1. Brahe i Kepler.

Brahe va ser el mestre de Kepler. Brahe va ser interessant per dues raons:
1. Per les seves observacions dels cels. Per a molts, les seves observacions, les seves
taules van ser les ms precises que es tenien sense fer s dinstruments ptics.
Havia observat les posicions dels astres, dels planetes...
2. Per que el seu sistema astronmic, que es un sistema entremig entre el
geocentrisme i lheliocentrisme. Per s molt ms geocntric que no pas heliocntric.
Avantatge: estava vinculat amb el sistema de Coprnic. Els clculs eren ms fcils de
realitzar.
Al final diu que el Sol gira al voltant de la Terra, aleshores no entre en polmiques
amb la religi...
Quan Brahe va morir Kepler va heretar les seves taules. Aleshores Kepler va intentar
crear una teoria astronmica a partir daquestes dades. Es va adonar que les orbites
que estaven escrites a les taules no concordaven amb els astres (deien que aquestes
eren circulars i uniformes).
Kepler va provar amb altres trajectries per els astres, primer amb les ovalades i
desprs amb les ellptiques.
Finalment va arribar a la conclusi que els astres seguien una forma ellptica i que la
velocitat non era uniforme. Ho va formular amb una srie de lleis les quals ell va
utilitzar per calcular-ho.
1a llei: els astres giren al voltant del Sol seguint una trajectria ellptica i que el Sol
s troba en un dels focus de lellipse, no al centre.
2a llei: ens permet calcular la velocitat i el lloc on es troba cada astre. Diu que la lnia
del Sol al planeta escombra superfcies idntiques en temps idntics.
Quan hi ha menys atracci i per tant s quan el Sol i la ellipse estan ms lluny. Larc
canvia segons la posici del astre per la superfcie de totes s la mateixa perqu la
velocitat no sempre s la mateixa.
2. Galileu.
Hi havia 3 centres dinters de Galileu.
1. Es important com a divulgador del sistema Copernic.
2. Per les seves observacions astronmiques.
3. Perqu proposa una innovaci metodolgica de la cincia.
Va divulgar les seves explicacions sobre els 2 mxims sistemes del mn a la obra
Dileg que sn: el copernic (heliocentrisme) i els models dAristtil, Ptolomeu...
(geocntric).
En aquesta obra contrasta ambds models i tamb s pronuncia a favor de Coprnic,
sistema heliocntric.

El sistema Copernic t un gran benefici: la simplicitat del clcul que s la ms

important i a mes a ms concordava amb les observacions astronmiques antigues.
Segons Galileu el sistema Copernic era ms simple i ms perfecte.
Per tant si pots obtenir els mateixos resultats, s millor que no malgastis esforos i
ho facis de la manera ms senzilla possible.
Galileu va divulgar-ho no noms com una hiptesis per grcies a que coneixia a
aristcrates de lpoca la seva condemna va ser lleu. Sel va obligar a retractar-se, a
deixar lensenyament i a quedar-se a casa durant un cert temps.
Una ancdota de Galileu es: Diguin el que diguin, malgrat tot es mou la Terra.
Galileu era reconegut per les seves observacions, fent s dun telescopi rudimentari.
Per grcies a aquest es va poder confirmar la teoria copernicana.
Va observar lexistncia dinnombrables estels, ms dels que s coneixien. Galileu va
arribar a la conclusi de que lunivers era ms gran del que es pensaven i a mesura
que tenien ms augments els telescopis , sobservava la presncia de ms estels.
Galileu no es va atrevir a afirmar l infinitud de lunivers, deia que hi havia molts
estels per que no sabia quants.
Altres com Bruno van afirmar que lunivers era infinit i com que es creia que era
hertic, ja que noms Du era infinit, el van cremar a la foguera.
Tamb va observar la topografia de la Lluna i hi va veure muntanyes, crters... a la
seva superfcie, i va veure que tant la Terra com la Lluna tenien similituds.
Anteriorment es creia que els astres eren perfectes per aquesta observaci ho
desmenteix, va descobrir que no hi havia tanta perfecci en el mn exterior, en
lUnivers, com es pesava.
Observa tamb les taques del Sol, Galileu ho relacionava amb la imperfecci de
lunivers; tamb descobreix els satllits de Jpiter. Abans es deia que els cossos
giraven al voltant de la Terra per ell comprova que no es aix.
Galileu observa amb el telescopi lexistncia de fases a Venus. Per tant direm que si
fos cert que la Terra fos el centre de lunivers no es podrien observar aquestes fases
a Venus, per s en un sistema heliocntric.
Aquesta s la afirmaci ms important ja que confirma la veracitat del
heliocentrisme, del sistema copernic.

Galileu proposa una nova metodologia en la que t importncia lexperimentaci.

Per no va ser lnic en proposar nous mtodes, tamb hi va haver Bakon.
Aquest nou mtode de Galileu es basa en una srie de moments a seguir:
1er MOMENT: observar els fenmens naturals, com per exemple observar el cel.
2on MOMENT: es busquen les explicacions dels fets observats, busquen hiptesis
perqu ens permetin entendre el que ha passat.
Una HIPOTESIS s una explicaci provisional, la qual no sabem si s certa o no.

3er MOMENT: experimentaci. Grcies a aquest podem confirmar o desmentir les

hiptesis. Com per exemple la caiguda dels cossos.
4t i ltim MOMENT: busquem trobar lleis o teories que expliquin els fets observats.
LLEI / HIPOTESIS: les hiptesis sn explicacions provisionals i si una daquestes
hiptesis es confirmada amb lexperimentaci, arriba a convertir-se en una llei. Ja
que pots preveure el que passar. Si una hiptesis desprs de fer lexperiment no la
confirma, cal buscar una nova hiptesis per provar si la nova es confirma o no. En
canvi una llei expressa regularitats e la natura, sempre es compleix. Existeixen
formules matemtiques per anticipar determinats afectes.
LLEI / TEORIA: en una teoria apareixen diverses lleis i explicacions.
Aquesta metodologia era novadora ja que abans del Renaixement lexperimentaci
no era important. La matematizaci i lexperimentaci va guanyar importncia a
partir del Renaixement.

8. Newton.
Newton es ms conegut en la fsica. Es reconegut per aplicar un mtode cientfic on
dona importncia als experiments i posa en prctica la matematitzaci. Busca lleis
matemtiques que expliquin ens fenmens fsic.
Les lleis de Newton:
1a, LLEI DE LA INRCIA: La llei dinrcia ja havia estat formulada per Galileu
abans. Afirma que tota partcula o tot cos continua en el seu estat de reps o de
moviment rectilini uniforme mentre cap fora neta actu sobre ella. Si no hi ha cap
fora que ho impedeixi, aquest tendir a continuar igual; si estava amb moviment
seguir en moviment i si est en reps, seguir en reps.
2a, LLEI DE LA GRAVITACI UNIVERSAL: Mitjanant aquesta llei, Newton era
capa dexplicar els moviments naturals, fossin del tipus que fossin. Tenen
repercussi en la imatge fsica del mn. Sutilitzava per calcular la caiguda dels
cossos i per explicar les rbites i la rotaci dels astres. Concordava amb el sistema
heliocntric.
Aquesta llei afirmava que dos cossos satrauen amb una fora inversament
proporcional al quadrat de la seva distncia i directament proporcional al producte
de les seves masses. Servia per calcular latracci entre els cossos. Com ms grans
siguin les masses, ms atracci i com menys distncia, menys atracci.

F=

m1 m 2
C
d2

M : massa dels cossos.

D: distncia que els

separa.
3.Implicacions filosfiques de la cosmovisi moderna.
F: constant.
Sn les conclusions que deriven dels autors que prviament hem vist.
C: constant
1. MECANISME: a partir de les doctrines daquests cosmlegs, fsics, astrnoms...
es concep lunivers com una mena de mquina. I daquesta mquina sespera que
funcioni de manera eficient i exacta.

La idea del mn comparada amb la duna mquina gran i perfecta, comparable amb
un mecanisme de rellotgeria.
DIFERENCIA: els grecs concebien lunivers com un organisme (animal,...) no com
una mquina. Si una part de lorganisme no funciona, la totalitat de lorganisme es
resenteix. Per t mecanismes de compensaci.

En canvi si sespatlla una mquina, deix de funcionar. Com exemple de mquina

dexactitud podem definir lunivers com una espcie de rellotge gegant.

2. DETERMINISME: oposat a latzar, ja que pot ser o no ser. Tot es pot predir, com
les lleis de causa i efecte.
Amb lajut de la nostra tecnologia podem preveure que passar per saber desprs
com hem dactuar, podem dir que modifiquem la natura. Com que s un procs
mecnic, podem predir que passar a mesura que obtinguem dades exactes.
La tecnologia ha existit des de la prehistria amb les llances primitives. A partir del
Renaixement la tecnologia cobra una gran importncia que encara perdura avui dia.
A partir daquest moment es deixa de concebre lunivers com un organisme i es
comena a concebre com una mquina i per aquest motiu creiem que tot ho podem
predir, per aix donen molta importncia a la tecnologia ja que ena ajuda a predir
coses del futur.
INCONVENIENT: no tots els fenmens els podem arribar a predir per perqu no
disposem de prou instrumental per fer-ho i a ms a ms el que tenim tampoc no s
perfecte i tamb perqu desconeixem les causes.

3. MINVAMENT DEL PAPER DE DU EN LA COSMOLOGIA : Desvincula lestudi de

lunivers de lestudi de lexistncia de la divinitat.
La divinitat dotava de moviment les esferes i tamb va crear lunivers. Minvava la
importncia de la divinitat perqu un cop creat el mn i lunivers, aquest ja actua
amb la seva dinmica prpia. Du havia intervingut en linici per un cop fet, un cop
donades les lleis, aquest ja actua per si sol.
Per la figura de la divinitat no desapareix, minva.
Galileu deia que el mn s un llibre ple de signes matemtics.
Per explicar el funcionament actual de la natura no fem referncia a Du. Sabem les
lleis.., per no precisem en la divinitat. Alguns deien que si la natura s tant perfecta
s perqu hi ha dhaver un sser div al darrere tamb perfecte. I daltres fins hi tot
neguen la seva existncia.

4. IMPORTANCIA DE LA NATURA: en lloc de lhome, cobra relleu la natura.

Durant lEdat Mitjana, Du i lesser hum eren el ms important. Per a partir del
Renaixement aquesta posici predominant tamb locupa la natura.

Des del moment en que Du va crear la natura i li va donar les seves lleis,
evoluciona per s mateixa de manera autosuficient, sense necessitar cap tipus
dintervenci divina.
En tenim prou en estudiar la natura i no cal precisar en la divinitat ni el lhome
perqu comprovem un fet creant una llei o produint-la un mateix aleshores no
necessitem precisar en Du sin en lleis de la fsica. I tamb perqu les persones, el
nostre cos tamb est subjecte a les lleis de la fsica i la qumica.

5. INSEGURETAT: Lhome se sent insegur en lunivers ja que comprn que el seu

paper est minvant i que no s tant important del que es pensava ja que lunivers s
indefinit i nosaltres som finits. Som com un gra de sorra en comparaci amb
lunivers.

Com que la seva importncia minva, ell se sent petit ja que amb poca cosa pot ser
eliminat.
Si desaparegussim els insectes, seria ms greu que si desaparegus lhome.

6. EL PODER DE LA RA: totes aquestes implicacions podien derivar en

pessimisme per no hi arriben ja que tots ells confien en la ra i en les capacitats
humanes.
Perqu tot i ser poca cosa , hi ha una part de grandesa; podem dir que en lhome hi
ha una part de grandesa i una altra de misria.
La nostra grandesa es la nostra consciencia, aix ens permet observar la natura i fer
prediccions...

4. La cosmovisi actual. Teoria de la Relativitat Especial.

La teoria de la Relativitat Espacial de 1905 intenta explicar com lespai i el temps s
manifesten a diferents observadors. La idea fonamental daquesta teoria s que no
existeix el reps absolut, noms existeix el moviment relatiu entre els cossos i lestat
de reps tamb s relatiu.
Per tant ham de canviar la concepci de lespai i del temps.
Per entendre com sarriba a la conclusi, hem de partit de la preocupaci que tenien
els cientfics, com Einstein per lestudi de la llum, ho fan a travs lexperiment de
Michelson- Morley.
La teoria de la Relativitat dEinstein recull les conclusions vinculades amb aquest
experiment i a ms a ms relaciona la massa amb lenergia.

Les 3 tesis de la teoria son vlides per al moviment relatiu uniforme.

1) La velocitat de la llum en el buit s una constant universal, s invariable.

2) No existeix ni lespai ni el temps absoluts del que es parlava a la fsica

Newtoniana, sin que sempre depenen del moviment. I no sn independents, sempre
hem de parlar de espai- temps.
3) s relaciona massa amb energia, el qual ens diu que estem immersos en un mar
denergia i que existeixen forces denergia molt poderosa que uneix el nucli de
ltom i que si bombardegem aquests nuclis aquesta energia s desprn: hi trobem
els principis de fusi i fusi nuclear.

5. Teoria General de la Relativitat.

Aquesta teoria s una ampliaci de la Teoria de la Relativitat Espacial.
Aquesta teoria no noms parla dels moviments uniformes, sin que tamb parla dels
moviments accelerats ja que tamb t en compte la fora de la gravetat.
Einstein substitueix el concepte de fora de gravetat pel de camp gravitatori ja que
considera que les grans masses deformen lespai- temps que les envolten i les
corben.
Podem dir que s una nova teoria de la gravitaci ja que parteix dels postulats de la
teoria de la relativitat espacial.
Una explicaci grfica seria la gran bola pesada damunt dun matals. La bola corba
el matals. Si en colloquem una de ms petita al costat, aquesta topa amb la
primera ja que aquesta ja havia creat una curvatura al matals.
La curvatura del matals sassembla a la despai- temps que realment no seria plana
sin que envoltaria tota la bola.
6. Proves de la Teoria de la Relativitat.
Les teories de la relativitat adquireixen el seu valor a lpoca dEinstein per tota
larquitectura matemtica que les sustenta. Encara que en el seu moment no
disposessin de proves empriques, Einstein va establir diverses prediccions que amb
el temps shan anat confirmant i trobant ms proves de la concordana.

Prediccions que han estat confirmades:

-

Lespai s corba al voltant duna gran massa, per tant que el raig de llum que
passs prop daquesta gran massa s desviaria i sha pogut comprovar en els
eclipses solars i amb radiotelescopis.
Modificacions en les orbites dels astres per lefecte gravitatori daltres astres,
com en lorbita de Mercuri.
Modificacions en el temps en presncia dun camp gravitatori. El temps passa
molt ms rpid a lespai que no pas a la terra.
El desplaament de micropartcules csmiques (els muons) o les observacions
relatives a lexistncia dels forats negres...

Els muons son micropartcules que provenen dels rajos csmics que arriben a
latmosfera i al xocar amb la superfcie es generen. En els acceleradors sha
comprovat que el temps de vida daquestes partcules s molt breu.

Repercussions de la teoria de la Relativitat:

T enormes repercussions en el terreny de la cosmologia ja que suposa una nova
explicaci del moviment dels astres i et permet entendre la dinmica de lunivers,
lexistncia de forats negres, els viatges en el temps, la presncia de mn
parallels....
1. La primera gran repercussi s relativa als moviments dels astres. La curvatura de
lespai- temps ens permet afirmar que tots els planetes s desplacen
progressivament cap al sol.
2. La segona gran repercussi va en relaci a la mateixa concepci sobre la situaci i
evoluci de lunivers. Lunivers est en continu moviment i canvi per tant hi ha
diverses possibilitats devoluci: Big Rip o Big Crunch...
3. La tercera gran repercussi s la duna nova cosmologia que integra fenmens
desconeguts com fins fa poc els forats negres, la matria fosca lantimatria, els
viatges en el temps...

7. BIG BANG, origen histric.

Lemaitre, el 1927 va suposar que lunivers shavia format per lexplosi dun tom
primogeni.

El 1930, Hubble utilitzant un microscopi molt potent, se nadona que el que

consideren com a nebuloses sn galxies que sestaven allunyant. La desviaci de la
llum cap al vermell li permet suposa lexpansi de les galxies, la qual cosa fa pensar
que en un origen totes estaven juntes.

Hoyle proposa un univers estacionari on diu que existeix canvi i dinamisme en

lunivers per per procediments de recombinaci del material que ja existia.
El 1965 apareix el descobriments de les radiacions de fons de microones que sempre
han existit i creen un eco des de lexplosi.
Aleshores la teoria de Lemaitre va quedar descartada i shan anat trobant ms
confirmacions de la Teoria del Big Bang a partir dels satllits Hubble i COBE.

8. Descripci del Big Bang i proves.

A teoria del Big Bang es parla des de condicions molt espacials com:
-

La inimaginable condensaci de massa energia a elevadssima pressi i

temperatura.

Aquesta pressi existent prova lexplosi inicial que genera lunivers i lespaitemps les quals eren inexistents abans.

Lunivers es va expandint en fraccions intimes de temps, augmenta el tamany i

baixa la temperatura.
Desprs comencen a combinar-se micropartcules donant lloc a protons i neutrons,
ms tard apareix lheli i el Deuteri.

Apareix la matria i la matria fosca... Aquest estat inicial es coneix com a

SINGULARITAT ja que sn unes condicions irreproduibles de manera experimental.

Proves:
1. Lexistncia de la radicaci de fons de microones.
2. Observacions a partir de telescopis de dinmica celeste: rapidesa de lallunyament
de moltes galxies, lestudi de la seva evoluci i components...
3. Anlisi de components bsics de lunivers : heli, liti, deuteri... components
primordials.

9. Evoluci de lunivers.
Es proposen dues hiptesis: El Big Rip i el Big Crunch.
Big Rip: se suposa una expansi sense lmits de lunivers que acabaria amb la mort
per refredament.

Big Crunch: que lunivers sacabi contraent fins a tornar al principi, univers tancat.

Que hi hagi una hiptesis o una altra depn de la fora expansiva creada per
lexplosi i la fora inversa creada per la generaci de camps gravitatoris. Aquestes
dues forces actuen contrarestant-se entre s. Levoluci de lunivers depn de la
quantitat de matria existent a lunivers.
Si la matria de lunivers NO supera la densitat crtica, les forces no poden frenar
lexpansi i per tant lunivers continua expandint-se, refredant-se fins la mort de
lunivers, BIG RIP.

Si la densitat de lunivers supera la densitat de crtica hi ha una gran quantitat de

matria per tant predominen les forces vinculades amb els camps gravitatoris que
atrauen lexpansi, per tant aquesta expansi tindria un lmit. Es produiria un BIG
CRUNCH.

Sabem que a lunivers existeix matria fosca pels camps gravitatoris que genera
per encara no en podem precisar la quantitat ni confirmar si supera o no la densitat
crtica.

10. Histria de les concepcions modernes de ltom.

Anteriorment prevalien les teories d Aristtil basades en els 4 elements.
A partir del s.XVII, GASSENDI va buscar la causa de moviment dels toms creats per
Du.

Boyle ms tard se nadona que hi ha elements que sobtenen combinant-se entre

altres per tant han dexistir ms elements. Com la combinaci de loxigen amb
hidrogen que forma aigua en determinades proporcions.
John Dalton (1808) diu que els toms sn considerats com partcules inalterables i
indestructibles:
-

La matria consta de partcules indivisibles.

Els toms dun mateix element sn iguals.
En les reaccions qumiques els toms no es creen ni s destrueixen, noms s
recombinen.
Els compostos estan formats per diferents elements en porcions.

Thomson (1904) grcies al seu experiment que feia amb un tub tancat amb gas a
baixa pressi on a cada extrem hi collocava elctrodes, va descobrir els electrons.

Concep ltom com una massa esfrica de crrega positiva on a sobre daquesta
massa es troben els electrons de carrega negativa sobreposats. El conjunt era
considerat com a neutre.

Rutherford (1911) utilitza una capsa de plom amb un orifici des don es desprenen
raigs alfa duna substncia radioactiva. Aquests raig incideixen sobre una lmina fina
dor. Al principi es suposava que els raig travessarien la lmina on no hi ha toms.
Per tal de poder veure que passava va posar al voltant de la lamina dor, una
pantalla de vidre fluorescent de tal manera que silluminava amb els contacte amb
les partcules.

La majoria dels raigs van travessar la lmina, altres la travessen per es desvien,
altres reboten... Aix vol dir que el model de Thomson era erroni i s crea el model
de Rutherford.
-

La major part de la massa de ltom i tota la crrega negativa s concentra al

nucli.
Ms enll del nucli hi ha una escora en la que els electrons descriuen rbites
circulars.
Ltom s neutre perqu el nombre de protons s igual al de neutrons.
Existncia de neutrons ja que la suma de la massa de protons i dels electrons
era inferior a la massa total de ltom.

Encara que el nou model suposava un aven al de Thomson no explicava prou la

realitat.

El segent model va ser el de Bohr (1913), basat en lestructura de ltom

dhidrogen.
-

Els electrons giren en rbites circulars al voltant del nucli i hi ha diferents

nivells drbites.
Els electrons ocupen lrbita ms propera al nucli.
Lenergia emesa pels electrons no s continua. Quan canvia de nivell
denergia, emet o absorbeix energia.

11. PRINCIPI DINCERTESA. De Broglie i Heisenberg.

Al 1923 apareix un nou model denominat model orbital. Broglie i Heisenberg
qestionen el comportament de les partcules subatmiques.
Broglie, se nadona que els electrons es comporten com a partcules o com a ones.

Heisenberg, va formular el principi dincertesa, un principi que desmenteix el

mecanisme de Newton. Segons Heisenberg no podem saber de manera simultnia i
amb certesa on es troba un electr.
En el mn de les micropartcules no podem saber les tres variables alhora, espai,
temps i velocitat. Per tal dobservar la posici dun electr lhem de bombardejar
amb llum molt potent aconseguint modificar la seva trajectria per no podem saber
amb certesa on es troba lelectr.

A partir daleshores sevita parlar drbites i de situacions definides i concretes dels

electrons. En el model resultant es representa la situaci dels electrons com una
franja ms ombrejada all voltant del nucli.

*Els electrons es poden descriure com a ones i com a partcules a la vegada.

Aquesta nova descripci i comportament de les partcules subatmiques se lha
denominat com a mecnica quntica.

12. La mecnica quntica. Determinisme i indeterminisme. (Broglie i

Heisenberg enfront Einstein i Schrodinger).
La mecnica quntica estudia la fsica del micromn intentant trobar les lleis que
governen la seva dinmica.
Els estudis de mecnica quntica prenen com a partida el comportament dual de la
llum com en el principi dIncertesa de Heisenberg.

El comportament dual de la llum ja havia estat demostrat per Thomas Young, amb
lexperiment de doble escletxa en el que es veia que la llum podia comportar-se tan
com a partcula o com a mode dona creant patrons dinterferncia en una pantalla
desprs dhaver passat per la barrera amb forats de lexperiment.

J.J.Thomson va guanyar un premi Nobel per demostrar que lelectr s una partcula i
ms tard el seu fill, G. Thomson tamb en va guanyar un per demostrar que lelectr
es una ona.

De Broglie va establir les bases per treballar amb aquests doble model. Va partir de
la concepci de ltom de Bohr i el va considerar com un objecte musical que pot
emetre un so bsic i una seqncia de tons superiors i va establir que totes les
partcules tenien aquest tipus daspecte ondulatori. Ell dona a entendre una possible
relaci entre les ones i les partcules.
Va denominar a les ones associades amb les partcules com a ones pilot.

El Principi dIncertesa de Heisenberg ha generat una gran quantitat de polmiques i

contradiccions que es vincules a un determinisme o a un indeterminisme.

Bohr i Heisenberg defensen la indeterminaci dient que mai podrem arribar a saber
amb total certesa uns fets.

Einstein i Schrodinger, defensen la determinaci dient que sempre ho pots

descobrir tot.

Schrodinger buscava equacions per comprovar el comportament elstic de les

partcules i va crear les paradoxes de la indeterminaci en el mn de les
micropartcules. (paradoxa de gat de Schrodinger) i Einstein defensant la teoria
indeterminista en la que Du pot jugar als daus (paradoxa E. P. R).
*Jugar als daus vol dir que no tot el que passa s fruit de latzar, sin que hi ha una
programaci prvia, unes formules, tot est determinat. Mitjanant les paradoxes
mentim o verifiquem un principi.
La interpretaci de Copenhage de Bohr, suposa que una partcula subatmica com
un electr no s una entitat precisa sin que s una suma de totes les probabilitats
de localitzaci. Avui dia diuen que lobservador crea la realitat ja que en lestat dona
est obert a totes les possibilitats, s un estat que saltera per la simple presncia de
lobservaci.

13. La paradoxa del gat de Schrodinger.

Aquesta paradoxa suposava lexistncia dun gat en una gbia tancada en la que es
trobava un dispositiu que emet un raig radioactiu que segons es comporti com a ona
o com a partcula alliberar un gas txic o no. Per tant segons com es comporti el
raig el gat viur o morir.

Degut a lestat dindeterminaci el gat podria estar a la vegada viu i mort malgrat
que en obrir la gbia ho comprovarem.

14. La paradoxa E.P.R.

Es un experiment ideat per Einstein. A lexperiment es proposa lexistncia de dos
electrons que provenen dun mateix element i amb un espn total nul. Les dues
partcules sn impulsades en dues direccions diferents, es troben molt allunyades.

Primer medim lespn de la partcula 1 fent-la passar per un camp magntic que ha
de ser up o down. Suposant que aquesta partcula t espn up, laltre ha de tenir
espn down ja que el total s nul. Hi ha influencia instantnia entre partcules amb
un origen com.

Per salvar els inconvenients Einstein suposa dues interpretacions possibles.

-

O b el segon electr ja tenia inicialment espn down.

O b podrien existir en lexperiment variables ocultes dalgun tipus dacci
causal.

Per tant els principis dexplicaci de Bohr foren falsos per incomplerts.
Ms endavant Bohm es refereix a la mateixa paradoxa interpretant que cada una de
les partcules s una projecci de la realitat de ms de tres dimensions. Podem
considerar que veiem una mateixa partcula des de diferents angles.

Aquesta paradoxa no havia estat comprovada experimentalment per

enfoca un punt innovador a la mecnica quntica.

15. Estudi de partcules subatmiques. Els quarks.

Es una teoria en al que s descriuen els components bsics d ela matria aix com la
seva dinmica i les lleis que governen.
Els elements ltims que shan trobat sn els quarks que Gell-Mann els havia proposat
el 1957. I ms tard sen van trobar evidncies als acceleradors de partcules.

Els quarks es classifiquen en funci de la seva propietat mecnica de gir sobre els
seu propi espn diferenciant-ne els sis diferents sabors:
1. Up
2. Down
3. Top

4. Bottom
5. Strange
6. Charm

7.
8. I tamb segons les possibles combinacions :
1. Vermell
2. Verd
3. Blau
9.
10.La branca de la mecnica que sen ocupa de la descripci i estudi dels quarks i
les seves interaccions es la cromodinmica quntica.
11.Quark: es partcula i ona: energia. Podem dir que es com una corda vibrant
12.Micropartcules ms conegudes:
13.
14.
15.
16.
17.
18.Els membres de la primera fila de partcules subatmiques tenen estructura
interna, per tant els barions com els mesons estan compostos per quarks
mentre que els leptons sn simples. A ms els leptons es caracteritzen per ser
partcules ms lleugeres en comparaci amb els barions.
19.
20.

16. Implicacions filosfiques de la cosmovisi actual.

21.La fsica quntica comporta algunes conseqncies que van ms enll del que
s estrictament cientfic perqu suposen una nova concepci de la realitat i de
la possibilitat per conixer-la.
22.La fsica quntica ha demostrat se la teoria ms completa i consistent que hi
ha avui dia.
23.- La impossibilitat de separar subjecte i objecte: la fsica quntica
qestiona la creena de que el mn s una realitat objectiva que lsser hum
pot arribar a conixer. Ja que per molt petita que sigui la interacci, ja
condicionar el resultat de lexperiment.
24.
25.- Indeterminisme i ruptura de la casualitat: des de la mecnica quntica
tan sols podem establir lleis estadstiques que no prediuen amb exactitud el
resultat duna observaci sin que noms en calculen les probabilitats.
26.Ex: la radiaci o la desintegraci atmica que s produeix espontniament i
sense que hi hagi una causa que la determini.
27.Quest fet viola el principi de casualitat, segons el qual tot fenomen natural ha
de tenir una causa exterior que lorigini.
28.Algunes creuen que aquesta indeterminaci no seria un tret per de els nostres
lleis per a descriure la realitat , sin una caracterstica inherent de la realitat,

que s mant indeterminada mentre no hi hagi una observaci que la decanti

cap un sentit o un altres.
29.
30.- Lallunyament respecte el sentit com: la teoria de la relativitat i al fsica
quntica es distancien de les nostres intucions i percepcions habituals, per
aix no sn gaire comprensibles a no ser que siguis un expert.
31.Ja que les noves teories sapliquen en mbits d ela realitat fora distants dels
mbits quotidians perqu en lmbit en que ens movem, continuen sent
vlides les lleis de la fsica clssica.
32.
33.
34.
35.