hi ha una srie destratgies que afavoreixen tot lalumnat que t dificultats

daprenentatge. Si el mestre pot incorporar-les a les estratgies naturals

que utilitza a laula, seran tils per a ms dun dels seus alumnes, siguin
quines siguin les seves caracterstiques personals. Aquestes estratgies
poden ser:
Fraccionar una activitat llarga en passos ms petits.
Indagar si lalumne ho ha ents o no.
Proporcionar informaci peridica sobre la qualitat de la feina.
Utilitzar diagrames, grfics i imatges per visualitzar el que sexplica amb
paraules.
Proporcionar mplies possibilitats de prctica intensives i ben
dissenyades.
Mostrar amb accions all que volem que els alumnes facin.
Proporcionar instruccions sobre les estratgies a utilitzar.

5.2. Suport personalitzat

Per ajudar lalumnat amb TDAH s important considerar una srie
daspectes que potencien
la intervenci educativa, generen confiana i milloren la relaci. La majoria
daquestes recomanacions
sn adequades per a qualsevol alumne, per els alumnes amb TDAH les
necessiten
amb ms freqncia i intensitat.
Amb aquest objectiu, Pfiffner, Barkley i DuPaul (2006) aporten les
recomanacions segents.
1.

Donar instruccions clares i breus

Les instruccions i normes han de ser clares, breus i, sovint, proporcionades

duna forma
visible i duradora. Exposar clarament les instruccions a lalumne, demanar
que lalumne ho
repeteixi en veu altra i, desprs, ho vagi repetint en veu baixa per a ell
mateix. Si els procediments
a seguir o les normes es visualitzen en un lloc destacat de la classe, resulten
ms

fcils de recordar i complir.

2.

Lanticipaci s una estratgia clau

Lestil cognitiu dels infants i els joves amb TDAH tendeix a la improvisaci i
la manca de
planificaci. No s estrany, doncs, que per a molts daquests alumnes un
succs inesperat,
un canvi de plans o un simple desplaament cognitiu (anar duna idea a una
altra) representi
una inversi de temps i esfor superior a la de la resta dalumnes.
Anticipar els esdeveniments s una forma de preparar lalumne per encarar
les activitats
quotidianes i posar en marxa totes les estratgies que t al seu abast o
incorporar-ne de
noves.
3.

Ser positius abans de ser negatius

Conv fer servir una gamma mplia i rica de reforaments positius abans
que el cstig. El
reforament positiu i les recompenses han de ser la base de la intervenci.
El cstig hauria
de ser usat de manera equilibrada, evitant fer-lo servir a linici duna
intervenci educativa
especfica (com a mnim dues o tres setmanes).
4.
Proporcionar informaci continuada sobre el comportament que
sespera i els objectius
a assolir
Una de les dificultats per a les persones amb TDAH s la regulaci de la
informaci interna
i de la conscincia sobre un mateix.
Explicar b les expectatives en relaci amb la conducta o laprenentatge s
una forma
dajudar-les a crear el llenguatge intern que els permeti planificar les
tasques i mantenir la
direcci cap als objectius a assolir.

5.

Les conseqncies han de ser contingents

Les conseqncies posteriors a una conducta han de ser contingents.

Demorar les conseqncies
en redueix leficcia. El moment i lestratgia a lhora de gratificar o castigar
s
clau. Un cstig suau aplicat contingentment s ms efica que un cstig
sever aplicat a
deshora.
6.

Les conseqncies han de ser sovintejades

Ladherncia a les normes s difcil per als alumnes amb TDAH. Les
conseqncies
proporcionades de forma freqent ajuden a mantenir en el temps una
conducta adequada
a la situaci.
40
EL TDAH: DETECCI I ACTUACI EN LMBIT EDUCATIU
7.

Les conseqncies han de ser potents

El tipus de conseqncies utilitzades han de ser de ms magnitud i poder de

gratificaci.
Les persones amb TDAH mostren una relativa insensibilitat a les
conseqncies. Elogiar o
renyar, simplement, s una mesura insuficient per ajudar lalumne amb
TDAH a adaptar-se
a les normes.
8.

Variar el tipus de gratificacions

Els reforaments positius o recompenses han de ser variats amb freqncia,

per evitar
lhabitud i la sacietat.
9.
Les intervencions no noms han de funcionar mentre simplementen,
sin que, desprs,
cal seguir treballant perqu esdevinguin el mxim efectives en el temps.
Quan sinicia una intervenci i sen demostra lefectivitat, les persones
acostumen a alegrar-sen

i veure-hi positivament lesfor invertit. Per, sovint, un cop passat un

temps, sobretot
si la intervenci funciona, es tendeix a decaure i a treure-li importncia i
valor. Possiblement,
ning no se nadoni fins que les coses tornen a anar malament.
Mantenir la intervenci al llarg del temps, fent valoracions peridiques i
corregint-ne les desviacions,
s la millor manera de garantir la consolidaci dels aprenentatges.
5.3. Pla individualitzat El Pla individualitzat (PI) s el conjunt de suports que
es planifiquen i sacorden implementar per donar resposta de manera
personalitzada a un alumne. s tamb el document escrit on es recull
aquesta planificaci. Habitualment, el coordinador del PI s el tutor amb la
participaci de lequip de mestres o de professorat de lEAP, lorientador i
altres professionals que participen en latenci educativa de lalumne. Sha
de comptar amb la collaboraci dels pares, mares o representants legals de
lalumne i de lalumne mateix, si la seva edat i circumstncies personals ho
aconsellen, i escoltar-los en el procs de la presa de decisions. El PI ha de
ser aprovat pel director del centre educatiu. Tal com estableix lOrdre
EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els
documents i requisits formals del procs davaluaci en leducaci primria;
lOrdre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el
procediment i els documents i requisits formals del procs davaluaci a
leducaci secundria obligatria, i lOrdre EDU/554/2008, de 19 de
desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i
requisits formals del procs davaluaci i diversos aspectes organitzatius del
batxillerat i la seva adaptaci a les particularitats del batxillerat a distncia i
del batxillerat nocturn, cal deixar constncia dels cursos que segueixi
lalumne amb un pla individualitzat a lexpedient acad- mic daquest
alumne. El PI sha delaborar en un termini mxim de 2 mesos, sha de
revisar cada final de curs, a fi dajustar-lo a levoluci de lalumne, i fer-ne
un seguiment trimestral. El PI per a un alumne amb TDAH pot ser
relativament senzill i implicar molts pocs canvis en relaci amb el contingut
del currculum, contenint, gaireb de forma exclusiva, adaptacions
metodolgiques. Es consideren adaptacions metodolgiques aquelles que
no comporten canvis en els objectius daprenentatge i ofereixen suports del
tipus que shan descrit al llarg daquesta Guia. Els alumnes diagnosticats
amb TDAH que disposin dun PI durant lESO i/o el batxillerat podran
sollicitar que es tingui en compte aquesta circumstncia en la realitzaci
de: La prova daccs als cicles formatius de grau mitj de formaci
professional inicial. La prova daccs als cicles formatius de grau superior
de formaci professional inicial. Les proves daccs a la universitat (PAU).