Escacs Per A Tothom 1 PDF

Escacs per a tothom
Iniciaci 1
Edita: Balgium Editors, SL info@educachess.org
info@balagium.com www.educachess.org
www.balagium.com
Tercera edici
revisada: setembre 2010
ISBN: 978-84-15184-00-3
Dipsit legal: L-1681-2010
Disseyn coberta: Pere Fradera Barcel

Maquetaci: Jordi Pri Burgus
Illustracions: Ramon Mayals Marb
Jordi Pri Burgus

Imma Farr Vilalta
Ramon Torra Bernat
Balgium Editors, SL
Ramon Mayals Marb
Material curricular homologat pel Departament dEnsenyament de la

Generalitat de Catalunya, per resoluci ENS/2652/2003, de 20 dagost.
(DOGC nm. 3965 de 10-09-2003)
Es reserven tots els drets.
Cap part daquesta publicaci no pot ser reproduda, emmagatzemada o

transmesa per cap mitj sense perms de leditor.
ndex
Presentaci .........................................................................................v
Orientacions pedaggiques ................................................................ vi
Autors ................................................................................................ vii
Unitat 1. El tauler ............................................................................................. 1

El tauler i les caselles ......................................................................... 2
Les files i les columnes ...................................................................... 4
Les diagonals ..................................................................................... 6
Les peces ........................................................................................... 8
Els flancs i les bandes ...................................................................... 10
Unitat 2. El pe .............................................................................................. 13
El moviment...................................................................................... 14
La captura ........................................................................................ 18
La coronaci ..................................................................................... 21
Captura al pas .................................................................................. 25
Unitat 3. Les figures ...................................................................................... 27

La torre ............................................................................................. 28
Lalfil ................................................................................................. 36
La dama ........................................................................................... 44
El cavall ............................................................................................ 52
El rei ................................................................................................. 60
Unitat 4. El valor de les peces ...................................................................... 69

Valor de les peces ............................................................................ 70
Equivalncies ................................................................................... 75
Escacs per a tothom. Iniciaci 1
Unitat 5. Juguem ............................................................................................79

La amenaa.......................................................................................80
Tipus de jugades ...............................................................................83
Jugades datac ..................................................................................85
Jugades errnies ...............................................................................87
Jugades de defensa ..........................................................................89
Defensa dun atac .............................................................................91
Fases duna jugada ...........................................................................98
Intercanvis .......................................................................................101
Unitat 6. Escac al rei ....................................................................................105

Escac al rei ......................................................................................106
Respostes a lescac al rei ................................................................108
Escac i mat ...................................................................................... 114
Combinacions de mat ......................................................................121
Unitat 7. Combinacions... .............................................................................127

La clavada .......................................................................................128
Els raigs X .......................................................................................130
La doble amenaa ...........................................................................132
La descoberta..................................................................................134
Evitar la clavada ..............................................................................136
Evitar els raigs X .............................................................................138
Evitar la doble amenaa ..................................................................140
Evitar la descoberta .........................................................................142
La destrucci de defenses...............................................................144
Unitat 8. Lenroc ...........................................................................................149

Lenroc ............................................................................................150
Tipus denroc ...................................................................................151
Condicions per fer lenroc ................................................................153
Unitat 9. Resultat duna partida ...................................................................157

Resultat duna partida .....................................................................158
Tipus de taules: ...............................................................................160
Pacte de taules .......................................................................160
Regla dels 50 moviments ........................................................160
Material insuficient ..................................................................161
Repetici de jugades ...............................................................164
Escac continu ..........................................................................165
Rei afegat ................................................................................167
Unitat 10. Mats bsics ....................................................................................171

Mat amb dues torres .......................................................................172
Mat amb una torre ...........................................................................176
Mat amb dama ................................................................................181
Presentaci
El projecte editorial de Balgium Editors va sorgir de la necessitat domplir un buit bi-
bliogrfic en lmbit de lensenyament dels escacs escolars, ja que la majoria de llibres
descacs del mercat estan orientats al perfeccionament en aquesta disciplina i sadrecen,
per tant, a un pblic ja iniciat.
Un dels nostres objectius s el de contribuir a la generalitzaci de lensenyament dels es-
cacs en els centres educatius. Es tracta dun instrument pedaggic i ldic de primer ordre,
a causa dels avantatges que comporten laprenentatge i la prctica daquest esport-joc en
la formaci integral de les persones.
El nostre projecte, per tant, sorienta envers la creaci de materials pedaggics, tant en
format llibre com en multimdia, per a la difusi i lensenyament dels escacs en els mbits
educatiu, esportiu i ldic.
Una de les innovacions del projecte consisteix a incorporar al mn dels escacs la meto-
dologia de treball de les editorials de lmbit educatiu pel que fa a planificaci, elaboraci
i creaci de materials didctics. Aix ha estat possible en combinar lexperincia peda-
ggica de professors i mestres de centres educatius i els coneixements escaqustics de
jugadors i monitors daquest esport.
Com a conseqncia, sha dut a terme una tasca delaboraci dun currculum complet en
continguts (conceptes, procediments, valors i actituds) i en objectius per a tots els cursos
de les etapes educatives (preescolar, primria i secundria). A partir daquesta programa-
ci global shan elaborat i sestan publicant llibres i les respectives guies didctiques, que
sagrupen en diverses colleccions. La finalitat s que professors i alumnes disposin de
materials complementaris per a ensenyar i aprendre, respectivament, el joc dels escacs
duna manera fcil, pedaggica, universal i continuada en tots els cursos escolars de les
etapes obligatries.
En definitiva, a partir de projectes globals i complets per a lensenyament dels escacs es
contribuir millor a la difusi i a lacceptaci que la prctica daquest joc estratgic facilita
el procs de laprenentatge i leducaci integral de la persona, i que, en conseqncia,
comporta la notable millora del rendiment escolar i del grau de maduraci intellectual i
personal de lalumnat.
Tot plegat hauria dafavorir que les autoritats educatives governamentals facilitessin la
incorporaci dels escacs en els centres densenyament.
Es pot ampliar la informaci sobre aquests projectes (materials didctics, els autors i els
avantatges de la prctica dels escacs, etc.) a la pgina web www.educachess.org.
v
Orientacions pedaggiques
Els llibres de la collecci Escacs per a tothom presenten, mitjanant un disseny visual i
atractiu, els conceptes de forma progressiva. Tamb plantegen exercicis de dificultat gra-
dual per a cada concepte explicat, per tal dafavorir-ne laprenentatge.
Cada concepte sintrodueix en el moment adequat, es relaciona amb els continguts ante-
riorment exposats i, alhora, serveix dintroducci per a altres conceptes que es presenten
posteriorment, en altres captols del mateix llibre o dels segents llibres de la collecci.
En el web www.balagium.com i www.educachess.org es poden consultar les guies di-
dctiques i els solucionaris de cada llibre, per tal dampliar orientacions pel que fa al
seu s i a la metodologia utilitzada.
Encara que la metodologia aplicada permeti emprar aquests llibres per a un aprenentatge
autodidctic, sempre saconseguir un millor aprofitament dels continguts mitjanant les
classes impartides per monitors o professors.
Per tal que els resultats siguin ptims, cal que cada persona disposi dun llibre. Aix, es
facilitar que pugui realitzar els exercicis i tamb respassar els continguts que es vagin
explicant a les classes. s a dir, sactuar de forma anloga al mtode densenyament de
qualsevol assignatura en els centres educatius.
Estructura de la collecci Escacs per a tothom

Aquesta collecci comprn sis llibres de diferents nivells: dos diniciaci, dos dintermedi
i dos davanat.
En cada llibre de la collecci es treballen continguts de lobertura, del mig joc i dels finals.
Estructura del llibre Escacs per a tothom. Iniciaci 1

Unitats 1-4: coneixement del tauler i de les peces (moviments i valor).
Unitats 5-8: explicaci de com es juga i de combinacions senzilles amb peces diverses.
Unitats 9-10: comentari dels possibles resultats duna partida i dels mats bsics.
Estructura duna unitat

Cada unitat comena amb una portada i lndex del seu contingut.
En les pgines de teoria es presenten els conceptes per mitj de definicions, esquemes
i exemples variats.
Cada pgina de teoria va seguida daltres amb exercicis per tal de facilitar i practicar els
continguts conceptuals. Al final de cada unitat, hi ha una srie de pgines dexercicis
combinats sobre tots els conceptes que shi han exposat.
vi
Autors
Els autors dels llibres i del material del projecte provenen dels mbits de la pedagogia i dels
escacs:
Jordi Pri Burgus

Llicenciat en Cincies Fsiques i Postgrau en Didctica de les Matemtiques. Catedrtic
dEnsenyament secundari.
Ha impartit cursos a professors en noves tecnologies de la informaci i en didctica dels
escacs pel Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya. s professor de mate-
mtiques dEnsenyament Secundari a lIES Ciutat de Balaguer.
Ha presidit el Club dEscacs Balaguer (1998-2003) i ha dirigit el prestigis Open Internacio-
nal Ciutat de Balaguer (1998-2006).
Monitor i rbitre de la Federaci Catalana dEscacs. s formador de monitors de la Fede-
raci Catalana.
Ramon Torra Bernat

Enginyer Agrnom per la Universitat de Lleida. Master Thesis realitzada a travs del pro-
grama Erasmus en Wageningen, Netherlands (2005-06). Estada dinvestigaci a Iowa State
University en USA (2006).
Monitor de la Federaci dEscacs de Catalunya.
Ha dirigit lEscola dEscacs de Balaguer (EDEBA) (1998-2004), que ofereix actividades for-
matives a les escoles de Balaguer i comarca. Ha estat el principal responsable de lrea
formativa i de la coordinaci dels monitors.
Imma Farr Vilalta

Llicenciada en Filologia Catalana i catedrtica dEnsenyament Secundari.
Ha desenvolupat el crrec de coordinadora pedaggica i imparteix cursos de formaci del
professorat en matria davaluaci i didctica de la llengua i la literatura.
Ha format part de lequip de treball duna de les ms importants editorials de llibres de text
a Catalunya (Editorial Text-La Galera, dEnciclopdia Catalana), com a coautora dels llibres
de text de lassignatura de llengua catalana i literatura en letapa de secundria.
s consultora (professora associada) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i tamb
ha estat professora associada a la Universitat de Lleida.
Participa com a collaboradora externa en grups dinvestigaci en lmbit de la literatura
catalana contempornia de la Universitat de Lleida.
Diversos mestres internacionals, que es dediquen a lensenyament i a la didctica dels es-

cacs, han collaborat en la revisi dels llibres i en laportaci de suggeriments. A tots ells, el
nostre agrament.
vii
Unitat 1
El tauler
El tauler i les caselles
Les files i les columnes
Les diagonals
Les peces
Els flancs i les bandes
1
El tauler i les caselles

El tauler s un quadrat gran format per quadradets ms petits, que sn
les caselles.
Les caselles poden ser blanques o de color (anomenades negres).
Cada casella del tauler t un nom, que es forma amb una lletra i un
nmero.
Exemples
1 2
d4
En un tauler hi ha 32 caselles El nom de la casella sindica amb

blanques i 32 de negres. la lletra i el nmero on es troba.
3 4
El quadrat es troba a la casella El tauler es colloca de forma que

blanca c6. la casella marcada sigui blanca.
2
El tauler 1
1 Escriu el nom de les caselles marcades al tauler.
1 2
2 Dibuixa un quadrat a les caselles indicades al peu del tauler.
1 2
a3 c7 h5 d8 e6 h1
3
Les files i les columnes

Les files sn les lnies horitzontals.
Cada fila lanomenem amb un nmero. El tauler t 8 files.
Les columnes sn les lnies verticals.
Cada columna lanomenem amb una lletra. El tauler t 8 columnes.
Exemples
1 2
columna e
fila 5
Les caselles que tenen el nmero Les caselles que tenen la lletra e
5 formen la fila 5. formen la columna e.
3 4
fila 8
columna a
columna h
fila 1
Les files 1 i 8 sn exteriors i les Les columnes a i h sn exteriors i

altres, interiors. les altres, interiors.
4
El tauler 1
3 Escriu el nom de la fila o columna indicada al tauler.
1 2
4 Dibuixa un quadrat a les caselles que sindica al peu del tauler.
1 2
caselles de la fila 7 caselles negres de la columna a
5
Les diagonals
Les diagonals sn les lnies inclinades del tauler.
Totes les caselles duna diagonal sn del mateix color i estan unides
pels seus vrtexs.
Les diagonals tenen diferent nombre de caselles. La ms llarga t vuit
caselles i la ms curta en t dues.
Exemples
1 2
Aquesta diagonal t 7 caselles Aquestra altra diagonal t 3

negres. caselles blanques.
3 4
Aquestes diagonals sn les Hi ha diagonals blanques i negres,

principals perqu tenen 8 caselles. segons el color de les caselles.
6
El tauler 1
5 Dibuixa un quadrat a les caselles que compleixen les condicions

indicades al peu del tauler.
1 2
Diagonal negra ms gran Diagonals blanques de 4 caselles
3 4
Diagonals negres de 5 caselles Diagonals que passen per f3
5 6
Diagonal que passa per b5 i e2 Diagonal que passa per f8 i h6
7
Les peces
Les peces del joc descacs sn el rei, la dama, lalfil, el cavall, la torre
i el pe. Poden ser blanques o negres.
Cada un dels dos jugadors t un joc de peces: lun, les blanques i
laltre, les negres.
Peces
Nom pe cavall alfil torre dama rei
Quantitat 8 2 2 2 1 1
a b c d e f g h
8 8
7 7
6 6
5 5
4 4
3 3
2 2
1 1
a b c d e f g h
A linici de la partida, les blanques es colloquen a les files 1 i

2 i les negres, a les files 7 i 8.
Les blanques comencen la partida i les negres juguen a
continuaci, i aix successivament.
8
El tauler 1
6 Anota al peu del tauler els errors que observes a continuaci.
1 2
3 4
5 6
9
Els flancs i les bandes

El tauler pot dividir-se en dues meitats iguals.
Si tracem una lnia vertical, tenim el flanc de dama a lesquerra i el
flanc de rei a la dreta.
Si ho fem horitzontalment, la banda de les blanques s a la part inferior
i la de les negres a la part superior.
Exemples
1 2
Flanc de rei. Flanc de dama.

Columnes: e, f, g i h. Columnes: a, b, c i d.
3 4
Banda de les blanques. Banda de les negres.

Files: 1, 2, 3 i 4. Files: 5, 6, 7 i 8.
10
El tauler 1
7 Dibuixa un quadrat amb les caselles que compleixen les dues

condicions indicades al peu del tauler.
1 2
Flanc de rei i Flanc de dama i

banda de les blanques banda de les negres
3 4
Flanc de rei i Flanc de dama i

banda de les negres banda de las blanques
5 6
Flanc de rei i Flanc de dama

columnes interiors i columna exterior
11
A SOPA DE LLETRES
Encercla les paraules relacionades amb els escacs.
ALFIL
P E A A L E L
CAVALL
A O M A I A A O COLUMNA
R E I F T N I L DAMA
A S L A O M Y L DIAGONAL
C A V G R U N A FILA
PEA
Y U A T R L V
PE
F I L A E O E A
REI
D A M A P C P C
TORRE
B JOC DEL TAULER (per a dos jugadors).

Guanya el jugador que impedeix collocar fitxa al seu adversari.
Regles del joc
1. Cada jugador, per torn,

collocar una fitxa damunt el
tauler que cobreixi exactament
4 caselles.
2
2. La primera fitxa es pot collocar
1 lliurement.
3. Les segents fitxes han
3 de tocar algunes de les ja
collocades per un costat
sencer o mig costat (no s
Exemple de com es poden perms que solament es toquin
collocar tres fitxes. per un vrtex).
Hi ha un total de 16 fitxes.
12
Unitat 2
El pe
El moviment
La captura
La coronaci
Capturar al pas
13
El moviment
El pe avana una casella cada vegada sense canviar de columna.
La primera vegada que el movem, podem escollir entre avanar una o
dues caselles.
El pe sempre avana i mai no pot retrocedir.
Exemples
1 2
Pot avanar una o dues caselles Solament pot avanar una casella
perqu encara no sha mogut. perqu ja sha mogut anteriorment.
3 4
El pe blanc impedeix que el pe Cada pe bloqueja i impedeix

negre avanci dues caselles. lavanament del pe adversari.
14
El pe 2
1 Indica amb una rodona les caselles on poden anar els peons en una
jugada.
1 2
3 4
5 6
15
2 Indica amb una rodona les caselles on poden anar els peons.
Encercla els peons que no poden avanar cap casella.
1 2
3 4
5 6
16
El pe 2
JOC DEL PE JUDOKA
3 Els peons avancen sense poder capturar. Guanya el jugador que

mogui lltim pe. Comencen les blanques.
1 2
3 4
5 6
17
La captura
El pe captura en diagonal una pea de ladversari si aquesta es troba
a la columna del costat i al seu davant.
Cada pea noms pot capturar una altra pea en cada jugada.
nicament es pot capturar peces de ladversari.
La captura no s obligatria.
Exemples
1 2
Les caselles amenaades pel pe En les columnes exteriors noms

tenen una rodona vermella. samenaa una casella.
La torre s capturada perqu es La torre capturada es treu fora del

troba en una casella amenaada. tauler i queda eliminada.
18
El pe 2
4 Indica amb una rodona les caselles amenaades pels peons.
1 2
3 4
5 6
19
5 Encercla les peces que els peons poden capturar en una jugada.
1 2
3 4
5 6
20
El pe 2
La coronaci
Un pe blanc corona quan arriba a la fila 8 i un pe negre, quan arriba
a la fila 1.
Una vegada coronat un pe, aquest el podem canviar per la pea que
vulguem: una dama, una torre, un alfil o un cavall.
Si corones 8 peons pots arribar a tenir fins a 9 dames.
Exemple
1 2
Primer, el pe blanc avana fins a Quan sha deixat el pe, aquest

la fila 8. sha de canviar per una altra pea.
3 4
Es colloca la pea escollida en la Normalment, es tria una dama.

casella on ha coronat el pe.
21
Indica el cam que cal seguir perqu els peons coronin capturant el
6 mxim de peces adversries (les jugades es realitzen consecutivament

sense que ladversari mogui cap pea).
1 2
3 4
5 6
22
El pe 2
JOC DEL PE CORREDOR
7 Els peons avancen i poden capturar. Guanya el jugador que coroni

primer un pe. Comencen les blanques.
1 2
3 4
5 6
23
JOC DEL PE ESCALADOR (per a dos jugadors).
8 Alternativament cada jugador far avanar el pe una casella.

Guanyar el qui faci arribar el pe a la casella darribada.
El pe no podr retrocedir per s moures per les diagonals.
Arribada
Sortida
24
El pe 2
Capturar al pas
Un pe pot capturar al pas quan un pe adversari duna columna del
costat avana dues caselles i se situa a la seva vora.
Aleshores, el primer pe pot capturar-lo per es colloca a la casella
del seu davant en diagonal.
Noms es pot capturar al pas en la jugada segent que el pe hagi
avanat dues caselles.
Exemple
1 2
El pe blanc avana dues Per el pe negre estava

caselles. amenaant una casella de pas.
3 4
El pe negre captura el pe blanc. El pe negre se situa a la casella

que estava amenaant.
25
9 Indica amb una fletxa la jugada que faria un pe per tal que un pe
adversari pugui capturar-lo al pas.
1 2
3 4
5 6
26
Unitat 3
Les figures
La torre
Lalfil
La dama
El caball
El rei
27
La torre
La torre pot anar a qualsevol casella de la fila o columna on es troba
inicialment.
La torre no pot saltar per damunt de cap altra pea.
Exemples
1 2
Des de qualsevol posici pot anar La torre no pot anar a les caselles
a 14 caselles del tauler. del darrera de les peces.
El cavall s capturat perqu est La torre es colloca on era el cavall

en una casella on pot anar la torre i aquest queda eliminat.
en una jugada.
28
Les figures. La torre 3
1 Indica amb una rodona les caselles on pot anar la torre en una
jugada. Si la torre no es pot moure, encercla-la.
1 2
3 4
5 6
29
2 Indica amb fletxes les captures que pot fer la torre en una jugada.
Encercla les peces que poden ser capturades.
1 2
3 4
5 6
30
3 Indica el cam ms rpid que far la torre per collocar-se damunt del
quadrat. Per a cada jugada dibuixa una fletxa.
1 2
3 4
5 6
31
Indica el cam ms rpid que far la torre per collocar-se damunt del
4 quadrat. Per a cada jugada dibuixa una fletxa.

Recorda que les peces adversries es poden capturar.
1 2
3 4
5 6
32
Dibuixa un quadrat en la casella on una torre blanca pugui capturar
5 qualsevol de les peces negres en una jugada.

Indica les captures amb fletxes.
1 2
3 4
5 6
33
6 Captura amb les torres totes les peces adversries amb el mnim de
jugades possible. Indica les jugades amb fletxes.
1 2
3 4
5 6
34
TORRE CONTRA PEONS
7 Guanya la torre si aconsegueix capturar tots els peons. Guanyen els

peons quan un dells aconsegueix coronar. Juguen blanques.
1 2
8 JOC DE LES TORRES LSER

Guanya el jugador que immobilitza la torre de ladversari.
Regles del joc

1. Es colloquen a latzar dues
torres, una blanca i una altra
negra, en dues caselles del
tauler.
2. Primer es mou la torre blanca i
desprs la negra.
3. Les torres no poden traspassar
les lnies per on pot moures
laltra torre.
4. Una torre no pot anar a les
caselles on podria ser capturada
per laltra torre.
35
Lalfil
Lalfil pot anar a qualsevol casella de les diagonals on es troba
inicialment.
Lalfil no pot saltar per damunt de cap altra pea.
Exemples
1 2
Pot anar a qualsevol de les Les caselles per on es mou lalfil

caselles de les diagonals on es sempre sn del mateix color.
troba.
El cavall s capturat perqu est Lalfil es colloca on era el cavall i

en una casella on pot anar lalfil. aquest queda eliminat.
36
Les figures. Lalfil 3
1 Indica amb una rodona les caselles on pot anar lalfil en una jugada.
Si lalfil no es pot moure, encerclal.
1 2
3 4
5 6
37
2 Indica amb fletxes les captures que pot fer lalfil en una jugada.
1 2
3 4
5 6
38
3 Indica el cam ms rpid que far lalfil per collocar-se damunt del
quadrat. Per a cada jugada dibuixa una fletxa.
1 2
2 1
3 4
5 6
39
Indica el cam ms rpid que far lalfil per collocar-se damunt del
4 quadrat. Per a cada jugada dibuixa una fletxa.

1 2
3 4
5 6
40
Dibuixa un quadrat en la casella on un alfil blanc pugui capturar
5 qualsevol de les peces negres en una jugada. Indica les captures

amb fletxes.
1 2
3 4
5 6
41
6 Captura amb els alfils totes les peces adversries amb el mnim de
1 2
3
2
3 4
5 6
42
7 Colloca alfils en cada tauler seguint les indicacions.
1 2
14 alfils de manera que dos 12 alfils de manera que en totes

daquests no coincideixin en la les diagonals del tauler hi hagi
mateixa diagonal. noms un alfil.
ALFILS CONTRA PEONS
8 Guanya lalfil quan captura tots els peons.

Guanyen els peons quan aconsegueixen coronar-ne un.
1 2
43
La dama
La dama pot anar a qualsevol casella de la fila, columna i diagonals
don es troba inicialment.
La dama no pot saltar per damunt de cap altra pea.
Exemples
1 2
La dama s la pea que pot anar a La dama puede moverse como la

ms caselles del tauler. torre y el alfil.
La torre s capturada perqu La dama es colloca on era la torre

est en una casella on pot anar la i aquesta queda eliminada.
dama en una jugada.
44
Les figures. La dama 3
1 Indica amb una rodona les caselles on pot anar la dama en una
jugada. Si la dama no es pot moure, encercla-la.
1 2
3 4
5 6
45
2 Indica amb fletxes les captures que pot fer la dama en una jugada.
1 2
3 4
5 6
46
3 Indica el cam ms rpid que far la dama per collocar-se damunt

del quadrat. Per a cada jugada dibuixa una fletxa.
1 2
1
2
3 4
5 6
47
Indica el cam ms rpid que far la dama per collocar-se damunt
4 del quadrat. Per a cada jugada dibuixa una fletxa.

1 2
3 4
5 6
48
Dibuixa un quadrat en la casella on una dama blanca pugui capturar
5 qualsevol de les peces negres en una jugada.

Indica les captures amb fletxes.
1 2
3 4
5 6
49
6 Captura amb la dama totes les peces adversries amb el mnim de

1 2
3
3 4
5 6
50
7 Colloca dames en cada tauler seguint les indicacions.
1 2
8 dames de manera que no 5 dames de manera que qualsevol

coincideixin dues delles en la casella lliure pugui ser ocupada en
mateixa fila, columna o diagonal. una jugada per una de les dames
(sense coincidir en cap lnia dues
dames).
JOC DE LA DAMA TOBOGAN
8 Guanya el jugador que colloca la dama en la casella que t un

quadrat blau.
Regles del joc

1. Es colloca a latzar una dama
en una casella de la fila 8 o de
la columna h, excepte en a8, h8
i h1.
2. Els dos jugadors mouen
alternativament la mateixa dama.
3. La dama solament pot moures
cap a lesquerra i/o cap avall.
En lexemple, si es colloca la
dama en les caselles amb un
cercle vermell, laltre jugador
guanya perqu pot moure
directament a la casella a1.
51
El caball
El cavall es mou fent la forma duna L (avana dos caselles com si
fos una torre i avana desprs una altra perpendicularment).
El cavall s lnica pea que pot saltar per damunt de les altres.
Exemples
1 2
En el centre del tauler, el cavall pot El cavall es mou de caselles

anar a ms caselles. blanques a negres o viceversa.
Lalfil s capturat perqu est en El cavall es colloca on era lalfil i

una casella on pot anar el cavall aquest queda eliminat.
en una jugada.
52
Les figures. El cavall 3
1 Indica amb una rodona les caselles on pot anar el cavall en una
jugada. Si el cavall no es pot moure, encerclal.
1 2
3 4
5 6
53
2 Indica amb fletxes les captures que pot fer el cavall en una jugada.
1 2
3 4
5 6
54
3 Indica el cam ms rpid que far el cavall per collocar-se damunt

del quadrat. Per a cada jugada dibuixa una fletxa.
1 2
1
2
3 4
5 6
55
Indica el cam ms rpid que far el cavall per collocar-se damunt
4 del quadrat. Per a cada jugada dibuixa una fletxa.

1 2
3 4
5 6
56
Dibuixa un quadrat en la casella on un cavall blanc pugui capturar
5 qualsevol de les peces negres en una jugada. Indica les captures

amb fletxes.
1 2
3 4
5 6
57
6 Captura amb els cavalls totes les peces adversries amb el mnim
de jugades possible. Indica les jugades amb fletxes.
1 2
2
3
3 4
5 6
58
7 Realitza els exercicis en cada tauler seguint les indicacions.
1 2 1 2
Taulers reduts
Per a cada exercici, shan de
collocar els cavalls blancs en les
caselles dels negres i viceversa.
Colloca el nombre mxim de ca- Dues peces no poden ocupar la
valls sense que cap dells ocupi una mateixa casella ni es pot capturar
casella on un altre cavall pugui anar els cavalls de diferent color.
en una jugada.
CAVALLS CONTRA PEONS
8 Guanya el cavall quan captura tots els peons.

Guanyen els peons quan aconsegueixen coronar-ne un.
1 2
59
El rey
El rei pot anar a qualsevol casella del seu voltant, per noms
avana una casella per jugada.
El rei no pot saltar per damunt de cap altra pea.
El rei no pot anar a una casella amenaada per una altra pea
adversria ni capturar una pea defensada.
Exemples
1 2
El rei es mou com una dama per El rei no pot anar a la casella
solament avana una casella. vermella perqu est amenaada.
El pe no pot ser capturat pel rei El rei pot capturar la torre perqu
perqu la torre el defensa. no est defensada.
60
Les figures. El rei 3
1 Indica amb una rodona les caselles on pot anar el rei en una jugada.
Si el rei no es pot moure, encerclal.
1 2
3 4
5 6
61
2 Encercla les peces que poden ser capturades pel rei en una jugada.
1 2
3 4
5 6
62
Indica amb rodones verdes les caselles on pot anar el rei en una
3 jugada i amb vermelles on no pot anar perqu estaria amenaat per

una pea de ladversari.
1 2
3 4
5 6
63
Indica el cam ms rpid que far el rei per collocar-se damunt del
4 quadrat. Dibuixa una rodona en les caselles per on passa.

Encercla les peces capturades.
1 2
3 4
5 6
64
Colloca una rodona en les caselles on el rei negre no pot anar en
5 una jugada perqu estaria amenaat per una pea de ladversari.

Si el rei no es pot moure, encerclal.
1 2
3 4
5 6
65
6 Intenta capturar el pe amb el rei. Comena el pe.

Encercla la pea guanyadora i indica les jugades amb fletxes.
1 2
3 4
5 6
66
7 Guanya el rei que arribi primer al quadrat de ladversari.

Juguen les blanques.
1 2
REI CONTRA PEONS
8 Guanya qui aconsegueix coronar un pe o capturar tots els peons de

ladversari. Comencen les blanques.
1 2
67
JOC DE LA TORRE ESCALADORA
A Guanya el jugador que primer arribi a la fila 8.

Comencen les blanques.
1 Regles del joc

1. Es colloca a latzar una torre en
una casella de la fila 1.
2. Els dos jugadors mouen
alternativament la mateixa torre.
3. La torre solament pot moures
una casella cap a lesquerra, cap
a la dreta o cap amunt (no es pot
moure en diagonal ni cap avall).
4. La torre no pot anar a una
casella on hagi estat prviament.
En lexemple, els cercles verds

representen les jugades del primer
jugador i els blaus, les del segon.
En aquest cas, guanya el primer
jugador.
JOC DEL MENJAPECES
B Guanya el jugador que es quedi primer sense peces.

Comencen les blanques.
1
Regles del joc
1. El moviment de les peces s el
mateix que en els escacs.
2. Si es pot capturar una pea de
ladversari, s obligatori fer-ho.
3. En el joc del menjapeces el rei
es pot capturar i es pot posar en
caselles amenaades.
4. Si de cas un jugador no put
moure cap pea, guanya el qui
tingui menor nombre de peces.
68
Unitat 4
El valor de les peces

Valor de les peces
Equivalncies
69
Valor de les peces

No totes les peces tenen el mateix valor.
El valor de la pea dependr de la quantitat de caselles on pugui anar
en una jugada.
El rei no t assignat cap valor en punts, ja que s la nica pea que no
es pot capturar.
1 punt 5 punts
3 punts 10 punts
Hi ha mestres que li
donen 9 punts.
3 punts
Sense puntuaci!
Durant la partida, segons la posici, algunes peces poden ser ms o

menys valuoses que al principi de la partida.
70
El valor de les peces 4
1 Compta el nombre de caselles on pot anar cada pea i anotal.
1 2
Pe Pe
Torre Torre
Cavall Cavall
Dama Dama
Alfil Alfil
2 Marca per a quines peces sn certes les frases segents.
Al realitzar una jugada, la pea:
No pot retrocedir
Pot saltar per damunt de les peces
Pot moures en totes les direccions
Noms pot anar a caselles del mateix color
Canvia el color de la casella
Pot moures per files o columnes
Pot moures per diagonals
Pot anar dun extrem a un altre del tauler
71
3 Encercla la pea de ms valor que pot ser capturada pel jugador de

les peces indicades al peu del tauler.
1 2
Blanques Negres
3 4
Negres Blanques
5 6
Blanques Negres
72
4 Suma el valor de totes les peces de cada jugador i anota les puntuacions.
1 2
El rei no suma punts
Blanques: 8 Negres: 4 Blanques: Negres:
3 4
Blanques: Negres: Blanques: Negres:
5 6
Blanques: Negres: Blanques: Negres:
73
5 Encercla el jugador que t ms punts i anota per quants punts de

diferncia guanya. Compta solament els punts de les peces diferents.
1 2
Blanques 1 Negres 3 +2 Blanques Negres
3 4
Blanques Negres Blanques Negres
5 6
74
Equivalncies
Cada pea, segons el seu valor, equival a una altra pea o a algunes
peces juntes.
Durant la partida has dintentar tenir ms punts que ladversari. La teva
puntuaci material s la suma del que valen les peces que et queden
al tauler.
Exemples
1 =
2 =
3 =
4 =
5 =
6 =
75
6 Escriu el nom de la pea que falta per tal que siguin certes les segents
igualtats.
1 2
Cavall
3 4
=
=
5 6
= =
76
7 Escriu el nom i el color de la pea que falta perqu sequilibrin els dos
costats de la balana.
1 2
Torre blanca
3 4
5 6
77
8 Escriu el nom de la pea que sobra per tal que la suma de les altres
correspongui al valor de letiqueta.
1 2
9 7
Pe
3 4
12 14
5 6
10 12
78
Unitat 5
Juguem...
Lamenaa
Tipus de jugades
Jugades datac
Jugades errnies
Jugades de defensa
Defensa dun atac
Fases duna jugada
Intercanvis
79
Lamenaa
Una pea est amenaada quan una altra pea adversria pot
capturar-la.
Una casella est amenaada quan una pea pot anar-hi en una jugada.
Si una pea adversria es mou a aquesta casella podr ser capturada.
Exemples
1 2
La torre amenaa lalfil. Si juguen La torre i la dama samenacen. Qui

les negres poden capturar-lo. jugui primer podr capturar.
3 4
Lalfil podr ser capturat si es A linrevs, el cavall podr ser

colloca en la casella amenaada. capturat si es mou a f5.
80
Juguem 5
1 Encercla totes les peces negres que estan amenaades per les
blanques.
1 2
3 4
5 6
81
2 Encercla les caselles on pot anar la pea assenyalada i una creu en

les caselles on no hauria danar perqu seria capturada pel adversari.
1 2
3 4
5 6
82
Juguem 5
Tipus de jugades
Datac De defensa Neutres Errnies
Per capturar Per evitar Ni sataca Shan devitar

un atac ni es defensa
Exemples
1 2
Jugada datac. Jugada de defensa.

La torre amenaa lalfil des de f7. La torre es mou a una altra casella
no amenaada.
3 4
Jugada errnia. Jugada neutra.

El cavall podr ser capturat. No implica atac ni defensa i no s
errnia.
83
3 Escriu el tipus de jugada que sindica mitjanant la fletxa.

Si sescau, encercla la pea que sataca o que es defensa.
1 2
3 4
5 6
84
Juguem 5
Jugades datac
Pea atacant Pea atacada
Fa lamenaa Rep lamenaa
Exemples
1 2
La torre amenaa el cavall de ser El cavall amenaa la torre. La

capturat perqu no est defensat. podr capturar en la propera
jugada.
3 4
La torre, que est defensada, A vegades, una jugada datac

amenaa la dama i viceversa. tamb pot ser de defensa.
85
4 Fes una jugada datac correcta amb la pea encerclada.

Indica la jugada amb una fletxa.
1 2
3 4
5 6
86
Juguem 5
Jugades errnies
Es fan jugades errnies quan no ens adonem que tenim caselles
amenaades per ladversari, o b quan deixem de defensar alguna de
les nostres peces amenaades.
Si es juga massa de pressa, sincrementa la possibilitat de realitzar
jugades errnies.
Exemples
1 2
El pe amenaa el cavall i lalfil, La torre negra deixa de defensar el

per no est defensat. cavall, el qual s capturat.
3 4
La dama, que t ms valor, tamb La torre captura el cavall per el

queda amenaada per lalfil. pe captura la torre.
87
5 Assenyala quina de les tres jugades indicades amb fletxes de colors

s errnia.
1 2
3 4
5 6
88
Juguem 5
Jugades de defensa
Capturar Moure Defensar Interposar
Pea atacant Pea Amb una Amb una

amenaada altra pea altra pea
Exemples
1 2
Es captura la torre que amenaa al El cavall es mou a una casella que

cavall. no est amenaada.
3 4
El cavall amenaat es defensa en Lalfil sinterposa entre el cavall

avanar el pe. amenaat i la torre.
89
6 Escriu el tipus de defensa que sindica amb la fletxa.
1 2
3 4
5 6
90
Juguem 5
La defensa dun atac

1. La pea atacant t ms valor
Analitzarem els atacs i les seves opcions de defensa partint de la
relaci entre el valor de la pea atacant i el de latacada.
Exemples
1 2
No interessa a les negres capturar La torre es mou a una casella no

la torre defensada. amenaada per no ser capturada.
3 4
Lalfil captura la dama perqu t La torre sinterposa entre la dama i

ms valor que lalfil. el cavall amenaat.
91
7 Encercla la pea atacada i indica amb una fletxa una jugada de

defensa correcta.
1 2
3 4
5 6
92
Juguem 5
2. La pea atacant t igual valor

Quan la pea atacant i latacada tenen el mateix valor, s molt problable
que hi hagi un intercanvi de peces.
En la majoria daquests intercanvis no es guanyen ni es perden punts
respecte a ladversari.
El jugador que t menys punts ha devitar canviar peces del mateix
valor.
Exemples
1 2
La torre blanca es canviar per la Lalfil amenaa al cavall per

negra per no perdre el pe. aquest est defensat.
3 4
Les blanques no volen intercanviar Les blanques interposen el seu

dames i mouen la seva dama. alfil per evitar el canvi de dames.
93

defensa correcta.
1 2
3 4
5 6
94
Juguem 5
3. La pea atacant t menys valor

Defensar la pea atacada amb una pea prpia no evitar que sigui
capturada perqu, desprs del canvi, latacant guanyar material de
totes maneres.
Exemples
1 2
Si no es mou la torre hi haur un Si no es canvia lalfil pel cavall, la

canvi de lalfil per la torre. torre ser capturada.
3 4
Lnica manera de no perdre la Si la pea atacant s un cavall no

torre ser interposant el cavall. es pot defensar ni interposar.
95

defensa correcta.
1 2
3 4
5 6
96
Juguem 5
10 Assenyala quina de les tres jugades indicades amb fletxes de colors

s la correcta.
1 2
3 4
5 6
97
Fases duna jugada

Pensa Valora Juga
Qu fa ladversari? Qu puc fer? Com es fa la jugada?

Pea tocada, pea jugada
Amenaa? Puc evitar lamenaa?
Pea deixada,
Defensa? Puc capturar? jugada acabada
Per arreglar peces,
Sequivoca? Puc aprofitar-ho?
abans cal dir composo
Exemples
Juguen blanques Juguen negres

1 2
Les blanques han de jugar la pea Les negres han de capturar la

que han tocat. pea blanca que han tocat.
Juguen negres Juguen blanques

3 4
Les negres poden moure una altra Les blanques han de rectificar
pea perqu aquesta no pot fer- (moure una altra pea) perqu el
ho. rei quedaria amenaat.
98
Juguem 5
Tal com indiquen les mans, el jugador de les blanques toca primer una
11 pea i desprs una altra. Encercla la casella de la pea que sha de

jugar obligatriament i, en cas de captura, indica-ho amb una fletxa.
1 2
1
2
1 2
c1 f1 Una altra f2 g2 Una altra
3 4
2 1
2
e6 g2 Una altra h2 d1 Una altra
5 6
1 2
2
b1 g2 Una altra b1 f1 Una altra
99
12 Dibuixa una rodona en totes les caselles on, sense perdre punts, pugui
anar la pea agafada.
1 2
3 4
5 6
100
Juguem 5
Intercanvis
Si es captura una pea que est defensada, es pot produir un intercanvi
de peces.
Una pea acostuma a ser defensada per ms duna quan sn diverses
les peces que lamenacen.
Exemples
El rei i el cavall defensen el pe; el Si les blanques capturen el pe,

cavall i lalfil lamenacen. perden material.
2
3
Tres peces amenacen el cavall i En aquest intercanvi guanyen

solament dues el defensen. material les negres.
101
13 Encercla les peces de les negres que estan amenaades per dues
peces de les blanques.
1 2
3 4
5 6
102
Juguem 5
14 Indica qui guanya material en aquest intercanvi, si es captura la pea

encerclada.
1 2
3 4
5 6
103
A Assenyala amb una fletxa la jugada correcta per tal dexecutar lacci
que sindica al peu del tauler.
1 2
Atacar lalfil negre Evitar la captura de la dama negra
3 4
Atacar els alfils negres Evitar la captura de la dama negra
5 6
Evitar la captura del cavall Atacar la torre blanca
104
Unitat 6
Escac al rei
Escac al rei
Respostes a lescac al rei:
Moure el rei
Interposar una pea
Capturar la pea atacant
Escac i mat
Combinacions de mat
105
Escac al rei
Es fa escac al rei quan una pea adversria lamenaa.
Desprs de fer una jugada no podem tenir el nostre rei en escac, ja
que seria una jugada illegal.
Exemples
La torre blanca es desplaa a la ... i des de la casella c8 amenaa

fila 8... el rei negre, s a dir, fa escac al
rei.
Lalfil negre es mou a la casella ...i des daquesta casella fa escac

d4... al rei.
106
Escac al rei 6
1 Indica amb una fletxa la jugada que han de fer les blanques per poder
fer escac al rei negre sense perdre material.
1 2
3 4
5 6
107
Respostes a lescac al rei

Moure Interposar Capturar
El rey Una altra pea La pea atacant
1. Moure el rei
El rei anir a una casella que no estigui amenaada per una altra pea
adversria.
Exemples
1 2
Per evitar lescac de lalfil, el rei es El rei no pot anar a la casella h8

mou a la casella g8. perqu est amenaada per lalfil.
Si es colloca el rei en una casella amenaada per ladversari, la

jugada ser illegal i shaur de repetir.
108
Escac al rei 6
2 Encercla totes les caselles on pot anar el rei que es troba en escac.
1 2
3 4
5 6
109
2. Interposar una pea

A vegades es pot collocar una pea entre el rei i la que fa lescac, per
conv que estigui ben defensada.
Si la pea que sinterposa t ms valor que la que amenaa, aleshores
ser capturada.
Quan el cavall fa lescac al rei no es pot interposar cap pea perqu el
cavall salta per damunt de totes les peces.
Exemples
Es pot moure el rei a una casella El pe sha interposat entre lalfil i

no amenaada o avanar el pe. el rei en la diagonal de lamenaa.
La torre sinterposa entre la dama i El cavall defensa la torre de

el rei i evita lescac. lamenaa de la dama.
110
Escac al rei 6
Indica amb fletxes quines peces poden interposar les blanques per
3 tal devitar lescac al seu rei. Si no s possible interposar una pea,

encercla el rei blanc.
1 2
3 4
5 6
111
3. Capturar la pea atacant

Si la pea atacant est simultniament amenaada per una pea
nostra, es pot capturar i aix evitar lescac al rei.
En cas que la captura de la pea atacant comporti perdre punts respecte
a ladversari, sintentar evitar lescac movent el rei o interposant una
pea.
Exemples
El cavall s capturat per lalfil blanc Sha produt un intercanvi del

per tal devitar perdre la torre. cavall negre per lalfil blanc.
Lalfil captura la torre que fa escac A ms, la torre no estava

perqu aquesta t ms valor. defensada.
112
Escac al rei 6
4 Encercla les peces negres capturades per tal devitar lescac al rei.
Indica amb fletxes els moviments de les captures.
1 2
3 4
5 6
113
Escac i mat
Lescac i mat es produeix quan samenaa el rei i no es pot evitar que
a la jugada segent, sigui quina sigui la jugada, aquest rei continu
estant en escac.
Guanya la partida el jugador que fa escac i mat.
Exemple
La torre avana fins a la fila 8 i fa El rei no pot fer cap jugada per
escac i mat al rei. evitar estar en escac.
Exemple de com evitar escac i mat
Les negres avancen el pe per La torre fa escac per el rei pot

evitar lescac i mat. anar a la casella h7.
114
Escac al rei 6
5 Indica si en les posicions segents hi ha escac i mat.
1 2
S No S No
3 4
S No S No
5 6
S No S No
115
6 Indica amb una fletxa la jugada que han de fer les blanques per
aconseguir escac i mat.
1 2
3 4
5 6
116
Escac al rei 6
7 Indica amb una fletxa la jugada que han de fer les negres per tal
devitar escac i mat.
1 2
3 4
5 6
117
8 Marca les caselles on collocaries la pea indicada al peu del tauler

per aconseguir una posici descac i mat.
1 2
3 4
5 6
118
Escac al rei 6
9 Encercla la pea sense la qual quedaria una posici descac i mat.
1 2
3 4
5 6
119
10 Marca les caselles on collocaries el rei que falta perqu hi hagi una
posici descac i mat.
1 2
3 4
5 6
120
Escac al rei 6
Combinacions de mat
El conjunt de jugades necessries per tal daconseguir lescac i mat
sanomena combinacions de mat.
Moltes vegades ha dintervenir ms duna pea en la combinaci de
mat.
Exemples
La torre defensada pel seu cavall El rei negre no t cap casella on

fa escac i mat. anar ni pot capturar la torre que
est defensada.
2
3
La dama captura el pe i fa escac El rei no pot capturar la dama

i mat. perqu est defensada per lalfil.
121
Exemples de mats en una jugada
1 2
3 4
5 6
122
Escac al rei 6
1 2
3 4
5 6
123
12 Indica amb una fletxa la jugada que han de fer les negres per aconseguir
escac i mat.
1 2
3 4
5 6
124
Escac al rei 6
1 2
3 4
5 6
125
14 Indica amb una fletxa la jugada que han de fer les negres per aconseguir
escac i mat.
1 2
3 4
5 6
126
Unitat 7
Combinacions
La clavada
Els raigs X
La doble amenaa
La descoberta
La destrucci de defenses
127
La clavada
Una pea est clavada quan no es pot moure, ja que, si ho fa, es pot
capturar una altra pea de les seves o queda el seu rei en escac.
El cavall, el pe i el rei no poden fer una clavada.
Exemples
La torre queda clavada per lalfil i La torre no pot moures perqu

desprs ser capturada. el rei estaria en escac (jugada
illegal).
Lalfil queda clavat per la torre i Lalfil no pot moures perqu el seu
desprs ser capturat. rei estaria en escac.
128
Combinacions 7
1 Indica amb una fletxa la jugada que han de realitzar les blanques per
fer una clavada.
1 2
3 4
5 6
129
Els raigs X
Els raigs X consisteixen a amenaar una pea i, quan aquesta es mou,
poder-ne capturar una altra.
Les peces que poden fer els raigs X sn: la dama, la torre i lalfil.
Exemples
La torre fa escac al rei i aquest no Quan el rei es mogui, es podr

pot interposar cap pea. capturar la torre del seu darrer.
Lalfil amenaa la dama blanca. En moure la dama, lalfil podr

capturar la torre blanca.
130
Combinacions 7
2 Indica amb una fletxa la jugada que han de realitzar les negres per fer
uns raigs X.
1 2
3 4
5 6
131
La doble amenaa
La doble amenaa es produeix quan una mateixa pea nataca dues
alhora.
Aquestes peces han de ser de ms valor que la que fa latac o no han
destar defensades per cap altra pea adversria.
Exemples
El cavall amenaa la dama i fa Quan el rei es mou, el cavall

escac al rei. captura la dama.
La dama amenaa la torre i el Quan la torre es mogui o es

cavall, que no estan defensats. defensi, la dama captura el cavall.
132
Combinacions 7
fer una doble amenaa.
1 2
3 4
5 6
133
La descoberta
La descoberta consisteix a moure una pea de manera que aquesta i
una altra amenacin dues peces de ladversari.
La finalitat s capturar una de les dues peces amenaades.
Exemples
El pe fa escac al rei i lalfil Desprs de moure el rei, lalfil

amenaa la torre. capturar la torre.
En moure el cavall, samenaa Quan la dama es mou, el cavall

alhora la torre i la dama blanques. captura la torre blanca.
134
Combinacions 7
4 Indica amb una fletxa la jugada que han de realitzar les negres per tal
de fer una descoberta.
1 2
3 4
5 6
135
Evitar la clavada
Possibles recursos per evitar la clavada:
1. Defensar la pea clavada.
2. Interposar una pea entre latacant i la clavada.
3. Clavar la pea que fa la clavada.
4. Capturar la pea que fa la clavada.
5. Fer una altra amenaa igual o ms forta a ladversari.
Exemples
La torre negra ha clavat el cavall, Desprs el rei blanc sapartar per

per la torre blanca el defensar. poder moure el cavall.
El cavall est clavat per lalfil. Per Lalfil no pot capturar el cavall
aquest ser clavat per la torre. perqu el seu rei estaria en escac.
136
Combinacions 7
evitar perdre punts en la clavada de les negres.
1 2
3 4
5 6
137
Evitar el raigs X
Possibles recursos per evitar els raigs X:
1. Interposar una pea entre latacant i lamenaada.
2. Capturar la pea que fa lamenaa.
3. Clavar la pea que fa lamenaa (si no hi ha escac).
4. Moure la pea amenaada per tal de defensar laltra.
5. Crear una amenaa igual o ms forta a ladversari.
Exemples
Si el rei blanc que est en escac El cavall blanc sinterposa entre el

es mou, perdr la seva torre. rei i la torre negra que fa escac.
El rei negre es mou i amenaa Si la torre blanca captura la negra,

laltra torre blanca. el rei capturar laltra torre blanca.
138
Combinacions 7
6 Indica amb una fletxa la jugada que han de realitzar les negres per
evitar perdre punts en els raigs X de les blanques.
1 2
3 4
5 6
139
Evitar la doble amenaa

Possibles recursos per evitar la doble amenaa:
1. Capturar la pea que fa lamenaa.
2. Clavar la pea que fa lamenaa (si no hi ha escac).
3. Moure la pea amenaada per tal de defensar laltra.
Exemples
El cavall fa una doble amenaa. Desprs de fer escac al rei es

Per lalfil negre tamb ho far. captura el cavall negre.
Lalfil fa una doble amenaa, per El cavall captura la torre negra i la

la torre captura laltra i fa escac. dama captura lalfil blanc.
140
Combinacions 7
evitar perdre punts en la doble amenaa de les negres.
1 2
3 4
5 6
141
Evitar la descoberta
Possibles recursos per evitar la descoberta:
1. Capturar una de les peces que fan lamenaa.
2. Interposar una pea amenaada a laltra amenaa.
3. Clavar una pea de les que fan lamenaa (si no hi ha escac).
4. Moure una pea amenaada per a defensar laltra.
Exemples
En fer la descoberta queden Desprs que la dama faci escac,

amenaades la torre i la dama. es mou la torre a una casella no
amenaada.
En fer la descoberta, les negres La torre amenaada sinterposa

amenacen la torre i el cavall. entre la torre negra i el seu cavall.
142
Combinacions 7
8 Indica amb una fletxa la jugada que han de realitzar les negres per
evitar perdre punts en la descoberta de les blanques.
1 2
3 4
5 6
143
Destruccin de defensas
La destrucci de defenses consisteix a capturar una pea que est
defensant una altra que, al mateix temps, tamb est amenaada per
una altra pea.
Exemples
La dama amenaa la torre que Si se sacrifica la torre blanca, la

est defensada pel seu alfil. dama capturar la torre negra.
La torre negra amenaa lalfil per Desprs dintercanviar lalfil pel

est defensat pel cavall blanc. cavall, la torre negra captura lalfil
blanc.
144
Combinacions 7
tal de destruir defenses.
1 2
3 4
5 6
145
A Escriu el tipus de combinaci que poden fer les blanques.

Assenyala amb fletxes les jugades.
1 2
3 4
5 6
146
Combinacions 7
B Escriu el tipus de combinaci que poden fer les negres.

1 2
3 4
5 6
147
C Escriu el tipus de combinaci que poden fer les blanques.

1 2
3 4
5 6
148
Unitat 8
Lenroc
Lenroc
Tipus denroc
Condicions per fer lenroc
149
Lenroc
Lenroc s una jugada que permet defensar millor el rei i posar en joc
una torre.
Lenroc s lnica jugada que permet moure dues peces en la mateixa
jugada.
Exemple
Primer sagafa el rei. No es mouen El rei es desplaa dues caselles

mai les dues peces alhora. en direcci a la seva torre.
Desprs sagafa la torre... ...i es colloca a laltre costat del

rei.
150
Lenroc 8
Tipus denroc
Lenroc s una jugada que cada jugador noms pot fer un cop durant
tota la partida.
Enroc curt
1
Inicialment, hi ha dues caselles Lenroc curt es fa amb la torre del

entre el rei i la torre. costat del rei.
Enroc llarg
2
3
Inicialment, hi ha tres caselles Lenroc llarg es fa amb la torre del

entre el rei i la torre. costat de la dama.
151
1 Encercla el tipus denroc executat. s possible que desprs de lenroc

el rei o la torre hagin estat moguts.
1 2
Curt Llarg Curt Llarg
3 4
5 6
152
Lenroc 8
Condicions per lenroc

Quan la torre est amenaada es pot fer lenroc.
Abans de fer lenroc haurs de comprovar que es compleixen les quatre
condicions segents:
Exemples
1 2
A. Entre el rei i la torre no hi ha B. El rei i la torre no shan dhaver

dhaver cap pea. mogut en cap jugada anterior.
3 4
C. El rei no pot estar en escac. D. Les caselles per on passar

el rei no poden estar
amenaades.
153
Es pot enrocar el rei? Encercla la resposta correcta.
2 En cas negatiu, encercla tamb la condici que no compleix.

Si s possible marca els impediments amb fletxes, rodones o cercles.
1 2
S No A B C D S No A B C D
3 4
5 6
154
Lenroc 8
3 Indica amb una fletxa la jugada que farien les blanques perqu les
negres no puguin fer lenroc o no sigui convenient fer-lo.
1 2
3 4
5 6
155
4 Indica amb una fletxa la jugada que farien les negres perqu les
blanques no puguin fer lenroc en tota la partida.
1 2
3 4
5 6
156
Unitat 9
Resultat duna partida

Tipus de taules:
Acord de taules
Regla dels 50 moviments
Material insuficient
Repetici de jugades
Escac continu
Rei ofegat
157

En una partida descacs es pot guanyar, perdre o fer taules.
Guanya el jugador que aconsegueix fer escac i mat a ladversari.
Exemples
1 2
Guanyen les negres (1 punt) i En acabar la partida, el guanyador

perden les blanques (0 punts). posa el rei al centre del tauler.
Taules: Quan no guanya cap jugador hi ha un empat.
3 4
Un rei no pot capturar laltre sense En cas de taules, es posen el dos

fer una jugada illegal. reis al mig del tauler.
158
Resultat duna partida 9
1 Anota el resultat de cada partida al peu del tauler respectiu.
1 2
3 4
5 6
159
Tipus de taules
Acords de Regla dels Material
taules 50 moviments insuficient
Els jugadors Cal evitar No es pot fer lescac i
pacten taules perdre temps mat
Repetici Escac
Rei ofegat
de jugades continu
Si es repeteix una En cada jugada Sha devitar, si
posici 3 vegades fan escac al rei es t avantatge
de material
1. Acords de taules
A vegades els jugadors acorden taules en posicions que preveuen que
acabaran amb aquest resultat al cap de moltes jugades (si no hi ha
errors greus).
Fases en una proposta de taules:

1. Es mou una pea.
2. Immediatament es demana taules a ladversari.
3. Es posa en funcionament el rellotge de ladversari.
La proposta de taules es mant fins que ladversari laccepti o la rebutgi. Si
aquest fa una jugada, sentn que la rebutja.
2. Regla dels 50 moviments

La partida finalitza en taules si cada jugador fa, almenys, 50 moviments
consecutius sense capturar cap pea ni moure cap pe.
Aquesta regla sutilitza per evitar que es prolongui indefinidament
una partida quan un dels jugadors persiteix, sense xit, en lintent de
guanyar la partida. Pot ser que no spiga guanyar-la o que no tingui el
material suficient per fer escac i mat.
160
3. Per material insuficient

Aquest tipus de taules ocorre quan cap jugador disposa de les peces
suficients per poder fer escac i mat al rei adversari.
Amb noms el rei no es pot guanyar mai una partida.
Exemples
1 2
Noms amb un alfil no es pot fer Amb un cavall, tampoc no es pot

escac i mat. fer escac i mat.
3 4
Amb alfils del mateix color, tampoc Si ladversari no collabora, no es

no es pot fer escac i mat.. pot fer escac i mat.
161
2 Digues si s possible que un dels dos jugadors guanyi la partida.

Encercla la resposta correcta.
1 2
S No S No
3 4
S No S No
5 6
S No S No
162
3 Indica amb fletxes les jugades que farien les negres per aconseguir
fer taules i evitar que les blanques puguin guanyar.
1 2
3 4
5 6
163
4. Repetici de jugades
El jugador pot demanar taules quan es repeteix tres vegades la mateixa

posici exacta de les peces i li toca el torn al mateix jugador.
Exemples
Els reis no poden passar i els Si els reis no es mouen per les
peons no es poden capturar. caselles indicades, podria perdres
la partida.
La dama solament pot moures a Leventual doble amenaa del

les caselles d1 i g4. cavall comporta la repetici de
jugades.
164
5. Escac continu
Un dels dos jugadors en cap moment podr evitar que el seu rei estigui
en escac desprs de jugar ladversari.
Sovint, lescac continu comporta la repetici de jugades.
Exemples
El rei negre no pot evitar lescac Si les blanques no fan escac

continu. continu, perdran la partida.
2
3
Les blanques solament poden La dama negra anir repetint

interposar la seva dama. lescac a e1 i e4.
165
4 Indica amb fletxes les jugades necessries per tal de fer escac continu
al rei negre.
1 2
3 4
5 6
166
6. Per rei ofegat

El rei no est en escac, per no pot anar a cap casella perqu totes
estan amenaades per peces adversries i no pot moure cap altra
pea.
Si un rei es troba en posici dofegat, la partida finalitza en taules.
Exemples
Abans que el rei blanc avanci, el El rei negre est ofegat perqu no
rei negre t dues caselles on anar. pot moures sense estar en escac.
2
3
En avanar el pe negre, el rei Les blanques tampoc poden

blanc no t caselles on anar. moure el pe perqu est
bloquejat.
167
5 Digues si les segents posicions sn escac i mat o ofegat.

Encercla la resposta correcta. Juguen blanques.
1 2
Escac i mat Ofegat Escac i mat Ofegat
3 4
5 6
168
6 Indica amb una fletxa quina jugada incorrecta ofegaria el rei blanc.
1 2
3 4
5 6
169
A Justifica per qu les segents posicions sn taules (indica el tipus).

Juguen blanques.
1 2
3 4
5 6
170
Unitat 10
Mats bsics
Mat amb dues torres
Mat amb una torre
Mat amb dama
171
Mat amb dues torres

Les torres no han destar en la mateixa lnia (fila o columna).
No s necessari que participi el rei per fer lescac i mat.
Posici final descac i mat
Una torre a la setena fila evita que I laltra torre en avanar a la

sescapi el rei. vuitena fila fa lescac i mat.
Posici intermdia: Les torres han docupar les lnies ms exteriors.
Les torres avancen juntes, una al El rei no es pot escapar i es veu

costat de laltra. obligat a retrocedir una fila.
172
Mats bsics 10
1. Si el rei amenaa una torre

Procediment: La torre amenaada es mou a la columna ms
allunyada del rei i que no est ocupada per laltra
torre.
El rei amenaa una torre. La torre La torre se coloca en la columna

fa una jugada despera. exterior h.
2. Si la torre endarrerida no pot avanar

Procediment: Aquesta torre sen va a laltra columna ms allunyada
del rei i que no est ocupada per laltra torre.
La torre endarrerida no pot Llavors fa una jugada despera i

avanar perqu el rei la capturaria. sen va a laltre costat.
173
Indica amb una fletxa la millor jugada que realitzaran les blanques per
1 poder fer escac i mat en les properes jugades.

Colloca una rodona a les caselles on no pot anar el rei negre.
1 2
3 4
5 6
174
Mats bsics 10

Colloca una rodona a les caselles on no pot anar el rei negre.
1 2
3 4
5 6
175
Mat amb una torre

La torre sempre estar en lnies (files o columnes) exteriors i el rei
cooperar per fer escac i mat en una fila o columna exterior.
Es buscar la posici de reis oposats (que es trobin a la mateixa fila o
columna, per separats per una casella).
Sobliga que el rei negre entri en Tot seguit, es fa escac i mat amb
oposici amb el rei blanc. la torre.
Situaci intermdia: La torre ha docupar una columna exterior i els reis

han destar en oposici quan juguin les blanques.
Quan el rei negre es posa en La torre fa escac al rei en avanar

oposici, savana la torre. una fila i lobliga a retrocedir.
176
Mats bsics 10
1. Si el rei amenaa la torre

Procediment: La torre amenaada es mou a laltra columna
exterior.
El rei amenaa la torre. La torre fa La torre sen va a laltra columna

una jugada despera. exterior.
2. Si el rei retrocedeix una fila

Procediment: La torre intentar, tamb, avanar una fila.
2 3
La torre, aqu, pot avanar una fila i La torre no pot avanar una fila
redueix les caselles del rei negre. perqu seria capturada. Per aix
es desplaa a laltra columna
exterior.
177
3. Si el rei negre sallunya del blanc

Procediment: El rei blanc satansar tant com pugui al rei negre.
La posici ideal per al rei blanc s estar a un salt de
cavall de laltre rei.
Si el rei negre sallunya una case- Desprs, el rei negre haur de

lla, el rei blanc se li atansar una retrocedir o posar-se en oposici.
altra casella.
4. Si el rei negre satansa

Procediment: Quan el rei blanc satansa a laltre rei, no hauria de
quedar en oposici. Si s necessari, es far una
jugada despera amb la torre.
2 3
Desprs de la jugada despera En aquesta altra posici, el rei

amb la torre, el rei negre blanc pot atansar-se perqu no
sallunyar o quedar en oposici. queda en oposici.
178
Mats bsics 10

Colloca una rodona en les caselles on no pot anar el rei negre.
1 2
3 4
5 6
179
Indica amb una fletxa la millor jugada que realitzaran les negres per

Colloca una rodona en les caselles on no pot anar el rei blanc.
1 2
3 4
5 6
180
Mats bsics 10
Mat amb dama

El rei acompanyar sempre la dama per poder-la defensar. Es buscar
reduir contnuament les caselles on pugui anar el rei adversari, fins a
Per evitar ofegar el rei, procurarem que aquest tingui com a mnim
dues caselles per on moures.

1
Qualsevol daquestes jugades de La dama fa escac al rei i aquest no

la dama s escac i mat. t cap casella on anar.
Posici intermedia: La dama defensada pel rei anir avanant files i

columnes per tal de reduir les caselles on pot anar
el rei adversari.
2
La dama avana i fa escac perqu Si la dama no pot avanar, ser el

est defensada pel seu rei. rei el qui avanar una casella.
181
1. Si el rei negre sallunya

Procediment: La dama anir avanant, per si el seu rei no la defensa
vigilar que no sigui capturada pel rei adversari.
1 2
La dama pot avanar solament La dama avana una fila i una

una fila i cap columna. columna sense que sescapi el rei.
2. Si el rei negre busca ser ofegat

Procediment: La dama anir avanant, per sempre deixar un parell
de caselles sense amenaar. Aix, mentre el rei blanc
acaba darribar, el rei negre es pot moure duna casella
a una altra.
3 4
Quan el rei sen va a la fila vuitena, La dama espera que arribi el rei
la dama es desplaa a la setena. blanc per poder fer escac i mat.
182
Mats bsics 10

Colloca una rodona a les caselles on no pot anar el rei blanc.
1 2
3 4
5 6
183

Colloca una rodona a les caselles on no pot anar el rei blanc.
1 2
3 4
5 6
184

Escacs Per A Tothom 1 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Escacs Per A Tothom 1 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Escacs per a tothom

Disseyn coberta: Pere Fradera Barcel

Jordi Pri Burgus

Material curricular homologat pel Departament dEnsenyament de la

Es reserven tots els drets.

Cap part daquesta publicaci no pot ser reproduda, emmagatzemada o

Unitat 1. El tauler ............................................................................................. 1

Unitat 3. Les figures ...................................................................................... 27

Unitat 4. El valor de les peces ...................................................................... 69

Unitat 5. Juguem ............................................................................................79

Unitat 6. Escac al rei ....................................................................................105

Unitat 7. Combinacions... .............................................................................127

Unitat 8. Lenroc ...........................................................................................149

Unitat 9. Resultat duna partida ...................................................................157

Unitat 10. Mats bsics ....................................................................................171

Estructura de la collecci Escacs per a tothom

Estructura del llibre Escacs per a tothom. Iniciaci 1

Estructura duna unitat

Jordi Pri Burgus

Ramon Torra Bernat

Imma Farr Vilalta

Diversos mestres internacionals, que es dediquen a lensenyament i a la didctica dels es-

Les files i les columnes

Els flancs i les bandes

El tauler i les caselles

En un tauler hi ha 32 caselles El nom de la casella sindica amb

El quadrat es troba a la casella El tauler es colloca de forma que

1 Escriu el nom de les caselles marcades al tauler.

2 Dibuixa un quadrat a les caselles indicades al peu del tauler.

Les files i les columnes

Les files 1 i 8 sn exteriors i les Les columnes a i h sn exteriors i

3 Escriu el nom de la fila o columna indicada al tauler.

4 Dibuixa un quadrat a les caselles que sindica al peu del tauler.

caselles de la fila 7 caselles negres de la columna a

Aquesta diagonal t 7 caselles Aquestra altra diagonal t 3

Aquestes diagonals sn les Hi ha diagonals blanques i negres,

5 Dibuixa un quadrat a les caselles que compleixen les condicions

Diagonal negra ms gran Diagonals blanques de 4 caselles

Diagonals negres de 5 caselles Diagonals que passen per f3

Diagonal que passa per b5 i e2 Diagonal que passa per f8 i h6

Nom pe cavall alfil torre dama rei

A linici de la partida, les blanques es colloquen a les files 1 i

6 Anota al peu del tauler els errors que observes a continuaci.

Els flancs i les bandes

Flanc de rei. Flanc de dama.

Banda de les blanques. Banda de les negres.

7 Dibuixa un quadrat amb les caselles que compleixen les dues

Flanc de rei i Flanc de dama i

Flanc de rei i Flanc de dama i

Flanc de rei i Flanc de dama

B JOC DEL TAULER (per a dos jugadors).

Regles del joc

1. Cada jugador, per torn,

El pe blanc impedeix que el pe Cada pe bloqueja i impedeix

JOC DEL PE JUDOKA

3 Els peons avancen sense poder capturar. Guanya el jugador que

Les caselles amenaades pel pe En les columnes exteriors noms

La torre s capturada perqu es La torre capturada es treu fora del

4 Indica amb una rodona les caselles amenaades pels peons.

Primer, el pe blanc avana fins a Quan sha deixat el pe, aquest

Es colloca la pea escollida en la Normalment, es tria una dama.

6 mxim de peces adversries (les jugades es realitzen consecutivament

JOC DEL PE CORREDOR