CONCEPTES SOCIOLGICS BSICS

1. LA INFLUNCIA SOCIAL

La sociologia, en tant que cincia eclctica, treballa tamb amb la Psicologia i, de

forma ms especfica, amb la Psicologia social. Lobjecte de la Psicologia social s
estudiar la influncia del grup en el comportament en lindividu, des del punt de vista
cognitiu (creences), emotiu (sentiments) i conductual (comportaments). Per influncia
social entenem aqu la capacitat del grup dafectar les creences, les actituds o les
conductes dun individu. Aquest s un dels temes que ha estat ms estudiat en laboratori
per part dels psiclegs socials.

1.1. Manifestacions de la influncia social

Les principals manifestacions dinfluncia social sn la conformitat i lobedincia.
a) la conformitat amb el grup (influncia de la majoria). Per conformitat amb el
grup entenem ladaptaci de la conducta o les creences dels individus a les
normes dun grup, com a resultat de la pressi social, de forma que lindividu
acaba per comportar-se de diferent manera que quan est sol.
Com a resultat de la conformitat amb la majoria es pot produir el conformisme,
lactitud per la qual les persones accepten incondicionalment una norma
dominant socialment.
Ara b, la conformitat amb el grup per influncia de la majoria es dna
principalment de dues formes:
o

la submissi, que consisteix en mostrar conformitat pblicament, per la

pressi social, a una norma o a lopini del grup majoritari, encara que
internament no sest dacord.

lacceptaci, que consisteix en mostrar conformitat pblica perqu sest

Curs de Proves dAccs a CFGS

PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA

CONCEPTES SOCIOLGICS BSICS

internament dacord.

Quan en un determinat grup sha de prendre una decisi i es produeix un canvi

de posicions dalguns dels seus membres, que han arribar a canviar la seva
opini, per tal darribar a un acord, es parla de resposta de consens, una
opini o decisi acceptada per tot el grup.

Solomon Asch s, potser, el psicleg que va dur a terme una de les

investigacions ms rellevants de la psicologia social sobre conformitat. Al
1952 va fer un experiment simple, per crucial, per entendre la
influncia del grup en la percepci i el comportament individual, s a dir,
per entendre la conformitat social.

Lexperiment dAsch. Solomon Asch va partir dun grup de set estudiants. Sis estudiants
eren cmplices de lexperimentador i el set no sabia res de lexperiment. Es van collocar
dues targes grans sobre una taula: en una hi havia una nica
lnia vertical i, en laltra, tres lnies verticals (A, B, C) de
longituds diferents. Shavia descollir la lnia de la segona tarja
que coincids amb la primera. Era evident, a ull nu, que la lnia
de la primera tarja era igual que la lnia C, s a dir, que tenien
la mateixa longitud. Per el sis estudiants cmplices, cadascun
al seu torn, van dir que la que era igual era la B, fins al punt
que el set estudiant va acabar afirmant realment el mateix
que els altres.
Davant del dilema que sestableix entre la unanimitat del grup de sis estudiants i levidncia
dels propis ulls, una gran part dels estudiants (33% aproximadament) van donar la
conformitat al grup. Curiosament, quan Asch va fer la mateixa prova en solitari, sense la
pressi del grup, noms un 1% va cometre error.

b)

lobedincia a lautoritat. Un altre dels mecanismes dinfluncia social t a

veure amb el respecte a lautoritat que pressuposen les normes socials. Els
individus que viuen en societat han estats socialitzats de forma que habitualment
respecten lautoritat i obeeixen els seus requeriments.
Stanley Milgram va ser un professor de la Universitat de Yale
que al 1974 va fer un dels experiments de psicologia social ms
controvertits de tots els temps. Arran del judici a Adolf
Eichmann, en el qual va quedar pals que una persona que no
semblava especialment sdica va participar en la tortura i
lassassinat massiu de jueus en lpoca nazi, Milgram va voler
experimentar en laboratori quins eren els lmits de lobedincia
cega a lautoritat: podrien persones normals arribar a torturar un
innocent noms per obeir lautoritat, que els hi mana? Els resultats del seu
experiment van ser tan esferedors que va commoure la societat i, daltra banda,
part dels seus participants van necessitar posteriorment terpia psicolgica.
Lexperiment de Milgram. Stanley Milgram va reclutar, mitjanant el diari, persones
dedats i condicions social diferents, a les quals pagava 4 dlars. Linvestigador, Milgram,
actuava no noms com a instructor de lexperiment, sin com a autoritat que donava

Curs de Proves dAccs a CFGS

PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA

CONCEPTES SOCIOLGICS BSICS

ordres a obeir pels participants. Dos subjectes eren els

participants en cada sessi. Un dels individus (escollit
aparentment a latzar) feia el paper de professor i laltre,
el dalumne (cmplice de Milgram). En comenar sels va
informar que lobjectiu de lestudi era la influncia del
cstig sobre laprenentatge (per era mentida:
sestudiava el grau dobedincia a lautoritat). El paper
del que feia de professor era el de dir una llista de
paraules que lalumne havia de memoritzar mentre
estava lligat a una cadira electrificada en una habitaci separada. Desprs, qui feia de
professor repetia una de les paraules i lalumne havia de dir a quina altra estava associada.
Si lalumne la deia malament (la qual cosa feia de tant en tant per ordre de Milgram), el
professor havia daplicar-li, com a cstig, descrregues elctriques cada cop ms intenses
(en progressi de 15 volts). La descrrega elctrica anava des dels 15 volts fins als 450
volts la mxima-. A partir dels 315 volts laparell assenyalava el perill greu que
comportaven aquestes descrregues.
Segons una enquesta feta prviament a 40 psiquiatres, aquests pensaven que no ms dun
4% seguirien torturant a la vctima ms enll dels 300 volts i noms un 1% arribaria als
450. Els resultats de lexperiment, per, van desfer aquestes prediccions.
Quan la descrrega (que era fictcia, encara que qui feia de professor pensava que era
autntica) arribava a 150 volts, qui feia dalumne
demanava (tot representat un paper teatral)
dabandonar lexperiment, als 180 donava cops a la
paret dient que no suportava ms el dolor, als 270
els crits eren dagonia i als 300 ja deixava de
respondre. Lexperimentador li reiterava al
professor:
s
absolutament
essencial
que
continu.
Milgram va descobrir que fins a un 63% dels
centenars de persones que van fer el paper de
professors van mostrar una obedincia total i van
aplicar la descrrega mxima de 450, tot i que
assenyalava perill sever. Els resultats va resultar
colpidors, perqu es tractava de persones normals
que, tot i que ho van passar malament (suaven,
tremolaven, reien nerviosament i es mossegaven
els llavis), van arribar a torturar (no sabien que era
teatre) a altres semblants noms pel fet dobeir
lautoritat amb la qual tenien un contracte.

En la histria de la humanitat shan coms

moltes ms barbaritats i atrocitats en ares
de lobedincia que en ares de la
rebelli (Philip Zimbardo, company de
Milgram -1971-)

Curs de Proves dAccs a CFGS

PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA

CONCEPTES SOCIOLGICS BSICS

1.2. Els lmits de la influncia social

Malgrat els experiments dAsch i de Milgram deixen patent la gran influncia que el
grup pot tenir sobre el comportament individual, cal observar que tant els individus com
les minories tenen un gran poder. De fet, queda clar que el 67% dels individus amb els
quals va experimentar Asch, no van cedir a la influncia del grup i que un 37% dels
professors de Milgram van desobeir lautoritat. No oblidem la gran quantitat de
persones que van patir persecuci, i fins i tot van ser torturats i assassinats, per que no
van cedir a la pressi grupal o de lautoritat en lpoca nazi o feixista.

El poder dels individus i el control personal. Hi ha persones

compromeses que, malgrat la fora de la influncia social, sn capaces de
mantenir les seves posicions. De fet, la histria de certs progressos socials
rau en persones que han estat capaces de desafiar el grup dominant i han
aconseguit reafirmar el seu sentit de la llibertat.
El cas de Rosa Parks, la dona negra que al 1955 als Estats Units es va negar a
obeir la norma de segregaci als autobusos, negant-se a cedir el seient a un
blanc i a moures a la part del darrera de lautobs. Com a conseqncia daix
va ser empresonada, per va iniciar tamb amb la seva actitud el Moviment
pels Drets Civils als Estats Units que va acabar per impulsar lleis que van
prohibir la segregaci racial i va arribar a aconseguir mesures de discriminaci
positives encara vigents.

s tamb el cas de Mahatma Gandhi, la persona de fsic feble que va

aconseguir amb la seva acci i les seves iniciatives liderar, en contra de tot
laparell institucional i de lautoritat militar de lImperi britnic, la
independncia de la India en 1947, mitjanant el dej i les convocatries
daccions no violentes. Aquest desafiament li va comportar, per, maltractes,
vexacions i lempresonament.

La influncia de les minories. A diferncia de les majories o grups de

poblaci numricament majoritaris, les minories fan referncia a grups de
poblaci minoritaris, per amb trets comuns. Lexperincia histrica del
cristianisme i el comunisme, provinents de minories perseguides per
lautoritat i els aparells de poder, ens aporta llum sobre la capacitat
dinfluncia social que pot arribar a tenir un grup minoritari, especialment
quan expressa les seves opinions de forma coherent, sobre el conjunt de la
societat.

1.3. Lideratge grupal i els seus tipus

Per lideratge entenem la capacitat dinfluncia duna persona en un grup social, que
acostuma a manifestar-se en els seus dots de comandament per organitzar lactivitat de
cara a la consecuci dobjectius i augment de la coordinaci desforos o en el fet
derigir-se en model, ja sigui ideolgic o de conducta, per als altres membres del grup.
El lideratge s molt important per al funcionament dun grup, perqu pot propiciar la
coordinaci desforos, encapalar les tasques que aborda el grup i afavorir un clima

Curs de Proves dAccs a CFGS

PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA

CONCEPTES SOCIOLGICS BSICS

emocional positiu dins el grup.

El lideratge, per, pot respondre a diferents tipus. Aix, es distingeix entre:

lideratge autoritari o autocrtic: la persona lder pren decisions en nom de

tot el grup i rebutja la iniciativa de la resta; acostuma a donar moltes ordres.
Amb aquest tipus de lideratge es genera habitualment poca cohesi grupal,
ms hostilitat i agressivitat dins el grup.

lideratge liberal (laissez-faire o que deixa fer): la persona lder deixa

llibertat al grup, noms aporta informaci quan el grup ho demana. Hi ha
poca interacci a linterior del grup. Habitualment disminueix la cohesi i
lorganitzaci i el treball acostuma a ser pobre o de mala qualitat.

lideratge democrtic: la persona amb aquest tipus de lideratge dna

importncia al grup com a tal, accepta la participaci de les persones que
lintegren i les seves idees, crea un ambient que afavoreix la comunicaci
emocional, dna independncia i valora el treball personal, t un criteri
igualitari i interv sovint. Com a resultat daquestes circumstncies, el grup
acostuma a estar ms cohesionat, rendir ms i generar ms creativitat.
La participaci del grup en la presa de decisions prpia de lestil de
lideratge democrtic va tenir un conegut i espectacular fruit en la
companyia Harley-Davidson, que cap al 1995 va prendre un acord
cooperatiu amb els sindicats per inclourels en la presa de decisions en
gaireb tots els negocis de lempresa. Daltra banda, va promoure que
tots els seu empleats fessin aportacions freqents sobre com millorar
lorganitzaci. Harley-Davidson va ser nomenada per Forbes
Companyia de lany 2002. De fet, cada dolar invertit en 1987 shavia
multiplicat per 150 en 2002.

Actualment, aquest tipus de lideratge, el democrtic, fomenta la participaci i

la creativitat del grup mitjanant tcniques com la pluja didees o
brainstorming, que sha acabat convertint en una eina bsica dels grups de
mrqueting.
El psicleg social Kurt Lewin va ser pioner en estudiar els diferents tipus de
lideratge. En un experiment realitzat al 1939 per la Universitat dIowa per
dos collaboradors seus, R. Lippitt y R. White, va fer-se palesa la influencia
dels tipus de lideratge en la consecuci dobjectius, la comunicaci i la
cohesi grupals. Lexperiment va consistir en lestructuraci de tres grups
de nois que es reunien desprs del collegi. Cada grup tenia un lder
ensinistrat per exercir tres tipus diferents de lideratge: autocrtic (prenia ell
totes les decisions), liberal (donava total llibertat al grup) i democrtic
(animava el grup i ajudava a prendre decisions): tots tres grups van tenir
seqencialment (cada sis setmanes) els tres tipus de lder.
Els resultats daquest
experiment van ser els segents:

grups liderats autocrticament: van treballar ms dur, per noms quan el lder
vigilava; eren ms agressius i hostils i mostraven ms submissi al lder; es
comportaven com a feixistes en miniatura.

grups liderats liberalment: es va fer poc; els nois feien el mnim treball possible i de
la pitjor qualitat. La falta de guia els va portar al caos.

grups liderats democrticament: es van mostrar els ms alts ndex de motivaci i

Curs de Proves dAccs a CFGS

PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA

CONCEPTES SOCIOLGICS BSICS

originalitat i un intercanvi ms gran delogis.

Tamb es parla de lideratge carismtic, especialment en poltica, per referir-se a un tipus

de lideratge que es basa en latractiu personal

2. ELS GRUPS SOCIALS

La societat s un conjunt de persones que sestructuren en grups. El grups als quals
pertanyem condicionen en gran mesura el nostre pensament, la nostra vida emocional i
la nostra conducta. Per, quines caracterstiques tenen els grups, quins tipus de grups
nhi ha i com sestructuren?

2.1. Caracterstiques bsiques dun grup social

Hi certes caracterstiques que acostumen a compartir els grups socials:

Existncia dun conjunt de valors (idees que defineixen el que es considera

important, valus o desitjable per al grup), creences compartides pels seus
membres.

Establiment dun conjunt de normes i regles de comportament), siguin

explcites o implcites, que encarnen els valors i donen cohesi al grup. A la
llarga, aquestes normes es transformen en costums. Poden, tamb, canviar i
estar sotmeses a un procs dinnovaci.

Existncia dun univers simblic com (un conjunt de significats compartits

i fonamentals per a un grup).

Existncia duns objectius comuns definits que satisfan certes necessitats.

Cert lideratge per a coordinar els recursos i dur a terme les activitats que
condueixin a assolir els objectius.

Una cohesi grupal, que es manifesta en latracci que senten els membres
de grup pel fet de pertnyer-hi i en la resistncia a deixar de pertnyer-hi, o
en la coordinaci entre els seus membres per assolir els objectius comuns.

2.2. Classificaci dels grups socials

dacord al grau de proximitat afectiva:

o

grups primaris: persones que mantenen contacte directe entre si de forma

natural i espontnia, amb relacions caracteritzades per vincles hereditaris,
afectius, socioculturals, tnics, poltics o religiosos. Exemples de grups
primaris sn la famlia, la colla damistats, el poble, la naci, la comunitat
religiosa, etc.

grups secundaris: associacions de persones establertes conscientment per

raons instrumentals. Responen a interessos afins amb projectes definits.
Exemples de grups secundaris sn lescola, lempresa, els equips esportius...

Curs de Proves dAccs a CFGS

PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA

CONCEPTES SOCIOLGICS BSICS

dacord a lactitud de lindividu en el grup:

o

grup de pertinena: grup al qual realment pertany un individu.

grup de referncia: grup ali amb el qual un individu sidentifica i que

utilitza com a criteri, com a model orientador de la conducta individual.

Si volem tenir un cicle formatiu de grau superior dintegraci social, el grup de referncia s el
del collectiu de tcnics superiors; el grup de pertinena s, en realitat, el dalumnat daccs al
cicle formatiu superior dintegraci social.

dacord al nivell de formalitat:

o

grups formals: solen caracteritzar-se pel fet de disposar de normes rgides

que cal que acceptin els seus membres, com ara un club social.

grups informals: les seves normes sn ms obertes i no tan definides, com

la colla damistats.

dacord a la perspectiva de pertinena des de la qual es parla, els

socilegs diferencien entre:
o

endogrup o grup propi (nosaltres): s el conjunt de persones que

comparteixen un sentit de pertinena i tenen un sentiment didentitat grupal.
Molt sovint, lexistncia dun enemic extern refora la cohesi dels
endogrups.

exogrup o grup ali (ells): s el conjunt de persones percebudes com a

diferents o amb valors diferents.

dacord a la prevalena del grup, els socilegs diferencien entre:

o

grup majoritari o majoria: el grup de poblaci majoritari numricament.

grup minoritari o minoria: el grup de poblaci minoritari numricament.

Curs de Proves dAccs a CFGS

PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA

CONCEPTES SOCIOLGICS BSICS

3. LACCI SOCIAL
3.1. Estructura dels grups: estatus i rol

3.1.1. Definici destatus i de rol:

estatus: s la posici que cada persona ocupa com a membre dun grup
quan interacciona socialment amb els altres. Pressuposa un reconeixement
daquesta posici per part dels altres. Lestatus ve definit per determinades
condicions i qualitats (professi, nivell de riqueses, habilitats, etc.). En
sociologia sacostuma a diferenciar entre:
o

estatus atribut: els que tenim assignats en funci de factors biolgics,

com ltnia, el gnere o ledat; per exemple, dona blanca adolescent, o
home asitic gran.

estatus aconseguit: els que aconseguim per propi esfor, per exemple,
estudiant, esportista, treballador.

rol: conjunt de pautes de comportaments i actituds que t associat cada

paper social o estatus. La societat espera dun individu que respongui a les
expectatives associades a la posici socials que ocupa. Aix, podem parlar de:
o

rols familiars: no sespera el mateix comportament duna persona si

en determinat moment ocupa el rol de pare o mare, que el de fill o filla,
germ o germana.

rols professionals: no sespera el mateix comportament de qui

dirigeix una empresa o de qui treballa de forma assalariada.

rols sexuals o de gnere: en un entorn social concret poden tipificarse pautes de comportament diferencials depenent desi ss home o
dona.

rols de posici social, etc.

Curs de Proves dAccs a CFGS

PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA

CONCEPTES SOCIOLGICS BSICS

En els conjunts socials complexos, cada persona pot assumir diferents posicions o estatus: mare
o pare, funcionari/a d'un determinat nivell en l'Administraci, membre de diverses associacions,
regidor/a municipal, element integrant d'un grup d'amistats o dun club de joc de cartes, etc.
Cada un d'aquests medis li imposa l'obligaci d'assumir un personatge o un rol, d'adoptar
unes conductes diversificades segons es trobi a la famlia, a l'oficina de treball, en companyia de
funcionariat del mateix rang, de rang superior o inferior, amb les amistats o a la taula del
Consell Municipal. No ha de confondre els seus rols. Per exemple, una mare no ha de
comportar-se amb el conserge de la seva feina com es comportaria amb seu marit, i viceversa;
ni tampoc corregir els seus companys com corregiria els seus propis fills, ni fer bromes amb
aquests com ho fa a vegades amb les seves amigues. La multiplicitat de rols de cada persona
refora encara ms la imatge del subjecte social com a actor que ha d'assumir successivament
diferents personatges, complir les tasques prpies de cadascun, respondre a les expectatives
dels altres relatives a cada una d'aquestes posicions o estatus, i adoptar com a models de la
seva acci normes que difereixen d'uns rols a uns altres.
(Text adaptat de G. ROCHER, Introducci a la sociologia general)

3.1.2

La importncia social dels rols: lexperiment de Zimbardo.

La posici especfica que cada individu ocupa dins dun grup influeix enormement en
la relaci que estableix amb els altres membres. Es diu, en aquest sentit, que els rols
socials tenen molt poder influent.
En aquest sentit, el psicleg social Philip Zimbardo va realitzar al
1972 a la Universitat de Stanford un dels experiments ms crucials
respecte les implicacions de representar un rol o un altre en una mateixa
situaci. En aquest experiment de laboratori, conegut com La pres de
Stanford, Zimbardo va reclutar un grup destudiants universitaris,
seleccionats per seu equilibri mental, per a passar un temps en una pres
simulada. Zimbardo va assignar el rol de gurdies aleatriament entre els
estudiants; els va donar uniformes, porres i xiulets i els va instruir per a
que imposessin certes normes. Els altres participants farien de presoners. Els van tancar
en celles i els van forar a portar robes humiliants. Un parell de dies desprs
dinterpretar els seus rols, el simulacre es va convertir en una autntica realitat. Malgrat
ser evident que lassignaci de rols va ser aleatria i que tots eren alumnes universitaris
normals, la majoria dels gurdies van desenvolupar actituds menyspreadores, i alguns
van arribar, fins i tot, a programar rutines diries cruels i degradants. Un per un, els
presoners es van esfondrar, es van rebellar o es van resignar
passivament. A causa daquestes reaccions tan veristes, Philip
Zimbardo, que havia programat el seu experiment per a quinze
dies, va haver de clausurar-lo desprs de noms sis dies. La
influncia dun entorn social (estructura de rols amb normes de
comportament) pervers sobre individus va ser anomenada
recentment pel mateix Zimbardo lefecte Llucifer (com gent
bona es converteix en dolenta, segons les seves paraules).
Les conclusions daquest experiment de Zimbardo van ajudar, juntament
amb els experiments del seu collega Milgram, a interpretar els poderosos mecanismes que poden
portar individus aparentment normals a cometre atrocitats com les de lHolocaust nazi, la matana
nordamericana de My Lai en Vietnam, els abusos sdics de soldats nordamericans en la pres dAbu
Ghraib en Irak o de Guantnamo. La conclusi de Zimbardo s que lorigen daquestes actituds no s
la condici psquica daquests individus, sin les estructures socials de jerarquia perverses que cal

Curs de Proves dAccs a CFGS

PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA

CONCEPTES SOCIOLGICS BSICS

10

canviar.
Arran de les investigacions de Zimbardo es van portar a terme posteriors experiments que van
arribar a conclusions semblants. Un dells va inspirar al 2008 la pellcula LOnada (Die Welle), de
Dennis Gansel.

4 EL PROCS DE SOCIALITZACI
4.1. Definici de socialitzaci
A diferncia de molts animals que poc desprs de nixer ja es poden valer per si
mateixos amb gaireb cap ajut dels adults, els humans hem daprendre les formes de
comportament adequat.
Entenem per socialitzaci el procs pel qual les persones o els grups intenten
modelar culturalment els pensaments, els sentiments, les actituds i les accions dels
individus, des de la infncia. Aix, en general, una persona adequadament socialitzada,
s una persona que haur interioritzat les normes del seu grup i adoptar les actituds
esperades. Acostuma a trametres de generaci en generaci.
La socialitzaci s un procs complex en qual
la influncia la cultura o el grup hom es viu i el
Aix, el procs de socialitzaci va lligat al procs
produeix la maduraci personal dacord a les
(estudiades, com hem vist, per Piaget)

es dna una estreta interrelaci entre

procs de desenvolupament personal.
de transformaci personal pel qual es
fases del desenvolupament cognitiu

En aquest sentit, en sociologia sassenyala amb freqncia que la socialitzaci t lloc

durant dos grans fases:

La socialitzaci primria: perode daprenentatge cultural ms intens, que

es dna en letapa de nad i dinfncia. s el moment en que els nens i les
nenes aprenen a parlar i tamb les pautes bsiques de comportament que
constitueixen els fonaments de laprenentatge posterior. Aqu la famlia s
queia assumeix normalment la responsabilitat.

La socialitzaci secundria: t lloc en letapa posterior, que va des de

lltima infncia fins lpoca de la maduresa essencialment. Lescola, el grup
diguals, les organitzacions, els mitjans de comunicaci o el lloc de treball sn
aqu les principals forces socialitzadores

Alguns conceptes importants relacionats amb la socialitzaci sn els segents:

Maduraci: procs de construcci de la personalitat adulta.

Individualitzaci: procs de construcci de la prpia personalitat en el medi

social.

Desenvolupament cognitiu: procs pel qual una persona desenvolupa les

seves capacitats intellectuals en interacci amb el medi social.

Culturitzaci: procs pel qual una persona assumeix com a propis els
elements duna cultura determinada.

Curs de Proves dAccs a CFGS

PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA

CONCEPTES SOCIOLGICS BSICS

11

Aprenentatge vicari: forma dadquisici de conductes a partir de

lobservaci duna conducta en el marc social sense necessitat de dur-la a
terme.

Els agents encarregats dexercir la influncia social sn els anomenats agents

socialitzadors.

4.2. Els agents socialitzadors

Podrem definir els agents socialitzadors com els grups o contextos socials que
transmeten les normes socials de conducta, els valors morals, les creences, les actituds i
els hbits des de que som infants.
Els principals agents socialitzadors sn els segents:

la famlia: la influncia parietal i familiar s, sense dubte, el primer i ms

important agent de socialitzaci. Amb la famlia adquirim el llenguatge i, amb
ell, lentramat bsic de coneixements i valors, la qual cosa es veu afavorida
per la relaci afectiva familiar, que facilita la interioritzaci de les normes. Les
creences generals poltiques, econmiques i religioses dels adolescents sn,
en gran mesura, apreses de la famlia.

lescola: desprs de la famlia, lescola assumeix una importncia especial en

la socialitzaci dels infants, ja que s la principal font deducaci i, en aquest
sentit, no noms de transmissi dinformaci, sin tamb de formaci
dactituds (a ms de proveir damistats).

les amistats (grup diguals): com que paulatinament els individus passen
ms temps amb els grups de pertinena i les amistats, i menys en lentorn
familiar, es comprn la importncia que la influncia del grup diguals juga a
lhora daprendre valors i actituds, especialment si es t en compte que es
converteix en el principal generador dafecte i daprovaci.

els mitjans de comunicaci (mass media): encara que moltes persones

creuen que exerceixen un paper fonamental en la socialitzaci, sembla que
juguen ms un paper de refor dactituds que de formaci daquestes. Tot i
aix, el progressiu augment del nombre dhores que molts infants dediquen a
consumir televisi, sovint sense control sobre els tipus de programes que
veuen, fa que la seva incidncia en la socialitzaci sigui tamb cada vegada
ms gran.
Arran de massacres perpetrades per adolescents, com la de lInstitut de Colombine en
EEUU al 1999, on 2 adolescents van matar 13 persones i ferir 24, es va parar atenci en
lelevat grau dactes violents que apareixien a la televisi nordamericana en la franja
dhoraris infantil (600 actes violents de mitja a la setmana). Situacions com aquestes han
fet que es replantegi el paper socialitzador de la programaci de la televisi i la necessitat
del seu control.
s per aquest paper socialitzador i cogenerador de valors i no noms com a element de
lleure, pel que sest insistint ltimament en la necessitat de regular els continguts violents,
les actituds sexistes, la incitaci al consum o als hbits alimentaris insans en la
programaci de la televisi i la publicitat.

Curs de Proves dAccs a CFGS

PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA

CONCEPTES SOCIOLGICS BSICS

12

Internet s un mitj de comunicaci que est emergint de forma considerable

com a agents socialitzador.

Altres agents socialitzadors:

o

les institucions religioses,

lempresa,

els sindicats,

les institucions pbliques i privades (esplais, grups escoltes, clubs

esportius i culturals), etc.

La conscincia pblica impedeix qualsevol acte que lofengui per mitj de la vigilncia que exerceix per
damunt de la conducta dels ciutadans i de les penes de qu disposa. Si no em sotmeto a les convencions
de la gent, si en vestir-me no tinc en compte, en absolut, els costums del meu pas i de la meva classe,
les rialles que provoco, lallunyament que se mimposa, produeixen, si b duna manera ms atenuada,
els mateixos efectes que el de la pena prpiament dita. (coacci indirecta) )
mile DURKHEIM, Les regles del mtode sociolgic
.

PERCEPCI SOCIAL: ESTEREOTIPS, PREJUDICIS I DISCRIMINACI

5.1. Definici de percepci social

La percepci social es la manera com una persona o un grup veu, analitza i

interpreta les persones que lenvolten. La percepci social permet classificar els altres pel
color de la pell, laspecte general, el sexe, ledat, la llengua, les aficions i altres elements.

5.2 Caracterstiques de la percepci social.

La percepci social, a ligual que la percepci com de la realitat, t una certa
estabilitat, perqu fa referncia a una realitat externa, que encara que canvi, mant
certs trets estables. Ara b, a diferncia de la percepci com, la percepci social:

s dinmica, canvia amb el pas del temps (com ha passat amb la percepci
social del rol de la dona en les nostres societats).

s complexa, perqu hi influeixen multitud de variables (els grups estan

formats per individus molt diferents i analitzables des dptiques molt
diverses).

s categorial, s a dir, tendeix a classificar els altres en grups i tipologies.

s subjectiva, perqu depn de factors com els interessos, les motivacions i

les expectatives personals.

depn del context, s a dir, depenent de la nostra situaci, si estem noms

observant o b estem interactuant amb els altres, la percepci dels altres pot
variar (treballar amb persones acostuma a corregir i canviar la nostra

Curs de Proves dAccs a CFGS

PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA

CONCEPTES SOCIOLGICS BSICS

13

percepci estereotipada que tenem delles).

5.3. Estereotips i prejudicis

Com que la percepci social suposa una classificaci dels altres i una valoraci, sovint
la forma com classifiquem als altres s mitjanant estereotips. A partir dels estereotips
sorgeix una forma de valorar els altres a travs de prejudicis.
5.3.1. Estereotips

Podem definir estereotip com la creena, fruit de sobregeneralitzacions

simplificadores, esbiaixades i deformadores, que es t sobre un grup i que intenta dirnos com s, sense tenir present els trets individuals dels seus components, als quals
sels assignen les mateixes caracterstiques.
Els estereotips tenen la funci de situar-nos sobre qui sn els altres, a travs de la
seva classificaci, per no sn, en absolut, neutrals, sin que responen a interessos
subjacents i marquen la valoraci que fem dels altres, sense conixer-los personalment.
Els estereotips estan molt influenciats per les normes socials i, en general, es
transmeten familiarment en la infncia i, posteriorment, a partir dels mitjans de
comunicaci i lentorn social.
Els principals estereotips classificatoris fan referncia al grup cultural o tnic (quan
creiem tenir una idea dalg pel fet de provenir de una cultura, per exemple, basca,
andalusa, catalana, madrilenya, mexicana, rab, nrdica, etc.) o al gnere (quan creiem
tenir una idea dalg pel fet de ser home o dona).
Exemple destereotips sexistes observats en els nostres mitjans de comunicaci
Segons lInstitut Catal de la Dona, si analitzem la presncia de la dona en els nostres mitjans de
comunicaci i en la publicitat, observarem que aquests mitjans afavoreixen la creaci del segent
estereotip negatiu sobre les dones:

sn passives, obedients i dependents dels homes

les tasques domstiques i la cura de la famlia els sn obligacions connaturals

el seu objectiu s fer felios els homes

simbolitzen la tendresa, la dolor, lafectuositat, lamor, la preocupaci pels altres

la bellesa constitueix la clau de l'xit professional, personal i social de les dones

la seva principal preocupaci s la bellesa

professionalment estan per sota dels homes en jerarquia

el seu cos s sensual, objecte de desig

5.3.2. Prejudicis

Podem definir prejudici com la valoraci positiva o negativa preconcebuda d'un

individu o d'un grup social i de tots els seus integrants pel simple fet de formar-ne part.
Els prejudicis son valoracions que sen deriven dels estereotips; de vegades sn meres

Curs de Proves dAccs a CFGS

PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA

CONCEPTES SOCIOLGICS BSICS

14

explicitacions dels sentiments (aversi, normalment) que samaguen sota ells.

El prejudici suposa valorar una persona abans de conixer-la noms pel fet de haverla catalogat dins un grup. Cada vegada que atribum qualitats dun estereotip a una
persona, sense conixer-la prviament, manifestem un prejudici.
Algunes caracterstiques dels prejudicis:

els prejudicis condicionen la nostra percepci de la realitat.

En un estudi de laboratori (Duncan) es va poder comprovar com la majoria de participants
blancs van interpretar una empenta dun home blanc a un home negre com a una broma.
La mateixa empenta dun home negre a lhome blanc la van interpretar com a violenta.

alguns prejudicis poden ser subtils, no manifests.

Encara que no es reconeguin de forma manifesta certs prejudicis, poden actuar a la
prctica, com acostuma a passar quan sestudia la incomoditat de moltes persones que
creuen no tenir prejudicis daquest tipus, quan admeten que se sentirien incmodes amb
una persona daltra raa en ambients socialment ntims (ball, parella, etc.)

alguns prejudicis poden ser inconscients.

En un estudi de laboratori (Greenwald) es va poder demostrar que fins i tot les persones
que no creuen tenir prejudicis racials o de gnere, poden sostenir associacions negatives.
Per exemple, a 9 de cada 10 blancs els va portar ms temps identificar paraules agradables
(com a pau, parads) com a bones quan aquest qualificatiu era presentat juntament amb
cares negres en comptes de blanques.

des dun punt de vista tcnic els prejudicis poden ser positius (carcter
treballador, per exemple, atribut als gallecs) o negatius (carcter garrepa,
per exemple, atribut als catalans), per, en general, acostumen a ser
negatius i a desvalorar collectius diferents al nostre (exogrup). Com
veurem, donen lloc a formes de discriminaci molt doloroses pels que les
reben.

Encara que acostumen a ser insidiosos i tan arrelats que no tendeixen a

canviar tot i tenir informacions que els desmenteixen, els prejudicis poden
reduir-se. Les investigacions psicolgiques sobre el tema assenyalen que els
prejudicis poden reduir-se de vries formes:
o

amb leducaci, assenyalant els components irracionals dun estereotip que

genera prejudicis (falta de base, per exemple de la superioritat racial o de
gnere) [Veure el vdeo de la quinzena La classe dividida]

amb lintercanvi grupal i la cooperaci intergrupal en situaci digualtat,

especialment si es produeix interdependncia mtua (els individus es
necessiten uns a uns altres per assolir un objectiu): quan les persones
comparteixen treball i, per tant, es coneixen millor entre si i es necessiten
entre si, per exemple, els prejudicis contra els individus o grups acostumen a
minvar.

amb les lleis dels Estats aplicades de forma ferma i decidida (desprs, per
exemple, de la promulgaci al 1964 de la Llei de Drets Civils, van disminuir

Curs de Proves dAccs a CFGS

PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA

CONCEPTES SOCIOLGICS BSICS

15

notablement els prejudicis racials a EEUU).

Els prejudicis ms estesos sn, de nou, els que fan referncia a ltnia i la cultura, el
gnere i lorientaci sexual.
Prejudicis racials

Als anys 60 del segle XX als EEUU la major part de la poblaci blanca compartia el
prejudici de la superioritat dels blancs sobre els negres, fonamentat en lestereotip
que aquets eren menys ambiciosos, tenien menys valors morals, tenien una
tendncia ms gran al crim i feien olors corporals desagradables. A finals dels
anys 80, aquest prejudici ja no era majoritari entre la poblaci blanca dels EEUU i
avui dia s clarament minoritari.

Alguns prejudicis sexistes

Malgrat les puntuacions equivalents dintelligncia entre dones i homes, en

general sha estudiat que hi ha una tendncia a percebre que els pares sn ms
intelligents que les mares (Furnham i Rawles, 1995).

Malgrat hi ha indicadors sobre la essencial igualtat de la dedicaci laboral dels

homes i les dones, encara hi ha, en certs ambients, el prejudici que les dones
rendeixen menys als llocs de treball (i, per tant, haurien de cobrar menys) i que
les feines de la casa sn essencialment responsabilitat seva (independentment de
la feina externa).

Encara que podem observar com hi ha cada vegada ms dones que exerceixen la
presidncia de governs o de grans empreses amb eficincia, continua havent
prejudicis, en certs ambients, que consideren ms adequat que sigui un home qui
exerceixi aquestes responsabilitats.

5.4 Relacions entre estereotips, prejudicis i discriminaci

En aquests moments, conv fer referncia a all que anomenem en sociologia les
actituds. Les actituds sn predisposicions a respondre duna manera determinada, a
tenir una reacci favorable o desfavorable respecte alguna cosa o, especialment, alguna
persona u objecte social.
Les actituds tenen, en aquest sentit, una triple vessant: cognitiva, afectiva i
conductual.

Cognitiva: les creences i cognicions sobre la quals es fonamenten. Quan ens

relacionem amb una persona o un objecte social, disposem dinformaci sobre
ella. Aquesta informaci pot derivar de diferents vies:
o

elements cognitius directes: el que sabem della per lexperincia, s a

dir, pel contacte personal previ amb ella.

elements cognitius indirectes: el que sabem della pel que ens han dit
altres persones que lhan coneguda.

elements cognitius distorsionats. Sovint, per, la informaci que creiem

posseir sobre una persona o un objecte social no es fonamenta en
experincia directa o indirecta, sin noms en estereotips,
sobregeneralitzacions
derivades
dinformacions
esbiaixades
i
incompletes, com quan creiem que una persona ser duna

Curs de Proves dAccs a CFGS

PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA

CONCEPTES SOCIOLGICS BSICS

16

determinada manera pel fet de pertnyer a un grup concret (tnic,

sexual, de gnere, etc.).

Afectiva: la crrega emocional que ens genera un objecte social i que

acostuma a ser favorable o adversa. Est relacionada amb els elements
cognitius i si deriva destereotips les anomenem, com hem vist, prejudicis. Si
creiem que un determinat grup t una caracterstica negativa, acostumem a
tenir una reacci afectiva negativa prvia cap a una persona desconeguda que
pertanyi a aquest collectiu.

Conductual: les creences i els afectes generats per un objecte social ens
predisposen a una acci coherent amb elles. Aix, les actituds aversives cap a
un collectiu poden comportar conductes discriminatries .

Sigui com sigui, els estereotips, com hem vist, ens ajuden a atribuir certes
caracterstiques (normalment simplificacions deformades) dels membres daltres grups.
Encara que siguin irracionals no s fcil acabar amb ells. Daltra banda, la crrega
valorativa de certs estereotips es fa evident en la mesura que generen prejudicis
(valoratius emocionalment). La majoria dels prejudicis sn actituds negatives contra els
membres dun grup social, a causa de temor o odi irracionals. En nombroses ocasions,
els prejudicis sinstitucionalitzen (sn imposats per les estructures del poder social), i es
reflecteixen en la poltica governamental, a les feines, a les escoles, etc., i donen lloc al
que anomenem discriminaci.
La discriminaci consisteix a tractar els membres daltres grups socials de forma
diferent (habitualment, perjudicant-los i privant-los doportunitats), pel sol fet de la seva
pertinena a un determinat grup i sense tenir en compte els mrits personals, en
circumstncies en qu els seus drets haurien de ser idntics.
Un policia blanc va cridar: Eh, noi! Vine aqu! Una mica molest vaig respondre: No soc cap noi! El policia
va crrer llavors cap a mi, furibund, i es va quedar mirant-me de dalt a baix, mentre bufava: Qu has dit,
noi?! Rpidament va saltar a sobre meu i em va preguntar: Com et dius?! Espantat, vaig respondre: Dr.
Poussaint. Sc metge. Va somriure maliciosament i va insistir amb to de burla: Quin s el teu nom de pila,
noi?! Com jo vaig dubtar un moment, va adoptar una posici amenaadora i va tancar els punys. Sentint els
batecs del cor, vaig mussitar amb profunda humiliaci: Alvin
I va continuar amb la seva brutalitat psicolgica, rugint: Alvin, la propera vegada que et cridi, vens de
seguida, em sents?, em sents? Jo vaig dubtar. Em sents, noi?
Alvin Poussaint, A Negro Psychiatrist Explains the Negro Psyche, 1971

Quan la discriminaci est dissenyada des de les institucions per afavorir collectius
que tradicionalment shan vist perjudicats socialment per motius de discriminaci
negativa, es parla de discriminaci positiva [positive action]. Alguns exemples de
discriminaci positiva que shan fet per reparar les conseqncies de la discriminaci
secular de determinats grups sn:

Beques destudis
discriminaci

Lleis de quotes de gnere en laccs a la funci pblica o en els crrecs

directius dempreses.

universitaris

adreades

collectius

afectats

per

la

Curs de Proves dAccs a CFGS

PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA

CONCEPTES SOCIOLGICS BSICS

17

La discriminaci ens mostra que, normalment, certes creences (estereotips) i certes

actituds valoratives (prejudicis) poden tenir conseqncies negatives per a alguns
collectius.
Les principals discriminacions socials sn fruit daquesta interrelaci entre estereotips
i prejudicis:

discriminaci racial: quan els elements tnics suposen una situaci

perjudicial en la vida en societat.
A ms de les situacions quotidianes que es poden veure en les nostres societats, un exemple
especialment descarnat de discriminaci racial el tenim en el Ku Klux Klan, una organitzaci racista
que mantenia la supremacia dels blancs. Durant molts anys, els seus membres van terroritzar les
persones negres del sud dEstats Units, incendiant les seves cases, mutilant-les i matant-les. Daltra
banda, rgims poltics com els de EEUU fins 1964 o el de Sud-frica fins al 1994 van mantenir una
poltica discriminatria de segregaci racial i dapartheid contra la poblaci negra, que els negava els
drets civils ms bsics.

discriminaci de gnere: quan el sexe de la persona suposa una situaci

perjudicial a la societat.
A ms de les situacions quotidianes que es poden veure en les nostres societats, hi ha elements que
reflecteixen especialment la discriminaci real que pateixen les dones:
o sn moltes ms les dones de tot el mn que viuen en situaci de pobresa, que els homes
o dos teros de la poblaci infantil sense escolaritzar sn nenes
o en alguns pasos les dones no poden conduir (Arbia Saud)
o en Xina neixen 120 nens per cada 100 nenes (avortaments selectius i abandonaments)

discriminaci homofbica: quan el fet de tenir una determinada tendncia

sexual (homosexual, en aquest cas) comporta un tractament perjudicial.

altres discriminacions: per filiaci religiosa, ideologia poltica, classe social,

aparena fsica, etc.

Gnter Wallraff: una experincia sobre la influncia dels estereotips, els prejudicis i la discriminaci
Gnter Wallraff s un agosarat periodista alemany que va voler
mostrar a la societat occidental que, malgrat als nostres pasos
les institucions no donaven cobertura a la discriminaci racial, a
la prctica, la societat civil (mn de la empresa i de les relacions
socials) dun pas tan suposadament avanat com Alemanya
mostrava unes actituds discriminatries degradants.
En la dcada dels 80, durant dos anys, Gnter Wallraff es va fer
passar per turc: es va fer dir Levent (Ali) Sigirliolu, amb el
sobrenom dAl el turc, es va deixar bigoti turc, es va posar lents de contacte fosques i una perruca.
Quan va buscar feina, va comprovar que li estaven reservats exclusivament els treballs ms
degradants. Entre daltres, va treballar en Thyssen, en McDonalds, en una central nuclear, i, en
general, en totes aquestes feines va experimentar explotaci, marginaci, menyspreu i, fins i tot,

Curs de Proves dAccs a CFGS

PSICOLOGIA I SOCIOLOGIA

CONCEPTES SOCIOLGICS BSICS

odi. En la seva falsa condici demigrant turc, en alguna ocasi no va arribar a cobrar el sou, en
moltes daquestes feines el sou era inferior al que marcava la legalitat o li van fer treballar masses
hores seguides (de vegades ms dun dia sencer sense pausa); de vegades va haver de treballar a la
construcci sense cobertura sanitria i sense poder gaudir dels descansos reglamentats. Una vegada
que una central nuclear va patir un problema mecnic, va ser requerit, en tant que turc, per a una
feina gaireb sucida, sense protecci suficient de seguretat i a risc de poder desenvolupar
posteriorment malalties derivades de lexposici a la radiaci. Una altra vegada, una indstria
farmacutica el va contractar com a cobai o conillet dndies. En altres ocasions va haver defectuar,
sense cap protecci, neteges de les entranyes duna indstria metallrgica, o tamb va fer de xofer
dun traficant desclaus. Va arribar a haver de suportar el fet de sentir dalguns dels seus companys
alemanys de feina que els turcs com ell no servien ni tan sols com a objecte dexperimentaci
humana dels nazis.
Wallraff relata que, a ms de la discriminaci pel seu origen, les dones turques encara havien de
suportar a la feina tractes vexatoris afegits pel fet de ser dones: en una de les seves feines a un bar,
va veure com alguns nois alemanys assetjaven verbalment una companya cambrera que era turca i
llenaven a propsit cendrers plens de burilles al terra desprs de que lhagus escombrat per tal
que ella els torns a recollir.
Quan va publicar aquesta experincia en la seva obra Cap de turc [Ganz unten] al 1985, la societat
alemanya va quedar commoguda i va ser lobra ms venuda de lpoca amb 2 milions dexemplars.

18