Jesús Tuson: "Amb la llengua

planifiques, sense ets un ximpanzé"

Provocador El catedràtic Jesús Tuson (València,
1939) presenta avui 'Quinze lliçons sobre el
llenguatge (i algunes sortides de to)', un llibre per als
lectors que vulguin saber d'on ve el llenguatge i què
poden fer per millorar-lo
ELISENDA ROCA ACTUALITZADA EL 07/09/2011 00:00

Quinze lliçons sobre el llenguatge (i algunes sortides de to) és una lliçó magistral?
És un assaig sobre el llenguatge organitzat a partir de molt guions, reflexions, paperets,
lectures, recollits durant molts anys de fer l'assignatura introducció a la lingüística. Està
plantejat en to d'assaig, en molts moments provocador. D'aquí les sortides de to.

Hi ha un origen clar del naixement del llenguatge?

L'opinió entre els experts està dividida. Hi ha qui pensa que el llenguatge comença amb
les primeres mostres de pintura i escultura i d'això fa uns quaranta mil anys, a tot estirar.
Però altres diuen: si s'ha trobat l' Homo sapiens anatòmicament modern, amb una
capacitat craniana com la nostra actual, i té cent cinquanta mil anys, què fa? ¿S'espera
cent mil anys per començar a parlar? No, home, no!

Així que neix fa cent cinquanta mil anys?

Fa cent mil anys, els humans surten d'Àfrica, fa seixanta mil anys eren a la costa de la
Xina, i fa quaranta-cinc mil anys hi ha mostres que havien arribat a Austràlia. Sabien
navegar, no hi van anar nedant! Qui sap navegar i sap de vents, de veles, sap parlar. Les
migracions massives des del bressol africà s'havien de planificar. Amb la llengua
planifiques, sense la llengua ets un ximpanzé.

Diu que la llengua és un ésser vivent. La mort d'una llengua de què depèn?
Hi ha casos, com en les colonitzacions salvatges a sang i fetge, que s'han extingit
llengües perquè han mort la població. Aquí el menys important és l'extinció de la llengua,
el més important és l'extinció dels parlants. En molts casos, els invasors han actuat d'una
manera més perversa perquè han fet que els parlants continuessin vius però han allargat
la seva agonia durant molt de temps a base de dir: la vostra llengua no serveix per a res,
la que us salvarà, us farà progressar a vosaltres i als vostres fills és la nostra, que és una
llengua internacional, una llengua amb molts parlants, que té poder, aconseguireu feina
amb aquesta llengua no amb la vostra…

Perdoni, està parlant de fa uns quants segles o està retratant l'actualitat?

Estic parlant d'ara mateix i de fa molts segles. Quan els grecs parlaven dels bàrbars els
definien com a no parlants que només feien barabarabà, d'aquí la paraula bàrbar molt
probablement. Però actualment hi ha gent que pregunta: "Ah, encara esteu parlant en
català?" I és que encara és viva la designació d'algunes llengües plenes com a dialectes.
Dialectes, de què? Tota llengua és llengua. Els dominadors no s'han caracteritzat mai per
ser generosos ni amants d'altres cultures.
Això és ignorància o mala llet?
Això és un menyspreu secular que s'ha fomentat sobretot des que es van produir les
grans colonitzacions. A l'Enciclopèdia Francesa de Diderot i D'Alembert, es fa una distinció
entre el francès i les parles indignes, els patuesos: el bretó, l'euskera, el català,
considerades llengües de la ignorància. Es pensaven que no tenien una tradició escrita
quan l'occità o el provençal en aquell moment tenien una tradició impressionant!

Els SMS abreujats empobreixen la llengua?

Sé que hi ha especialistes en normativa lingüística clàssics, tradicionals, carcoides, que
pensen que els joves estan fent malbé la llengua amb uns SMS sense hacs, tot amb k,
sense accents, i que això és la destrucció de la llengua. I no ho és! Senyors rancis: els
copistes medievals, que vostès admiren tant, tenien més de tres-cents abreujaments! Per
què? Perquè el pergamí era molt car i s'havia d'encabir tant text com fos possible. És el
mateix que fem ara: missatges escrits de pressa i amb pocs caràcters perquè si no et
cobren el doble.

Creu que es dóna poca importància a l'oralitat?

Sí, de sempre. La tradició és que l'excel·lència d'una llengua està en l'escriptura i l'oralitat
és vulgar, quan resulta que les llengües, si la hipòtesi es bona, es parlen des de fa cent
cinquanta mil anys i l'escriptura és de fa cinc mil anys.

I què hem de fer?

S'hauria d'ensenyar seriosament a parlar en públic i ensenyar a escoltar. A Catalunya hi
ha una tradició escolar que parla de les quatre habilitats: escriure i saber llegir, parlar i
saber escoltar. Quan algú llegeix en veu alta dóna indicis claríssims que entén el que
llegeix si fa les corbes d'entonació. A les escoles s'hauria d'introduir el teatre per saber dir
un text, per interpretar i expressar la ràbia o l'alegria.
Hi ha qui defensa que avui dia les dues llengües que s'haurien de saber són l'anglès i el
xinès!
I la pròpia! Aquesta que no falti! Això és fer trampa. Tota aquesta gent que ve aquí a
Catalunya i et diu: " Os va muy bien ser bilingues, ¿eh?" Sí, esclar, però si jo digués: "Sóc
bilingüe en català i en swahili". Ah, no! Això no els serveix! La varietat lingüística i cultural
es garantia d'enriquiment. En el moment que només hi hagi una llengua i una cultura, d'on
vindran les influències?