19/09/2016

UF1: Mesures industrials:

UF1: Mesures industrials

- NF1: Definici dels parmetres de control del procs

- NF2: Utilitzaci dels instruments de mesura
Bibliografia:
Fonamentalment:

Regulacin y control del proceso qumico

Vctor Manuel Garca Taravilla

NF1: Definici dels parmetres de control del procs

Introducci
- Diferenciaci entre magnitud i unitat:

1.0.- Introducci.
1.1.- Classificaci dels parmetres de control.
1.2.- Principals parmetres de control.
1.3.- Relaci entre les variables de control.

- Magnitud segons la RAE 4. f. Fs. Propiedad fsica que puede ser medida;
p. ej., la temperatura, el peso, etc.
- Una millor definici: propietat fsica a la qual podem assignar un valor,
per comparaci amb un patr o clcul a partir del valor daltres magnituds
fsiques i que pot anar acompanyat duna unitat.
- Tamb podem anomenar a les magnituds, variables, abusant una mica
del llenguatge.

19/09/2016

La definici de la RAE per a unitat s la segent:

7. f. Mat. Cantidad que se toma por medida o trmino de comparacin de las
dems de su especie.

Entre 1792 i 1889, es defin com la dieumilionsima part de

la meitat dun meridi terrestre

Aix doncs s un valor que es pren per combenincia com a patr, per poder
comparar-lo amb els valors concrets que pot pendre una magnitud concreta.
Un exemple s les diferents definicions del metre:
Un metre s la distncia que recorre la llum en el buit durant un interval de
1/299 792 458 de segon. (a partir de 1983)
Metre patr fabricat en Plat i Iridi vigent entre 1889 i 1960

Metre patr fabricat en Plat i Iridi vigent entre 1889 i 1960

A partir del 1960 es va definir com 1. 650. 763,73 vegades la longitud dona al
buit de la radiaci taronja (lnia taronja de lespectre demissi) de listop 86 del
cript.

1.1.- Classificaci dels parmetres de control

Un parmetre de control s una magnitud i per tant pot estar o no referit a
una unitat.

- Com els parmetres de control sn variables podem trobar:

En particular ens interessen una srie de magnituds que ens permetin

conixer lestat duna lnia de producci, aquelles que poden canviar de valor
ms facilment.

- Diferenciaci segons siguin extensives o intensives.

- Diferenciaci segons siguin fonamentals o derivades.
- Diferenciaci segons siguin escalars o vectorials

19/09/2016

Parmetres de control intensius i extensius

Parmetres de control fonamentals o derivats

Una variable s extensiva quan el seu valor canvia en canviar la massa i s

intensiva quan en canviar la massa aquesta variable no veu modificat el seu
valor.

Una variable s fonamental quan el seu valor no depn daltres variables,

exemples de variables fonamentals sn: la temperatura T, el temps t.

Un exemple de variable intensiva s la temperatura T

Un exemple de variable extensiva s el cabal

Parmetres de control escalars o vectorials

Una variable derivada s aquella que per definir-la necessitem utilitzar altres
variables, exemples de variables derivades sn: el cabal (volum per unitat de
temps), la velocitat (distncia per unitat de temps)

1.2.- Principals parmetres de control

1.2.0.- Introducci

Una variable s escalr quan el seu valor no t direcci daplicaci, exemples de

variables escalars sn: la temperatura T, el temps t.
Una variable s vectorial quan per definir-la necessitem indicar la direci i
punt daplicaci, exemples de variables vectorials sn: el cabal (volum per
unitat de temps), la velocitat (distncia per unitat de temps)

1.2.1.- Pressi: unitats, factors de conversi

1.2.2.- Cabal: unitats, factors de conversi
1.2.3.- Nivell: Unitats, capacitat i volum, factors de conversi
1.2.4.- Temperatura: unitats i factors de conversi

19/09/2016

1.2.0.- Introducci

1.2.1.- Pressi: unitats, factors de conversi

Els principals parmetres de control en una planta farmacutica sn la

temperatura, el cabal, la pressi i el nivell.

La pressi s la relaci entre la fora aplicada i la superfcie sobre la qual

saplica:

Existeixen daltres per sn dus extremadament restringit

P=F/S
P; pressi
F; fora aplicada perpendicularment a la superfcie
S; superfcie sobre la que saplica la fora F

Tipus de pressions:
Aquest parmetre s derivat, doncs la calculem a partir daltres dues
variables, la fora i la superfcie.
s una variable vectorial, t la direcci i punt daplicaci de la fora de la qual
s font.

Pressi atmosfrica: (Patm) s la pressi exercida per part dels fluids

atmosfrics sobre la superfcie terrestre, varia en funci dels fenmens
meteorolgics i lalada sobre el nivell del mar. Es mesura mitjanant
barmetres
Pressi absoluta (Pabs): s la pressi respecte al zero absolut de pressi o de
vuit
Pressi relativa o manomtrica (Pr): s la diferncia entre la P abs i la Patm, es
mesura mitjanant manmetres.
Pressi diferencial (Pd): s la diferncia entre dues pressins
Vuit: s la pressi mesurada per sota de la P atm. Es mesura amb els
vacumetres.

19/09/2016

Unitats de mesura de la pressi:

Altres unitats utilitzades molt habitualment per mesurar la pressi sn:

La pressi donat que s una variable derivada les seves dimensions sn un

conjunt dunitats o una unitat derivada:

- atmosferes (atm);

En el S.I.

- quilo Pascals (kPa);

Fora: N

- mm de mercuri (mmHg);

Superfcie: m2

- mm daigua (mmH2O); bars (bar);

Pressi: N/ m2 equival a Pa (Pascals)

- kg/cm2;
- lliures per polsades al quadrat (p.s.i. o psi)

factors de conversi per unitats de pressi

1.2.2.- Cabal: unitats, factors de conversi

Unitats a la que volen convertir

psi

kPa

mmH2O

mm Hg

atm

bar

kg/cm2

psi

6.8948

703.08

51.715

0.068

0.068947

0.070306

kPa

0.14504

101.97

7.5

0.00987

0.01

0.010197

mmH2O

0.001422

0.00981

0.07355

0.000098

9.8110-5

0.0001

mm Hg

0.019337

0.1333

13.595

0.0013

0.001333

0.001359

atm

14.7

101.013

10330

760

1.0131

1.033

bar

14.224

98.1

10000

735.56

0.9768

1.0197

kg/cm2

14.504

100

10197

750.06

0.987

0.981

El cabal es defineix com el volum o massa que circula per unitat de temps.

19/09/2016

Unitats i equivalncies:

Les unitats al sistema imperial sn UK gal/h i existeix tamb linternacional:

US gal/h

En el S.I. el cabal volumtric es mesura en m 3/s i el cabal mssic en kg/s

Les unitats utilitzades ms habitualment en canvi sn respectivament:

3600L/h~791.88 UK gal/h~951.02 US gal/h

Recordeu que 1000 L correspon a 1m3

- L/h
- kg/h

1.2.3.- Nivell: unitats, capacitat i volum, factors de

conversi
El nivell es pot definir com lalada assolida per un producte lquid o slid
ms o menys granulat en un recipient.
En general mesurarem el nivell en unitats de longitud:
S.I:

- S.I.=> m

- Sist. imperial=> peus

1m
(metres)

Sistema imperial
39,370 polsades (inches)
3,281 peus (feet)
1,0936 yardas (yards)

Taula dels prefixos del S.I.

Aquests prefixos sutiltitzen per a nombrar els mltiples i submltiples de
qualsevol unitat del S.I., siguin Unitats bsiques o derivades. Aquests prefixos
savantposen al nom de la unitat per a indicar el mltiple o submltiple
decimal de la mateixa.
Els prefixos pertanyents al SI els fixa oficialment lOficina Internacional de
Pesos i Mesures (Bureau International des Poids et Mesures).

En casos particulars, es pot mesurar en unitats de volum.

19/09/2016

Nom

Smbol

Mltiple

Nom

Smbol

Mltiple

yotta

1024

1 000 000 000 000 000 000 000 000

cap

100

zetta

1021

1 000 000 000 000 000 000 000

deci

10-1

0,1

exa

1018

1 000 000 000 000 000 000

centi

10-2

0,01

peta

1015

1 000 000 000 000 000

mili

10-3

0,001

tera

1012

1 000 000 000 000

micro

10-6

0, 000 1

giga

109

1 000 000 000

nano

10-9

0, 000 000 1

mega

106

1000 000

pico

10-12

0, 000 000 000 1

kilo

103

1000

femto

10-15

0, 000 000 000 000 1

hecto

h/H

102

100

atto

10-18

0, 000 000 000 000 000 1

deca

da/D

101

10

zepto

10-21

0, 000 000 000 000 000 000 1

100

yocto

10-24

0, 000 000 000 000 000 000 000 1

cap

(Unitat central)

1.2.4.- Temperatura: unitats, factors de conversi

La temperatura T, s una magnitud, mesura proporcional a lenergia cintica
de les molcules.
Un cos t una temperatura ms alta que un altre si en possar-los en contacte
es produeix un flux denergia calorfica del primer cos envers al segon.
Les escales de mesura de temperatures poden ser:
- Absolutes: definides en relaci al zero absolut.
- Relatives: Definides a partir de dos punts relatius a la temperatura dun
material en moments concrets.

(Unitat central)

Escales relatives, unitats

Les escales relatives ms utilitzades sn la Fahrenheit i la Celsius.
- Graus Celsius (C): en 1742 Anders Celsius utilitz, com punts relatius la
temperatura, duna barreja daigua i gel en equilibri a la que assign el valor
de 0C i la temperatura daigua en ebullici a la que assign el valor de 100C.
Aquest interval del divid en 100 parts iguals a les que els don el nom de
graus centgrads. Posteriorment i en el seu honor es canvi el nom a graus
Celsius .
- Graus Fahrenheit (F): en 1724 Daniel Gabriel Fahrenheit disseny una
escala de temperatura amb tres punts de referncia: la temperatura duna
barreja de clorur amnic, gel i aigua a la que li assign el valor de 0F. Una
barreja de gel i aigua a la que assign el valor de 30F i un tercer punt; la
temperatura normal humana a la que assign el valor de 96F. (article del

19/09/2016

Escales absolutes, unitats

Factors de conversi:

- Kelvin (K): s la unitat de temperatura al S.I. Parteix del zero absolut, i

defineix la magnitud de les seves unitats de manera que la temperatura del
punt triple de laigua s 273,15 K.

Conversi

- Rankine (R): escala absoluta amb intervals de graus equivalents a lescala

Fahrenheit. El zero absolut equival a -459,67 F. Comunament sutilitza als USA
en clculs termodinmics.

Celsius (C)

Fahrenheit (F)

Rankine (R)

-----------------------

-----------------------

-----------------------

Kelvin (K)

K= C +273,15

K = (F + 459,67)1,8

K = R/1,8

Fahrenheit (F)

F= 1,8C+32

-----------------------

-----------------------

R = (C + 273,15) 1,8

R = F + 459,67

-----------------------

Celsius (C)

Rankine (R)

1.3.- Relaci entre les variables de control.