el CREDAC, ofereix els recursos
26
perquè aquests puguin desenvolupar la modalitat oral del llenguatge.
Com a l’alumnat amb dictamen d’USEE. També és sensible al llenguatge
artístic. En aquesta línia, el centre dóna molta importància al treball al
voltant de les arts. Molts dels projectes que es desenvolupen al centre
giren a l’entorn dels diversos llenguatges artístics. Els diversos
professionals que treballen al centre comparteixen aquesta sensibilitat i
defensen el seu valor educatiu.
El claustre de mestres de l’escola Antaviana està format per 32 dotacions que,

en el curs 2015-2016 s’ha concretat en un total de 43 mestres. Un dels
aspectes que s’ha remarcat en parlar d’aquest tema a les entrevistes amb
l’equip directiu és la inestabilitat de la plantilla. Aquest curs el claustre de
professors compta amb un total de 18 cares noves. Aquesta inestabilitat fa que
sovint no es vegi viable iniciar projectes de gran magnitud com podria ser la
d’organitzar el currículum en projectes de treball. Hi ha molts pocs mestres amb
26
destinació definitiva al centre i hi ha un gruix considerable de professors que

l’equip directiu vol mantenir al centre i ho ha de fer a través de la comissió de
serveis o bé dels perfils estructurals, sent molt crítics amb el sistema actual.
Aquest nucli de mestres és el que lidera l’activitat del centre que integra les
noves incorporacions. La implicació dels mestres en el projecte de l’escola és
evident. Una prova d’això és la presència d’un gruix considerable de mestres
jubilats que segueixen implicats en el projecte i aportant el seu saber,
experiència i temps a desplegar projectes ja existents. No fan la feina de cap
mestre sinó que ajuden i arriben on l’escola no pot arribar.
Centre d’agrupament d’alumnat sord en la modalitat oral

L’escola Antaviana és un centre d’agrupament d’alumnat sort en la modalitat
oral en la qual es tracta els nens sords igual que els oients. Es busca la seva
autonomia amb el suport dels logopedes i del CREDAC Pere Barnils de
27
Barcelona, el servei educatiu públic específic adreçat a l’alumnat amb
deficiències auditives i trastorns del llenguatge. Els infants sords desenvolupen
la modalitat oral del llenguatge i són capaços de comunicar-se i entendre en
aquesta modalitat.
Notem els avanços produïts en els darrers anys pel que fa als horitzons dels
infants sords (poden acabar sentint-hi com un infant oient) i la defensa de
l’agrupament oral envers la via del llenguatge de signes.
L’equip de logopedes, que depèn del CREDAC, treballa individualment amb

aquest alumnat per tal d’adaptar-se a l’evolució auditiva i lingüística de cada
infant durant una sèrie d’hores a la setmana. També ho fa en grup en diverses
ocasions. Els logopedes contribueixen al desenvolupament del llenguatge i
duen a terme un treball d’audició. S’intenta evitar que aquests i nfants tinguin
sempre algú al costat que els estigui indicant constantment què han de fer per
tal que vagin creixent en autonomia personal. Però per tal que aquests alumnes
27
no es perdin en el seguiment del currículum compten amb la feina dels mestres

d’audició i llenguatge, els MALL, aquests són els encarregats d’anticipar els
continguts que es treballaran a l’aula, per tal que quan arribi el moment,
l’alumne pugui seguir la classe de manera autònoma i participar-hi. Aquest
equip de professionals treballa molt coordinadament amb els tutors
corresponents i els diversos especialistes del centre oferint-los assessorament i
acompanyament.
La música és una de les eines que més recorre l’equip de logopedes per al seu
treball. La cançó la consideren un vehicle importantíssim per accedir a l’audició,
la parla, l’estructuració i el llenguatge. En aquest sentit la cançó permet
treballar aspectes com l’entonació, el ritme de la parla, l’estructura, el
significat...
Es té molt present la vocació de servei públic d’aquesta institució en el

28
desenvolupament de la seva tasca i rebutja tota mena de pressions externes
que no vagin estrictament lligades a l’objectiu de facilitar la inclusió d’aquestes
persones a la vida social. Ens referim a pressions corporatives, per exemple,
d’empreses de productes relacionats.
L’idioma d’ ús habitual entre els alumnes és el castellà encara que hi hagi
algunes nenes o nens catalanoparlants.
En el 95% de l’alumnat, quan aquest entra al centre, l’ús de la parla catalana és

gairebé nul.
Dins de l’aula, pràcticament sempre es dirigeixen en català al professors, i fora
de l’aula també encara que amb menys freqüència. Entre ells, a l’aula i fora de
l’aula, l’idioma d’ús és el castellà.
En conclusió constatem que el català es manté en gran part, gràcies a l’esforç

de tots els mestres, de les families, en general, que mantenen una actitud de
respecte cap a la llengua catalana i cap a la immersió lingüística, I de moltes
28
families catalanoparlants que desitgen que e ls seus fills es matriculin a l’escola

pública, específicament, a l’escola Antaviana. Els seus fills I filles també ens
ajuden a millorar l’ús del català com a llengua vehicular en els diferents
entorns.
4. MARC NORMATIU
En primer lloc, des de la Llei 7/1983, de normalització lingüística

Catalunya, s’ha produït un important desplegament normatiu en el camp de la
catalanització de l’ensenyament, que ha culminat amb la promulgació de la Llei
1/1998, de política lingüística.
Els documents legals que fan referència a aquesta política lingüística respecte
a la llengua catalana, i en concret al seu ús dins de l’ensenyament són els
següents:
29
- Llei 1/1998 Política lingüística.
- “El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de

l’ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatius”.
(art.20.1).
- “Els centres d’ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el

vehicle d’expressió normal en llurs activitats docents i
administratives, tant les internes com les externes”. (art.20.2).
- “El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i

d'aprenentatge en l’ensenyament no universitari”. (art 21.1).
- “L’ensenyament del català i del castellà ha de tenir garantida una

presència adequada en els plans d’estudi, de manera que tots els
infants, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar
29
l’ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament les

dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria”. (art.21.3).
- “El professorat dels centres docents de Catalunya de qualsevol nivell

de l'ensenyament no universitari ha de conèixer les dues llengües.
oficials i ha d'estar en condicions de poder fer-ne ús en la tasca

docent”.(art. 4.1).
- “L’alumnat que s’incorpori tardanament al sistema educatiu de

Catalunya ha de rebre un suport especial i addicional d’ensenyament
del català” (Art. 21.8.).
- Decret 362/1983, d’aplicació de la llei de normalització lingüística a

l’ensenyament.
- “El centre vetllarà per l’ús habitual de la llengua catalana, com a

30
llengua vehicular i d’aprenentatge, en els recursos materials i
didàctics del centre (llibres, jocs, audiovisuals, programari, etc.). A
més, a les àrees o assignatures que s’imparteixen en llengua
catalana s’emprarà aquesta en totes les activitats orals i escrites:
l’exposició del professor, el material didàctic o llibres de text, els
exercicis de l’alumne i els d’avaluació. (Art. 6.2)
- Decret 142/2007 de 26 de juny
- “L'educació primària ha de contribuir a conèixer i utilitzar de manera

apropiada tant la llengua catalana, com la llengua castellana i, si
s’escau, l’aranès, així com una llengua estrangera, i desenvolupar
hàbits de lectura.” (Art. 3).
- El projecte lingüístic establirà pautes d’ús de la llengua catalana per a
30
totes les persones membres de la comunitat educativa i garantirà que

les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua. (Art.4.).
- En funció de la realitat sociolingüística de l’alumnat, s’implementaran

metodologies d’immersió lingüística en llengua catalana amb la
finalitat de potenciar-ne l’aprenentatge. (Art. 5.1).
- “Les nenes i els nens, en acabar l’etapa: a) han de dominar el català,

llengua vehicular, de cohesió i d’aprenentatge, b) també han de
dominar el castellà; c) han de conèixer una o dues llengües
estrangeres per tal d’esdevenir usuaris i aprenents capaços de
comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilingüe i
pluricultural.” (Annex-2 Tractament de les llengües).
- Ordre EDU/221/2007, de 29 de juny,
31
- D’acord amb el projecte lingüístic, en les condicions que
s’estableixen en l’apartat 4.4 del Decret 142/2007, els centres podran
impartir continguts d’àrees no lingüístiques en castellà o en una
llengua estrangera, o alternativament es podran utilitzar aquestes
llengües en la realització d’activitats previstes en la franja horària de
lliure disposició. En ambdós casos, els llibres de text i material
didàctic utilitzats seran en llengua catalana.(art.1)
Aquest marc legislatiu fonamental no es pot aïllar de la realitat multilingüe del

nostre país, i implica que cal establir vincles amb les altres llengües i cultures
per fer possible que el català esdevingui la llengua comuna de tots els
ciutadans i ciutadanes i l’eina de cohesió social per a desenvolupar la cultura
que cal construir entre tots i totes, a partir de l’escola.
31
5. DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
5.1. PRINCIPIS GENERALS
El projecte lingüístic de centre parteix d’una diagnosi lingüística del centre, del
marc legal i del PEC, del qual n’és una de les parts fonamentals, ja que recull
els aspectes relatius a l’ensenyament i ús de les llengües.
Partint de la realitat lingüística del centre, l’escola valora prioritzar en el nostre

currículum la competència comunicativa lingüística i audiovisual que
compren el treball de les quatre habilitats lingüístiques ( expressió i comprensió
oral, comprensió lectora i expressió escrita)
La competència comunicativa lingüística és la base de tots els aprenentatges i

el seu desenvolupament és tindrà en compte en els objectius i continguts de
cada àrea curricular i serà responsabilitat de totes les àrees i matèries del
currículum, ja que en totes elles s’ha d’utilitzar la llengua com a instrument de
32
comunicació. També suposa el diferent domini d’altres llengües, tant oralment
com per escrit, en múltiples suports i amb el complement dels llenguatges
audiovisuals en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a
aprendre.
Per tant, el centre tindrà cura que aquesta competència es concreti en totes les
àrees curriculars, al llarg de tota l’escolaritat, tanmateix ho tindrà present en
l’organització de la franja horària de lliure disposició.
5.2. OBJECTIUS GENERALS
Els objectius del nostre Projecte Lingüístic de Centre van dirigits principalment
a consolidar plenament la llengua catalana en tota la nostra comunitat
educativa i assegurar que tot l’alumnat assoleixi una sòlida competència
comunicativa lingüística i audiovisual:
- Garantir que tots els alumnes, qualsevol que sigui llur llengua habitual en
32
iniciar l’ensenyament, han de poder utilitzar normalment i correctament

les dues llengües oficials, el català i el castellà, tant oralment com per
escrit, en acabar l’Educació Primària.
- Adquirir en la llengua estrangera (anglès) la competència comunicativa

bàsica que permeti als alumnes expressar-se i comprendre missatges
senzills així com desenvolupar-se en situacions quotidianes.
- Optimitzar tots els mitjans audiovisuals i TIC que es tenen a l’abast per
la cerca, selecció i processament de la informació provinent de tot tipus
de mitjans, convencionals o digitals, i de tota mena de suport.
- Fer del català el vehicle d’expressió normal en les activitats docents i

administratives, tant les internes com les externes.
- Programar activitats dirigides a què l’alumne adquireixi els senyals

d’identitat nacionals, propis de la nostra personalitat col·lectiva: la 33
història, la cultura, el patrimoni, les tradicions i, sobretot, la llengua
pròpia, per tal de desenvolupar la comunicació i l’expressió, el sentiment
de pertinença i estimació al país, la relació amb l’entorn, l’obertura al
món i la iniciació a participar en la societat que els envolta.
- Potenciar el desenvolupament del pensament social crític mitjançant el

diàleg i el respecte a totes les ideologies i cultures, per tal de formar
futurs ciutadans i ciutadanes responsables que estiguin preparats per
aprendre i participar en la societat al llarg de tota la vida.
- Potenciar un vocabulari amb mirada coeducativa, evitant les formes

corresponents al masculí amb pretès valor genèric.
- Aconseguir que l’alumnat aprengui a parlar, escoltar i dialogar; expressar

vivències, emocions i opinions, així com saber argumentar.
33
5.3. OBJECTIUS ESPECÍFICS
Els objectius específics els desenvoluparem en els quatre grans àmbits que
componen la vida del centre:
- Àmbit pedagògic
- Àmbit organitzatiu
- Àmbit administratiu
- Àmbit humà i de serveis
6. ÀMBIT PEDAGÒGIC
6.1. OBJECTIUS COMUNS AL TRACTAMENT DE LES TRES LLENGÜES
Per tal d’optimitzar els horaris s’evitaran les repeticions d’objectius i conceptes
34
que són comuns a les tres llengües.
La llengua catalana i la llengua castellana seran enteses com una sola àrea i
les estructures lingüístiques comunes es faran en català i serviran com a base
de l’aprenentatge de les dues llengües.
En les programacions d’àrea de tota la Primària es tindran molt en compte

aquests criteris.
Per ajudar al desenvolupament i adquisició de la competència lingüística

comunicativa i audiovisual serà de capital importància l’ús de les TAC en totes
les àrees.
Els objectius que proposem a continuació són comuns a les tres llengües, es
tindran present des de qualsevol àrea i s’entendrà que el grau de dificultat
dependrà de l’edat dels alumnes i de la llengua a tractar.
34
6.1.1. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL ORAL:
- Afavorir les habilitats i les actituds pròpies de la competència

comunicativa (el diàleg, l’expressió de sentiments, emocions, pensament
crític, opinions, vivències, etc.) per aconseguir que l’alumnat sigui capaç
de reelaborar, contextualitzar i explicar diferents textos que els arriben a
través dels mitjans de comunicació: notícies, reportatges, opinions,
anuncis etc.
- Programar sistemàticament la producció de textos orals relacionats amb

qualsevol aspecte o fet de la vida diària: de l’escola, del barri, del país...
etc., valorant i respectant les normes de la interacció oral.
- Vetllar per l’ús d’un llenguatge no discriminatori i que respecti les

diferències de gènere.
- La nostra escola té un tractament especial amb la música. S’aprofitarà

aquesta àrea per l’aprenentatge oral del català, castellà, anglès i 35
puntualment en la resta de llegües del món, així com de les seves

tradicions a través de cançons i rondalles. La professora de música
constatarà aquest aspecte en la seva programació anual.
6.1.1.1 Llegir i comprendre
- Fomentar l’hàbit de la lectura. La nostra biblioteca forma part del grup de

Biblioteques escolars “Puntedu”. Per tant es tracta d’un espai
d’aprenentatge on s’hi troben recursos per donar resposta a les
necessitats curriculars, així com informació en diferents suports que
faciliten l’adquisició de l’aprenentatge. Per la qual cosa es potenciarà el
seu ús des de l’inici de l’escolarització i al llarg de tota la Primària tant
35
amb activitats programades des de l’escola i de qualsevol àrea, com

amb activitats realitzades amb col·laboració de les famílies o d’altres
estaments. La programació de les activitats de Biblioteca quedaran
reflectides en el Pla Anual.
- Conèixer del funcionament de les biblioteques per saber on es poden

trobar llibres per a la seva edat i de temes del seu interès en les
diferents llengües.
- Ser capaços de expressar impressions personals després de les lectures

en qualsevol de les llengües i adoptar una posició crítica.
6.1.2. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL ESCRITA:
- Que l’alumnat sigui capaç de produir textos (en la llengua estrangera

textos senzills) en diferents situacions.
36
- Que l’alumnat sigui capaç d’utilitzar les estratègies adquirides en cursos
anteriors en el procés de producció de textos.
- Consolidar l’ús d’estratègies per aconseguir informació i obtenció de

dades.
- Ser capaç d’utilitzar programaris per enviar i rebre correus electrònics, i

per comunicar-se amb l’exterior.
- Ser capaç d’utilitzar les llengües eficaçment en l’activitat escolar tant per
buscar, recollir i processar informació, com per escriure textos vinculats
a les diferents àrees del currículum.
6.1.3. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LITERÀRIA:
- Que l’alumnat sigui capaç de reconèixer les dades bàsiques d’un llibre:
l’autoria del text, la de l’adaptació, la de la traducció, la de les
36
il·lustracions, l’editorial, col·lecció, localitat on s’ha editat, any d’edició.

Saber fer una fitxa tècnica en què constin aquestes dades.
- Que l’alumnat sigui capaç de comprendre dels llibres de lectura: la

interpretació dels protagonistes, la trama, la situació en el temps, alguns
trets del llenguatge i la interpretació i el sentit de les il·lustracions.
- Que l’alumnat sigui capaç d’escriure textos de tot tipus i en diferents

suports (paper, digitals).
- Que l’alumnat sigui capaç d’expressar per escrit impressions personals

després de les lectures adoptant-hi una posició crítica.
- Que l’alumnat sigui capaç de utilitzar estratègies per visibilitzar tant les
formes femenines com les masculines, utilitzant mots col·lectius.
- Coneixement i valoració del text literari com a vehicle de comunicació i

d’interacció, com a fet cultural i com a possibilitat de gaudiment personal.
- Adquirir l’hàbit de lectura. 37
6.1.4. COMPETÈNCIA PLURILINGÜE I INTERCULTURAL
Com planteja el nou currículum d’Educació Primària, l’objectiu central de

l’educació és preparar l’alumnat per afrontar els reptes de la societat plural,
plurilingüe i multicultural del segle XXI, entre els quals l’educació lingüística
ocupa un lloc preferent.
La nostra escola amb mirada ferma a la realitat de centre i d’entorn, i amatent

al futur, vol configurar una escola catalana oberta a les diferents situacions
canviants de la societat multilingüe i multicultural, de manera que l’alumnat,
quan acabi l’ensenyament, esdevingui ciutadans i ciutadanes conscients i
críticament actius, pugui interactuar amb l’entorn, sàpiga acollir i acceptar totes
aquelles persones que en formen part i que, alhora, se senti capaç de participar
en el marc més ampli de la Comunitat Europea o d’altres societats. En
37
conseqüència, ens cal una escola catalana compromesa en la formació de

ciutadans i ciutadanes competents en l’ús del català, del castellà i d’altres
llengües presents en la nostra societat.
Els nostres objectius en aquest sentit són els següents:
- Ser capaços de valorar, respectar i mostrar actitud receptiva cap a les

persones que parlen altres llengües o variants del català i el castellà, i
tenen una cultura diferent a la pròpia.
- Prendre consciència de les actituds personals davant les diferències de

llengües i cultures.
- Assumir la realitat de l’existència d’altres punts de vista deguts a una

diferent llengua o cultura.
- Ser capaços de valorar la llengua i cultura catalanes, a partir del

coneixement i valoració d’altres llengües i cultures.
- Ser capaços de valorar positivament la varietat lingüística existent en el 38
context social i escolar i de la diversitat lingüística d’Espanya.
- Mostrar curiositat i interès per a la millora dels coneixements en les

llengües estrangeres per a poder comunicar-se amb companys i
companyes d’altres països i per a l’intercanvi d’informació dins de l’espai
escolar.
- Ser capaços de valorar la pròpia identitat lingüística i cultural i assumir

serenament una realitat multilingüe.
6.2. ACTIVITATS COMUNES A LES TRES LLENGÜES PER

IMPLEMENTAR AL CURRÍCULUM
Les activitats que proposem a continuació són comunes a les tres llengües,
però s’entendrà que el grau de dificultat dependrà de l’edat dels alumnes i de la
llengua que es tracti, tenint en compte que a Cicle Infantil i a Cicle Inicial la
38
llengua estrangera (anglès) és tractada bàsicament mitjançant l’expressió oral i

corporal.
6.2.1. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL ORAL
- Es concretaran en les programacions, exposicions de temes de manera

ordenada i comprensible, ja siguin adaptades a una àrea curricular o
lliures; així mateix s’aprofitarà qualsevol esdeveniment per provocar
debats on sorgeixin manifestacions de sentiments i emocions, aspectes
importants en el desenvolupament personal i social de l’alumnat.
- Es programaran exposicions a partir d’un guió, esquema o imatge

utilitzant com a suport programaris TAC.
- La nostra escola té un bon equipament de TAC, recursos que s’utilitzaran

de manera habitual per tal d’obtenir, interpretar i valorar informacions i
opinions diferents.
39
- L’ús de la web com a eina de comunicació i visualització de les activitats,
projectes i actes diversos realitzats a l’escola.
6.2.1.1 Llegir i comprendre
- Els processos de la lectura i escriptura són complexos i diversos i

s’aprenen amb la lectura diària des de qualsevol àrea o activitat escolar.
Per tant a tots els cicles es dedicarà un temps diari a la lectura (mi tja
hora mínim). Així mateix, aquesta lectura serà estimulada i practicada
per tots els mestres que intervenen en el procés educatiu, i des de
totes les àrees.
- L’horari de cada classe contemplarà una sessió setmanal de biblioteca i

es farà el seguiment de l’ús adequat d’aquest espai no només pel que fa
39
a l’aprenentatge des de l’àrea llengües sinó perquè els alumnes hi trobin

diferents recursos i es pugui utilitzar com a suport des de totes les àrees.
- Es contemplarà un horari de biblioteca (dintre de l’horari lectiu) per tal de

possibilitar el préstec de llibres a tots els alumnes de Primària que
lliurement en vulguin fer ús.
- Les proves de lectura que es realitzen actualment a l’inici i final de cada

curs seran el referent per a cercar estratègies lectores adequades per la
lectura individual silenciosa o en veu alta tant de forma individual com
amb el mestre/a.
- Lectura conjunta guiada per aprofundir en el sentit del text, comparar

autories, situar-les en l’època, aprendre a fer lectura crítica. També per
practicar algunes estratègies lectores, i aprendre a interpretar el
llenguatge literari: comparació, derivació, composició, sentit figurat,
interpretació de locucions, frases fetes o refranys; i descobrir el ritme i la
rima, si es tracta de poesia o cançó. 40
- L’activitat de la lectura ja sigui programada pel professorat, o escollida

lliurement per l’alumnat, es podrà fer indistintament a l’espai de la
Biblioteca o a les aules.
6.2.2. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL ESCRITA
- Composició de textos produïts en diferents situacions, relacionats amb el

context social i cultural, amb adequació, coherència, cohesió i correcció
lingüística, adequada a l’edat, que poden tenir el suport d’imatges o
esquemes:
- Situacions quotidianes de l’aula i l’escola.
- Experiències personals i produccions en l’àmbit creatiu (contes, poemes,

vivències...).
40
- Elaboració de la revista escolar anual amb els textos més significatius de

cada classe, de manera que es posi de relleu la vida de la nostra escola,
en tots els aspectes i àmbits i al mateix temps serveixi d’informació i
comunicació amb la resta de la comunitat educativa.
- En la producció de textos es treballaran les estratègies adquirides en

cursos anteriors en el procés de: pensar (intencions, destinatari,
contingut possible), escriure (tenir present la intenció, llegir la part escrita
per saber com continuar, afegir-hi idees, treure’n), revisar (comprovar si
respon a la intenció primera, fer-ne una lectura en veu alta per
comprovar-ne la coherència i la cohesió, i modificar el text a partir de
treure, afegir-hi o inserir-hi fragments).
- Es donaran estratègies per a la localització de la informació i per

l’obtenció i el tractament de dades.
- Es donaran estratègies (adjectius, mots col·lectius, frases perifràstiques

etc.) per utilitzar expressions que comprenguin un sentit genèric. 41
- Es programaran activitats per enviar i rebre correus electrònics, per

escriure i per comunicar-se amb l’exterior utilitzant programes adequats.
- Es programaran activitats per utilitzar les llengües eficaçment en

l’activitat escolar tant per buscar, recollir i processar informació, com per
escriure textos vinculats a les diferents àrees del currículum.
6.2.3. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LITERÀRIA:
- Programar activitats per al reconeixement de les dades bàsiques d’un

llibre: l’autoria del text, la de l’adaptació, la de la traducció, la de les
il·lustracions, l’editorial, col·lecció, localitat on s’ha editat i any d’edició.
Fer fitxes tècniques en què hi constin aquestes dades.
- Preparar treballs específics de llibres de lectura: interpretació dels

protagonistes, comprensió de la trama, situació en el temps, comentari
41
d’alguns trets del llenguatge i interpretació del sentit de les il·lustracions

(colors, tècnica, estil) en referència al text.
- Programar activitats per escriure textos de tot tipus i en diferents suports

(paper, digitals): contes, poemes, còmics, diaris personals, notícies,
dramatitzacions senzilles. En aquests textos, s’hi ha de poder expressar
sentiments, emocions, estats d’ànim o records.
- Creació de jocs lingüístics en què es juga amb les paraules, els sons o
les rimes (embarbussaments, cal·ligrames, rodolins entre altres).
- Dramatització de contes, poemes i altres textos literaris adequats a l’edat

i als interessos del grup.
- Escriptura de textos narratius i de caràcter poètic (endevinalles, refranys,

rodolins), basant-se en models observats i analitzats o en idees
personals.
- Exercicis d’expressió d’impressions personals després de les lectures 42

adoptant-hi una posició crítica.
- Programar debats a partir d’un tema o autor; biblioteca d’aula i d’escola,

revistes escolars, i de les activitats literàries que s’organitzen des de
l’escola i de l’entorn proper.
6.3. TRACTAMENT DE LA LLENGUA CATALANA, COM A LLENGUA

VEHICULAR I D’APRENENTATGE
- L’escola prestarà especial atenció en l’ús de la llengua vehicular durant les

hores d’esbarjo. Per aconseguir-ho, es sensibilitzarà a tot el personal
docent i no docent que tingui relació directa amb els alumnes. En les
sessions de tutoria, es motivarà l’alumnat a participar-hi de manera activa,
tant en les seves manifestacions orals amb els companys i amics, com en
l’ambientació dels espais de l’escola, fent-ne un reclam respectuós i
42
agradable.
- Es concretarà i garantirà en cada una de les àrees curriculars la participació

oral de l’alumnat, ja sigui amb el grup, mestre/a o en qualsevol situació
comunicativa de l’aula; sempre amb respecte per les normes que regeixen
la interacció oral: torns de paraula, to de veu, ritme...etc.
- Amb motiu de les celebracions escolars lligades a fets històrics i/o culturals
(11 de Setembre, Sant Jordi..etc.) referides a les festes o diades pròpies de
Catalunya, el professorat portarà a terme activitats orals pròpies d’aquestes
celebracions, per tal que els alumnes escoltin, s’expressin i preguntin en
debats; coneguin la història, els símbols i institucions més importants i
adquireixin, a més del coneixement propi de l’àrea, consciència d’identitat,
sentiment de pertinença i estimació a Catalunya sens perjudici de respecte i
valoració a totes les altres cultures presents o no a l’aula.
43
- L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura serà en llengua catalana, atès que

és aquesta llengua la que s’utilitzarà, normalment, com a llengua vehicular i
d’aprenentatge.
- En el cicle inicial es farà tot l’aprenentatge de la lectoescriptura en català 1.

Es tindrà cura a l’hora de confeccionar els horaris a cicle inicial, en
respectar les primeres sessions matinals per poder-les dedicar a la
lectoescriptura.
- Des del cicle inicial i durant tota la primària es treballarà el text

sistemàticament en qualsevol de les modalitats (narratiu, descriptiu, poètic,
instructiu i explicatiu) i, mitjançant la coordinació del cicles, es concretarà en
la programació de l’àrea de Llengua la manera de portar-ho a terme.
1 Art.1 Decret 142/007
43
- Es donaran als alumnes estratègies i recursos per revisar l’ortografia dels

textos: regles conegudes, deducció per comparació, associació de
paraules...etc.
- S’aprofitaran situacions imprevistes d’esdeveniments socials, per tal que els

alumnes escriguin les seves impressions personals i adoptin posicions
crítiques.
6.3.3. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL LITERÀRIA
- L’escola fomentarà el coneixement d’escriptors rellevants de la cultura

catalana, per això proposarà que cada classe en treballi un al llarg del curs.
El professorat reflectirà aquesta activitat en la seva programació anual.
- El centre organitzarà concursos literaris en llengua catalana i fomentarà la

participació de manera motivadora, no només als que organitzi la pròpia
escola sinó també als que s’organitzin des d’altres entitats: districte, barri,...
44
etc. (Actualment ja s’hi participa: Jocs Florals del Centre, Districte, Ciutat).
- El professorat de llengua motivarà els alumnes per a aconseguir: la
comprensió, la memorització, la recitació i la producció de poemes.
6.3.4. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
- Alumnat amb dificultats especials (dificultats per retard i/o per avanç).
- La plantilla de professorat de l’escola compta amb dues professores

d’educació especial que dediquen el seu horari a:
 Educació infantil: reforç a l’aula, desdoblament, gran grup

etc.
 Cicle Inicial: Desdoblament i/o gran grup.
 C.M i C.S: Amb desdoblaments. Si es dóna el cas

s’estudiarà la possibilitat d’atendre a l’alumnat
individualment.
 SEP (Suport Educatiu Personalitzat): El centre ofereix un suport

44
personalitzat de català i matemàtiques als alumnes que requereixen una

atenció més individualitzada. Aquest suport serveix per reforçar els
continguts que s’estan treballant dins l’aula en petit grup. A Ed. Primària
el realitzen els mestres tutors/es o especialistes en horary lectiu. Al cicle
superior també hi ha una sessió de SEP diària que es duu a terme
durant la franja dels migdies 12:30h. a 13:00h ( fora de l’horari lectiu. A
Ed. Infantil es realitza dins l’horari lectiu.
- Incorporació tardana.
- L’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema educatiu de

Catalunya al nostre centre, rep un suport especial i addicional de
l’ensenyament del català a l’Aula d’Acollida. El mestre d’AA estableix
i prepara estratègies que faciliten una ràpida comunicació en llengua
catalana per tal d’afavorir la seva participació activa en la dinàmica
de l’escola. Al mateix temps, es porta a terme una tasca d’anticipació
dels continguts que es treballaran a l’aula. 45
6.4. TRACTAMENT DE LA LLENGUA CASTELLANA
La realitat lingüística del nostre centre posa en evidència que la competència

oral està assolida. Per tant l’actuació pedagògica anirà encaminada a mantenir
aquesta realitat i a dedicar més esforç en l’expressió escrita.
6.4.1. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL ORAL:
- La llengua castellana s' introduirà al Cicle Inicial a nivell oral i en acabar el

mateix cicle l’alumnat ha de ser capaç de transferir al castellà els
aprenentatges assolits 2 , i en acabar l’escolaritat primària ha de tenir
adquirida la competència lingüística i ser capaç d’utilitzar-la correctament
tant a nivell oral com escrit.
45
6.4.2. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL ESCRITA:
- La llengua castellana ha de tenir garantida la presència adequada en tot el

Curriculum de l’ensenyament primari, de manera que tot l’alumnat en
acabar l’Educació Primària, en tindrà un coneixement rigorós i correcte per
a poder utilitzar-la adequadament com a font d’informació i vehicle
d’expressió, tal i com consta al PCC.
- A l’ensenyament de la llengua castellana se li dedicaran les hores que

prescriu la llei, i pel que fa al seu tractament se seguiran les mateixes
pautes que amb la llengua catalana.
6.4.3. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL LITERÀRIA:
- Es fomentarà el coneixement d’escriptors rellevants de la cultura castellana

aprofitant festes, efemèrides, diades...etc.
- Es treballarà a partir de C.Mitjà l’escriptura de contes amb diferents

propòsits i supports (digital i paper). Es tindran en compte els tres aspectes
46
fonamentals: inici, nus i desenllaç.
6.5. TRACTAMENT DE LA LLENGUA ESTRANGERA: L’ANGLÈS
La nostra escola ha optat, des del curs 2015-2016, per una major I progressiva
presència de l’anglès a partir de P5, i cicle inicial mitjançant un lloc de treball
específic estructural de Perfil lingüístic "W" (especialitat docent en llengua
estrangera) que intentarem augmentar i/o ampliar en propers cursos i en altres
cicles per tal d’organitzar, coordinar i impartir l’ensenyament d’una o més
àrees/activitats no lingüístiques en llengua estrangera, anglès, a través d’una
metodologia d’ensenyament i aprenentatge que integri els continguts i la
llengua, per augmenter la competència li ngüística dels alumnes en aquesta
llengua, en el cicle o cicles que correspongui d’acord amb el pla linguistic del
centre, tot respectant els continguts que fixa el curriculum vigent per a la
matèria no lingüística impartida i assegurant-ne l’assoliment. Concretament,
treballem l’anglès mitjançant les cançons i la música i el joc.
46
- La llengua anglesa a Educació infantil i a 1r curs de Cicle Inicial es tractarà

de forma oral i de manera progressiva s’anirà introduint tant a nivell oral
com escrit, de manera que en finalitzar l’Educació Primària els alumnes
siguin capaços de comunicar-se tan oral com per escrit, no només en temes
personals sinó també en situacions d’aprenentatge.
- Es garantirà la participació oral de l’alumnat ja sigui mestre-alumne o

alumne-alumne. Per això es partirà als primers cursos, de temes relacionats
amb l’entorn més immediat de l’alumnat i s’avançarà paral·lelament al seu
progrés evolutiu en aspectes d’experimentació, abstracció i processos més
complexos de pensament .
- El Professorat utilitzarà la llengua anglesa en totes les sessions, assegurant

la bona comprensió dels alumnes. A EI i CI es donarà molt suport a la
comunicació no verbal.
47
- S’introduirà la llengua anglesa a través d’una amplia gama d’activitats per
accedir a l’alumne per diverses vies (auditiva, visual, kinestètica) respectant
els diversos estils cognitius de l’alumne.
- Es proposarà un aprenentatge integrat centrat en l’alum nat, on puguin

expressar els seus sentiments aportant les seves experiències i curiositats.
- Amb motiu de les celebracions i festes tan anglo-saxones com d’aquí a

Catalunya (Halloween, Eastern, St. Jordi..) el professorat de llengua
anglesa podrà preparar projectes relacionats amb aquestes celebracions
per tal que els nens busquin informació, portin material i es dugui a terme
un projecte intercultural basat en la cooperació i el respecte envers les
diferents cultures.
- La utilització de les TAC en tots e ls cicles afavorirà un aprenentatge

comunicatiu i audiovisual significatiu i motivador. S’ha creat un bloc d’anglès
(antavianaenglish.blogspot.com) per a motivar als alumnes de 4t, 5è i 6è en
l’aprenentatge de la llengua estrangera així com per a incididir en la pràtica
47
significativa de la comprensió auditiva i millorar la competència lingüística

en totes les seves àrees. Una de les sessions setmana ls de l’assignatura es
dedica a fer les activitats proposades al bloc a l’aula d’informàtica.
- Les activitats orals seran interactives, apropiades a l’edat madurativa de

l’alumnat, emmarcades dins d’un context ja sigui preparat o imprevisible.
- L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura en llengua anglesa s’introduirà al

tercer curs del cicle inicial.
- Els textos escrits seran variats i apropiats a l’edat i al nivell dels estudiants
(històries, descripcions, cartes, missatges, diàlegs, mapes, gràfics,...) i el
professorat concretarà en la programació de l’àrea de llengua la manera de
com es portarà a terme.
- Per facilitar la lectura comprensiva es donaran a l’alumnat estratègies de 48

lectura per identificar la idea principal, localitzar la informació específica,
predir, deduir opinions i actituds, arribar a acords...etc.
- S’aprofitaran situacions imprevistes per tal que l’alumnat comuniqui per

escrit impressions personals, idees i sentiments.
- El professorat serà conscient de que l’escriptura en llengua anglesa

requereix molta pràctica i per això s’entendrà que l’alumnat necessita una
raó per escriure. Es proposaran tasques que siguin interessants pels
alumnes i se’ls donarà a conèixer els objectius i criteris de correcció per tal
que estiguin involucrats en aquest procés.
6.5.3. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL LITERÀRIA
- Els especialistes de llengua anglesa de l’escola fomentaran el coneixement

d’alguns escriptors de literatura infantil i juvenil especialment durant la
realització dels projectes, on en la majoria de casos es parteix d’un conte. A
cicle superior es plantejarà la lectura d’alguns llibres d’autors coneguts.
48
- En tots els cicles el professorat de llengua anglesa motivarà l’alumnat per

treballar la comprensió, la memorització, la recitació i la producció de
poemes.
6.6. AVALUACIÓ D’APRENENTATGES
- L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat serà contínua i

global i ha de tenir en compte el seu progrés en el conjunt de les àrees 3.
- L’avaluació prendrà en consideració els diferents elements del currículum,

el treball fet a classe i l'interès i l’esforç a progressar demostrat per
l’alumnat. Es posarà especial cura en l’avaluació formativa i en el grau
d’adquisició de les competències bàsiques.
- En el supòsit que el progrés de l’alumnat no sigui l'adequat, s’establiran

mesures de reforç per facilitar-li l’adquisició dels aprenentatges bàsics i
imprescindibles per poder seguir el procés educatiu. Aquestes mesures
s’adoptaran en qualsevol moment del cicle. 49
- El professorat avaluarà els aprenentatges de l’alumnat, els processos

d’ensenyament i la seva pròpia pràctica docent.
- Es continuaran passant a tota la Primària les proves sobre la lectura

comprensiva. (proves d’avaluació de la comprensió lectora. Ed. Graó.). A
nivell de comprensió lectora a 3r de primària s’iniciarà un pro jecte de
treball cooperatiu. L’avaluació d’aquest projecte es realitzarà mitjançant
una prova inicial i final (proves ACL).
- En el supòsit que en el transcurs de l’Educació Primària un/a alumne/a

no hagi assolit la competència bàsica comunicativa lingüística, el
professorat valorarà la conveniència de continuar un curs més en el
mateix cicle o esperar un moment més adient per l’alumne/a, en funció
de la seva capacitat i evolució madurativa. En el cas que pels motius
3 Art. 15.1 Decret 142/007
49
indicats es procedeixi a la seva promoció de curs, es tindrà en compte i

se li facilitarà el suport necessari per poder assolir les competències. Es
posarà especial atenció en finalitzar el cicle inicial i el superior.
- En finalitzar el cicle mitjà (decret 142/007) de l’Educació Primària

es valorarà la conveniència de fer una avaluació de diagnòstic de
la competència assolida per l’alumnat. Aquesta avaluació de diagnòstic
no tindrà efectes en l’expedient acadèmic, sinó que ens ajudarà al
professorat a fer-nos un plantejament dels objectius assolits i no assolits
així com per a prendre les mesures oportunes i garantir que tot l’alumnat
assoleixi les competències bàsiques previstes.
- Els objectius propis de l’aprenentatge de cada llengua seran avaluats pel

professorat corresponent de manera contínua i global. Sens perjudici
d’aquest concepte el professorat podrà confeccionar proves i establir els
criteris que cregui oportuns. El moment i criteris escollits per aquestes
proves constaran en la programació de l’àrea pertinent.
50
7. ÀMBIT ORGANITZATIU
Per donar una resposta adequada als nostres objectius lingüístics l’escola
adopta les mesures i iniciatives següents:
7.1. AMB LA LLENGUA CATALANA
Donat que la plantilla del centre permet al professorat disposar de més hores
lectives de les assignades al desenvolupament del currículum, aquestes es
dedicaran prioritàriament a reforçar les llengües en els aspectes de comprensió
50
i expressió, amb desdoblaments de grups que afavoreixin la consecució de la

competència comunicativa:.
 Educació Infantil:
- Reforç de llenguatge oral a parvulari amb agrupaments més reduïts que

permetin una millor atenció individual.
- Tècnica en Educació Infantil (TEI): des de el curs 2008/09 comptem amb

aquest reforç a la classe de P3, que permet entre d’altres aspectes,
reforçar els aspectes lingüístics.
 Primària:
- Reforç, suport i atenció a l’alumnat amb dificultats de comprensió i

expressió de llenguatge: amb gran grup, desdoblaments, atenció dins de
l’aula i/o individualitzant si s’escau.
- Atenció a la diversitat
51
- La comissió d’atenció a la diversitat (Cap d’Estudis, mestres d’EE,
assessor LIC, assessor de l’EAP), determina els criteris per a les
necessitats educatives de l’alumnat, els procediments que s’empraran
per determinar aquestes necessitats educatives i per formular les
adaptacions que correspongui, així com els trets bàsics de les formes
organitzatives i dels criteris metodològics que, en el context del centre,
es considerin més idonis per a atendre la diversitat de l’alumnat.
 SEP Ed. Infantil:
- A P4 es fa el SEP de llenguatge verbal amb grups heterogenis per tal

que hi pugui haver entre els alumnes la possibilitat d’intercanvi de
coneixements i, d’aquesta manera uns puguin ajudar als altres.
- Es farà amb mig grup classe heterogeni. La mestra ti ndrà en compte en

tot moment quins són els alumnes de SEP i que per tant necessiten més
ajuda.
51
- A P5, es fa un suport més individualitzat als alumnes que ho necessiten i

que no són d’EE.
- SEP Ed. Primària:
- SEP: Es reforcen aspectes d’expressió oral, comprensió i expressió

escrita.
 Educació Especial
- Les mestres d’EE impartiran ensenyaments adaptats a les dificultats

concretes de cada alumne a través de programes específics, a l’alumnat
que presenta necessitats educatives especials en el marc de la llengua.
Aquesta atenció podrà dur-la a terme dins de l’aula ordinària, en grup
reduït o dedicant una atenció individualitzada.
- El mestre o la mestra d’aula d’acollida assumeix el seguiment

individualitzat dels alumnes d’incorporació tardana aplicant metodologies
i estràtegies d’immersió lingüística. 52
- Equip d’assessorament psicològic (EAP) col·laborarà en la identificació

de les necessitats educatives de l’alumnat i en la concreció del
corresponent pla d’intervenció.
7.2. AMB LA LLENGUA CASTELLANA
 E. Infantil:
Donat el context de l’alumnat de l’escola Antaviana, la majoria

castellanoparlant, no hi ha previstes actuacions específiques pel que fa a la
llengua castellana en l’àmbit organitzatiu.
52
 Primària:
- Reforç, suport i atenció a l’alumnat amb dificultats de comprensió i

expressió de llenguatge: amb gran grup, desdoblaments, atenció dins de
l’aula i/o individualitzant si s’escau.
7.3. AMB LA LLENGUA ESTRANGERA
 Educació Infantil:
- Reforç, mínim d’una hora setmanal, de llenguatge oral a P5 amb

agrupaments més reduïts que permetin una millor atenció individual.
 Primària:
- Reforç, mím dues hores setmanals, de llenguatge oral al cicle inicial, 1r I

53
2n, amb agrupaments més reduïts que permetin una millor atenció
individual.
- Compliment del curriculum a la resta de l’Educació Primària, amb la idea

d’ampliació del reforç en àrees i/o activitats diferents a la llengua
anglesa, en cursos propers,
7.4. HORARI GENERAL DE LES ACTIVITATS DEL CENTRE I DE

L’ALUMNAT
A l’inici de curs es confeccionarà l’horari general de les activitats del centre i de

l’alumnat, optimitzant l’horari dels mestres per tal d’atendre convenientment les
necessitats i responsabilitats que es deriven del PEC i dels altres projectes
d’escola. Es tindrà present:
- Distribució del professorat de cada nivell, atenent a la seva capacitat

lingüística.
53
- Organització o revisió del suport al programa d’immersió
- Distribució horària de les llengües presents al centre, d’acord amb el

tractament de les llengües acordat al PLC.
- Revisió de la correcta aplicació del programa d’immersió i actuacions

que se’n desprenen: assessorament didàctic, replantejament, etc.
- Previsió en els horaris del professorat, d’acord amb la normativa vigent,

de possibles assistències a cursos i seminaris sobre la llengua catalana.
- A l’hora de completar l’horari lectiu dels professors, es prioritzarà el

suport a classes de català per als alumnes amb dificultats de comprensió
i expressió.
7.5. AMB EL COORDINADOR/A LINGÜÍSTIC/A
El centre té designada una persona per a la coordinació lingüístic/a i la seva

54
funció dintre del PLC serà:
- Promoure actuacions de sensibilització, foment i consolidació de

l’educació intercultural i de la llengua catalana.
- Col·laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut

i/o amb risc d’exclusió, participar en l’organització i optimització dels
recursos i coordinar les actuacions dels professionals externs que hi
intervenen.
- Assumir funcions que es deriven del Pla de la llengua i cohesió social,

per delegació de la direcció del centre.
7.6. AMB LES RELACIONS EXTERNES
54
- La persona assignada al càrrec de coordinació de llengua,

interculturalitat i cohesió social (LIC) juntament amb la Direcció del
centre vetllarà perquè la llengua catalana sigui el vehicle d’expressió
normal en totes les reunions de la comunitat educativa: claustre, consell
escolar, cicles, comissions, reunions de pares, entrevistes…, etc. així
mateix, ho serà de totes les activitats administratives, tant les internes
com les externes.
- El coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC)

juntament amb la Direcció del centre vetllarà perquè totes les activitats
extraescolars, llevat de les que són de llengua estrangera, es realitzin en
llengua catalana.
- Per tal de ser un centre coherent amb el seu projecte lingüístic, en

qualsevol de les manifestacions culturals i públiques externes on el
professorat o l’alumnat del centre hi siguin presents s’utilitzarà la llengua
catalana.
55
- Com a centre depenent de l’Administració educativa de Catalunya, el
professorat ti ndrà especial cura en la utilització de la llengua catalana en
les seves relacions externes amb la resta de membres de les altres
entitats públiques, tant del Departament d’Educació com de
l’Administració local4.
- El Centre vetllarà per la difusió entre la comunitat educativa de les

ofertes institucionals que fomentin l’ampliació de coneixements sobre la
cultura catalana i la situació del català en relació amb altres llengües
presents en el Centre i en el context on està ubicat5.
- El centre posarà especial interès en que els alumnes tinguin

coneixement de l’entorn social i cultural immediat i, en especial, de la
llengua, la història, la geografia, la cultura i la realitat social de
Catalunya, així doncs el coordinador/a LIC vetllarà perquè en el Pla
Anual, s’hi constati alguna activitat concreta encaminada a aconseguir
aquest objectiu: festa major, explicació de la situació geogràfica i
55
històrica de l’entorn de la nostra escola... etc. El centre també participarà

i col·laborarà en activitats internes i externes que fomentin la nostra
cultura aprofitant situacions, celebracions, efemèrides, etc. El centre
tindrà una participació activa en les activitats culturals organitzades a la
ciutat i al barri, que tinguin com a objectiu fomentar l’ús de la llengua i el
coneixement de la cultura catalana i la integració, si és el cas: cant coral,
teatre, danses, jocs florals, concursos literaris...etc. Sempre que aquesta
participació sigui previsible constarà en el Pla Anual.
- El centre demanarà a l’AMPA l’ús de la llengua catalana en les activitats

internes i externes d’acord amb el PLC. També es demanarà la seva
participació en la difusió de cursos de llengua i cultura catalanes per a
les famílies de l’escola, perquè aquestes s’impliquin en el procés
d’aprenentatge de la llengua catalana de llurs fills/es.
8. ÀMBIT ADMINISTRATIU
56
El centre farà del català el vehicle d’expressió normal en llurs activitats docents
i administratives, tant les internes com les externes.
8.1. PROJECCIÓ INTERNA
- Es redactaran en llengua catalana tots els documents derivats de les

actuacions administratives del règim interior del centre com són actes,
comunicacions diverses, horaris, rètols indicatius de dependències, etc.
- El català serà emprat en totes les actuacions administratives del centre:

arxius, qualificacions, informes interns i comunicacions 4.
4 Art.20.2 Llei1/1998 Política lingüística i Art. 4 Decret 142/007
56
- Els avisos a les famílies que s’hagin d’inserir al tauler d’anuncis del
centre es faran en llengua catalana.
- El centre possibilitarà recursos per a implementar canvis per a l’ús d’un

llenguatge no sexista ni androcèntric.
8.2. PROJECCIÓ EXTERNA
- Els informes que s’adreçaran als pares amb motiu de la notificació del
seguiment curricular de l’alumnat, es faran en llengua catalana.
- La correspondència oficial i les comunicacions i les notificacions

adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic
català, sens perjudici del dret dels ciutadans o ciutadanes a rebre -les en
castellà si ho demanen, es faran normalment en català.
- Les actuacions administratives sol·licitades per les famílies es faran en

57
català, excepte quan algú demani expressament el castellà, aleshores
es podrà fer amb les dues llengües. Tanmateix, quan sigui necessari
amb els mitjans de què disposi el centre, s’arbitrarà mesures de
traducció en una de les llengües d’ús familiar per al període d’acollida de
les famílies procedents d’altres països. (Projecte del Pla d’Acollida).
- La revista escolar s’editarà en català tret dels articles que els alumnes
escriguin com un treball propi de la classe de les altres llengües (castellà
i/o anglès).
- El coordinador/a de llengua (LIC) farà un seguiment, tant lingüístic, de

l’ús del català que faci l’AMPA en els comunicats amb la resta de les
famílies al tauler d’anuncis i amb la contractació de personal per portar a
terme les activitats extraescolars i de menjador.
57
9. ÀMBIT HUMÀ I DE SERVEIS
9.1. PROFESSORAT
- El centre utilitzarà la llengua catalana com a llengua de comunicació oral

i escrita entre el professorat, el personal no docent, i l’alumnat dins i fora
de l’àmbit curricular5.
- El centre vetllarà perquè tot el professorat estigui en condicions de poder

fer ús de la llengua catalana e n la tasca docent. A més, de les àrees o
assignatures que s’imparteixen en llengua catalana s’emprarà aquesta,
en totes les activitats orals i escrites: l’exposició del professor, el material
didàctic o llibres de text, els exercicis de l’alumne i els d’avaluació; els
recursos materials i didàctics del centre (llibres, jocs, audiovisuals,
programari, etc.)6.
- S’afavorirà que el professorat del centre que encara no té la

competència lingüística de la llengua catalana, pugui participar als 58
cursos de reciclatge i se li ajudarà a adquirir els coneixements

necessaris en totes les vessants lingüístiques, especialment fent ús de la
llengua oral en dirigir-se a aquest sector del professorat, sens perjudici
del dret a un aclariment en castellà, si ho demana 7.
- El professorat tindrà cura de la qualitat de les llengües tant a nivell oral

com escrit utilitzant la terminologia específica que sigui adequada a cada
àrea o a cada àmbit d’ús lingüístic per tal de ser-ne el transmissor del
model d’ús per a l’alumnat perquè aquest en tingui un referent clar i
sòlid.
6 Art.6.2 Decret 142/007
58
- El centre fomentarà la participació del personal docent i no docent en

cursos d’actualització lingüística i de cultura catalana.
9.2. PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS (PAS)
- El centre vetllarà perquè tot el personal del centre (PAS i personal

contractat) tingui competència lingüística en català, segons la tasca que
desenvolupa. Es demanarà a l’AMPA que tingui en compte aquest criteri
a l’hora de contractar personal de suport.
9.3. ASSOCIACIÓ DE PARES I MARES (AMPA)
- Les famílies podran participar del projecte lingüístic que es porta a terme
al centre, creant vincles de complicitat sobre el model educatiu, per tal
que projectin en els seus fills/es la valoració de l’aprenentatge i l’ús de
59
les llengües, i així col·laborar en el desenvolupament de les
competències comunicatives.
- El centre fomentarà que l’AMPA organitzi xerrades, conferències, cursos

de llengua...etc. per tal de sensibilitzar i donar oportunitats als
pares/mares dels alumnes nouvinguts.
9.4. MENJADOR
- El monitoratge de menjador forma un grup important de la comunitat

educativa i d’acord amb les exigències de la seva tasca ha de tenir el
coneixement adequat de la llengua catalana per tal d’utilitzar-la
normalment com a llengua vehicula r i d’aprenentatge de tota
l’Educació Infantil I Primària.
- El monitoratge tindrà cura de la qualitat de la llengua tant a nivell oral

com escrita a l’hora de comunicar-se amb l’alumnat o fer comunicacions
59
als pares, utilitzant la terminologia específica que sigui adequada a cada

àmbit d’ús lingüístic per tal de ser transmissor/a del model d’ús per a
l’alumnat i participarà activament en les campanyes que l’escola
promogui per a la normalització lingüística.
10. CRITERIS METODOLÒGICS
Per donar homogeneïtat a la línia pedagògica, el centre, procurarà unificar

criteris metodològics, ajuntar esforços i portar una determinada línia d’actuació
comuna.
En l’aspecte instructiu s’adoptaran sistemes actius, que impliquin la participació

dels alumnes en el procés d’aprenentatge: projectes, treballs d’investigació,
treballs d’ampliació personal dels temes...etc. Es fomentarà en l’alumnat una
actitud curiosa, crítica i investigadora que esdevingui la base de la seva
formació i adquisició dels aprenentatges.
60
Es donarà molta importància a les estratègies i sistemes pedagògics que

estiguin en la línia de l’aprenentatge significatiu i en la potenciació de la
motivació. En aquesta línia tenen capital importància les TAC.
El professorat tindrà un coneixement adequat de les estratègies necessàries

per a desenvolupar amb èxit aquestes metodologies comunicatives, participant
si cal en activitats de formació permanent.
El centre, a partir del Projecte PUNTEDU ha reorganitzat la Biblioteca per a què

tots els alumnes puguin fer-ne ús real i continuat. El PLC vetllarà per fer el
seguiment adequat d’aquest espai.
El Centre fomentarà l’existència de material comú per a l’aprenentatge de les

llengües: vídeos, música, software, etc.
60
Els llibres de text que s’escullin tindran e n compte el tractament de les llengües
del PLC i un lligam entre el cicles.
En l’aprenentatge de les llengües el professorat dissenyarà diverses

estratègies: treball per racons, teatre, taller d’escriptor, biblioteca d’aula i
d’escola, treballs monogràfics, projectes, etc.
11. CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL PROJECTE
- El centre farà un seguiment i una avaluació anual de la situació

lingüística pel que fa a l’ús de la llengua catalana mitjançant l’observació
directa i contínua en tots els àmbits.
- Pel que fa als resultats obtinguts dels objectius fixats en la programació

anual així com els resultats obtinguts en l’activitat docent constaran en la
Memòria Anual. En aquest sentit, l’assoliment dels objectius del projecte
lingüístic fixats en el Pla Anual, seran avaluats, en cicles i/o en claustre, 61
per tot el professorat i per la comissió lingüística (equip directiu i
coordinador/a lingüístic/a) en les condicions que estableixi al Pla Anual
de Centre.
- La valoració del nivell d’assoliment dels objectius ens orientarà en la

formulació de nous objectius per al curs següent i també per si cal
modificar alguns dels principis establerts en el projecte lingüístic de
centre. A la Memòria Anual, també s’hi recollirà quina ha estat la
repercussió d’aquestes actuacions sobre la situació sociolingüística del
centre.
- Amb aquesta finalitat l’escola cercarà recursos i estratègies que

determinin la realitat lingüística de l’alumnat així mateix recursos i
estratègies per millorar-la.
- Aquest PLC s’ha anirà revisant periòdicament, en funció dels resultats

de les avaluacions realitzades i de les necessitats que vagin sorgint.
61
62
62

Projecte-Lingüístic 2015

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Projecte-Lingüístic 2015

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE(PLC) ESCOLA ANTAVIANA Curs 2015 -2016

2. DESCRIPCIÓ DEL CENTRE I DE L’ENTORN ...........................................................................7

2.1. DESCRIPCIÓ DEL CENTRE............................................................................................7

2.1.1. CARACTERÍSTIQUES ESPECÍFIQUES: .................................................................8

2.2. DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN: BARRI DE ROQUETES .........................................................9

2.2.1 Condicionants geogràfics i economics ....................................................................9

2.2.2 Condicionants geogràfics i economics .................................................................. 11

2.2.3 Condicionants educatius ..................................................................................... 13

3. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ LINGÜÍSTICA REAL DE L’ESCOLA ................................................. 15 2

3.1 TAULES ALUMNAT D’ALTRES NACIONALITATS. CURS 2015-2016 .................................. 15

3.2 L’ALUMNAT DE L’ESCOLA ANTAVIANA........................................................................ 17

3.3 L’ENTORN FAMILIAR................................................................................................. 21

3.4 EL CENTRE. L’ESCOLA ANTAVIANA ............................................................................ 22

5. DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE ............................................................................... 32

5.1. PRINCIPIS GENERALS ............................................................................................... 32

5.2. OBJECTIUS GENERALS.............................................................................................. 32

5.3. OBJECTIUS ESPECÍFICS ............................................................................................. 34

6. ÀMBIT PEDAGÒGIC ........................................................................................................ 34

6.1. OBJECTIUS COMUNS AL TRACTAMENT DE LES TRES LLENGÜES .................................. 34

6.1.1. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL ORAL:..................................... 35

6.1.2. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL ESCRITA:................................. 36

6.1.3. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LITERÀRIA: ................................................... 36

6.1.4. COMPETÈNCIA PLURILINGÜE I INTERCULTURAL ............................................. 37

6.2. ACTIVITATS COMUNES A LES TRES LLENGÜES PER IMPLEMENTAR AL CURRÍCULUM

6.2.1. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL ORAL...................................... 39

6.2.2. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL ESCRITA.................................. 40

6.2.3. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA LITERÀRIA: ................................................... 41

6.3. TRACTAMENT DE LA LLENGUA CATALANA, COM A LLENGUA VEHICULAR I

6.3.1. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL ORAL...................................... 42

6.3.2. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL ESCRITA.................................. 43

6.3.3. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL LITERÀRIA............................... 44

6.3.4. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ............................................................................ 44

6.4. TRACTAMENT DE LA LLENGUA CASTELLANA ............................................................. 45

6.4.2. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL ESCRITA:................................. 46

6.4.3. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL LITERÀRIA:.............................. 46

6.5. TRACTAMENT DE LA LLENGUA ESTRANGERA: L’ANGLÈS ............................................ 46

6.5.1. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL ORAL...................................... 47

6.5.2. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL ESCRITA.................................. 48

6.5.3. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA AUDIOVISUAL LITERÀRIA............................... 48

6.6. AVALUACIÓ D’APRENENTATGES ............................................................................... 49

7. ÀMBIT ORGANITZATIU ................................................................................................... 50

7.1. AMB LA LLENGUA CATALANA ................................................................................... 50

7.2. AMB LA LLENGUA CASTELLANA ................................................................................ 52

7.3. AMB LA LLENGUA ESTRANGERA ............................................................................... 52

7.4. HORARI GENERAL DE LES ACTIVITATS DEL CENTRE I DE L’ALUMNAT ........................... 53

7.5. AMB EL COORDINADOR/A LINGÜÍSTIC/A .................................................................. 54

7.6. AMB LES RELACIONS EXTERNES................................................................................ 54

8.1. PROJECCIÓ INTERNA................................................................................................ 56

8.2. PROJECCIÓ EXTERNA ............................................................................................... 57

9. ÀMBIT HUMÀ I DE SERVEIS ............................................................................................. 58

9.2. PERSONAL D’ADMINISTRACIÓ I SERVEIS (PAS)........................................................... 59

9.3. ASSOCIACIÓ DE PARES I MARES (AMPA) ................................................................... 59

9.4. MENJADOR ............................................................................................................. 59

10. CRITERIS METODOLÒGICS ............................................................................................. 60

11. CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL PROJECTE ........................................................................... 61

El Projecte Lingüístic de Centre (PLC) regula l’ús de les llengües en els

 Adaptar-nos a les necessitats concretes del nostre alumnat.

 Tenir sempre present la diversitat cultural i plurilingüe existent a l’escola.

El PLC ha de ser un instrument que permeti pensar en les millors maneres de

aprendre d’altres llengües . En el nostre cas: Llengua catalana com a llengua

El PLC, com a part integrant del Projecte Educatiu de Centre (PEC), no és un

 Legal, és a dir, en cap moment no podrà contradir la legislació normativa

 Coherent i adequat a la realitat sociolingüística de l’alumnat del centre i

 Participatiu, el seu èxit dependrà del grau de participació i implicació de