Professional Documents
Culture Documents
1. LA INFLUNCIA SOCIAL
internament dacord.
Lexperiment dAsch. Solomon Asch va partir dun grup de set estudiants. Sis estudiants
eren cmplices de lexperimentador i el set no sabia res de lexperiment. Es van collocar
dues targes grans sobre una taula: en una hi havia una nica
lnia vertical i, en laltra, tres lnies verticals (A, B, C) de
longituds diferents. Shavia descollir la lnia de la segona tarja
que coincids amb la primera. Era evident, a ull nu, que la lnia
de la primera tarja era igual que la lnia C, s a dir, que tenien
la mateixa longitud. Per el sis estudiants cmplices, cadascun
al seu torn, van dir que la que era igual era la B, fins al punt
que el set estudiant va acabar afirmant realment el mateix
que els altres.
Davant del dilema que sestableix entre la unanimitat del grup de sis estudiants i levidncia
dels propis ulls, una gran part dels estudiants (33% aproximadament) van donar la
conformitat al grup. Curiosament, quan Asch va fer la mateixa prova en solitari, sense la
pressi del grup, noms un 1% va cometre error.
b)
grups liderats autocrticament: van treballar ms dur, per noms quan el lder
vigilava; eren ms agressius i hostils i mostraven ms submissi al lder; es
comportaven com a feixistes en miniatura.
grups liderats liberalment: es va fer poc; els nois feien el mnim treball possible i de
la pitjor qualitat. La falta de guia els va portar al caos.
Cert lideratge per a coordinar els recursos i dur a terme les activitats que
condueixin a assolir els objectius.
Una cohesi grupal, que es manifesta en latracci que senten els membres
de grup pel fet de pertnyer-hi i en la resistncia a deixar de pertnyer-hi, o
en la coordinaci entre els seus membres per assolir els objectius comuns.
Si volem tenir un cicle formatiu de grau superior dintegraci social, el grup de referncia s el
del collectiu de tcnics superiors; el grup de pertinena s, en realitat, el dalumnat daccs al
cicle formatiu superior dintegraci social.
3. LACCI SOCIAL
3.1. Estructura dels grups: estatus i rol
estatus: s la posici que cada persona ocupa com a membre dun grup
quan interacciona socialment amb els altres. Pressuposa un reconeixement
daquesta posici per part dels altres. Lestatus ve definit per determinades
condicions i qualitats (professi, nivell de riqueses, habilitats, etc.). En
sociologia sacostuma a diferenciar entre:
o
estatus aconseguit: els que aconseguim per propi esfor, per exemple,
estudiant, esportista, treballador.
rols sexuals o de gnere: en un entorn social concret poden tipificarse pautes de comportament diferencials depenent desi ss home o
dona.
En els conjunts socials complexos, cada persona pot assumir diferents posicions o estatus: mare
o pare, funcionari/a d'un determinat nivell en l'Administraci, membre de diverses associacions,
regidor/a municipal, element integrant d'un grup d'amistats o dun club de joc de cartes, etc.
Cada un d'aquests medis li imposa l'obligaci d'assumir un personatge o un rol, d'adoptar
unes conductes diversificades segons es trobi a la famlia, a l'oficina de treball, en companyia de
funcionariat del mateix rang, de rang superior o inferior, amb les amistats o a la taula del
Consell Municipal. No ha de confondre els seus rols. Per exemple, una mare no ha de
comportar-se amb el conserge de la seva feina com es comportaria amb seu marit, i viceversa;
ni tampoc corregir els seus companys com corregiria els seus propis fills, ni fer bromes amb
aquests com ho fa a vegades amb les seves amigues. La multiplicitat de rols de cada persona
refora encara ms la imatge del subjecte social com a actor que ha d'assumir successivament
diferents personatges, complir les tasques prpies de cadascun, respondre a les expectatives
dels altres relatives a cada una d'aquestes posicions o estatus, i adoptar com a models de la
seva acci normes que difereixen d'uns rols a uns altres.
(Text adaptat de G. ROCHER, Introducci a la sociologia general)
3.1.2
La posici especfica que cada individu ocupa dins dun grup influeix enormement en
la relaci que estableix amb els altres membres. Es diu, en aquest sentit, que els rols
socials tenen molt poder influent.
En aquest sentit, el psicleg social Philip Zimbardo va realitzar al
1972 a la Universitat de Stanford un dels experiments ms crucials
respecte les implicacions de representar un rol o un altre en una mateixa
situaci. En aquest experiment de laboratori, conegut com La pres de
Stanford, Zimbardo va reclutar un grup destudiants universitaris,
seleccionats per seu equilibri mental, per a passar un temps en una pres
simulada. Zimbardo va assignar el rol de gurdies aleatriament entre els
estudiants; els va donar uniformes, porres i xiulets i els va instruir per a
que imposessin certes normes. Els altres participants farien de presoners. Els van tancar
en celles i els van forar a portar robes humiliants. Un parell de dies desprs
dinterpretar els seus rols, el simulacre es va convertir en una autntica realitat. Malgrat
ser evident que lassignaci de rols va ser aleatria i que tots eren alumnes universitaris
normals, la majoria dels gurdies van desenvolupar actituds menyspreadores, i alguns
van arribar, fins i tot, a programar rutines diries cruels i degradants. Un per un, els
presoners es van esfondrar, es van rebellar o es van resignar
passivament. A causa daquestes reaccions tan veristes, Philip
Zimbardo, que havia programat el seu experiment per a quinze
dies, va haver de clausurar-lo desprs de noms sis dies. La
influncia dun entorn social (estructura de rols amb normes de
comportament) pervers sobre individus va ser anomenada
recentment pel mateix Zimbardo lefecte Llucifer (com gent
bona es converteix en dolenta, segons les seves paraules).
Les conclusions daquest experiment de Zimbardo van ajudar, juntament
amb els experiments del seu collega Milgram, a interpretar els poderosos mecanismes que poden
portar individus aparentment normals a cometre atrocitats com les de lHolocaust nazi, la matana
nordamericana de My Lai en Vietnam, els abusos sdics de soldats nordamericans en la pres dAbu
Ghraib en Irak o de Guantnamo. La conclusi de Zimbardo s que lorigen daquestes actituds no s
la condici psquica daquests individus, sin les estructures socials de jerarquia perverses que cal
10
canviar.
Arran de les investigacions de Zimbardo es van portar a terme posteriors experiments que van
arribar a conclusions semblants. Un dells va inspirar al 2008 la pellcula LOnada (Die Welle), de
Dennis Gansel.
4 EL PROCS DE SOCIALITZACI
4.1. Definici de socialitzaci
A diferncia de molts animals que poc desprs de nixer ja es poden valer per si
mateixos amb gaireb cap ajut dels adults, els humans hem daprendre les formes de
comportament adequat.
Entenem per socialitzaci el procs pel qual les persones o els grups intenten
modelar culturalment els pensaments, els sentiments, les actituds i les accions dels
individus, des de la infncia. Aix, en general, una persona adequadament socialitzada,
s una persona que haur interioritzat les normes del seu grup i adoptar les actituds
esperades. Acostuma a trametres de generaci en generaci.
La socialitzaci s un procs complex en qual
la influncia la cultura o el grup hom es viu i el
Aix, el procs de socialitzaci va lligat al procs
produeix la maduraci personal dacord a les
(estudiades, com hem vist, per Piaget)
Culturitzaci: procs pel qual una persona assumeix com a propis els
elements duna cultura determinada.
11
les amistats (grup diguals): com que paulatinament els individus passen
ms temps amb els grups de pertinena i les amistats, i menys en lentorn
familiar, es comprn la importncia que la influncia del grup diguals juga a
lhora daprendre valors i actituds, especialment si es t en compte que es
converteix en el principal generador dafecte i daprovaci.
12
lempresa,
els sindicats,
La conscincia pblica impedeix qualsevol acte que lofengui per mitj de la vigilncia que exerceix per
damunt de la conducta dels ciutadans i de les penes de qu disposa. Si no em sotmeto a les convencions
de la gent, si en vestir-me no tinc en compte, en absolut, els costums del meu pas i de la meva classe,
les rialles que provoco, lallunyament que se mimposa, produeixen, si b duna manera ms atenuada,
els mateixos efectes que el de la pena prpiament dita. (coacci indirecta) )
mile DURKHEIM, Les regles del mtode sociolgic
.
s dinmica, canvia amb el pas del temps (com ha passat amb la percepci
social del rol de la dona en les nostres societats).
13
5.3.2. Prejudicis
14
des dun punt de vista tcnic els prejudicis poden ser positius (carcter
treballador, per exemple, atribut als gallecs) o negatius (carcter garrepa,
per exemple, atribut als catalans), per, en general, acostumen a ser
negatius i a desvalorar collectius diferents al nostre (exogrup). Com
veurem, donen lloc a formes de discriminaci molt doloroses pels que les
reben.
amb les lleis dels Estats aplicades de forma ferma i decidida (desprs, per
exemple, de la promulgaci al 1964 de la Llei de Drets Civils, van disminuir
15
Els prejudicis ms estesos sn, de nou, els que fan referncia a ltnia i la cultura, el
gnere i lorientaci sexual.
Prejudicis racials
Als anys 60 del segle XX als EEUU la major part de la poblaci blanca compartia el
prejudici de la superioritat dels blancs sobre els negres, fonamentat en lestereotip
que aquets eren menys ambiciosos, tenien menys valors morals, tenien una
tendncia ms gran al crim i feien olors corporals desagradables. A finals dels
anys 80, aquest prejudici ja no era majoritari entre la poblaci blanca dels EEUU i
avui dia s clarament minoritari.
Encara que podem observar com hi ha cada vegada ms dones que exerceixen la
presidncia de governs o de grans empreses amb eficincia, continua havent
prejudicis, en certs ambients, que consideren ms adequat que sigui un home qui
exerceixi aquestes responsabilitats.
elements cognitius indirectes: el que sabem della pel que ens han dit
altres persones que lhan coneguda.
16
Conductual: les creences i els afectes generats per un objecte social ens
predisposen a una acci coherent amb elles. Aix, les actituds aversives cap a
un collectiu poden comportar conductes discriminatries .
Sigui com sigui, els estereotips, com hem vist, ens ajuden a atribuir certes
caracterstiques (normalment simplificacions deformades) dels membres daltres grups.
Encara que siguin irracionals no s fcil acabar amb ells. Daltra banda, la crrega
valorativa de certs estereotips es fa evident en la mesura que generen prejudicis
(valoratius emocionalment). La majoria dels prejudicis sn actituds negatives contra els
membres dun grup social, a causa de temor o odi irracionals. En nombroses ocasions,
els prejudicis sinstitucionalitzen (sn imposats per les estructures del poder social), i es
reflecteixen en la poltica governamental, a les feines, a les escoles, etc., i donen lloc al
que anomenem discriminaci.
La discriminaci consisteix a tractar els membres daltres grups socials de forma
diferent (habitualment, perjudicant-los i privant-los doportunitats), pel sol fet de la seva
pertinena a un determinat grup i sense tenir en compte els mrits personals, en
circumstncies en qu els seus drets haurien de ser idntics.
Un policia blanc va cridar: Eh, noi! Vine aqu! Una mica molest vaig respondre: No soc cap noi! El policia
va crrer llavors cap a mi, furibund, i es va quedar mirant-me de dalt a baix, mentre bufava: Qu has dit,
noi?! Rpidament va saltar a sobre meu i em va preguntar: Com et dius?! Espantat, vaig respondre: Dr.
Poussaint. Sc metge. Va somriure maliciosament i va insistir amb to de burla: Quin s el teu nom de pila,
noi?! Com jo vaig dubtar un moment, va adoptar una posici amenaadora i va tancar els punys. Sentint els
batecs del cor, vaig mussitar amb profunda humiliaci: Alvin
I va continuar amb la seva brutalitat psicolgica, rugint: Alvin, la propera vegada que et cridi, vens de
seguida, em sents?, em sents? Jo vaig dubtar. Em sents, noi?
Alvin Poussaint, A Negro Psychiatrist Explains the Negro Psyche, 1971
Quan la discriminaci est dissenyada des de les institucions per afavorir collectius
que tradicionalment shan vist perjudicats socialment per motius de discriminaci
negativa, es parla de discriminaci positiva [positive action]. Alguns exemples de
discriminaci positiva que shan fet per reparar les conseqncies de la discriminaci
secular de determinats grups sn:
Beques destudis
discriminaci
universitaris
adreades
collectius
afectats
per
la
17
Gnter Wallraff: una experincia sobre la influncia dels estereotips, els prejudicis i la discriminaci
Gnter Wallraff s un agosarat periodista alemany que va voler
mostrar a la societat occidental que, malgrat als nostres pasos
les institucions no donaven cobertura a la discriminaci racial, a
la prctica, la societat civil (mn de la empresa i de les relacions
socials) dun pas tan suposadament avanat com Alemanya
mostrava unes actituds discriminatries degradants.
En la dcada dels 80, durant dos anys, Gnter Wallraff es va fer
passar per turc: es va fer dir Levent (Ali) Sigirliolu, amb el
sobrenom dAl el turc, es va deixar bigoti turc, es va posar lents de contacte fosques i una perruca.
Quan va buscar feina, va comprovar que li estaven reservats exclusivament els treballs ms
degradants. Entre daltres, va treballar en Thyssen, en McDonalds, en una central nuclear, i, en
general, en totes aquestes feines va experimentar explotaci, marginaci, menyspreu i, fins i tot,
odi. En la seva falsa condici demigrant turc, en alguna ocasi no va arribar a cobrar el sou, en
moltes daquestes feines el sou era inferior al que marcava la legalitat o li van fer treballar masses
hores seguides (de vegades ms dun dia sencer sense pausa); de vegades va haver de treballar a la
construcci sense cobertura sanitria i sense poder gaudir dels descansos reglamentats. Una vegada
que una central nuclear va patir un problema mecnic, va ser requerit, en tant que turc, per a una
feina gaireb sucida, sense protecci suficient de seguretat i a risc de poder desenvolupar
posteriorment malalties derivades de lexposici a la radiaci. Una altra vegada, una indstria
farmacutica el va contractar com a cobai o conillet dndies. En altres ocasions va haver defectuar,
sense cap protecci, neteges de les entranyes duna indstria metallrgica, o tamb va fer de xofer
dun traficant desclaus. Va arribar a haver de suportar el fet de sentir dalguns dels seus companys
alemanys de feina que els turcs com ell no servien ni tan sols com a objecte dexperimentaci
humana dels nazis.
Wallraff relata que, a ms de la discriminaci pel seu origen, les dones turques encara havien de
suportar a la feina tractes vexatoris afegits pel fet de ser dones: en una de les seves feines a un bar,
va veure com alguns nois alemanys assetjaven verbalment una companya cambrera que era turca i
llenaven a propsit cendrers plens de burilles al terra desprs de que lhagus escombrat per tal
que ella els torns a recollir.
Quan va publicar aquesta experincia en la seva obra Cap de turc [Ganz unten] al 1985, la societat
alemanya va quedar commoguda i va ser lobra ms venuda de lpoca amb 2 milions dexemplars.
18