Llengua catalana

LES ORACIONS COMPOSTES

SUBORDINADES
1r. LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (tamb, completives)
A/ Estructures possibles
1
2
3
4
5
6

que (conjunci) + oraci

infinitiu ( que pot anar
acompanyant o no de
preposici)
qui, prep + qui, det + qui,
tothom + qui
(referit a persones)
aix que, all que, el que,
tot el que...
(referit a coses)
qu (pronom interrogatiu)
+ oraci
si (conjunci)
COMPTE: NO
CONFONDRE-LES AMB
LES OS Adverbial
condicionals ( sentit !)

Em van assegurar que havia vingut

Els nois preferim anar amb els nostres cotxes
Qui treballa se'n surt / Dna-ho a qui t'ho demani / Aquells
qui arribin tard no podran venir / Tothom qui vingui tindr regal
Aix que dius s veritat / Tot el que facis es tindr en compte
No s qu em diran
No s si arribaran amb prou temps

B/ Les funcions sintctiques que substitueixen

SUBJECTE

RECORDEM: s el grup de paraules que

realitzen o executen l'acci del verb.
Generalment podem preguntar QUI al
verb ... per compte perqu hi ha casos en
qu el subjecte no s una persona sin un
fet, un esdeveniment , una situaci, un
objecte.
Atenci especial amb els verbs: importar,
agradar, convenir , ser, preocupar...

Els qui corrin ms aniran al darrere

(fa de subjecte )

Cantar s bo per a les persones

OSS d'infinitiu
(fa de subjecte)

No m'importa que parlin de mi

OSS (fa de subjecte)
M'agrada que digui aquestes coses
OSS (fa de subjecte)
Conv que li toqui l'aire
OSS (fa de subjecte)
Em preocupa que falti tant a classe
OSS ( fa de subjecte)

Llengua catalana
COMPLEMENT
DIRECTE

RECORDEM: s el grup de paraules que

rep l'acci directament del verb si aquest s
transitiu. Llevat d'algunes excepcions, no
porta preposici. Podem preguntar QU al
verb ...

Compte amb una cosa !

En catal hi ha verbs transitius que
poden fer recaure l'acci del verb en
una persona ( en un nom animat) i,
encara que ens costi veure-ho, no
necessiten la preposici a .

En Ral diu que no vol dinar avui

OSS de CD

Em van dir que parls del tema

OSS de CD

Demanaven si volem cafs

OSS de CD

Proposo intervenir en el debat

OSS (d'infinitiu) de CD

Ex: En Miquel escolta el seu fill

Tamb pot fer la funci un pronom
feble
me, 'm, m' , em - nos, ens, 'ns
te, t', 't, et - vos, us
-lo, l', el, l' - -los, els, 'ls, les
ho / se, 's, s', es/ en
(Caldr no confondre'l amb un
C. indirecte.)
En Miquel l' escolta
Em preocupa aquest tema
COMPLEMENT
INDIRECTE

RECORDEM: s el grup de paraules que

rep el resultat o la conseqncia d'all que
expressa el verb o el conjunt format pel
verb + CD. Podem preguntar A QUI o PER
A QUI al verb...

Els promotors del concurs regalaran

Pronoms febles:

OSS de CI

un viatge als qui hagin quedat

finalistes

em ,me, 'm, m'

et. te, 't, t'
li *
ens, 'ns, -nos
us, -vos
els, los, 'ls
* Noms aquesta forma s especfica de
CI. Les altres es confonen fcilment amb el
CD

Llengua catalana
COMPLEMENT
ATRIBUTIU
(tamb ATRIBUT o
PREDICAT NOMINAL)

RECORDEM: s un complement exclusiu

per a oracions atributives o copulatives
(amb verbs que no indiquen acci sin
estat. En catal sn sobretot: SER, ESTAR
i SEMBLAR).
Primer ens n'hem d'adonar que l'oraci t
un d'aquests verbs i desprs li podem
preguntar QU o COM ...

L'opini majoritria s que el fem

repetir
OSS d'Atribut

El desig ms profund s estimar amb

fora
OSS (d'infinitiu) d'atribut

Aix s el que tots voldrem

OSS d'atribut

COMPLEMENT de RECORDEM: s un complement que faria

una funci semblant al CD per que
RGIM VERBAL

s'escau noms amb verbs que han de ser

completats a partir d'una preposici que
(tamb COMPLEMENT porten implcita.
PREPOSICIONAL
S'utilitza en verbs com : PENSAR en,
D'OBJECTE)
ACCEDIR a , DEDICAR-SE a, PARLAR
de, RECORDAR-SE DE, etc...
COMPLEMENT DEL NOM :
COMPLEMENTS
QUE NO SN DEL
Volem la seguretat dels diners
VERB !!!

COMPTE PERQU CAUEN LES

PREPOSICIONS a/ de/ en/ amb
DAVANT DE LA CONJUNCI que
Recordeu-vos que heu de portar el
segon plat
OSS de CRV

Volem la seguretat que no baixar el

diner
OSS de CdN ( compte que cau la preposici
de davant del que)

COMPLEMENT DE L'ADJECTIU:
s capa de qualsevol cosa
COMPLEMENT DE L'ADVERBI
Som a prop del final

s capa de fer qualsevol cosa

OSS de C de l'adjectiu

Som a prop d'arribar al final de la

crisi
OSS de c de l'adverbi

2n LES ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES

Les oracions subordinades adjectives funcionen com a complement del nom. Per aix es diuen
adjectives ( recordeu que un adjectiu sol fer de CdN...)
En elles, per, all important , pel que fa a les funcions sintctiques, s justament el fet contrari
del que passa amb les substantives. Ens caldr veure la funci sintctica que fa el pronom relatiu
que introdueix l'oraci per que, a la vegada, fa una funci dins d'aquesta oraci.

Llengua catalana
Observem:

Els nois que vam conixer l'altre dia ens han convidat a la seva festa
Nosaltres vam conixer els nois
CD
Doncs b, ara cal veure les diferents formes amb qu un relatiu fa les diverses funcions
sintctiques
DE SUBJECTE

El noi / que surt amb la meva germana/ ha aprovat l'examen

DE C. DIRECTE

Deixa'm la claus / que portes a la m /

DE C. INDIRECTE

Els participants / a qui signareu l'autgraf / sn als vestidors

DE C. DE RGIM VERBAL

Els papers /de qu t'he parlat / sn a la maleta

Els records /en els quals pensava/ eren alegres

DE CC DE TEMPS
DE CC DE LLOC

Aquell alumne va marxar l'any / que tu vas arribar/

Vam passar la nit a l'hotel / on ens havem conegut /

DE CC D'INSTRUMENT

La mquina / amb qu fan els clauers/ s'ha espatllat

DE CC DE COMPANYIA

Els nois / amb qui va/ sn molt participatius i dinmics

DE COMPLEMENT DEL
NOM

La nombre d' empreses,/ la qualitat de les quals ha augmentat molt

aquests darrers anys/ , ha crescut de forma important .

3r LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS

Com que s'anomenen adverbials semblaria que l'explicaci s senzilla dient que sn oracions
que substitueixen un adverbi. Per no s tan fcil. N'hi ha tres tipus : les de lloc, les de mode i les
de temps que realment responen a aquesta definici i que poden ser fcilment assimilades a un
complement circumstancial ( i a un adverbi). A continuaci en veiem un model de cada ...
En Narcs
S

realitza
V

les escultures
CD

Oraci Principal

al garatge de casa meva

CCL
on el meu germ guardava
n*
S
V

el cotxe
CD

Oraci subordinada adverbial de lloc

*n = nexe ( element duni )

4

Llengua catalana
La cirurgiana
S

operava lElena
V
CD

Oraci principal

amb molta serenitat

com si
n*

(ella)
S

CCM
ho hagus fet
CD
V

sempre
CCT

Oraci subordinada adverbial de manera

La Laia
S

telefonava a lEster
V
CI
Oraci principal

cada dia a les vuit del mat

CCT
quan
(ella)
marxava
n*
S
V

cap a lIES
CCL

Oraci subordinada adverbial de temps

Veus clar com una oraci subordinada adverbial com les que them posat als exemples
substitueix una part duna oraci simple per una altra oraci ? Adona-ten, a ms, que podrem
substituir cadascuna daquestes oracions subordinades per adverbis que tamb farien la funci
necessria per completar el significat de la principal. Per aix en diem ORACIONS
SUBORDINADES ADVERBIALS. Quedarien aix, per exemple :
1. En Narcs realitza les escultures aqu
2. La cirurgiana operava lElena serenament
3. La Laia telefonava a lEster sempre
Per desprs s'afegeixen 6 tipus ms de subordinades adverbials que cal aprendre a identificar
pel nexe i pel sentit amb qu modifiquen l'oraci principal.
Estudia b aquest quadre:
ORACIONS
SUBORDINADES
ADVERBIALS
COMPARATIVES

tan (t)... com,

Com ms menja menys salut t
igual...com,
ms ... que,
menys... que,
millor ... que, ...
OSA
si, posat que,
Si vols venir al cinema has d'acabar el treball
CONDICIONALS mentre (que) , tret
que, a condici
que, sols que, a
menys que...
OSA
encara que,
Tot i que no n'estic segur, he triat el batxillerat tecnolgic
CONCESSIVES malgrat que, tot i
que, a pesar de, a
pesar que, per
ms que, b que,
si b ...

Llengua catalana

OSA CAUSALS

OSA FINALS

ja que, com que,

perqu, ats que,
vist que, a causa
que
a fi que, perqu,
per tal de , per tal
que, ...

He portat la cmera de vdeo perqu vull un record del

casament
(provar la substituci per ja que )
He portat la cmera de vdeo perqu tingueu un record
del casament

(provar la substituci per a fi que )

OSA
de forma que, aix Ha plogut molt de forma que conduirem amb precauci
CONSECUTIVES que, de manera
que , tan... que,
fins al punt que