Adaptat i tradut per juan amoros campello spe v-16 alberic- setembre 2008

Adaptat i tradut per juan amoros campello spe v-16 alberic- setembre 2008

ORIENTACIONS ALS PARES

CONTROL D'ESFNTERS

PER

DESENROTLLAR

EL

El control d'esfnters suposa el pas d'un comportament reflex automtic a una conducta
voluntria i controlada. Diem que no hi ha control d'esfnters quan el xiquet mulla el llit
durant la nit i / o se mulla els pantalons durant el dia, desprs de determinada edat.
La majoria dels xiquets normals aconseguixen el control dirn entre els dos i els tres
anys. Cap als cinc anys ha adquirit ja el control nocturn i entre els dotze i catorze anys
nicament un 2% dels xiquets romanen amb incontinncia ocasional. s important
assenyalar que qualsevol situaci que produsca tensi o ansietat pot destorbar o
interferir el control d'esfnters.

Qu podem fer els pares i mares per a ajudar el xiquet

Tindre molt clars els hbits que volem aconseguir (en este cas el control
d'esfnters per tamb qualsevol altre hbit com pot ser vestir-se i desvestir-se, llavar-se
les dents,...)

Acompanyar sempre els xiquets en estes activitats i ensenyar-los com han de

fer-ho.

Fer-ho sempre en un ambient relaxat, tranquil i comprensiu, sobretot quan

ocrrega algun "fallada" (estem comenant).

El control del pis a la nit, es comenar una vegada que els xiquets controlen b
durant el dia.

Evitarem en tot cas etiquetar als nostres fills amb paraules com: "eres un
pixaner..."; "la teua germana va controlar molt abans..."; "estic farta de llavar llenols
tots els dies..." i evitarem utilitzar castics per a aconseguir este objectiu. (Tindre en
compte que l'angoixa pot provocar ms ganes de fer pis).

Recordar que cada xiquet t el seu propi ritme. El millor s confiar en el

desenrotllament del xiquet, estimular-lo positivament i ensenyar-li, no exigir-li.

Anotar en paper les hores en qu el xiquet orina o fa caca durant una setmana.

Comenar el programa d'entrenament LLEVANT-LI EL BOLQUER i posant-li en

l'orinal mitjana hora abans de la que hem anotat en perodes no superiors a dos hores.
NO tornar a POSAR EL BOLQUER encara que hgem d'estar canviant-lo
contnuament.

Aconseguir en el xiquet uns bons hbits d'higiene personal, requerix per part dels
pares mantindre la rutina, orde i horaris fixos, que permeten al xiquet automatitzar
l'hbit que volem aconseguir i amb aix una ms autonomia.
s a dir, els pares devem:
SER PACIENTS i PERSEVERANTS.
ANAR PAS A PAS.
TINDRE SENTIT DE L'HUMOR.

Adaptat i tradut per juan amoros campello spe v-16 alberic- setembre 2008

Adaptat i tradut per juan amoros campello spe v-16 alberic- setembre 2008

Qu ocorre amb un xiquet amb dificultats...

A ms de tots els reptes normals del control d'esfnters, els pares heu de tindre en
compte diverses qestions:
1. El xiquet pot tindre problemes d'aprenentatge, per la qual cosa pot costar-li molt
ms temps l'adquirir les habilitats bsiques necessries per a anar al bany de mode
independent. Tamb potser no es done compte que necessita anar al bany, tardant
molt a aprendre a reconixer els senyals del seu propi cos. (En alguns casos pot
portar un any, o incls ms, el que els xiquets aconseguisquen mantindre's eixuts i
dos anys o ms el que es netegen per si mateixos).
2. Sovint tenen problemes per a aprendre i utilitzar el llenguatge. Potser no siguen
capaos de dir-li als seus pares que necessiten anar al WC amb paraules, per la
qual cosa estos han d'atendre a altres signes per a saber-lo.
3. Poden trobar difcil l'adaptar-se d'una situaci a una altra. Per aix, podria ocrrer
que a casa vagen al bany molt a gust, per no voler anar en la guarderia o en
l'escola.
4. Alguns xiquets poden adquirir hbits de neteja, o mantindre's eixuts, per no
ambds coses al mateix temps.
Causes de retard en el control d'esfnters:
1.
Demora en el desenrotllament neurolgic.
2. Una forma d'explicar estats de tensi i angoixa. Un xiquet davall moltes pressions
familiars pot expressar la dita disfunci amb retrocessos.
3. Excs de castic en l'ensenyana del control d'esfnters.
4. Pot presentar-se per infeccions, pressi muscular, o inhibici dels reflexos, per aix
s preferible crear un ambient agradable per al desenrotllament d'estos hbits.
ALGUNES CONSIDERACIONS:

El xiquet ha de tindre prviament uns coneixements.

Adaptat i tradut per juan amoros campello spe v-16 alberic- setembre 2008
s convenient que, abans d'iniciar l'educaci dels esfnters, el xiquet tinga algunes
nocions bsiques de l'esquema corporal (com dalt, baix, avant, arrere) per a poder
seguir instruccions, siga capa d'imitar i obeir instruccions simples com pujar-se i
abaixar-se el pantal.

El xiquet ha de conixer les paraules clau.

Per a aix utilitzar les paraules adequades: pis, orina, caca, excrements, mullat, brut,
net, bolquer, vter, excusat, orinal, bacinilla,...

El xiquet ha d'entendre el que s la caca o el pis (en moltes famlies

s'utilitzen paraules o expressions molt diferents) i ha de poder dir-les. Ha d'adonar-se de
les sensacions que ocorren desprs d'orinar o defecar estar "mullat", "brut", ... Un poc
ms avant, el xiquet ser conscient del que se sent abans de: les "ganes" d'orinar
(contraccions de la bufeta) o de defecar (moviments de l'intest).

Importncia que el xiquet veja com fan els majors (xiquets o adults). A ms
de veure els pares i als germans majors es pot emprar llibres de contes que tracten
sobre aix, amb lectura dels mateixos i incitar-lo als personatges.

Establir una rutina.

Portar-li al bany cada un cert temps.

Descobrir els senyals i respondre a elles.

El xiquet pot donar signes concrets no verbals que vol fer pis o caca. Observa si el
xiquet t algun moviment especial abans de defecar (es posa roig, s'encollix,...) o
orinar (es mou, creua les cames, es porta les mans al pubis,...). Quan ho inicie, cride-li
l'atenci perqu es de compte d'aix: "(nom del xiquet/a), em pareix que tens ganes de
fer caca ara veritat?". Proposa-li un primer intent: "Vols assentar-te un estona en
l'orinal a veure si ix la teua caca?" Si el xiquet t xit, celebre-ho amb una alabana,
compte sense cridar a ningUna frase senzilla. Si no, no passa res. Per es pot dir que
"un altre dia"
O "la prxima vegada" (nom del xiquet/a) far caca en l'orinal com els xiquets majors.
Explicar-li la connexi entre els pantalons eixuts i el fet d'utilitzar l'orinal. El xiquet
ha de saber que els pantalons eixuts signifiquen una sensauna sensaci agradable i
que pot mantindre aix utilitzant l'orinal.

Incitaci. Alguns xiquets necessiten que se'ls anime a anar al bany a fer pis o
caca.

Usar recompenses. Durant la fase d'aprenentatge, elogia sempre els xits i

lleva importncia als fracassos. Mostrar-li que estem encantats quan usa l'orinal o el
WC degudament pot ser una recompensa molt poderosa. Per a alguns xiquets, els
elogis seran el ms efectiu; per a altres ser el permetre'ls fer alguna activitat favorita, o
donar-los una cosa agradable per a menjar.

Posar al xiquet roba fcil de llevar. Les primeres vegades a penes podr
esperar que li descorden els vaquers i ...se sentir frustrat si es li "escapa". A s
encara ms important si el propi xiquet desitja anar a l'excusat pel seu compte sense
cridar a ning. Per tant s millor posar-li pantalons amb elstics (tipus xandall).

Mai devem:
Tindre pressa. Cada xiquet madura al seu ritme. Pressionar-li noms conduir a
frustraci i dificultats.

Adaptat i tradut per juan amoros campello spe v-16 alberic- setembre 2008
Amenaar-lo , renyir-li, cridar-li, castigar-li... quan no aconseguix controlar els
esfnters.
Ridiculitzar-lo en pblic, davant dels seus germans... Comparar-lo amb altres
xiquets ms "avanats".
Forar-lo a usar el vter (hi ha xiquets que poden tindre por de caure).
Posar-li dificultats involuntries en forma de roba difcil de manejar pel xiquet:
oblidar-se de vaquers, pantalons amb cremalleres, petos amb tirants, leotards...

Control intestinal.
1.
s preferible comenar a habituar-lo a l's de l'orinal o assentar-lo en el WC
just desprs de les menjars, ja que en eixe moment la necessitat evacuar s ms
urgent i s ms probable que tinga xit. Intenta portar al teu fill durant aproximadament
vint minuts desprs de cada menjar. Trobar el temps correcte ser qesti d'aplicar el
mtode de assaig i error.
2.
Al comenar l'ensenyana de control intestinal aprofita el moment de
canviar el bolquer brut. Deixar-ho caure en l'orinal, establint aix una relaci entre
deposici i recipient. Pot animar-se-li a fer prctiques. Abaixar-li els pantalons i collocarlo un curt temps en l'orinal, incls amb el bolquer obert dins de l'orinal. Com si fra un
joc. Mai forar que s'assente en ell o mantindre'l contra la seua voluntat.
3.
Aprofitar el moment en qu els pares o la seua germana major, cosins,..,
estiguen efectuant l'acte de defecar, perqu es veja estimulat el seu desig natural
d'imitaci.
4. Desprs d'haver iniciat les prctiques, s'ha de trobar el moment en qu el xiquet
estiga deposant per a aconseguir, amb habilitat, que ho faa en l'orinal o en el WC.
A no s fcil aconseguir-ho, sobretot en les primeres ocasions.
5. Al principi, premiar qualsevol intent amb contactes fsics, besos o paraules
afectuoses. Desprs fer-ho noms amb els xits, per continuar elogiant els bons
resultats obtinguts en els dies successius. Si tardara a aconseguir el control intestinal,
seguir animant-li i elogiant els intents. No enfadar-se, bonegar ni castigar perqu es
produsquen fallades. L'aconseguir bons resultats s'aconseguix en un temps molt
variable d'uns xiquets a altres.

Control d'orina dirn.

1.- Retirar el bolquer durant el dia. 2.- Posar al xiquet/a en l'Orinal o WC cada dos hores
els quinze primers dies. s important parlar amb ell recordant-li que far pis i que ell ho
diga. 3.- Cada vegada que faa pis, reforar-lo amb una cosa que li agrade. 4.- Si el
xiquet controla passats uns quinze dies, comenarem a posar-lo cada dos hores i mitja.
5.- Reforar de la mateixa manera cada vegada que faa pis. 6.- Desprs d'altres
quinze dies, si controla b, passar a posar-lo cada tres hores. 7.- A partir d'este moment
se li reforar cada dos vegades que faa pis en l'orinal. 8.- Als quinze dies de controlar
i demanar quan tinga ganes d'anar al WC, reforar noms al final del dia. 9.- Retirar el
refor. Ja no ho necessita.

Control d'orina nocturn.

Adaptat i tradut per juan amoros campello spe v-16 alberic- setembre 2008
1.- Una vegada aconseguit el control durant el dia i incls ha eixit algun dia eixut,
retirarem el bolquer de la nit Definitivament! 2.- Recordar que s molt important
que els xiquets s'acostumen a fer pis sempre abans de gitar-se. 3.- s possible que
els primers dies no aguante tota la nit eixut, en eixe cas procurarem despertar-li a
mitjanit, perqu faa pis conscientment en el WC. Si veiem que est mullat, la
segent nit l'alarem un poquet abans. 4.- Per a ajudar-lo a controlar el pis durant
ms temps, s convenient jugar durant el dia a soltar i retindre el pis diverses
vegades cada vegada que vaja al WC.

Una vegada aconseguit el control hem d'iniciar al xiquet en l's

Adequat del WC:

Pujar i abaixar la tapa del WC abans i desprs del seu s.

Tancar la porta del bany quan estiga utilitzant el WC i a l'eixir del mateix.

Orinar o defecar sense mullar-se o tacar-se.

Tallar el paper higinic, netejar-se sense tacar-se o mullar-se la m i tirar al

WC el paper usat.

Desprs d'utilitzar el WC estirar la cadena o polsador d'aigua.

Alguns llibres de contes que podem utilitzar.

Per a incitar el xiquet en el control d'esfnters, una forma s llegir-li contes que tracten
sobre aix, explicant-li el que ocorre amb els personatges.

Caca!.BAXTER, INCOLA. Barcelona: Timun Mas, 2003. Quan una criatura com
Nina demana l'orinal, no tot va com havem previst. Per no ser necessari molt de temps perqu
tota la famlia se senta... descansada.

Ya no llevo paales!. DENOU, VIOLETA. Barcelona: Timun Mas, 2004. Cleta

s'acaba de fer pis, Teo li canvia el bolquer... Cleta aprn a demanar pis i ja no porta bolquers!

Fora bolquers! WATT, FIONA. Londres: Usborne, 2002. Un llibre dirigit als ms
xicotets de la casa amb qu els xiquets a ms de veure's reflectits en les activitats quotidianes
aprendran moltes coses i ampliaran el seu vocabulari.

Y despus de los paales? BORGARDT, MARIANNE. Barcelona: Timun Mas,

1996.. El pas del bolquer a l'orinal s un moment transcendental en la vida de tot xiquet i
xiqueta. s el moment en qu ja s's major. El seu descobriment es realitza de moltes formes, la
ms normal entenent-ho com a barret de joguet. El jove protagonista, desprs, aprn l's i
gaudisca de tan til aparell; sempre en companyia del seu gat viur els episodis principals de
l'acte, quan es necessita l'orinal i els moviments precisos que requerix.

Pip en la hierba! BONNIO, MAGALI. Barcelona: Corimbo, 2002. Quan

passegem i ens entren ganes de fer pip, cal trobar un bon lloc. No junt amb les ortigues. Tampoc
en l'aranya... Ac est b, no hi ha ms que xicotets insectes. Atenci no els ofegues!