SINTETITZA LLIBRE NOU:

Pgina 7:
2.- Mahoma va nixer a la Meca cap a lany 570. Segons la tradici va ser larcngel Gabriel qui va
anunciar a Mahoma que era el nou profeta dAll i que havia de predicar una nova religi, lIslam.
Mahoma va explicar a la Meca els ensenyaments que All li havia transms, per no va tenir molts
seguidors i les autoritats el van perseguir per les seves idees, i va haver de fugir a la ciutat de Medina, on es
va refugiar lany 622.
Desprs de la mort de Mahoma, els seus seguidors es van dividir en dos corrents: el sunnisme i el
xiisme. La primera sost que els musulmans han de seguir lexemple del profeta i es bassa en lAlcor i la
Sunna. El xiisme noms reconeix lautoritat religiosa de Mahoma i dels seus descendents directes.
3.- La importncia de lAlcor s primordial en aquesta societat ja que estableix les normes fonamentals
de comportament, tant individualment com a nivell dorganitzaci social, econmica i poltica.
4.- Els musulmans estan obligats a creure en All com a nic Du, resar cinc vegades al dia, donar
almoina, dejunar en el mes del Ramad i peregrinar a la Meca. Tenen prohibicions com consumir
begudes alcohliques, carn de porc, practicar jocs datzar, o vestir provocativament.
Pgina 9:
4.- Desprs de la mort de Mahoma en el 632, es va iniciar lexpansi de lIslam. Estava relacionada amb la
guerra santa o gihad, per la qual els fidels han dexpandir les creences de lIslam i lluitar contra els infidels.
Desprs de la primera expansi lautoritat califal va quedar en mans de la famlia Omeia de la ciutat de
Damasc (actual Sria).
5.- A partir del 750 es va produir un canvi en la direcci del califat: la famlia dels abbssides va derrotar
els Omeies i va fundar una nova dinastia califal establint-se a Bagdad.
6.- A partir del segle XIII els mongols van saquejar la ciutat del Bagdad i van posar fi a la dinastia
abbssida, i al segle XV limperi turc va dominar el mn islmic fins el segle XIX.
Pgina 11:
5.- La debilitat dels visigots, provocada per les seves prpies lluites internes, va facilitar lentrada dels
exrcits musulmans. Alguns nobles, clergues i una petita part de la poblaci es va refugiar en terres
asturianes.
6.- Quan van conquerir la major part del territori peninsular, els musulmans van establir lEmirat
dependent del califat Omeia de Damasc, anomenat Al-ndalus i amb capital a Crdova, a la vegada
que van nomenar un val per governar el territori.
7.- El princep Abderraman (Abd Al-Rahman), va arribar a la pennsula fugint dels abbssides de
Bagdad, que havien destronat a la seva famlia. Aix va fer que sindependitzs del califat de Bagdad.
8.- Durant lemirat independent es van produir disputes entre les famlies de la regi dAl-ndalus amb el
poder central i incidents amb la poblaci hispana.
Pgina 13:
2.- Desprs daccedir al poder lemir Abderraman III el 912, va acabar amb les disputes internes i va frenar
als regnes cristians del nord, per la qual cosa es va sentir fort i es va independitzar de lautoritat dels califes

abbssides, es va proclamar califa i va nixer el califat de Crdova, poca de mxima esplendor i va

desaparixer amb els regnes taifes que buscaven la independncia del poder del califa. El califat va
desaparixer el 1036.
3.- Els regnes de taifes eren una mena de ciutats estat, envoltades de territori, de les quals la ciutat era el
centre econmic. Van tenir problemes amb els exrcits cristians i van tenir lajuda dels exrcits almorvits i
almohades. Van ser definitivament derrotats al segle XIII.
4.- El regne nassarita de Granada va ser lltim dels regnes taifes, i comprenia les provncia de Mlaga,
Granada, Almera i part de Cdis. Va perviure molts anys, grcies als elevats impostos que pagaven als reis
de Castella, a canvi de la pau.
Pgina 17:
2.- El centre de lactivitat econmica andalusina era la ciutat, on sintercanviaven productes agraris i
artesanals, es desenvolupava la producci artesanal i es connectaven les rutes del comer internacional.
3.- Els principals grups socials a lAl- ndalus eren:

Poblaci musulmana:
o Els rabs: una minoria que havia dirigit la conquesta. Lelit del poder poltic i social.
Ocupaven els crrec, privilegis i la propietat de la terra.
o Els berbers, del nord dfrica, van venir amb el conqueridors. Ms nombrosos, pastors i
humils.
o Els mulads, hispanovisigots convertits a lislamisme. Van adoptar la llengua, costums i
religi rabs.

Poblaci no musulmana, (pagaven ms impostos i patien limitaci de drets):

o Els mossrabs: hispanovisigots que continuaven sent cristians.
o Els jueus. Es dedicaven a lartesania, el comer, la medicina o la cincia.