Professional Documents
Culture Documents
Bloc 1. Cinemtica
j Unitat 1. Cinemtica
en una dimensi
Activitats
2. Citeu cinc cossos que estiguin en reps respecte del sistema laboratori i cinc cossos que es moguin respecte del sistema laboratori.
Qualsevol cos en reps damunt de qualsevol superfcie en reps
respecte del terra.
Qualsevol cos que estigui en moviment damunt duna superfcie
o b que no estigui recolzat.
3. Un cos es mou cap a lesquerra amb una velocitat de
2,45 m/s. Quant val el vector velocitat? I la celeritat?
Per escriure el vector velocitat hem de tenir present el mdul
i el sentit del moviment. El criteri que sutilitza normalment
s considerar que cap a la dreta el sentit s positiu i cap a lesquerra, negatiu. En el nostre cas escriurem:
Velocitat: 22,45 m/s
La celeritat s el mdul de la velocitat, per tant el sentit de
moviment no t cap rellevncia. Escriurem doncs:
Celeritat: 2,45 m/s
4. Determineu els signes de la velocitat, si augmenta o disminueix i quina acceleraci mitjana sobt amb el signe corresponent en els casos segents:
a) Un cos es mou cap a la dreta, amb una velocitat inicial
de 15 m/s; quan han passat 30 s, la seva velocitat val
75 m/s.
Dv
75 2 15
a 5 5 5 2 m/s2
Dt
30
0
15
34
3
53
116,33
100
50
15
30
t (s)
6. Un autombil es troba inicialment a lorigen de coordenades i es mou cap a la dreta i en lnia recta a una velocitat
constant de 72 km/h; en el mateix moment, un motorista
es troba a 500 m de lautombil i es mou cap a lesquerra
a una velocitat constant de 54 km/h.
a) Representeu grficament els dos moviments en un mateix grfic posici-temps i determineu grficament en
quin moment es troben i en quina posici ho fan.
Autombil
Motorista
t0 5 0
t0 5 0
v 5 72 km/h 5 20 m/s
xA 5 20 t
xM 5 500 2 15 t
FSICA 1
15
xA
xA
0
10
20
0
200
400
0
10
20
500
350
200
10,676 2 9,894
Entre t 5 2,91 i t 5 3,14 f v 5 5
3,14 2 2,91
5 3,4 m/s
12,07 2 0
Entre t 5 0 i t 5 3,55 f v 5 5 3,4 m/s
3,55 2 0
Podeu provar amb qualsevol altre interval i trobareu que
dna sempre v 5 3,4 m/s; per tant, es tracta dun MRU.
Calculem tamb lacceleraci aplicant:
i
y
xM 5 500 2 15 t t
Dv
n2 2 n1
a 5 5
Dt
t2 2 t1
20 t 5 500 2 15 t
xA 5 20 t
500
35 t 5 500 f t 5 5 14,28 s
35
x 5 20 ? 14,28 5 285,71 m
y(m)
2,23
7,582
2,57
8,738
2,91
9,894
3,14
10,676
3,38
11,492
3,55
12,070
t (s)
b) y (m)
t (s)
16
v (m/s)
v0 5 54 km/h 5 15 m/s i
y
v 5 36 km/h 5 10 m/s t
25
v 5 v0 1 a Dt f 10 5 15 1 a t f a 5
t
1
x 5 x0 1 v0 Dt 1 a D t 2 f
2
1
1
5
50 5 15 t 1 a t2 f 50 5 15 t 2 ? ? t2 f
2
2
t
50
50 5 15 t 2 2,5 t f 50 5 12,5 t f t 5 5 4 s
12,5
25
a 5 5 21,25 m/s2
4
10. Representeu els grfics v-t i x-t dun mbil que parteix del
reps i es desplaa amb una acceleraci constant de 3 m/s2
des de linstant t 5 0 fins a t 5 100 s.
v 5 3t
i
u
y
1
x 5 3 t 2 f x 5 1,5 t 2 u
t
2
10
150
30
30
1 350
90
60
5 400
180
100
15 000
300
FSICA 1
2n tram: MRUA
3r tram: no hi ha moviment
4t tram: MRUA
b) Lacceleraci en cada tram.
1r tram: a 5 0
0 2 20
220
2n tram: a 5 5 5 24 m/s2
10 2 5
5
3r tram: a 5 0
10 2 0
10
4t tram: a 5 5 5 1 m/s2
25 2 15
10
c) La distncia recorreguda en cada tram.
Per determinar la distncia recorreguda en cada tram recordem que s igual a lrea que hi ha sota la grfica v-t. Per
tant, recordant les frmules de les rees dun rectangle i
dun triangle, tenim:
v0 5 70 m/s
i
1
y 5 y0 1 v0 Dt 1 a Dt 2 y
2
t
v 5 v0 1 a D t
y 5 70t 2 4,9 t 2 i
y
v 5 70 2 9,8t t
1r tram: D x 5 20 ? (5 2 0) 5 100 m
20 ? (10 2 5)
2n tram: D x 5 5 50 m
2
3r tram: D x 5 0 m
10 ? (25 2 15)
4t tram: Dx 5 5 50 m
2
17
70
t 5 5 7,14 s
9,8
y 5 70 ? 7,14 2 4,9 ? 7,142 5 249,8 m
v 5 20 2 4 (t 2 5) 5 20 2 4 (7 2 5) 5 12 m/s
j 12 s; 3r tram; v 5 0
70
t 5 5 14,29 s
4,9
j 18 s; 4t tram; v 5 v0 1 a Dt
v 5 t 2 15 f v 5 18 2 15 5 3 m/s
12. Suposeu que deixem caure un cos des duna certa altura.
Raoneu cada apartat.
a) Quant val la seva velocitat inicial?
v 5 0, perqu el deixem caure.
70
227,5
21
10
210
7,14
249,8
14,29
228
0
270
18
r v0 5 20 m/s
u
A w t0 5 0
u
q y0 5 0
rv 50
u 0
B w t0 5 0
u
q y0 5 30 m
1
r
u y 5 y0 1 v0 Dt 1 a Dt 2
2
w
u
q v 5 v0 1 a Dt
a 5 29,8 m/s2
vA 5 20 2 9,8 t i
y
t
v B 5 29,8 t
yA 5 20 t 2 4,9 t 2 i
y
y B 5 30 2 4,9 t 2 t
a) En quin instant es trobaran?
yA 5 yB
20 t 2 4,9 t 2 5 30 2 4,9 t 2;
30
t 5 5 1,5 s
20
Fsica quotidiana
1. Calculeu la velocitat mitjana de cada atleta en la prova que
ha guanyat.
Considerem que el moviment s rectilini i aleshores podem expressar:
Dx
vm 5
Dt
Per fer els clculs correctament cal en primer lloc expressar el
temps en segons. Presentem els resultats en la taula segent:
Distncia
(m)
Temps
Temps
(s)
Velocitat
mitjana
(m/s)
E. Mc Intyre
800
9 min 35 s
575
1,39
V. Hadd
200
2 min 29 s
149
1,34
C. Kilian
100
58 s
58
1,72
50
28 s
28
1,79
Nedador/a
S. Johnston
A. Romashkin
800
8 min 53 s
533
1,50
T. Herrmann
200
2 min 11 s
131
1,53
M. Smart
100
52 s
52
1,92
A. Conway
50
25 s
25
2,00
FSICA 1
19
Activitats finals
Qestions
1. Considereu el sistema laboratori i el sistema Terra:
a) On s lorigen de coordenades de cadascun? Dibuixeulos esquemticament amb els eixos de coordenades.
Lorigen de coordenades del sistema laboratori s qualsevol
punt que estigui en reps respecte del terra; per exemple:
un punt immbil respecte duna aula, duna habitaci, del
carrer, etc. Lorigen de coordenades del sistema Terra s el
centre de la Terra.
b) Es mouen un respecte de laltre?
El sistema laboratori es mou respecte el sistema Terra perqu la Terra t un moviment de rotaci entorn un eix que
passa pel seu centre. Els nics punts que no es mouen respecte el sistema Terra sn els situats sobre leix de rotaci. La resta de punts de la Terra descriuen cercles entorn
aquest eix.
c) El satl . lit Meteosat es mou respecte de cadascun
daquests?
El satl.lit Meteosat s geoestacionari; s a dir, t un moviment de rotaci de manera que sempre es troba a una distncia constant i sobre el mateix punt de la superfcie de la
Terra. Per tant, es mou respecte el sistema Terra; per respecte el sistema laboratori, el satl.lit Meteosat est quiet,
ja que t el mateix perode de rotaci que el terra pres com
a origen del sistema laboratori.
f
2. El vector desplaament D r entre dos punts A i B de la trajectria dun mbil, canviar si modifiquem lorigen del sistema de coordenades? Feu-ne una explicaci grfica.
El vector desplaament s independent de lorigen de coordenades escollit, sempre que aquest origen estigui en reps o es
mogui a velocitat constant. Aqu noms considerarem com a
origen de coordenades punts en reps:
Siguin A i B dos punts de lespai pels quals passa un mbil en
determinats instants de temps. Si lorigen de coordenades es sif
tua al punt O, el vector desplaament D r est indicat a la figura:
Dx
vm 5
Dt
En aquest cas volem que:
i Dx 5 200 m
y
t vm 5 1,72 m/s
Si ara lorigen de coordenades s el punt O, canviaran els vectors de posici dels punts A i B, per el vector desplaament s
el mateix. I aix es compleix per a qualsevol punt que es prengui com a origen de coordenades:
20
a) un MRU
b) un MRUA
c) absncia de moviment
Un tram de la grfica paral.lel a leix del temps significa que
en aquest interval de temps la velocitat s constant i no
nul.la. El cos es mou sense acceleraci. Per tant, la resposta
correcta s: a) un MRU.
7. Un cos baixa verticalment sotms noms a lacceleraci de
la gravetat. Segons el sistema de referncia emprat en
aquesta unitat (tria lopci correcta):
A) El signe de la velocitat s:
a) negatiu
Velocitat negativa.
b) positiu
Dv , 0 f a 5 D v/D t , 0
En aquest cas lacceleraci s negativa.
Si el mdul de la velocitat disminueix,
D v . 0 f a 5 Dv/Dt . 0
En aquest cas lacceleraci s positiva.
b) Un cos puja segons leix vertical.
Velocitat positiva; sempre tenint en compte el sistema de
referncia utilitzat en tota la unitat.
Si el mdul de la velocitat disminueix,
D v , 0 f a 5 Dv/Dt , 0
En aquest cas lacceleraci s negativa.
Si el mdul de la velocitat augmenta,
Dv . 0 f a 5 D v/D t . 0
En aquest cas lacceleraci s positiva.
6. Dels grfics v-t que representen moviments rectilinis (tria
lopci correcta):
A) El clcul de lrea entre un interval de temps ens dna:
a) lacceleraci del moviment
b) lespai recorregut
c) la velocitat
En calcular lrea de la grfica v-t en un interval de temps,
estem sumant per a petits increments de temps aquesta
Dx
quantitat: ? Dt. Per tant, al final obtenim el desplaaDt
FSICA 1
Problemes
NOTA: Si lenunciat dels problemes no diu el contrari, considerarem nul lefecte del fregament de laire.
1. Un corredor de Frmula 1 ha fet la volta ms rpida en els
entrenaments dun gran premi daquesta categoria i ha tardat 53,2 s en un circuit que t 3,53 km. A quina velocitat
mitjana ha rodat? Expresseu-la en km/h i m/s.
21
t (s)
x (m)
10
50
260
(m)
3,53 km 3 600 s
? 5 238,87 km/h
1h
53,2 s
1 000 m
3,53 km
? 5 66,35 m/s
53,2 s
1 km
2. Un motorista es troba inicialment (t0 5 0) a la posici
x0 5 25 m, i quan han passat 12 s es troba a la posici x 5
5 2 m. Si suposem que el moviment s rectilini i uniforme:
a) Feu un esquema i calculeu la velocitat que porta.
Dx
2 2 25
23
v 5 5 5 2 5 21,92 m/s
Dt
12
12
b) En quina posici es trobar quan hagin passat 18 s?
v (m/s)
x 5 x0 1 v D t f x 5 25 2 1,92 ? 18 5 29,5 m
c) Dibuixeu els grfics posici-temps i velocitat-temps.
t (s)
x (m)
25
12
18
29,5
22
3r mbil: MRU
c) Determineu la posici en qu es troba cada mbil als 3 s.
1r mbil: x 5 10 1 1,67 ? 3 5 15 m
2n mbil: x 5 15 m
3r mbil: x 5 20 2 5 ? 3 5 5 m
d) Quina distncia hauran recorregut als 3 s?
D x 5 x 2 x0
1r mbil: Dx 5 15 2 10 5 5 m
2n mbil: Dx 5 0
3r mbil: Dx 5 5 2 20 5 215 m
5. Amb el grfic segent (fig. 1.43), determineu:
a) Classe de moviment en cada tram.
1r tram: MRU
2n tram: no hi ha moviment
3r tram: MRU
b) Velocitat en cada tram.
Dx
v 5
Dt
20 2 10
1r tram: v 5 5 5 m/s
220
2n tram: v 5 0
15 2 20
3r tram: v 5 5 22,5 m/s
826
1r tram: D x 5 20 2 10 5 10 m
2n tram: D x 5 0
3r tram: Dx 5 15 2 20 5 25 m, aqu el
desplaament s negatiu, prenem el seu
valor absolut per trobar la distncia recorreguda: d 5 |D x| 5 5 m
FSICA 1
u
u
y
u
u
t
23
1
x 5 x0 1 v0 Dt 1 a Dt 2
2
1
x 5 16 1 6 (t 2 4) 2 4 (t 2 4)2
2
x 5 16 1 6 t 2 24 2 2 t 2 1 16 t 2 32
t
x 5 22 t 2 1 22 t 2 40
x (5) 5 22 (5)2 1 22 ? 5 2 40;
x (5) 5 20 m
v 5 v0 1 a D t f v 5 6 2 4 (t 2 4)
v 5 6 2 4 t 1 16 f v 5 22 2 4 t
10
200
40
20
800
80
25
1 250
100
240
22
16
20
10. a) Determineu a partir dels grfics de la figura 1.45 lacceleraci de cada mbil.
Dv
30 2 0
1r mbil: a 5 5 5 1,5 m/s2
Dt
20 2 0
2n mbil: a 5 0
Dv
5 2 25
20
3r mbil: a 5 5 5 2 5 21 m/s2
Dt
20 2 0
20
b) Digueu quin tipus de moviment representa cada mbil.
1r mbil: MRUA
2n mbil: MRU
3r mbil: MRUA
c) Determineu la velocitat que porta cada mbil als 18 s.
v 5 v0 1 a D t
24
2n mbil:
t50s i
50 ? 1 000
y f x 5 5 25 000 m
2
t 5 50 s t
v0 5 0; v 5 1 000 m/s
Dv
1 000
a 5 5 5 20 m/s2
Dt
50
t 5 50 s i
y f x 5 1 000 ? 50 5 50 000 m
t 5 100 s t
v 5 1 000 m/s
a50
2n mbil: x 5 20 ? 18 5 360 m
1
3r mbil: x 5 25 ? 18 2 ? 182 5 288 m
2
t 5 100 s i
1 000 ? 100
y f x 5 5 50 000 m
2
t 5 200 s t
v0 5 1 000 m/s; v 5 0 m/s
Dv
0 2 1 000
a 5 f a 5 5 210 m/s2
Dt
100
c) Condicions del punt final.
1r mbil: x 5 0 m
v 5 210 m/s
a 5 0 m/s2
2n mbil: x 5 50 000 1 25 000 1 50 000 5 125 000 m
v 5 0 m/s
a 5 210 m/s2
Compareu els primers, els segons i els tercers moviments de
cada grfic.
11. Comenteu aquests grfics (fig. 1.46), cadascun dels quals correspon a un mbil diferent. Especifiqueu per a cadascun dells:
a) Condicions del punt de partida.
1r mbil: x0 5 0
2n mbil: v0 5 0
b) Els valors de lespai recorregut, de la velocitat i de lacceleraci; i els tipus de moviment que tenen lloc entre
0 s i 50 s, 50 s i 100 s, i entre 100 s i 200 s.
1r mbil:
t50s i
1 000
y f x 5 1 000 m; v 5 5 20 m/s
50
t 5 50 s t
t 5 50 s i
y f x 5 0 m; v 5 0
t 5 100 s t
t 5 100 s i
21 000
y f x 5 21 000 m; v 5 5 210 m/s
100
t 5 200 s t
a 5 0 en tots tres casos
Si comparem els moviments a cada tram per als diferents grfics, tenim:
j Tram entre t 5 0 i t 5 50 s. En el primer grfic tenim un
FSICA 1
ment i matemticament.
x A 5 xB
10 t 1 0,66 t 2 5 20 t 2 0,5 t 2
10 1 0,66 t 5 20 2 0,5 t f 1,16 t 5 10
i
u 200 5 a t 2 i
y
y
u 20,56 5 a t t
t
10
t 5 5 8,62 s
1,16
x 5 10 ? 8,62 1 0,66 ? 8,622 f xAB 5 135,24 m
200
200 5 20,56 t f t 5 5 9,73 s
20,56
1
Itali: 100 5 a t 2
2
20 5 a t
25
i
u
y
u
t
xB 5 xC
i
u
200
y 200 5 20 t f t 5 5 10 s
u
20
t
Guanya el catal.
15
t 5 5 22,5 s
0,66
x 5 25 ? 22,5 5 562,5 m
v A 5 vB
10 1 1,33 t 5 20 2 t f 2,33 t 5 10
10
t 5 5 4,29 s
2,33
v 5 20 2 4,29 5 15,7 m/s
vB 5 vC
Dv
30 2 10
20
Mbil A a 5 5 5 5 1,33 m/s2
Dt
15
15
v A 5 vC
15
10 1 1,33 t 5 25 f 1,33 t 5 15 f t 5 5 11,28 s
1,33
v 5 25 m/s
i
u
1
y
x 5 x0 1 v0 Dt 1 a Dt 2 u
t
2
v 5 v0 1 a D t
vA 5 10 1 1,33 t
1
xA 5 10 t 1 ? 1,33 t 2 f xA 5 10 t 1 0,66 t 2
2
Dv
0 2 20
Mbil B a 5 5 5 21 m/s2
Dt
20
i
vB 5 20 2 t
y
2
xB 5 20 t 2 0,5 t t
Mbil C a 5 0 m/s2
vC 5 25 m/s
xC 5 25 t
20 2 t 5 25 f t 5 20 2 25 5 25 s
i
u
y
u
t
1
2x
x 5 a t 2 f a 5
2
t2
1
1
x 5 x0 1 v0 Dt 1 a Dt 2 f x 5 ? 0,09 ? 47,142 5 100 m
2
2
2x
2 ? 100
a2n 5
5
5 0,088 m/s2
2
t
47,52
26
15. Dos mbils es mouen damunt duna recta. En linstant inicial (t 5 0) es troben a lorigen (x 5 0).
0
2
3
4
5
0
8
18
32
50
0
8
12
16
20
x0 5 0
t0 5 0
x 5 2t f
x52m i
y
t51s t
x 5 x0 1 v D t f
2 5 v ? 1 f v 5 2 m/s
10
x52m i
u
t51s y
u
t
1
x 5 x0 1 v0 D t 1 a Dt 2
2
v 5 v0 1 a D t
1
2 5 a ? 12 f a 5 4 m/s2
2
i
x5
y
v 5 4t t
2 t2
y f 2 t 5 2t2 f t 5 1 s
x 5 2 t2 t
x52m
16. En la final olmpica de 200 m llisos, els dos primers corredors fan la cursa amb MRUA. Si el primer classificat tar-
FSICA 1
i
u
y
u
t
i
u 400 5 a t 2 i
y 400 5 20 t
y
t
u 20 5 at
t
q a 5 1,5
2 000 m i
y Autombil
v 5 108 km/h t
i
u
y
u
t
2 1lllll
lll
230 6 dll
30lll
4 ? 0,75
? 2ll
0ll
00
230 6 83,07
t 5 5 5 35,38 s
2 ? 0,75
1,5
v 0A 5 10 m/s
f
v fA 5 50 m/s
2 1lllll
llll
l
230 6 dll
30lll
4 ? 1,2
? 560
t 5 5 12,46 s
2 ? 1,2
10
t 5 5 4,17 s
2,4
1
? 1,5 ? t 2 5 2 000 2 30 t f 0,75 t 2 1 30 t 2 2 000 5 0
2
x 5 10 t 1 1,2 t 2 i v 5 20 m/s
y
v 5 10 1 2,4 t t 20 5 10 1 2,4 t f
i
u
40
y t 5
u
aA
t
1 200
1 200
500 5 f aA 5 5 2,4 m/s2
aA
500
1
200 5 a ? 19,152 f
2
400
a 5
5 1,09 m/s2
19,152
m/s2
i
u
y
u
t
400
800
500 5 1 f
aA
aA
1r classificat: v 5 19,15 a
r 0
1
x 5 x0 1 v0 D t 1 a Dt 2
2
v 5 v0 1 a Dt
40
1
402
500 5 10 ? 1 aA ?
f
2
aA2
aA
400
t2n 5 5 20 s
20
Motorista w
1
500 5 10 t 1 aA t 2
2
50 5 10 1 aA t
t1r 5 19,15 s
27
500 m
t 0B 5 3 s
v B 5 20 m/s
19. Un bloc es deixa lliscar amb moviment rectilini uniformement accelerat per un pla inclinat de 6 m de longitud, i
tarda 2 s a fer aquest recorregut. Desprs, continua desplaant-se en lnia recta i amb velocitat constant per un pla
horitzontal que tamb t 6 m de longitud, puja per un altre
pla inclinat amb moviment uniformement accelerat i, finalment, es para desprs dhaver fet un recorregut per aquest
ltim pla de 3,6 m.
a) Dibuixeu els grfics v-t, x-t i a-t del moviment total.
1
1: x 5 x0 1 v0 Dt 1 a Dt 2
2
v 5 v0 1 a Dt
i
u
y
u
t
1
f 6 5 a 22 f a 5 3 m/s2; v 5 3 ? 2 5 6 m/s
2
28
2: x 5 x0 1 v D t
12 5 6 1 6 t f t 5 1 s
3: 0 5 6 1 a t
1
15,6 5 12 1 6 t 1 a t 2
2
i
6
u
y f a 5 2
u
t
t
1 6
f 3,6 5 6 t 2 t2 f
2 t
3,6
6
3,6 5 3 t f 5 1,2 s f a 5 2 5 25 m/s2
3
1,2
0
i
u
y
1
2
a Dt u
y 5 y0 1 v0 D t 1
t
2
v 5 v0 1 a Dt
0 5 v 0 2 9,8 t
1
100 5 v0 t 2 9,8 t 2
2
i
i
u v 0 5 9,8 t
y
y
2
2
u 100 5 9,8 t 2 4,9 t t
t
100 5 4,9 t 2 f t 5
lll
5 4,51 s
dlll100
4,9
i
u
y
u
t
FSICA 1
29
y 5 30 t 2 4,9 t 2 i
y
0 5 30 2 9,8 t t
30
t 5 5 3,06 s
9,8
y 5 30 ? 3,06 2
4,9 ? 3,062
On g 5 29,8 m/s2
Daltra banda, en el punt ms alt la velocitat s nul.la:
5 45,92 m
2v0
0 5 v0 1 g t f t 5
g
Introduint aquesta expressi en la primera equaci tenim:
t
3,06
5 5 1,53 s
2
2
1
v 20
v 20
ymx 5 2
1
g
g
2
lylmx
ll 5 dll
lll
llll
ll 5 6,93 m/s
22llgll
22lll
? (2
9,8)
? 2l
,45
v0 5 dll
1 2
24. Des duna altura de 200 m sobre el terra, llancem verticalment i cap amunt un cos amb una velocitat inicial de
30 m/s.
200 m
f v0 5 30 m/s
20 m
w
0
30 m/s
i
1
y 5 y 0 1 v 0 Dt 1 a Dt 2 u
y
2
u
t
v 5 v 0 1 a Dt
1
0 5 20 2 v 0 t 2 9,8 t 2
2
230 5 2v 0 2 9,8 t
i
u
0 5 20 2 v 0 t 2 4,9 t 2 i
y
y f
t
u
30 5 v 0 1 9,8 t
t
v0 5 30 2 9,8 t
0 5 20 2(30 2 9,8 t) t 2 4,9 t 2 f
0 5 20 2 30 t 1
9,8 t 2
4,9 t 2
4,9 t 2 2 30 t 1 20 5 0
2 2lllll
llll
l
30 6 dll
30lll
4 ? 4,9
? 20
t 5 5
2 ? 4,9
30 6 22,54
5 5
9,8
t 5 5,36 s
t 5 0,76 s
1
y 5 y0 1 v0 Dt 1 a Dt 2
2
v 5 v0 1 a D t
i
u
y
u
t
1
y 5 200 1 30 t 2 9,8 t 2
2
v 5 30 2 9,8 t
i
u
y
u
t
y 5 0 f 0 5 200 1 30 t 2 4,9 t 2
f 4,9 t 2 2 30 t 2 200 5 0
2 1lllll
llll
30 6 dll
30lll
4 ? 200
? 4,9l
30 6 69,43
t 5 5 5 10,14 s
2 ? 4,9
9,8
30
10,14
t (s)
230
269,43
30
v0 5 20 m/s
t0 5 0
y0 5 0
a 5 29,8
r
u
B w
u
q
v0 5 30 m/s
t0 5 1 s
y0 5 0
m/s2
i
vA 5 20 2 9,8 t
y
vB 5 30 2 9,8 (t 2 1) f vB 5 39,8 2 9,8 t t
r vA 5 20 2 9,8 t
w
q vB 5 39,8 2 9,8t
4,9 t 2
5 234,9 1 39,8 t 2
f
34,9
34,9 5 39,8 t 2 20 t f t 5 5 1,76 s
19,8
20 t 2
r v 5 70 m/s
u 0
B w t0 5 2 s
u
q y0 5 10 m
a 5 29,8 m/s2
1
y 5 y0 1 v0 Dt 1 a Dt 2
2
v 5 v0 1 a Dt
i
u
y
u
t
i
yA 5 60 t 2 4,9 t 2
y
yB 5 10 1 70 (t 2 2) 2 4,9 (t 2 2)2 t
4,9 t 2
v0 5 60 m/s
t0 5 0
y0 5 0
r yA 5 20 t 2 4,9 t2
w
q yB 5 30 (t 2 1) 2 4,9 (t 21)2 f
r yA 5 20 t 2 4,9 t2
w
q yB 5 234,9 1 39,8 t 2 4,9 t2
r
u
A w
u
q
27. Es llana una pilota des del terra amb una velocitat inicial
v0 5 15 m/s.
a) A quina alada arriba?
Lalada a qu arriba la trobem imposant que la velocitat en
aquest punt sigui zero:
v 2 2 v02
2v02
2152
y 5 y0 1
5
5 5 11,48 m
2g
2g
2 ? (29,8)
b) Amb quina velocitat arriba a terra?
v 5 215 m/s
26. Dos nois llancen una pedra cap amunt. El primer s a terra
i la llana a 60 m/s; el segon est enfilat a una escala 10 m
per sobre del terra i la llana 2 s ms tard a 70 m/s. Calculeu el temps, la velocitat i laltura quan es troben les dues
pedres.
B
A
10 m