Lectura

Lamenaa climtica
plana sobre el desert
Els deserts no sn immunes ni al canvi climtic ni
al factor hum. Aix ho adverteix lONU en un informe que ha publicat amb motiu de la celebraci
del Dia Mundial del Medi Ambient. Els principals
enemics daquests espais que ocupen una quarta part de la superfcie terrestre i on hi viuen uns
500 milions de persones sn lemissi de gasos,
amb linevitable efecte hivernacle, i la sobreexplotaci daiges subterrnies per a lagricultura i els
centres doci.
El document, titulat La perspectiva global dels
deserts, destaca que lefecte hivernacle es tradueix des del 1976, i segons dades recollides fins
a lany 2000, en un augment de la temperatura
dentre mig i dos graus centgrads. Un increment
molt superior a la mitjana mundial, que se situa al
voltant dels 0,45 graus. Aquest ritme fa tmer als
experts que durant el perode entre els anys 2071
i 2100 les temperatures en les zones ms rides
pugin una mitjana dentre cinc i set graus centgrads.

Els experts tamb alerten que, a ms damenaar

la supervivncia dels habitants, el canvi climtic
pot conduir aix mateix a la desaparici despcies
animals i vegetals autctones del desert. En aquest
sentit, linforme destaca lexistncia de plantes
que, en un futur descassetat daigua, poden ser
una soluci a lalimentaci humana. s el cas de la
nipa, que creix al desert de Sonora de Mxic i que
produeix un gra semblant al del blat, per que,
com a diferncia fonamental, s resistent a laigua
salada.
En la lluita per preservar els deserts, des de lONU
es destaca que tampoc sha doblidar la funci
que poden tenir en el futur com a centrals elctriques naturals, ja que generen energia solar sense
contaminar latmosfera amb lemissi de dixid
de carboni.

Temperatures altes, per tamb menys pluges. Al

desert irani de Daixti Kibri les precipitacions shan redut un 16%, mentre que al sudafric Kalahari el descens se situa en el 12%. Un altre dels
efectes collaterals s la reducci dels cabals de
rius tan histrics com el Nil o lEufrates, que ja
sestan assecant.

254

Les espcies animals i vegetals no sn les niques

amenaades, tamb les persones. En aquest mbit, lestudi critica la sobreexplotaci daiges subterrnies per abastar lagricultura i els centres turstics. Daltra banda, la inestabilitat regional i
internacional est portant els governs a ocupar els
deserts per construir-hi installacions militars, presons o camps dacollida de refugiats, que tamb
posen en perill el delicat ecosistema del desert.
AVUI (5-VII-2006). Adaptaci

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO
MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA

1
COMPRENC EL QUE HE LLEGIT
1. Marca lespai de la superfcie terrestre que ocupen els deserts.

75%

50%

25%

20%

2. Quants milions de persones hi habiten?

3. Classifica els conceptes segents en dues columnes, segons les causes a qu es poden atribuir:
sobreexplotaci daiges subterrnies
augment de les temperatures
desaparici despcies vegetals
construcci de presons
descens de pluviositat
emissions incontrolades de dixid de carboni

Factor hum

Canvi climtic

4. Digues si les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F):

Laugment de temperatura en els deserts entre el 1976 i el 2000 va ser de 0,45 graus
centgrads.
Laugment de temperatura en el conjunt del planeta s inferior que en els deserts.
Les previsions dels experts per a la fi del segle XXI sn que les temperatures en els deserts
siguin similars a les actuals.
Els canvis climtics afectaran tamb les espcies animals que viuen al desert.

COMPRENSI LECTORA

5. Digues en quins continents es troben els segents deserts citats en el text.

Daixti Kibri

_________________
Sonora _________________
Kalahari _________________

6. Explica perqu pot ser important per al futur una planta com la nipa.
_________________________________________________________________________________
7. Marca la resposta correcta: Si una planta s resistent a laigua salada, hem dentendre que...

...noms pot ser regada amb aigua dola.

...morir quan rebi aigua marina.
...creix al costat del mar.
...sobreviur encara que rebi aigua salada.

8. Cita un riu cabals dun desert.

9. Digues una font denergia que shaur daprofitar en el futur als deserts.
10. Marca lafirmaci correcta.

El text fa una descripci de la flora i la fauna dels desert.

El text ens presenta unes previsions optimistes sobre el futur dels deserts.
El text narra una histria ambientada en el desert.
El text ens explica un tema i ens aporta algunes dades cientfiques.

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO
MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA

255

Lectura

Quin origen t la tradici

de regalar la mona?
Lexistncia de la mona entesa com una menja
dola prpia del dia de Pasqua Florida est documentada almenys des del segle XV, tot i que hom
sospita que es remunta a ms antic. La forma
i composici daquest pasts, que la tradici dicta
que els padrins han de regalar en aquesta data
als seus fillols, ha variat molt amb el temps. Sembla que antigament, quan es feia a casa, tenia forma de tortell i era feta amb pasta de pa, possiblement una mica ms pastada i enriquida.

Fins ben entrat el segle XX shi posaven ous durs

amb la closca pintada, un per cada any de linfant
a qui era lliurada. En alguns llocs, el pasts tenia
forma de ninot amb les cames eixarrancades
i amb lou a la boca o al ventre, fet que alguns
han interpretat com la supervivncia dun antic
culte a la fecunditat. Les mones actuals del Principat, fetes amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata, i adornades amb plomalls, fruita
confitada i ous o altres figures de xocolata, no es
van comenar a fer fins al segle XIX.
Costum de bon temps
Satribueixen diversos orgens plausibles a aquest
costum ancestral: de les munquies, celebracions
gregues dedicades a Artemsia; de les pascorals,
festes que els pastors romans celebraven amb
coques; o de la festa cltica de Beltene el primer

256

de maig, quan sofrenaven tortells rematats amb

ous. Etimolgicament parlant, les pistes ens porten a lrab antic, on per mna sentenia un tribut
darrendament de terres que es pagava amb coques, productes agrcoles i ous durs. Daquesta
llengua hauria passat al llat, on lofrena prengu
el nom de monus (present o ofrena). En llat,
per, existeix la paraula munda (plural de mundum), mot amb qu es coneixen les paneres ornades i plenes dobjectes, particularment coques
i pastissos, que els romans ofrenaven a la deessa
Ceres durant el mes dabril.

Actualment, arreu dels Pasos Catalans continua

essent costum menjar algun tipus de coca o pasts
exclusiu de Pasqua, sovint de noms particulars:
empanades a Mallorca, formatjades a Menorca,
flaons a Eivissa... En moltes zones del Principat,
per sobretot a la Catalunya Nova i tamb al Pas
Valenci, est molt arrelat lhbit a qualsevol edat
danar a menjar la mona en grups damics al
camp, coincidint generalment amb els primers
dies del bon temps.
ROGER COSTA. Spiens, 46 (agost del 2006)

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO
MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA

2
COMPRENC EL QUE HE LLEGIT
1. Senyala des de quan est documentada lexistncia de la mona de Pasqua.

Des del segle XIX.

Des del segle XV o abans.

Des de ben entrat el segle XX.

2. Omple els buits o b subratlla lelement correcte de cada enumeraci:

La mona de Pasqua s ____________ caracterstic del dia de ____________ s costum que

(els pares / els padrins / els avis) regalin la mona (als nens petits / als fills / als fillols). Fa uns
quants anys, shi posaven ____________ amb la closca pintada, (un per cada any de linfant /
un per cada infant de la casa / a voluntat de qui la regalava).
3. Marca la resposta correcta: Originriament, es feia...

...amb pasta de pa ms enriquida.

...de mantega i xocolata, adornada amb plomalls i fruita confitada.
...amb una base de pa de pessic i ous.

4. Explica quina forma tenia la mona, en alguns llocs, perqu fos considerada smbol de fecunditat.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________

El costum de menjar la mona est relacionat des dantic amb la Pasqua.

s possible que lorigen de la mona provingui de costums grecs, romans o celtes.

La paraula mona prov de la paraula grega munquia.

s possible que la paraula mona provingui del mot rab mna.

COMPRENSI LECTORA

5. Digues si aquestes afirmacions sn certes o falses:

6. Digues algun menjar tpic de la Pasqua a les Illes Balears.

_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
7. A quina estaci de lany es regala la mona? Hi ha alguna referncia en el text que tho indiqui?
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
8. Digues si les segents afirmacions sn certes (C) o falses (F):

A Roma, es feien ofrenes a la deessa Ceres a finals de la tardor.

Un dels possibles orgens de la paraula mona s un tribut pagat pels rabs.

Per a la tradici cltica, lu de maig s el dia de la Pasqua Florida.

Monus en llat vol dir panera.

9. Explica per qu hi ha ous de xocolata, avui dia, a les mones de Pasqua.

_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
10. Coneixes altres festes que se celebrin amb dolos? Quines?
_________________________________________________________________________________

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO
MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA

257

Lectura

Edat doblada
Com tha maltractat la vida en pocs anys:
em mostres una foto de carnet
dalt lavi que ens retorna duns dies
de feina a lestranger,
i veig com en el mar daquells ulls de vint anys
la vida s encara una costa llunyana,
deserta de pors i espadats,
vida dacollir en les seves cales
tot all que se li presenti...
Per ara que et doblen els anys i vora meu
et tinc contant-me coses del passat,
cruel mostra el temps les seves urpades
i el teu bell rostre veig cansat,
crispat per tot all que lassetja
una separaci, un fill molt jove,
un son escs i molta mala llet al teu voltant,
per b que sn potser les teves mans el camp
on larada del temps ms feina ha fet:
tot de trencs i clivelles de cap a cap les solquen
i delaten la fora amb qu has hagut
daferrar-te a tu mateixa
perqu la vida no se tendugus.
LEX SUSANNA. Boscos i ciutats

258

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO
MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA

3
COMPRENC EL QUE HE LLEGIT
1. Digues si el personatge protagonista del poema s un home o una dona i copia lnica paraula del
poema que et permet deduir-ho.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
2. Quina edat t, el protagonista?
_________________________________________________________________________________
3. Digues en quin lloc sesdev lacci que ens explica el poeta.
_________________________________________________________________________________
4. Indica a quin tret fsic de la fotografia fa allusi el poeta.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
5. A quines parts del cos del personatge protagonista, en el moment actual, fa referncia el poeta?
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
6. I a quina part, exactament, observa ms el poeta el pas del temps?
_________________________________________________________________________________

El personatge protagonista tenia por dall que es trobaria a la vida.

El personatge protagonista tenia moltes ganes de viure.

El personatge protagonista ja havia tingut moltes experincies.

COMPRENSI LECTORA

7. Torna a llegir els versos del 5 al 9 i digues quina de les tres opinions s la correcta:

8. Torna a llegir els tres versos finals i indica quina de les tres opinions s la correcta:

La vida, finalment, ha estat un fort corrent i no unes tranquilles onades.

La vida, finalment, ha estat una font important de riquesa interior.

La vida, finalment, ha estat un senzill transcrrer de temps, sense sensacions remarcables.

9. En els nou primers versos hi ha una metfora. Copia-la i explica per qu s una metfora.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________

Tamb hi ha una comparaci. Copia-la.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
10. Copia una personificaci que apareix en el poema i explica-la.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO
MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA

259

Lectura

La cuina del rap

Amb el nom com de rap es coneixen fins a 265
peixos que hi estan emparentats. El rap com viu
al llarg de les costes dEuropa i lAmrica del Nord,
des de les Illes Britniques i Nova Esccia fins a
Barbados.

qualsevol guarnici, amb la qual cosa sobtenen

plats sorprenents i molt apetitosos.
s un peix de bona carn (fina, compacta i gelatinosa) i molt apreciat a la cuina, ja que t un fort
gust de marisc. A ms, es pot utilitzar com a ingredient en lelaboraci de sopes, guisats o en
plats darrs. La part del rap ms excellent en
gastronomia per la seva qualitat sn les cues. Es
poden fer mltiples receptes amb les cues com a
protagonistes: amb gambes, amb ametlles, amb
xers, a les fines herbes... A ms, el rap pot usarse per elaborar plats ms propis docasions especials, com ara la crema de rap o el cctel de rap
i llagostins.

Sn peixos que poden arribar a fer ms d1,5 m

de longitud. Viuen al fons ocenic, per on sarrosseguen mitjanant unes aletes pectorals modificades per buscar-hi aliment. Grcies a la seva boca enorme i al seu estmac extensible, un rap pot
arribar a engolir un peix de la seva mateixa
grandria. Les espcies ms freqents sn el rap
com, el vermell i lameric.
Els ulls sortits i una boca enorme que ocupa prcticament la meitat del seu cos sn els trets que li
donen un aspecte inconfusible. Al litoral peninsular abunda sobretot a la cornisa cantbrica. En
moltes espcies el mascle s deu vegades ms
petit que la femella .
El particular sabor i la textura de la carn del rap en
fan un aliment de qualitat, especialment delicis
preparat de la manera ms senzilla: a la planxa,
rostit al forn, al vapor, a la graella... Sn molts els
ingredients que casen amb el gust del rap. A lhora
de cuinar-lo es pot acompanyar de prcticament

260

Al mercat el podem trobar fresc o congelat. Fresques es comercialitzen dues espcies, el rap com i el rap vermell. El rap congelat es presenta tallat a filets i les cues sense pell. El rap s un dels
peixos amb menys contingut en greix. s un peix
blanc, amb protenes de qualitat; per tant, si es
cuina sense excs de greixos i salses calriques,
s tamb un peix idoni en les dietes de control de
pes. En la composici mineral del rap trobarem
calci, ferro, magnesi, sodi i potassi, a ms de la
presncia dcid flic.
J. M. CAMPOS. La cuina del rap (Adaptaci)

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO
MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA

4
COMPRENC EL QUE HE LLEGIT
1. A les costes de quins continents es poden trobar raps? Anomenals.
_________________________________________________________________________________
2. Digues a quina part de la pennsula Ibrica abunda especialment el rap.
_________________________________________________________________________________
3. Indica quines sn les espcies ms freqents de rap.
_________________________________________________________________________________
4. Marca la resposta correcta: El rap viu...

...prop de la superfcie marina.

...prop del fons mar.
...noms a grans profunditats.

5. Podem afirmar que el cos del rap s molt gran en relaci al cap? Justifica la teva resposta a partir
del text.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
6. Explica quina creus que pot ser la relaci que t la mida de la boca del rap amb la seva alimentaci.
_________________________________________________________________________________
7. Digues quina s la part del rap ms ben considerada en gastronomia.
COMPRENSI LECTORA

_________________________________________________________________________________
8. Cita tres caracterstiques de la carn del rap.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
9. Indica quines de les afirmacions segents sn certes (C) i quines sn falses (F), a partir de les
explicacions del text:

El rap es pot trobar fcilment fresc i rarament congelat.

No s recomanable utilitzar el rap en lelaboraci de sopes.

La carn del rap t un fort sabor a marisc.

El rap mascle s ms gran que la femella.

El rap pot sobrepassar el metre de longitud.

El rap no sha dutilitzar mai en dietes de control de pes.

Noms podrem gaudir b del sabor del rap en plats molt elaborats.

Les gambes i els llagostins casen amb el gust del rap.

10. Marca la resposta correcta: El text que has llegit...

...fa un estudi profund del medi ambient en qu es desenvolupa la vida dels raps.
...divulga les excellncies de la cuina marinera.
...fa una senzilla explicaci de ls del rap a la cuina.

Explica per qu has rebutjat les altres dues.

_________________________________________________________________________________

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO
MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA

261

Lectura

1.200 quilmetres de carril bici

La imatge idllica de paisatges dHolanda i Dinamarca on els ciclistes poden travessar els seus
pasos al llarg de milers de quilmetres de carrils
bici pot ser realitat daqu a uns anys a Catalunya.
Lany 2026 s el termini fixat per la Generalitat
perqu shagin construt 1.200 quilmetres de carrils per a ciclistes, segregats de la calada, entre
les principals poblacions, una teranyina des de
Tortosa fins a Figueres i des de Lleida fins a Barcelona. A ms dels carrils especials tamb es treballar per afavorir la intermodalitat amb el transport pblic, amb aparcaments de bicicletes a les
estacions i vagons de tren adaptats.
Segons la Generalitat, ls de la bicicleta t molts
elements favorables, com ara la bona imatge que
t com a mitj de transport sostenible, res-pectus
amb el medi ambient i saludable. A ms, es
constata que cada vegada hi ha ms quilmetres
de vies adaptades, sobretot en pobles i ciutats, i
que el nombre dusuaris creix cada any. En lactualitat, uns 200.000 ciclistes senfilen a la bicicleta gaireb cada dia.

262

El principal objectiu s crear vies segures per als

ciclistes, connectant les principals poblacions catalanes. En una primera fase del projecte, es preveu ladequaci dels principals eixos ja existents.
En alguns casos, es construir una via pa-rallela
a les carreteres, i en altres saprofitaran vies que
ja sn accessibles per a ciclistes, com ara les vies
verdes. En aquests moments, hi ha tres daquests
vells camins adaptats a la bici: la dAmposta, via
Tortosa i Horta de Sant Joan, a la provncia de Terol; la de Sant Feliu de Guixols a Olot; i la que
uneix Vic i Camprodon. Aquesta ltima ser la primera a patir limpacte del nou pla, amb la millora
dels 60 quilmetres que travessen pobles com
Manlleu, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. El
cost ser de mig mili deuros, un dels pressupostos ms baixos en tot el projecte. El ms costs
ser el gran eix de Tortosa per Tarra-gona, Barcelona i Girona, fins arribar a la Jonquera, pressupostat en 35 milions.

manya, la Gran Bretanya i Itlia, la Generalitat ha

apostat per interconnectar en primer lloc les principals ciutats i posteriorment millorar la xarxa prxima als municipis, amb la collaboraci dels
ajuntaments. Per desprs del 2026 quedaran els
itineraris que tenen una demanda ms baixa o
que sn de difcil accs, a causa de lorografia. La
Generalitat pretn que Catalunya es vagi acostant
a poc a poc al nivell ds que hi ha en altres pasos. Un dels exemples s la Gran Bretanya, pas
poc propici per als ciclistes, per labsncia de carrils bici. Al llarg dels ltims cinc anys, per, el
nombre de viatges diaris en bicicleta ha augmentat un 50%. I aix que els anglesos han de portar
gaireb sempre un impermeable al damunt, al
contrari que els catalans.

Tenint en compte experincies amb els carrils bici a Euskadi i a pasos com ara Dinamarca, Ale-

EDWIN WINKELS. El Peridico de Catalunya

(Adaptaci)

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO
MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA

5
COMPRENC EL QUE HE LLEGIT
1. Escriu dos arguments perqu la Generalitat promogui ls de la bicicleta.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
2. Explica quines mesures concretes afavoriran laccs dels ciclistes als mitjans de transport pblic.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
3. En el primer pargraf, lautor fa servir el concepte teranyina. Senyala un sinnim daquesta paraula,
en el mateix context, entre els mots segents:

Aranya

Tnel

Tela

Xarxa

4. Ordena, de primer a tercer, lordre de realitzaci de les actuacions segents:

Millorar els principals carrils bici dels municipis.

Millorar els itineraris de difcil accs.

Interconnectar les principals ciutats.

5 Explica per qu creus que leix Tortosa-La Jonquera ser el ms car de tots els pressupostats.
_________________________________________________________________________________

Dinamarca

Portugal

Alemanya

Holanda

Itlia

Mnaco

COMPRENSI LECTORA

6. Senyala el pas o els pasos que tenen milers de quilmetres de carrils bici.

7. Marca la resposta correcta: El primer projecte concret que realitzar el nou pla s...

...millorar els carrils bici urbans de Manlleu, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.
...millorar les tres vies verdes.
...millorar la via verda que uneix Vic i Camprodon.

8. Troba en el text dos motius que fan poc propici ls de la bicicleta a la Gran Bretanya, i escriu-los.
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
9. Si la Gran Bretanya s, doncs, un pas poc propici per a ls de la bicicleta, per qu s un model que
vol seguir la Generalitat?
_________________________________________________________________________________
_________________________________________________________________________________
10. Digues quines de les afirmacions segents sn certes (C) o falses (F):

Durant lany 2026 es construiran 1.200 Km de carril bici.

Construir vies paralles i segregades de les calades augmenta la seguretat dels ciclistes.

Actualment, hi ha uns 200.000 usuaris de la bicicleta cada any.

La via verda que comena a Amposta acaba fora del Principat de Catalunya.

El cost total del pla de millora i ampliaci dels carrils bici a Catalunya s de 35 milions
deuros.

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r ESO
MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA

263